Tema 6:

Economia d’entreguerres, de la
hiperinflació alemanya al crack
del 29
Límits i contradiccions del creixement
econòmic dels anys vint (1919-1929)

• Creixement molt condicionat per la I Guerra

Mundial
– Calia fer front al pagament dels deutes de
guerra
– Calia finançar la reconstrucció post-bèl·lica
• Aquest fet es especialment perceptible en el
cas dels països perdedors i encara més
concretament en el cas d’Alemanya
– Espectacular procés inflacionari experimentat
fins al 1923
 Orígens de la hiperinflació a
Alemanya
• Diversos elements dificultaren el retorn a
l’estabilitat de preus
1. Cost de la reconstrucció
2. Pèrdues territorials
• 15 % terra de conreu
• 12 % de ramaderia
• 48 % mineral de ferro
• 16 % carbó
• 63 % cinc
• 24 % plom
• 20 % capacitat productiva de ferro
• 5,5 milions d’habitants

3. Confiscació de la flota mercant (1910, 2a. en importància, 10,3 % de tot el tonatge

mundial)

4. Pagament de Reparacions de Guerra

5. La debilitat del govern de la república de Weimar no
podia emprendre una reforma fiscal de l’abast necessari
L’ultimatum de Londres abril de 1921
• La Comissió de Reparacions acorda que
la factura que havia de pagar Alemanya
pujava a:
- 132.000 milions de marcs or
- calia restar 8000 milions pagats entre el final de
guerra i 1921
- quedava, per tant, en 124.000 milions marcs or

• Alemanya pagaria aquesta suma en

- anualitats de 2200 milions de marcs or
- + el 26 % del valor de les exportacions alemanyes
El gener de 1923
francesos i belgues
ocuparen militarment el
Ruhr
A la tardor de 1923, els
diners no servien gairebé
per res …
Com es va acabar tornant a la
normalitat ?
• Creació d’una nova unitat monetària
(Rentenmark)
• Retirada dels aliats del Ruhr
• Compromís d’Alemanya de reprendre els
pagaments de reparacions
• Pla Dawes (1924): els nord-americans es
comprometen a finançar els pagaments
d’Alemanya
EE.UU., la nova potència mundial
• Fort creixement de la productivitat industrial
– Difusió de les innovacions que s’havien produït
abans de la Gran Guerra en el context de la
Segona Revolució Tecnològica
• Electrificació massiva
• Expansió de la indústria de l’automòbil
• Innovacions en el camp de la química
• Mecanització de l’activitat agrària
• Taylorisme

• El problema: com s’havien de repartir els

guanys d’aquests increments de productivitat
La trajectòria de l’economia nord-americana durant els anys vint
El president Calvin
Coolidge a finals de 1928
declaraba: "Ninguno de los
Congresos hasta ahora
reunidos para examinar el
estado de la Unión tuvo
ante sí una perspectiva tan
favorable como la que
ofrece en los actuales
momentos. Por lo que
respecta a los asuntos
internos, hay tranquilidad y
satisfacción, y el más largo
período de prosperidad. En
el exterior hay paz, y esa
sinceridad promovida por la
comprensión mutua...”
• "En América hoy estamos más cerca del triunfo final
sobre la pobreza de lo que lo haya estado ningún otro
país en la historia. El asilo para los pobres va a
desaparecer en este país. No hemos conseguido
todavía la meta, pero, si se nos da la oportunidad de
conseguir la política desarrollada durante estos últimos
ocho años, pronto, con la ayuda de Dios, estaremos en
condiciones de ver el día en que la pobreza quedará
desterrada de esta nación".
– The New Day. Campaign Speeches of Herbert Hoover (1928)
 Els feliços 20...
• Increment consumista basat en:
– Desenvolupament del mercat de bens de consum
(electrodomèstics, telèfon, radio, automòbil).
– Crèdits i compra a terminis.

...sense alcohol?
• Llei seca (1919-1933)
• Resultats de la Llei seca:
– Crim organitzat (Chicago anys 20: més 500
morts)
– Problema de salut pública (1927: 50.000
morts per intoxicació)
– Enfortiment de les organitzacions mafioses
que després es dedicaran a les apostes
il·legals, la prostitució i, més tard, el tràfic de
drogues.
• En definitiva ...
• Cap a finals dels anys vint les possibilitats de
creixement del consum cada cop eren més
limitades
• tant pel costat dels pagesos (excés de producció)
• com dels treballadors industrials (pèrdua poder adquisitiu)
- Es compensava amb crèdits per al consum.

• L’acumulació de beneficis feia que hi hagués

un capital que es va canalitzar cap
• a la inversió exterior (préstecs internacionals)
• a l’especulació borsària (facilitat per aconseguir
crèdit per finançar operacions especulatives a la borsa)
El crac borsari de 1929 Dijous Negre
24 octubre 1929
 La noticia de la
caiguda de la borsa
es va estendre ...
• El pànic borsari es va transformar en pànic
bancari
– 1930 ............. 1345 bancs fan fallida
– 1931 ............. 2294 “ “ “
crisi bancària reducció del crèdit interior

caiguda del consum caiguda de la inversió

retracció de la
inversió exterior
caiguda de l’activitat
econòmica
1929 ... - 12 % prod. ind.
1930 ... - 25 % “ “

ATUR
24,9 % el 1933
Respostes a la depressió
• En realitat les autoritats no saben massa
que fer ...
• En un primer moment, solucions
clàssiques:
– augment de la protecció
– polítiques deflacionàries amb la intenció de
fer baixar els preus i atreure capital.
• La persistència de la crisi i la seva
intensitat va obligar a cercar altres tipus
de solucions
 J. M. Keynes (1883-1946)
• Economista anglès nascut a Cambridge on
va estar vinculat tota la seva vida
• Va tenir una intervenció molt activa en les
discussions posteriors a la I G M en relació
a l’estabilització monetària
• The Economic Consequences of the Peace
(1919)
• Durant els anys trenta formula uns
postulats molt innovadors segons els quals
cal que l’estat tingui una intervenció activa
en l’economia per tal d’evitar i apaivagar les
crisis.
• The General Theory of Employement
Interest and Money (1936)
• Després de la II GM intervé en la
conferència de Bretton Woods els acords
de qual conduiren a la creació d’institucions
com el Banc Mundial i el FMI i es definiren
els mecanismes monetaris internacionals
Els USA: Roosevelt i el New Deal
• El president Hoover va fer poca cosa
per combatre la Depressió
• El 1933 va guanyar les eleccions
presidencials F. D. Roosevelt
• La situació dels Estats Units era
absolutament desesperada:
• La renda neta dels agricultors havia caigut un
70 %
• La renda nacional havia caigut un 50 %
• La inversió neta era negativa
• L’atur era del 25 %
El New Deal de Roosevelt
1) Intervenció per aturar la crisi
financera

2) Mesures per pal·liar la crisi agrària

3) Política industrial

4) Política social