ACTIVITATS TEMA 9: CRACK DEL 29 I GRAN DEPRESSIÓ

1. Defineix:

1. Crack:
Fallida financera, situació de la borsa en la qual la baixa cotització dels valors provoca
desconfiança en els mercats. La paraula s'associa al crac de 1929.

2. Depressió:
S'anomena depressió a les grans crisis financeres. En aquest tema s'associa en
l'anomenada "Gran Depressió", també coneguda com a crisi de 1929, va ser una gran crisi
financera mundial que es va prolongar durant la dècada de 1930.

3. New Deal:
Aquest programa es va desenvolupar entre 1933 i 1938 amb l'objectiu de sostindre a les
capes més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una
economia estatunidenca ferida des del crac de 1929 per la desocupació i les fallides en
cadena.

4. Bambolla especulativa:
Es produeix en els mercats, en bona part a causa de l'especulació, que es caracteritza
per una pujada incontrolada i prolongada del preu d'un actiu o producte. Té el seu orígen a
la bombolla especulativa del 29.

5. Dimarts negre:
Es va produir la màxima caiguda en les cotitzacions en la Borsa de Nova York. Una
setmana després ,va ocórrer el dijous negre i la caiguda de preus va ser fins el 32.

2. Digues qui és i perquè és important:

1. John Maynard Keynes

Va ser un economista britànic, considerat un dels més influents del s.XX. Dins de les seues
teories (keynesianes) defenia que les crisis no són passatgeres, també la intervenció i
direcció de l’Estat en matèria econòmica, per altra banda la prosperitat no depén de la
inversió i no de l’estalvi i la inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.

2. Franklin Delanoo Roosvelt

Va ser un polític i advocat estatunidenc que va exercir com 32.º president dels EUA des de
1933-1945. Amb la inspiració de les teories keynesianes va aplicar el “New Deal” que es
basava en la intervenció de l’Estat, això va provocaria que el dèficit pressupostari
s’equilibraria amb els impostos.

3. Herbert Hoover
Va ser un engineer, empresari i polític estatunidenc que va exercir com 31.º president dels
EUA des de 1929-1933, el qual va estar marcat per la greu crisis del 29. Va recortar tot tipus
d’impostos sobre la renta en un punt. Va començar augmentant el gasto general, des de
l’any fiscal 1930-1932. Això va provocar un enorme efecte d’expulsió de la inversió que
anava caient per el “crash”. Hi va haver un col·lapse dels salaris i dels consum, degut tant a
la reducció en l’activitat econòmica com en la deflació dels preus de principi de dècada
1930.

3. Explica quines van ser les causes de la Gran Depressió, diferenciant les causes
profundes de les causes immediates.

Destaquem 3 causes:

1.La sobreproducció de mercaderies.

● Massa oferta i poca demanda,creació d'estocs.

2.Especulació de capitals.
● Baixen les inversions productives i el consum.
● Els préstecs passen a ser especulatius, no productius

3.Desequilibris monetaris
● El dólar és una moneda massa forta.
● Els EUA controlen la major part de l'or mundial.
● El patró or no funciona

4. Explica com es va estendre la crisi dels EUA a la resta del món.

Estats Units deprès de la Primera Guerra Mundial va pasar a ser primera potència
económica i primer acreedor. La resta de països afectats per la guerra depenien
econòmicament dels EUA, que aquest país entrara en crisis afectava a la resta dels països
que depenien d’aquest.

5. Com va afectar la crisi a les economies europees i quins van ser els pitjors anys de la
depressió? Són iguals a tots els països?

Els països europeus més afectats van ser Alemanya i Àustria, que depenien dels préstecs
dels EUA i això comporta la fallida de la banca alemanya i austríaca, i igual que als EUA,
provoca l'enfonsament dels sectors econòmics i l'ascens de l'atur.

La fallida d'Alemanya i Àustria afecta la Gran Bretanya que tenia invertit capital, i el govern
britànic va haver de devaluar la lliura.

A França la crisi entra més tard i va tenir unes conseqüències menys profundes, ja que
França comptava amb reserves d'or i, de moment, no devalua el franc, a més, gran part de
la producció la destinava al consum intern.

L'únic país del món que no li va afectar la crisi va ser la Unió Soviètica perquè tenia un
sistema econòmic socialista on l'Estat planificava l'economia.
6. Argumenta perquè la dècada del 1930 va constituir una veritable guerra econòmica entre
països.

Durant la década dels 30, degut a la crisi econòmica, EUA va adoptar certes lleis per
intentar millorar la seua situació. D’entre altres, es van aprovar lleis proteccionistes per
protegir la producció nordamericana. Aquestes lleis consistien principalment a l’augment
dels aranzels als productes estrangers.
Que els EUA adoptaren aquestes mesures va enfadar a altres paisos, principalment a
Alemanya, Canadà, França i Anglaterra. Estos, van aplicar mesures similars. Açò va
provocar una gran competencia entre paisos i va limitar de gran manera el comerç
internacional.

7. Quines mesures es van prendre els EUA per a eixir de la depressió? Quins resultats van
tindre?
El “New Deal” va ser una nova política que va impulsar a partir de 1933 el president Franklin
D.Roosevelt per superar la crisi econòmica. Es caracteritzada per:

- La creació de la Works Progress Administration (WPA) per a fomentar la construcció

d’obres públiques que crearen ocupació i augmentaren la demanda.
- El National Recovery Administration (NRA) per a impulsar els acords de preus entre
empreses i evitar-ne la fallida.
- La Llei d’ajustament agrari (AAA), que tenia com a finalitat reduir la producció agrària
i recuperar els preus.
- Les ajudes per el pagament d’hipoteques i regulació del mercat hipotecari.
- La nova llei de relacions laborals, que va reconèixer la llibertat de sindicació i el dret
de negociar els salaris col·lectivament. Amés d’establir un salari mínim i un nombre
màxim d’hores de faena setmanals.
- La creació d’una assegurança d’atur i subvencions als ancians pobres i a les
persones dependents.
Per a impedir una nova crisi especulativa i bancària, es va establir un control estatal rígid
sobre els bancs i es va crear una assegurança federal per a garantir els depòsits en cas de
fallida bancària. També es va formar una comissió de valors i canvi, encarregada de
supervisar les emissions d’accions i vetllar per bon funcionament del mercat borsari.

Primer es va criticar l’intervencionisme estatal. Hui encara es discuteix sobre l’efecte real del
New Deal. Va conseguir estabilitzar l’economia però no va recuperar els nivells de 1929 i hi
havia 9,5 aturats en 1939. La recuperació va arribar a l’esclat d’una guerra europea, així
estimulant la demanda de la indústria armamentista i amb la intervenció dels EUA com a
proveïdor dels aliats europeus.

8. Quines semblances hi ha entre el New Deal i les propostes econòmiques de Keynes?

Keynes i Roosevelt sostenien el suport de l'Estat en temps de crisi econòmica i també l'idea
d'ajudar directament las més afectats (campesins i obrers) generant puestos de treball.

9. Per què es considera Keynes precursor de l’Estat del Benestar?

El keynesianisme es basa en l'intervencionisme de l'Estat, defensant la política econòmica
com la millor eina per a eixir d'una crisi econòmica. La seua política econòmica consisteix a
augmentar la despesa pública per a estimular la demanda agregada i així augmentar la
producció, la inversió i l'ocupació. Les mesures que va proposar van funcionar i a parr d'açí
va millorar la situació en general i es va introduir a la societat en "l'Estat del Benestar".

10. Explica el següent esquema:

El següent esquema explica com va funcionar la bambolla especulativa dels anys 20.
En aquesta, gràcies a la prosperitat econòmica, les empreses gaudien de grans beneficis i
creixien ràpidament per la possibilitat d’obtindre capital gràcies a crèdits a baix interés.
Com les empreses proporcionaven grans beneficis, molts inversors van aparèixer, en la
seua majoria famílies de classe mitja que compraven les accions demanant crèdits als
bancs. L'augment de la demanda d’accions va unflar els preus d’aquestes i molts dels
propietaris van comerçar a especular.
Després de una baixada a la borsa, els propietaris entraren en pànic i, en poc de temps,
moltes accions van eixir a venda. Al no haver compradors, el preu es va desplomar i els
diners que els bancs van prestar no podien ser tornats.Els bancs es van quedar sense
diners i finalment els bancs van fallar per culpa de la falta de capital.
Aquesta falta de capital va fer fallar les empreses i va arruinar els inversors. Al fallar les
empreses, l’atur va augmentar i com la gent no podía gastar, més empreses es van quedar
sense demanda i també es van arruinar.

11. Comenta els següents textos:

Durant els darrers dotze mesos hem patit, juntament amb altres nacions, una greu
depressió econòmica. Causes provinents
d’arreu del món, com la sobreproducció a l’estranger, la crisi financera a molts
països, els problemes polítics a l’Àsia, les
revolucions a l’Amèrica del Sud, etc., han contribuït en gran manera a provocar la
depressió de la nostra economia.

Discurs del president Herbert Hoover, 1931

Aquest text té una naturalesa política ja que és un discurs del president Herbert Hoover del
1931 fent-lo de font primària ja que el discurs correspon a l’època tractada, la crisi del 29. Al
ser un discurs referit a la situació que s’estava vivint en aquells anys als EUA, fet per
informar a la població fent-lo un text públic.
Com he dit avanç el text tracta d’informar de la gran crisi del moment ocorrida als EUA i
també d’altres esdeveniments provocats per la crisi com problemes polítics a Àsia,
revolucions a l’Amèrica llatina…també han afavorit a provocar la crisi.
Aquest temps correspon al crack 29 o crisi de la borsa que va repercutir econòmicament no
a soles a Estats Units, país d’origen, si no també a molts països d’Europa.
Podem arribar a la conclusió que el president fa aquest discurs per intentar tranquilitzar a la
població i exculpar de certa manera al país en sí culpabilitzan a altres.
 El fracàs més greu de l’economia nord-americana de la dècada del 1920, i que es
troba a la base de la crisi de la dècada
següent, va ser que la capacitat de produir va depassar la de consumir. El gruix de la
població, tot i considerar que es trobava
en una situació econòmica molt millor que abans, no va assolir mai la capacitat
adquisitiva necessària per a l’augment dels
béns de consum resultants de la producció massiva.

M. A. Jones (historiador): Els límits de la llibertat, 1983 (adaptació)

Aquest text té una naturalesa historiogràfica ja que és un text tret de “Els limits de la
llibertat”, escrit en 1983 fent-lo de font secundària ja que no està escrita en el temps dels
fets comentats. El autor és M.A Jones i al ser publicat ho fa un text públic.
L’autor fa un crítica de la major errada comesa en la Gran Depressió, gravíssima crisis
experimentada al EUA, aquesta va ser quan la producción va superar la demanda, creant
una sobre producció. Encara que van conseguir una solució en certa manera, no van arribar
a la situació econòmica abans de la crisi.
Aquest text reflexiona el fracàs comés per deixar constancia d’aquest i no tornar a repetir-ho
en una situació similar i evolucionar de una manera millorada.