Tema 7: PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

1. El llegat de la Primera Guerra Mundial

1.1. Els efectes econòmics del conflicte:

Guerra → efectes greus en l’economia mundial

El fet conflicte desenvolupat a Europa afecta negativament a la població,
infraestructures, producció agrícola i industrial.

Guerra → 30 Milions de víctimes (morts i ferits). Destruí la desena part de l’equip

productiu d’Europa (màquines, fàbriques, infraestructures…)

Regne Unit perd el 32% de la seva riquesa nacional

França +30%
Alemanya prop del 25%
El potencial agrícola es redueix un 30%
industrial un 40%

Guerra → posa fi a l’estabilitat financera

L’emissió de paper moneda provoca forta inflació. Majoria dels països europeus:
preu productes de primera necessitat multiplicats x3
les seves monedes seguien un procés de pèrdua de valor

Deutes → greu problema i disputa al llarg dècada 1920. L’economia europea havia
d’afrontar la devolució de préstecs de guerra. En el cas d’Alemanya, al pagament de les
indemnitzacions a Gran Bretanya i França.
1.2. Les reparacions de guerra:
Exigència d'indemnitzacions quantioses que havien de pagar als vencedors → greu
problema
Alemanya havia de pagar 20.000 milions de marcs. Només va aconseguir reunir-ne
8.000.
Per això, França ocupa el Ruhr per assegurar que A. pagués. Això va significar per a Ale
la pèrdua de la seva zona industrial + gran.
Conseqüentment, Ale pateix una hiperinflació i una devaluació del marc alemany.
L'exigència de reparacions va tenir conseqüències polítiques. Els alemanys les van veure
com una humiliació i considerar la causa dels seus problemes econòmics.
Va estimular la puixança d'un nacionalisme radical i va contribuir al nazisme.
França va incorporar un sentiment antialemany perquè no havien pagat.
1.3. Els deutes interaliats:

Els aliats van fer préstecs amb els EUA. Van condicionar el seu pagament al cobrament del
deute d'Alemanya.
Per això, EUA decideix ajudar a Alemanya a pagar a França i Gran Bretanya perquè
aquestes puguin pagar a EUA. *
1924 → PLA DAWES.
fraccionava l'import dels pagaments alemanys i proposava
l'enfortiment del marc a partir de préstecs i d'inversions dels EUA.
aquest pla responia a l'interès dels EUA *.

1.4. L'hegemonia dels Estats Units:

1924 → EUA esdevé la Primera Potència Mundial.
primer productor i exportador mundial
primer inversor exterior
tenien+ ingressos que despeses (SUPERÀVIT)
La lliura esterlina ja no és la moneda mundial, sinó que és el dòlar, gràcies a les grans
reserves d'or que acumulava la Reserva Federal d'EUA.
Gràcies al fet que eren els únics que mantenien un sistema de préstecs a llarg termini,
van passar a ser el primer inversor mundial en substitució de GB.
 2. Els feliços anys vint als Estats Units

2.1. La prosperitat nord-americana:

En paral·lel a la gran expansió econòmica, l'augment de la demanda interna va fomentar

una etapa de prosperitat: ELS FELIÇOS ANYS 20
Va ser l'anomenada "revolució dels consumidors".
Es va basar en:
millorament de la productivitat
disminució dels costos de producció
l'ús de nous productes
Dècada 1920 → es fan populars els electrodomèstics, telèfon, ràdio i sobretot
l'automòbil.
Tot i que el cost dels productes elevat comparat amb els ingressos de la majoria de
famílies, tot es podia adquirir gràcies crèdit i venda a terminis.
Darreria dècada → 16.7% dels nord-americans tenien automòbil propi (francesos 2.3 %;
alemanys 0.5%)
Indústria automòbil (Ford, Chrysler, General Motors) impulsa el desenvolupament de
sectors industrials existents (siderúrgia, material elèctric, vidre) i de nous (pneumàtics,
producció i distribució de carburant, carreteres).
Un altre impulsor  → construcció.
Sector intensiu de mà d'obra i, per tant, de creació d'ocupació.
Aquests anys es construeixen els gratacels de les grans ciutats (Nova York, Chicago,
Detroit, Los Angeles)
A partir del fort creixement urbà → ciutats s'expandeixen.
1922-1929, l'economia creix amb una taxa pròxima al 5% anual. La majoria afirmaven
que havien entrar en una època de prosperitat permanent.
2.2. Desequilibris i desigualtats:
Els guanys de la prosperitat no van ser repartits equitativament.
Beneficis empresarials creixien més ràpid que els salaris.
Indústries tradicionals entren en crisi.
La capacitat adquisitiva de molts nord-americans no era suficient, per culpa de la
fabricació massiva i en sèrie i l'augment de la productivitat.
Els agricultors, que s'havien endeutat durant la guerra per tal d'augmentar la producció,
obtenen menys ingressos perquè les exportacions i els preus havien disminuït a partir
del 1922. → ruïna de milions de grangers i emigració a les ciutats.
2.3. La febre borsària:
En pocs anys, sobreproducció → problema per a l'economia EUA.
Les vendes de les empreses no podien continuar augmentant, perquè la demanda creixia
més lentament que els beneficis.
Per això, a partir del 1926, una part creixent dels guanys van començar a dirigir-se a la
compra d'accions a la borsa.
L'alça del valor de les accions va generar una bombolla especulativa; el preu de les
accions va augmentar sense tenir relació amb el valor real de l'empresa.
L'augment continu del valor de les accions → endeutament de molts petits inversors,
convençuts que podien tornar els crèdits venen una part de les seves accions.
2.4. El crac borsari del 1929:
Convenciment que les cotitzacions no podien pujar indefinidament → inversos comencen
a posar les accions a la venda amb esperança de continuar obtenint beneficis.
Oferta massiva de títols = cotitzacions baixen
Resultat: efecte en cadena que va fer augmentar encara més el nombre d'accions a la
venda.
Dijous Negre → 24/10/1929
en el " " el pànic s'apodera dels inversors.
13 milions de títols es van posar en venda→ no van trobar comprador→ el valor
que tenien va caure en picat→ en menys d'unes hores el mercat va perdre
10.000 milions de dòlars.

Això va ser el CRAC DE LA BORSA DE NOVA YORK

crac = fallida

A partir d'aquell moment, necessitat de vendre com més aviat millor per
perdre-hi el mínim possible.
L'onada de vendes més gran es produeix el Dimarts Negre → 29/10/1929
                    els bancs exigeixen el pagament dels
deutes forçant les vendes a qualsevol preu, perquè
els inversors no                        podien pagar els deutes.
El mercat de valors es va esfondrar i les cotitzacions no van deixar de baixar fins mitjan
1923.
3. Com es genera una bombolla especulativa?

3.1. Explicació bombolla especulativa:

Augment de les accions en la dècada 1920 degut a una bombolla especulativa,
qualificada també com a econòmica o financera.
En la bombolla, el valor de les accions de les companyies que cotitzen a la borsa deixa de
tenir relació amb la situació de les empreses i amb les expectatives de guanys per
afermar-se en la convicció que el seu valor continuarà augmentant gràcies a una situació
econòmica favorable indefinida.
En un cert moment, els preus a l'alça donen pas a un esfondrament del valor del actiu.
Quan passa això, l'especulador perd gran part o total de la inversió.
Com que per invertir ha hagut d'endeutar-se, la caiguda de preus provoca dificultats en
les entitats financeres que han donat els crèdits o han fet elles mateixes operacions
especulatives.
Tot això, acaba perjudicant en l'economia amb la creació/agreujament de la recessió
econòmica.
3.2.  Exemples:
La primera bombolla coneguda: a Holanda segle XVII. Es va arribar a pagar per un bulb
de tulipa el preu d'una casa.
Des del 2008, Espanya immersa en una bombolla immobiliària. 

4. La Gran Depressió

4.1. De la crisi borsària a la crisi generalitzada:

Factors que van comportar la crisi generalitzada:

SOBREPRODUCCIÓ
Més oferta que demanda. Conseqüentment, el paro.
INDUSTRIAL

Manca de recursos monetaris per pagar els deutes.

Va ser la conseqüència de l'esfondrament borsari.
Falta de diners → incapacitat de moltes empreses i individus per pagar
els seus creditors, els quals tampoc podien pagar els seus. Això va
generar una espiral d'endeutament.
CRISI DE Provoca la fallida de moltes indústries i empreses bancàries i l'augment
LIQUIDITAT d'aturats.
La necessitat de liquiditat forçà la retirada d'inversors a Europa i la
cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d'aliments.
A més, la necessitat de vendre a qualsevol preu els béns → acceleració
de la davallada dels preus (deflació) que va reduir encara més els
guanys.
 Provocada per la
CAIGUDA DEL reducció de la riquesa dels inversors
CONSUM minva de la capacitat adquisitiva dels compradors
temor a l'atur

Agreujada per fortes tempestes de pols (DUST BOWL).

CRISI EN
Van provocar  un període de sequera i l'èxode de centenars de milers
L'AGRICULTURA
d'agricultors.

Una vegada començada la caiguda de preus, la convicció que en el futur els béns es
podrien comprar més barats va reduir encara més el consum.
No consum → no producció = augment de l'atur
4.2. Les fallides bancàries i la recessió industrial:
Sobreproducció
Falta de diners
Caiguda del consum
Van fer que en pocs mesos la crisi de la borsa arribés a tots els sectors de l'economia.
Sistema bancari un dels primers afectats.
L'esfondrament borsari va fer que els deutors no poguessin retornar els préstecs, i la
majoria de bancs havia acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs.
La població tenia por que els bancs fessin fallida, així que van anar massivament a treure
els efectius dels comptes.
La crisi bancària → fallida de més de 4.000 bancs i pèrdua dels dipòsits de milions de
famílies i milers d'empreses.
Per superar-la, els bancs van reduir dràsticament la concessió de crèdits per a la
indústria i el consum, però això va agreujar la situació encara més.
La manca de confiança en una ràpida millora → forta reducció de les inversions
industrials, perquè es dubtava que els productes que es fabriquessin trobessin
comprador.
El subconsum, la caiguda de les inversions i la manca de crèdit bancari → crisi industrial.
1929-1933, la producció industrial va caure un 40%
siderúrgica, un 80%
d'automòbils, un 70%
(entre d'altres)
Caiguda de l'activitat industrial → gran augment de l'atur.
1929-1930, va pujar d'1.6 milions a 4.3
a la darreria del 1930, a gairebé 13 milions a tots els sectors econòmics
La demanda es va reduir, perquè milions de persones van deixar de consumir, ja que no
tenien ingressos
La disminució de la demanda va fer baixar novament la producció industrial i agrària.
5. Com es va estendre la crisi a la resta del món?
De la mateixa manera que entre 1922-1929 les inversions i els préstecs nord-americans
havien estat el motor de la recuperació europea, la crisi de la dècada del 1930 va
arrossegar Europa i la resta del món.
Factors d'expansió de la crisi:
La davallada dels preus dels productes EUA va posar en greus dificultats les
empreses de la resta del món, perquè no hi podien competir.
La reculada de la demanda va reduir dràsticament les importacions dels EUA. Va
perjudicar als països exportadors.
Els problemes de la banca van comportar davallada dràstica dels préstecs i de les
inversions d'EUA a l'exterior.
La imposició d'aranzels a les importacions pels EUA per estimular la producció
nacional. La mesura va ser copiada per altres països.
La caiguda del comerç internacional (les transaccions van ser reduïdes un 60% entre
1928-1932) va afectar els països exportadors d'aliments i de matèries primeres
d'Amèrica Llatina i d'Àsia.
La disminució dels ingressos → impediment tornar préstecs→ obligats a reduir-ne la
demanda als països industrialitzats.
La caiguda de la producció industrial, les fallides bancàries (Àustria, Alemanya) i
l'augment de l'atur es van estendre per Europa i la resta del món.
6. Les propostes de recuperació de la crisi

6.1. El New Deal de Roosevelt:

New Deal: política impulsada a partir del 1933 pel president d'EUA Franklin D. Roosevelt
per superar la crisi econòmica i atenuar-ne els efectes socials.
El programa advocava per la intervenció pública, necessària per a sortir de la depressió.

Línies d'actuació principals:

Creació de la Works Progress Administration (WPA) per fomentar la construcció
d'obres públiques que creessin ocupació i augmentessin la demanda. Dins seu, va
sorgir la Tenessee Valley Authority, que va construir grans preses hidroelèctriques
en una de les zones + deprimides d'EUA.
El National Recovery Administration (NRA) per impulsar els acords de preus entre
empreses i evitar-ne la fallida.
 La Llei d'ajustament agrari (AAA) que volia reduir la producció agrària i recuperar
els preus.
Les ajudes per al pagament d'hipoteques (Home Owner's Loan Corporation) i la
regulació del mercat hipotecari. Gràcies a això, 1 milió de famílies evitaren el
desnonament.
La nova llei de relacions laborals (National Labor Relations Act) que va
reconèixer la llibertat de sindicació i el dret de negociar els salaris col·lectivament. A
més, establiment d'un salari mínim i un nombre màxim d'hores de feina setmanals.
La creació d'una assegurança d'atur i subvencions als ancians pobres i a les
persones dependents (Social Security Act).
Per impedir una altra crisi especulativa i bancària, s'estableix un control estatal rígid
sobre els bancs i es crea una assegurança federal  per garantir els dipòsits en cas de
fallida bancària.
També es forma una comissió de valors i de canvi, encarregada de supervisar les
emissions d'accions i vetllar pel bon funcionament del mercat borsari.
1934→ (per afavorir les exportacions) es devalua el dòlar en un 40%.
6.2. Els resultats del New Deal:
Majoria empresaris i partit republicà al Congrés no li agradava el N.D. i criticava
l'intervencionisme de l'Estat, que decretava normes. fixava preus i regulava salaris.
El New Deal va estabilitzar l'economia, però no va aconseguir produir una nova etapa de
creixement.
1939→ la renda nacional no havia recuperat els nivells de 1929 i hi havia 9.5 milions
d'aturats
La recuperació va arribar amb la Segona Guerra Mundial.
6.3. La proposta keynesiana:
Per a l'economista anglès John Maynard Keynes el problema principal de la crisi era la
falta de demanda i la caiguda de la inversió.
La reactivació de l'economia havia de fonamentar-se en 3 pilars.
1. Augmentar la despesa pública
2. Reactivar el consum
3. Incrementar la inversió privada

Keynes deia que l'Estat havia d'invertir augmentant la despesa pública. Aquesta
despesa faria augmentar l'ocupació i alhora el consum i la demanda. MULTIPLICADOR
KEYNESIÀ (indica que un augment de la despesa en inversió acaba provocant un
augment multiplicat de la producció i de la renda.)
Augmentant la renda, l'Estat podia incrementar els ingressos fiscals i reduir així el dèficit
públic inicial fins a anul·lar-lo.
Per incentivar la demanda va proposar millorar salaris treballador i reduir la pressió
fiscal.
Per estimular la inversió, penalitzar fiscalment l'estalvi i abaixar els interessos per
facilitar el crèdit a les empreses.
Per tant:
El paper dels capitalistes era invertir
El dels treballadors consumir
El de l'Estat incentivar l'economia
Els plantejament keynesians, l'augment del dèficit públic, eren les solucions per a
combatre la crisi.
França, la Gran Bretanya, Bèlgica, etc. van augmentar la
despesa pública per reduir l'atur, però en quantitats
insuficients i modificant algunes mesures del
keynesianisme.

7. La vida quotidiana durant la Gran Depressió

7.1. Com vivia la gent:

Gran Depressió → conseqüències socials greus
Pobresa → afectà capes extenses de la població

Milers d'obrers, treballador i pagesos → atur, condicions de vida miserables, sense

llar o en barraques, depenent de la caritat privada o ajuts públics.
Bona part classe mitjana → convertida en proletària, en perdre estalvis i negocis.
La gent feia cua davant institucions benèfiques per menjar (Bread Lines) o un llit.
Els treballadors qualificats s'oferien a treballar per un dòlar setmanal.
La fruita es venia per peces al carrer.
Les ciutats estaven plenes de suburbis construïts amb fustots i planxes metàl·liques.
   Eren anomenats irònicament HOOVERVILLES, en referència a l'optimisme del
president Hoover ("la prosperitat espera a la cantonada")
La desconfiança de que tot milloraria, va provocar tensions polítiques i protestes
socials (vagues laborals a tots els sectors, manifestacions contra els desnonaments...)

ESQUEMA
DÈCADA DEL 1920
 CRISI ECONÒMICA

PROPOSTES CONTRA LA CRISI