La Gran Depressió

Martí Soler i Rodó

Abril del 2023
Institut Baix Montseny de Sant Celoni
Europa un continent fràgil
• Les potencies vencedores s’havien endeutat
durant la guerra per sufragar el conflicte. Al
acabar el conflicte era hora de pagar.

• Situació complicada. El potencial agrícola i

industrial europeu es veia estancat per l'excés
d'oferta i l'estancament de la demanda.

• Entre 1921 i 1923 la producció i les

exportacions van caure en picat però els preus
es mantingueren = pobresa.

• L’Atur augmenta enormement

Una nova potència
• Principal creditor de Europa

• Després de la Gran Guerra comptaven amb

una:
• MONEDA SÒLIDA
• GRANS RESERVES D'OR
• ECONOMIA FORTA I COMPETITIVA

• A ningú l'interessa una Europa pobre (a qui

pagarà?) = Més crèdits (PLA DAWES)

• Clima de distinció perquè els interessava

revifar l’economia
the american way of life
• Estats Units el primer inversor d’Europa

• Nous productes i més competitius

• Creixement econòmic (1925-1929)

• Augment dels Salari

• Creació de la necessitat de la riquesa material

• Una prosperitat que es plasmar a nivell cultural

Una prosperitat artificial?
• Compra a terminis exemple dels Grangers
americans.

• Crèdits per tothom com a forma d’activar

l’economia.

• Millorar competitivitat, reduir costos = més

producte a menys preu

• La borsa oferia la possibilitat d'obtenir benefici

de forma més fàcil, ràpida i segura que amb
l'adquisició d'un deute públic.
El crac del 1929
• Els inversos conscients d’això L'oferta massiva
d'accions va provocar que els preus baixessin a l'hora
que se'n multiplicaren les vendes provocant una
caiguda en picat del preu de les accions.
• Afecta onada 13 milions d’accions es van posar a la
venta que no van trobar comprador fet que provocar
que en qüestió d'hores es perdessin 10 milions de
dòlars.
• Els bancs no podien donar als clients els seus diners
perquè no els tenien, ja que, els hi havia empleat en
inversions de borsa.
• Contracció de la demanda, un increment dels estocs i,
finalment, una davallada dels preus.
• Atur massiu
La Gran Depressió una crisi a escala mundial
• Fou una crisi que dura una dècada a escala
mundial. Els anys més durs van ser entre 1930 a
1932.
• La crisis va afectar especialment a les economies
industrialitzades i en conseqüència també als
països exportadors de matèries primeres.
• Els governs dels diferents països van reaccionar
tard i amb antigues receptes que o bé no van
resoldre el problema o bé el van intensificar.
Però aquesta crisi era diferent.
 noves solucions, noves perspectives
PROPOSTES ECONÒMIQUES DEL KEYNESIANISME:
1. L’INTERVENCIONISME ESTATAL ERA NECESSARI AMB L’OBJECTIU DE CORREGIR
PUNTUALMENT ELS DEFECTES DEL SISTEMA. L’ESTAT HAURIA DE SUBSTITUIR LA INICIATIVA
PRIVADA, PARALITZADA PER LA CRISI, CONVERTINT-SE EN “EMPRESARI” I FINANÇANT LA
CONSTRUCCIÓ DE GRANS OBRES PÚBLIQUES. AQUESTA INVERSIÓ PÚBLICA PERMETRIA
REACTIVAR L’ATONIA ECONÒMICA I TINDRIA IMPORTANTS CONSEQÜÈNCIES.
2. POLÍTICA DE PLENA OCUPACIÓ PER PART DE L’ESTAT QUE HAVIA D’ASSUMIR EL SEU PAPER
EN LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ. LA INVERSIÓ EN OBRES PÚBLIQUES PERMETRIA ABSORBIR PART
DE L’ATUR, MILLORAR LA SITUACIÓ SOCIAL I, A LA VEGADA, EL PODER ADQUISITIU DE L’OBRER.
3. UN MILLOR REPARTIMENT DELS BENEFICIS ERA CLAU PER KEYNES. LA SALUT ECONÒMICA
DE LES EMPRESES DEPENIA DE LA CAPACITAT DE COMPRA DELS CONSUMIDORS. UN MILLOR, I
MÉS JUST, REPARTIMENT DELS BENEFICIS DE LES EMPRESES MILLORARIA LA CAPACITAT
ADQUISITIVA, LA DEMANDA, DONANT SORTIDA A L’OFERTA. PER TANT, LA MODERNA “SOCIETAT
DE CONSUM” NECESSITAVA DE LA REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA I LA CIRCULACIÓ
MONETÀRIA.
4. L’AUGMENT DE LA CIRCULACIÓ MONETÀRIA, RENUNCIANT SI CALIA AL PATRÓ OR VIGENT
COM A REFERÈNCIA FINS ALESHORES. UNA CERTA INFLACIÓ ES CONSIDERAVA UN PROBLEMA
MENOR, O FINS I TOT DESITJABLE, SI AFECTAVA POSITIVAMENT AL CREIXEMENT ECONÒMIC.
El New Deal de Roosevelt
• El 1932 Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
es presentava amb un nou programa contra la
crisi el New Deal.

• El New Deal pretenia erradicar la crisi, l’atur

i dinamitzar l’economia, però per fer-ho es
volia fer a través de la iniciativa pública no
privada.
• REGULAR EL MERCAT FINANCER: ÉS CREAR UNA
COMISSIÓ DE VALORS I CANVI, ENCARREGADA DE
SUPERVISAR L'EMISSIÓ D'ACCIONS I VETLLAR PEL
CORRECTE FUNCIONAMENT DEL MERCAT BORSARI.

• CONTROL DE LA BANCA DES DE L'ESTAT: LA FINALITAT

ERA PROTEGIR ELS ESTALVIS DE LA GENT, EVITAR
DESNONAMENTS PER MITJÀ DEL CONTROL DE LES
HIPOTEQUES.

• POLÍTICA MONETARISTA: QUE ES VA CENTRAR A

DEVALUAR EL DÒLAR UN 41% (1934), MESURA AMB QUÈ ES
PRETENIA AFAVORIR LES EXPORTACIONS.

• LLUITA CONTRA L'ATUR: S'AUGMENTA LES SUBVENCIONS

I ELS SUBSIDIS, I VA COMENÇAR UN PROGRAMA
D'OCUPACIÓ JUVENIL QUE ES VA CENTRAR EN LA
REPOBLACIÓ FORESTAL. TAMBÉ ES VAN DONAR FACILITATS
DE TIPUS FISCAL A LES EMPRESES PER A LA CREACIÓ DE
• AJUSTAMENT DE LA POLÍTICA AGRÀRIA: és centrar a
revitalitzar l'agricultura nord-americana, que, com ja hem vist,
travessava des de feia anys una situació d'estancament. Per tal
de recuperar els ingressos econòmics dels grangers, el govern
va afavorir l'alça dels preus agrícoles i, per aconseguir-ho, va
fomentar la destrucció de collites i va estimular la reducció de
la producció i la diversificació de conreus.

• REFORMA DEL SISTEMA TRIBUTARI: consistí en

augmentà els impostos que les classes més benestants havien de
satisfer, per tal de garantir una redistribució més equitativa de la
riquesa.

• LLEI DE SEGURETAT SOCIAL: es van aprovar lleis

sindicals, que reconeixien la llibertat de sindicació en les
empreses i el dret de negociació col·lectiva, fet que va
contribuir a l'expansió dels sindicats. Es va fixar, així mateix,
un salari mínim per hora i es va establir la jornada laboral
màxima
Va ser un exit el New Deal?
“…Los Estados Unidos, donde los diferentes experimentos encaminados a
estimular la economía que se emprendieron (en algunos casos con escasa
coherencia) en virtud del «New Deal» del presidente F. D. Roosevelt no
dieron los resultados esperados. A unos años de fuerte actividad siguió una
nueva crisis en 1937-1938, aunque de proporciones mucho más modestas
que la Depresión de 1929. El sector más importante de la industria
norteamericana, la producción automovilística, nunca recuperó el nivel
alcanzado en 1929, y en 1938 su situación era poco mejor que la de 1920
Al rememorar ese período desde los años noventa llama la atención el
pesimismo de los comentaristas más inteligentes. Para una serie de
economistas capaces y brillantes el futuro del capitalismo era el
estancamiento…”
HOBSBAWM, Eric: Historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2017,pp 108-109.
 Reflexionem
“La Gran Depresión confirmó tanto a los intelectuales, como a los activistas y a los ciudadanos comunes de que algo
funcionaba muy mal en el mundo en que vivían. ¿Quién sabía lo que podía hacerse al respecto? Muy pocos de los que
ocupaban el poder en sus países y en ningún caso los que intentaban marcar el rumbo mediante instrumentos tradicionales de
navegación como el liberalismo o la fe tradicional, y mediante las car-tas de navegar del siglo XIX, que no servían ya. ¿Hasta
qué punto merecían la confianza los economistas, por brillantes que fueran, que demostraban, con gran lucidez, que la crisis
que incluso a ellos les afectaba no podía producirse en una sociedad de libre mercado correctamente organizada, pues (según
una ley económica conocida por el nombre de un francés de comienzos del siglo XIX) cualquier fenómeno de sobreproducción
se corregiría por sí solo en poco tiempo? En 1933 no era fácil aceptar, por ejemplo, que donde la demanda del consumidor, y
por ende el consumo, caían, el tipo de interés descendería cuanto fuera necesario para estimular la inversión de nuevo, de
forma que la mayor demanda de inversiones compensase el descenso de la demanda del consumidor. A medida que aumentaba
vertiginosamente el desempleo, resultaba difícil de creer (como al parecer lo creían los responsables del erario británico) que
las obras públicas no aumentarían el empleo porque el dinero invertido se detraería al sector privado, que de haber podido
disponer de él habría generado el mismo nivel de empleo. Tampoco parecían hacer nada por mejorar la situación los
economistas que afirmaban que había que dejar que la economía siguiera su curso y los gobiernos cuyo primer instinto,
además de proteger el patrón oro mediante políticas deflacionarias, les llevaba a aplicar la ortodoxia financiera, equilibrar los
presupuestos y reducir gastos. De hecho, mientras la Depresión económica continuaba, muchos (entre ellos J. M. Keynes. que
sería el economista más influyente durante los cuarenta años siguientes) afirmaban que con esto no hacían sino empeorar las
cosas. Para aquellos de nosotros que vivimos los años de la Gran Depresión todavía resulta incomprensible que la ortodoxia
del mercado libre, tan patentemente desacreditada, haya podido presidir nuevamente un período general de depresión a finales
de los años ochenta y comienzos de los noventa, en el que se ha mostrado igualmente incapaz de aportar soluciones. Este
extraño fenómeno debe servir para recordarnos un gran hecho histórico que ilustra: la increíble falta de memoria de los
teóricos y prácticos de la economía. Es también una clara ilustración de la necesidad que la sociedad tiene de los historiadores,
que son los «recordadores» profesionales de lo que sus conciudadanos desean olvidar.”

HOBSBAWM, Eric: Historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2017,pp 109-110.