RESUMS POLÍTIQUES SOCIALS I EDUCATIVES:

TEMA 1: POLÍTICA SOCIAL – INTRODUCCIÓ:

1.1: ESTRUCTURA SOCIAL I DESIGUALTAT

Què és la política social?

• Adreçada, en una societat moderna, a la CIUTADANIA.

• Neix amb l’Estat Modern per mediar en el conflicte de classes

• Afecta a la DISTRIBUCIÓ de recursos de les nostres societats.

• Implica el disseny i implementació (programada i estructurada) d’iniciatives per

respondre necessitats considerades bàsiques.

• Però, QUÈ ÉS “BÀSIC”?

• I quins són els LÍMITS de la resposta pública en l’espai privat?

Què és l’estructura social?

Els sociòlegs parlem d’estratificació social per descriure desigualtats que existeixen entre
individus o grups a les societats humanes. (…) Podríem dir que la societat es composen
“d’estrats” jerarquitzats en què els més afavorits estan a dalt i els menys privilegiats a baix.

La estratificació es definiria com les desigualtats estructurades entre diferents agrupaments

individuals (per motius de riquesa, d’ètnia, de gènere, edat, etc.)

Per classe social ------------- classisme

Per ètnia -----------------------racisme

Per gènere-------------------- sexisme

Per edat --------------------- edisme

Quin impacte tenen les polítiques socials- educatives en la transformació de les desigualtats?
Paper de l’educació com a igualador social

Exemples de tipologia d’estratificació social:

QUÈ ELS DIFERENCIA?

Esclavatge---------------------- Possibilitat de mobilitat social

Casta-----------------------------Herència/ social

Estaments --------------------- Els criteris per l’estratificació(diferencies econòmiques, religioses,

drets)

Classe---------------------------Relacions Personals/ impersonals

Esclavatge: uns individus són propietaris d’uns altres.

Casta: Estructura quin tipus de contacte es pot establir entre persones de diferents nivells.
(p.e: India si no segueixes ritus que li pertoca reneixes en una posició anterior)

Estaments: cada estament té uns deures i drets. A Europa: aristocràcia i noblesa, clergues,
plebeus. Basat en la noblesa per naixement (p.e: feudalisme)

Classe: basat en la propietat de riquesa i ocupació. Influeix sobre l’estil de vida. La mobilitat
social es formalment possible. Persones que comparteixen mateixos recursos econòmics.

PRINCIPALS APORTACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DE TEORIES SOBRE L’ESTRATIFICACIÓ:

Les classes socials Emergeixen en el trànsit cap a una nova societat. Es generen desigualtats
però també noves possibilitats

• Karl Marx

• Max Weber

• Erik Olin Wright

• F.Parkin

TRÀNSIT CAP A LA MODERNITAT FI DE L’ORDRE TRADICIONAL

Cultures premodernes i modernes:

 Canvi sense precedents de l’ordre social pre-modern

 Les persones gaudim a la modernitat d’una existència material més segura que en
qualsevol sistema pre-modern.
 No obstant aumenten les Incertesses
 Caràcter discontinu de la modernitat: representa una ruptura radical respecte els
canvis que s’havien donat en les èpoques pre-modernes.

GIDDENS, A. (1991). MODERNITY AND SELF-IDENTITY. CAMBRIDGE POLITY PRESS:

1) Ritme del canvi que la modernitat posa en marxa. La celeritat del canvi de la època moderna
és excepcional.

2) L’àmbit del canvi: La interconnexió que ha suposat la supressió de les barreres a la

comunicació entre les diferents regions del món ha permés que s’hagin donat transformacions
socials arreu del món.

3) Les institucions modernes tenen també unes característiques intrínseques particulars que
no es donen en altres èpoques (Ex.- Estat nació, treball assalariat, mercantilització).

ESTAT - NACIÓ

-Separació de poders

-Monopoli del control dels mitjans per a exercir la violència.

- Esdevenen actors internacionals en el marc de les relacions internacionals.

-Defineixen i segueixen polítiques i plans coordinats a escala global. Racionalització

-El que principalment els distingeix és el seguiment sobre les poblacions que permeten els seus
mecanismes d’organització.
-Hi ha regulació i racionalització de les institucions. Apareix Burocràcia.

La desigualtat social als nostres dies

La Classe social ha afectat la majoria d’esferes de la vida social

A l’inici del desenvolupament del capitalisme industrial hi ha una gran distancia entre les
classes.

Actualment als països desenvolupats ha crescut un sector social entremig. Ho fa possible:

- el sistema impositiu

- beneficis socials pels més desfavorits (accés a recursos i a oportunitats)

Distribució desigual renda:

Persistència de la pobresa també als països industrialitzats per una distribució desigual de la
renta i les riqueses. El 4rt món.

• Renda: salari o pagues que provenen d’ocupacions assalariades + diners d’inversions

• Riquesa : estalvis, propietats, etc. (articles que es poden vendre)

• + Accés a recursos

La desigualtat prové de la procedència dels ingressos.

Classes riques el gruix deriva de la renda de les inversions

Gènere augmenta el risc d’exclusió:

 Homes tenen més possibilitats d’obtenir major riquesa, status e influencia.

 Diferents responsabilitats a l’esfera pública i privada.
 Progressiva presencia a l’espai públic. No obstant més afectades per temes de
conciliació, precarietat del treball, responsabilitat familiars, etc.
 Feminització de la pobresa

POBRESA I DESIGUALTAT:

Com definir la pobresa?

• Absoluta o de subsistència: dificultats per definir perquè hi ha llocs més cars que altres, no
es té en compte nivells de vida (p.e: tenir accés a l’aigua corrent pot ser un indicador?)

• Relativa. Per sota de la mitja de la renta tot i tenir totes les necessitats bàsiques cobertes.

• Grups de risc: aturats, ocupacions precàries, persones grans, malalts, amb discapacitats,
famílies nombroses o monoparentals, etc.

La pobreza debe concebirse como la privación de capacidades básicas y no meramente como

la falta de ingresos, que es el criterio habitual con el que se identifica la pobreza.

[esta perspectiva] no entraña el rechazo de la razonable idea de que la falta de renta es una de
las principales causas de la pobreza, ya que la falta de renta puede ser una importante razón
por la que una persona está privada de capacidades.
La renda no és la única eina que genera capacitats. Hi ha d’altres factors que tenen un impacte
en la superació de la pobresa real.

RELACIÓ RENDA I CAPACITAT:

Aquesta relació és fonamental en l’avaluació de mesures públiques per reduir la desigualtat i la

pobresa.

Per exemple la relació RENDA/ CAPACITAT està influïda per:

- l’edat (p.e de les necessitats físiques) del sexe i rols socials (p.e responsabilitats
familiars) del lloc (p.e si hi ha inundacions) o altres factors poc controlables.

Les polítiques per erradicar la pobresa han de tenir en compte la diversitat de factors que
s’entrecreuen. La pobresa és un fet multidimensional.

- Per exemple, llars monoparentals responen a reptes que s’intensifiquen quan s’afegeix
migració, grup ètnic o discapacitat.

AMARTYA SEN & SUDHIR ANAND (1998):

DESENVOLUPAMENT HUMÀ té a veure amb l'expansió de les llibertats i les capacitats de les
persones per dur el tipus de vida que valoren i tenen raons per valorar.

LLIBERTATS i CAPACITATS són més àmplies que la de les NECESSITATS BÀSIQUES (Ampliar les
oportunitats)

POLÍTICA EDUCATIVA I SISTEMA EDUCATIU: LA RELACIÓ DE LA POLÍTICA SOCIAL AMB EL

SISTEMA EDUCATIU: