EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)

EL LLAST DE LA GUERRA
Europa estava arruïnada:
- 30 milions de víctimes entre morts i ferits
- 10% d’equip productiu destruït (màquines, fàbriques, carreteres)
L’economia de guerra no dona benefici ni benestar: no genera demanda acabada la guerra
- Reducció del potencial industrial 40%
- Reducció del potencial agrícola 30%
Pèrdua estabilitat financera:
Estats endeutats amb els Estats Units
Emissió de paper moneda: inflació
(productes de primera necessita amb preus desorbitats)
- La grip espanyola.
Pèrdua riquesa nacional: França perd un 40% Gran Bretanya 32% Alemanya 25%
El GRAN CREDITOR FINAL SÓN ELS ESTATS UNITS

QUÈ CALIA FER PER RECUPERAR-SE DE LA GUERRA?

- Cooperació entre els països europeus
- Buscar elements de reconciliació
- Recuperar la demanda
Però es fa tot el contrari
Les ferides eren massa recents i la geopolítica havia canviat:
- Els països capitalistes no volen saber res de l’URSS i el comunisme
- Alemanya i França estan molt enfrontades
- Anglaterra vira cap al seu imperi i Estats Units

- Europa ja no domina el món

- 1r. URSS: Economia autarquia i autosuficient
- USA: Nou líder del capitalisme. Estén tentacles pel món
- Japó: Expansió pel pacífic i Àsia
Europa, dominadora del món feia unes dècades havia quedat molt disminuïda:
- La guerra mundial va: debilitar els imperis colonials, redueix els mercats, suposa
oportunitats pels altres, destrueix el prestigi europeu
S’OBRE UNA NOVA ERA!
Per recuperar-se’n i sortir-se’n calia més que mai cooperar entre europeus i buscar
elements de reconciliació: ES FA TOT EL CONTRARI
Alemanya ha d’assumir el pes de les reparacions de guerra

Hi ha dificultats per combinar:

Recuperació econòmica, pagament deute
1921: Alemanya sols pot reunir 8.000 milions de marcs dels quals havia de pagar:
La postguerra implica:
- Disminució demanda
- atur
- aturada econòmica
1922: Conferència de Gènova
- Paritat lliura/dòlar
- Això permet aturar la depreciació monetària
- Assenta les bases per França i Anglaterra per recuperar-se
Malgrat tot, Alemanya no se’n surt tan bé (llast deutes) i devalua el marc, inflació i suspensió
de pagaments.
1923: Un exèrcit francobelga ocupa el Ruhr per assegurar-se el cobrament del deute
- Alemanya perd la seva zona industrial i minera principal (Ruhr)
- Ruïna població: hiperinflació
- Desestabilització política (putsch de Múnic)
- Augmenta el problema
- Augmenta el sentiment d’humiliació
La pressió sobre alemany
1924: Pla dawes: Estats Units vol recuperar el deute com sigui
● Fracciona l’import dels pagaments alemanys
1932: Pla de Lausana
- Fi de les reparacions de guerra

VIII,2
PROSPERITAT
Estats Units és la nova potència mundial.
- No ha sofert pèrdues materials
- Poques baixes humanes comparades amb altres països
- Les exportacions havien augmentat
- Tots els països li devien diners
- Gran prestigi
- Té una economia més competitiva i productiva
- Superàvit comercial amb Europa.
- Disponibilitat de capital per fer inversió exterior=sols ells poden fer préstecs a llarg
termini i esdevenen primer inversor mundial en detriment de la Gran Bretanya
- Les reserves d’or i el superàvit converteixen el dòlar en la moneda de canvi mundial
en detriment de la lliura esterlina
Estats Units intenta un cert aïllacionisme i sols vetlla:
- pagament deutes
- accés a les primeres matèries
- Doctrina Monroe (america pels americans)
A NIVELL INTERN:
- Conservadorisme social ratllant el puritanisme
- Llei seca: prohibició de comprar, vendre i consumir alcohol
● gangsterisme
● violència
- Repressió de dissidència acusada de comunisme
● Repressió sindicalisme
● Lluita contra el moviment obrer
- Racisme estructural sobre la raça negra: lleis diferents
- control immigració:
restricció immigració asiàtica, eslava i llatina
afavoriment immigració

LA PROSPERITY
Espectacular creixement econòmic entre 1925-1929 liderat pels Estats Units i que arrossega
Europa.
- augment dels salaris que suposa un augment del consum privat (automòbils,
electrodomèstics)
- acceleració de la concentració industrial. Automòbils: Ford, GM, Chrysler
- Hi ha una electrificació massiva
- Taylorisme: producció en sèrie i reducció dels costos de fabricació
- creixement urbà molt gran, l’era dels gratacels
NOVES MANERES DE PRODUIR I CONSUMIR:
- massificació de l’oci (cinema i esport)
- publicitat
- nous estils musicals
- cultiu de l'hedonisme i la diversió
Tenen la sensació:
- són els millors
- la prosperitat serà eterna
- Són la nova Amèrica jove front una Europa envellida dèbil. Una nova era ha arribat.
CREACIÓ DEL MITE DEL WASP I COWBOY
- individualista
- emprenedor
- W.A.S.P
- Hedonista
Des de 1927 la demanda i creixement es manté artificialment mitjançant:
- la compra a termini
- especulació en borsa
- petició de crèdit per invertir en borsa

VIII, 3 (crisi 1929)

EL CRAC DEL 29
Una reacció en cadena mostra la fragilitat de la mitificada prosperitat. Si una de les rodes no
funciona, tot se’n va en orris.
RODA DE CREIXEMENT
més demanda (aliments, béns)-augment de preus-més producció-més treballadors-salaris
més alts.
De més demanda d’aliments i béns hi ha endeutament (especulació) i a conseqüència
d’aquest hi ha més producció
El crac del 29 s’origina a la davallada d’accions de la borsa de Nova York el dijous del 24
d’octubre que se’l coneix com a dijous negre.
Què va passar?
Es va generar un ambient de pànic, ja que:
- Tothom volia recuperar els diners, o bé perdre el mínim possible. En conseqüència:
Dijous 47, a la venda 13 milions de títols
Dimarts 29, 33 milions de títols (se’n venen 16)
Els bancs exigeixen el pagament dels crèdits:
● rüina de la major part dels inversors
● fallida de molts bancs…

RODA DE CRISI (el cicle el revés)

La crisi va tocar els bancs:
Tothom retirava els diners… Moltes empreses es tanquen. L’atur es disparà:
- 1,5 milions d’aturats el 1929
- 13 milions d’aturats el 1933
Més de 5000 bancs tanquen entre 1929-1932:
Els que sobreviuen no donen crèdits i:
- la indústria de béns de consum s’ensorra
- es dispara l’atur i cau la demanda
- els estocs queden acumulats
- la situació agrícola empitjora per la dust bowl (turmentes de sorra)
EL MERCAT ES PLE DE PRODUCTES QUE NINGÚ COMPRA
El sector privat sols produeix, però no es capaç de generar demanda
Pe
VIII,4 LA GRAN DEPRESSIÓ

Període entre 1929 i 1939 en què gairebé tot el món pateix una gran recessió econòmica.
No va ser uniforme. Va tenir dues fases agudes:
● la primera entre 1929 i 1932
● Un rebrot, l’any 1937
La causa és fonamentalment, el crac de l’economia dels Estats Units i el col·lapse del
sistema capitalista i les seves contradiccions internes.
Es van produir 4 elements:
- CRISI BANCÀRIA: pèrdua confiança i reducció crèdit
- CRISI INDUSTRIAL: indústria cau un 40% siderúrgia 80% cotxes 70%
- ATUR: 13 milions
- DISMINUCIÓ DEMANDA: stocs, manca, inversions, falides i ruïna
La crisi s’exten als països capitalistes.
- Estats Units repatria capitals. Afecta França, alemanya
- Disminució exportacions de les colònies
- Alemanya es queda sense els préstecs dels Estats Units (pla Dawes)
Sols se’n salva l’URSS amb una economia autàrquica i intervencionista: la demanda la
incentiva l’estat

EL NEW DEAL DE F.D.: ROOSEVELT

- recolza als pagesos
La resposta republicana (Hoover) a la crisi (resposta tradicional del capitalisme) no
Damunt la taula 3 receptes:
- segons Keynes (economista anglès)
Per ell el problema de la crisi és la falta de demanda. Per tant, cal augmentar la demanda:
- augmentar despesa pública
- reactivant el consum
- incrementant la inversió privada: penalitza fiscalment l’estalvi
abaixa interessos per afavorir crèdit

Reactivar el consum:
millorar els salaris
reduir la pressió fiscal als treballadors
Per Keynes el paper de cadascú és:
ESTAT: invertir, vigilar i regular
EMPRESARIS: invertir, guanya diners i reinvertir
OBRERS: treballar i consumir

El 1933 Roosevelt arriba a president amb un ambiciós programa fonamentat en una activa
intervenció pública per sortir de la Depressió i que suposa un contundent gir de timó inspirat
en Keynes.
NEW DEAL
1. Rígid control estatal dels bancs
per evitar noves crisis:
assegurança federal que garanteix tots els dipòsits
comissió de valors i canvi que supervisa: mercat d’accions/ vigila borsa
incentivar que els crèdits vagin a sectors econòmics clau i no especulatius
(agricultura)
només s’autoritza a crear bancs sòlids
2. Devaluació del dòlar un 40%
per afavorir les exportacions

3. Creació de la Work progress Administration (WPA)

fomentar obres públiques per:
- combatre l’atur
- augmentar la demanda
- millorar la productivitat
- crear energia i abaratir-la

4. National Recovery Administration (NRA)

impulsar acords entre les empreses de:
● preus
● mercats
● condicions laborals

5. Llei d’Ajustament agrari

reduuir la producció agrícola per: reduir preus
controla subministramet de / “cultius bàsics”
- blat de moro - blat - cotó -arrós - cacauet - tabac - llet
ofereix pagaments (AAA check) als agricultors a canvi de no cultivar
diversificar conreus per: reduir preus i efortir l’economia

6. Home owner’s loan corporation

ajuts per pagar els deutes i hipoteques per:
★ evitar desnonaments
★ tornar a començar
regulació del mercat hipotecari per:
★ evitar abusos

7. National Labor Relations Act

★ regula les relacions laborals i reconeix:
★ llibertat de sindicació
★ dret de negociació col·leciva del salari
★ salari mínim
★ limita el màxim d’hores de treball setmanals
★ programes ocupació juvenil
 8. social security act
protegeix la població més feble:
- ajuts als ancians pobres
- ajuts a les persones depenents
- assegurança d’atur
-