Bloc IV Història Econòmica

4. Guerra, Depressió i Desglobalització, 1914-1950

4.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències econòmiques

L’era de les catàstrofes

La humanitat va sobreviure, però el gran edi ci de la civilització decimonònica es va ensorrar enmig de les ames
de la guerra al enfonsar-se els pilars que el sostenien. El selge XX no es por concebre dissociat de la guerra,
opresen ns i tot en aquells moments en que no s’escoltava el soroll de les armes ni les explosions de les bombes. La
crònicahistòrica del segle, i més concretament, dels seus moments inicials d’enfonsament i catàstrofe, ha de
començar amb el relat dels 31 anys de guerra mundial.
Eric Hobsbawm (1994), Age of Extremes: The Short 20th Centtury, 1914-1991

Les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial

Primera Guerra Mundial (juliiool 1914 - novembre 1918) → gran trencament que marca el nal del segle XIX i l’inici
del segle XX.

L’economia abans de la guerra

- Europa domina el món (política i econòmicament)
- Bon funcionament del sistema internacional de pagaments (basat en l’or i centrat a Londres)
- Llibertat de moviments dels factors de capital I treball

L’economia després de la guerra

- EUA primera potencia mundial (però no domina el món)
- Funcionament molt de cient del sistema internacional de pagaments (desencertat retorna l’or)
- Fortes restriccions a la mobilitat de capital i treball

Les causes polítiques de la Primera Guerra Mundial

Pau armada (etapa posterior a la guerra francoprussiana, 1870-71) → intens desenvolupament militar (la despesa
militar es multiplica per 4) amb con ictes creixents:
- Interimperials (entre imperirs alemany, austríac, rus i
turc) i intraimperials (entre la nacio dominant i les
nacions sotmeses)
- Repartiment dels territoris del imperi otomà → Sèrbia
(1817), Grècia (1829), Romania (1859), Montenegro
(1878), Bulgària (1908), Albània (1913)
- Altres revindicacions → França sobre Alsàcia i Lorena
(Alemanya, Itàlia sobre el Tirol del Sud i Trieste
(Àustria), Grècia sobre les illes de l’Egeu (Turquia)
- Con ictes colonials → expansió a l’Àfrica I Àsia
- Con ictes socials (capita vs treball

1
fl
fl
fi
fi
fl
fi
fi
fl
Bloc IV Història Econòmica
Les causes econòmiques de la Primera Guerra Mundial
Augment de la producció i la productivitat derivada de les innovaciions de la Segona Revolució Industrial
- S’intensi ca la lliuta pels mercats mundials
• França i Gran. Bretanya contra la invasió de productes germànics (made in Germany)
• Alemanya contra la supremacia colonial britànica i francesa (fre al seu desenvolupament)

L’enfrontament armat
L’exèrcit alemany va penetrar a França per diverses rutes que creuaven
Bèlgica i només va ser aturat al Marne,a pocs quilòmetres de París.

Els dos bàndols van improvisar línies paral·leles de trinxeres i forti cacions
defensives que s’estenien sense interrupcoins des de la costa del canal de la
Mànega a Flandes ns a la frontera Suïssa. Les posicions no es van moure
en tres anys i mig.

En el front occdental, milions de joves es van enfrontar des de les trinxeres,

formades per sacs de terra sota els quals vivien com rates.

Onades de soldats saltaven per sobre de les trixeren, protegides per lferros, cap a la terra de niingú, un caos de
cràters, fang, runes i cadàvers abandonats, per a ser massacrats per les metralladores enemigues.

Entre febrer i juliol de 1916, els alemanys van intentar senseèxit trencar la línia defensva de Verdú, en una batalla on
es van enfrontar 2 milions de soldats i on hi va haver 1 milió de baixes.

L’ofensiva britànica al Somme, que tenia com objectiu obligar als alemanys a aturar l’ofensiva de verdú. Va costar
420.000 morts al Regne Unit, 60.000 al primer dia.

En total, els alemanys van perdre 1,8 milions de soldats; França 1,2 milions; el Regne Unit 800.000 i els EEUU
116.000.

Les xifres del con icte

- 65 milions de combatents mobilitzats
- 11 milions de morts i 10 milions d’incapacitats (sense Rússia)
- Sèrbia, Montenegro, Rússia, França i Alemanya van ser els països amb majors pèrdues.
• Europa Occidental no va recuperar el PIB de 1913 ns 1926
- Participació europea en la producció mundial del 43% (1913) al 34% (1923)

Característiques de la Guerra
- Primera guerra industrial
- No es va decidir per raons militars, sinó econòmiques.
- Problemes econòmics inherents a la guerra
• Finançament → gran endeutament (fort impacte després de la guerra)
• Subministraments → (armaments i aliments)
Internvenció creixent del governs en l’economia (traspàs de recursos del consum a la producció
per assegurar l’abastament)
Nombroses innovacions impulsades per la demanda militar tant en productes (autos, avions) com
en organització laboral (cadena de muntatge)
- La guerra no va acabar per una derrota militar, sinó pel col·lapse dels imperis (debilitats per la fam)
• Rússia tsarista liquidada per la revolució d’octubre (1917)
• Imperis centrals (Alemanya, Àustria-Hongria) col·lapsen per insurreccions nacionalistes (Txèquia, Sèrbia,
Polònia) i socialistes (Alemanya, Àustria i Hongria)
2
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 Bloc IV Història Econòmica
- Els aliats mantenen l’exèrcit alemanysd (derrotat internament, però no externament) per a controlar els intents
revolucionaris.
• Partit militarista (molt ressentit amb els revolucionaris i les nacions sotmeses) manté suport en. La
pobvlació (convençuts en la superioritat de l’exèrcit)
Aquesta situació, més les reparacioins de guerra, van ser la base del nazisme

La Revolució Russa de 1917: La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), 1922.

El nançament de la Guerra
Greus conseqüències de l’endeutament a la primera post-guerra.
- Formes d’endeutament governamental:
• Apujada d’impostos (opciió enys utilitzada)
• Emissió deute públic (bons de guerra) - Préstecs exteriors (entre aliats)
• Creació de diner (emissió de bitllets per part del Banc Central)

Emissió de bitllets (circulació duciària) principal forma de nançament

- Tots els estats (també els neutrals) suspenen la converttibilitat
• Paralització del patró or (convertibilitat no garantitzada) → menys reserves d’or i més bitllets en circulació
(a tots els països excepte els EUA)
- Gran in ació al acabar la guerra (un cops’eliminen els controls de preus)
• Efecte d’augmentar els bitllets en circulñació i disminuir l’oferta de béns

La gran incògnita era la paritat de retorn a l’or → es manté o es devalua d’acord a la nova situació ?

3
fi
fl
fi
fi
Bloc IV Història Econòmica
4. Guerra, Depressió i Desglobalització, 1914-1950
4.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels anys vint

El retorn al patró or
Base del sistema internacional de pagaments de Patró Or (abans de la IGM):
1. Garantia de convertivilitat de la moneda en or (i viceversa)
2. Llibertat per exportar. I importar. Or

Situació econòmica al acabar la IGM:

- No es disposa d’or per a garatir la converibilitat
- △ quantitat de bitllets en circulació + ▽ oferta de mercaderies → in ació

*retorn al patró or → prioritat política al acabar la guerra (implicava polítiques de acionistes que di cultaven la
reconstruucció)

La majoria de països van retornar al patró or. El punt clau era la paritat de retorn.

El tractat de Versalles
Acord de pau amb Alemanya.
- Imposicions de sancions econòmiques
- Canvis fronterers

Import de les reparacions de guerra a Alemanya:

- Pagament en espècies (material de guerra, vaixells, locomotores, vagons)
• 20% de la renda alemanya de 1921
- 47.000 tones d’or (a pagar en 42 anys mitjançant un impost del 26% sobre el valor en or de les seves
exportacions)
• 3 cops PIB de 1921 (37% al moment, la resta condicioinada a la capacitat de pagament → 6% del PIB
anual)
- 10% de territori (però 33% de les reserves de carbó i 75% de les de ferro)
- A França el 1871 se li havia imposat un 25% del seu PIB

Les reparacions no complienles condicions per a ser factibles

- No eres suportables econòmicament
- No eren tolerables políticament

Keynes → reparacions econòmicament irracionals i políticament imprudents

- Impossible que Alemanya les pugui afrontar (només podrà pagar. 14.650 tones d’or, un terç de les exigides)
1
fl
fl
fi
 Bloc IV Història Econòmica
La hiperin ació alemaya
El marc paper no val res (Alemanya era una economia d’intercanvi: barra de pà, 105 milions de marcs)
- Manca de voluntat d’equilibrar el pressupost (incrementant impostos i reduint
despesa)
- Dè cit pressupostari cobert amb prèstecs del banc central (emetent bitllets)
• In ació + Depreciació del marc
- Les raons del dè cit:
• Necessitats de la reconstrucció (comú als altres països)
• Evidenciarque no es podien pagar les reparacions
• Falta de cnsens sobre com augmentar ingressos

- Bèlgica i França van ocupar la conca del Rhur (1923) per a cobrar en espècie, ja que Alemanya estava ajornant
els pagaments.

- GB i EUA forcen la retirada a canvi del compromís d’Alemanya de pagar (però sota millors condiicions)
• Novembre 1923 → s’adopta taxa de canvi de 4.200 miilions de marcs per dòlar
• Aquesta taxa es va poder mantenir i la in ació es va aturar (el creixement de l’oferta monetària va deixar
de tenir un efecte in acionista.
• L’economia es va estabiltzar quan es van prendre mesures creïbles d’equlibri presupostari
(reducció 30% sous funcionaris, acomadament 25% treballadors públics i pujada d’impostos)

- Pla Dawes (1924) → els EUA lliguen les reparacions al problema del
deute interaliat amb els EUA.
• Emissió emprèstit. Internacional de 8000 milions de marcs-or
(50% EUA, 25% GB, 25% 6 països més)
• Alemanya retorna a l’or amb una nova moneda (Reichmarck)
que té el mateix valor que el marc-or (1 marc-or = 1 bilió de
marcs paper)
• El cost de retornar al patró or va ser acabar amb l’estalvi
interior (i acceptar que la meitat de cansellers del Reichbank
fossin representants dels països prestadors)

- Pla Young (1930) → amb la gran depressió els EUA tornen a suavitzar condicions (i un any més tard declaren
una moratòria)
• Alemanya va pagar un 25% del total (un 80% del que proposava Keynes)
• El ressentiment per les reparacions i l’impacte de la Gran Depressió expliquen l’ascens del
nazisme.

L’ortodòxia britànica (paritat i de ació)

Objectiu Banc d’Anglaterra (i la City) → ràpid retorn a l’or i a la paritat anterior (recuperar el paper de Londres com
a centre econòmic internacional, per demostrar que eren un lloc segur per dipositar l’estalvi)
- Keynes → mantenir la paritat implica sobrevalorar la lliure (el que comportarà greus conseqüències sobre el
comerç i els treballadors)
2
fl
fi
fl
fi
fl
fl
fl
 Bloc IV Història Econòmica
Política econòmica → retirar bitllets de la circulació
Resultats: ▽Preus, ▽Inversió, ▽Salaris, ▽Ocupació → RECESSIÓ

GB recupera la paritat (1925) en un context de:

- Desajustos estructurals (industria envellida i amb poc pes de la 2ª Rev Industrial) que requereixen inversió
- Captura de mercats per part de països poc afectats (EUA, Japó)

Efectes de les polítiques de acionistes:

- △Atur i ▽Salaris → malestar social (punt àlgid vaga general de 1927)
- Manca d’inversió (no renovació de l’estructura productiva)

Efectes de la sobrevaloració de la lliura

- Pèrdua de competivitat exterior (tancament d’empreses → atur)
- Londres no recupera el lideratge (passa a Nova York)
- Forts atacs especulatius contra la lliura (es coneixa reserves or insu cients)

El cost de l’estabilització nancera (i en part de la guerra) el van pagar els treballadors (els interessos del sector
nancer es van imposar per sobre dels de la industria)

Les di cultats franceses (devaluació i in ació)

França va tornar a l’or (1926) amb una paritat devaluada (20% del valor anterior) ajustada a la relació real entre
moneda circulant i reserves
- Laguerra la van pagar els estalviadors (van perdre un 80% de l’or acumula als seus dipòsits)

Efectes de la devaluació:

Les conseqüències del retorn a l’or

3
fi
fi
fi
fl
fl
fi
 Bloc IV Història Econòmica
El creixement desequilibrat dels anys 20

La debilitat del nou ordre internacional

1920s → polítiques monetàries restrictves (buscaven retorn al patró or). Però les circumstàncies havien canciat
(respecte a abans de la guerra)
A. Desapareix la superioritat britànica: Nova York no juga el paper compensador entre superàvit a la balança
de pagaments i inversió exterior
B. Manca d’or a nivell mundial: 60% de les reserves als EUA i França, que no representaven aquest
percentatge ni en producció ni en comerç mundial
C. EUA i França acaparen or: no van apreciar la moneda per no disminuir el seu superàvit comercial
D. No més ajustos a costa dels treballadors: la força de les organitzacions obreres impedeix aplicar ajustos
ortodoxos que provoquen ▽Salari real i ▽Atur

Patró or de curta durada (desapareix el 1930) i mal funcionament (no articulació d’una economia mundial i forts
desequilibris interns)
- Mecanismes d’adjust inadequats per a restablir l’equilibri del sistema

El patró or restaurat sobre 1925 es destruït per la Gran Depressió de 1930

- De la qual en va ser el responsable principal, encara que indirecte, a través de les polítiques
de acionistes aplicades per a garantir el seu manteniment.

El trilema de la poítica monetària

4
fl
 Bloc IV Història Econòmica
4. Guerra, Depressió i Desglobalització, 1914-1950
4.3. La Gran Depressió: causes, difusió i sortides

Els feliços anys 20

EUA consolidada com la principal potència econòmica mundial
- El fort increment de productivitat (EUA innova i la resta els copia) permet un fort increment de demanda i
producció, sobretot electródomèstics i cotxes.

- La difusió de l’electricitat (tramvia) i l’automòbil facilita la urbanitzacó de l’extraradi (cases més grans i ben
equipades impulsen construcció i producció
- Clima de gran optimisme impulsat per la gran disponibilitat d’innovacions que milloraven la vida de la gent i
impulsaven l’economia

D’aquesta bonança en participa la borsa: gran creixement de les cotitzacions → molta gent hi arrisca els estalvis

La crisi de 1929
A principis de setembre de 1929 les cotitzacions borsàries van deixar de pujar i al nal
d’octubre es van desplomar.
- Tret de sortida d’una profunda depressió que va acabar essent global.

La Gran Depressió
Una recessió industrial (agost 1929), sumada al Crack de la borsa (octubre 1929), les polítiques econòmiques
errònies i (1930) la fallida del sistema bancari (1931) , s’arriva a una Depressió al Estats Units (1930s) → que es
transmet a la resta del món.

- Gran Depressió → crisis més important del sistema capitalista, per la seva dimensió, profunditat i
persistència. Característiques:
• Caiguda del PIB
• De ació
• Atur
- Origen als EUA, país amb major impacte, d’on es transmet a la resta del mon. El 1939 (inici IIGM) els EUA
encara no havien recuperat els nivell de producció industrial i d’ocupació de 1929.

1
fl
fi
Bloc IV Història Econòmica
Les causes de la Gran Depressió
Desfasament en el creixement de la productivitat i els salaris en els anys 20, els grans increments de productivitat no
es traslladen als salaris.
- Mentre la productivitat va créixer un 60% (i la producció un 50%), els salaris només ho van fer un 7%
- Forta acumulació de bene cis en poques mans, molt desigual repartiment de la renda (concentració de la
riquesa)

- La capacitat instal·lada (oferta) supera la demanda solvent. Capacitat producció supera capacitat consum.
- L’excés de capacitat s’agreuja per l’atonia de les exportacions a Europa
- L’inversió passa de l’economia real (productiva) a la nancera:
• Finançant les compres mitjançant pagaments a termini
• Invertint en borsa
• Concedint crèdit a curt termini a l’exterior (Àustria i Alemanya)

L’especulació borsària
La Borsa és un mercat on es negocien títols:
A. Accions (participacions en el capital de les empreses)
B. Obligacions (títols de deute inde nit o a llarg termini)

Joc de suma zero (el valor total dels títols és igual al capital invertit)
- L’índex borsari puja quan entre capital sense augmentar el nº de títols

Hi ha especulació quan els inversors pensen només en el preu de venda futur (per tant el preu no respon als
dividends esperats sinó a l’especulació).

Excés de capital disponible (o falta d’inversions productives), nucli de l’especulació borsària que durà al crac del
29.
- Traspàs de bene cis al món nancer per manca d’inversions atractives a l’economia productiva

L’especulació borsària: la retirada dels bons de guerra

Grans entrades d’or als EUA (satisfacció del deute interaliat) que no es fa circular per no minvar la competitivitat de
l’economia.

1926-27 → el govern americà utiliitza l’or per treure bons de guerra de circulació
- La demanda governamental fa augmentar els preus dels bons, provocant una venda massiva de ttítols.
- Els posseïdors de bons (inversors) usen els diners obtinguts per a comprar altres títols borsàris
- S’estimulen les tendències especulatives
L’agent de borsa (broker) acceptava prdres de compra amb una part del pagament ajornat ( ns al 90%)
2
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc IV Història Econòmica
- El broker retenia les accions com aval
- I les utilitzava com a garanti per a obtenir més crèdit de prestadors especialitzats (que l’obtenien de la Reserva
Federal)
- Efecte multiplicador del diner injectat en borsa → forma més important d’especulació

La dinàmica de la Gran Depressió

Especulació creixent (gran a uència de capitals a la borsa amb efecte multiplicador) en un context de
desacceleració de la producció (per manca de demanda)
- Caiguda de la producció industrial (agost 1929) → primer signe de recessió
- L’ensorrament de la borsa (octubre 1929) → transforma la recessió en depressió
- Les polítiques econòmiques aplicades per l’administració Hoover la converteixen en una gran depressió

La reducció de l’oferta monetària (per sostenir el patró or) aguditza la caiguda dels preus i la depressió en
general.
- La caiguda dels preus de les accions fa que no surti a compte pagar el deute als brokers → el valor de l’acció
era inferior al préstec
- El broker feia el mateix amb els bancs que li havien concedit el crèdit → els bancs es quedaven amb un títols
que no valien res
- Fallides bancàries quan els dipositants volien retirar els seus estalvis
- Els bancs redueixen el crèdit (l’oferta monetària)

La reducció de l’oferta monetària alimenta l’espiral de acionista → les empreses no troben crèdit quan el
necessiten i han de tancar.
- La crisi nancera es converteix en una crisi real

La dinàmica de la Gran Depressió (caiguda de la producció i l’ocupació)

El debat sobre la política econòmica

Que van fer les autoritats per afrontar el problema? RES. Perque?
- Per fer neteja al sector nancer (els bancs especuladors i els seus clients havien de respondre de les seves
males decisions)
• Però es perjudicava al conjunt de l’economia
- Adhesió al patró or (la demanda crexent de convertibilitat obligava a mesures ortodoxes/restrictives)
• Garantir la convertibilitat aprofundia en la de ació

Visió des de l’economia real (Keynes) → Mal funcionament anterior de l’economia (evidenciat per la caiguda
autònoma de la despesa) element central de la depressió
- Contractació monetària resposta passiva a la disminució de demanda i producció

3
fi
fi
fl
fl
fl
 Bloc IV Història Econòmica
Visió monetarista (Friedman) → Contracció monetària deguda a decisions polítiques errònies, nucli de la
depressió (la FED hauria hagut de fer compres massives de bons i títols -operacions de mercat obert- però van
△tipus d’interès, deprimint més l’economia)
- Caiguda de preus i producció resultat de la reducció de l’oferta monetària.

Monetaristes → Incrementar massa monetària (via crèdit als bancs) política necessària i su cient per sortir de la
de ació.
- Bancs bene ciiats directes (el conjunt de l’economia a traves del crèdit bancari)
- Política efectiva per evitar la destrucció de riquesa

Keynesians → la despesa pública (dè icit públic si és necessari) ha de suplir la caiguda de la despesa privada
(polítiques monetàries necessàries però no su cientes)
- La injecció monetària va directe a empreses i població a través de la despesa pública (política scal)
- Política efectiva per generar creixement i impulsar l’economia

La difusió de la Depressió a la resta del món

Molts països amb di cultats estructurals ja abans de la crisi de 1929-30
- Caiguda de preus dels productes priimaris
- Endeutament i restriccions creditícies

Mecanismes de transmissió internacional de la depressió

- Caiguda mundial de preus (creix l’endeutament real, especialment dels països més endarrerits)
- Caiguda de les exportacions
- Desarticulació mercat internacional de capitals
- Aplicació polítiques proteccionistes

La Gran Depressió en xifres (1929 = 100)

Intervencionisme i nacionalisme a nivell global

Conseqüències de la crisis → abandonament del liberlisme (retorn al proteccionisme), intervenció de l’estat en
l’economia, reforçament del nacionalisme

Mesures més comuns per a superar la crisis:

- Mesures monetàries (suspensió de l’or i expansió monetària)
- Restriccions comercials (aranzels i quotes)
- Suspensions pagament deute extern
- Mesures socials (programes d’obres públiques, subsidis d’atur, assistència sanitària)
Origen dels problemes monetaris:
- Europa Central → No renovació del crèdit per part dels EUA (1929)
- Països exportadors de matèries primeres → caiguda de preus i exportacions

4
fl
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Bloc IV Història Econòmica
Continuats incompliments de les bases del patró or:
A. Devaluacions de moneda (rebaixes de la paritat)
B. Suspensions de la convertibilitat
C. Prohibicions sortides d’or

L’economia dels EUA, 1929-33 (1929 = 100)

Els Estats Units apliquen el New Deal (1993)

Franklin D. Roosevelt guanya les eleccions de 1932 (punt més àlgid de la depressió)
- Aplica un programa anomenat New Deal → noves bases per a equilibrar l’economia
- Mesures concretes per a problemes concrets, però denominador comú en el caràcter intervencionista i
expansiu.
- S’abandona l’ortodòxia monetària (patró or) i pressupostaria (dè cit zero) per a estimular el consum
(incrementant massa monetària i despesa pública)

Objectius de les polítiques del New Deal:

- Sanejar el sistema nancer → evitar els abusos que havien portat al crac del 29 i a les posteriors fallides
- Reactivar l’economia → impulsar el consum injectant Diners a l’economia (bàsicament a través d’inversió
pública en infraestructures)
- Obtenir un repartiment menys desigual de la renda

El New Deal: Regulació del Sistema Financer

Emergency Banking Act → primera llei del New Deal: concedeix al president poders per legislar en matèria
nancera
- Banking Holiday → Es tanquen els bancs mentre s’examina la seva solvència:
• 50% → solvents • 45% → necessiten • 5% → liquidats
ajuda
- Reconstruction Finance Corporatioin → Adquireix capital i obligacions de bans en problemes (1/3 del capital
bancari acaba a les seves mans)
- La Reserva Federal (FED) es converteix de facto en banc central
- Regulació de la borsa (ex: es prohibieixen les operacions a termini)
• Aconsegueix aturar l’esfonsament del sistema (però el crèdit no assoleix el nivell desitjat)

El New Deal: La Política Monetària

Paralització del patró or → retirar monedes d’or en circulació; prohibir sortides d’or; emissió deute públic en 3.000
milions de dòlars; encunyació de plata ns 1/4 part de la moneda circulant; facultar el president per rebaixar la
paritat ns un 50%.
Objectius:
- Finançar despesa pública mitjançant endeutament
- Incrementar massa monetària en circulació (sortir de ació)
- Augmentar la velocitat de circulació de la moneda (millor gastar ara que en el futur, ja que el $ es pot
devaluar)
5
fi
fi
fi
fi
fl
fi
 Bloc IV Història Econòmica
Gran impacte internacional de la devaluació del dòlar (41% el 1934) ja que abarateix exportacions i encareix
importacions (recupera economia USA, però aprofundeix crisis a tercers països)

El New Deal: La Política Pressupostària

Política scal aplicada de forma molt suau, malgrat trencar el principi d’ortodòxia pressupostària. No es va
reformar el sistema impositiu (ni més directe ni més progressiu)
- Suau redistribució de la renda després d’impostos
- Bàsicament impostos indirectes sobre consum (alcohol, tabac - afectaven més a les rendes baixes)
- El 5% de la població amb major renda no va veure reduïda la seva participació en la renda nacional
- La demanda no es va estimular amb redistribucions de la renda (sinó amb augments de la despesa pública
nançada amb endeutament)

El New Deal: Programes d’Ocupació Pública

Consicions dels programes d’ocupaciió pública (punta de llança contra l’atur)
1. Treball útils (no helicòpter keynesià)
2. No competitius amb iniciativa privada (productes vendibles exclosos)
3. Salari mínim (per estimular el retorn de l’empresa privada el més aviat possible)

Bàsicament obres públiques (carreteres, aeroports, edi cis) i millora del territori (neteja de boscos, plantada
d’arbres)
- 1 milió de km de carreteres, 77 mil ponts, 285 aeroports, 100 mil edi cis públics
- Van absorbir 1 de cada 3 aturats

Els resultats del New Deal

Intervenció governamental bàsicament sobre sistema nancer i programes d’obra pública
- Va aturar la caiguda, però no va impulsar l’economia com es preveia
- La sortida de nitiva de la depressió va venir de la inversió pública per preparar la II Guerra Mundial
- La mateixa iinversió en temps de pau hagués escurçat la depressió (però no s’acostuma a destinar a la pau el
que es destina a la guerra)

L’economia dels EUA, 1933-39 (1929 = 100)

El dilema de les democràcies europees: Qui ha de pagar la crisis?

- Els estalviadors (devaluacions)
- Els treballadors (polítiques de acionaries)

La importància d’abandonar l’or

6
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
 Bloc IV Història Econòmica

La inconsistència francesa
França vivia un moment de prosperitat al esclatar la crisis (la devaluació de 1926 estimulava les exportacioins i
l’acumulació d’or).
La gestió de la crisis va ser erràtica i crispada (con icte intern-situació propera a guerra civil a l’inici de la IIGM).
Conservadors (1931-36) → defensa de la paritat i de l’equilibri pressupostari
- No es volia devaluar per no disminuir el valor de la riquesa acumulada entre 1926-30
- Competitivitat internacional decreixent a mesura que s’estenen les devaluacions
- Les polítiques de acionistes no aconseguiexen reduir preus, però generen atur (augmenten els con ictes
socials)

Front Popular (1936-37) → polítiques de demanda (augments salaris; setmana 40 Hores, 15 dies vacances
pagades) + intervenció del Banc de França (per controlar el crèdit)
- In ació + intensa devaluació de capital obliguen a devaluar
• Ràpida recuperació de produccions i exportacions (però la in ació obliga a revertir augments de sous)
• Boicot actiu dels grans capitals (desinversió i fugida de capitals)

Conservadors tornen al poder (ortodòxia pressupostària, eliiminació 40h i més mesures socials) però aquest cop
devaluant

La devaluació britànica
Depressió curta i suau.
- Principals polítiques econòmiques
1. Ràpida sortida del patró or (1931) → devaluació del 30%
2. Aranzel mínim del 20% a manufactures (GB abandonada el lliurecanvisme)
3. Reducció dràstica del tipus d’interès (possible per la sortida de l’or)

La crisis la paguen la City i els estalviadors (GB accepta la pèrdua de l’hegemonia nancera)
- Industries de la 2ª RI (automòbil, electrònica, química) llideren la sortida de la depressió (grans bene ciaris de
l’abandonament de les polítiques de acionistes )

L’ímpetu totalitari

7
fl
fl
fl
fl
fl
fi
fl
fi
 Bloc IV Història Econòmica

La sortida alemanya: el nazisme

Segon país on la depressió va ser més profunda (després dels EUA)
- Economia en expansió (des de 1924), però molt depenent del crèdit nord-americà a curt termini (continuitat
dè cit pressupostari i comercial)
- Polítiques de acionistes per combatre la manca de crèdit (buscaven augmentar competitivitat)
- Però de ació mundial obliga a mesures cada cop més restrictives (△tipus interès, △impostos, ▽sous
funcionaris, ▽prestacions socials)
- La reducció de la massa monetària en un 41% va provocar una caiguda de la producció industrial del
40% i un atur del 33% (1931-32)

El Partit Nacionalsocialista Alemany (Nazis) marginal ns a l’esclat de la Gran Depressió

La crisis va generar una resposta radical → el nacionalsocialisme (substitució del parlamentarisme constitucional
per un règim de partit únic que es considerava superador a la vegada del capitalisme liberal i del comunisme)

8
fi
fl
fl
fi
Bloc IV Història Econòmica
En nom de la priorització absoluta dels interessos nacionals, Hitler va:
- Liquidar la democràcia parlamentaria
- Refusar els compromisos internacionals
- Subjectar l’economia a l’Estat

Idees principals
- Crisis econòmica fruit d’una conspiració internacional (promoguda pels jueus) per ensorrar l’industra
alemanya
- Economia i política subordinades als interessos de l’Estat (partit únic)
- Alemanya tenia el dret a exercir la violència per sotmetre els seus enemics (jueus i organitzacions
comunistes) i dotar-se d’un espai vital conquerit als pobles esclaus veïns (considerats inferiors)

1933-35 → superar la depressió (acabar amb l’atur)

- Lluita contra l’atur con ada a un gran programa d’obres públiques i de foment de la iindustria ( nançat
incrementant impostos i dirigint l’economia)
- Objectius principals: evitar la in ació i mantenir la paritat
• Control preus → pagament despesa estatal a 3 mesos (quan es pagava el deute l’augment de producció
ja compensava l’augment de massa monetària)
• Defensa paritat → control estricte de les sortides d’or (manteniment interior del patró or, però
incompliment exterior)

1936-39 → l’activitat econòmica (i la despesa pública) s’orienta a preparar la guerra (despesa militar 61% del PIB i el
1938)

Resultats espectaculars de la política d’expansió via despes pública (producció industrial i PIB es doblen en 5 anys -
però no la productivitat !!)
- Gran èxit en la reducció de l’atur (però hi contribueix molt la col·locació en l’aparell repressor - 1,5 milions
d’ocupats entre exèrcit, policia i SS)
- Grans empreses que havien nançat la campanya electoral de Hitler el 1932 (Krupp, Thyssen, Siemens)
princiapals bene ciats
• Adjudicant contractes públiics
• Eliminant competència

Principals desajustos de l’economia alemanya (malgrat el fort creixement)

1. Economia orientada a preparar la guerra (e cient en el curt termini però insostenible en el temps - s’ha de
guanyar la guerra el més aviat possible)
2. Creixement insu cient per sostenir k’esforç de guerra (manifestat quan els EUA entren en guerra)

Objectiu de l’Alemanya nazi → el Reich dels Mil Anys (havia de proveir el domini alemany sobre Europa)
- Per tant el nazisme va fracassar (el resultat nal no va ser grandesa i domini, sinó ruïna i destrucció)

9
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi