TEMA 3: Distintas perspectivas de la comunicación

● Metateoría → teoría sobre altres teoríes

● La organización del conocimiento
● Propuesta clasificatoria
○ Crítica → volen despertar el poble que està dormit
○ Interpretativa → estudien el poble adormit
○ Funcionalista → vol que el poble segueixi adormit

La perspectiva crítica
● Corrientes
○ La Escuela de Frankfurt
○ La economía política → pràctica dimecres 2
○ Los estudios culturales
● Características
○ Influencia marxista amb matisos. Hi han algunes uqe posen més l’accent en
l’economia i altres en l’estructura ideològica de la societat.
○ Estudien la societat capitalista del segle XX.
○ Posen l’accent en que la societat del segle XX, els mitjans de comunicació
funcionen dintre la lógica del sistema econòmic capitalista i contribueixen a la
seva reproducció.
○ Totes elles denuncien les estratègies de manipulació dels mitjans i que
recolzen el sistema basat en la denominació de la lluita classes i la desigualtat.
○ Consideren els mitjans com a instruments ideològics.
○ Se situen amb la teoria del conflicte, és a dir, en la teoria de la lluita de classes.
En la societat hi ha interessos confrontants, malgrat que les classes dominants
resultin aquestes lluites, l’opressió i que hi ha classes socials. I els mitjans de
comunicació s'alineen amb aquestes classes dominants. I això fa que els
persones estiguin alienades.

La escuela de Frankfurt
- Presentación de la Escuela de Frankfurt
- La industria de la cultura
- Los medios de comunicación como instrumentos de manipulación
- La ideología de la sociedad industrial avanzada

Presentació de la escuela de Frankfurt

● Institut d’investigació social (1923) on filòsofs estudiaven la societat de masses.
● Alguns membres → la majoria eren jueus i marxistes. Durant l’Alemanya dels anys
20 i 30 els jueus van haver de fugir. La gran majoria de jueus van fugir als EUA.
○ Theodor Adorno (1903-1969)

1
 ○ Walter Benjamin (1892-1940) → va morir abans perquè era jueu i va intentar
escapar per l’Espanya franquista on el van atrapar.
○ Erich Fromm (1900-1980)
○ Max Horkheimer (1895- 1973)
○ Herbert Marcuse (1898-1979)
● Objecte d’estudi → societat industrial avançada
● Fonts: Marx i Freud → De Freud aprenen que la superestructura de la cultura afecta a
la població psiquiatricament.
● Filosofia i el sentit comú → Són molt crítics amb el sentit comú, fins que ho arriben a
antagonitzar amb la filosofia, ja que aquesta primera no transcendeix els sentits, es
queda en la superfície.
● El racionalisme → pensament purament racional, són molt fills de la il·lustració,
tenen molta fe en la raó, creuen fins i tot en la creació d’una societat basada en la raó.
● Mitjans de comunicació
○ Pasen de la utopía al desencant → Inicialment van valorar el potencial
revolucionari dels mitjans de comunicació de la època (cinema, ràdio i
fotografia) – premsa no perquè encara hi havia un alt grau d’analfabetisme i
no hi podien tenir accés –. La ràdio era el mitjà informatiu per excel·lència; el
cinema permetria accedir a les masses a la cultura, permet la participació
d’aquestes i que siguessin educades; la fotografia podia permetre apropar la
realitat històrica a la realitat de cada receptor, ja que podia mostrar moments
històrics, les injustícies, les contradiccions del sistema capitalista.
○ De cop i volta es troben amb el nazisme, el qual utilitza els mitjans de
comunicació com a eina de manipulació, de control social, un fre al canvi
social, estigmatitzen els jueus i vehiculen les passions més irracionals de les
masses (odi, per exemple).
● Societat: EEUU i nazisme
○ Carrera armamentística → ells diferenciaven la racionalitat dels mitjans i la
racionalitat de la finalitat.
○ Com es ven a un president? → la política als EUA és una mena de mercat, i un
president és un producte que s’ha de vendre. La política es converteix en un
espectacle, el culte a una persona, la ideologia és indiferent…
○ La “caça de bruixes” → quan els membres de l’escola de Frankfurt arriben als
EUA i es veuen col·locats en una llista negra on hi havien escabrosos, per tant
es veien perseguits per la gent d’esquerres.

La industria de la cultura
● La industrialización de la cultura → la cultura que abans era artesanal ara és una
indústria que s’ha convertit en cultura de masses que equival a la vulgarització de la
cultura, acaba esdevenint un producte més.
● La industria de la conciencia → el seu producte són relats, discursos verbals i
audiovisuals que afecten a nivell psíquic a les persones. El que fan és proposar models
de comportament, estigmatitzar col·lectius…

2
 ● La cultura como ideología (falsa conciencia) → falsa percepció de la realitat. També
mostren models de realitat que la gent va acceptant si no té un esperit crític.
● La publicidad → la societat és un mercat, tot és mercantilitzable, fins i tot la identitat
passa per allò que pots adquirir, consumir, i el no poder consumir produeix ansietat;
aquesta és la lògica de la societat industrial. L’entreteniment és la base de la cultura de
masses.
● La espectacularización y la trivialización → Les empreses de comunicació busquen
rendibilitat. Per a què un programa ho sigui donen peu abans a allò que és interessant i
no important.
● La pseudocultura → està dominada pel mercat, el qual domina les relacions humanes i
socials. La lògica de la creació cultural és tenir èxit en aquest mercat, per tant has de
fer algo que sigui acceptat per tothom. La societat no necessita reflexió i va cap a lo
més senzill, bàsic, instintiu, apalegador… cosa que acaba esdevenint una
superestructura ideològica, però es produeix una contradicció → La societat
capitalista s’adona que necessita treballadors cada vegada més ben formats, però clar
si eduques a més gent, més complicar és que no siguin crítics, per tant, converteixen
la cultura en ideologia. D’aquesta manera es tapen les esquerdes d'un sistema basat en
la explotació.

Los medios de comunicación como instrumentos de manipulación

● Contenidos repetitivos y redundantes → estableixen pautes de conducta que
mantinguin l’ordre social. Creació molt condicionada per l’èxit del mercat.
● Cultura afirmativa → no mostra conflictes, al contrari defuig d’ells i dels conflictes
de la societat.
● Estandarización del lenguaje → limita la possibilitat de creació d’elements crítics, és
a dir, és un instrument de poder que limíta les crítiques.
● Multiplicidad de mensajes → uniformidad contenidos → hi ha molt poques variacions
a partir de prototips, no només per motius econòmics si no també ideològics.
● Consumo y diferenciación social → estem condicionants imperatius del mercat que
crea noves modes → paradoxa = la societat de consum també busca la diferenciació
social
● Fetichismo de los bienes de consumo
○ Valor de uso y valor de cambio → fa que els béns de consum es converteixin
en un “fetiche” perquè els objectes tenen un valor de canvi, de prestigi.

La ideología de la sociedad industrial avanzada

● Homogeneización de los públicos y de los contenidos
● Mantenimiento del statu quo
● La gestión del miedo → fent que hi hagi una amenaça permanent.
● La agresividad como valor del sistema → l’agressivitat per aconseguir l’èxit
● La unidimensionalidad → conjunt de valors polítics, ètics, econòmics, de benestar
material i hàbits quotidians que l’administració totalitzadora de les societats

3
 industrials avançades imposa imperativament sense comportaments alternatius com
un pensament únic al que un s’ha d’afiliar per viure del marc social.

Balance
● Crítica
○ Elitisme (Alta cultura vs pseudocultura)
○ Marxismo mecanicista
○ Pesimismo
● Aportaciones
○ Análisis crítico de los medios
○ Análisis válido 70 años después
○ Gran influencia en la perspectiva crítica de la comunicación

La economía política

Presentació
● A partir años 60 > análisis marxista
● Objeto de estudio
○ La infraestructura económica de sistema mediático → s’analitzen les xarxes
d’interessos econòmics que condicionen les accions dels mitjans. També fa
esment de la ideologia que transmeten aquests discursos i els seus efectes en la
societat.
● Relaciones entre infraestructura y superestructura (ideología, formes de pensar) →
Ells posen en relació la infraestructura (el sector econòmic) amb la superestructura
(els productes comunicatius).
● De la propiedad a los contenidos → com la propietat dels mitjans condiciona els seus
continguts
● Del capitalismo al imperialismo cultural → planteja com el capitalisme desenvolupa
les seves xarxes a nivell internacional. Les classes dominants generen un sistema
cultural dominant.
● Principios básicos:
○ Lógica y control económico determinantes → es parla del 5è poder
○ Tendencia a la concentración → en grans grups multimèdia que moltes
vegades son transnacionals, van més enllà d’un estat nació.
○ Integración mediática mundial
○ Contenidos y audiencias = mercancías
○ Disminución de la diversidad → com més mitjans estiguin en poques mans,
encara que diversifiquin l’audiència, en última instància mai aniran contra el
propietari.
○ Marginación de alternativas y oposiciones → tots aquells continguts o mitjans
que no van a favor del sistema són apartats
○ Interés público subordinado a intereses privados

4
 La propiedad de los medios de comunicación
ÀMBIT NACIONAL
● Les relacions de poder econòmic que controlen els mitjans
○ Conglomerats multimedia (Grupo Prisa) → juguen amb diferents mitjans
○ Connexions empreses de comunicació i grups econòmics, industrials i
financers.
○ Ocultació de la propietat.
○ Politització partidista → A principis de segle els diaris eren d’un partit polític,
avui en dia s’independitzen o intenten ser neutrals.
○ Presència d’interessos extrangers → la propietat de molts grups multimèdia
son extrangers.

ÀMBIT INTERNACIONAL
● Estructura internacional de la comunicació (domini EE.UU.)
○ Competència internacional = concentració de capital
○ Incrementar la productivitat en sector reticent a la finalidad empresarial → es
un sector que ha assumit una certa responsabilitat social, més enllà de crear
beneficis, també té certa tendència a la cultura, té objectius culturals.
○ Obrir-se a nous mercats i situar productes a arreu del món
○ Les noves tecnologies s’han integrat dins de la lògica del sistema capitalista
● Hi han resistències: l'excepció cultural → mitjançant la ficció es transmet la realitat

El contenido de los productos culturales

● La propietat
○ Condiciona la producció perquè busquen beneficis econòmics. → el cost
condiciona la producció
○ El contingut → la classe social dominant es la condiciona els mitjans per
produir els béns de consum, però també idees i sentiments, és a dir, el sentit
dominant de la vida.
○ La ideologia → la propietat té una ideologia determinada que es transmet a
través dels mitjans → interessa mantenir l’hegemonia de les classes
dominants.
● Els mitjans de comunicació donen una visió ideològica de la realitat → Problema:
arriba un punt que aquesta ideologia es torna comuna i conseqüentment en una visió
de la realitat.
● El mite de l’individualisme i la decisió personal → Cultura dels EUA (foment de la
competència, els propis “logros”...)
● El mite de la neutralitat → que es creu que les institucions i els poders d’un Estat són
neutrals i iguals per a tothom. → per preservar l’estructura es presenta com un
problema individual
● El mite de la naturalesa humana inmutable → busca el sentit del comportament humà
en causes biològiques → els conflictes socials son causats pels humans, ja que aquests

5
 son violents per naturalesa, d’aquesta manera es despolititza i els polítics s’espolsen
les responsabilitats.
● El mite de l'absència de conflictes socials
● El mite del pluralisme de mitjans → no sempre la pluralitat significa que hi ha
diversos punts de vista.

Las repercusiones sociales de los medios de comunicación

● Control centralitzat
● Un transmissor amb molta recepció
● Immobilització d’indivdus aïllats
● Absenció pasiva respecte el consum = consum inconscient
● Despolitizació → no es busca la crítica ni el questionament per part dels ciutadans
● No tothom té accés als mitjans → Producció d’especialistes
● Control per propietaris o buròcrates.
● Programes centralitzats = menys punts de vista
● Cada receptor és un transmissor en potència.
● Movilització de les masses
● Interaccions dels participans → com més intercanvi més lliure és la comunicació
● Producció col·lectiva
● Control socialitzat per organitzacions autogestores → Elon Musk amb twitter
● Control de les fonts de finançament → els grans anunciants controlen els mitjans
● Control del poder polític → 2 realitats → En partits no democràtics i democràtics
(mitjans públics controlats pels parlamentaris, i el control dels mitjans privats a través
de l’atorgament de llicències, amb anuncis institucionals).

Los estudios culturales

Presentación de los estudios culturales

● L’Escola de Birmingham
○ Center for Contemporary Cultural Studies (1964)
■ Richard Hoggart (1918 - 2014)
■ Stuart Hall (1932 -2014)
■ Raymond Williams
● Estudien els canvis culturals a partir de l’anàlisi marxista → a partir de profunds
canvis culturals a Gran Bretanya
● Es una multidisciplina amb experts de molts àmbits:
○ Estudis literaris
○ Sociologia
○ Historia
○ Semiótica
○ Antropología
○ Psicoanàlisis

6
● Objectes d’estudi
○ Com la producció cultural està condicionada per la societat
○ Com la gent s’apropia i viu la cultura segons la clase social, l’edat, el gènere i
l’ètnia.
○ Com l’economia i la política influeix en els processos i les formes culturals.
● És un marxisme heterodoxe perquè atorga una relativa autonomía de*

Los principios de los estudios culturales

● Volen estudiar les formes històriques de consciència de diferents grups socials →
repertori de formes subjectives per les que i amb les que vivim.
● La subjectivitat és construida socialment → la construim mitjançant el llenguatge,
l’activitat pràctica, les divisions socials i les formes pràctiques d’interacció.
● Subjectivitat = barreja contradictòria d’identitats confirmades i oposades
● Consideren que la cultura és un camp on diferentes identitats amb interessos i graus
de poder diferents entren en conflicte per aconseguir:
○ Hegemonia
○ Resistencia
○ Apropiació

El model de Jordan

7
 Los medios de comunicación
● Funcions ideològiques
○ Representen les realitats socials
○ Evaluen i prescriuen valors: allò que és acceptable, allò que no ho és…
○ Produeixen consensos i construeixen legitimitats → això no vol dir que els
lectors no tinguin criteri per valorar aquesta representació, valoració i
construcció de legitimitat.
● Es crea una polisemia i apropiació, cosa que produeix una descodificació a l’hora de
rebre els missatges
○ Hi ha una dominant → l’ordre social que proposa s’interpreta com a natural,
legítim, de sentit comú → accepten l’ordre social dels mitjans
○ Oposició → lectura contrària a la que fan als mitjans de comunicació
○ Negociada → barreja de les anteriors: s’accepta part de les realitats dominants
però es resemantifiquen.

Los estudios culturales consensuales

● L’arrel és l’antropologia cultural
● És la perspectiva del concens
● A vegades s'entén la paraula comunicació com a comunió, per tant, els mitjans de
comunicació donen sentit a les realitats socials posant-les en comú per arribar a una
interpretació acceptable que es pugui donar en l’espai públic de diàleg.