El món després de la guerra

Un endeutament generalitzat
- El Tractat de Versalles estableix que Alemanya ha de pagar França i Regne, els
guanyadors unes indemnitzacions perquè són el país inductor i promotor de la
guerra.
- Alguns aliats també necessitaven pagar els préstecs que van demanar per comprar
armes i pagar ells soldats i es recolzaven en les indemnitzacions d’Alemanya per
cobrar-ho.
- Els Estats Units eren qui havien prestat diners els aliats i la seva economia no va
patir gaire per la guerra i tenien reserves d’or.
- A Europa la guerra va reduir la seva capacitat agrícola, es van endeutar i van patir
una inflació, debilitant l’economia. Mentre que els Estats Units van experimentar un
creixement econòmic convertint-lo en la principal potència econòmica mundial.

Inflació
● A Alemanya, després de la guerra, va sorgir un nou govern democràtic (República
de Weimar). Aquest tenia reptes diferents com ara la reconstrucció del país, satisfer
pagaments dels deutes de la guerra. Com a conseqüència, va endarrerir la
recuperació econòmica. Per impulsar la recuperació, van augmentar l’emissió de la
moneda i va provocar una devaluació i augment dels preus dels productes.

● Aquest va donar lloc a la hiperinflació que va que l’economia debilités molt fins que
es trobava a la vora de la fallida total. La gent tenia menys poder per comprar pels
salaris baixos i perdien valor cada vegada i hi havia gent a l’atur.

● El mateix problema es va estendre a altres països, ja que fins i els guanyadors

havien de tornar els préstecs i molts va utilitzar les reserves d’or i van demanar
préstecs als Estats Units.

Clima de tensió militar

1. Com que Alemanya no pagava els deutes, va provocar una tensió militar. Això va fer
que França i Regne Unit deixessin de pagar progressivament el seu aliat els EUA.
2. Era un tracte que Alemanya pagués utilitzant divises com ara matèries primeres
carbó, ferró… Alemanya no ho va poder fer.
3. Davant d’això, França amb el suport de Bèlgica, van decidir ocupar la conca minera
d’Alemanya, on es trobava una de la principal zona industrial d’Alemanya. Aquest va
comportar moltes conseqüències:
Econòmiques: molts treballadors es queden en l’atur. En resposta, el govern va tornar a
augmentar l’emissió de la moneda i va empitjorar la inflació.
Polítiques: l’ocupació de la conca va ser vista com a humiliació i va impulsar idees
nacionalistes com el nazisme.
Militars: per fer front a l’atur i sentiment de vergonya van formar grups militars fora dels
acords de Versalles. També van pensar a produir en armament.
● Hi havia possibilitats d’una altra guerra perquè França està enfadat amb Alemanya
per no pagar els deutes i Alemanya per l’ocupació de la conca (Ruhr)
La llavor de les futures dictadures
Un exemple de la tensió passa a Alemanya. Quan Adolf va intentar fer un cop d’estat contra
el govern perquè acusaven el govern com a traïdor d’Alemanya. Se'l coneix com a putsh de
Munic.
Els governs tenien problemes en resoldre les qüestions econòmiques i això va posar en
dubte i va fer que ideologies com el comunisme, nazisme i feixisme anés guanyes
popularitat. Les dictadures van anar fent un espai en el panorama polític en Grècia,
Espanya…

La reconstrucció d’Europa
● La caòtica situació de l’economia d’Europa també afectava els Estats Units per la
falta de pagament els préstecs, ja que retardava el creixement de les indústries
restringia el volum dels compradors dels seus productes.
● D’aquesta manera va organitzar una conferència proposada pels EUA per suavitzar
les condicions del Tractat de Versalles.
● Es va apropar el pla Dawes que relaxava els terminis de lliurament de les
indemnitzacions d’Alemanya i aquest va introduir una nova moneda que li
concedien nous crèdits (rentenmark) i Alemanya va millor la situació financera i
revalorar la moneda.
● Ajuda a Europa, però més els Estats Units.

Un clima d’eufòria i prosperitat

● Després de la millora econòmica, va haver-hi una disminució de les tensions entre
Alemanya i els aliats de l’ocupació de Ruhr per part de França i Bèlgica. Van signar
els acords de Locarno on els països es van acordar a respectar les fronteres.
● Els països europeus comencen a reconstruir les infraestructures (...) Els
nord-americans van sortir més beneficiat pels nous préstecs que demanaven els
Europeus per reactivar la situació econòmica.
Convertint-los en el primer inversor exterior i va pujar el dòlar com a moneda de referència.
Hi van contribuir 3 factors:
➢ la millora de la productivitat: la producció es millora gràcies a la cadena de
muntatge que va baixar el preu dels productes
➢ Competitivat dels productes perquè molts representaven una novetat en el mercat
➢ els productes són exportats a Europa
la reconstrucció d’Europa ajuda a reactivar el sector de la construcció, a reduir l’atur i a
millorar la vida.

3. La irrupció de la societat de masses

nous mitjans de comunicació
Amb la introducció i l’augment de l’ús de la ràdio, revistes la gent va poder accedir a
informacions de manera ràpida.
- Es comença a utilitzar el terme “mass media”. La publicitat es va professionalitzant.
- Els nous mitjans desperten un interès per a la política.
- Sorgeix la propaganda per estimular el consum i aquest obre camins a la
manipulació. (ús dels polítics per arribar el poder en forma de dictadura).
American way of life
Sorgeix l’estil de vida americana enfocat a fer veure l’èxit econòmic i social de la societat
americana. Això es reflectia en la classe mitjana.
Era un somni d’una prosperitat definitiva, que es veia com a una possibilitat per a tots. És a
dir, si treballes, ho pots aconseguir. L’acens socials era possible, només per alguns, ja que
gran part de la població era exclosa.
Gràcies a la publicitat i el mass media, l’estil de vida americana es va difondre arreu del món
i es va convertir en un model per tots els països.

Revolució dels consumidors

- Els nous gustos, desitjos de consum i la publicitat fa créixer el comerç els cotats de
l’oceà.
- Per augmentar la producció en massa s’introdueixen noves maneres de comprar
com ara pagaments a termini per fer front als preus alts.
- Es popularitzen els magatzems que promouen la revolució dels consumidors.

En els sectors tradicionals com l’agricultura, fàbriques tèxtils i cotó… que ocupaven la
majoria de la població no van gaudir del mateix boom. La manca de modernització i la
competitivitat va causar que molts treballadors es quedessin sense feina. La competència
de nous països va abaixar els preus i es van reduir exportacions.
● molts agricultors es queden sense feina i demanen impostos per equiparar els preus
dels productes i van demanar aranzels per protegir-se de la competència estrangera.
● L'atur fa que molts pagesos venguessin les seves terres i emigrar la ciutat en buscar
de noves feines. Es van fer nous barris de les ciutats.

LA CRISI DEL 1929

l’auge de la borsa
El Pla Dawes va fer créixer l'economia amb més producció i consum. Ho va fer amb dues
noves accions:
1. Es donen préstecs a interessos baixos (persones individuals, banc a empreses…).
S’inverteixen per a activitats productives (indústria, agricultura), i altres coses com
construcció i compra d’accions.
2. la millora de la competitivitat va permetre reduir els costos. L'augment de la
productivitat va portar una sobreproducció. I l’oferta va superar la demanda. Això va
provocar una acumulació d’estocs, reduint els beneficis.
3. El 1929 la combinació dels dos va fer que les empreses que cotitzaven a la borsa no
reinvertir els seus beneficis en millorar les operacions sinó invertir en la borsa o les
seves empreses. Això va que la gent comprés més accions i va pujar els preus.
4. Invertir en borsa era una manera d’obtenir beneficis.
El crac de la borsa Nova York
- La gent que van demanar préstecs van poder retornar-los que beneficiava tant
l’empresa com les persones. Però el valor de les accions no era el mateix que les
empreses i es va provocar una bombolla especulativa.
- La gent comença a vendre les seves accions. Però quan la gent venia les accions,
l’oferta va superar la demanda i els preus van baixar ràpidament. El valor de les
accions es va desplomar i se’l coneix com a dijous negre.
 - Aquell dia van perdre milions. Però el dimarts negre va ser pitjor, ja que els bancs
demanaven els interessos dels pagaments dels préstecs i van posar les accions a
baix preu.

De la crisi financera a la depressió generalitzada

❖ La fallida de la borsa va afectar moltes empreses.
❖ Arriba el punt on els Estats Units no podien comprar a l’exterior ni mantenir les
mesures que estaven establertes pel Pla Dawes.
❖ La caiguda de l’activitat industrial porta molta gent a l’atur, gairebé en tots els sectors
econòmics. Van baixar els preus per augmentar la venda, va ser tan gran que es va
produir una deflació.
❖ Per la sobre producció, la falta de diners, va fer que la crisi s'estengués a tots els
sectors de l’economia. Va ser la Gran Depressió.

La Gran Depressió i el New Deal

● Per la baixada de preus, augment d’atur i d’estocs va enfonsar a moltes empreses.
● Les accions tampoc van deixar de davallar fins al 1932 i va donar lloc el crac borsari.
● Quan depenien de l’economia d’altres països, i hi havia poca demanda, això va
disminuir la producció. D’aquesta manera, l’atur va augmentar, no podien consumir…
● La crisi es va generalitzar i afecta Europa. Europa depenia dels préstecs i
exportacions dels EUA.
● Els dels EUA també depenien de les importacions d’una part de la seva producció
agrícola, però va ser afectada per un període de vent i sequera (Dust bowl)

Les tesis econòmiques keynesianes

- Els economistes intenten buscar una solució i troben que les de John Keynes tenia
més ressò. Segons ell el problema era per la falta de demanda de productes i a la
caiguda de la inversió.
- Deia que l'augment del dèficit públic era a solució per combatre la depressió.
- La seva proposta incloïa augmentar el consum de les persones, estimulació de la
inversió privada i augmentar la despesa pública de l’Estat.
● Això defensava una cosa inusual, ja que el govern intervenia en l’economia, ja que
per mitjà de construccions d’obres públiques, estimularia la inversió privada i es
crearien més llocs de treball, es reactivaria el consum.
Significa que el govern gastaria més diners, però els beneficis de la gent seria més gran i
l’estat recuperaria aquests diners a través dels impostos.
També tenia altres idees per a millorar l’economia com ara augmentant els salaris
perquè la gent pogués comprar més, gravar amb impostos l’estalvi i reduir els
interessos del crèdit.

El New Deal un programa per superar la crisi

Roosevelt proposa el New Deal que es posa en pràctica el 33 i 38. I el seu objectiu és
recuperar l’economia dels Estats Units. La prioritat és reformar el mercat financer i ajudar
les més afectades de la societat. Es proposen unes lleis:
1. Es creen comissions per supervisar la venda d’accions i bombolles especulatives
 2. Control dels bancs per part de l’Estat per protegir els dipòsits i regular les hipoteques
per evitar i desnonament de moltes famílies. Es redueix el valor del dòlar fins a 40%
per afavorir les exportacions
3. Es fan construccions públiques per crear llocs de treball i augmentar la demanda i el
consum. Amb un salari mínim
4. S’ajusten les produccions agrícoles per pujar els preus.
Es complementen amb mesures socials:
- sistema d’assegurança de desocupació ajuts per a persones grans i dependents
- Reconèixer els drets dels treballadors a afiliar-se a un sindicat
- nou programa d’ocupació per aturats de baixa qualificació

El New Deal beneficia en l’àmbit social, però no en l’econòmic, ja que la renda no va arribar
els preus anteriors, l’atur era elevat i el deute públic s’havia disparat.