BLOC I - TEMA 1: LA SOCIETAT COM A OBJECTE D’ANÀLISI DE LA SOCIOLOGIA

Partim de la premissa que la societat (la gregarietat = remat) és un fet universal (es dona sempre i arreu). No hi ha
formes de vida humana individual.
L’ésser humà té comportaments gregaris → tenim tendència a ajuntar-nos en “ramats”.
Ex: Anar al restaurant on hi ha gent, no al que no ha ningú.

No hi ha formes de vida humana individual. La vida humana és fonamentalment associativa. No existeix una societat
individual. No hi ha vida individual al marge de la societat.

La vida social, és fonamental per desenvolupar totes les capacitats humanes (parlar, escoltar, caminar…) si no te un
espai de socialització no esdevé un persona amb totes les seves característiques.

Primer la societat abans que l’individu, tot el que tenim realment no és nostre. Cap decisió individual es clarament
individual. Les condicions socials no influeixen de la mateixa manera a les persones. Tots nosaltres som la societat.

Què és la societat?
- La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta (Joan Estruch).
- Les societats estan formades per individus, institucions socials (la familia, l’educació, el món de treball) i grups
socials.
- Qui forma la societat no són els individus com a tals sinó les relacions entre ells, el que els uneix. (Una
aglomeració de persones no es necessàriament una societat) → Aquestes relacions venen determinades per
normes, que formen les institucions socials.
- Els grups socials no són tampoc completes . Són una part de la societat. Parlem de diferents grups socials: ètnics,
religiosos, nacionals, generacionals, classes socials, etc…

Gemeinschaft: Comunitat // Gesellschaft: Associació

Comunitat natural // comunitat d’origen

Elements de la societat:
1. Col·lectivitat
2. Geografia variable
3. Cooperació i organització. Sentiment d’unitat
- El conflicte també és necessari per la comunitat. És crea un sentiment d’unitat
- Ex: Les guerres creen un sentiment nacional
4. Cultura. Algo que no es veu, ni es nota pero es fonamental en la nostre vida (com l’aigua pel peix)
5. Estructura de poder
6. Relacions de parentiu
7. Un sistema econòmic / tecnologia.
- La tecnologia modifica constantment la societat.
- La economia té un paper cabdal. La distribució de la riquesa té un paper fonamental alhora de veure
com és aquella societat.
8. Espais d’interacció social
9. Rituals i símbols.

Societat - Relacions socials: VALORS - CULTURA // TECNOLOGÍA // ESTRUCTURA SOCIAL

Les societats progressen?

- És relatiu
- Hem progressat en moltes coses però encara en falten més.
 - E. Durkheim
- Un dels fundadors de la sociologia moderna
- S. XVII - XVIII →gran procés de canvis socials. Revolució industrial
- La societat ha fet un canvi social i així apareix la sociologia, que ha passat amb la societat? Durkheim
demostra que fins i tot el suïcidi (la cosa més intima i personal) te factors socials que influeixen.

Formes de ruptura entre individu i societat: lògiques que trenquen aquest binomi (Per què hem de castigar a algú?)
- Ostracisme → En un tros de cera s’escrivia el nom del que es vol expulsar de la polis durant 10 anys. Aïllar
l’individu de la societat, un dels càstigs més importants. Ostracos (grec) tros de ceràmica → Expulsar, desterrar a
un individu de la ciutat (és el pitjor càstig).
- Aïllament social/ soledat/ solitud → Bretxa digital → la gent no sap utilitzar les noves tecnologies i, per tant,
estan aïllats. Soledat = sentir-se sol, no ets res per a ningú, pots sentir soledat estant acompanyat. Solitud = pot
tenir una connotació positiva, aparar-nos per poder estar millor amb tu mateix i després tornar al grup podent
aportar alguna cosa positiva.
- Bullying: Connotació de maltracte físic o mental. Un aïllament injust. Fer-lo sentir que està fora de lloc, que és
estrany.
- Exclusió social: S’atribueix a la manca de drets. No té aquest reconeixement en la societat. No té el
reconeixement per poder accedir a aquests drets, hi ha una manca de reconeixement.
- Ex. Una persona sense papers

És possible preveure l’evolució de les societats? (El canvi social)

- Ho pots preveure però és una ciencia inexacta.
- Sociologia ficció: sense voluntat de certeses absolutes
- És difícil preveure el que passarà. Tots els grans esdeveniments importants van ser inesperats.

Hi ha realitat al marge de la societat?

- Hem entrat a una nova era → L’Antropocè, antro (home). Era en la que no hi ha espais naturals al marge de
l'activitat humana. No hi ha cap racó del planeta que sobrevisqui sense cap activitat humana. Ja tot és societat i
està afectat per les relacions socials. (canvi climàtic)
- Ex. Apareix la Covid i nosaltres inventem la solució
- Ja no hi ha frontera entre cultura i natura. Tot és societat, tot està afectat per relacions socials.

BLOC I - TEMA 2: Fonaments de la sociologia i principals paradigmes teòrics

En què consisteix la sociologia?

- Veure allò general en el particular (Peter Berger)
- Coneixement inductiu coneixement que parteix de la realitat. S’ha pogut contrastar amb la realitat. És
una ciència empírica (experimental, primer investiguen i després traiem una conclusió)
- Una manera de pensar i d’entendre els fenòmens socials amb esperit crític. Estudia la vida social humana, dels
grups i de les societats

→ La societat s’ha pogut dividir en tres grans etapes:

1. Teologia: Coneixement de Déu. Estudi de les religions
2. Racional Ús de la raó
3. Científica La ciència substitueix a les altres dues. El vertader coneixement és el científic. Tot el que es pugui
explicar amb ciència és real

- Quan diem que la sociologia intenta comprendre les societats humanes i les formes d’interacció i relació social
entre col·lectius i grups socials, ens referim als fets socials i les situacions socials.
Fets socials
- Durkheim: Un fet social és una realitat que esdevé general i que té una existència pròpia independentment de
les seves manifestacions individuals.
Ex: Pobresa, educació, immigració, les desigualtats de gènere, consum d’alcohol…
- Problemes socials:
- Consum d’alcohol pot servir a problemes de tràfic, el problema de salut o de gestió de la nova realitat
(botellons) que condiciona la gestió urbana, política i la seguretat
- Aquests problemes socials els convertim en problemes sociològics: quan analitzem els problemes

Acció o situació social

- Ve donada pel conjunt de significacions, expectatives i comportaments que deriven de les relacions entre els
individus en un context d’interacció determinat.

→ Perquè estudiem els fets socials i les situacions socials?

- Conèixer
- Dominar o influir els governs i els responsables poden prendre decisions que encamini un fet social cap a altres
camins?
- Preveure cap a on pot derivar
- Transformar la societat

→ 3 lliçons de la sociologia

1. La realitat canvia. Els fets socials no són estàtics, sinó que evolucionen. Per tant, també evolucionen els
problemes socials i les respostes. D’aquest procés l'anomenem canvi social.
2. Sovint la realitat social -els fets socials-, no són evidents. La realitat social és complexa i les coses potser no són
el que semblen
3. Cal mirar de conèixer la realitat als seus nivells reals de significació: desemmascarar la realitat. Anar a l’arrel dels
problemes, les causes reals de les coses. Entendre realment qui viu a la façana d’aquell edifici, la façana ens pot
enganyar.

→ 5 característiques de la sociologia

1. És una disciplina teòrica: Partim d’alguna hipòtesi.

2. És una disciplina empírica: Has de comprovar les teves teories. S’han de contrastar amb la realitat
3. Utilitza el mètode científic: No es tracta d’expressar opinions sobre els fets socials
4. Neutralitat valorativa: La realitat és com és, no com ens agradaria que fos.
5. És relativitzadors: Els fets socials s’emmarquen en un context un temps determinat, depèn de l’espai i el temps.
- Macrosociologia: estudia les estructures socials generals: classes socials, grans migracions, moviments socials,
formes de dominació política...
- Microsociologia: Estudia la societat a partir de les seves unitats o estructures bàsiques: escola, família… un
camp de refugiats.

Principals paradigmes teòrics en sociologia

- Una teoria és un conjunt d’idees que intenten explicar com funciona la societat, o un aspecte concret de la
societat.
1. Funcionalisme:
- Émile Durkheim, Talcott Parsons, H. Spencer.
- Parteix de l’analogia orgànica (explicant la societat com si fos un cos humà amb òrgans famílies,
institucions, treball...
- La societat per un funcionalista és un organisme que s’autoregula que existeix gràcies a una sèrie de
normes, valors i rols predeterminats.
 - La societat coopera en el manteniment de l’ordre i l’estabilitat social.
Ex. Esport: valor patriòtic, que ens ajuda a mantenir el grup unir. Vàlvula d’escapament.
Ex. Botellon: és un problema laboral, educatiu, de transmissió de valors, familiar, de la societat del consum, de la
delinqüència... totes les organitzacions cooperen per solucionar el problema.
- Totes les funcions socials tenen dos funcions:
- Funció manifesta Preparar la persona per la necessitat de la societat, la especialització (cadascú
de nosaltres s’especialitza en alguna cosa). Les visibles
- Funció latent (oculta) les que no es veuen.
Ex. Restaurant: funció manifesta servir, menjar... funció latent lloc de trobada amb els amics, mantenir el grup unit
Ex. Universitat: funció manifesta preparar la gent professionalment, estudiar... funció latent crear xarxes del mateix
àmbit

Teories del conflicte / teories crítiques:

- Allò propi de les societats no és la cooperació sinó el conflicte (ex. Entre el món rural i el món urbà, culturals, de
gènere...) En tota relació social hi ha uns que guanyen i uns que perden.
- La societat és un sistema format per grups amb objectius i interessos contraposats
- Aquestes diferències tendeixen a perpetuar-se en desigualtat i relacions de dominació que generen conflictes
socials
- Karl Marx: el sistema econòmic i de producció és l’element clau de dominació, és la principal raó de les
desigualtats socials
- El feminisme: conflictes de gènere
Ex. L’esport posa en evidencia la desigualtat de la nostre societat. Els jugadors cobren milers d’euros quan hi ha
pobresa. L’esport posa en evidència la desigualtat de gènere

Interaccionisme simbòlic
- Max Weber
- Parteix d’allò micro: La societat està formada per les relacions entre individus i grups d’individus en contextos
concrets: un barri, una escola, una situació social (manifestació)
- Importància del llenguatge i dels codis de comunicació, que creen identitat i donen significats compartits a les
coses. Necessitem respostes
- La societat és una amalgama de realitats diferenciades, cadascuna amb les seves entitat pròpia, que cal conèixer
per dins.
- Subcultures: grups que segueixen uns codis socials diferents de la societat general i que creen identitats.
S’associen a moviments juvenils, amb codis de llenguatge propis, etc.

Exemple:
- Posició funcionalista (quina funció té?) el paradigma del botellon: és un element de socialització, normalitzar
determinades necessitats conjuntes d’una generació. La societat autoregula des d’altres institucions
(mecanismes) per recuperar l’estabilitat social si el botellon comença a ser un problema. És un espai on una
generació aprèn una manera de comportar-se que socialmet son utils. Espai de socialització, S’adquireixen
determinats hàbits de consum que son propis de la nostre societat. Afecta al conjunt de la societat, família,
educació…
- Posició de les teories crítiques el paradigma del botellon: conflicte derivat de les desigualtats socials. Punt de
trobada interclassista, conflicte latent en determinats comportaments en trobades massibes, manca
d'expectatives laborals, atur dels joves…
- Posició de les interaccionisme simbòlic el paradigma del botellon: Les xarxes socials, nous codis de
comunicación entre les noves generacions, la necessitat de rituals, els codis de la forma de diversió. Ens fixarem
des d’una manifestació de la importancia de ser joves, la seva presència social i pública de la joventut. Questions
dels símbols, la comunicació…
 La imaginació sociològica:
- Comprendre la relació que hi ha entre les nostres experiències individuals o d’altres individus i les forces de
l’entramat social, és a dir, no estem sols, no som illes, com el que fem i el que decidim. L’individu interacciona de
manera conscient, inconscientment, concreta, poc clara...
- La imaginació sociològica és intentar entendre como la nostra vida concreta està relacionada amb l’evolució
social i històrica.
- Nosaltres evolucionem a mida que la nostra societat evoluciona
- Entendre l’experiència individual i la trajectòria personal desde la perspectiva de la història i les condicions de la
societat on es viu
- La nostra biografia està situada en un context històric determinar i en una societat determinada (l’espai i el
temps). Entendre l’experiència individual i la trajectòria personal des de la perspectiva de la història i les
condicions de la societat on es viu. Intentar entendre la nostra vida tenint en compte que estem situats en un
marc històric i en una societat determinada. Una cosa son els nostres problemes personal i un altre són els
problemes públics.
- John Mill diferencia entre self-regarding acts (la societat no ha d’intervenir) i other regarding acts. (problemes
personals i problemes socials o públics)
- Problemes personals: els que afecten únicament als individus i a les seves relacions més immediates
amb altres. Pertanyen a la biografia de l’individu
- Problemes socials o públics: estan relacionats amb afers personals però van més enllà perquè tenen
relació amb forces socials i històriques
- Hi ha problemes que siguin exclusivament self-regarding acts? Fumar és self regardin act però si fumes moltes
vegades pots acabar a l’hospital i la seguretat social haurà d’intervenir.
Ex. Anar a prendre el cafè és un ritual social, una coincidència històrica (no sempre s’ha consumit el cafè a Espanya. Un acte
social tan senzill està relacionat en moltes forces històriques i socials.

Definicions:
- Mirar de comprendre allò que ens passa, no tant a partir dels nostres fets particulars (això seria caure en el
psicologisme) sinó pel context social que ens ha tocat viure.
- Perspectiva que ens permet mirar més enllà de les circumstàncies concretes de l’individu i veure els efectes
dels factors socials i històrics en les nostres vides.
- Aproximar-se a un tema o qüestió des de una perspectiva més amplia.

Dificultats: la ideologia
- És un pensament establert, allò que donem per descomptat, sempre ens impedeix tenir una mirada més oberta
davant la societat. El mercat és un principi ideològic que ningú qüestiona, algo establert. La democràcia: la millor
decisió és la que es decideixi conjuntament (no sempre la majoria té la raó) d’entrada és positiu però també té
els seus efectes més problemàtics. La ciència, donem per descomptat que allò que és científic és veritat, és la
nova religió, no sempre el que és científic és veritat absoluta, sinó que és provisional. Meritocràcia (cràcia poder
del poble) els millors són aquells que han fet més mèrits, però sempre es basa en una societat d’igualtat
d’oportunitats, podem mesurar el mèrit de cadascú si tots partim del mateix lloc. Això no és així.
- La ideologia, en sociologia, és aquell marc de creences, valors, ideals que ens porta a valorar i pensar les coses
d’una determinada manera
- La ideologia és una manera de simplificar la nostra manera de veure i entendre la realitat... i la veritat
- Sovint la ideologia oculta uns interessos econòmics i de poder, estereotips i prejudicis.

BLOC I – TEMA 3: Els pares de la sociologia: Durkheim, Marx i Weber

- La sociologia apareix a finals del segle XIX i principis del segle XX

- Aquests tres van originar la sociologia.
 - La sociologia neix a partir d’un canvi social. Passen a ser ciutats rurals a ciutats industrials.
- “Els clàssics”: les aportacions d’avui en dia segueixen sent significatives. Són atemporals i referencials
- Auguste Comte és qui s’inventa la paraula sociologia.

Émile Durkheim 1858 – 1917

- La societat moderna es basa en la divisió del treball i l’especialització, fruit de les societats massificades (canvi
demogràfic), urbanitzades i industrialitzades.
- Sorgiment de noves formes d’interdependència: de la solidaritat natural-mecànica (homogeneïtat i ampli
consens moral i de valors) a la solidaritat instrumental-orgànica (pluralisme, complementarietat i dependència
mútua) En societats simple (famílies o grups d’amics) hi havia un tipo d’ajuda natural o automàtica. La solidaritat
és una solidaritat instrumental i orgànica, una solidaritat organitzada, que es diu Estat del Benestar.
- La solidaritat genera cohesió social.
- Incorpora el concepte de “consciència col·lectiva”. Les societats modernes són més individualistes i menys
consciència col·lectiva = pèrdua de compromís amb unes normes morals comunes.
- Un dels temes centrals de E. Durkheim és el suïcidi, tota acció humana és una acció social. L’activitat humana
està influïda per una acció social

4 tipus de suïcidi

1. Suïcidi altruista un membre del grup dóna la vida per la resta del grup. Societat massa altruista. Ex. El soldat
que dóna la vida pels seus companys
2. Suïcidi egoista Al contrari que l’altruista
3. Suïcidi fatalista Massa regulació. Corea del Nord: un èxit estudiantil però amb un preu molt alt, l’estrès i la
pressió fa que molt jovent s’acabi suïcidant
4. Suïcidi anòmic normes contradictòries. Anomia

Karl Marx 1818-1883

- Karl Marx posa l’atenció en el sorgiment d’un nou sistema de relacions de producció: el capitalisme, clau per
entendre les societats modernes, és el fenomen més important de la modernització.
- La clau per entendre el canvi social són les transformacions que se succeeixen en el sistema econòmic:
materialisme històric. La lluita de classes com a motos de la història (conflicte social): materialisme dialèctic
(Hegel el que fa avançar en la història és el conflicte dialèctic)
- El conjunt de relacions econòmiques configuren la infraestructura/estructura (base econòmica), que determina
la superestructura política, cultura, religiosa (mercat)...
- El sistema econòmic capitalista porta a l’alineació: pèrdua de consciència de la situació real de classe i de pròpia
explotació, de les condicions reals de vida, les submissions... (la plusvàlua el benefici econòmic que jo dono en
una empresa és molt superior que el meu sou). Autoexplotació. Ex. Quan la classe obrera no es dóna compte
que està sent explotada, això és alienació.
- Grans bases que configuren el sistema capitalista:
- Lluita de classes: amb el capitalisme apareixen noves classes socials (burgesia i proletariat)
- La propietat privada de mitjans de producció
- Ús intensiu de la tecnologia. És el principal factor dels mitjans de comunicació
- L’acumulació de capital que permet l’economia de mercat
- Byung Chuk Han: “vivim en la societat del rendiment i l’autoexplotació”. El sistema capitalista ha evolucionat tant
que ha aparegut la societat del rendiment i això esdevé l’autoexplotació. Ex. Amb les tecnologies ens emportem
la feina a casa i estem tot el dia treballant.

Max Weber 1864-1920

- La modernitat ha fet de la racionalització el seu principal criteri d’actuació.

 - Per Weber una acció és racional quan l’obtenció d’una finalitat es fonamenta en l’elecció del mitjà més adequat
(eficiència)
- Diferència entre l’ètica de la convicció (la racionalitat dels principis, actuo en base els meus principis) i l’ètica de
la responsabilitat (té en compte les conseqüències, càlcul racional) la societat moderna funciona sobretot amb
l’ètica de la responsabilitat. Valorem les conseqüències abans de prendre una decisió.
- El pas de la tradició a la modernitat desplaça les creences: desencadement del món. En un món basat en el
càlcul racional no hi caben els mites, les religions, les sorpreses. El procés de racionalització és una societat
desencantada, més freda i deshumanitzada.
- En certa manera, a diferència de M. Weber podría considerar que la superestructura determina la
infraestructura.
- És el sociòleg de l’acció social, la societat és un conjunt d’accions socials. Tota acció entre grups pot ser de 4 tipus
- Acció tradicional: costums, les tradicions, els hàbits de comportament.
- Acció afectiva: moguda pels sentiments, les emocions Ex. Anar a la guerra
- Acció racional conforme a uns principis: sense pensar les conseqüències
- Acció intencional-racional: objectius clars i mitjans més adequats (càlcul racional). Es situa al bàndol
contrari de Marx: La superestructura determina la infraestructura.
- Distingeix tres grans formes de dominació o de poder:
- Tradicional
- Carismàtic
- Legal-racional-burocràtic
- Gàbia de ferro: Les societats modernes s’han inventat el model d’organització burocràtica, es basa en els
reglaments, les normes, l’organització. No hi ha marge per l’espontaneïtat. Tot està determinat
- Característiques del “tipus ideal “ d’organitzacions burocràtiques:
- Un alt grau d’especialització i una divisió del treball molt estricta (obligacions oficials)
- Reclutament del personal en base al coneixement tècnic.
- Estructura jeràrquica amb àrees clares de comandament i responsabilitat
- Normes, protocols i reglaments interns (tot està previst)
- No propietat dels instruments de treball
- Relacions impersonals entre els membres de l’organització o els clients o ciutadans (un tipus
d’organització sense “ànima”)

BLOC 2 – TEMA 1: De la societat industrial a la societat global

- El que va generar un model de canvi cap a una societat industrial que es va generar al segle XVIII no és una crisis
política, econòmica ni de revolució social sinó per coses que venen molt més lluny i que tenen un procés molt
llarg.
- Velocitat: s’accelera tot. Neix la idea del progrés, que és una idea moderna. (progrés tècnic i tecnològic)
- Nanotecnificació: cada vegada la tecnologia és més petita però més eficaç
- Per primera vegada la industrialització divideix el temps. El temps per treballar i el temps per l’oci. En una
societat rural no existia.
- L’horari del treball ha fet que seccionem el temps
- L’educació obligatòria. Cal una nova institució educativa perquè cal que hi hagi una institució que es faci càrrec
de la transició de coneixements.
- Característiques de la societat industrial:
- Una societat basada en la comprensió racional i científica de la realitat. Positivisme científic: Auguste
Comte
- Estat nació com a forma d’organització política en societats culturalment força homogènies.
- Economia productiva: sistema econòmic basat en el capitalisme industrial, amb polítiques econòmiques
estatals i molt dependent els avenços tecnològics aplicats a la industria
- Una societat de classes socials basada en l’especialització i la divisió del treball
- Una nova manera d’entendre i observar la realitat social: la imatge i els MCM...
 - Aportacions complementàries:
- Ferdinand Tönnies: hem passat d’un model de societat rural basada en la comunitat a una societat
basada en l’associació.
- Georg Simmel: L’home urbà presenta unes noves característiques:
- Tensions i un ritme impossible d’esquivar “situacions d’estímuls”.
- Personalitat capitalista: indiferent, reservada, amb intensificació dels estímuls.
- Mercantilització de la vida: la vida com a transacció i intercanvi constant de béns
- Mancur Olson: actua col·lectivament quan veiem que podem esperar un bé privat. La “lògica de l’acció
col·lectiva”: Només l’expectativa d’un bé privat porta a una persona racional a actuar col·lectivament

Globalització

- Cada model de societat incorpora la llavor que comporta canvis de la pròpia societat industrial.
- Anthony Giddens: “La globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en
l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic” és un procés obert perquè no sabem quan acabarà
- És un fenomen nou o ve de lluny? La globalització no és un fet nou. El que és nou és la consciència de la seva
transcendència històrica i la popularització del terme. S’ha donat a diferents etapes de la història
- El terme “globalització” apareix al segle XX. Substitueix, en certa forma, d’altres termes com colonialisme i
imperialisme
- És el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització. La “descoberta” d’Amèrica és una
fita històrica que anuncia la globalització nova consciència que el món és un.
- Actualment estem en un procés de desglobalització a causa de les polítiques més proteccionistes. La
globalització és selectiva, no un procés uniforme.
- És un fenomen econòmic i cultural
- GLOBALITAT → vivim en un món on tot està connectat, aldea global
- GLOBALITZACIÓ → els processos que ens han portat aquí, progressos tecnològics, polítics…
- GLOBALISME → quan ens referim només en la globalització econòmica, és una part, no és l'únic.

→ Factors econòmics:

- Creixement del comerç internacional: OMC

- De l’economia de producció a una economia financera
- Cadenes globals de productes
- Una nova pobresa mundial: un “precariat” global. Una nova injustícia global (diferències de drets polítics,
laborals, etc. Reconeguts entre països)
- El nou precarietat global està molt vinculat a la incertesa continuada (Z. Bauman). Els drets laborals,
polítics, de gènere no son iguals a tot arreu i genera injustícia i desigualtat apareix el precariat

→ Factors culturals

- La globalització ha portat al sorgiment de societats plurals i multiculturals (fenomen de la colonització inversa) i

al mateix temps a una uniformització de patrons culturals i referents.
- Occident està sent colonitzada per altres cultures que estan entrant (multicultural, obertura) però al
mateix temps, contràriament, hi ha un procés d’uniformització (referents compartits de tot el món,
tancament)
- La globalització ha portat a dissoldre l’individu en grans estructures i xarxes que al mateix temps permeten una
“internacionalització del jo”.
- La globalització fomenta el cosmopolitisme i al mateix temps ha provocat un ressorgiment d’identitats culturals i
increment dels fonamentalisme o xenofòbia i l’aparició de “nous murs”
- La globalització comporta una americanització del planeta, no obstant, implica una interdependència creixen
entre totes les regions del planeta (o gairebé)
 - Hem passat d’un món unipolar a un món multipolar. El procés de globalització ara té diferents centres de
difusió i per tant es multipolar.
- El xoc de civilitzacions. La globalització ha fet que hi hagi conflictes culturals. En el futurs només hi haurà
conflictes culturals (religió, valors...) Ex. Conflicte del vel islam

Teories de la globalització

1. Teoria de la dependència: El món com un mercat global en el que hi ha països centrals, semiperifèrics i
perifèrics.
2. Neoinstitucionalisme: En el món globalitzat no només es guanya influència amb l’ús de força.
3. Teoria de la política mundial: La globalització depèn d’una elit econòmica-política global amb una cultura i uns
objectius compartits.
4. Teoria de la globalització: La tendència més important de la globalització són les reaccions locals enfront de
homogeneïtzació (reaccions identitàries i culturals).

Conseqüències d’aquestes teories:

- Permeabilitat de les fronteres. Erosió de la sobirania dels estat. Interdependència.

- Estatisme metodològic: confondre la societat amb l’estat, entès com una realitat homogènia i independent

El procés de globalització s’ha incrementat el nombre d’Estats, tot i que aquests han perdut sobirania sobre el seu
territori

Ideologies pro i anti globalització

- Globalització neoliberal: la globalització beneficia tothom i promou la democràcia al món

- Els alterglobalitzadors: “un altre món (global) és possible”. Normes internacionals del treball, acords ambientals
globals vinculants, globalització sensible a qüestions de gènere...
- Globalització Jihadista: La Ummah
- Globalització autoritària i/o populista
- Antiglobalització (de l’extrema dreta a moviments indigenistes o ecologistes)

BLOC 2 – TEMA 2: Sociòlegs contemporanis i la globalització

- L’era de la hipercomunicació:
- Ens comuniquem permanentment i de formes molt diverses
- No sempre implica més informació sinó infoxicació
- Vivim “tancats” en “illes mediàtiques”
- L’era de la pantalla global. → Gilles Lipovetsky
- Interpretem la realitat i reaccionem, sobretot, a traves de les pantalles amb les que convivim.
- La pantalla és omnipresent en la nostra vida
- Transformen les actituds de les persones i els col·lectius.
- Canvia la nostra manera de comportar-nos, de ser…
- Les tres etapes de la pantalla. Cada etapa ha influït en els estils de vida 1.Cinema, 2. Televisió i 3. Mòbils
- De la passivitat-unilateralitat a la interacció
- De l’oci a la mobilització
- La pluralitat de registres de pantalles: distracció, oci, companyia, vigilància, diàleg, informació, joc...
- L’era de la transparència i la nova visibilitat. → John B. Thompson
- Els nous mitjans i les noves possibilitats de comunicació, una arma de doble tall pel poder i els polítics.
- La visibilitat mediada és més difícil de controlar
- La McDonalització de la societat. George Ritzer
 - És el principi d’organització basat en les característiques d’un restaurant de menjar ràpid que comporta
la uniformització i estandardització dels processos productius a escala global i la producció a baix cost.
- Els “no-lloc”. → Marc Augé
- Els no-lloc són espais anodins, despersonalitzats, no aporten identitat i queden definits pel tràfic
incessant de la gent que va d’un punt a un altre

Zygmunt Bauman – La societat líquida →1925 – 2017

- Identitat indefinida, insegura i canviant.

- En totes les societats sempre hi ha: equilibri, llibertat-seguretat → quan + seguretat, - llibretat (i a l’inversa)
- Menys previsió i possibilitats de planificar la vida: Incertesa
- Amb l’avanç de la modernitat a hagut una sèrie de fets que han fet passar d’una societat solida a una líquida
- Auge del capitalisme
- Tecnologia electrònica
- Grans migracions

Ulrich Beck – La societat global de risc

- La societat de risc es defineix com una fase de desenvolupament de la societat moderna, on els riscos socials,
polítics, econòmics i industrials tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció que
són característiques de la societat industrial.
- el risc actual és un risc manufacturat. No coneix geografia ni limitacions de temps, classes socials, ets.
- Han canviat els tipus de riscos. Abans havíem de fer front a riscos externs. Els riscos naturals no ha desaparegut
però gràcies a la ciència la poden prevenir.
- El risc manufacturat – 4 característiques
- Característiques de futur: impredictibilitat. No sabem a quin perill fem front. Pot ser que hi hagi un perill
però no sabem quin és, incertesa.
- Preveu un dany global (pot afectar a qualsevol lloc) i irreparable (Ex. Chernobyl fa dècades que va
passar i segueix sent actiu)
- No és possible tornar enrere. S’ha de revisar tot
- No té límits socials ni generacionals ni de cap mena, afecta a tothom per igual. Siguis de classe alta,
baixa, jove, vell, home, dona... Risc transversal
- Ex. El terrorisme és un risc manufacturat

BLOC 3 – TEMA 1: Socialització i Industrialització

- Procés de socialització:
- És un procés en el qual l'ésser humà interioritza les maneres de pensar i d’actuar propis del medi
sociocultural al qual pertanyem
- Aprendre i aprehendre la cultura de la societat la qual pertanyem
- Aprendre: adquirir coneixement de manera conscient
- Aprehendre: interioritzem coses de manera inconscient. Difícilment podem desaprehendre-ho
Ex. Ja no sap per què serveix la forquilla i el ganivet: impossible
 - Cultura: formes de sentir, de pensar, d’actuar que són compartides per una societat, proporcionen
identitat i pertinença, i doten de sentit els membres del grup. Allò que ens permet viure
- Pierre Bourdieu habitus: “cultura incorporada” (en la ment i en el cos). Quan ens treuen del nostre
habitus ens sentim desprotegits. És tan important que fins i tot ens afecta físicament Ex. Els pagesos es
veuen les seves mans, els esportistes.../ Ex. No és el mateix caminar per Barcelona que per Xina
- Les conductes culturals
- No són naturals
- No són universals
- No són genètiques
- Som una construcció social
- No hi ha cultura sense societat i tota societat té una cultura (símbols+llenguatge+valors)
- Fora de l’entorn cultural i social no es pot sobreviure ni desenvolupar el seu potencial
- Procés de transmissió som el que aprenem
- La socialització també ens procura pautes i maneres d’actuar, de pensar i de sentir que permeten
construir coneixements crítics i possibilitats de canvi
- L’ésser humà pot “emparaula” el món i la realitat a través de les estructures d’acollida:
- La família
- El conjunt de la societat escola bressol representa la societat Hi ha un món més apart de la
família
- La religió
- Etapes de procés socialitzador
- Dura tota la vida o fins que està en condicions d’aprendre
1. Socialització primària:
- Infants
- Moment en el que adquirim tot de manera ràpida i adquirim el llenguatge
- Agent principal de socialització: família, entorn proper
- Etapa en el que el llenguatge és bàsic pel procés de socialització
- Absència de vida social priva a l’ésser humà del domini del llenguatge, del desenvolupament
mental i de les emocions superiors
2. Socialització secundària:
- L’ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en
determinats àmbits professionals o sectorials (institut, món laboral, clubs esportius,
associacions, xarxes socials...)
- Els mecanismes d’interiorització de rols no són automàtics (intervé la decisió de l’individu)
3. Socialització “mediàtica”
- Els mitjans de comunicació i les TRIC actuem com a mecanisme de socialització no formal
- Agents de socialització
- Bretxa digital generacional l’edat esdevé un factor principal en la creació de la bretxa digital
- Podem distingir 3 bretxes:

- La bretxa digital generacional: nadius i immigrants

- Generació Net creix envoltada d’artefactes digitals
- Formen part dels hàbits i costums de la major part de població
- TRIC tecnologia + relació + informació + comunicació
- La manca d’accés al TRIC comporta risc d’exclusió social
- Analfabet digital:
- Individu que no està prou familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i d’internet i/o que ignora les
possibilitats que li ofereixen les TRIC
- Limita les oportunitats laborals, les relacions socials i l’accés a la cultura
- Identitat personal:
- Conjunt de trets propis
- Sentiments, interpretacions d’un mateix i del món que l’envolta,
- L’individu va definit en el temps a través de la seva relació amb els altres propers i amb la societat en
general
- En temps líquids la identitat també és líquida
- Subcultures
- El significat generalment usat del terme és: grup de persones amb una cultura que les diferencia de la
cultura dominant (principal) en una societat a la que pertanyen
- Ex. Les tribus urbanes, la cultura gitana, els vegetarians, les persones sense llar…
- No estan fora de la societat.
- Són fruit de la cultura general
- (sub)cultures juvenils:
- Fenòmens sociòlegs vius que canvien amb el pas del temps
- Els canvis que es produeixen a la societat i a la cultura principal, condueixen a l’aparició de noves
subcultures, mentre que les antigues desapareixen o canvien
- Cultura juvenil
- 1942
- En aquella època es va estendre la impressió que entre els joves s’estava creant un ordre social
diferenciat, amb uns valors diferents dels adults
- Contracultura
 - Conjunt de pautes culturals i tendències s’oposen fortament el conjunt de conductes apilament
acceptades en una societat
- Pautes culturals esdevenen una oposició clara a la cultura principal
- Ex. Amish o ocupes
- Subcultures i contracultures: un negoci?
- La lògica del mercat (que inclou la societat de consum i els mitjans de comunicació), fa que en moltes
ocasions la cultura general acabi absorbint elements propis de subcultures i contracultures
- Allò contracultural acaba sent un negoci cultural i fa que es dissolgui la contracultura
- Desviació social
- Tot i haver interioritzat les normes socials, hi ha individus o grups que no les segueixen
- Es separen de la manera de fer comuna de la major part de la gent
- Dessocialització
- Ruptura suficientment forta com per a requerir un procés de reinici del procés de socialització
- Situacions de deshumanització comporten la dessocialització
- Institucions i institucionalització
- Institucionalització: creació de conjunt de normes socials i criteris de conducta necessaris o acceptables
en entorns socials determinats
- Institucions socials donen patrons de comportament per actuar “adequadament” en cada entorn.
- Organitzen, ordenen i fan possible la vida social
- La societat és un mosaic d’institucions: família, carrer, escola…
- Les institucions socials són: històriques i les dotem d’autoritat moral i legitima
- Construeixen i defineixen els rols que cal “interpretar”, i que es transmeten de forma conscient o
inconscient
- Els rols són el guió o les pautes de comportament que s’esperen d’un individu en una situació social
determinada
- La persona és un repertori de rols
- Models dramaturgs
- E. Goffman
- Analitza la interacció social com si els qui participem en ella fóssim actors en un escenari
- Distingeix entre; regions anteriors i regions posteriors de la vida social
- La vida social es basa en un joc constant de mostrar i amagar algunes facetes de la nostra persona
- Institució total
- E. Goffman
- Lloc de residència o treball on un gran nombre de persones es troben en la mateixa situació
- Comparteixen durant el tancament una rutina diària.

BLOC 3 – TEMA 2: Control social

- Perquè no hi hagi desviació social: fe el contrari del que esta normativitat, allò que està socialment establert la
societat està formada amb mecanismes de control social
- Dinamitzar i coherència normes socials que disposen per tal de complir les “normes”, allò que està establert
- Les formes de control social varien en funció de tipus de societat. Del seu grau de desenvolupament, complexitat
i dels avenços i noves possibilitats.
- El control social fa referència als diversos mitjans i mecanismes de què disposa i utilitza una societat per tal de
fer complir “les normes”, “allò establert”, “allò majoritàriament donat per descomptat” (la ideologia dominant)
- Formes de control social:
- mitjans explícits: evidents, força física
- mitjans implícits: mentalitat, cultura interioritzada, educació moral
- Primaris: es desenvolupa en l’àmbit familiar, grup, barri
- Secundaris: es desenvolupa d’una manera global en el conjunt de la societat
 - Ex. El frau fiscal és una manera d’escapar-se del control social o en el confinament passar per alt algunes
obligacions
- Els individus sempre troben alguna manera d’escapar-se del control social.
- Peter L. Berger
- El concepte de control social és un dels més emprats en la sociologia
- Fa referència als diversos mitjans de què disposa una societat per tal de posar a ratlla els seus membres
- Els mecanismes de control es posen en funcionament per tal d’eliminar els indesitjables d’una banda, i
de passada també per a donar exemple als altres
- Força física → control social explícit. Pot ser oficial i legitima
- Max Weber es pregunta què és un Estat és una comunitat humana que ostenta amb èxit el monopoli de
l’ús de la força física en un territori. Quan un Estat no pot mantenir aquest monopoli, ha fallit
- Sistema jurídic i legal. Control social explícit.
- Vetlla perquè es compleixin les normes
- Normes (legals, de civisme, ètiques...)
- A mesura que la societat evoluciona, aquestes normes també evolucionen.
- La societat es va dotant de noves normes a mesura que van sorgint noves coses
- Murmuració i ridiculització. Control social implícita.
- Traspassa les fronteres de l’àmbit íntim o domèstic

- Oprobi (deshonra pública) i d’humiliació social o pública. Control social explícit

- L’ostracisme (apartar del grup) pot ser explícit (directament) o implícit (fer-li el buit)
- Ex. L’arquitectura hostil és una forma de control social
- Amb l’avenç de la tecnologia les possibilitats de control social s’han multiplicat i s’han fet més subtils i
complexes
- Les societats urbanes també exploren noves formes de control social
- Armand Mattelart
- Una societat vigilada?
- És aquesta societat vigilada lo lògic és està fitxat, la gent que no te papers és rara
- Abans estar fitxat per la policia era signe de delinqüència i avui dia no estar fitxat és sospitós
- Estàs fitxat per la salut, l’educació... Tots els sectors de la vida
- Vivim en una manera de governar basat en el seguiment de les persones
- Hem arribat a autovigilar-nos → periodisme ciutadà → tots som capaços de transmetre informació
instantània gràcies als nostres telèfons mòbils,
- Els Estats han trobat noves formes de control les xarxes socials (per on ens movem, quins són els
nostres hàbits, els nostres amics...)
- Delació o compromís cívic (delatar → denunciar): control social explícit. Els ciutadans denunciessin als
altres
- Formes de reputació ciutadana → Control social explícit. a través de les milers de càmeres l’Estat
controla a les persona i si es comporten bé se li acumulen punts però si no es porten bé persones alguns
drets. Ex. Xina
- “L’any de la decència” aquest reportatge ens permet fer l’exercici de veure l’aplicació d’algunes de les
transformacions formals del control social”

BLOC 4 – TEMA 1: Educació i sistema educatiu

- El paper de l’educació en la societat

- Funcionalisme:
 - Paper fonamental com agent de socialització i creador de “consens moral”. Contribueix a generar
estabilitat social
- Autoregulació Quan hi ha canvis laborals, també canvia el sistema educatiu
- Cooperació si el món educatiu falla, el sistema laboral també
- Funcions manifestes de l’àmbit educatiu transmetre coneixement, saber. Coses evidents
- Funcions latents de l’àmbit educatiu contactes, transmetre altres coses que no formen part del CV
(puntualitat, amabilitat) un currículum ocult
- Fa possible la divisió social del treball
- Les escoles amb agents de control social: transmissió de comportament socialment esperat. És un gran
instrument de control social. Caracteritza el coneixement, t’assegures que els ciutadans d’aquell país
tinguin uns determinats valors, tinguin una idea del bé i del mal
- L’Escola també és agent de canvi social
- E. Durkheim: Cohesió i especialització
- L’educació és l’acció exercida per les generacions adultes sobre aquelles que no han arribat
encara un grau de maduresa suficient per a desenvolupar en un nen un cert nombre d’estats
físics, intel·lectuals i morals, que exigeixen d’ell tant la societat en general com el medi al qual
està especialment determinat
- Consens moral: Consens és un acord ampli, indefinit però no és unanimitat. Aquell acord que hi
ha en determinats valors (Ex. Les nenes i els nens tenen la mateixa educació). Uns valors mínims
- Talcott Parsons: Meritocràcia
- L’educació té com a objectiu inculcar el valor dels assoliments individuals: la meritocràcia
- El valor del mèrit, les coses que s’assoleixen per l’esforç)
- A la família no es pot transmetre aquest valor, no ens basem amb els mèrits sinó per l’amor que
tens cap el teu germà, pare…
- La funció latent més important a la societat capitalista és el valor de la meritocràcia perquè
sense aquest valor la societat capitalista no funcionaria.
- Teoría crítica:
- El sistema educatiu no ofereix igualtat d’oportunitats per a tots
- El sistema educatiu inculca els valors de les classes dominants i reprimeix la creativitat dels alumnes en
benefici de l’ordre
- Conflicte: espai que fomenta la desigualtat social, de gènere, d’oportunitats, de rendiment... Tothom
entra amb una motxilla diferent al sistema educatiu
- No ha acabat amb la desigualtat sinó que reprodueix més
- L’escola actua com a agent de control social
- Ivan Illich: Consum passiu
- L’escolarització obligatòria fomenta el consum passiu no fomenta la creativitat sinó que ens
limita i ens fa a tots més iguals. Ofega la creativitat individual perquè és una institució al servei
de les indústries
- No necessitem pintors, necessitem enginyers
- L’escolarització obligatòria és un invent modern que sorgeix de les necessitat de la societat
industrial
- P. Bourdieu: Reproducció cultural
- Les escoles tendeixen a perpetuar les desigualtats econòmiques i socials de generació en
generació
- El sistema educatiu reprodueix les desigualtats que hi ha en una societat (dona, immigrant,
escola pública, etc. tens més possibilitats de fracassar)
- Efecte Mateu qui entra amb la motxilla més plena és més propens a fracassar. Qui més té més
tindrà i que menys té menys tindrà
- Una explicació la trobem en els codis de llenguatge i de comunicació en funció de l’origen socioeconòmic
- Concessió d’estatus
 - Parentocràcia
- Interaccionisme simbòlic
- Hi ha una pedagogia invisible que afecta al rendiment acadèmic el sistema per la tendència a
l’etiquetatge previ tractar els alumnes segons les seves característiques (diagnòstic inconscient) Ex. No
cal esforçar-me per aquest alumne, és de la Mina
- Importància dels codis, el context i de la nostra identitat: el que importa són els codis de comunicació,
un llenguatge. EL que ja trobem a casa, quan arribem a la universitat utilitzem el mateix llenguatge, la
mateixa manera de pensar i de discutir. Hi ha gent que no ho ha après perquè són d’un altre país
- Howard Becker:
- Estudia escoles de barris benestants i de barris pobres a Xicago els directors d’escoles esperaven
menys rendiment dels estudiants procedents dels barris pobres que dels procedents de barris
rics
- Profecia autocomplerta o teoria de l’etiquetatge → Com afecta el com pensen els professors dels seus
alumnes. Prejudicis, etiquetar a les persones per on viuen, d’on son... Pronòstic: si tu penses que no se’n
sortirà, no ho farà
- Concepte fracàs escolar → diverses interpretacions i s’associa a realitats com ara la manca d’assoliment
de les competències bàsiques pròpies de cada etapa de l’ensenyament obligatori, la no superació de les
diferents etapes educatives a l’edat idònia...
- Abandonament escolar → entre els 18 i 24 anys amb una titulació com a màxim d’educació secundària
bàsica i que declaren no haver rebut formació postobligatòria
- Perspectiva crítica: el llenguatge del món educatiu respon a una visió determinada de la cultura, on
estan més ben acollits els nens benestants que aquells que porten la motxilla plena (Ex. La manera de
parlar dels professors)

BLOC 4 – TEMA 2: La institució familiar: família i NMF

Família i paradigmes teòrics de la sociòloga

- Funcionalisme (Tarcott Parson): la família fa tasques que contribueixen a la satisfacció de les necessitats socials
bàsiques i ajuden a perpetuar l’ordre i l’estabilitat social.
- Perspectiva convectiva o Teories crítiques: El feminisme posa en qüestió la visió de la família com un àmbit
harmoniós o igualitari. Posa en èmfasi com una institució que perpètua la desigualtat de gènere, els rols de
gènere... Ex. Hi ha més dones que teletreballen que homes (60% i 40%) malgrat que les tasques essencials són
feminitzades i per tant havien de sortir de casa (infermeria, supermercat...) però les dones havien de quedar-se a
casa per cuidar dels fills i fer les tasques domèstiques l’avenç tecnològic pot ser un eina per reproduir encara
més les desigualtats socials.
- Nous plantejaments: U. Beck i E. Beck-Gernsheim. La majoria de tradicions, normes i directrius que regulaven
les relacions personals familiars ja no són vigents. El conflicte, tensió i caos en un sentit positiu un altre tipus de
relacions familiars basades en el conflicte positiu. Les institucions familiar han passat a ser negociacions, ja no
son objectes passius sinó subjectes actius. Les famílies van canviant, ara lo normal és el conflicte i la tensió. Cada
membre de la família és portador i responsable dels seus actes

Les funcions (pròpies) de la institució familiar: funcions manifestes i latents – Robert Merton

- Família → estructura d’acollida

- La família és un dels agents de socialització més important, principal en l’àmbit de socialització primària
- La família és una institució “coixí” (institució refugi) en moments de crisi econòmica. Estructura de recursos
materials i emocionals. Funció fonamental.
- El concepte de família és un dels més ben valorats, tot i que cadascú té una definició diferent del què és família.
 - Generació Sandwich→ generació que es troba enmig dels joves que cada vegada és més difícil independitzar-se
de la família i també s’han de fer càrrec de la gent gran (Ex. Els nostres pares es fan càrrec de nosaltres i també
dels avis)
- Permet retardar l’entrada al mercat de treball
- És una de les principals unitats de consum. El mercat s’adapta a la realitat i l’evolució de la família
- Tradicionalment: àmbit en el que es transmeten determinats pilars morals d’una determinada societat.
- Àmbit reproductiu: Regulació de la sexualitat (Ex. Tabús com l’incest). Tot i que, actualment, un dels factors de
canvi és la desvinculació de l’àmbit de reproducció
- Quan parlem de la mort de la família, es parla d’Un tipus de família. La família no entra en crisi sinó que està
permanentment en canvi.

La família: una institució en metamorfosi

- L’estructura i les relacions familiars han canviat profundament la llarg del darrer segle → ara podem veure
diferents tipus de famílies
- En les últimes dècades, la seva estructura interna i les seves tradicionals formes de relació esdevenen
dinàmiques i flexibles
- El matrimoni i la família semblen més febles que mai, però la gent segueix pensant que és important compartir
un projecte de vida
- Les grans transformacions socials i les crisis successives accentuen la sensació de risc d’incertesa: la crisi frena el
matrimoni i també el divorci
- Una creien flexibilització de l’estructura familiar que ve determinada pels valors, factors socials... El matrimoni
no és una institució social estable sinó que depèn del context social (econòmic, sanitari, evolució jurídica...). La
institució familiar és veu molt afectada en els canvis socials, ha hagut un canvi de valors i prioritats (ara és més
important treballar que casar-se)

Causes i factors dels canvis en la institució familiar

- Incorporació de la dona al mercat laboral al llarg del s.XX

- Estat del Benestar: possibilitat de sostenir-se al marge de la família
- Mercantilització de la vida íntima → conciliació laboral-familiar: el que abans feia la família ara ho ofereix el
mercat en les seves diverses variant. Ex. Escoles bressol el 90% del nens de tres anys estan escolaritzats a
l’educació no obligatòria
- El procés d’individualització i la biografia reflexiva→ jo decideixo per mi mateix, jo construeixo la meva pròpia
biografia
- La generalització del divorci → hi ha un 50% més de divorcis. A Espanya hi ha un 70% de ruptures aprox. Amb
conseqüències al preu d’habitatge, per exemple.
- Evolució jurídica dels darrers anys: cobertura jurídica a noves realitats (parelles de fet, matrimoni homosexual,
cohabitacions) →de la família a les famílies.
- Ja no podem parlar de famílies sinó de TIPUS de família

Models familiars:

1. La família tradicional o l’extensa

 - Quan a més de la parella i els fills hi conviuen altres familiars (avis, germans...) → diverses generacions i línies
juntes
- Model propi de societat tradicionals agràries. Fills inversió de futur
- Família patriarcal → autoritat i jeràrquica. Un paper “central” de la dona, però sense capacitat de decisió
- Context de vulnerabilitat de la vida: fora de la família, no hi ha protecció. No hi ha Estat del Benestar
- Unitat de producció i de consum alhora. I “d’educació”
- Moral sexual i costums. “obligació” de casar-se. Matrimoni com a institució social bàsica
- Família oberta a la comunitat (la idea de la privacitat no existeix). Eina de control social
- Família centrípeta Fills: inversió de futur, cobertura futura
- Figures legals (codi de dret civil) amb la voluntat de donar continuïtat al model. Hereu → la família depèn d’una
persona. Importància de la continuïtat del patrimoni (subsistència)
- La família tradicional o extensa perviu en l’imaginari col·lectiu

2. La familia nuclear o de fusió

- Desapareix el control de la família, del pobre a la ciutat→ guanyen llibertat
- Model propi de les societats industrials, urbanes i capitalistes
- Sorgeix al voltant d’una parella fundadora: matrimoni nuclear
- El matrimoni “per amor” sorgeix en la societat industrial
- Model de família mòbil i més manejable
- Inicialment es mantenen les funcions/ros productor (home) i reproductor (dona, mestressa de casa, etc.
- Unitat de consum, però ja no de producció
- Privatització: nucli familiar tancat en ell mateix. Família com a lloc de realització personal i emocional. Esfera de
la privacitat.
- El pis, l’habitació pròpia (cercle concèntrics: individuació
- Tendència centrífuga: objectiu: els fills marxen de casa → síndrome de l’emprenedor

Nous models de família

- Diversos noms des de la sociologia a l’hora d’intentar definir en conjunt diverses realitats:
- Familia postpatriarcal
- Família o parella associativa: Acord convencional en el cas de parelles de fet. Associació entre iguals
- Família plàstica o elàstica: la plasticitat de les relacions socials (transformació incessant). S’adapta a
diferents situacions que els individus poden viure al llarg de la vida. Ex. Persona divorciada es torna a
casar
- Família democràtica / deliberativa/ crisi atrotinat (raonada, persuasiva). Pèrdua de “verticalitat”
- Família closca. A. Giddens → la família s’ha convertit en una institució closca: ha canviat les seves
característiques bàsiques o es present de moltes maneres. Família és un concepte que engloba moltes
realitats possibles. Realitats o estructures familiars molt diverses
- Molta gent considera que ha de ser tractat com una família tot allò que hom entén subjectivament com a família
i funciona com a tal. Un altre cosa és que sigui jurídicament reconeguda.
1. Famílies monoparentals (o monoparentals): 80/85% de les famílies estan formades per mare i fill
2. Famílies reconstituïdes: parelles separades o divorciades amb fills que tornen a tenir una relació amb parelles
que també tenen fills
3. Cohabitació o parelles de fet: vida en comú sense matrimoni
 4. Parelles LAT / LTA (amb la crisi incrementen les ruptures. LAT: parelles que no viuen juntes / LTA: viuen junts però
no són parella)
5. Famílies homosexuals
6. Llars unipersonals

Algunes nocions

- Família: Unitat social formada per un grup de persones lligades per vincles o relacions de matrimoni, parentiu o
afinitat. “convivència entre persones basada en una unió afectivo-sexual, una relació de filiació o de parentiu per
consanguinitat, amb intercanvi d'efectes i amb un projecte compartit temporal o durador
- Parentiu: lligams que s’estableixen entre persones mitjançant el matrimoni o per línies genealògiques i de
consanguinitat (pares, germans, fills)
- Matrimoni: Unió entre dos individus adults, socialment reconeguda i aprovada vs cohabitació o unió estables

BLOC 4 – TEMA 3: Estratificació social, desigualtats i treball

Estratificació social

- La societat humana mai ha estat homogènia

- Estratificació o estructura social → divisió jerarquitzada de la societat en diferents grups i col·lectius
- “Una cosa és la capacitat d’una societat per a generar riquesa i una altra la manera com es distribueix o els
canals d’accés i de participació d’aquesta riquesa
- L’estratificació social indica un accés desigual als recursos d’una societat
- Normalment l’estratificació social persisteix a través de les generacions
- Els factors que determinen l’estratificació social poder ser diversos i varien d’una societat a l’altra en funció del
context social, històric i cultura.
- La ideologia dominant o les creences també incideixen en l’estratificació social

Esclavituds “modernes”

- Perviuen formes de divisió social considerades eliminades

- Al món hi ha uns 21 milions de víctimes de treballs forçosos, de les quals 11,4 milions són dones i nenes i 9,5
milions són homes i nens, segons dades de l’OI

Les classes socials. Classes i estatus

- En societats industrials i urbanes parlem de classes socials

- L’element més determinant és el poder econòmic o la capacitat adquisitiva
- Aprenem a identificar-nos en una certa jerarquia social simplificada en classes altres, mitges o baixes, tot i que
poden haver-hi moltes diferències a l’interior de cadascun d’aquests blocs
- La globalització ha trencat l’estructura socials clàssica de les societats capitalistes industrials
- Precarietat global: creixen pauperització o un retorn de la pobresa
- Els workingpoor
- Definició de classe social:
- Criteri económic, el poder adquisitiu. En la propietat, l'ocupació i la riquesa. L’element principal que
defineix la classe social es compartir un mateixa economia
 - Influeix en els seu estil de vida, relacions, interessos, etc.
- Confereixen identitat
- Pierre Bourdieu i el concepte d’habitus cultura incorporada (en la ment i en el cos). Quan ens treuen del
nostre habitus ens sentim desprotegits. És tan important que fins i tot ens afecta físicament Ex. Els
pagesos es veuen les seves mans, els esportistes.../ Ex. No és el mateix caminar per Barcelona que per
Xina
- La distinció i els símbols de distinció de classe. El capital cultural
- Teories sobre les classes socials:
- Karl Marx:
- Individu condicionat per la seva posició en el sistema de producció
- Capacitat o no d’accedir a recursos econòmics i de poder
- Max Weber:
- El poder de l’individu o grup d’individus també ve determinat per la seva capacitat d’imposar la
seva voluntat en accions col·lectives
- Aquesta capacitat pot tenir origen en la dominació econòmica o en d’altres factors: grups de
classe vs grups d’estatus
- Definició d’estatus:
- No és només la qüestió econòmica. El prestigi (Nelson Mandela → a la presó però bon prestigi social). El
reconeixement, la funció social.
- Determina la posició que ocupa un individu dins de la societat.
- Estatus adscrit i estatus adquirit
- conceptes: obligacions d’estatus /símbols d’estatus
- Mobilitat social:
- Moviment d’ascens o descens al llarg de la jerarquia de posicions socials
- Les societats de classes modernes, des de la seva aparició amb les societats industrials, han incrementat
la mobilitat social
- L’esforç que cal fer i les condicions de possibilitat varien en funció del punt de partida
- Diferenciar entre pobresa i exclusió social
- Globalització i canvis en l’estructura social:
- Es precaritza el model laboral dels menors de 30 ants en comparació amb generacions anteriors.
- Dificultat per a la incorporació dels joves al mercat de treball: atur juvenil del 51% a Catalunya (tercer
trimestre 2021): 17% (20-24)
- La distància entre la remuneració mitjana mensual entre els joves amb graduat escolar i els que tenen
educació universitària s’ha reduït, passant de 553 a 387 €
- Els que tenen educació universitària amb 26 a 30 anys han vist reduït els seus salaris en 446€ mensuals
de mitjana
- Gentrificació
- La gentrificació és una conseqüència més dels canvis en l’estructura social que està produint la
globalització en les nostres societats

SESSIÓ AMB DR. SHEILA GONZÁLEZ MOTOS

 Sis processos d’increment de la desigualtat educativa (no només) en pandèmia.

En el cas educatiu obligatoria de les dones no genera desigualtats, sinó tot el contrari.

➤ L'escola té un benefici que és que és obligatòria i per tant podem aconseguir reduir les desigualtats.

En el confinament:

- 6 mesos sense escola presencial (curs 2020-2021)

Riscos coneguts:

ucació com a instrument per reduir les desigualtats socials.

ncament escolar per pandèmies, conflictes armats, vagues docents, vacances d’estiu...

rdues d’aprenentatge:

· Creixen a mida que s’allarga el temps sense escola

· Superior entre l'alumnat més gran

· Més clares en matemàtiques que en llengua

· Accentuades entre l’alumnat més vulnerable

Primeres evidències de la pèrdua:

Els que consideren que els seus alumnes han perdut més d'aprenentatge son el de les escoles Ghetto. Els més
vulnerables han tingut una major perduda d'aprenentatge.

De escola presencial a l'escola a distancia

Processos:

1. La bretxa digital de les famílies: connexió i dispositius mòbils. Qui és més pobre només un 25% tenia connexió en
canvi els rics molta més gent.

2. La desigual capacitat d’adaptació de les escoles a la nova realitat: IOA (index oportunitats educatives)= si poden fer
classes online, comunicació per email,etc

A. Els instituts es van esforçar més per mantenir l’aprenentatge

B. Els cicles informatius de graus mitjans son els que menys.

C. L’alumnat de les escoles públiques van ser els que van obtenir menys esfforç.

D. Les concertades i privades van continuar oferint activitats educatives. = generació de desigualtat. La
vulnerabilitat genera vulnerabilitat.

3. Menor capacitat de compensatòria de l’educació a distància: Observem que en el programa de matemàtiques

l'aprenentatge era bo fins que van tancar les escoles que els de classe baixa va baixar molt el nivell d’aprenentatge.
 Depèn del Suport a l’estudi per capital instructiu familiar i nivell de l’infant on veiem que les mares van ajudar més.
Hi havia mares que no tenien el

4. Ús menys escolar del temps: llegir, esports, pantalles, idiomes = les famílies universitàries van fer més activitats que
es farien a l’escola.

5. La reducció del temps extraescolar: Les extraescolar també és un terreny de desigualtat.

6. Una tornada molt desigual: No tothom va tornar per igual, A frança de classe mitja va tornar i el de classe baixa non
va tornar. = pèrdua d'aprenentatge

➣ Una nova normalitat educativa?

Noves i velles desigualtats: hi ha 4 tipus de desigualtat

1. Accés a l’educació (tenim en ment els països pobres) pero a casa nostra tb tenim problemes en l'educació . Accés a
l’educació no està garantit. No escolarització, absentisme escolar, 0-3, abandonament escolar i desigual accés a la
postobligatòria.

2. Condicions d'escolarització. es comenten dos tipus de motxilles, aquelles que van plenes d'eines per tenir èxit. I els que
venen amb la motxilla molt buida (els pares no poden ajudar), i alumnes amb motxilla plenes de pedres ( una vida que
dificulta el seu pas educatiu). Amb pandemia a portat a insuficients polítiques i compensatòries (beques reforç)..

3. Desigualtat de resultats academics. Reducció de l’aprenentatge, increment de la desigualtat segons origen socioeconòmic,
segregació escolar. Empitjorament de resultat academics

4. Desigualtats que no pasen en el sistema educatiu pero que repercuteixen.

Increment de la precarietat laboral, segregació residencial, conciliació laboral, increment desigualtats vitals.

Per solucionar-ho:

- Donar equips d’aprenentatge o donar eines a les famílies perquè puguin ajudar als seus fills a estudiar, reforç escolar.

- Però si donen un ordenador a una familia que no te els recursos per conectar-los no genera cap ajuda. Hi ha infants que mai
tenen les condicions òptimes per dedicarse a l’estudi. Respostes parcials i no ven plantejades.

* Una escola del Raval es va veure obligada a fer classes per instagram perquè no disposaben dels materials necessaris.