Professional Documents
Culture Documents
Wuolah Free TEMA 4 HIST ECO Gulag Free
Wuolah Free TEMA 4 HIST ECO Gulag Free
1
fl
fl
fi
fi
fl
fi
fi
fl
Bloc IV Història Econòmica
Les causes econòmiques de la Primera Guerra Mundial
Augment de la producció i la productivitat derivada de les innovaciions de la Segona Revolució Industrial
- S’intensi ca la lliuta pels mercats mundials
• França i Gran. Bretanya contra la invasió de productes germànics (made in Germany)
• Alemanya contra la supremacia colonial britànica i francesa (fre al seu desenvolupament)
L’enfrontament armat
L’exèrcit alemany va penetrar a França per diverses rutes que creuaven
Bèlgica i només va ser aturat al Marne,a pocs quilòmetres de París.
Els dos bàndols van improvisar línies paral·leles de trinxeres i forti cacions
defensives que s’estenien sense interrupcoins des de la costa del canal de la
Mànega a Flandes ns a la frontera Suïssa. Les posicions no es van moure
en tres anys i mig.
Onades de soldats saltaven per sobre de les trixeren, protegides per lferros, cap a la terra de niingú, un caos de
cràters, fang, runes i cadàvers abandonats, per a ser massacrats per les metralladores enemigues.
Entre febrer i juliol de 1916, els alemanys van intentar senseèxit trencar la línia defensva de Verdú, en una batalla on
es van enfrontar 2 milions de soldats i on hi va haver 1 milió de baixes.
L’ofensiva britànica al Somme, que tenia com objectiu obligar als alemanys a aturar l’ofensiva de verdú. Va costar
420.000 morts al Regne Unit, 60.000 al primer dia.
En total, els alemanys van perdre 1,8 milions de soldats; França 1,2 milions; el Regne Unit 800.000 i els EEUU
116.000.
Característiques de la Guerra
- Primera guerra industrial
- No es va decidir per raons militars, sinó econòmiques.
- Problemes econòmics inherents a la guerra
• Finançament → gran endeutament (fort impacte després de la guerra)
• Subministraments → (armaments i aliments)
Internvenció creixent del governs en l’economia (traspàs de recursos del consum a la producció
per assegurar l’abastament)
Nombroses innovacions impulsades per la demanda militar tant en productes (autos, avions) com
en organització laboral (cadena de muntatge)
- La guerra no va acabar per una derrota militar, sinó pel col·lapse dels imperis (debilitats per la fam)
• Rússia tsarista liquidada per la revolució d’octubre (1917)
• Imperis centrals (Alemanya, Àustria-Hongria) col·lapsen per insurreccions nacionalistes (Txèquia, Sèrbia,
Polònia) i socialistes (Alemanya, Àustria i Hongria)
2
fi
fl
fi
fi
fi
fi
Bloc IV Història Econòmica
- Els aliats mantenen l’exèrcit alemanysd (derrotat internament, però no externament) per a controlar els intents
revolucionaris.
• Partit militarista (molt ressentit amb els revolucionaris i les nacions sotmeses) manté suport en. La
pobvlació (convençuts en la superioritat de l’exèrcit)
Aquesta situació, més les reparacioins de guerra, van ser la base del nazisme
El nançament de la Guerra
Greus conseqüències de l’endeutament a la primera post-guerra.
- Formes d’endeutament governamental:
• Apujada d’impostos (opciió enys utilitzada)
• Emissió deute públic (bons de guerra) - Préstecs exteriors (entre aliats)
• Creació de diner (emissió de bitllets per part del Banc Central)
La gran incògnita era la paritat de retorn a l’or → es manté o es devalua d’acord a la nova situació ?
3
fi
fl
fi
fi
Bloc IV Història Econòmica
4. Guerra, Depressió i Desglobalització, 1914-1950
4.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels anys vint
El retorn al patró or
Base del sistema internacional de pagaments de Patró Or (abans de la IGM):
1. Garantia de convertivilitat de la moneda en or (i viceversa)
2. Llibertat per exportar. I importar. Or
*retorn al patró or → prioritat política al acabar la guerra (implicava polítiques de acionistes que di cultaven la
reconstruucció)
La majoria de països van retornar al patró or. El punt clau era la paritat de retorn.
El tractat de Versalles
Acord de pau amb Alemanya.
- Imposicions de sancions econòmiques
- Canvis fronterers
- Bèlgica i França van ocupar la conca del Rhur (1923) per a cobrar en espècie, ja que Alemanya estava ajornant
els pagaments.
- GB i EUA forcen la retirada a canvi del compromís d’Alemanya de pagar (però sota millors condiicions)
• Novembre 1923 → s’adopta taxa de canvi de 4.200 miilions de marcs per dòlar
• Aquesta taxa es va poder mantenir i la in ació es va aturar (el creixement de l’oferta monetària va deixar
de tenir un efecte in acionista.
• L’economia es va estabiltzar quan es van prendre mesures creïbles d’equlibri presupostari
(reducció 30% sous funcionaris, acomadament 25% treballadors públics i pujada d’impostos)
- Pla Dawes (1924) → els EUA lliguen les reparacions al problema del
deute interaliat amb els EUA.
• Emissió emprèstit. Internacional de 8000 milions de marcs-or
(50% EUA, 25% GB, 25% 6 països més)
• Alemanya retorna a l’or amb una nova moneda (Reichmarck)
que té el mateix valor que el marc-or (1 marc-or = 1 bilió de
marcs paper)
• El cost de retornar al patró or va ser acabar amb l’estalvi
interior (i acceptar que la meitat de cansellers del Reichbank
fossin representants dels països prestadors)
- Pla Young (1930) → amb la gran depressió els EUA tornen a suavitzar condicions (i un any més tard declaren
una moratòria)
• Alemanya va pagar un 25% del total (un 80% del que proposava Keynes)
• El ressentiment per les reparacions i l’impacte de la Gran Depressió expliquen l’ascens del
nazisme.
El cost de l’estabilització nancera (i en part de la guerra) el van pagar els treballadors (els interessos del sector
nancer es van imposar per sobre dels de la industria)
Efectes de la devaluació:
3
fi
fi
fi
fl
fl
fi
Bloc IV Història Econòmica
El creixement desequilibrat dels anys 20
Patró or de curta durada (desapareix el 1930) i mal funcionament (no articulació d’una economia mundial i forts
desequilibris interns)
- Mecanismes d’adjust inadequats per a restablir l’equilibri del sistema
4
fl
Bloc IV Història Econòmica
4. Guerra, Depressió i Desglobalització, 1914-1950
4.3. La Gran Depressió: causes, difusió i sortides
- La difusió de l’electricitat (tramvia) i l’automòbil facilita la urbanitzacó de l’extraradi (cases més grans i ben
equipades impulsen construcció i producció
- Clima de gran optimisme impulsat per la gran disponibilitat d’innovacions que milloraven la vida de la gent i
impulsaven l’economia
D’aquesta bonança en participa la borsa: gran creixement de les cotitzacions → molta gent hi arrisca els estalvis
La crisi de 1929
A principis de setembre de 1929 les cotitzacions borsàries van deixar de pujar i al nal
d’octubre es van desplomar.
- Tret de sortida d’una profunda depressió que va acabar essent global.
La Gran Depressió
Una recessió industrial, sumada al Crack de la borsa (octubre 1929), les polítiques econòmiques errònies i la fallida
del sistema bancari, s’arriva a una Depressió al Estats Units que es transmet a la resta del món.
- Gran Depressió → crisis més important del sistema capitalista, per la seva dimensió, profunditat i
persistència. Característiques:
• Caiguda del PIB
• De ació
• Atur
- Origen als EUA, país amb major impacte, d’on es transmet a la resta del mon. El 1939 (inici IIGM) els EUA
encara no havien recuperat els nivell de producció industrial i d’ocupació de 1929.
1
fl
fi
Bloc IV Història Econòmica
- Mentre la productivitat va créixer un 60% (i la producció un 50%), els salaris només ho van fer un 7%
- Forta acumulació de bene cis en poques mans (molt desigual repartiment de la renda)
L’especulació borsària
La Borsa és un mercat on es negocien títols:
A. Accions (participacions en el capital de les empreses)
B. Obligacions (títols de deute inde nit o a llarg termini)
Joc de suma zero (el valor total dels títols és igual al capital invertit)
- L’índex borsari puja quan entre capital sense augmentar el nº de títols
Hi ha especulació quan els inversors pensen només en el preu de venda futur (per tant el preu no respon als
dividends esperats sinó a l’especulació).
Excés de capital disponible (o falta d’inversions productives), nucli de l’especulació borsària que durà al crac del
29.
- Traspàs de bene cis al món nancer per manca d’inversions atractives a l’economia productiva
1926-27 → el govern americà utiliitza l’or per treure bons de guerra de circulació
- La demanda governamental fa augmentar els preus dels bons, provocant una venda massiva de ttítols.
- Els posseïdors de bons (inversors) usen els diners obtinguts per a comprar altres títols borsàris
- S’estimulen les tendències especulatives
L’agent de borsa (broker) acceptava prdres de compra amb una part del pagament ajornat ( ns al 90%)
- El broker retenia les accions com aval
- I les utilitzava com a garanti per a obtenir més crèdit de prestadors especialitzats (que l’obtenien de la Reserva
Federal)
2
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc IV Història Econòmica
- Efecte multiplicador del diner injectat en borsa → forma més important d’especulació
La reducció de l’oferta monetària (per sostenir el patró or) aguditza la caiguda dels preus i la depressió en
general.
- La caiguda dels preus de les accions fa que no surti a compte pagar el deute als brokers → el valor de l’acció
era inferior al préstec
- El broker feia el mateix amb els bancs que li havien concedit el crèdit → els bancs es quedaven amb un títols
que no valien res
- Fallides bancàries quan els dipositants volien retirar els seus estalvis
- Els bancs redueixen el crèdit (l’oferta monetària)
La reducció de l’oferta monetària alimenta l’espiral de acionista → les empreses no troben crèdit quan el
necessiten i han de tancar.
- La crisi nancera es converteix en una crisi real
Visió des de l’economia real (Keynes) → Mal funcionament anterior de l’economia (evidenciat per la caiguda
autònoma de la despesa) element central de la depressió
- Contractació monetària resposta passiva a la disminució de demanda i producció
3
fi
fi
fl
fl
fl
Bloc IV Història Econòmica
Visió monetarista (Friedman) → Contracció monetària deguda a decisions polítiques errònies, nucli de la
depressió (la FED hauria hagut de fer compres massives de bons i títols -operacions de mercat obert- però van
△tipus d’interès, deprimint més l’economia)
- Caiguda de preus i producció resultat de la reducció de l’oferta monetària.
Monetaristes → Incrementar massa monetària (via crèdit als bancs) política necessària i su cient per sortir de la
de ació.
- Bancs bene ciiats directes (el conjunt de l’economia a traves del crèdit bancari)
- Política efectiva per evitar la destrucció de riquesa
Keynesians → la despesa pública (dè icit públic si és necessari) ha de suplir la caiguda de la despesa privada
(polítiques monetàries necessàries però no su cientes)
- La injecció monetària va directe a empreses i població a través de la despesa pública (política scal)
- Política efectiva per generar creixement i impulsar l’economia
4
fl
fi
fi
fi
fi
fi
fi