FONAMENTS DE GEOGRAFIA HUMANA

TEMA 2: GLOBAL I DESIGUAL: LA LÒGICA GEOGRÀFICA DEL CAPITALISME

5. GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS

A. INDICADORS DE DESIGUALTAT

UN MÓN CREIXEMENT DESIGUAL

· Indicadors de desigualtat i la seva distribució mundial:

- PNB per càpita
- Índex de Desenvolupament Humà (IDH)
- Índex de Desenvolupament Humà ajustat per la desigualtat (IDHD)
- Índex de Desigualtat de Gènere (IDG)
- Índex de Pobresa Multidimensional (IPM)

· Classificacions regionals:
- Desenvolupament/Subdesenvolupat (en desenvolupament)
- Centre/perifèria
- Nord/sud

Mapa anamòrfic: Distorsió del territori d’acord amb les dades a representar.

PNB per càpita

· Producte Nacional Brut: estimació dels béns i serveis produïts en un Estat al llarg de l’any
· PNB per càpita: PNB/nombre d’habitants
· Utilitzat com a indicador de riquesa
· Base per a la construcció de classificacions

IDH

· Càlcul a partir de:

- Esperança de vida en néixer
- Taxes d’alfabetització
- Taxes de matriculació escolar
- PIB per càpita

· Resultats de 0 a 1
· Dona lloc a classificacions
Comparació entre IDH i PNB per càpita

Índex de Desenvolupament Humà ajustat per la desigualtat (IDHD)

- L’IDH amaga les disparitats internes

- Sense desigualtat interna IDH=IDHD
- IDHD-IDH= pèrdua de desenvolupament humà potencial a causa de les desigualtats
en salut, educació i renda

Índex Desenvolupament de Gènere (IDG)

- L’ IDG mesura l’assoliment amb les mateixes variables que l’IDH, però té en compte
la desigualtat entre dones i homes
- Com més gran sigui la disparitat de gènere en relació al desenvolupament humà
bàsic, menor serà l’IDG d’un país en comparació amb el seu IDH
- Mostra desigualtats de gènere en salut reproductiva, apoderament, i participació en
el mercat de treball
Índex de Pobresa Multidimensional (IPM)

- L’IPM identifica privacions superposades a les llars en salut, educació i nivell de vida

B. TEORIES CLÀSSIQUES DE LA DESIGUALTAT

Teories de la modernització

· La relació entre desenvolupament i un factor (clima, cultura...) o una combinació de factors.

· El desenvolupament com a progressió linial a través d’etapes:

- Adam Smith (La Riquesa de les Nacions, 1776)

- Karl Marx (El Capital, 1867)
- W.W. Rostow (Les etapes del creixement econòmic, 1960)
Teories alternatives clàssiques

A) Les teories de la dependència i la tesi de la societat dual

B) La teoria de l’intercanvi desigual
C) La teoria del sistema-món de Wallerstein

A) Les teories de la dependència i la tesi de la societat dual

· Crítica de les teories de la modernització

- Visió acrítica de l’occident

- Perspectiva de les societats no occidentals que només mesura els nivells
d’occidentalització
- Interpretació de les relacions the west-the rest sobre la base que el progrés només
és possible gràcies a la relació amb occident

· Origen a Amèrica Llatina (Furtado, Cardoso)

· El subdesenvolupament perifèric com a resultat de la pèrdua de l’excedent a favor del

centre

· Els països subdesenvolupats no segueixen una línia evolutiva universal cap el capitalisme i
el desenvolupament

HIPÒTESI BÀSICA: El desenvolupament i el subdesenvolupament com a estructures

interdependents en el sistema econòmic global; la relació entre centre i perifèria com una
relació de dependència.
 B) La teoria de l’intercanvi desigual

Emergència als països perifèrics de dos circuits “independents” de producció i intercanvi

· Teoria per explicar els mecanismes d’extracció de l’excedent de la perifèria (Emmanuel

1972)

· Intercanvi comercial desigual:

- Els països perifèrics exporten productes sense elaborar (agrícoles) i han d’importar
productes industrials

C) La teoria del sistema-món de Wallerstein

· Basada en la teoria de la dependència i en l’escola dels Annals

· Escala espacial àmplia + temps històric llarg: consideració de la història mundial com un
sistema

Sistema: entitat social amb una única divisió del treball, de manera que tots els sectors són
dependentes dels intercanvis econòmics
La nova divisió internacional del treball

Condicions per a una nova divisió internacional del treball:

- Fragmentació del procés productiu

- Desenvolupament mitjans de transport
- Reserva de mà d’obra a la perifèria

Transformacions geogràfiques:

- Emergència d’un sistema de producció globalitzat

- Declivi dels vells entres industrials
- Desplaçament espacial de les inversions i expansió del radi de control
La globalització i la diferenciació espacial

· La globalització de les relacions de producció com a resposta a la crisi del capitalisme: una
solució geogràfica.

· Canvis en el sistema productiu: postfordisme i acumulació flexible.

· La reorganització econòmica del món: regions econòmiques centrals i perifèriques.

· La fi del Tercer Món com a regió homogènia.

Capitalisme global i augment de les desigualtats

- El capitalisme global es basa en la intensificació de les diferències entre llocs i

territoris.

- Com més comunicats i interdependents són els espais, més profundes es tornen les
diferències geogràfiques.

- La idea del “desenvolupament geogràfic desigual” per interpretar la producció de la

diferencia geogràfica per part del capitalisme contemporani fou introduïda per la
geografia radical de finals dels 70 per autors com Harvey (1972) i Neil Smith (1984)
entre d’altres.

- El capitalisme escampa els problemes, no els soluciona.

Neoliberalisme

- Objectiu: restauració del poder a les classes dirigents.

- Fracàs econòmic (compensat per la propaganda dels mitjans).

- El resultat ha estat de tipus redistributiu i no generatiu: de les classes baixes a les

altes, dels països pobres als rics.
Acumulació per despossessió: el neoliberalisme com una forma de acumulació primitiva

- Continuació de les pràctiques que Marx havia anomenat acumulació ‘primitiva’ o

‘original’ en les primeres fases del capitalisme (mercantilització i privatització de
terres, conversió de diferents modalitats de drets de propietat en propietat privada,
supressió dels drets als comuns, modificació de la força del treball i supressió
d’altres formes de producció i consum; apropiació colonial i neocolonial de recursos
naturals, comerç d’esclaus (esp. industria sexual), usura, deute i sistema creditici).

Això dona lloc a les formes d’acumulació per despossessió:

1. Privatització: serveis públics (aigua, telecomunicacions, transport), provisió serveis

socials (vivenda social, educació, salut, pensions), institucions públiques
(universitats, presons, fins i tot la guerra).

2. Finançament: la desregulació ha permès que el sistema financer es converteixi en un

dels principals centres d’activitat redistributiva a través de l’especulació, el frau i el
robatori.

3. Gestió i manipulació de les crisis: la creació, gestió i manipulació de crisis en

l’escenari mundial s’ha convertit en un art de redistribució deliberada de riquesa des
dels països pobres als rics. Les crisis del deute van ser orquestrades, gestionades i
controlades per tal de racionalitzar el sistema i redistribuir els actius durant les
dècades de 1980 i 1990.

4. Redistribucions estatals: l’estat, un cop transformat en un conjunt d’institucions

neoliberals, es converteix en l’agent principal de les polítiques de redistribució,
reverteix el flux de les classes superiors a les inferiors que era propi de l’època
d’hegemonia socialdemòcrata. Es fa mitjançant privatitzacions i retallades en les
despeses estatals que sostenen els serveis socials.

Teories convencionals del desenvolupament

Desenvolupar el ‘Tercer món’

- Idea ‘inventada’ per Harry Truman (1949)

- Discurs dominant als anys 50: la necessitat de desenvolupament
- 1950-1970: ideologia del ‘desenvolupamentisme’
- 1960: declarada la dècada del desenvolupament per Nacions Unides

El neoliberalisme com a via al desenvolupament

- 1950- 70: el desenvolupament estava en mans de l’estat (idea keynesiana)

- 1980: es reprenen les idees sobre el paper del mercat en el progrés econòmic
- Crisi del deute: els Plans d’Ajust Estructural
- El paper de les ONG

La crítica al desenvolupament

- Fracàs de les polítiques pro-desenvolupament

- El desenvolupament com la cara amable d’una estratègia orientada a l’obtenció de
beneficis

El postdesenvolupament

- Crítica de la ideologia del desenvolupament

‘Enlloc d’un regne d’abundància promès pels teòrics i els polítics dels 1950s, els discurs i
l’estratègia del desenvolupament ha produït el contrari: subdesenvolupament i empobriment
massiu, explotació i opressió. La crisi del deute, fam al Sahel, més pobresa, malnutrició i
violència són els signes més patètics del fracàs de quaranta anys de desenvolupament’
(Escobar, 1995)

- El desenvolupament com a discurs creat i governat pels mateixos principis que el

discurs colonial
Idees fonamentals del postdesenvolupament

1) Desconstrucció del discurs del desenvolupament (influència post-estructuralisme),

relació entre coneixement i poder.

2) Alliberar-se de la interpretació hegemònica neoliberal. Valoració de les pràctiques i

coneixements locals (subalterns), criteris específics de canvi social (pràctiques de
la diferència).

3) Papers dels moviments socials. La solució dels problemes només por provenir d’un
apoderament de la gent a escala local i en oposició a les forces de creixement,
desenvolupament i globalització (pràctica i teoria).

Crítiques a la crítica
Desenvolupament i gènere

- 1960: es planteja la integració de les dones (com a grups vulnerable) en els

programes de desenvolupament (recepció aliments, ajut assistencial, programes de
control de natalitat).

- 1970: es posa en relleu la rellevància de les dones en el món productiu i de com el

procés de modernització ha tingut efectes discriminatoris.

- 1980: la integració estava conduint a una major explotació; subordinació de les

dones: enfoc de l’empoderament.

- 1995: Conferència de Beijing; proposta de transversalització de gènere (gender

mainstreaming).