SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

TEMA 3: Sexisme i coeducació (15 FEB.)

El 2004 s’inicia un programa: Violencia de género en las universidades españolas, per

posar fi als assatjaments que es produïen cap a l’alumnat de les universitats. Era un
programa de I+D+I, es posà en marxa cap al 2004 fins al 2007.
Es tractava d’una recerca cap a la violència de gènere produïda a les universitats
espanyoles, va agafar tanta importància que es va publicar a la revista de la comunitat
científica: “Violence against women”. Una revista de gran importància a nivell
internacional.

Fer la recerca i publicar-la ha servit, perquè els periodistes que no volen fer safareig
cerquin aquestes recerques, perquè no s’inventin les coses. I s’extreu “El 62% de los
universitarios de España ha vivido situaciones de violencia machista”.
Així mateix, van aparèixer nous conceptes: violència de segon ordre, aquella violència que
es produeix cap a les persones que defensen a les víctimes d’assajament. Fent d’aquesta
manera que moltes persones no defensin o donin suport a les víctimes, sorgeix: “si no
formas parte de la solución, formas parte del problema”

Arran de preguntar i redefinir el que suposava violència de gènere a la universitat, moltes

persones van respondre que si, i es va fer evident la necessitat d’implementar mesures
per als assajaments sexuals: “Guía de prevención y atención de la violencia de genero en
las universidades”. Es van fer propostes de polítiques, formació…
Repercussions en les opcions professionals i acadèmiques: abandonar la classe,
assignatures, carrera, canvi de tutor…
Impacte polític de la investigació reflexat amb dues lleis del 2007 per demanar la igualtat
en les universitats. S’aconsegueix que a partir del 2007, totes les universitats tinguin un
departament d’igualtats amb protocols per abordar aquella realitat.

A partir d’aquí, es crea una xarxa solidària de víctimes de violencia de gènere a les
universitats (MeToo).
VOCES CONTRA EL SILENCIO: silenci de l’alumnat i protecció del professorat,
normalització de la masculinitat, 14 denúncies, aïllament arran denunciar, prestigi qüestió
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

important (UB: això no passa, Harvard, Berkeley: tenen bones eines i volen posar fi), no
victimització de les víctimes
ASSETJAMENT A LES UNIVERSITATS: violència aïlladora, assetjadores reiteratius, 1a
persona en denunciar: sociòloga Ana Vidu, tota la carrera universitària i 1r de màster.
Ramon Flecha primer que ampara a l’Ana Vidu. Importància de treballar en xarxa, rebut
més denúncies=èxit per reflexar la confiança que tenen alumnes i professores assetjades
per denunciar.

Relacions de poder. És evident que el poder que té l’assajador té influència en la resolució

de la denúncia, és el cas de l’Anna vidu, on el catedràtic va poder retornar a la universitat
sense exercir un paper docent, però igual va retornar. Mentre que el cas de la Mar
Joanpere i el noi de la navalla, el noi va ser expulsat del màster sense poder inscriure’s de
nou. Inútil que la universitat sigui la que dirigeixi els casos d’assajaments, ja que,
finalment té un favoritisme cap al professorat i no cap a l’alumnat. S’hauria de contractar
una empresa que sigui l’encarregada de resolució d’aquests casos.

Corrents feministes i educació

Bell hooks: el feminisme és un moviment per acabar amb el sexisme.
SOCIALITZACIÓ: és en aquest procés d’interaccions amb els diferents agents de
socialització es van adquirint els models de feminitat i masculinitat i s’interioritzen les
normes socials del context en què vivim.

T1: Canvis socials i educatius

l’educació a la societat de la informació

Jane Addams Premi Nobel de la Pau i fundadora de la sociologia.
Durant la primera GM va crear una casa d’acollida.
Les seves aportacions van ser molt importants, va parlar de pau, racisme, sexisme i
pobresa.
Impacte social en les millores de la societat. (ODS)
Cofundadora del primer departament de sociologia el 1892.
A diferència d’altres pares de la sociologia, Jane Addams va promoure moltes dones joves
que, juntament van ser grans sociòlogues.
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

Característiques de la societat industrial:

- segona meitat del segle XVIII al 1973
- hi havia un predomini del sector secundari, encara que, posteriorment, es va
passar al sector terciari.
- formació en habilitats manuals necessàries per a la indústria
- La clau dels recursos era tenir materials, o sigui, diners, cases, materials = La
riquesa de la societat industrial.

Característiques de la societat de la informació

- que va des del 73 fins a l’actualitat
- ens ha aportat tot el tema de la connexió global, ha donat un sector de feines, el
sector quaternari, un nou sector = el sector de la informació, que és el que té major
força
- una economia globalitzada basada en la informació (canvia paràmetres
d'espai/temps)
- economia descentralitzada = economia local-global
- canvi en el procés de producció
- sorgiment de noves professions i alhora de noves competències. pots guanyar
molts diners per fer traducció d’àudio llibres.
- d’altra banda, ens interessa molt, que ha creat una polarització, unes desigualtats
entre el nord i el sud = POLARITZACIONS SOCIALS (1r món i 4t món)

el que hem de fer força en aquesta nova societat. Sempre hi ha hagut desigualtats, però
aquest nou món ha creat moltes més. Com per exemple la carència d’internet, és a dir, es
tracta de la repercussió a les nostres vides de la revolució tecnològica. A més suposa
noves desigualtats el fet de basar-se en la informació. Es produeix, així, la fractura digital
= l’accés, coneixements i estratègies = uns que si i altres que no. = EXCLUSIÓ SOCIAL,
FRACTURA DIGITAL = DUALITZACIÓ SOCIAL (uns que tenen accés i altres que no)

1a fase de la S. I.: DARWINISME SOCIAL

És una teoria basada en Darwin, en la selecció natural, consisteix la selecció d’unes
persones que tenen formació, coneixements i els que no. El que es valora en aquesta
societat són els recursos intel·lectuals i no els materials. El que provoca que al mercat
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

laboral accedeixen les persones amb més formació intel·lectual (cada any en l’INE, es
mostra com la població que és ocupada té una formació de doctorat o universitària).

- Fragmentació de la societat en ⅔ de Gorz, hi haurà un terç desplaçat.

- Fragmentació dels treballadors: fixes, eventuals, aturats.
- Selecció dels millors
- Pq no existís aquest Darwinisme, s'han creat polítiques educatives que eren
afectades per la dualització social creant polítiques d’atenció a la diversitat.

2a fase de la S. I.: SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PER A TOTES LES PERSONES

1995: Comença la segona fase, una fase en la qual volem q totes les persones tinguin
accés a la societat de la informació.
Va haver-hi mot desencant quan es passa d’una fase a una altra, pq la societat no sabia
massa coneixements sobre les tecnologies. Per això, el 1994: es va fer un congrés de les
noves perspectives crítiques en educació, per poder retornar l’encant a l’educació i a la
transformació.
- Augment de polítiques cap a una societat de la informació per a tothom:
a) Extensió del capitalisme informacional
b) Pressió països exclosos i moviments socials igualitaris.
- Crisi econòmica-noves desigualtats i noves xarxes de solidaritat
- Han sortit noves possibilitats pels moviments socials (Punt Omnia, per exemple,
una sala amb ordinadors gestionada per organitzacions socials. Quan qualsevol
persona exclosa en aquesta S. I. té accés i també hi ha un educador que orienta.)
- Transformar les escoles per a un alt nivell educatiu (Comunitats d’Aprenentatge)
A nivell educatiu, l’educació és un paper central, ja que, valen més els recursos
intel·lectuals. De fet, el
1995: Delors va fer “La educación encierra un tesoro”
2000: Estratègia de Lisboa. L’europa del 2010
2020: Estratègia europea
Objetivos de Desarrollo sostenibles (ODS). Agenda 2030 ONU.

Article 27, DDHNU: accés als avenços científics.

 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1.1- EDUCACIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

CARACTERÍSTIQUES MODEL EDUCATIU SOCIETAT INDUSTRIAL
- memorització
- educació bancària
- persona adulta a l’aula amb rol de transmissor
- poca comunicació
- autoritat
- especialització

Ara s’ha demostrat que l’aprenentatge depèn cada vegada menys del que passa a l’aula i
cada vegada més de la correlació entre els espais i la família, tenen un paper rellevant.

cap a un model educatiu de les SI:

- domini de les TIC
- habilitats de selecció i processament de la informació
- Aprenentatge de les llengües
- pensament flexible i plural
- base de coneixements generals
- Adaptació de canvis

1.2 INCLUSIÓ I SEGREGACIÓ EDUCATIVA: Organització de l’alumnat i dels

recursos humans. Èxit i fracàs escolar.
Quan parlem de models d’èxit educatiu, parlem de:
- SEGREGACIÓ → Escola igualitària, homogeneïtzada, lo que es fa per tothom
igual, o estan exclosos: Unitats d’escoles compartides, on van alumnes que no
poden seguir el nivell d’aprenentatge “estan exclosos”.
Per superar la segregació els anys vint als EUA, es va iniciar el moviment de lluita
per posar fi, ja que, en aquells moments es treien fora de l’escola als alumnes
afro-americans.
- INTEGRACIÓ → Comença els anys seixanta. Amb la idea de poder incorporar als
alumnes “diferents” a l’escola ordinària. Es produeix una adaptació de l’escola per
aquells alumnes que no tenen les mateixes capacitats. El que suposa un gran
avenç respecte a la segregació.
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

- INCLUSIÓ → Encara que, a partir del 90. Es planteja la diversitat com a riquesa i
no com a sinònim de baix nivell, suposava que l’alumnat estigués a totes les aules i
la transformació dels centres educatius, pq hi ha inclusió

Moltes vegades el pas del sistema educatius suposa un pas cap al fracàs escolar
Com saltem aquest fracàs? Normalment, es troba en escoles gueto, en zones socialment
desfavorides… La mesura sempre acostuma a ser la segregació dels nens d’aquestes
escoles
- Ignorar el problema central: la qualitat de l’educació: distribució forçada, xecs
escolars…
- El que s’hauria de fer és: millorar l’educació que s’ofereix.
“El problema està a la població i no en la qualitat de l’educació” → moltes vegades els
discursos televisius és donar la culpa a les drogues, problemes… el problema és a la
població

Del fracàs escolar a l’èxit: podem aconseguir l’èxit escolar a través de la

- Igualtat d’oportunitats - igualtat de resultats.
- Doble escolarització → aguditza les desigualtats via de la presó, via de la
universitat

Redistribució forçada: Es planteja que l’èxit o fracàs escolar depèn del nombre
d’alumnat immigrant que tinguin els centres. A Catalunya i Vic es van establir uns
percentatges mínims de quantitat d’alumnes immigrants. (15% i 20% respectivament). Qu
hi hag un percentatge d’immigració a les escoles, Jorg Haider, nazi va dir que hi hagués
un 30% d’alumnat immigrant a les aules

Grups de nivell: A, B i C

Passos de l’exclusió educativa: Els passos que dirigeixen a l’exclusió educativa:

- Canvi forçós d’escola
- Grups per nivell
- Grups dins l’aula
- Mesures disciplinaries
- Fora del centre
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

Realment, és una escola heretada de la societat industrial.

El que s’ha de fer és elaborar o buscar programes, itineraris que garanteixin un èxit
escolar. Són els itineraris transformadors, via de la universitat, un bon exemple és:
Escoles Iman i Magnet Schools. Són escoles que són atractives per les famílies i
l’alumnat: una escola amb qualitat educativa i sense èxit.

Un bon exemple són les Actuacions educatives d’èxit: universals i transferibles.

Perquè es considerin com a tal ha de complir quatre requisits:
- Majors millores en els resultats
7 MARÇ 2023

Participació educativa i de la comunitat: AEE

Participació de les famílies i la comunitat (educadors socials, persones que envolten
l’àmbit educatiu).
Basant-se en la participació de les famílies hi ha ocurrències que diuen que no és una
bona idea, encara que, hi ha evidències de la comunitat científica que demostra el
contrari: millora de l’aprenentatge, de la convivència i la transformació i millora de l’entorn
familiar.
tipus de participació: (blau: millors resultats)
- informativa: s’informa les famílies de les decisions
- consultiva: es convoca a tothom i es consulten qüestions
- decisiva: participació i presa de decisions en el centre: seguiment de l’escola
- avaluativa: participació en el procés d’avaluació de l’alumne
- educativa: participació en els aprenentatges de l’alumnat.
Aquesta participació exigeix: formació de familiars, una formació que correspongui a les
demandes de les famílies. Participació en espais d’aprenentatge, activitats dinàmiques
que facilitin una major interacció

Biblioteca tutoritzada: AEE

… (apunts que falten)
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

BLOC 2: SOCIOLOGIES DE L’EDUCACIÓ VS SEGREGACIÓ EDUCATIVA I

REPRODUCCIÓ SOCIAL

Tres perspectives de sobre la teoria de la sociologia contemporània

- Sistemàtica: realitat determinada pels sistemes i estructures
- subjectiva: realitat creada per les accions de persones i grups
- dual: realitat creada pels sistemes i persones.

SISTEMÀTICA
En aquesta l’acció de la persona queda determinada per les lleis externes, de manera que
les persones no podem fer les coses lliurement, ja que, hi ha un sistema que influeix
constantment. Un bon exemple és l’existència de la telebasura, guerres… elements que ja
han existit i que, de fet, els sistemes decideixen fer o reproduir sense tenir en compte als
ciutadans, ja que, per ells som un peón més.
Aquesta estructura organitza tot el que es produeix a la societat, les pràctiques socials,
actituds i les percepcions d’aquestes, fruit d’assumir la divisió de la classe i la desigualtat.
A espatlles dels gegants: per poder parlar de qualsevol teoria he de llegir els més grans
d’aquesta teoria, per desenvolupar des del nostre treball actual.
funcionalistes:
comença amb la Segona Guerra Mundial, quan creixen molt moviments democràtics
radicals per evitar els totalitarismes i conflictes bèl·lics. Els anys cinquanta es produeix la
guerra freda, on tota la gent està en contra del sistema. Les CCSS va fer dues
contribucions: a) b)
Fa una comparació del sistema social amb el cos humà (Model Biologia CCNN); Anàlisi
de la societat amb aquella idea d’estructura i de sistema (idea); enfocament cap a una
pràctica social s'analitza en funció de la seva contribució i funció pel manteniment del
sistema.
Crítiques del funcionalisme: conservadorisme, no falsació i dependència de les
ciències naturals. Aquestes es van generalitzar durant els seixanta i setanta. La societat
és diferent, no podem comparar-lo amb el cos humà. No podem demostrar que alguna
cosa sigui fals o vertader, per ells tot és vertader, de manera que per ells és tot el sistema:
“o és tot o no és res”.
representants: Parsons i Merton.
P: explicació completa de la societat; planteja que no és tan directa la relació estructura/
funció → processos, hi ha processos que mostren com un sistema no està produint la
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

seva funció; les ciències socials no poden ser explicades com un ésser viu. Teoria del
sistema social: A) Control Parcial del Context: els sistemes només controles parcialment
els contextos, la realitat es varible i complexa no és el resultat de les estructures; relació
bilateral entre estructura i context (família i transformació i relacions de gènere). B)
Relació entre Estructures i Processos: els sistema s’alimenta de les seves estructures i
processos, tots dos són funcionals.
M: Amb aquestes funcions que tenen els sistemes i processos socials hi ha funcions
manifestes i latents. Les primeres són les conseqüències clares de les institucions i dels
actes socials, mentre que la segona són les conseqüències no reconegudes pels
participants. Un bon exemple és: segregació educativa: manifesta: que aprenguin que les
hi costa i és millor oferir-los una ajuda, latent: que no destorbin a classe. (manifesta: el
que es vol donar a conèixer, latent: el que es vol fer realment). No ens quedem mai amb la
funció manifesta, hem de vigilar la funció latent de les coses. exemples: colònies mòbil,
esplai rellotge, escola futbol, separació dels bancs. Efecte Mateu: es dona + a qui + té, el que
produeix un efecte funcional, per tal de mantenir una estructura, i un efecte disfuncional,
per trencar aquella estructura. exemples: donar treball a qui + experiència té, bancs donen crèdit
a qui + té.
estructuralistes
del funcionalisme a l’estructuralisme: en el context d’una europa de postguerra, era el
moment de pes dels moviments crítics, i la intel·lectualitat marxista, així amb la creació de
l’estructuralisme s’inicià una europa i una alternativa intel·lectual als pensaments
revolucionaris de l’època.
1. Diferència: prioritat als significants sobre els significats, les estructures lingüístiques
conformen els significats (les nostres paraules, signes donem un significants amb
els significants= alt, baix). un existeix pq l’altre existeix.
2. Descentrament del subjecte: treu a la persona del centre d’anàlisi, treu el subjecte
del centre de la realitat, les persones som mòbils i ens hem comformat amb les
estructures del llenguatge en què ens socialitzem. (els nens de l’escola casabalnca
creien que la UB era una escola, ara quan li vinguin la idea el cap se’l vindrà la
imatge de la UB pq ja l’han vista.)
el model de reproducció:
1. estudis previs: informes Coleman: un informe que concloïa que l’escola no té
una paper clau per superar les desigualtats, depèn + del context familiar. El govern
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

planteja en no invertir + diners en educació, pq si l’escola no té a veure amb les

desigualtats, no les canvies doncs inverteixen en altres…
Christopher S. Jencks: va escriure l’informe The Schools and Equal Opportunity
,però al castellà es va traduir que l’escola no és responsable de les desigualtats
socials i no les canvia.
conseqüències dels informes: supressió de programes per posar fi a les
desigualtats, no esforços ni de professorat i famílies per millorar l’educació, treu
valor a les CCSS i a la innovació educativa que vol superar les desigualtats. Aquest
informe va influir en la societat, plantejant la idea que l’educació no influeix a la
superació de desigualtats, però els afroamericans no estaven d’acord amb aquesta
idea.
2. Estructuralisme marxista: Althusser:
sistemàtiques
SUBJECTIVA
és el contrari, som les persones i els moviments socials els que canviem la societat. Aquí
els fets socials són generats per persones i grups de persones d’acord amb el sentit que
cada un dona a les seves accions. A mi no em marca el sistema, el moviment i les
persones som els que creem el sentit de la societat.

DUAL
creuen que, per una banda, és subjectiva: som les persones els que canvien el sistemes i
els sistemes són els que canvien a les persones. No vols destruir el sistema i tampoc
aïllar-te completament, sinó, mostrar una alternativa.

Característiques generals del model de la reproducció

1. Negació del paper de l’escola com a garant de les oportunitats social i
econòmiques
2. Relació escola-societat: no es contepla cap altre espai
3. Falta un anàlisi de la pràctica educativa, del que passa dins de l’escola
4. Oblit del caràcter productiu de l’escola
5. Realitat com a producte de les estructures socials
6. Nega el paper actiu dels subjectes
Limitacions del model de la reproducció
a) Desapareix el concepte d’agència humana: la acció dels individus són el resultat de
les estructures socials
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

b) No pot explicar un canvi educatiu, no pot explicar l’evolució de l’escola Casablanca.

c) No conté un concepte d’autoreflexió, no compte de que nosaltres puguem
reflexionar com fer un canvi, o les possibilitats que ens donen els elements del
voltant.
d) Manca d’un concepte d’individu, les persones sempre
e) Manca moviment social
f) No inclou l’autoreflexió dels efectes socials i educatius que produeix el model de
reproducció.
Postestructuralisme
Es dona durant el postmodernisme, els 60 i 70, com a resposta a la política repressiva
del moment i front, la poca resposta de l’esquerra política. A més, amb la gran onada
neoliberal. En aquest moment es nega l’existència d’una realitat objectiva, de la veritat i es
posen en dubte l’existència d’universals, no hi ha res de veritat, depèn de la persona…No
hi ha un interés pel desenvolupament científic, ja que, no creuen en la ciència.

Pèrdua de valors: es perden valors com la igualtat, justícia, solidaritat, racionalitat… els
qüestionen la modernitat , pq existeix una persona autònoma, amb Foucault: l'existència
d’una persona súper.

Destaca, especialment, ALAN SOKAL 1997,

DERRIDA
Fa un concepte, que és la differance: diferència, però és una paraula que combina
diferència i diferir, difereixes amb el que diuen els altres i és una diferència.
No hi han significats universal al llarg del temps, depèn de l’espai i el temps (context i
espai: cultures…), el text es pot interpretar de mil formes, no veritats absolutes, no existeix
la ciència.
El concepte de deconstrucció s’inspira d’en Martin Heidegger, encara que ell el
presenta com a gramatologia. Així planteja la impossibilitat de separació de la ficció d’altre
tipus de discurs. En realitat, es tracta d’una destrucció, de les veritats absolutes,
interpretacions d’abast universal, en haver-hi moltes possibles interpretacions entorn de
una mateixa cosa, cap és certa i s’acaba imposant una per la força. Destruir en lloc de
criticar: només és crítica i s’està a favor d’altre, mentre que la deconstrucció es dona un
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

valor a les dues coses, encara que depén de la persona. D’aquesta manera tot és vàlid i
tot és mentida alhora: el que impossibilitat l’avenç científic i millora social.
Martin Heidegger, era nazi, i segons el seu pensament els camps de concentració i la
guerra del Golf no van existir. No creu en els valors, no hi ha lleis…, de manera que les
decisions socials les deixa en mans de la violència. No hi ha veritats absolutes, cadascú
té la seva veritat, relacionada amb les forces de poder.

b) Genealogia del poder: FOUCAULT

Tota la seva obra està inspirada en Nietzsche.
Tora a qüestionar la modernitat, valors com la veritat, llibertat, igualtat, justícia, racionalitat
i solidaritat.
La societat moderna reprimeix la voluntat de poder de l’individu. En contra de la igualtat
Deconstrucció. En contra de la raó. N:
Llibertat = “TOT VAL”.
Tot són relacions de poder,

TEMA 4: EL CARÀCTER SOCIAL DE L’EDUCACIÓ

4.1 La construcció social. Naturalesa social de les persones
Segle XX: als anys 60 explota la preocupació per la vida quotidiana. La gent comença a
viure de forma diferent, sense esperar un canvi global del sistema. Era la época dels
moviments hippies, l’ecologia, el feminisme, l’amor lliure i el qüestionament de
l’autoritarisme en les orga nitzacions. Moltes persones o grups se senten capaces
d’escriure la seva autobiografia sense seguir el dictat del sistema.

Característiques: Els fets socials i el que hi ha a la societat seran creades per les
persones i els moviments socials, els protagonistes dels canvis socials seran les persone
no serà el sistema qui farà les accions.

Schutz, ens diu que la realitat serà construïda socialment, es tracta d’un corrent més
constructiva. Planteja que els subjectes donen sentit a la realitat i, per tant, la creen.

Hausser: el món de la vida, va planteja ell aquest concepte, però és Schultz qui l’usa. Es
tracta d’autoevidències i conviccions inqüestionades que usen els participants en els
processos cooperatius d’interpretació. El que “donem per descomptat” per exemple: els
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

diners, la uni, el matrimoni monogàmic. Què passa quan es confronten dos mons de la
vida? Acostuma a plantejar-se i aclarar les seves característiques, sobre les coses que
s’han de deixar de donar per descomptat.

És important el món de la vida? Exemples d’intervencions educatives importància al

món de vida. (Conèixer el món de la vida, vol dir parlar amb ells, conèixer el seu món de
vida que no és el que nosaltres pensem= no etiquetes.
- fer activitats esportives: tenir present a les nenes i nens que siguin musulmans i
estiguin en ramadà, per tal, que no haguin de fer un gran esforç.
- menjador o escola, tenir present la seva situació de vida com a cause del problema
que pugui haver-hi.
- no generalitzar en els menjadors, i tenir present les necessitats individuals dels
nens i si es tracta d’una nena musulmana no oferir-li carn de porc.

Berger y Luckman: Van escriure “la construcció social de la realitat” que plantegen la
construcció de la realitat s'aconsegueix amb un procés de socialització, on es produeix la
interiorització de què és social. Existeixen dues socialitzacions: primària: fets bàsics:
escola, família… i secundària: el que vas aprenent amb el temps
com fem? Per una banda, externalització: veiem fora de nosaltres una sèrie de coses
per les interaccions i anem adquirint unes creences, experiències… (manera de vestir,
actuar…). Objectivació: agafes una cosa externa i comences a fer-ho. Internalització:
veig una cosa que funciona i la interioritzo, tu ja la feies.

primària: durant la infància, objectiu: del món adult.

LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME

1. Existeix una realitat que va + enllà de tota construcció social, hi ha coses que no
les ha fet la societat, com per exemple la natura: els rius, muntanyes…
2. La consciència dels subjectes individuals està generada en les seves relacions
intersubjectives amb les altres persones.

1: fets institucionals: depèn de l’acord humà: diners, matrimoni, escola, sentit que
donem a Montserrat. Fets bruts: no depèn de l’acord humà: muntanya, riu…
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

2: Aquestes relacions poden ser un constructivisme: el subjecte construeix el significat i

com a conseqüència la realitat, exemple: els diners són diners pq el subjecte li dona
aquell significat a un tros de paper. perspectives dialògiques: els significats són
construïts pels subjectes i les seves interaccions: tothom li dona aquell significat al diner.
4.2 La construcció social de les emocions.
quan es parla de emocions, el referent més gran és JON ELSTER.
Planteja que les accions dels individus són el resultat de dos filtres:
- oportunitats, restriccions físiques, econòmiques, legals… (no una persona pq no
has tingut l’oportunitat d’interactuar amb ella)
- preferències, el conjunt d’oportunitats (tries a una persona pq has tingut una
oportunitat de treballar o interactuar amb una persona). Aquí el + important per triar
són: 1. Elecció racional. 2. Les normes socials. 3. Emocions. (Saludes a una
persona perquè tu tries saludar-la, pq ets educat, i pq et cau bé).
elecció racional: les persones fan allò que els proporciona un major resultat global, per
tant, hi ha una influència de sentiments. ex: sortir de festa, quan a tu no t’agrada, però és
l’aniversari d’una amiga. Les eleccions i tot el que decidim són individualment, però realment
no ho són.
normes socials: les persones no es guien a través dels millors mitjans, sinó de la
persona i, et veus obligat a complir unes normes socials.
les preferències emocionals: les emocions són condicionants de la nostra actitud i
conducta i, a vegades ens distorsionen. si no les tenim en compte, potser no trobem
motius per actuar.

elecció racional individual: treure’t el carnet de conduir, estudiar o fer vaga.

elecció racional grupal: fer el docuemnt escrit d’un treball, la memoria de monitors

norma social individual: beure o no beure per quedar bé.

norma social grupal: ser tots bons amics.

“Elster crítica la visió cínica que rebutja totes les normes i en recorda que en l’estat natural
ningú es preocupa dels seus semblants i això beneficia els més forts, mentre que els +
dèbils estan millor quan hi ha normes.”

2 causes de les emocions:

 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

3 maig 2023
BLOC 5: Sociologies de l’educació a la Societat de la informació

La concepció dual de la societat té 4 característiques:

- radicalització de la modernitat →
- protagonisme dels actors socials → no farem res si no tenim en compte a les
persones implicades, en l’educació social: cal tenir en compte la veu de les
famílies, els nens…, la participació de la ciutadania. en un centre obert no podem
fer el que vole, les famílies ho qüestionarien. es parla de la idea de cocreació, que
el coneixement
- paper central del diàleg i el consens → h: lo que val es a partir de
l'argumentació: a partir de la narració, cada un dona el seus arguments i arribem a
un consens, a partir del diàleg i el consens.
- sentit i reencant en la comunicació → tornar a argumentar-ho tot, que no hi ha
unes expertes i altres que consumeixen, sinó, que hi ha comunicació entre els
actors.

implicacions: les persones en creuem capaces de transformar les nostres vides.

L’educació pot incidir en superar o bloquejar aquest procés de transformació. Tots els
autors d’aquesta perspectiva tenen clar que l’educació i les persones farem la
transformació de la societat a partir de l’educació.

2. Societat de risc i Modernitat reflexiva. Ulrich Beck

UB → escriu un llibre, “la sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad”: Tracta sobre
el canvi a una nova societat, una societat del risc. Consisteix en una fase de
desenvolupament de la societat moderna on els riscos socials, polítics, econòmics I
individuals tendeixen a escapar de les institucions de control I protecció de la societat
industrial → tenim riscos econòmics, polítics, socials, individuals…, la idea aquesta de que
la política ens ha de donar la habitatge, el menjar… en la societat de risc no existeix i les
institucions no tenen prou capacitat per oferir aquests serveix. El que analitza és que
estem en risc, estem insegurs: estem vivint en aquesta societat i cal tenir-ho present. Hem
de deixar els serveis socials de la societat industrial al govern.
Parla de tres conceptes:
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

- destradicionalització → pèrdua de sentit religiosos, estem en aquest risc pq hem

perdut aquests valors. edsocial: pèrdua de sentit amb els amics, de la realitat…
- procés d’individualització → s’ha potenciat aquest procés, sé que no ètic…,
s’individualitza molt tot. la idea aquesta que jo trec + sol que acompanyat.
- necessitat de diàleg i consens → com a sortida planteja aquesta necessitat de
comunicació.

com a solució per sortir d’aquesta societat de risc ofereix:

· llibertat a escollir vs riscos a assumir:
· independència vs convivència:

SOCIETAT DEL RISC

- Elecció lliure que porta nous riscos → ed. social: 1) risc depèn de l’àmbit a on vas a
treballar, hi ha el risc que es una carrera molt generalitzada. 2) Triar si poden tenir
temps lliure per sortir del centre a “x” hora i durant “x” temps.
triar un esport de risc, beure café, fumar tàbac
- Elements de destradicionalització pq? → 1) estructura familiar: pare, mare fills →
nous models. 2) Abans era figura d’autoritat → ara + d’acompanyament, ja no és
tan autoritari. 3) Abans es feia una separació dels pares → ara es fa un treball
conjunt, perquè es vol que tornin amb ells.
- riscos per ser dona, home → 1) A la societat industrial la feina sempre era
necessària i abundant → Ara, amb 45 anys si et fan fora és difícil trobar un nou
treball, per la teva edat, és un risc de no trobar treball. 2) Persones amb
discapacitat ara tenen feina, van sols, poden viure independentment encara que
siguin pisos assistits → a la Societat Industrial no els hi donaven aquesta llibertat.
3) Ser membre del col·lectiu LGTBIQ+ abans era un fet amagat, de risc per
agressions → Ara, es reivindica. 4) Avui dia, ser immigrant suposa + risc q a la
societat industrial

MODERNITZACIÓ REFLEXIVA DE BECK I GIDDENS → Van fer un llibre sobre la

modernització reflexiva. Sobre com s’ha de fer.
- La podem definir com el procés de pas de la societat industrial a la societat del risc.
- Un progrés d’abandonament de la racionalitat industrial → encara tenim aquella
idea del metge, capellà, profe… que el que diuen va a missa. Amb aquesta
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

modernització es produeix una desmonopolització del coneixement expert → no

hi ha una persona que mani sobre el coneixement. No està sobre ningú. Tothom té
coneixements i si no els té, els podem buscar. “Tota la comunitat educativa pot
decidir sobre educació”: no només l’expert en educació inclusiva. 1) Ed social: una
persona pot triar com vol que el seu fill/a estigui escolaritzat. “Totes les dones
poden aportar al moviment feminista”: entra tmb una mestressa de casa,
independentment de l’edat, de com pensa…
- Transformar la societat des de baix → vol dir, tenir en compte la veu dels
participants, les persones i que les transformacions no les fan el sistemes,
professionals… sinó, des de baix. És una forma de fer sub-política. Moviments
bottom-up.

situacions de desmonopolització en educació social → potser el cas en que la

institucí ofereix com a solució un xec de 100 euros, ella té el poder absolut, però la nostra
tasca es fer veure que les necessiatts de les joves no es solucionen amb un xec. El
director d’un centre no ha de tenir sempre les millor idees o la raó, pot equivocar-se i puc
tenir jo més raó que ella.

Giddens fa una teoria de l'estructuració → conjunt de condicions que determina la

continuïtat o el canvi de les estructures i, per tant, la reproducció del sistema social entès
com a pràctiques socials regulars: com fer canvi al sistema en les estructuracions posant
fi a la continuïtat o el canvi.
Estructures i acció humana en estreta interdependència.
Les estructures són propietats del sistema social que marca les relacions: les estructures
en el fons són tmb les persones que marquem aquesta societat. Existeix una estructura
universitària, patriarcal que són homes i dones que el mantenen, un rector i professorat
que el mantenen. Les persones som peons.
Dintre d’aquesta teoria hi ha 2 modalitats:
- Recursos, bases de poder que manipules els actors distribuïts i autoritaris.
- Regles, que es tornen les obligacions, activitats, coneixements que compartim
entre tots… semàntic: significats i normatiu: obligacions
Tot per a mantenir aquestes estructures.
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

¿El sistema judicial domina les nostres vides i/o podem les persones modificar les lleis I el
sistema judicial? → Baixes de maternitat o paternals que abans eren impensables i ara hi
són. Maltractadors… els seus noms ara són públics.
3. Touraine i el paper del subjecte
Hi ha una gran preocupació a França sobre el gran rebuig cap a les persones immigrades,
i escriu un llibre: “Podrem viure junts? Iguals i diferents”.
Conceptes socials que defineixen Touraine:
1. Moviments socials: és l’acció col·lectiva organitzada a través de la qual un actor
dominant o dominat de lluita per a la direcció social de la historicitat en un conjunt
històric concret. Quan parla de que marca fets històrics
2. Subjecte: No parlem d’individus, sinó, de subjectes. La diferència és que són
persones implicades, crítiques, aportant transformació… No són persones, són
subjectes socials perquè marquen el que volen a la vida.
La mateixa idea implica tenir la consciència de si, però també el reconeixement de
l’“altre” com a “subjecte”. → aquesta idea de ser subjecte de marcar la teva idea,
normalment ve amb altres persones, per això, s’acostuma a vincular-se el subjecte
amb els moviments socials. Cal reconèixer que l’altre tmb es una subjecte.
3. El paper dels subjectes en la recerca social en la definició de “identitat”: ell
planteja que aquella idea de ser subjectes defineix la nostra identitat. Si volem
definir la nostra identitat hem de decidir no individualment, sinó, com afecta l’altre i
l’exterior a mi. Es tracta de definir una identitat sota la influència dels moviments
socials i els altres subjectes → una identitat cultural.

Tema 5.2 → Teories de la transformació

Freire → Llenguatge de la possibilitat
Apple → Teoria de la resistència, ell diu q tenim maneres de transformar amb la
resistència del que el sistemes volen.
Bernstein → Teoria dels codis i del discurs pedagògic, + lingüista, com aplicar els temes
lingüístic en l'educació, anàlisis lingüístic que hi ha en l'educació per poder transformar les
escoles amb el llenguatge.
Willis → Producció cultural, treball amb joves, de com aquests volen sortir d’aquell
problema.
Flecha) → Aprenentatge dialògic,
 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

Totes aquestes teories tenen un comú que reconeixen que l’escola està al servei del
serveis dominants, i es produeixen les desigualtats, estem d’acord que quan està al servei
dels grups exclosos es contribueix a la igualtat de la societat → si plantegem una
educació que estigui en les mans de les famílies, combinen el llenguatge de la critica amb
el llenguatge de la possibilitat (denúncia relacions de poder en els processos educatius,
però també identifica factors que promouen currículum democràwd.

Aquestes teories no són neutres: prenen postures davant dels actes de l

parlen de l’aparell ideològic de l’escola (qui parlava d’això era els marxistes), tots i totes
sabem q l’escoles tenen una ideologia marcada per l’estat, per exemple: si vol q els nens
aprenguin català, s’haurà de fer, a la vegada que els moviments socials i els subjectes,
amb aquell concepte d’una persona que s’implica, la capacitat que tenen de resistir-se.