El món després

de la Gran
Guerra
 El període d’entreguerres
• Els vint anys que transcorren entre les
dues guerres mundials (1919-1939) es
coneixen com el Període d’entreguerres.
• Va ser una de les etapes més convulses
de la Història Contemporània,
especialment a Europa.
• Encara que el trauma de la Gran
Guerra pareixia garantir un llarg
període de pau, tota una sèrie de
problemes van fer inevitable que
esclatara de nou un gran conflicte que
va afectar a tot el món.
 La nova gran potència
• El gran beneficiat de la Gran Guerra havia
sigut Estats Units: no havia patit cap
destrucció bèl·lica, les seues pèrdues
humanes van ser molt inferiors a les
europees i havien aconseguit grans beneficis
econòmics venent aliments, armes i
productes industrials als països bel·ligerants.
• Açò va convertir en Estats Units en la 1ª
potència econòmica mundial, ocupant espais
abans dominats per europeus i “inundant” el
món amb els seus productes.
• També es va convertir en el principal
financer del món, ja que molts països
europeus estaven endeutats amb ells.
Europa comença la seua decadència
• En contrast amb la prosperitat
estatunidenca, la Gran Guerra va
empobrir Europa.
• La guerra va provocar un gran
retrocés de la producció agrícola i
industrial, al que es va sumar l'haver
de fer front al fort endeutament.
• Tot això, sumant el dur colp
demogràfic (arribant al punt de parlar
de “generació perduda”), va portar a
una lenta, però imparable, decadència
d’Europa a nivell polític i econòmic.
Els efectes de la Revolució Russa
• Les dificultats econòmiques van
provocar una forta crisi social, que va
revestir, en ocasions, característiques
revolucionàries (Alemanya i Hongria).
• En els anys següents, es van produir
nombroses mobilitzacions per part dels
partits socialista i comunista, reforçats
per l'èxit de la Revolució a Rússia.
• Tot allò va portar a una forta oposició a
les democràcies liberals, tant per part
del proletariat, que veia els seus drets
reprimits i les seues condicions de vida
empitjorades, com per la burgesia,
temorosa d’un esclat revolucionari com
el dels bolxevics.
 La crisi de la democràcia
• Davant la crisi econòmica i l’agitació
social, els països amb fort arrel
parlamentari van aconseguir integrar als
socialistes mitjançant concessions, com el
sufragi universal o coalicions polítiques
(com els Fronts Populars).
• En canvi, als països amb poca tradició
parlamentària, els partits liberals es van
veure impotents davant la revolta social i
es va acabar per imposar sistemes
polítics autoritaris, que prometien
combatre l’avanç comunista.
El retrocés de la democràcia