JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

PROSPERITAT (1920) - CRISI I DEPRESSIÓ (1930)

Desequilibris econòmics profunds del període d’entreguerres (1918-1939) van augmentar les
diferències entre Europa i els Estats Units, líder de l’economia mundial.
Superats els problemes de la postguerra, els Estats Units van viure una època de prosperitat
(feliços anys 20) que va interrompre pel crac borsari del 1929, precedit per la depressió
econòmica més gran viscuda.

1. EL LLEGAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

1.1. Els efectes econòmics del conflicte. La guerra va tenir efectes greus sobre l’economia
mundial. El fet que el conflicte es desenvolupés en territori europeu va afeblir els
contendents europeus i en va afectar negativament la població, les infraestructures i la
producció agrícola i industrial.
La guerra va provocar 30 milions de víctimes i va destruir la desena part de l’equip
productiu d’Europa. França va perdre + del 30% de la riquesa nacional, Alemanya prop del
25%, Regne Unit el 32%.
La guerra va posar fi a l’estabilitat financera, les reserves d’or, l’emissió de deute públic i els
crèdits exteriors, especialment als EUA, va empobrir els estats que van quedar endeutats.
L’emissió de paper moneda va provocar una forta inflació. Els preus dels productes de
primera necessitat van augmentar molt i les seves monedes van tindre una pèrdua de valor.
La economia europea va haver d’afrontar la devolució dels préstecs de la guerra i Alemanya
al pagament de les indemnitzacions a la Gran Bretanya i França. El problema del deute va
ser motiu de disputa permanent.

1.2. Les reparacions de guerra. Les condicions imposades a Alemanya pel tractat de Versalles
van condicionar la recuperació de la seva economia.
El problema més gran va ser l’exigència d’indemnitzacions que s’havien de pagar als
vencedors.
Aquesta situació va desarticular l’economia alemanya, va experimentar un augment
desmesurat dels preus “hiperinflació” i la devaluació del marc (moneda existent a
Alemanya en aquell moment), va ser la ruïna de bona part de la població. L’exigència de
reparacions va tenir conseqüències polítiques importants, ja que la població alemanya les
va considerar una humiliació i la causa principal dels seus problemes econòmics.
Tot això va estimular la puixança d’un nacionalisme radical que va contribuir a l’ascensió del
nazisme.

1.3. Els deutes interaliats. El finançament de les despeses de guerra havia obligat els aliats a
contreure préstecs amb els EUA. França i la Gran Bretanya, d’ençà del 1922, van
condicionar el pagament del deute vers al cobrament de les reparacions que havia de pagar
Alemanya.
La dificultat per cobrar les indemnitzacions i el daltabaix de l’economia alemanya van
obligar a flexibilitzar-ne les condicions. Més tard en una conferència internacional va
aprovar el Pla Dawes, fraccionament de l’import dels pagaments alemanys, mitjançant
préstecs per l’enfortiment de la moneda alemanya el marc i amb inversions dels EUA.
 JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

El pla responia a l’interès dels EUA de recuperar l’economia d’Alemanya perquè fos capaç
de pagar les reparacions als aliats i així ells poder liquidar els deutes contrets.

1.4. L’hegemonia dels Estats Units. EUA, durant la dècada del 1920 van esdevenir la primera
potència econòmica mundial. Va ser el primer productor i exportador mundial i el primer
inversor exterior.
Tot això va generar un superàvit creixent en la balança comercial nord-americana.
El dòlar es va imposar a la lliura esterlina com a moneda de canvi i els Estats Units van ser
els únics en poder mantenir un sistema de préstecs a llarg termini i així van passar a ser el
primer inversor mundial en substitució de la Gran Bretanya.

2. ELS FELIÇOS ANYS VINT ALS ESTATS UNITS

2.1. La prosperitat nord-americana. En paral·lel a la gran expansió internacional de

l’economia nord-americana, l’augment de la demanda interna va fomentar una etapa de
prosperitat, feliços anys vint. Estava basat amb el millorament de la productivitat i la
disminució dels costos de producció, l’ús de nous productes, com els electrodomèstics, el
telèfon, la ràdio i sobretot l’automòbil.
Moltes famílies gràcies als crèdits i la venda a terminis, van adquirir aquests productes.
És va impulsar el desenvolupament de sectors industrials, gràcies a la indústria de
l’automòbil, com la Ford, Chrysler, General Motors i d’altres sectors nous com pneumàtics,
carburant, carreteres.
La construcció també va ser clau en l’expansió, va crear molta ocupació de mà d’obra, van
començar a construir molts dels gratacels de les ciutats de Nova York, Chicago, Detroit, Los
Angeles, va haver un gran creixement urbà.
La economia va créixer entre els anys 1922-1929 amb una taxa de mitjana del 5% anual, va
ser una època de prosperitat permanent.

2.2. Desequilibris i desigualtats. Els guanys de la prosperitat no es van distribuir de manera

igual entre la població. Els beneficis empresarials, els dividends de les accions van créixer a
ritme molt més elevat que els salaris. Les industries tradicionals van entrar en crisi davant la
disminució de la demanda i els treballadors, molts d’ells van haver de desplaçar-se a les
àrees urbanes i canviar de feina amb un salari inferior.
La capacitat adquisitiva de molts nord-americans no era suficient per absorbir l’augment de
la producció.
Els agricultors s’havien endeutat durant la guerra per augmentar la producció ara per la
disminució de les exportacions i dels preus obtenien menys ingressos. Tot plegat va
provocar la ruïna de milions de grangers els quals van malvendre al terra i emigrar a les
ciutats.

2.3. La febre borsària. Degut a la sobreproducció, les vendes de les empreses no podien
continuar augmentat, perquè la demanda del producte creixia més lentament que els
beneficis, això va desencadenar que a partir del 1926 una part dels guanys van començar a
destinar-se a la compra d’accions a la borsa.
Com les empreses tenien una bona situació i la demanda d’accions continuava va provocar
un augment del seu preu a la borsa. Aquest augment del preu de les accions a la borsa
sense tenir relació amb el valor real de les empreses, va generar una bombolla
especulativa.
JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

Molts petits inversors van invertir a la borsa veien l’augment continu de valor de les accions,
però aquests van demanar crèdits i es van endeutar, convençuts que obtindrien beneficis i
retornarien els crèdits obtinguts, mentre el preu de les accions va mantenir-se o la
tendència era a l’alça tot era eufòria.

2.4. El crac borsari del 1929. Alguns inversors van començar a posar les accions a la venda
amb l’esperança de continuar obtenint-ne bons beneficis, amb el convenciment que les
cotitzacions no podien pujar indefinidament.
Amb la venda d’accions d’alguns inversors, les cotitzacions van començar a baixar, i el
resultat va ser un efecte en cadena que va fer augmentar encara més el nombre d’accions
a la venda.
Dijous Negre (24 d’octubre del 1929) el pànic va apoderar dels inversors, aquest dia 13
milions d’accions es van posar a la venda i no va haver ningú que les compres, això va
provocar que el valor que tenien caigués en picat. Fou el crac, la fallida de la borsa de Nova
York.
L’onada de vendes més gran es va produir el dia 29 d’octubre, dijous, per això se
l’anomenat Dimarts Negre, en aquell moment els bancs van exigir el pagament dels
préstecs concedits, forçant les vendes a qualsevol preu, ja que els inversos no podien
retornar els préstecs sol·licitats als bancs. El mercat de valors es va esfondrar i les
cotitzacions no van deixar de baixar i baixar fins a mitjan del 1932, tres anys.

3. COM ES GENERA UNA BOMBOLLA ESPECULATIVA?

L’augment del preu de les accions en la dècada del 1920 va ser degut a una bombolla especulativa.
En la bombolla el valor de les accions de les companyies que cotitzen a la borsa deixa de tenir
relació amb la situació de les empreses i amb les expectatives de guanys per afermar-se en la
convicció que el seu valor continuarà augmentant.
Quan els preus van a l’alça donen pas a un esfondrament de valor de l’actiu. Quan passa això,
l’especulador perd gran part o el total de la inversió. I, com que per invertir ha hagut d’endeutar-se,
la caiguda de preus provoca dificultats molt importants en les entitats financeres que han atorgat els
crèdits i han fet elles mateixes operacions especulatives.
La crisi del 1929 no fou la primera bombolla especulativa ni serà l’última. Les més destacables són
les que s’han basat en productes financers o immobiliaris. La primera bombolla es va produí a
Holanda al segle XVII, quan es va arribar a pagar per un bulb de tulipa el preu d’una casa. Des del
2008 Espanya està en una bombolla immobiliària, amb la conseqüència de una greu crisi financera i
econòmica.

Hoover, la negació de la crisi. Del partit republicà, va ser elegit president dels EUA poc temps
abans del crac de la borsa. Igual que molts nord-americans, no va saber copsar la gravetat de la
depressió, creia que l’economia es recuperaria pels seus propis mitjans i es va oposar a la
intervenció dels poders públics. Tal decisió va determinar la seva derrota a les eleccions del 1933 i
un canvi al partit demòcrata, Franklin Delano Roosevelt que va presentar un gran programa de
reconstrucció.
JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

4. LA GRAN DEPRESSIÓ

4.1. De la crisi borsària a la crisi generalitzada. L’esfondrament de la borsa de Nova York va

portar a una depressió sense precedents.
Els factors van ser:

1) La Sobreproducció industrial abans de l’esfondrament de la borsa.

2) Crisi de liquiditat, la manca de recursos monetaris per afrontar el pagament dels deutes,
com a conseqüència de l’esfondrament borsari. La falta de diners va comportar que
moltes empreses i moltes persones no poguessin fer front els seus crèdits, generant
una espiral d’endeutament.
La manca de crèdit i amb l’augment d’impagats les industries i entitats bancàries van
tancar i l’atur va augmentar. Els inversos a Europa es van retirar per la falta de liquiditat
i la cancel·lació de molts crèdits. Havia la necessitat de vendre els productes fabricats a
qualsevol preu per el que va accelerar la baixada dels preus (deflació) i la reducció dels
guanys.

3) Caiguda del consum per la reducció de la riquesa dels inversors, per la mancança
adquisitiva dels compradors i la por a l’atur.

4) La crisi en l’agricultura, les fortes tempestes de pols (Dust Bowl) un període de sequera.

Amb la caiguda dels preus, la gent pensava que cada vegada podria comprar mes barat en
el futur, i varen anar caient cada vegada més el consum, com no es consumia no es
produïa i això feia que augmentes l’atur, sobrava gent a les industries i cada vegada la gent
consumia menys amb una caiguda global del consum.

4.2. Les fallides bancàries i la recessió industrial. La sobreproducció, falta de diners i la

caiguda del consum, en pocs mesos la crisi va arribar a tots els sectors de l’economia. El
sistema bancari va ser un dels primers afectats. L’esfondrament borsari va fer que els
deutors no poguessin tornar els préstecs, quasi tots els bancs havien acceptat les accions
de borsa com a garantia dels préstecs (les accions ja no valien res). Havia el temor que els
bancs fessin fallida i la població per por, va anar massivament a treure els efectius dels
comptes, però les entitats bancaries no podien retornar els dipòsits bancaris a la gent.
La crisi bancària, més de 4.000 bancs i milions de famílies i milers d’empreses van perdre
tots el seus dipòsits. Els bancs van reduir dràsticament la concessió de crèdits a la indústria
i pel consum, per tal cosa va agreujar més la situació. Havia una falta de confiança en una
milloria ràpida de la situació, per això va haver una forta reducció de les inversions
industrials.
Crisi Industrial, entre el 1929 i el 1933 la producció industrial va caure un 40%, la
siderúrgica (ferro, acer) un 80% i la automòbils quasi un 70%, conjuntament amb altres
sectors que també van tindre davallades fortes.
Va suposar la caiguda de l’activitat industrial, augmentat l’atur. Entre el 1929 i el 1933 l’atur
va pujar fins a 13 milions a tots els sectors econòmics. Per aquesta causa, la demanda de
productes es va reduir més perquè milions de persones no tenien ingressos i van deixar de
consumir, i les que tenien treball estalviaven en previsió del que pogués arribar si la situació
JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

empitjorava. La disminució de la demanda va fer baixar de nou la producció industrial i

agrària, els empresaris no feien inversions i tampoc es creaven nous llocs de treball.

5. COM ES VA ENTENDRE LA CRISI A LA RESTA DEL MÓN?

La crisi dels Estats Units a la dècada del 1930 va arrossegar els països d’Europa i de la resta del
món.
Principals factors:

 Davallada dels preus dels productes nord-americans, posant les empreses del resta del món
amb greus dificultats per competir.
 Reculada de la demanda, reducció dràstica de les importacions dels Estats Units,
perjudicant els països exportadors.
 Davallada dràstica dels préstecs i de les inversions a l’estranger. Repatriació de capitals.
 Imposició d’aranzels a les importacions, per protegir el producte nacional i estimular-lo, tal
cosa va fer que la resta de països fessin el mateix.

La caiguda del comerç internacional, va afectar els països exportador. La disminució dels ingressos
va impedir a quests països tornar els préstecs i els va obligar a reduir-ne la demanda als països
industrialitzats.

La caiguda de la producció industrial, les fallides bancàries i l’augment de l’atur es van estendre per
Europa i per la resta del món.

6. LES PROPOSTES DE RECUPERACIÓ DE LA CRISI

6.1. El New Deal de Roosevelt. La intervenció de l’Estat, va ser una nova política que va
impulsar el president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt per superar la crisi econòmica
per millorar els efectes socials. La intervenció pública era la seva proposta per sortir de la
depressió.
Les principals accions van ser:

 La creació de Works Progress Administration (WPA) per fomentar la

construcció d’obres públiques que creessin ocupació per augmentar la demanda.
També es van construir grans preses hidroelèctriques en una de les zones més
deprimides dels Estats Units.

 National Recovery Administration (NRA) per impulsar els acords de preus

entre empreses i evitar-ne la fallida.
 La Llei d’ajustament agrari (AAA) reduir la producció agrària i recuperar els
preus.
 Ajudes pel pagament d’hipoteques (Home Owner’s Loan Corporation), un milió
de famílies van poder evitar el desnonament.
JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

 Llei de relacions laborals (National Labor Relations Act) va reconèixer la

llibertat de sindicació i el dret de negociar els salaris col·lectivament i establint un
salari mínim i amb un nombre màxim d’hores de feina setmanals.
 Creació d’una assegurança d’atur i subvencions als ancians (Social Security
Act).
Per que no hagués una nova crisi especulativa i bancària, van establir un control estatal
rígid sobre els bancs, es va crear una assegurança federal per garantir els dipòsits en
cas de fallida bancària i una comissió de valors i de canvi (perquè no torni a passar una
bombolla especulativa), que s’encarregava de supervisar les emissions d’accions i vetllar
pel bon funcionament del mercat borsari.
6.2. Els resultats de New Deal. Una bona part dels empresaris i del partit republicà no els hi
agradava les propostes de Roosevelt i van criticar l’intervencionisme de l’Estat.
Avui encara es discuteix sobre l’efecte real del New Deal, tot i que va contribuir a
estabilitzar l’economia, no va aconseguir produir una nova etapa de creixement.
La recuperació va arribar amb l’esclat d’una altra guerra a Europa, que va estimular el
desenvolupament de la indústria armamentista i amb la intervenció dels EUA com a
proveïdor dels aliats europeus.

6.3. La proposta keynesiana. Per alguns economistes la crisi representava la fi del sistema
capitalista, altres insistien que no s’hi havia d’intervenir (liberals), i que els mercat es
recuperaria per si mateix.
Per Keynes el problema principal era la falta de demanda i la caiguda de la inversió. La
reactivació de l’economia havia de fonamentar-se en tres pilars:

 Augmentar la despesa pública

 Reactivar el consum
 Incrementar la inversió privada
Keynes sostenia que l’Estat havia d’invertir augmentant la despesa pública, gastar més del
que s’ingressa (dèficit), aquesta despesa faria augmentar l’ocupació i posteriorment el
consum i la demanda. Augmentant la renda, l’Estat podia incrementar els ingressos fiscals i
reduir així el dèficit públic inicial fins a anul·lar-lo a mitjà termini.
Per incentivar la demanda va proposar millorar els salaris dels treballadors i reduir la pressió
fiscal. Per estimular la inversió defensava penalitzar fiscalment l’estalvi i abaixar els
interessos per facilitar el crèdit a les empreses. Per a Keynes, els capitalistes havien de
invertir, els treballadors havien de consumir i l’Estat incentivar l’economia.
Keynes tenia uns plantejaments que van suposar una nova proposta. En contra de les
polítiques econòmiques tradicionals (liberals), demostraven que l’augment del dèficit públic
no era negatiu per a la recuperació de l’economia, sinó la solució. Amb l’excepció dels
països escandinaus, les propostes van ser acollides amb escepticisme.

7. LA VIDA QUOTIDIANA DURANT LA GRAN DEPRESSIÓ

La Gran Depressió va tenir conseqüències socials greus i la pobresa va afectar capes extenses de
la població. Milers d’obrers, treballadors i pagesos van quedar abocats a l’atur i a unes condicions
de vida miserables, sense llar o anxovats en barraques i obligats a dependre dels ajuts públics o de
JORDI BENASCO RESUM TEMA 9

la caritat privada. Una bona part de la classe mitjana es va convertir en proletària. La gent feia cua
davant les institucions benèfiques per aconseguir menjar.
A les ciutats hi van proliferar els suburbis construïts amb fustos i planxes metàl·liques (barraques),
anomenades Hoovervilles, pel president Hoover.
Els ciutadans van comportar tensions polítiques i protestes socials, vagues laborals, manifestacions
contra els desnonaments i altres.

Exercicis

Ex 1 pag 175 De quina manera la primera guerra mundial va afectar a l’economia europea.
→ Va ser afectada completament ja que hi havien molts paisos que no fabricaben per tant
una guerra afecta a la economia del lloc, ja que satura tot el pais per dedicarse a la guerra.

Ex 2 pag 175 Per què les reparacions de guerra i el deute interaliat van ser un problema
recurrent en la decada del 1920 i van esdevenir un obstacle per a la recuperació
economica.
→ perque eren molts diners i no els tenien per tant no podien reactibar la economia.

Ex 4 pag 177 En què va consistir la febre borsaria i quins desequilibris economics va

generar.
→ la febre borsària va ser quan quasi tothom tenia accions d'alguna empresa que aixo va
acabar provocant que les empreses tinguessin un valor irreal.

Ex 5 pag 177 Per que el 24 d’octubre del 1928 va ser un dijous negre. que va passar
aquell dia.
→ Va ser el dia hon tota la falsa de la borsa va sortir a la llum i cosa que va fer que com
que les empreses no balien allò no s'aguantava per enlloc i tothom va vendre.

Ex 2 pag 179 Creus que els contemporanis van saber valorar la gravetat de la crisi?
justifica la resposta amb testimonis trets dels documents.
→ No, ja que el estat no va intervenir en cap moment i com es pot veure en els documents
era unas crisi inabitable.

Ex 3 pag 181 La depressió econòmica, com va afectar en borsa, el propietari d’una

indústria d’electrodomestics, un obrer industrial i un pagès.
→ Lògicament on més va afectar va ser en els sectors més imprescindibles com
electrodomèstic, en canvi a un pagès se li seguien comprant les collites, però a un obrer el
va afectar molt perquè es van quedar directament sense feina.

Ex 3 pag 183 Sintetitza a partir de les dades reflectides al mapa quins van ser els mercats
d’expansió de la crisi.
→ Els estats units es van veure obligats a importar i exportar, ja que la seva economia
només depenia dells cosa que van haver de canviar. Quan el crac Europa es va tornar a
convertir en el centre de la economia mundial.