Clara Cabello López

El món després de la gran guerra

1. Per què les reparacions de guerra i el deute interaliat es van convertir en un obstacle
per a la recuperació econòmica?
Després de la Primera Guerra Mundial, els països vencedors com França i el Regne Unit van
imposar als països derrotats, especialment Alemanya, grans sumes de diners o reparacions en
forma de béns i productes. Esperaven que amb aquestes reparacions, podrien pagar una part
important dels préstecs que havien pres dels Estats Units durant la guerra.

No obstant això, la destrucció de gran part de la indústria i l'agricultura a Europa no sols feia
impossible el pagament complet dels préstecs, sinó que també impedia invertir els pocs
recursos disponibles per a reconstruir l'economia europea en problemes. Això va crear un
cercle viciós: el pagament dels préstecs evitava la recuperació econòmica, sense la qual no
podrien pagar en el futur. En resum, les reparacions imposades després de la guerra van
complicar encara més la difícil situació econòmica d'Europa.

2. Per què un país no pot emetre tota la moneda que necessiti? Què pot limitar la
quantitat de moneda que un país pot posar en circulació?

Un país no pot emetre tota la moneda que necessiti perquè si ho fa, podria causar inflació. La
quantitat de moneda que un país pot emetre està limitada per diversos factors, com la capacitat
econòmica del país, les seves reserves d'or i divises estrangeres, així com la demanda de
diners en l'economia. Emetre massa moneda sense suport adequat pot portar a una inflació
descontrolada, on el valor dels diners disminueix ràpidament i els preus augmenten. Per a
evitar això, els bancs centrals solen controlar la quantitat de moneda en circulació mitjançant
polítiques monetàries, com la regulació de taxes d'interès i la compra i venda de bons
governamentals. Això ajuda a mantenir l'estabilitat econòmica i el valor de la moneda.

3. Quina combinació de mecanismes econòmics acaben generant un fenomen

d’hiperinflació?
La hiperinflació és causada per una combinació de factors econòmics, que inclouen:

1. *Emissió excessiva de diners**: Quan un govern imprimeix grans quantitats de diners sense
suport adequat en l'economia, augmenta la quantitat de diners en circulació.

2. *Demanda insuficient de béns i serveis**: Si l'oferta de béns i serveis en l'economia no pot

satisfer la demanda excessiva causada per l'augment de la quantitat de diners, els preus
augmenten.
Clara Cabello López

3. *Pèrdua de confiança en la moneda**: Quan la gent perd confiança en la moneda a causa de

la seva devaluació constant, tendeixen a desfer-se d'ella el més ràpid possible, la qual cosa
accelera la inflació.

Aquests mecanismes combinats poden generar un cicle destructiu en el qual els preus
augmenten ràpidament, la qual cosa porta a una major impressió de diners per a intentar cobrir
els costos, i això al seu torn augmenta encara més la inflació. Aquest procés pot sortir-se de
control ràpidament i portar a una hiperinflació devastadora.

4. Per què el 1924 es va acordar renegociar alguns punts del Tractat de Versalles? Què hi
va suposar el Pla Dawes?
L'acord per a renegociar alguns punts del Tractat de Versalles en 1924 es va deure
principalment a les dificultats econòmiques que enfrontava Alemanya després de la Primera
Guerra Mundial. Alemanya estava lluitant per complir amb les enormes reparacions de guerra
imposades pel Tractat de Versalles, la qual cosa havia creat una càrrega financera insostenible.

El Pla Dawes, proposat en 1924, va ser un intent d'abordar aquestes dificultats econòmiques.
Aquest pla va ser creat per una comissió liderada pel banquer estatunidenc Charles G. Dawes i
tenia diversos aspectes importants:

1. *Reestructuració de les reparacions de guerra**: El Pla Dawes va permetre a Alemanya

estendre els terminis de pagament de les reparacions de guerra i reestructurar els seus
pagaments perquè anessin més manejables.

2. *Préstecs estatunidencs**: Es va acordar que els Estats Units atorgarien préstecs a

Alemanya per a ajudar-la a complir amb les seves obligacions financeres. Aquests préstecs van
permetre a Alemanya reconstruir la seva economia i estabilitzar la seva moneda.

3. *Supervisió internacional**: El Pla Dawes va establir un sistema de supervisió internacional

per a garantir que Alemanya complís amb els seus compromisos financers.

En resum, el Pla Dawes va suposar una reestructuració de les reparacions de guerra i la

provisió de préstecs per a ajudar a Alemanya a estabilitzar la seva economia després de la
Primera Guerra Mundial. Va ser un intent d'alleujar les tensions econòmiques i polítiques a
Europa i facilitar la recuperació econòmica d'Alemanya.
Clara Cabello López

5. Quines llums i quines ombres pots trobar en l'anomenat “American way of life”? Què
és la societat de masses? Creus que encara hi vivim?

La "American way of life" té aspectes positius com la prosperitat econòmica i la llibertat

individual, però també té desafiaments com la desigualtat i el consumisme excessiu. La
"societat de masses" es refereix a una cultura de consum i homogeneïtzació cultural. Encara
que aquests conceptes continuen sent rellevants, també estan sent desafiats i canviats per la
globalització i els moviments socials.

6. Quines conseqüències va tenir l'èxode rural per als pobles? Com va afectar el
creixement urbà sobtat al disseny i el desenvolupament de les ciutats?
L’èxode rural va implicar la sortida de molts pagesos
estatunidencs cap a les ciutats, que van viure un gran
creixement i el naixement de barris nous.

Les ciutats es van veure molt modificades amb aquest

gran increment de població arribada del camp, es van
construir gratacels i barris nous per donar cabuda als
nous habitants, però la manca de planificació, a causa
d’una urbanització ràpida, va comportar que no tots els
barris tinguessin els serveis més bàsics.

7. Quina diferència hi ha entre una fallida, una recessió i una depressió econòmica?
Una fallida és una situació en què no es poden afrontar els pagaments
que s’han de fer.

Una recessió és la caiguda de l’activitat econòmica durant un període de

temps.

Una depressió és el punt més baix del cicle econòmic, la fase que
segueix a la crisi econòmica.

8. Com es van comportar els factors borsaris de rendibilitat, liquiditat, risc i volatilitat
durant els anys que van precedir el crac del 1929?
Durant els anys precedents al crac del 1929, els inversors esperaven
una bona rendibilitat en la compra de les seves accions. Per això,
molts van demanar crèdits o van invertir tots els seus estalvis per
comprar-les. Esperaven que, quan decidissin vendre les accions,
aquestes haurien augmentat molt i podrien tenir gran liquiditat. En
aquell moment, semblava que el risc no era elevat i que invertir en
borsa era fàcil i segur, i que la volatilitat no era gaire alta, ja que les
accions augmentaven de valor i no baixaven. No obstant això, res no
va ocórrer com preveien els inversors.
Clara Cabello López

9. Com es relacionen estocs i preus? Com va afectar a l’economia la sobreproducció?

Els estocs i els preus, en aquest cas dels aliments, tenen una relació
directa inversa. És a dir, com més estoc d'un producte o aliment hi hagi,
més barat serà el preu. Contràriament, com menys estoc hi hagi, més
s'encarirà. Això es pot observar clarament en el gràfic, en què la
sobreproducció va fer que els preus caiguessin en picat, la qual cosa va
comportar una crisi de sobreproducció enorme, que va acabar en una
crisi econòmica d'abast mundial.
10. Quina relació observes entre producció i atur? Com van evolucionar i quines
conseqüències va tenir?
La producció industrial i l'atur estan estretament relacionats en un sentit
invers: a mesura que augmenta l'atur, cau la producció industrial. En el gràfic,
veiem de manera molt clara com, a partir de l'any 1922, aproximadament,
comença a créixer la producció industrial i l'atur és molt baix; en canvi, a
finals del 1929, l'atur augmenta de manera espectacular, i passa de poc més
d'1 milió d'aturats a més de 12 milions cap al 1932. Inversament, la producció
industrial cau en picat entre aquestes dues dates. A partir del 1932, la
producció va augmentant de manera notòria i l'atur va descendint.

Aquest augment de l'atur i la baixada de la producció industrial van sumir els

Estats Units en una crisi econòmica greu. En aquest període, es va reduir la
demanda, ja que els particulars no tenien prou diners per comprar, i va
disminuir la producció i, amb això, encara va augmentar més l'atur, en una
mena de cercle viciós.

11. Fixa’t en l’esquema de la proposta keynesiana i explica quin era el seu projecte per a
superar la crisi. En quins aspectes diferia de les propostes clàssiques del capitalisme?
L'esquema de la proposta keynesiana és basa en l'augment de la despesa públic i la
intervenció de l'estat per estimular l'economia. Keynes proposava incrementar la despesa
pública en moments de crisi per generar demanda agregada i reactivar l'activitat econòmica.
Això diferia dels propostes clàssiques del capitalisme, que confiaven en la llei de l'oferta i la
demanda per ajustar-se automàticament amb les fluctuacions econòmiques sense intervenció
estatal. En resum, el projecte keynesià buscava la intervenció activa de l'estat per combatre les
crisis, cosa que contrastava amb la creença clàssica en la capacitat autoreguladora del mercat.
Clara Cabello López

8. L’auge dels totalitarismes

1. Per què moltes democràcies no van arribar a consolidar-se? A quins països
es va consolidar la democràcia i a quins es van instal·lar dictadures?
Moltes democràcies no es consoliden per manca de tradició democràtica, instabilitat política,
corrupció i intervenció externa.

La democràcia es va consolidar principalment en països occidentals com els Estats Units, el

Regne Unit i França, així com en altres regions com el Japó i els països nòrdics.

Les dictadures s'han instal·lat en països com Alemanya, Itàlia, Amèrica Llatina, Àfrica i altres
regions, en situacions de debilitat institucional, crisis econòmiques o conflictes socials.

2. Explica per mitjà de la foto de Hitler (pàgina 133), com l’escenografia i la

propaganda es posen al servei del culte al líder.
La foto de Hitler a Nuremberg el 1934 mostra com l'escenografia i la propaganda es van utilitzar
per reforçar el culte al líder. Amb una disposició escenogràfica que transmet poder i autoritat,
juntament amb una il·luminació dramàtica, es va crear una imatge de grandesa i importància al
voltant de Hitler, fomentant la devoció cega dels seus seguidors.
3. Quins problemes de caràcter econòmic i polític van afectar Europa després
de la Primera Guerra Mundial? Com van influir en la desestabilització de les
democràcies europees?
Després de la Primera Guerra Mundial, Europa va enfrontar diversos problemes econòmics i
polítics que van contribuir a la desestabilització de les democràcies europees:

1. **Crises econòmiques**: La guerra va deixar molts països europeus en una situació de deute
i devastació econòmica. La manca de recursos econòmics i la pèrdua de mercats internacionals
van generar una recessió econòmica generalitzada.

2. **Inestabilitat política**: Les conseqüències de la guerra van portar a una gran inestabilitat
política, amb moviments revolucionaris i lluites internes en molts països europeus.

3. **Tractats de pau desfavorables**: Els tractats de pau de Versalles i altres acords postguerra
van imposar càrregues econòmiques greus a Alemanya i altres països vencuts, alimentant
sentiments de ressentiment i descontentament.

4. **Ascens dels moviments radicals**: En aquest context de crisi econòmica i política, els
moviments radicals, com el feixisme i el comunisme, van aconseguir més suport popular,
minant la confiança en les democràcies establertes.

Aquests problemes van desestabilitzar les democràcies europees en diversos aspectes:

Clara Cabello López

- La crisi econòmica va generar descontentament entre la població, fent que molts busquessin
solucions radicals en lloc de confiar en els governs democràtics existents.

- La inestabilitat política va debilitar les institucions democràtiques, obrint la porta a moviments

autoritaris que prometien solucions ràpides i enèrgiques als problemes del moment.

En resum, els problemes econòmics i polítics post-Primera Guerra Mundial van minar la
confiança en les democràcies europees, creant les condicions per a l'ascens de moviments
radicals i la desestabilització del sistema democràtic en molts països del continent.

4. Sintetitza els principis del feixisme.

El feixisme és una ideologia política que es basa en diversos principis clau:

1. **Nacionalisme radical**: Promou una identitat nacionalista extrema, glorificant la nació i la

seva suposada superioritat sobre altres grups ètnics o nacions.

2. **Autoritarisme**: Defensa la centralització del poder en un líder fort i carismàtic, que exerci
un control totalitari sobre la societat i les institucions.

3. **Totalitarisme**: Busca la total submissió de la societat a l'estat, eliminant qualsevol forma

d'oposició política o social i controlant tots els aspectes de la vida pública i privada.

4. **Militarisme**: Enalteix el valor de la guerra i la força militar com a mitjà per aconseguir els
objectius nacionals i mantenir la disciplina social.

5. **Corporativisme**: Propugna la integració de la societat en corporacions controlades per

l'estat, en què els interessos dels individus i dels grups estan subordinats als interessos de
l'estat.

6. **Rebuig del liberalisme i del comunisme**: S'oposa al liberalisme polític i econòmic, i també
al comunisme, considerant-los com a enemics de l'ordre i l'estabilitat social.

En resum, el feixisme és una ideologia que exalta el nacionalisme, el lideratge fort, el control
estatal total i el rebuig de les ideologies democràtiques i igualitàries.

5. Quins van ser els assoliments i els fracassos de la planificació econòmica

de Stalin?
Els resultats de la política de planificació econòmica de Stalin van ser, d'una banda, un
important
creixement econòmic del país, que el va convertir en la tercera economia mundial, i, de l'altra,
un
empitjorament important de les condicions dels pagesos, que tenien uns salaris força baixos,
estaven fortament controlats per l'Estat i van ser els que més van patir de manera directa els
Clara Cabello López

diferents episodis de fam i els racionaments del Govern.

6. Llegeix el text Ióssif Stalin de la pàgina 134 i esmenta quins eren els
objectius de la política econòmica de Stalin?
Un dels objectius principals de la política econòmica que va dur a terme Stalin era arribar a
convertir l'URSS en una gran potència industrialitzada, comparable a les grans potències
internacionals del moment, com Alemanya o els Estats Units.
Stalin pensava que l'única manera de garantir la supervivència de l'URSS i del socialisme era
aconseguir aquest desenvolupament industrial, que asseguraria, alhora, un desenvolupament
econòmic important.

7. Per què la repressió es va acarnissar contra els membres del partit

comunista?
Comunista perquè Stalin volia eliminar
tots els seus opositors dins del partit per tenir-ne el control absolut, eliminar-ne la "vella guàrdia"
i evitar que, en el futur, es creessin nuclis dissidents que s'hi poguessin oposar, amb líders que
li
fessin ombra.

8. Llegeix el text de Matteotti (pàgina 137). Qui és Giacomo Matteotti? Què denuncia en el
seu discurs? Per què eren possibles aquestes pràctiques?
Matteotti, diputat socialista, denuncia les actuacions dels grups feixistes que
represalien els dirigents dels sindicats agraris i els líders obrers. Explica que solen arribar en
camions, de nit, i busquen les víctimes per emmanillar-les, fer-les patir les màximes
humiliacions i, fins i tot, simular que els afusellen o els pengen d'un arbre. Aquestes pràctiques
eren possibles perquè els feixistes tenien el suport dels dirigents agraris de les diferents
localitats, els quals els informaven dels líders i caps sindicalistes.

9. Quina conjuntura i quin procés van portar al triomf del feixisme a Itàlia? Quins suports
va tenir?
El triomf del feixisme a Itàlia es va donar en un context de crisi econòmica, inestabilitat política i
descontentament social després de la Primera Guerra Mundial. Els suports principals del
feixisme van ser:

1. **Descontentament amb el sistema democràtic**: La ineficàcia del govern democràtic per

resoldre els problemes econòmics i socials va generar un clima de desconfiança en les
institucions existents.

2. **L'acció paramilitar dels feixistes**: Els esquadristes feixistes, liderats per Mussolini, van
utilitzar la violència i la intimidació per silenciar l'oposició i guanyar terreny polític.

3. **Suport de sectors conservadors**: Els grups d'elits econòmiques i polítics, preocupats per
la creixent influència del comunisme i l'agitació social, van veure en el feixisme una opció per
mantenir l'ordre i la seva pròpia posició privilegiada.
Clara Cabello López

4. **Descontentament amb el Tractat de Versalles**: Molts italians van veure el feixisme com
una via per a restaurar el prestigi i la grandesa de la nació, rebutjant els termes desfavorables
del Tractat de Versalles.

En resum, el triomf del feixisme a Itàlia es va donar en un context de crisi i descontentament,

amb suport de sectors conservadors, elites econòmiques i aquells que volien una solució
radical als problemes del país.

10. Quines característiques va adoptar l’Estat feixista? Quins objectius tenien les seves
polítiques econòmica i social?
L'Estat feixista, com s'ha vist en exemples com l'Itàlia de Benito Mussolini o l'Alemanya nazi
d'Adolf Hitler, va adoptar diverses característiques distintives:

1. **Autoritarisme:** L'Estat feixista era caracteritzat per un fort autoritarisme, on el poder

estava concentrat en una figura central (com Mussolini o Hitler) i en el partit únic, eliminant
oposició política i imposant un control estricta sobre la societat.

2. **Nacionalisme extrem:** L'èmfasi en la superioritat de la nació i la seva gent era una

característica central. Això sovint es traduïa en l'apologia de la guerra com a mitjà per a
l'expansió nacional i el reforçament de la identitat nacional.

3. **Militarisme:** L'Estat feixista sovint donava un pes considerable a l'exèrcit i la glorificació

dels valors militars, ja que la guerra i la conquesta s'entenien com a part integral del
desenvolupament nacional.

4. **Control de la societat civil:** Els governs feixistes exercien un control exhaustiu sobre la
societat civil, inclosa la premsa, els sindicats i altres organitzacions, per garantir que no hi
hagués crítica o dissidència.

5. **Ressenya de la democràcia liberal:** L'Estat feixista rebutjava els principis de la

democràcia liberal i els drets individuals en favor de la subordinació dels drets individuals als
interessos de l'Estat.

Pel que fa als objectius de les seves polítiques econòmiques i socials:

1. **Corporativisme econòmic:** Moltes vegades, els governs feixistes van implementar

polítiques econòmiques corporatives, on el sector privat era permès, però estretament controlat
pel govern i els interessos corporatius. Això implicava l'eliminació o la restricció de la llibertat
sindical i la negociació col·lectiva, amb sindicats subordinats a l'Estat o empreses.

2. **Autarquia econòmica:** En general, els governs feixistes buscaven la independència

econòmica, reduint la dependència de l'importació de productes estrangers mitjançant el foment
de la producció nacional i la imposició de barreres comercials.
Clara Cabello López

3. **Control estatal:** Els governs feixistes sovint exercien un control estret sobre els recursos
econòmics, la indústria i les finances a través de nacionalitzacions, regulacions i intervencions
estatals directes.

4. **Supressió de l'oposició i el dissens:** A nivell social, es busquen polítiques que suprimissin

qualsevol forma d'oposició o dissens, enfortint la uniformitat ideològica i el conformisme amb les
polítiques estatals.

En resum, les polítiques econòmiques i socials dels Estats feixistes es centraven en el control
autoritari de l'Estat sobre tots els aspectes de la vida, buscant la consolidació del poder, la
dominació nacional i la supressió de la disidència.

11. Per què Mussolini volia emular en les seves formes i la seva política exterior l’antic
Imperi romà? Posa’n exemples:
Mussolini volia emular l'antic Imperi romà per diverses raons: per ressonància històrica i per
legitimar el seu règim feixista, per fomentar el nacionalisme italià, justificar les seves ambicions
imperialistes i expansionistes, glorificar el militarisme i promoure la unificació nacional. Va
buscar seguir l'exemple de l'Imperi romà mitjançant l'expansió territorial, com en la invasió
d'Abissínia, i la col·laboració amb Hitler en la invasió de Grècia durant la Segona Guerra
Mundial.
12. Observa la taula de la pàgina 140 i descriu quins fenòmens mostra i quines
conseqüències se’n van derivar.
El quadre mostra el fenomen de la hiperinflació i de la depreciació del marc alemany.
Aquesta situació econòmica desastrosa a l'Alemanya de la postguerra va suposar que moltes
empreses es veiessin obligades a tancar i que l'atur augmentés en grans proporcions. Això
va comportar l'expansió de grups nacionalistes radicals, que consideraven que el govern de
la República de Weimar era un traïdor per haver acceptat les condicions del Tractat de
Versalles i que van intentar diversos cops d'estat.

13. Fent servir tots els documents (pàgina 141). Explica quins grups socials van donar
suport al Partit Nazi i quines raons tenien cadascun per fer-ho.
El Partit Nazi tenia suports molt diversos, com els pagesos arruïnats i els obrers que estaven
sumits en la misèria, així com les classes mitjanes. També tenia molts adeptes entre els
militars i els antics combatents, i entre els burgesos, perquè aquests volien un poder fort en
el Govern. Va tenir una ajuda econòmica important per part d'industrials i financers
destacats.
Les classes més humils desitjaven algú que fos capaç de reconstruir l'economia alemanya i
els tragués de la misèria (tal com els prometia Hitler), les classes més benestants desitjaven
un líder que frenés el bolxevisme i creés una política estable, que seria beneficiós per als
seus negocis.
Clara Cabello López

14. Quin procés va seguir Hitler per apoderar-se del poder a Alemanya? Com va convertir
la democràcia en una dictadura? Quines semblances trobes amb l’establiment del
feixisme italià?
Hitler va seguir un procés gradual per aconseguir el poder a Alemanya, que es pot resumir en
els següents passos:

1. **Ascens del partit:** El seu partit, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
(més conegut com a Partit Nazi), va aconseguir guanyar suport popular mitjançant la retòrica
nacionalista, antisemita i anti-comunista, i va aconseguir progressivament més representació al
parlament alemany (Reichstag) a través de les eleccions.

2. **Aprofundiment de la crisi econòmica:** Durant la Gran Depressió, l'economia alemanya va

patir profundament, i Hitler va aprofitar aquesta situació per guanyar més suport popular,
prometent restaurar la prosperitat i la glòria de la nació.

3. **Aixecament al poder:** A través de maniobres polítiques i tàctiques d'intimidació, Hitler va

aconseguir ser nomenat canciller el 1933 pel president Hindenburg. A partir d'aquí, va aprofitar
la seva posició per consolidar el seu poder i eliminar l'oposició.

4. **Incendi del Reichstag:** L'incendi del Reichstag el 27 de febrer de 1933 va ser utilitzat com
a pretext per a l'aprovació del Decret dels Pleins Poders, que va permetre a Hitler governar per
decret sense la necessitat de l'aprovació del parlament.

5. **Eliminació de l'oposició:** Mitjançant la repressió política i la creació de camps de

concentració, Hitler va silenciar i eliminar físicament els seus oponents polítics, incloent-hi
comunistes, socialistes, liberals i altres grups.

6. **Control total dels mitjans de comunicació:** Hitler va assegurar-se que tots els mitjans de
comunicació estiguessin sota el control del partit nazi, utilitzant-los per propagar la seva
ideologia i suprimir qualsevol opinió contrària.

7. **Establiment d'una nova estructura de poder:** Hitler va reorganitzar les institucions de

l'Estat, eliminant aquelles que podrien oposar-se al seu règim i establint una nova estructura
centralitzada de govern, on tot el poder estava concentrat en ell mateix i el seu partit.

Aquest procés presenta semblances amb l'establiment del feixisme italià en el sentit que tots
dos van utilitzar la crisi econòmica i política com a oportunitat per aconseguir el poder, van
suprimir la oposició política i van establir una dictadura autoritària centrada en una figura de
lideratge carismàtic (Hitler a Alemanya, Mussolini a Itàlia). A més, tant Hitler com Mussolini van
aprofitar-se del sistema polític existent per arribar al poder i després van transformar-lo en una
dictadura personalista, eliminant els drets democràtics i concentrant el poder en les seves
mans.
Clara Cabello López

15. Observa els cartells antisemites i el text de Hitler (pàgina 143). Com van difondre els
Nazis l’antisemitisme entre la població? Quins arguments van fer servir?
Els nazis van decidir que la persecució dels jueus seria un dels punts centrals del
seu programa. Això els permetia oferir a la nació alemanya un "enemic" al qual
podien fer responsable de tots els problemes, és a dir, un cap de turc. Els cartells
de propaganda antisemita mostraven els jueus com a avars i afins als enemics
d'Alemanya (com l'URSS, els Estats Units i el Regne Unit).