‭Georg Simmel‬

‭Bibliografia‬

‭●‬ ‭(Tr. Filosofia del dinero, Albrolote: Comares, 2003)‬

‭●‬ ‭(Tr.‬ ‭“Las‬ ‭grandes‬ ‭ciudades‬ ‭y‬ ‭la‬ ‭vida‬ ‭del‬ ‭espíritu”‬ ‭a‬ ‭El‬ ‭individuo‬ ‭y‬ ‭la‬ ‭Sociedad,‬
‭Barcelona: Península, 1986)‬
‭●‬ ‭(Tr. “La moda” a Sobre la aventura. Barcelona: Península, 1988)‬
‭●‬ ‭(Tr. Sociologia, Barcelona: Ed. 62, 1988)‬

‭Context intel·lectual‬

‭Tres etapes‬

‭1.‬ ‭Herbert Spencer (1820-1903), Charles Darwin (1808-1882) + positivisme francès‬

‭2.‬ ‭Periode intermedi: Immanuel Kant (1724)‬

‭Context‬‭social‬‭(la‬‭gran‬‭transformació):‬‭Berlín‬‭en‬‭66‬‭anys‬‭multiplica‬‭la‬‭seva‬‭població‬‭x‬‭10,‬
‭és una època de gran èxode rural i augment de la població.‬

‭La gran transformació‬

‭o‬ ‭Moment de gran transformació a una alemanya moderna‬

‭o‬ ‭La classe obrera està sotmesa al model econòmic i social de Bismark‬
‭o‬ ‭Hi ha un gran floriment intel·lectual en aquella època‬

‭Els‬ ‭públics‬ ‭de‬ ‭Simmel‬‭:‬ ‭El‬ ‭seu‬‭públic‬‭eren‬‭els‬‭alternatius‬‭(la‬‭contracultura)‬‭de‬‭Berlín.‬‭Les‬

‭seves‬ ‭classes‬ ‭universitàries‬ ‭estaven‬ ‭plenes‬‭de‬‭públic.‬‭Era‬‭molt‬‭maltractat‬‭per‬‭l’acadèmia‬‭i‬
‭rebutjat pel públic ampli de Berlín. Rep una reacció d’entre antisemitisme i gelosia.‬

‭La sociologia de Simmel‬

‭●‬ ‭Societat com a sistema d’interacció‬

‭●‬ ‭El‬‭que‬‭és‬‭superindividual‬‭(clan,‬‭família,‬‭ciutat,‬‭país,‬‭associació,‬‭comerç)‬‭només‬‭són‬
‭cristal·litzacions concretes d’aquesta interacció.‬
‭●‬ ‭Estudiar això (estudiar la sociabilitat) ha de ser la feina de la sociologia‬

‭Dimensió‬‭lúdica:‬‭Simmel‬‭planteja‬‭que‬‭la‬‭sociabilització‬‭te‬‭una‬‭dimensió‬‭lúdica,‬‭no‬‭totes‬‭les‬
‭interaccions‬‭estan‬‭determinades‬‭per‬‭factors‬‭o‬‭interessos‬‭socials‬‭que‬‭la‬‭sociologia‬‭contempla‬
‭normalment. La majoria de temps interaccionem per pur ludisme.‬

‭Sociologia‬ ‭formal:‬ ‭Tots‬ ‭els‬ ‭fenòmens‬ ‭poden‬ ‭tractar-se‬ ‭en‬ ‭relació‬ ‭a‬ ‭determinades‬
‭categories formals.‬
 ‭Cooperació‬ ‭i‬ ‭conflicte;‬ ‭subordinació‬ ‭i‬ ‭superordinació;‬ ‭proximitat‬ ‭i‬ ‭distància;‬
‭imitació/distinció; homogeneïtat i l’heterogeneïtat; uniformització i individualitat.‬

‭Aquestes‬ ‭dicotomies‬ ‭poden‬ ‭ser‬ ‭conceptes‬ ‭operatius‬ ‭per‬ ‭analitzar‬ ‭una‬ ‭relació‬
‭matrimonial o una estructura burocràtica.‬

‭SOCIABILITAT‬

‭La sociabilitat és essencial – joc social‬‭–.‬

‭Importància‬‭de‬‭la‬‭forma‬‭Hi‬‭ha‬‭unes‬‭formes‬‭de‬‭la‬‭interacció‬‭social,‬‭que‬‭adquireixen‬‭un‬‭valor‬
‭propi.‬ ‭La‬ ‭comunicació‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭forma‬‭d’art.‬‭Amb‬‭el‬‭desenvolupament‬‭històric‬‭de‬‭la‬‭societat,‬
‭aquestes‬ ‭formes‬ ‭comencen‬ ‭a‬ ‭agafar‬ ‭una‬ ‭certa‬ ‭autonomia‬ ‭pròpia.‬ ‭I‬ ‭veiem‬ ‭moltes‬
‭interaccions on el contingut ja no és el més important, sinó la forma en sí.‬

‭Ens‬ ‭dediquem‬ ‭a‬ ‭estar‬ ‭junts‬ ‭per‬ ‭davant‬ ‭de‬ ‭donar-li‬ ‭contingut‬ ‭a‬ ‭aquesta‬ ‭interacció‬‭.‬
‭L’important és la interacció mateixa‬‭. “estar per estar-hi, interactuar per interactuar-hi”‬

‭Joc social‬

‭Darrere‬‭d’això‬‭hi‬‭ha‬‭una‬‭submissió‬‭dels‬‭individus‬‭a‬‭aquesta‬‭lògica‬‭de‬‭les‬‭interaccions‬‭,‬
‭per celebrar la societat mateixa. Subordinem la nostra persona a aquesta lògica.‬

‭●‬ ‭Hem‬‭d’adaptar‬‭la‬‭nostra‬‭conducta‬‭a‬‭aquesta‬‭lògica‬‭i‬‭imposar-nos‬‭límits‬‭(tot‬‭el‬‭que‬
‭no contribueixi a aquesta lògica no ho hem de seguir)‬
‭o‬ ‭ex:‬ ‭interacciones‬ ‭amb‬ ‭algú‬ ‭i‬ ‭tot‬ ‭el‬ ‭que‬ ‭diguis/facis‬ ‭que‬ ‭no‬ ‭contribueixi‬ ‭a‬
‭perpetuar aquesta interacció no ho hes de fer.‬
‭●‬ ‭D’aquí sorgeix la‬‭dimensió lúdica‬‭. Bona part de la vida la dediquem a la sociabilitat.‬

‭Quan‬ ‭els‬ ‭individus‬ ‭tenen‬ ‭unes‬ ‭urgències‬ ‭o‬ ‭inquietuds‬ ‭diferents‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭requereixen‬
‭sota aquesta lògica, la forma es pot trencar i la sociabilitat perilla.‬

‭EL DINER‬

‭= parla del diner des de la perspectiva de la distància (GEOMETRIA SOCIAL)‬

‭Distància o proximitat respecte l’actor‬

‭🡪‬‭el‬‭valor‬‭de‬‭qualsevol‬‭cosa‬‭depèn‬‭de‬‭la‬‭distància‬‭en‬‭relació‬‭a‬‭l’actor.‬‭Normalment‬‭donem‬
‭valor‬‭a‬‭les‬‭coses‬‭que‬‭estan‬‭prou‬‭lluny‬‭però‬‭podem‬‭creure‬‭que‬‭som‬‭capaços‬‭d’arribar-hi.‬‭Si‬
‭està massa lluny o massa a prop perd valor.‬
 ‭●‬ ‭En‬‭analitzar‬‭el‬‭diner:‬‭analitza‬‭la‬‭totalitat‬‭de‬‭l’esperit‬‭d’una‬‭època‬‭🡪‬‭creu‬‭que‬‭no‬‭es‬
‭pot entendre per sí mateix, sinó pel paper que juga en la societat.‬
‭●‬ ‭Diner i llibertat‬
‭●‬ ‭Alienació‬‭i pèrdua del poder de l’individu en favor de la‬‭cultura objectiva‬‭.‬
‭●‬ ‭Racionalització‬‭del món social.‬

‭Paradoxa‬‭El diner pot unificar interessos i, per altra banda, pot fomentar la separació.‬

‭Mecanisme d’unió / mecanisme de separació (ex: de classe).‬

‭Connectat‬‭a‬‭la‬‭universalització‬‭Associació‬‭del‬‭diner‬‭i‬‭la‬‭seva‬‭capacitat‬‭de‬‭generalització‬‭amb‬
‭la idea general d’humanitat.‬

‭●‬ ‭Permet connexions/relacions/comunicacions globals.‬

‭●‬ ‭I no només les permet, sinó que les impulsa.‬

‭Dependència‬ ‭o‬ ‭Independència‬ ‭Amb‬ ‭l’arribada‬ ‭del‬ ‭diner‬ ‭ens‬ ‭fem‬ ‭més‬ ‭independents‬ ‭dels‬
‭individus particulars, i més dependents dels “proveïdors”.‬

‭●‬ ‭Alliberament de gran nombre de relacions humanes.‬

‭●‬ ‭Però l’intercanvi ha passat a ser imprescindible; sense el diner no podem viure.‬

‭Diner i comunitat‬‭El diner ens uneix en dos sentits:‬

‭●‬ ‭El‬‭diner‬‭produeix‬‭un‬‭anivellament,‬‭igualació,‬‭generació‬‭de‬‭cercles‬‭socials‬‭amplis‬‭a‬
‭través‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭unió‬ ‭més‬ ‭distant‬‭.‬ ‭(ens‬ ‭unim‬ ‭a‬ ‭través‬ ‭del‬‭diner,‬‭però‬‭no‬‭és‬‭una‬‭unió‬
‭profunda)‬

‭Ex: et fas de la CGT pagant una quota però no hi participes en les assemblees.‬

‭●‬ ‭Però‬ ‭en‬ ‭aquesta‬ ‭unió,‬ ‭gràcies‬ ‭al‬ ‭diner,‬ ‭hi‬ ‭perviu‬ ‭el‬ ‭que‬ ‭és‬ ‭individual,‬ ‭la‬
‭independència‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭persona,‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭autonomia‬‭.‬ ‭Perquè‬ ‭l’individu‬ ‭pot‬ ‭ser‬ ‭de‬
‭coses‬‭i‬‭participar-hi,‬‭sent‬‭molt‬‭amo‬‭de‬‭fer‬‭la‬‭seva,‬‭imposar‬‭els‬‭límits‬‭gràcies‬‭al‬‭diner‬
‭que porta a aquesta unió més superficial (perquè el que conta és el diner)‬

‭Ex: Mentre paguis la quota no se t’imposa més responsabilitat.‬

‭Diner‬‭i‬‭llibertat‬‭La‬‭substitució‬‭pel‬‭diner‬‭comporta‬‭que‬‭l’altre‬‭no‬‭pot‬‭apropiar-se‬‭directament‬
‭de‬‭l’acció‬‭personal,‬‭sinó‬‭del‬‭resultat‬‭impersonal.‬ ‭Hom‬‭ja‬‭no‬‭s’ofereix‬‭a‬‭un‬‭mateix,‬‭sinó‬
‭que‬ ‭ofereix‬ ‭una‬‭cosa‬‭sense‬‭llaç‬‭amb‬‭l’individu.‬‭Ofereix‬‭una‬‭cosa‬‭(activitat‬‭laboral),‬‭no‬‭a‬‭ell‬
‭mateix.‬

‭És un gran pas cap a la llibertat.‬

‭●‬ ‭Però ens porta alhora:‬‭llibertat i pèrdua de llibertat‬

‭Més‬ ‭llibertat‬‭amb‬‭els‬‭diners‬‭(‭s
‬ uperació‬‭dels‬‭límits‬‭personals‬‭;‬‭pots‬‭aconseguir‬‭coses‬‭que‬
‭sense els diners no podries aconseguir – ex: bellesa, status, companyia).‬

‭Però‬ ‭associació‬ ‭del‬ ‭diner‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭cultura‬ ‭objectiva‬ ‭i‬ ‭limitació‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭possibilitats‬
‭subjectives‬‭.‬‭Perquè‬‭tot‬‭el‬‭que‬‭estàs‬‭podent‬‭comprar‬‭forma‬‭part‬‭de‬‭la‬‭cultura‬‭objectiva,‬‭i‬‭et‬
‭porta a adequar-te a aquesta, seguir les regles del joc d’aquesta.‬

‭●‬ ‭El mateix que et permet trencar les limitacions, t’aporta noves limitacions.‬

‭Diner i esclavitud‬

‭= esclavització de les persones (atomitzades i aïllades).‬

‭●‬ ‭Reducció‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭persona‬ ‭a‬‭una‬‭expressió‬‭dinerària‬‭/pecuniària‬‭(expiació‬‭de‬‭crims‬

‭pagant‬ ‭una‬ ‭multa).‬ ‭Ens‬ ‭sotmetem‬‭a‬‭una‬‭lògica‬‭on,‬‭a‬‭part‬‭dels‬‭aspectes‬‭de‬‭la‬‭seva‬
‭vida,‬ ‭l’individu‬ ‭també‬ ‭és‬ ‭mercantilitzat.‬ ‭I‬ ‭totes‬ ‭les‬ ‭nostres‬ ‭qualitats‬ ‭per‬ ‭els‬ ‭que‬
‭generem‬ ‭valor‬ ‭al‬ ‭mercat,‬ ‭són‬‭les‬‭més‬‭valuoses.‬‭(ex:‬‭creativitat‬‭en‬‭una‬‭empresa‬‭de‬
‭publi).‬

‭El‬‭regne‬‭de‬‭la‬‭quantitat‬‭La‬‭societat‬‭del‬‭diner‬‭imposa‬‭la‬‭lògica‬‭de‬‭la‬‭quantitat‬‭🡪‬‭la‬‭quantitat‬
‭sobre la qualitat.‬

‭●‬ ‭Relacionat amb la racionalització del món.‬

‭Tot‬‭i‬‭que‬‭realment,‬‭el‬‭més‬‭valuós‬‭de‬‭la‬‭vida‬‭és‬‭el‬‭que‬‭no‬‭es‬‭pot‬‭comptar‬‭–‬‭contradiccions:‬‭es‬
‭deixa de tenir en compte el que no es pot comptar‬‭.‬

‭Això‬‭fabrica‬‭inseguretat‬‭i‬‭inestabilitat,‬‭perquè‬‭ens‬‭fa‬‭obsessos‬‭per‬‭la‬‭seguretat‬‭i‬‭la‬‭quantitat‬‭i‬
‭és un dels principals elements inestabiladors.‬

‭Diner‬ ‭i‬ ‭democràcia‬ ‭La‬ ‭igualació‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭persones‬ ‭al‬ ‭diner‬ ‭–‬ ‭tu‬ ‭ets‬ ‭els‬ ‭teus‬ ‭diners‬‭.‬ ‭Et‬
‭caracteritzen‬ ‭i‬ ‭t’obren‬ ‭portes‬ ‭(drets‬ ‭o‬ ‭privilegis)‬ ‭o‬ ‭te‬ ‭les‬ ‭tanquen‬ ‭(discriminació).‬ ‭Efecte‬
‭des-democratitzador‬‭.‬

‭●‬ ‭En‬ ‭la‬ ‭lògica‬ ‭del‬ ‭món‬ ‭organitzat‬ ‭als‬ ‭diners:‬ ‭la‬ ‭teva‬ ‭aparença‬ ‭està‬ ‭en‬ ‭funció‬ ‭de‬
‭representar els teus diners.‬
‭●‬ ‭Pots no tenir-ne però aparentar que sí.‬
‭●‬ ‭Els que t’obren portes o no, ja busquen perpetuar aquesta lògica.‬

‭La incommensurabilitat de les persones i el rang.‬

‭Diner‬ ‭i‬ ‭desigualtat‬ ‭El‬ ‭diner‬ ‭iguala.‬ ‭Però‬ ‭alhora‬ ‭fomenta‬ ‭i‬ ‭fa‬ ‭possible‬ ‭situacions‬ ‭de‬
‭desigualtat.‬
‭Diner‬‭i‬‭progrés‬‭Diner‬‭i‬‭especialització‬‭(intercanvi).‬‭Difícil‬‭que‬‭es‬‭desenvolupi‬‭en‬‭un‬‭sistema‬
‭de permuta. Crítica a la divisió del treball.‬

‭Diner‬ ‭com‬ ‭l’instrument‬ ‭més‬ ‭pur‬ ‭i‬ ‭una‬ ‭finalitat‬ ‭en‬ ‭ella‬ ‭mateixa‬ ‭Deixa‬ ‭de‬ ‭ser‬ ‭un‬ ‭instrument‬
‭(mitjà)‬ ‭i‬ ‭passa‬ ‭a‬ ‭ser‬ ‭una‬ ‭finalitat‬‭.‬ ‭La‬ ‭vida‬ ‭de‬ ‭molta‬ ‭gent‬ ‭s’explica‬ ‭per‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭obsessió‬ ‭i‬
‭necessitat d’aconseguir més diners.‬

‭Depreciació de la intel·lectualitat. “dame dineros no consejos”‬

‭●‬ ‭Diner-Déu‬

‭Posar‬ ‭el‬‭diner‬‭com‬‭a‬‭fi‬‭té‬‭un‬‭efecte‬‭devaluador‬‭del‬‭que‬‭és‬‭important.‬‭El‬‭valor‬‭que‬‭agafa‬‭el‬
‭diner‬‭és‬‭el‬‭valor‬‭que‬‭perden‬‭moltes‬‭coses.‬‭Diner‬‭associat‬‭a‬‭totes‬‭les‬‭virtuts:‬‭seguretat,‬‭pau,‬
‭abundància.‬ ‭Increment‬ ‭del‬ ‭cinisme‬ ‭i‬ ‭l’apatia:‬ ‭podem‬ ‭comprar‬ ‭bellesa,‬‭veritat,‬‭intel·ligència‬
‭(tot‬ ‭té‬ ‭el‬ ‭seu‬ ‭preu).‬ ‭Uniformització;‬‭reducció‬‭de‬‭tot‬‭a‬‭la‬‭mateixa‬‭cosa.‬ ‭Indiferència‬‭de‬‭les‬
‭relacions‬

‭Paradoxalment:‬‭el‬‭diner‬‭a‬‭vegades‬‭es‬‭presenta‬‭com‬‭a‬‭verí‬‭i‬‭a‬‭vegades‬‭el‬‭verí‬‭aquest‬‭és‬‭el‬
‭remei. Uneix i desuneix, allibera i esclavitza...‬