POSTGUERRA FREDA

1991-2020…
New World Order
El desequilibri com a ordre (Francesc Veiga)
Dos marcs d’anàlisi dominants

• Els profunds canvis en l’univers sota control soviètic

• Reorientació del model capitalista

Canvis en l’Europa de l’Est

El 1989 guanya Solidarnosc,

Polònia
dirigit per Lech Walesa

Hongria Procés de liberalització. El 1989

elimina el teló d’acer amb Àustria
Entre maig i novembre de 1989 fugen de la RDA a la RFA 343.854 persones
 Caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989

Reunificació d’Alemanya el 3 d’octubre de 1990

Simultàniament…
 Mihaïl Gorbatxev

De la perestroika (amb glasnost) al

col·lapse de l’URSS
1985-1991
Antecedents

• Renúncia a una genuïna revolució social

• Substitució de la dictadura del proletariat per un
capitalisme d’Estat
• Identificació entre Estat/PCUS/GOSPLAN
Com s’ha garantit l’estabilitat?

• Poderós aparell militar que ha exercit un

implacable control social i ha permès sufocar els
intents de dissidència exteriors (Polònia, Hongria,
Txecoslovàquia, RDA)
• Matalassos socials permanents (plena ocupació i
serveis socials universals i gratuïts)
Estancament del model des dels
anys 60
• Planificació centralitzada inoperant
• Profund deteriorament de l’economia soviètica (i
dels paraxocs de seguretat)
• Despeses ingents per al manteniment de
l’hegemonia exterior
• Els problemes crònics només poden ser pal·liats
amb la corrupció del sistema
COLP D’ESTAT CONTRA
GORBATXEV EL 19
D’AGOST DE 1991

L’estiu de 1991 és la frontera d’una època

 Reorientació del model econòmic
als USA
Abandonament del model Preocupació per la plena ocupació
keynesià (New Deal)
Relació entre la millora dels salaris i la
productivitat

Equilibri entre augment de la producció i

augment de la demanda de béns de
consum

Reemplaçament per un model econòmic basat en les finances, els

immobles i l’especulació. Domini de l’expansió del crèdit
 Fiscalitat
restrictiva

Neoliberalisme
com a
tendència
absoluta des
de finals segle
XX

Desregulació Privatització
Per què aquesta reorientació?

• Destrucció de l’Estat del benestar

• Desmantellament de l’Estat com a agent regulador

• Transformació del sistema polític

Construcció i difusió d’un substrat al servei de la ideologia del mercat

Incorporació al paradís del consum exrègims

Esborrar empremtes revoltes anys seixanta prosoviètics

Triomf universal del

capitalisme/desregularitzaci
ó comerç

Publicitat com a vehicle de legitimació de Consum, competència, individualisme = llibertat

l’ofensiva cultural neoliberal

Mercats Matrix-Societat Low Cost

Conseqüència immediata
• Augment de les desigualtats socials: el 1980
l’1% dels nordamericans més rics rebia el 9% de l’ingrés
total; el 2007 aquesta proporció havia passat a ser el
23,5%.
• Entre el 2001 i el 2004 les empreses nordamericanes
havien augmentat els beneficis en un 60% i els ingressos
salarials només un 10%.
• El juny 2011 uns 44 milions de nordamericans vivien per
sota els límits de la pobresa.
Diferència de l’esperança de vida

• El 1980, la diferència entre l’esperança de vida dels més

rics i els més pobres era de 2,8 anys.

• El 2000, la diferència havia augmentat a 4,5 anys.

Globalització sense control 2001-2012

• Atemptats 11 de setembre de 2001

• “Guerra mundial contra el terrorisme” i “el xoc de
civilitzacions”
• Control per l’energia d’Euràsia
• Jocs Olímpics de Pekín (2008). Gran potència
internacional
• Fallida de les hipoteques subprime i inici crash financer
(15-9-2008)
La presidència de Bush
• Frau electoral a Florida. El
demòcrata Al Gore va
treure 330.000 vots més
que Bush a Florida on el
seu germà Jeb n’era
governador.
• El Tribunal Suprem
decideix per 5 vots a 4
aturar el recompte
electoral a Florida.
• “Per què aquest home ha arribat a la Casa
Blanca si la majoria dels nordamericans no el va
votar? Per què és allí? Doncs és a la Casa
Blanca perquè Déu ho ha volgut i Déu l’hi ha
posat.”
Etapa Bush
• Defensa aferrissada del neoliberalisme
• Membres de la ultradreta cristiana ocupen llocs clau en
l’administració, preferentment en la de justícia
• El Partit Republicà en mans dels sectors religiosos més
ultraconservadors (Tea Party)
• Enfrontament contra l’islamisme
World Trade
Center
11 de setembre de 2001
2.973 morts, uns 6.000
ferits i danys estimats
en 80.000 milions de $
Conseqüències internes

• Reforçament del poder presidencial

• Secretisme dels òrgans dirigents
• Limitacions de les llibertats dels nordamericans
• Creació de la “Patriot Act”
• No aplicació de la Convenció de Ginebra
“GUERRA CONTRA EL TERROR” =
NOVA GUERRA FREDA
“bona per als negocis i bona per al poder
polític” (Donald Rumsfeld)
FONAMENTALISME D’AL-
QAEDA, GRAN TRIOMFADOR
DE LA GUERRA FREDA
Sistema “franquícia”
Spin war
Afganistan = centre del terror
Els USA acusen Afganistan d’organitzar els atemptats de l’11 de setembre
Enduring Freedom (Llibertat duradora) entre octubre i desembre 2001
Fan fora del govern els talibans amb el suport de la “coalició del nord” (uzbekos,
mercenaris)
Victòria ràpida amb 4.000 morts civils
Al-Qaeda i Bin Laden aconsegueixen fugir a Pakistan
La invenció de la guerra d’Iraq

• Relació de Saddam Hussein amb l’11-S (no demostrat)

• Donava suport al terrorisme (no se’n tenia constància)
• Intentava construir una bomba atòmica (no demostrat)
• Tenia armes de destrucció massiva de caràcter biològic
(se sabia que era fals)
Autèntics motius guerra Iraq

• Transformar políticament el Pròxim Orient. Millorar la

posició estratègica d’Israel.
• Establir una democràcia àrab com a model per als altres
països de la zona.
• Facilitar la retirada de les tropes nordamericanes d’Aràbia
Saudí on la seua presència fomentava
l’antiamericanisme.
I sobretot l’ambició dels USA per
controlar el petroli iraquià
Invasió d’Iraq
• El 20 de març de 2003: 34 països i 200.000 homes
ocupen brutalment Iraq.
• El 9 d’abril el règim de Saddam Hussein desapareix de
Bagdad.
• L’1 de maig Bush: “Missió acomplerta”.
COMENÇA
L’AUTÈNTICA GUERRA
D’IRAQ
Ocupació nordamericana
Onada de terrorisme
Guerra civil (sunites, xiïtes i kurds)
El preu de la guerra
• 5.700 nordamericans • Uns 700.000 iraquians
morts morts
• 10% del pressupost a • Uns 2 milions
companyies de d’iraquians a l’exili
seguretat • Gran corrupció en els
• Uns 480.000 milions $ projectes de
afegits als 600.000 reconstrucció
milions $
pressupostats
JUNY 2009: RETIRADA
GRADUAL DE LES TROPES
A IRAQ
El 31 d’agost de 2010 Obama declara oficialment
acabada la guerra d’Iraq
 Bernie Sanders, senador
independent per Vermont

• “Hi ha una guerra en marxa en aquest país. No em

refereixo a la guerra d’Irak o la d’Afganistan. Parlo d’una
guerra sostinguda per alguns dels més rics i poderosos
contra les famílies treballadores, contra la classe mitjana
del nostre país, que està en procés de desaparició.”
La fallida del sistema financer
• Reorientació del model econòmic als USA a partir dels
anys 80
• Abandonament del model keynesià i reemplaçament per
un model de creixement basat en l’expansió del crèdit
• Desenvolupament de la plutocràcia
• Espiral d’endeutament privat
Model econòmic basat en les
finances, les assegurances, els
immobles i l’especulació
Com s’hi arriba?
• Reagan deroga, entre altres, la llei Glass-Steagall, de
1933. Aquesta llei controlava l’activitat financera dels
bancs i prohibia que un banc comercial pogués actuar
alhora com a banc inversor. Els bancs no podien usar els
estalvis dels seus clients per especular.
• La Reserva Federal rebaixa progressivament els tipus
d’interès. El 2003 arriben a l’1%.
• S’agreuja l’endeutament de les famílies. El 2007 era
a l’entorn del 130% dels ingressos.
• Aparent abundància de liquidesa.
• Punt àlgid de les hipoteques subprime.
• Les agències avaluadores dels actius financers
menteixen públicament sobre la fiabilitat i la
solvència de les entitats bancàries.
La crisi de les hipoteques subprime
• El 6 d’agost de 2007, American Home Mortgage, empresa
de crèdit hipotecari, es declara en fallida.
• Congelació general del crèdit.
• Bear Sterns, Goldman Sachs, Citigroup… anuncien
quantioses pèrdues.
• Intervenció del govern, excepte amb Lehman Brothers,
que tenia milers de contractes i pous sense fons repartits
en més de 80 països.
Pla general de rescat, 25 de setembre de 2008

• S’avalua una ajuda entre 700.000 milions $ i un bilió.

• Sense contrapartides ni garanties per a l’Estat.
• Alhora, els senadors es neguen a votar un pla per
estendre els beneficis del subsidi d’atur a 800.000
nordamericans en situació d’atur.
Per què el rescat?
• Serviria per establir el fluix del crèdit i facilitaria l’activitat
econòmica.
• El rescat serviria perquè els bancs augmentessin el
préstec als consumidors i als negocis.
• Els bancs van fer tot el contrari: van restringir el crèdit i es
van immobilitzar els mercats del crèdit.
• Els grans bancs eren un 20% més grans que abans de la
crisi.
Cost humà de la crisi
• Augment de l’atur.
• Impossibilitat de fer front a les hipoteques.
• Expulsió dels habitatges.
• Finals 2010: 6,2 famílies nordamericanes havien perdut el
seu habitatge i es calculava que 3 milions i mig més
estaven a punt de perdre’l.
• Uns 44 milions de nordamericans vivien per sota els límits
de la pobresa.
Conseqüències de la crisi
• Augment de les diferències socials. El 1980, l’1% dels
nordamericans més rics rebien el 9% de l’ingrés total. El
2010 l’1% en rebia el 24%.
• Ferotge resistència dels bancs.
• Internacionalització de la crisi.
• La destrucció de l’Estat del benestar.
• El desmantellament de l’Estat.
• Transformació del sistema polític.