CAPÍTOL 4: L’HOME DINS LA SOCIETAT

Per seguir dins del sistema i obeint les pautes marcades per aquest es creen tipus de
càstigs utilitzant els conceptes de “control social” i “estratificació social”.

El “control social” és el conjunt de mecanismes que regulen l’ordre social. Tota societat
en té. Hi ha diferents mecanismes per aconseguir-ho: violència, desprestigi... La
violència és usada quan els altres fallen encara que el rebuig dels teus familiars i amics
és pitjor que la violència. Deixar de formar part del “teu grup” és una manera de
perdre la teva pròpia identitat. Podem trobar dins del control social: el control social de
la moral, costums, educació... Quan un grup o individu deixa d’actuar com hauria de
fer-ho se’l considera com a desviat i al no seguir les pautes queden al marge de la
societat.

La “estratificació social” significa que tota societat té una jerarquia, un sistema de

classificació i de graduació de les desigualtats: sistema de classes, sistema racial...

La “institució” és l’instrument que regula la conducta humana i marca les pautes que
hem de seguir. Unes persones poderoses marquen aquestes que beneficien a un grup
en concret.

Els infants tenen la capacitat de localitzar-se en un espai i lloc concret, crear unes
identificacions alternatives. L’infant sensat és el que creu en les coses mentre que un
adult viu sota les coordenades que han assignat uns altres. La seva visió del món és el
sentit comú.

La societat ens col·loca a un lloc, que es construeix a partir d’unes regles, orientat per
unes forces socials determinades. Dins la perspectiva sociològica destaquen dos àmbits
d’investigació: el control social i l’estratificació social.

El control social és un mitja que para els peus als membres de la societat. Serveixen per
eliminar el que no volem i donar exemples als altres. Un mètode seria la violència física
que és el fonament últim de tot ordre polític. La gran majoria de la societat aprova l’ús
de mitjans violents com últim recurs. També trobem controls polítics i legals, pressions
econòmiques que és un mètode molt efectiu a la universitat o l’església. Altres mètodes
són els mecanismes de persuasió, ridiculització, murmuració... Per la societat és
primordial el sentiment d’acceptació en un grup. La ridiculització i murmuració són
instruments de control social en grups primaris i són manipulats per gent llesta.
Existeix la possibilitat de frau en totes les maneres de control social. Ens podríem situar
al centre d’un conjunt de cercles que representen un sistema de control social.
L’exterior seria el sistema legal i polític en el que hem de viure contra la nostre
voluntat. Un altre sistema de control seria la moral, costums i educació perquè la
immoralitat por ser sancionada per la societat i la mala educació pot causar exclusió
social. El control del sistema ocupacional és important ja que determina altres àmbits:
pertànyer a un grup depenent de les creences, ideologia política o altres ideologies
constitueixen cercles de control que condiciona el radi d’acció de l’individu. El cercle
més proper és el de la família i els amics ja que trobem els lligams més importants. El
“familiarisme” són els calors que recalca la importància de la llar com a refugi de
l’exterior i realització personal.

En canvi, en l’estratificació social trobem totes les societats classificades en nivells de

poder, privilegis o prestigi. Subordinació i supraordinació i consisteix en un sistema de
jerarquització. Cada societat assigna classes de manera diferent. Els trets característics
de la posició social són el poder, privilegis, prestigi i es presenten en sistemes
d’estratificació autònoms. Un tipus d’estratificació és el sistema de classes que
consisteix en el tipus en el que la posició de l’individu dins la societat ve condicionada
per l’economia i sempre està en moviments.

Les situacions socials actuals són definides pels nostres contemporanis i predefenida
pels nostres predecessors. L’estructura internacional de la societat subministra els
models per tal de que les nostres accions s’adeqüin.

Durkheim destaca que la societat ens col·loca davant una realitat impressionant i que
els fets socials són coses amb existència objectiva i exterior a nosaltres com els
fenòmens naturals.

La nostra societat és una entitat històrica que s’entén més enllà que la biografia
personal. És anterior a la nostra existència i existirà després de la nostra mort. És la
muralla del nostre empresonament dins la història.