ECONOMIA D’ENTREGUERRES, DE LA HIPERINFLACIÓ ALEMANYA AL

CRAC DEL 29

0. INTRODUCCIÓ, TERME HIPERINFLACIÓ

Si la teva moneda te molt valor els preus baixen, si la teva moneda te molt poc valor els preus es
disparen, estan relacionats.
Llavors que dona en si el valor a la moneda? La economia que hi ha al darrera i la confiança que
aquesta té respecte als mercats internacionals.
Les reserves d’or antigament era el que recalçava la moneda, quan més or, més valor te la
moneda, però actualment només es la confiança.
Arriba un moment en que la moneda alemanya no val res, per lo tan t els preus es van disparar.
1. LÍMITS I CONTRADICCIONS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC DELS ANYS
VINT (1919-1929)
Alemanya es la més perjudicada de la guerra, la seva economia quedarà asfixiada perquè haurà
de fer front a les grans indemnitzacions pactades al tractat de Versalles.
A la guerra tots surten perjudicats i endeutats, però alemanya a sobre haurà de pagar unes
elevadíssimes indemnitzacions i això ens porta a la hiperinflació.
2. ORÍGENS DE LA HIPERINFLACIÓ A ALEMANYA
Alemanya ha perdut moltes coses:

- Colònies, un imperi colonial que desapareix

- Fortíssimes pèrdues territorials, una part de Prussia (Polònia), Holnstein... Això implica
perdre riquesa i població
- Confisquen la flota mercant, li agafen els vaixells comercials i els confisquen
- A sobre han de pagar les indemnitzacions de guerra

3. L’ULTIMATUM DE LONDRES A L’ABRIL DE 1921

Degut a això els marcs alemanys no valdran res, això els aliats ho sabien, per lo tant voldran
cobrar les indemnitzacions de guerra en alguna cosa que no hagués perdut el seu valor amb la
pèrdua de valor de la moneda, voldran cobrar en or. Es crea una comissió que te com a nom
“comissió de reparacions”. Es van reunir a Londres i van llençar un ultimàtum a Alemanya.
Faran el càlcul de quant ha de pagar Alemanya i posaran dates, aquesta comissió a l’abril de
1921 diu:

- Concreta que Alemanya ha de pagar 132.000.000 marcs or

- Reconeixen que ja han pagat 8.000.000 marcs or
- Els hi queden per pagar 124.000.000 marcs or, establiran que Alemanya haurà de pagar
a l’any 2.200.000 marcs or i a més ¼ part de les exportacions alemanyes.
El problema va ser que les expectatives de l’economia d’alemanya eren dolentes per la
postguerra i a sobre havien de donar or, per lo tant res li donarà valor a la moneda alemanya,
això provocarà hiperinflació i Alemanya que no podrà fer front a les altes indemnitzacions diu
que no pot pagar (no te aquest or, ni els recursos, l’economia s’estava enfonsant...).
3.1 INVACIÓ DEL RUHR DE FRANCESOS I BELGUES
Els aliats front a això envairan la conca minera del Ruhr, ocuparan una regió d’alemanya
francesos i belgues sense resistència alemanya. L’idea de francesos i belgues era si no podien
pagar en or, pagarien amb minerals i treballant per ells. Els treballadors miners del Ruhr es
declaren en vaga y no treballen per l’ocupant. El problema de les vagues de gran temps en
aquells moments era que els treballadors que no treballaven no obtenien diners per comprar
aliments, però els sindicats tenien caixes de resistència, tota la gent o molta gent d’Alemanya
fan aportacions als “fons de solidaritat” perquè els treballadors del Ruhr no treballin pels
ocupants, volien recolzar als seus treballadors:

- Els francesos i belgues no estan aconseguint els seus objectius

- S’està accentuant el nacionalisme alemany: l’enemic, l’agressió, la humiliació... es el
que més enforteix el moviment nacional alemany, els uneix i donarà forces al
nacionalisme alemany.
L’any 1923 els marcs alemanys serveixen per “fer foc”, els diners valen el valor que tingui el
paper, en aquest moment en el que els diners no valen res apareixen:

- Intercanvis
- Nous rics, seran aquells que posseiran les “noves monedes” que valdran molt més com:
el sucre, el cafè, la benzina, les medicines , roba d’us important, tabac (un producte
petit i divisible). Qui tingui aquestes “monedes no oficials” seran els nous rics, i la
majoria de la població es morirà de gana.
4. LA TORNADA A LA NORMALITAT
La situació era pèssima, com es sortirà d’allà?

- Es va crear una nova moneda, però el seu valor no tenia ni confiança ni recolzament.
- Van demanar ajuda, demanant diners, préstecs.

Qui donarà els préstecs va ser els EEUU, la potència econòmica més gran del moment, al
deixar-los dòlars, ja tenen el factor que li donarà valor a la nova moneda. Al 1924, es posa en
marxa el “Pla Dawes”, els nord americans presten diners als alemanys i amb aquests diners
prestats, els alemanys pagaran les indemnitzacions de guerra.
Alemanya guanyarà:

- Noves condicions molt més favorables que les obligacions de Versalles. El deute amb
els americans es a llarg termini i amb millors condicions, pagant el deute amb menys
interessos també.
EEUU guanyarà:

- Estabilitat, ordre al món de manera internacional.

Els francesos i els belgues marxaran del Ruhr.

Es important crear una nova moneda el (Rentenmark), per generar confiança agafant-nos a una
moneda que ara si te valor, no podem agafar la antiga que es cremava i no donava gens de
confiança, “la nova es la bona”.
Si alemanya surt de la crisi, hi ha estabilitat de preus, la moneda torna a tenir valor, la gent te
confiança en alguna cosa... Políticament això perjudicarà al nacionalisme extrem, s’està aturant
la humiliació, el partir nazi que ja s’havia creat es va enfonsar i altres partits extremistes. El
feixisme es presenta com una solució a tots els mals generats (passarà a alemanya a partir del
crac del 29).
5. EEUU LA NOVA POTÈNCIA MUNDIAL
Els estats units es va convertir en la major potència econòmica ja que estava sofrint la segona
revolució tecnològica:

- Electrificació massiva (no només en les grans ciutats, sinó als pobles també)
- Expansió de la indústria de l’automòbil
- Innovacions en el camp de la química
- Mecanització de l’activitat agrària
- Taylorisme

Creix el global de la producció, en menys temps es produeix més que abans i el país es fa més
ric. La gent vol comprar nous productes i això introdueix la “classe mitjana” que consumeix
totes les noves invencions que fan la vida més fàcil i et donen més estatus (voluntat de viure
millor i reconèixer estatus) neix un model social “american way of live”.
5.1 LA TRAJECTORIA DE LA ECONOMIA AMERICANA DURANT ELS ANYS 20
Els feliços anys 20, passió per les festes, les compres, l’oci democràtic, sensació de prosperitat...
Però hi ha contradiccions:

- El volum industrial entre l’any 20-29 si abans teníem el valor 100 ara tenim un valor
140
- La productivitat si agafem un valor 100 als 20’s puja més d’un 50%, 150%
- El salari puja poc inclòs baixa en comparació amb l’any 1920

La gent s’està endeutant per consumir, amb la compra a termini, amb els crèdits... La gent està
consumint però a costa dels crèdits, endeutant-se. Però, on estan els diners?

- Una part als préstecs

- A la especulació de la borsa

Esta augmentant la desigualtat social, gent que compra crèdits i gent que inverteix en la borsa,
aquesta desigualtat extrema te un component dolent per l’economia, si no hi ha consumidors
l’economia esclata. Endeutament dels assalariats i especulació dels beneficis:

- Els polítics no esperaven el que passaria i es recolzaven en la millora de cara al futur

- Al Capone també elogiava el somni americà. Es farà d’or amb la llei seca.

5.2 LA LLEI SECA

La llei seca: Estava prohibit tot tipus de producció i compra-venda d’alcohol. La raó va ser:

- Millorar la productivitat i evitar que la gent anés amb ressaca al treball

- Salud publica, alcoholisme
- Puritanisme, l’alcohol degenera i perverteix la societat i s’associa a la violència, a la
pobresa, a treballar malament (qualsevol problema anirà lligat a l’alcohol)
Això farà néixer grups religionsites que deien que l’alcohol perverteix com per exemple el
“Cucus Clan”, que es va crear com un grup purità contra l’alcohol que tenia molts seguidors (ja
eren classistes i racistes), però no va ser fins després que es van radicalitzar de manera racista i
van quedar-se en un grup reduït de seguidors.
L’única manera de consumir alcohol era havent-lo guardat abans de l’entrada en vigor de la llei,
no estava prohibit tenir alcohol a casa abans de la llei i consumir-lo.
Però continuava havent una demanda fortíssima d’alcohol, la llei seca es converteix en un
negoci ideal per les màfies. Era una qüestió de cultura i socialització que formava part de la
cultura americana, per això es va seguir consumint, prohibir-lo no acaba amb la demanda.
La llei seca provocarà el crim organitzat i converteix les ciutats dels estats units en una guerra
de mafiosos que lluitaran per el territori de venda. A l’any 1933 quan l’alcohol es va legalitzar
les màfies s’havien fet fortes i el crim organitzat va seguir amb drogues, apostes, prostitució. Va
haver milers de morts per venda d’alcohol adulterat ja que al no estar legalitzat no tenia cap
tipus de restricció ni control de qualitat.
L’estat per prohibir l’alcohol estava perdent diners (l’alcohol te molts impostos), per això al
1933, que es necessitaven molts diners van tornar a legalitzar-lo.
5.3 EL CRAC BORSATIL DE 1929
La compra -venda d’accions massiva provoca l’especulació d’aquestes. Que no es comprin
accions per el seu preu real sinó per el preu que el mercat esta pagant, al final, quan els preus de
mercat estan molt lluny dels preus reals de les accions no tothom estarà disposat a comprar
aquestes accions. Compraven accions a les empreses sense saber les vendes reals de l’empresa
en la que estaven invertint, comprant accions per especular i revendre-les més cares del que les
hem comprat per obtenir benefici. No importava a quina empresa compraves l’acció, sinó
vendre-la per un preu més car i obtenir benefici d’aquesta compra venda. A més d’això la gent
demanarà préstecs per compra accions. Compren accions per uns preus desorbitats i a sobre amb
uns diners que no tenen i que esperaven recuperar amb la venda de les accions.
Al final dels anys 20 ens trobem que les possibilitats de seguir consumint aquestes accions es
impossible, perquè com ja sabem els salaris no estaven pujant i la gent estava pagant a crèdit
amb diners que realment no tenien.
Els camperols també tindran una altre problema, per culpa de la sobre producció i un excés de
producció agrícola estem produint més del que podem consumir, per tant els preus baixen i els
camperols estan perdent diners, aquesta gent no podrà mantenir el consum. S’està creant una
bombolla especulativa a la borsa comprant accions que no estan lligades a cap tipus de suport de
diners.
5.3.1 EL PÀNIC BORSARI ES CONVERTEIX EN PÀNIC GENERALITZAT
Una vegada es fan la pregunta de: Realment les accions valen els diners que s’estan invertint en
elles? Els compradors deixaran de comprar i els venedors començaran a baixar el preu de les
accions, serà una cursa per vendre totes les accions. Ningú vol comprar y tothom vol vendre, les
accions s’enfonsen i ja no valen res, això passa al 1929, tothom està desesperat.
A sobre la gent que havia demanat crèdits al banc, aquest se’ls demanarà. El que passa es que
com no havien pogut vendre les accions, la gent no podrà tornar els diners, ja que pensava
tornar-los amb els beneficis guanyats després de vendre les accions. Tenim una fallida de tots
els bancs, que tanquen perquè s’havien quedat sense diners. No hi ha crèdits ni préstecs, llavors
tampoc poden donar diners als estrangers, es treu la inversió exterior (alemanya).
El consum interior també s’atura, ja que el consum es basava en els crèdits, la gent no compra i
els bancs no deixen diners, les empreses tanquen, l’atur puja un 25% al 1930, a EEUU no
existeix l’estat de benestar, no poden cobrar l’atur de cap manera. Això ens porta a una gran
crisi social i econòmica. Situació dramàtica a la primera potencia mundial.
5.3.2 RESPOSTES A LA DEPRESSIÓ
Com sortim d’allà? El govern nord americà no sap com reaccionar davant d’aquesta crisi,
utilitzaran solucions clàssiques:

- Proteccionisme: aranzels per que la gent no pogués comprar productes de fora, però el
problema no era que els americans haguessin deixat de consumir els productes
nacionals, sinó que simplement no consumien res, no consumien perquè no tenen feina.
- Polítiques deflacionàries: intenten que baixin els preus posant més diners en
circulació, però no va ajudar, ja que el problema no era el preu de les coses, era que la
gent no podia consumir res ja que el consum es basava en els crèdits.
5.3.3 ROOSEVELT I EL NEW DEAL
La crisis segueix agreujant-se, davant d’això surten teories de que l’estat ha d’intervenir en
l’economia. Surt Keynes que teoritza que l’estat a d’intervenir en l’economia per reactivar la
demanda, el consum. El que recull aquesta idea de Keynes es Roosevelt, que es presenta a les
eleccions de 1933 amb un programa Keynesià amb el “New Deal”, Roosevelt es un candidat
demòcrata (centre, centre-esquerra), però amb Roosevelt aquest partit gira cap a l’esquerra, el
que el New Deal proposa es un programa molt ambiciós, Roosevelt es troba amb una situació
desesperada i creu que les mesures han de ser molt contundents, i posa en marxa el New Deal,
que durarà molts anys i que tocarà molts aspectes, amb 4 pilars:

- Àmbit financer: posa normes als bancs, amb una regulació més estricta.
 Una vigilància del món financer, com per exemple, que els bancs han de tenir
unes reserves mes amplies per no poder invertir tot el que tenen.
 Però el mes important es dividir la banca d’inversió i la banca d’estalvi, això es
important per que així els bancs no podran agafar els diners dels que estan
estalviant per invertir. La banca d’estalvi pels assalariats i la banca d’inversió pels
que vulguin invertir. Posa una normativa per evitar noves crisis.
 El govern crea una empresa pública la HOLC que es dedica a comprar les
hipoteques, els hipotecats continuen devent diners però ara s’ho deuen a l’estat,
canvien les condicions (no regala les cases, les compra i quan la gent tingui feina
les tornarà a pagar, dona temps, el mateix que va passar amb alemanya). Aquesta
empresa quan acaba venent totes les hipoteques anys després encara guanyarà
diners. Suposa que els americans poguessin mantenir les seves cases
- Àmbit agrari: S’ha de donar sortida a aquell excés de producció, dona un ajut
econòmic als camperols perquè no treballin, al no treballar, no produeixen i així es pot
donar sortida a allò produït abans, ajut temporal que quan es vengui la producció del
moment es treu.
- Àmbit industrial: Contracta gent per construir grans obres públiques (carreteres,
centrals hidro-elèctriques, grans preses...) l’estat es converteix en una empresa que
contracta gent per treballar. L’estat fa una gran campanya de contractació pública.
- Àmbit social:
 Crea un subsidi d’atur, una ajuda econòmica a la gent que no te feina
 Crea la SS, el sistema públic de pensió, està creant l’estat de benestar als EEUU
 Estableix un salari mínim i una jornada màxima
La lògica era reactivar la economia a través del consum.
D’on surten els diners? Roosevelt fa una profunda reforma financera. En el tram més alt (la
gent que més diners té) pagaran un 93% del que guanyen en impostos, posa impostos
progressius on paga més qui més diners te. La societat neix per ajudar-se i cooperar, el preu per
viure en societat es pagar impostos.
El New Deal funciona en part, l’economia nord americana no arriba als mateixos creixements
econòmics d’abans fins que entra a la Segona Guerra Mundial, pel gran esforç bèl·lic. La gent
critica el New Deal que tot i que va funcionar parcialment, per tornar a créixer com als anys 20
van tindré que esperar fins als anys 40, però no havia altre alternativa, la critica del New Deal
no dona un altre alternativa. El New Deal va donar esperança.