BLOC 1: LES RELACIONS DE GÈNERE

Tema 1: El sistema sexe-gènere

1. DEL BIOLOGISME A LA PERFORMATIVITAT
Implica preguntar-se sobre que es el que denominen homes i dones
Implica que quan partim de l’estudi de la dona, sovint fem preguntes sobre els seus problemes
i concepcions i es tradueix com si el sexisme fos problema de la dona. Això respon a involucrar
el patiment en termes individualistes.

SEXISME: Procés pel qual es forma els essers humans mitjançant una operació reduccionista
que consisteix en prendre part, els òrgans procreatius, en representació del tot, la persona.
Aquest procés reiterat mitjançant el recurs a prejudicis, estereotips i models d’acció construeix
als essers humans es essers classificats jeràrquicament, perfilant les subjectivitats i possibles
objectivacions de les mateixes.

La persona queda reduïda a una de les seves característiques, el sexe. Aquest reconeixement
de un ser humà com “dona” o com “home” no té altre fondament material que les diferencies
en els caràcters sexuals primaris, els directament relacionats amb la procreació
El primer acte de gènere, no son els rols de gènere, sinó la sexualització del cos. Reduir la
complexitat del cos, en classificacions binàries  racialització del cos: altres sistemes de
classificació i que tan son sistemes de desigualtat. Quan classifiques estableixen un sistema de
desigualtat.
 El gènere no és a la cultura el que el sexe és a la naturalesa
Entendre que el gènere es la construcció sociocultural d’un fenomen natural que és el sexe.
Pensar que els trets físics son independents de l’entorn social  els trets físics semblen en cert
sentit estar allà en el extrem llunyà del llenguatge, no marcats per un sistema social: afirmar
que el cos està desconnectat de l’ordre social.
Ex: la relació filial  que és fill o filla? L’agencia tributaria discriminava els tributs de dos
germans
Lliguen característiques orgàniques com a causes socials  comprimeix les dimensions
orgàniques com a vincles explicatius que el gènere genera

Nombrar la diferencia sexual es crear-la  acte polític: acte de poder en que identifiques als
altres
La dona y l’home natural són una ficció, un artifici social, però de intensos i sòlids efectes: la
desigualtat, la segregació, la dominació, la explotació i la violència sexual i de gènere de les
societats binàries.
La interiorització del poder es fa entenent-lo com una relació emocional molt intensa que no
ens ha de fer perdre que és una relació de poder
Home i dona com a construcció que té efectes en jerarquies de poder
La possibilitat de transformació hi és

La restricció de la resposta sexual del cos

-La relació binària entre cultura i natura promou una relació jeràrquica en què la primera
lliurement imposa un significat a la segona.
La pròpia resposta sexual no queda lliure de cap model determinat. No hi ha cap sexualitat
neutre
Lo natural es un fenomen lligat a la dimensió social

-Per entendre com es construeix el sexe, s’ha de comprendre la dictadura heterosexual 

heterosexualitat no és un desig natural, sinó que es resposta d’un model sexual imposat
Es naturalitza la orientació sexual, des d’una perspectiva natural, com si naixéssim amb això
Es produeix en un entorn social que ho caracteritza com a fixa
Estar sexuat, significa ser subjecte a una sèrie de reglamentacions socials i mantenir que la llei
que dirigeix aquestes reglamentacions com formadores del sexe, del gènere, del plaer, dels
desitjos. I aquesta organització social la nombrem sexisme.

-El sexisme es la reiteració d’una lectura interessada dels coses que prenen les dades físiques
d’aquests com causes de les practiques socials i no com efectes e processos socials que
influeixen dispositius disciplinaris que formen als propis cossos en alguna cosa rellevant des del
punt de vista de la classificació jeràrquica dels sexes.

Juntament a la formació dels cossos forma les practiques, els cursos d’acció, la subjectivitat,
l’ordre de lo possible. Des d’aquest punt de vista el sexisme es el procés mitjançant el qual les
interaccions socials que encaixen els essers humans estan subjectes a aquesta construcció
originaria dels sexes sota la dictadura heterosexual.

El sexisme és una forma de tancament social, una fixació de les possibilitats de vida, que de per
si mateixa estan obertes i son indeterminades a patrons estables que una vegada establert
faciliten prediccions.
El seu efecte es eliminar la incertesa, o almenys limita-la a través d’un acte de poder.
El gènere dona forma als cursos d’acció perquè es acció d’un gènera amb un altre  hi ha
gènere en l’acció (activitats femenines i masculines)
Les activitats que portem a terme en la nostra participació en la vida tenen caràcter de gènere
entenent com procés històric i quotidià que implica tres aspectes (analitzem les accions
humanes lligades a un procés històric de generalització):
1. En el procés de formació de cada subjecte se les sexualitza mitjançant la instauració
del sexe i de la sexualitat corresponent als trets físics.

2. D’aquestes activitats que portem a terme de manera quotidiana a partir del primer
acte de gènere (el sexe), històricament es converteixen en femenines les que fan les
persones socialment definides com a femelles i en masculines les que fan les persones
socialment definides com mascles en les interaccions socials que sostenen  polaritat
d’activitats.

3. Quan aquestes activitats impliquen per les persones que realitzen les activitats
femenines un tractament desigual (en quant reconeixements, mitjans de vida,
condicions de treball...) respecte a qui realitza les activitats masculines i es porten a
terme en una relació de mútua dependència antagonista, es quan diem que aquestes
activitats tenen caràcter de gènere binari

La producció de la vida és una producció sexista en quant es suporta en la divisió sexual del
treball, on les activitats que portem a terme adquireixen caràcter de gènere, jerarquitzant i
segregant a qui les realitzem. La manifestació per excel·lència del sexisme és la divisió sexual
del treball, que sosté una dictadura heterosexual. Ens referim, doncs, al patriarcat.
2. US I ABÚS DEL CONCEPTE DE GÈNERE
2.1. Els conceptes de sexe i de gènere com criteris de classificació
1. Classificació dicotòmica: es defineixen dos polaritats no connectades i oposades
(mútuament excloents)
Dos gèneres: el femení i el masculí, on un exclou l’altre
a. Dicotòmica independent: Consisteix en una divisió segons la qual les dues
posicions de gènere son la una independent de l’altre.
Suposar que un conjunt de professions son femenines i altres masculines, sense que existeixi
una relació entre un conjunt de professionals i l’altre

b. Dicotòmica dependent: Divisió segons la qual les posicions de gènere formen

un sistema que resulta de les relacions de dependència que s’estableixen
entre elles. Cada posició de gènere es caracteritza per la relació de
dependència que té amb l’altre.
i. Dependent antagònica aplicada al gènere: les relacions posen ser
contextualitzades com antagòniques, en cas la realització dels
interessos d’una part és a costa del altre termini de la relació.
La posició mestressa de casa depèn de la posició guanyadora de pa i viceversa, relació
que és antagònica, en tant que els guanys d’un son a costa de les pèrdues de l’altra.
ii. Dependent funcional aplicada al gènere: conceptualitzar les relacions
entre els gèneres com si fossin de caràcter funcional, suposaria la
negació de la existència de desigualtat entre els gèneres, i ens portaria
a la pretensió que les relacions entre ambdós gèneres son
complementàries, el que beneficia a un beneficia a l’altre, i es realitzen
conjuntament les aspiracions, desitjos o interessos de dones i homes.

2. Classificació gradacional: estableix una divisió en posicions socials mitjançant el grau

en què posseeixen el tret o trets que constitueix el criteri de divisió  dos polaritats
que estan connectades en una línia continua que va de mes a menys
Podríem ordenar les diferents professions segons el grau de feminització o masculinització de les mateixes

3. Classificació dicotòmica gradacional: establir una divisió en dues posicions socials

mútuament excloents i gradura-lo internament en cada posició  combinació de les
dues anteriors
Es parteix de la distinció dicotòmica (hi ha homes i dones), però internament s’estableix una escala de
hombría i feminitat en costats oposats.

2.2. Gènesis del concepte de genero i posteriors desenvolupaments

Hi ha diverses formes d’ús del concepte de genero:
 No s’utilitza ni concepte ni terme
 Us generalitzat del concepte però no del terme
 Es generalitza l’ús de la noció, tant terminològicament com conceptualment
 Substituir mecànicament el terme sexe pel terme gènere
 L’estratègia de la desconstrucció
 El questionament del “universal dona”

Tema 2: El patriarcat
1. EL CONCEPTE DE PATRIARCAT
El sexisme dona lloc a una forma jeràrquica d’administrar la procreació: en la cima de la
jerarquia es troba un baró adult que representa el conjunt d ela família i respecte del qual la
resta dels membres, la dona i les criatures, es troben en posició de dependència i
subordinació.
La posició dominant de la jerarquia té innegables implicacions socials, depèn en la primera
instància de ser classificat com a home, però no tots els homes son patriarques, ni ho son en
tot moment.
El patriarcat no articula només els sexes i les seves relacions, sinó també les edats i les
relacions entre edat i sexe.

Tres grans línies:

 La perspectiva d’estudi adoptada
o MATERIAL: Entenent que en última instància son les condicions materials les
que determinen posicions i situacions socials en les quals es troben els
subjectes. Perspectiva marxista.
Materialisme: remet a tot allò que té a veure amb la satisfacció de les
necessitats. Prestes atenció a tots els processos socials que intervenen en la
satisfacció de les necessitats. Tant necessitats simbòliques com econòmiques.
Definir el patriarcat en funció de com s’organitza la satisfacció de les
necessitats i que la forma d’aconseguir-ho és patriarcal.
-Concepte clau: divisió sexual del treball
Si està regulada o es troba de forma desigual en el sistema patriarcal
La pròpia potencia d’intersecció que té, es produeixen moviments.

o CULTURAL: la situació de les persones depèn de les idees que tenen, les
aspiracions, el sistema de creences en una societat patriarcal.

Una posició que otorga el mateix pes als nivells materials i culturals  combinació

 La definició que es fa de les relacions que caracteritzen el patriarcat

o D’EXPLOTACIÓ: Pot tenir caràcter econòmic material o econòmic libidinal, on
uns es queden el que altres produeixen, on quan més es produeix una més
s’enriqueix l’altre.
Visió marxista que s’expandeix al caràcter econòmic (explotació necessitats
socials o col·lectives) o explotació libidinal (explotació emocional.
Plusvàlua se la apropia el capitalisme
Explotació: Diferencia del valor que genera el treballador i el valor que reb el
treballador per la seva força de treball. Es contracta i es paga un sou que
aquest que el determina pel valor d’ús i el valor de canvi (que ens permet
intercanviar aquesta mercaderia per una altra, que ve determinat pel temps
necessari per produir-la)
Es compra i es ven la força de treball, que cal saber quin temps socialment
necessari per ser operativa. El sou paga el necessari per mantenir viva de la
força de treball.
El sistema capitalista aconsegueix que el valor de la força de treball, quan la
usa generi una transferència de valor de la força de valor cap a l’empresari que
la contracta.
En la producció domèstica no es pot analitzar la explotació perquè no hi ha un
mercat que reguli aquesta producció  reelaboració feminista en el concepte
de producció que implica en hores de vida i per tant, la relació d’explotació
 suposa que el que reb l’ama de casa pel valor de la seva força de treball es
molt més petit que el valor que genera  es tradueix en valor temporal:
transferir hores de vida seva cap al seu marit.

L’explotació en el nivell libidinal que s’interroga si es produeix també una

transferència d’explotació emocional. Si es dona un intercanvi de la satisfacció
del manteniment mutu emocional  desigualtat amb l’intercanvi d’hores
dedicades a la satisfacció

o DE DOMINACIÓ: On unes que es sotmeten a la voluntat d’altres, i actuen

conforme als seus interessos, acceptant les imposicions (les relacions son de
violència, emocional o psíquica)
Explotar requereix d’un sistema de dominació. Els sistemes de dominació
requereixen d’un sistema de control social com l’exercici de violència
emocional o psíquica.

o DE PODER: On uns s’oposen a altres, contra la voluntat de les últimes,

conductes que responen a la realització dels objectius dels primers (les
relacions son de violència física)

 Les posicions que donen lloc a processos de patriarcat

o HOME/DONA: Enfocament binari que senyala que la posició social de les
dones i homes ve fonamentada per ser construïts per la sexualització dels
cossos.
Hi ha una solapa entre patriarcat i sexisme  centre la sexualització dels
cossos

o PATRIARCAS/ESPOSES: No tota dona ni tot home sempre està en un sistema

patriarcal, entra i surt o quedar-se en el marge en models alternatius.
Ve definit pel vincle matrimonial tant amb contracte com sense (parella de
fet), que es una etapa d’un determinat rang de participació en la fórmula de la
conformació dels nuclis familiars.
Models poliamoroses no ho són perquè trenca amb el vincle de reproducció
domèstica

o PATRIARCA/PATRIMONI: Combina el vincle matrimonial amb la posició d’edat.

La interrelació entre la dimensió sexe, homes/dones, la interrelació del vincle
matrimonial i la inclusió en el patrimoni de les diverses d’edat que implica
(filles i fills o població dependent).
Remet en els fills i que el patriarca i l’esposa han de ser socialment adults.
Transició que mentre ets una criatura se’t prepara per ser un futur patriarca o
patrimoni.
Juga amb la combinació sexe i edat, i si hi ha o no vincle matrimonial.

Per patriarcat s’entén com relacions socials entres subjectes que es recolzen en les diferencies
d’edat i de sexe, i al mateix temps, les dota de significat social, produint subjectivitats, en
condicions de desigualtats, dominació, explotació i segregació.
2. LES RELACIONS CONCEPTUALS ENTRE PATRIARCAT I CAPITALISME
2.1. Hipòtesis de la independència
El patriarcat dona compte de les relacions familiars i el capitalisme de les econòmiques/socials.
La posició d’una persona en el sistema de gènere/edat no afecta a la seva posició en la de
classes socials, i viceversa.
Les persones ocupem dos sistemes que funcionen de forma paral·lela: familiar y el global

2.2. Hipòtesis de la interdependència

El desenvolupament del patriarcat i el desenvolupament del capitalisme van unides. Els
interessos de les persones que ocupen posicions de subordinació en el capitalisme conflueixen
amb les persones que ocupen posicions de subordinació del patriarcat.

Tant el capitalisme com patriarcat estan lligats. Els interessos dels subordinats en el
capitalisme conflueixen amb els interessos de subordinació de patriarcat.
Forma un únic sistema el patriarcat i el capitalisme. La posició de subordinació que ocupes en
la societat vindria de la combinació del que passa en termes patriarcals i capitalistes.
Ex: mestresses de casa (de classe treballadora) amb la classe social del marit.
Les mestresses de casa casades amb marits elits, no son mestresses de casa, se les considera burgeses o capitalistes.
Combinació desigualtat social amb la de classe.

2.3. Hipòtesis de la incompatibilitat

Un obstacle pel desenvolupament del capitalisme és el manteniment de vincles patriarcals, e
inversament, les relacions capitalistes de producció debiliten els vincles patriarcals.

El capitalisme és un obstacle perquè es realisme el patriarcat y viceversa.

Son dos sistemes en conflicte a diferència de la interdependència.
Les dinàmiques del patriarcat que son un obstacle pel ple desenvolupament del capitalisme, i a
la inversa.
Ex: patriarcat: que la dona no s’incorpori al mercat de treball
L’accés del mercat de treball, pots disposar d’autonomia financera, i la satisfacció de les
necessitats no depenen del patriarca

2.4. Hipòtesis de la jerarquia

Capitalisme i patriarcat poden ser subjectes o predicats.
Planteja una estratègia analitza que la modifiques, que poses en primer pla, en relació del
capitalisme patriarcal segons el teu objecte d’estudi.
-Anàlisi del fenomen en l’àmbit capitalista tenint en compte els trets patriarcals, i alhora
suposar que és possible la pervivència del capitalisme sense que es mantingui els trets
patriarcals. En aquest cas suposaríem un capitalisme patriarcal, però podem concebre un
capitalisme no patriarcal.
Primer element d’anàlisi: capitalisme, però com de patriarcal és aquest capitalisme.
Entendre perquè en la negociació col·lectiva es tendeix a produir dos tipus d’interessos que
queden sempre subordinats l’un a l’altre, on s’acaba sacrificant l’un a l’altre: salaris, horaris i
temps  la majoria es tendeix a prioritzar l’augment salarial a la reducció del temps, els
homes volen tenir més sou per mantenir la família en front les dones, que son les principals
responsables de la producció domestica (més temps per la família encara que impliqui una
reducció del sou)

-Inversament, podem suposar que el capitalisme es una fase del patriarcat. Interessa analitzar
el patriarcat capitalisme  com impacta el capitalisme en la relació patriarcal.
Al llarg de la història podem identificar altres patriarcats, com el patriarcat feudal, l’esclavista,
colonial,...
Treballadores mestresses de casa o treballadors guanyadors de pa
En el patriarcat capitalista: mestresses de casa treballadores o guanyadors de pa treballadores
Esclavista: guanyador de pa esclavista o mestressa de casa esclavista

3. L’IMPACTE DEL PATRIARCAT EN EL CAPITALISME OCCIDENTAL

Si atenem a la nostra participació en les relacions de producció capitalistes, el patriarcat, com
conjunt de relacions socials articulades de forma sexista i adultocràtica actualment, implica
que la nostra participació s’hagi anat configurant històricament a través d’un conjunt de
relacions de mútua dependència asimètrica entre “homes adults” i “dones adultes”.

En aquest procés s’ha anat configurant el que denominem “mestresses de casa” i “guanyadors
de pa assalariats”, que son les formes de designar les relacions que establim al produir en el
capitalisme des del punt de vista patriarcal.

4. MODELS DE GÈNERE
Entendre gènere com a model d’anàlisi de la desigualtat social
Models introdueix en la investigació, la desigualtat sexual i de gènere no es tradueix de la
mateixa manera ni en els mateixos contextos  contextos de vulnerabilitat de gènere: com
s’expressa la subordinació son diferents
Els models de Poder identificar configuracions socio-historiques de desigualtat que remeten al
context occidental
3 models de Sara Velasco:
Com poder introduir a l’atenció primària sanitària una mirada feminista de diagnòstic en
metges o metgesses? Bona part dels diagnòstics tenen un biaix molt etnocèntric al món
masculí  el nivell de diagnòstic en les dones es sol equivocar més que en els homes
L’impacte del vincle social en la salut. Els diagnòstics es valoren en símptoma biològic però no
analitzat des d’un context més complex  no s’ensenya que la praxi mèdica ha d’estar
orientada en una via bio-psico-social.
Intenta explicar com aplicar la perspectiva de gènere en metges i metgesses que no tenen ni
idea. Aquest exercici es útil per la direcció empírica.
Realitats de la desigualtats simultànies que responen a models de gènere diferents.

Ens fixarem en: -l’estructura i finalitat de la unió -ideals de feminitat i masculinitat

4.1. Model de gènere tradicional

L’estructura i finalitat de la unió:
-Es construeix com a nucli social bàsic de la societat regida pel model de gènere tradicional, és
la família jerarquitzada desigual i autoritària. Es una societat de les famílies, no dels individus
-El model es regeix pel mandat heterosexual d’una parella i tenir fills i filles  binari (no es
contempla la possibilitat de tenir hije serà assignat a hija o hijo)
-L’estructura són relacions jeràrquiques per la divisió sexual del treball. Les relacions entre la
parella i les criatures, son relacions de poder i subordinació.
-El que es dipositari de la propietat es el cap de família: home com a representat de la família
La relació es regula a partir del contracte matrimonial: permanència i exclusivitat.
Rols molt diferenciats i desiguals.

Ideals de feminitat i masculinitat:

-Dues posicions: subjecte (home) i objecte (dona) com a tipus de relacions fixes
Ser objecte es dolent en condicions sexistes, però una persona que oscil·la entre posicions
d’objecte i subjecte segons en quins determinades situacions.
Ser objecte de cures. No confondre el objecte com a cosa: son dinàmiques de relació
Son ideals dicotòmics: un exclou l’altre que estan estratificats
-Ideals dicotòmics i binaris per respondre a papers diferents i desiguals, segregats
 Feminitat: subordinació, entrega i passivitat
Realitzacions: l’ideal de maternitat cuidadora. Tota la resta està al servei de realitzat
aquests serveis
 Masculinitat: aspirar a una posició de poder (en la feina), propietat, potencia (sexual)
Realitzacions: ideal de la masculinitat en disposar d’una professió, ser font de
coneixement i ser pare de família (que no ser pare dels fills)

 Això es tradueix en vulnerabilitat en la salut: perquè hi ha certes formes d’expressió de la

malaltia que hi ha biaix de gènere i no respon a característiques biològiques: que fem amb els
nostres cossos quan estem sota aquests règims en models de gènere
En model binari: diagnòstic de depressions més alt en les dones  lectura que l aposició de
subordinació assumeix un volum d’atenció que implica negar i deixar la satisfacció de les
pròpies necessitats (pròpies aspiracions que no siguin només ser mare) o violència de gènere
que no es diagnostiquen la depressió com a violència de gènere, sinó com un motiu social.
En els homes, l’accidentalitat laboral (has de ser molt hàbil a l’hora de treballar i això
incrementa accidents)
O en els accidents de tràfic, certes formes de confusió d’exercir masculinitat (compliment del
mandat de ser valent, poder-te matar en la propera corba) genera accidents

4.2. Model de gènere en transició

L’estructura i finalitat de la unió:
-El nucli social bàsic no és la família, sinó la parella. El motiu de la unió es la creació d’una
família no jerarquitzada a partir de compartir projectes de vida i construir model de vida junts.
-La parella poden ser persones del qualsevol sexe. Els fills són un projecte comú, no son un
mandat com a l’anterior. Tenir fills es resultat de complir un mandat social.
Treball remunerat d’ambdues persones.
Domèstic desigualment repartit
-Model que està regulat de no poder, però sí dependència mútua pel suport socioeconòmic i
afectiu  manteniment de dependència asimètrica entre els membres (la producció
domestica es manté en la dona)
La propietat i la seva transmissió és de la parella  no es pensa en un llegat matrimonial pels
fills, sinó un llegat per la parella
-La unió no és permanent (separació)
Existència de formes de convivència que van canviant presidides amb les fantasies de trobar la
permanència i exclusivitat  aspiració que la relació sigui per sempre
Rols en l’àmbit professional i públic, i en l’àmbit domèstic rols funcional

Ideals de feminitat i masculinitat:

-Relació de subjecte a subjecte (no fixada en posició d’objecte)
Igualtat en drets i poder, en l’aspecte formal (esfera pública)
-Els ideals dicotòmics binaris en la intimitat i vida familiar. Sostenint els ideals de feminitat i
masculinitat en la esfera privada.
 Feminitat: valors íntims tradicionals, com la entrega que sostingui la vida quotidiana,
afectiva i la cura
Realitzacions: projecte públic, mantenir una relació de parella satisfactori i maternitat
cuidadora
 Ideals molts exigents en una estructura social que no ho facilita  conciliació entre
vida personal i laboral

 Masculinitat: valors íntims tradicionals

Realitzacions: projecte públic, mantenir una relació de parella satisfactòria,
La vida en parella es manté com a objecte d’avaluació  implica posar en evidencia les
contradiccions d’un context macrosocial sexista que s’expressa en la vida quotidiana

4.3. Model de gènere contemporani

L’estructura i finalitat de la unió:
-Nucli social bàsic: l’individu
Motiu de la unió: amor i sexualitat en parella.
S’estructura la relació per compartir i facilitar projectes individuals  recolzament mutus
No hi ha projecte col·lectiu  cada subjecte té els seus desitjos i en la relació de parella o
parelles es busca el recolzament en els projectes vitals: compartir i facilitar els projectes
mitjançant la aliança de recursos
-Poden ser dos o més persones de qualsevol sexe.
Sexe entès com a forma no binaria com a forma contínua. Els fills, filles o fillis poden ser
resultat de relacions diferents.
El model es connecta amb el poliamor  no son garantia de que no hi hagi relacions de gènere
Es contemplen relacions homosexuals no son garantia de desaparèixer relacions de gènere:
dinàmiques de desigualtats
-Relacions no son jerarquitzades
No és un model hegemònic que es fonamenta en la llibertat individual
-La propietat i tramissió és de caràcter individual.
No s’estableixen contractes o acords de permanència ni exclusivitat i les relacions son
multifuncionals.

Ideals de feminitat i masculinitat:

-Relacions de subjecte a subjecte o subjectes.
-La masculinitat i feminitat tenen els mateixos atributs ideals  Semblaria que el gènere ha
estat pràcticament dissolt: aparició d’ideals no binaris
El gènere queda marcat en la corporalitat: es manté l’ideal de la bellesa com el cos com a
objecte sexual: femení queda produït per expressar la fragilitat, i el maculí la fortalesa
Mandat de l’individualisme és un mandat: que siguis tu mateix com a empresa optimitzadora
com a rendiments.
Expressions: (amor liquido de Baumann) nous models d’afectivitat: rendiment i eficiència (les
parelles que tinc són les millors que les que podria aspirar, m’estic perdent una millor relació)
Símil de l’acumulació capitalista: l’avaluació de les relacions: com de proper o allunyat esta
l’ideal inconcret d’arribar a una satisfacció individual
-Ruptura del binarisme en termes de feminitat no és atribuïble a dona ni masculinitat d’home,
però no es trenca la idea, es trenca la relació  transsexualitat
Camps de ruptura: feminitat masculina, lesbianisme masculí, gènere líquid segons quin
context i marc, la teva posició de gènere es mou, i no es fixe (no tens perquè ser sempre un
home o una dona)
El gènere està en la dimensió corporal dicotòmic. Centralitat al cos que ha de complir amb els
ideals de la feminitat i masculinitat.
Món trans: diferenciació entre la feminitat i masculinitat