La primera guerra mundial I ELS SEUS

EFECTES: LA REvoLUCIÓ RUSSA

La primera guerra mundial
(1914-1918)
LA REVOLUCIÓ RUSSA (1917)
 Índex:
1. Context històric i causes de la I Guerra Mundial
2. L’esclat de la Guerra i les fases (1914-1918)
3. Les condicions de la Guerra: per què es va dir la Gran
Guerra?
4. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
5. Context històric i causes de la Revolució Russa
6. Les 2 fases de la Revolució Russa: Febrer i Octubre (1917)
La primera guerra mundial
(1914-1918)
1. Context històric i causes de la I Guerra Mundial

Context històric: Tensions imperialistes

- El món a inicis del

segle XX es troba
sota una etapa o
un clima de “Pau
Armada” que va
acabar amb la
major guerra de la
Història fins
aleshores).
Causada per:
1. Context històric i causes de la I Guerra Mundial

Causes:
1. Tensions colonials:
conflicte entre les grans
potències pel control de
les colònies, sobretot a
Àfrica.

L’Àfrica colonial a finals del segle XIX.

Causes:
1. Tensions colonials:
agreujada per l’ascens
d’Alemanya, amb
aspiracions imperialistes,
va tornar a obrir conflictes
entre els països europeus.

L’Àfrica colonial a finals del segle XIX.

2. Causes:
La política agressiva
d’Alemanya
En 1890, el kàiser Guillem II
va destituir a Bismarck
com a canceller,
caracteritzat per una
política exterior
apaigavadora i d’aliances
diplomàtiques.
Durante els seus 20 anys
al càrrec de la política
exterior alemanya (1870-
1890), Bismarck es va
caracteritzar per una
política anomenada
“Realpolitik”, basada en
l’equilibri de potències i
l’enteniment a través de la
diplomacia, deixant a un
costat la guerra.
La política
agressiva
d’Alemanya

El nou canceller
Guillem II va iniciar
una carrera
armamentística i va
instaurar una
política exterior
d’enfrontament.
Causes:
3. Rivalitats entre les
potències.
-Rivalitats
econòmiques: la
Segona Revolució
Industrial va estendre
la industrialització i va
enfrontar a les
potències industrials.
Causes:
"El Imperio Alemán se ha
convertido en un Imperio mundial.
3. Rivalitats entre les Por todas partes, en las regiones
más remotas del globo, viven
potències. millones de compatriotas nuestros.
Los productos alemanes, la ciencia
-L’auge d’Alemanya: a alemana, el espíritu de empresa
inicis del segle XX es va alemán atraviesan los océanos.
Las riquezas que Alemania
convertir en el major transporta a través de los mares se
competidor industrial cifran en miles de millones. A
El káiser Guillem II
vosotros os incumbe, señores, el
d’Anglaterra i la primera deber de ayudarme a sujetar
potència militar. sólidamente esta gran Alemania a
nuestra patria.“
-Tensions entre França i
Discurso de Guillermo II. 1896, 25°
Alemanya al Marroc. aniversario del imperio.
3. Els conflictes
Alemanya-França
Des de la guerra
de 1870 (victòria
alemanya)
França tenia un
sentiment de
revenja.
3. Els conflictes
Alemanya-França
Tensions pels
territoris fronterers,
Alsàcia i Lorena,
que els dos països
reclamaven.
Causes:
4. El nacionalisme dels
Balcans

Entre 1912 i 1913 es va

produir la Guerra dels
Balcans, provocada
pels nacionalismes
balcànics i grec contra
el domini de l’Imperi
Otomà.
4. El nacionalisme dels Balcans

La conseqüència fou l’autonomía de

les grans nacions balcàniques,
encara que baix el control de 2
imperis:

-Bòsnia-Hercegovina en mans de l’
Imperi Austro-hongarés.

-Sèrbia baix la influencia de l’imperi

Rus.
Causes:
5. La carrera
armamentística
Les tensions
imperialistes portaren Fàbrica d’avions en
a que la indústria de Anglaterra
les potències es
posaren al servei del
sector armamentístic
(etapa de Pau
Armada).

Fábrica de canyons en
Alemanya
Causes:

6. Aliances
diplomàtiques:
La rivalitat entre
les potències va
portar a la
creació de
bàndols aliats.
6. Aliances
diplomàtiques:

6.1. Triple Aliança:

Alemanya, Austro-
Hongria i Itàlia,
formada en 1882,
amb el domini
d’Alemanya
(Bismarck).
6. Aliances
diplomàtiques:

6.1. Triple Entesa:

promoguda per
França per fer front a
l’auge d’Alemanya.
Formada en 1907 per
França, Anglaterra i
Rússia.
 6. Aliances
diplomàtiques:

Les aliances miltars

van fer que un
conflicte amb un
país significara el
declarar-li la guerra
també als seus
aliats.
El enemigo de mi amigo es mi enemigo…
"Francia y Rusia (…) han convenido las disposiciones siguientes:
Primera. Si Francia es atacada por Alemania (…), Rusia empleará
todas las fuerzas disponibles para atacar a Alemania. Si Rusia es
atacada por Alemania, o bien por Austria sostenida por Alemania,
Francia empleará todas sus fuerzas disponibles para combatir a
Alemania.
Segunda. En el caso de que los fuerzas de la Triple Alianza se
movilizaran, Francia y Rusia, ante la primera noticia del hecho, y
sin que sea necesario acuerdo previo, movilizarán inmediata y
simultáneamente la totalidad de sus fuerzas y las trasladarán lo
más cerca posible de sus fronteras.
Tercera. (...) Estas fuerzas se emplearán a fondo, con toda
diligencia, de manera que Alemania tenga que luchar a la vez en el
Este y en el Oeste. (…)

Convenció militar del 18 d’agost de 1892, precursor de la “Triple

Entesa” (Anglaterra s'unirà en 1907)
Causes:

7. L’optimisme bèlic:
L’optimisme bèlic de
La guerra era vista 1914 es va manifestar
en les llargues coles
com un instrument d’homes per alistar-se
útil per a la política i a l’exèrcit. Les
per solucionar les potències foren a la
guerra amb milers
tensions imperialistes d’homes orgullosos
de l’època. per defensre la seua
nació. Aquest
optimisme tan sols
duraría uns mesos. .
Causes: El detonant

8. L’assassinat de l’arxiduc
Francesc Ferran

El 28 de juny de 1914,
l’hereu al tro Austro-
Hongarés fou assassinat a
Sarajevo (Bòsnia) per un
jove serbio.
L’arxiduc Francesc Ferran i la seua dona són assassinats per un estudiant serbi
(realment era un nacionalista bosnià en contra de l’ocupació de l’imperi
Austríac) a Sarajevo (Bòsnia).
8. L’assassinat de l’arxiduc
Francesc Ferran

Austro-Hongría li va declarar
la guerra a Sèrbia i, entre juliol
i agost, les aliances militars,
van posar en guerra a les
potències europees.

Va començar la Gran Guerra.

2. L’esclat de la Guerra i les fases (1914-1918)
L’efecte dominó: com el sistema de relacions de Bismarck va portar
a Europa a la Gran Guerra.

El que havia començat com una guerra local

entre dos potències (Austro-Hongria i Serbia)
va acabar en estiu de 1914 en una guerra de
proporcions mundials.
2. L’esclat de la Guerra i les fases (1914-1918)
L’efecte dominó:

1) 28 de juny (1914) Atemptat de Sarajevo amb la mort de l’arxiduc Francesc Ferran.

2) 28 de juliol (1914) Austro-Hongria li declara la guerra a Sèrbia.

3) 31 de juliol (1914) Imperi Rus, aliada de Sèrbia, es movilitza per a protegir-la.

4) 1 d’agost (1914) Alemanya li declarà la guerra a Rússia.

2. L’esclat de la Guerra i les fases (1914-1918)
L’efecte dominó:

5) 3 d’agost (1914) Alemanya li declarà la guerra a França, aliada de Rússia.

6) 4 d’agost (1914) Gran Bretanya, després de que Alemanya invadirà Bèlgica, li declara la guerra.

7) 6 d’agost (1914) Austro-Hongria, al haver ajudat a Sèrbia, li declara la guerra a Rússia.

8) L’11 i el 12 d’agost (1914) França i Gran Bretanya declaren la guerra a Austro-Hongria.

Europa, cap
al desastre.
El desastre del Titànic
(1912), “el vaixell
insummergible”, va
tindre un paralelisme
clar amb l’Europa dels
inicis del segle XX, que
va passar de dominar el
món a enfonar-se en la
guerra.
2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.1. La guerra de moviments (1914):

Des de l’inici de la guerra es van establir 2

fronts:

Front occidental: Alemanya volia atacar

amb tots els seus esforços militars a
França a través de Bèlgica, volent
conquerir-la en poc de temps (Pla
Schlieffen) i després concentrar tots els
seus esforços al front oriental (Imperi Rus).
2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.1. La guerra de
moviments (1914):

Front occidental:
Alemanya va atacar a
França a través de Bèlgica,
però será frenada a la
batalla de Marne, prop de
París.

Britànics aguarden a l’enemic a la vora del riu Marne. Aquesta batalla

(setembre de 1914) va canviar el signe de la guerra.
2. Les fases de la guerra (1914-1918)

2.1. La guerra de moviments (1914):

Front oriental: Alemanya i Austro-Hongría

atacaren Rússia.
 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.2. La guerra de posicions (1915-1916):

En 1915 els fronts es van estabilitzar i es va

produir la llarga i brutal “Guerra de
Trinxeres”, on apenes hi havien avanços.

Durant la guerra, es van arribar a excavar 40.000 kilòmetres de trinxeres, una

llongitut que ens permitiría pegar-li la volta al món. En teoría, era possible
caminar baix terra sense interrupció des de Bèlgica fins a Suissa.
 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.2. La guerra El panorama
de posicions habitual en un lloc
(1915-1916): d’observació de la
primera línea de
combat; bolses
L’objectiu dels d’arena,
països en guerra alambrada de
era causar el pues, i més lluny,
màxim desgast la "tierra de nadie",
maerial i humà a per la que en
l’adversari. qualsevol moment
vindrien els
alemanys.
 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.2. La guerra de
Entre febrer i desembre de 1916 es
posicions (1915-1916):
van lliurar en el front occidental
les batalles de Verdún i Somme,
Les batalles de Somme les més llargues i sagnants de la
i Verdún foren les més Primera Guerra Mundial, amb dos
milions de morts entre ambdues.
importants del període
per la quantitat de
baixes, encara que no
van tindre majors
conseqüències
No havia existit en la història militar, fins
bèliques. aleshores, tal quantitat de baixes i de
destrucció en batalla. Però malgrat les
baixes, les batalles quasi tingueren
conseqüències, doncs les linies de trinxeres
tan sols es van moure uns kilòmetres.
 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
Batalla de Somme (1916)

Escena: https://www.youtube.com/watch?v=1wOkSQaT3Ho

Batalla de Verdún (1916)

Escena: Pelicula 1917 Trinxeres

 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.3. Les grans ofensives
(1917-1918):
A partir de 1917 es trenca la
igualtat dels fronts degut a:

- L’esclat de la Revolució
Russa i la seua retirada de la
Guerra.

Cansat de la guerra i la pobresa que estava provocant, el poble rus va donar el seu suport al grup polític
dels bolxevics, qui va dur a terme una revolució socialista que va derrocar al Zar i va instaurar un règim
baix les idees de Marx i el lideratge de Lenin.
2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.3. Les grans ofensives
(1917-1918):
A partir de 1917 es
trenca la igualtat dels
fronts degut a:

-L’entrada a la guerra
dels Estats Units,
potencia emergent,
contra Alemanya.
Soldats estadounidencs es protegeixen del gas mostaza alemany. L’entrada
dels Estats Units a la Guerra fou una de les causes de la derrota alemanya.
 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.3. Les grans ofensives
(1917-1918):
A partir de 1917 es
trenca la igualtat dels
fronts degut a:

-El desgast material i

humà i la impopularitat
de la guerra entre els
soldats.

Soldats francesos en una fossa comú

 2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.3. Les grans
ofensives
(1917-1918):

A finals de 1917,
els aliats
atacaren de
forma
coordinada als
imperis centrals,
que no van
poder resistir.
2. Les fases de la guerra (1914-1918)
2.3. Les grans
ofensives (1917-
1918):
El desgast i les
derrotes
(Marne)
portaren a la
rendició dels
imperis centrals
en noviembre
de 1918, posant
fi a la Gran
Guerra.
La treva de Nadal de 1914: una lliçó a la
humanitat
Un dels successos
més emotius
ocorreguts durant
la guerra fou, sens
dubte, la Treva de
Nadal en 1914 en
les trinxeres del
front occidental. .
La treva de Nadal
de 1914:
Per millorar la moral de les seues tropes en dates
nadalenques, el Káiser va manar enviar adornos
nadalencs al front occidental.

El 24 de desembre de 1914,
els alemanys van començar a
decorar les seues trinxeres,
y després continuaren amb
la seua celebració cantant
villancicos. Les tropes
britàniques en les trinxeres
a l’altra banda van En els dos llocs continuaren l’intercanvi cridant salutacions de
respondre aleshores amb Nadal els uns amb els altres. Prompte ja havia cridades a visites
villancicos en anglés. en la terra de ningú, on xicotets regals foren intercanviats:
whisky, cigarretss, etc. L‘artilleria en aquesta regió va romandre
silenciada aquella nit.
La treva de
Nadal de
1914:
La treva es va propagar en
tot el front i es calcula que
més de 100.000 soldats van
frenar la barbàrie durant el
24 i el 25 de
desembre. Després del
paró nadalenc, els soldats
tornaren a les seues
trinxeres i reanudaren el La treva també va permetre que els caiguts recents foren recuperats des de darrere de les línies i
conflicte. enterrats. Es van conduir cerimònies d’enterro amb soldats dels dos bàndols del conflicto plorant les
pèrdues junts i oferint-se el seu respecte.
El dia que el Nadal va guanyar la guerra: La treva
de Nadal de 1914
Però la història més preciosa fou a les trinxeres de Ypres, Bèlgica, on soldats alemanys i britànics jugaren un
partit de fútbol en aquella terra. “Un soldado escocés apareció cargando un balón de futbol,
y en unos cuantos minutos ya teníamos juego. Los
escoceses hicieron su portería con unos sombreros raros,
mientras nosotros hicimos lo mismo. No era nada sencillo
jugar en un terreno congelado, pero eso no nos desmotivó.
Mantuvimos con rigor las reglas del juego, a pesar de que el
partido sólo duró una hora y no teníamos árbitro. Muchos
pases fueron largos y el balón constantemente se iba lejos.
Sin embargo, estos futbolistas amateurs, a pesar de estar
cansados, jugaban con mucho entusiasmo. Nosotros, los
alemanes, descubrimos con sorpresa cómo los escoceses
jugaban con sus faldas, y sin tener nada debajo de ellas.
Incluso les hacíamos una broma cada vez que una ventisca
soplaba por el campo y revelaba sus partes ocultas. Sin
embargo, una hora después, cuando nuestro Oficial en Jefe
se enteró de lo que estaba pasando, mandó a suspender el
partido. Un poco después regresamos a nuestras trincheras y
la fraternización terminó. El partido acabó con un marcador
de tres goles a favor nuestro y dos en contra. Fritz marcó
dos, y Tommy uno”.

Extracto de una carta escrita por el teniente alemán Johannes

Niemann, en Ypres (Bélgica), 25 de diciembre de 1914
Els efectes de la guerra?
3. Les condicions de la Guerra: per què es va dir
la Gran Guerra?
LA VIDA A LES TRINXERES
 La vida a les
trinxeres

L’estancament dels
fronts a l’inici de la
guerra va portar a la
creació d’una llarga
línea de trinxeres
alemaes i aliades
que atravesaven el
front occidental. Les
trinxeres de cada
bàndol es separaven
per 100 metres en
l’anomenada “tierra
de nadie”.
La vida a
les trinxeres
Les mínimes condicions
d'higiene propagaren el
tifus,el cólera, els polls i
les rates. Degut a la
proximitat de l’enemic,
els soldats no podien ni
tan sols enterrar als
morts, el que agreujava
el problema.
 La vida a les trinxeres
“Escribo esto en un
hoyo muy avanzado
cavado en la tierra a
unos 150 m de la
trinchera enemiga. A
80 m de nosotros
yacen unos 6-8
franceses muertos,
que están ahí desde
hace ya unos meses.
Con mis prismáticos
puedo ver el color de
putrefacción,
ceniciento, casi negro,
del rostro de uno de
ellos”.

Ernst Jünger el 4 de gener de

1915 en el seu Diario de
guerra (1914-1918).
 La vida a
les trinxeres
Poques fotografies a la
història han reflectit
d'una forma tan terrible
la mirada de la bogeria.

Un soldado con síndrome de “shell-

shock” (Síndrome de fatiga de combate)
en una trinchera durante la Batalla de
Courcelette a mitades de Septiembre de
1916. El estrés a los que estaban
sometidos los soldados provocó una
rápida desmotivación, y en muchos casos,
problemas psíquicos. El enemigo “vivía” a
sólo cien metros y el estado de alerta era
prácticamente constante, debido a los
bombardeos sobre las trincheras.
El mundo en llamas: la
larga guerra (1914-
1945)

Fotografíes a color:

- Primera Guerra Mundial

- Període d’entreguerres
- Segona Guerra Mundial
 La guerra en color
La Primera Guerra Mundial fou la primera guerra
fotografiada. Però fins ara mai haviem pogut veure a
color gran part dels centenars d’estampes bèliques i
quotidianes que el conflicte europeu va deixar.
Gràcies a les tècniques de colorejat modern, podem
veure moltes d’elles a color.

Soldats francesos posen en una trinxera

Soldats
francesos en un
lloc d’afaits.
França va movilitzar a
milers de ciutadans de
les seues colònies per
enviar-los al front

Soldat d'Indoxina

Soldats argelins

Soldats marroquís Soldats senegalesos

 També hi havia gran
varietat d’ètnies entre
les tropes angleses.

Soldats escocesos fets presoners pels alemanys.

Soldats australians
 Soldats miren al front des de la
trinxera.

Soldats ferits posats a prendre aire

fora de l’hospital de campanya on es
troben, es protegeixen de sòl amb
sombrilles i paraigües.
Camillers en 1917 traslladant un
ferit a pocs kilomètres de la
batalla de Passchendaele (on van
morir un total de 475.000
soldats).
Anna Coleman Ladd arreglant
amb màscares els rostres
desfigurats dels soldats.
Anna Coleman Ladd arreglant
amb màscares els rostres
desfigurats dels soldats.
Anna Coleman Ladd arreglant amb
màscares els rostres desfigurats dels
soldats.
 El potencial del bàndols

Geogràficament les Potències Centrals comptaven amb

l'avantatge de conformar una unitat compacta, però aquesta
situació comportava haver de lluitar en dos fronts al mateix
temps.

Demogràficament, la Triple Entesa superava a la Triple

Aliança. La Triple Entesa comptava amb 255 milions
d'habitants (França: 39, Gran Bretanya: 45, Rússia: 171),
front als 117 milions de la Triple Aliança (Alemanya: 65,
Àustria-Hongria: 52).
 L’economía al servei de la guerra
Degut a la Segona Revolució Industrial, va impulsar la creació de nous
armaments, encara que seguiren utilitzant-se mitjans tradicionals.
 L’economía al servei de la guerra
Filferro espinós

Efectes del Gas mostassa

Ametralladora pesada

L’economía al
servei de la
guerra
Tancs pesats: Marc I britànic
A7V alemany

En la Primera Guerra Mundial vam
començar per primera volta la guerra
submarina, la guerra aèrea i les armes
químiques.
Los alemanes fueron pioneros
en la guerra submarina y no
tuvieron rival en los mares.
El hundimiento de buques
norteamericanos por los
sumarinos alemanes que
comerciaban con Inglaterra
produjo la entrada en la
contienda de Estados Unidos.
Las armas químicas
tuvieron
consecuencias
devastadoras para
los soldados. Los
tratados
internacionales
prohibieron su uso
en las guerras tras
la Primera Guerra
Mundial.
Los cazas (aviones con ametralladoras)
llevaron la guerra al aire.
La mobilització general

Les nacions que van participar a la

Gran Guerra, van recórrer a la
propaganda bèl·lica: la premsa i la
impremta foren controlades pels
governs, i s'empraren per a exaltar
el patriotisme i advertir sobre els
perills als que s'enfrontava el país.
La mobilització general
Les nacions que van participar a la
Gran Guerra, van recórrer a la
propaganda bèl·lica: la premsa i la
impremta foren controlades pels
governs, i s'empraren per a exaltar
el patriotisme i advertir sobre els
perills als que s'enfrontava el país.
Apel·laren inclús al patriotisme dels
ciutadans, advertint de que la nació
corria en perill.
La mobilització general

Baviera! El teu país es troba en

flames
 L’INCORPORACIÓ MASSIVA DE LA DONA AL TREBALL

Degut a que els homes anaren abandonant massivament

els seus llocs de treball degut a que havien d’acudir a la
guerra, es va pal·liar aquesta escassetat de mà d’obra
amb recorrent a la mà d’obra femenina.
L’INCORPORACIÓ MASSIVA DE LA DONA AL TREBALL
La incorporació femenina en massa a la
producció industrial va suposar un gran
canvi, sobretot en aquells països que acabarien
guanyant la guerra: les dones van prendre
consciència de la seua importància en la
societat, i per això van començar a
demandar millores en la seua situació
social. Entre altres demandes, la més
important era la del dret a vot: es va iniciar el
denominat moviment sufragista, i durant
les dècades següents la dona conqueriria certs
drets polítics i legals.
4. Les conseqüències de la Primera Guerra
Mundial
 4. Les conseqüències de
la Primera Guerra
Mundial

Conseqüències demogràfiques

• La guerra más destructiva fins

aleshores: 10 milions de soldats
moriren.
• Milions de persones moriren de
forma indirecta (hambrunes,
epidèmies, etc.)
 4. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
Conseqüències
econòmiques:

Destrucció de la
economía de
França, Gran
Bretanya iAlemanya
(reconstrucció lenta
i costosa).
Estats Units es va
convertir en la
primera potencia
económica La calle Saint-André en Reims,
mundial.
després d’un bombardeig (4 d'abril
de 1917)
 4. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
Conseqüències
polítiques:

Reordenació del
mapa d'Europa i
desaparició dels
imperis europeus
derrotats a la
guerra.
 4. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Conseqüències polítiques:

El president dels EUA, Wilson, va acordar

una sèrie de 14 punts, amb un objectiu
clar d’acordar una pau mundial i
d’absència de revenja.

En aquests 14 punts de Wilson, es va crear

a proposta seua, la Societat de Nacions.
 4. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Conseqüències polítiques:

Creació de la
Societat de Nacions
(antecedent de la
ONU) com àrbitre
internacional,
encara que va
fracasar en el seu
objectiu.
 4. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
Conseqüències polítiques:

L’organització de la Pau es va
inaugurar a París en 1919.

El més important fou el Tractat

de Versalles, on se li van imposar
les condicions de pau a
Alemanya i els seus aliats,
exigint-los reparacions de guerra
i culpant-los del conflicte
ocasionat.
4. Les conseqüències de la Guerra
La pau que va portar a la guerra… 20 anys després.

A las 11 de la mañana del 11 de

noviembre de 1918, en el vagón
de un tren en el bosque de
Compègne, Francia, se firmó uno
de los acuerdos de paz más
importantes de la historia. Las
condiciones en que se firmó la
rendición de Alemania fueron un
desencadenante directo del
desencanto alemán (se pensaba que
los altos cargos militares habían
traicionado a los soldados al firmar
la paz sin haber sufrido grandes
derrotas), que llevó al nazismo y al
espíritu de revancha que llevaría al
mundo, veinte años después, a la
Segunda Guerra Mundial.
 Tractat de Versalles (1918)

https://www.youtube.com/watch?v=7YYD3jH
Uj9I&t=108s
Conseqüències socials i
ideològiques:

Les ganes de revenja

després de la guerra, les
dures penes imposades als
vençuts i a la por del
comunisme va portar a
l’auge d’un nou moviment
social: el feixisme.

En Alemanya es va instaurar la República de Weimar, un règim que no va

poder fer res contra la terrible crisi del seu país. Aquesta situación fou
l’origen del discurs populista, revenjista i antisemita dels nazis d’Adolf Hitler.
Conseqüències
socials i
ideològiques:

La guerra va portar
al deteriorament
del nivel de vida
europeu i
l’augment del
malestar i
l’agitació social.
Conseqüències
socials i ideològiques: L’èxit de la
Revolució
Les agitacions socials,
junt a l’exemple de la Russa fou un
Revolució Russa, va exemple per al
produir un increment de marxisme
l’afiliació a les ideologies europeu, que
marxistes a Europa.
es va fer més
fort (ja que la
revolució era
possible).
LA REVOLUCIÓ RUSSA (1917)
5. Context històric i causes de la Revolució Russa

Context històric:

Rússia era una monarquia

absolutista governada pel Tsar,
que posseía el poder polític i
religiós. El seu poder es sustentava
en tres pilars:

El Tsar
Nicolás II
(1868-1917),
l’últim Zar de
Rússia.
Nicolás II i Jorge V, cosins o germans bessons?

El Tsar Nicolás II
mantenía un
extraordinario parecido
físico con su primo el rey
de Inglaterra, Jorge V
(1865-1936). Pocas veces
en la historia han
coincidido en la misma
época histórica dos
personajes con tal
categoría política y tan
semejantes físicamente.
 5. Context històric i causes de la
Revolució Russa
A inicis del segle
XX, Rússia encara
seguía vivint en
l’Àntic Règim
amb una
industrialització
pràcticament
nula:
5. Context històric i causes de la
Revolució Russa
90% de la
població:
agricultura.
5% de la Agricultors a la
població: Rússia zarista.
indústria. La situació del
5% de la camperolat rus
població: era
d’extraordinàri
noblesa i
a pobresa a
clergat.
inicis del segle
XX.
 La Rússia zarista a tot color
Aquestes fotografies de vius colors
van ser preses per l'aristòcrata
rus Serguei Mikhailovich Prokudin.
El color que aconsegueix en les
fotografies, únic en el seu temps,
són producte d'una exclusiva tècnica
fotogràfica que ell mateix va
desenvolupar.
El rus va prendre milers d'imatges
entre 1909-1912, mentre recorria
l'imperi rus, armat amb una passada
especial de el tsar Nicolás II.
Els seus viatges ho van portar a tots els confins de l'Imperi. En la imatge, en l'extrem
nord de la frontera afganesa veiem a *Prokudin-*Gorskii (amb abric beix) viatjant en
una carreta rústica.
Cada imatge era capturada tres vegades, amb els filtres roig, blau i verd. Projectada en conjunt, la
triple apareixia a tot color. Va ser només després de l'arribada de la fotografia digital quan es va fer
possible crear impressions d'alta qualitat de color com les que havia aconseguit Prokudin-Gorskii.
En poc temps, els subjectes de les fotografies *Prokudin-*Gorskii es veuria sumit en la
guerra. Alguns van fugir durant la Primera Guerra Mundial i la guerra civil que va seguir a
la Revolució Russa, i altres es van convertir en ciutadans soviètics.
El segon home a la dreta, dempeus, apareix borrós perquè degué moure's durant
una de les tres exposicions de color per separat.
Temples a la ciutat de Samarcanda (actual Uzbequistán), que va capturar Rússia
abans de la guerra, ara estan destruïts.
L'Imperi rus donava cabuda a una amplíssima gamma ètnica de població. Musulmans, eslaus i russos
s'englobaven dins dels dominis del Tsar. A la foto podem veure a dignataris, acadèmics i escolars
musulmans de la ciutat de Samarcanda amb els seus millors gal·les, al costat de persones pobres.
5. Context històric i causes de la Revolució
Russa
La crisi de l'Imperi Rus

La mala situació social i

econòmica i la
influència dels nous
moviments socials
generaren descontent a
la població a inicis del
segle XX.
 La matança de San Petersburg: el Diumenge
Sagnant (1905)

El 22 de gener 1905 es va
produir una revolta massiva de la
població russa contra el govern
del Tsar. 1200 treballadors es
van manifestar pacíficament
enfront de les portes del Palau
d’Hivern a Sant Petersburg,
residència del tsar Nicolau II. La
resposta del govern fou la brutal
repressió per part de la Guàrdia
Imperial Russa de cara als
manifestants.
 La matança de San Petersburg: el Diumenge
Sagnant (1905)

La Guàrdia Imperial va disparar

contra la multitud sense
importar sexe o edat. Al final del
tiroteig, amb les bales que només
eixien dels fusells dels soldats,
l'esplanada va quedar sembrada
amb 200 morts i 800 ferits.
Molts dels morts i ferits eren
xiquets i dones.
 “(…) Un tercio de Rusia se halla en estado
de prevención, o sea, fuera de la ley. El
ejército de policías uniformados y secretos
aumenta sin cesar. Las cárceles, lugares de
destierro y presidio están repletos, además
de cientos de delincuentes comunes, de
presos políticos a los que ahora se añaden
también los obreros (…).
Y como resultado de toda esta intensa y
despiadada labor de gobierno la población
agrícola va empobreciéndose de año en
año hasta el punto de que el hambre se ha
convertido en un fenómeno normal (…).
La autocracia es una forma de gobierno
caduca (…).”
León Trotski (1879-1940)
León Trotski, Carta al tsar Nicolás II, 1902.
5. Context històric i causes de la
Revolució Russa

La crisi de l'Imperi Rus

L'entrada de Rússia en la Gran

Guerra en 1914 va avivar les
revoltes entre els qui demanaven
al Tsar que atenguera les
necessitats del seu poble.

Una de les últimes fotografies de la família Romanov, amb el tsar Nicolás II al capdavant, en 1917
 Rasputín, el fosc conseller
Monjo i aventurer, Rasputín va nàixer en 1872. Se li atribuïa el poder de
curar malalties i predir el futur. Es va guanyar la confiança de la família
reial, la qual cosa li va atorgar un immens poder en els últims anys del
Tsar. Mentre Nicolás II va assumir el comandament de l'exèrcit, Rasputín
es va fer amb el control absolut del govern.

Rasputín era un home de

fosca i penetrant mirada i
d'enorme carisma. Se'l En la pel·lícula Anastasia (1997) Rasputín torna a la vida per a intentar
considerava un home sant. fer-se, de nou, amb el poder de Rússia.
 La mort impossible de Rasputín
La seua posició de poder li va enemistar
amb la noblesa russa. Una conjura de
nobles liderada pel príncep Yusupov va
intentar assassinar-lo mitjançant
enverinament el 30 de desembre de
1916 en un sopar, encara que,
sorprenentment, el verí no va assortir
cap efecte a pesar que se li va donar la
dosi suficient per a matar a cinc
persones.
Sorprés, Yusupov va disparar a Rasputin
amb una pistola i el monjo va caure a
terra. Quan Yusupov es va acatxar per a
comprovar l'estat del “cadàver”,
Rasputin va obrir els ulls, va alçar els
braços i va intentar escanyar-lo.
 La mort impossible de Rasputín
Advertits pel soroll, els còmplices
que esperaven fora van entrar a
l'habitació i van tornar a disparar
contra Rapustin, que va tornar a
caure a terra. Segons després van
comprovar horroritzats com
Rasputín estava intentant alçar-se
de nou.
Desesperats, van emmanillar al
moribund i van decidir tirar-ho a
un riu gelat en el qual, després de
diverses hores, va morir
d'ofegament i hipotèrmia. Això
mateix va confirmar anys després la
seua sorprenent autòpsia.
 5. Context històric i causes de la
Revolució Russa
La crisi de l'Imperi Rus

En 1917, després de
nombroses derrotes en
la guerra, va donar
principi un moviment
revolucionari
antimonàrquic i
posteriorment marxista: El líder marxista rus, Lenin, envoltat dels seus partidaris durant la
la Revolució Russa Revolució de 1917, la qual va ser primer una revolució burgesa
(Revolució de Febrer) i, després, una vegada va prendre el poder de
Rússia, una Revolució marxista.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució de Febrer

Al febrer de 1917, es va
produir una manifestació
massiva a Sant
Petersburg de diversos
grups socials contra el
govern tsarista.

Manifestació a Rússia en favor de la revolució en la

capital, Sant Petersburg (Petrograd)
6. Les 2 fases de la Revolució Russa: Febrer i Octubre
(1917)
“El antiguo régimen ha llevado al país a la ruina y a la
población al hambre. Era imposible soportarlo por más
La Revolució de Febrer tiempo (…) El viejo poder debe ser derrocado para dar
lugar a un gobierno popular. A fin de ganar esta lucha por la
Una sèrie de vagues, democracia, el pueblo debe crear sus propios órganos de
amotinament de tropes i gobierno. Ayer, 27 de febrero, se formó un Soviet de
diputados obreros compuesto por representantes de las
les dures condicions de
fábricas, talleres, partidos y organizaciones democráticas
fam i subsistència, van socialistas. El Soviet (…) se ha fijado como tarea esencial
obligar el tsar a abdicar organizar las fuerzas populares y luchar por la consolidación
del tron. de la libertad política y del gobierno popular.”

Arenga publicada en Izvestia, periódico portavoz del Soviet.

27 de febrero de 1917.
6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)

La Revolució de Febrer

Després d'això, es va
instaurar una república i un
govern provisional
(Assemblea constituent)
presidit per Alexander
Kerenski.

Alexander Kérenksi (1881-1970) va assumir el poder del govern

provisional després de la revolució de febrer.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució de Febrer
El govern va haver
d'enfrontar-se a
l'oposició dels dos
partits d'inspiració
socialista: bolxevics i
menxevics, i als consells
revolucionaris (soviets).
Manifestacions contra el
govern provisional. Entre
febrer i octubre de 1917, es
van produir nombroses
manifestacions contra el
govern provisional que van
enfrontar a les dues grans
postures del socialisme. Els
menxevics es van negar a la
presa del poder revolucionari
i advocaven per un pacte
polític amb els liberals, la
qual cosa rebutjaven
enèrgicament els bolxevics.
La Revolució de Febrer
Termes importants:
Bolxevic Menxevic Soviet
Partit obrer Partit burgés Assemblea
radical, socialista, d'obrers i soldats
d'inspiració partidari de la durant la
marxista, partidari presa del poder Revolució Russa.
de la conquesta mitjançant la
immediata del democràcia.
poder.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució de Febrer

Aquest govern
provisional va ser
incapaç si es fes amb el
control del país mentre
les assemblees
revolucionàries (soviets)
van anar prenent cada
vegada més poder. Reunió del Soviet de Petrograd (Sant Petersburg) el més poderós
de Rússia. El suport d'aquest Soviet va ser essencial per al triomf
del colp d'estat donat pels bolxevics contra el govern provisional.
Va morir realment
Anastasia? La película de
animación Anastasia
(1997) trata sobre
Després de la revolució de febrer de cómo una joven
1917, la família reial va ser empresonada, amnésica descubre
i durant la mitjanit del 17 de juliol tots els ser la auténtica
seus membres van ser assassinats. Anastasia.
Quan es van emportar els cossos fora,
una o més d'una de les filles del Tsar van
començar a plorar, i van ser rematades
amb colps al cap.
Això va avivar la llegenda que
*Anastasia va sobreviure a l'afusellament i
va poder escapar. Durant dècades,
diverses *Anastasias impostores van dir ser
la princesa tsarina. La més famosa de
totes va ser Anna Anderson, les proves
d'ADN de les quals van donar per falsa la
seua història.
Anastasia (1901-1917) y Anna Anderson (1896-1986)
Lenin: el marxisme es
va fer carn
Lenin (Vladimir Ilich Ulianov, 1870-1924) va
ser el teòric i el líder de la Revolució Russa.
Va portar a la pràctica, per primera vegada en
la història, el pensament revolucionari de Karl
Marx, basat en l'assumpció del poder i dels
mitjans de producció per mitjà dels obrers.
 Lenin: el marxisme es va fer carn
Lenin era el líder del Partit
Bolxevic, el naixement del qual
es va produir quan el Partit
Socialista Rus (Partit Obrer
Socialdemòcrata Rus) es va
dividir en dos: els bolxevics,
partidaris de la Revolució
violenta, i els menxevics,
partidaris de la presa del poder
mitjançant la democràcia.
Els menxevics Pável Axelrod, Yuli Mártov i Alexandr
Martýnov, Estocolm, maig de 1917.
 Lenin: el marxisme
es va fer carn
Lenin va prendre el poder definitivament després
de la Revolució d'Octubre, ajudat pels soviets, als
quals va dir entregaria tot el poder, i pel seu aliat
Trotski. Una vegada va triomfar la Revolució, va
proclamar la Dictadura del Proletariat i, amb
això, el primer Estat marxista de la història.

Trotski, líder de la Revolució Russa al costat de Lenin.

 La momia de Lenin
Lenin va morir prematurament en 1924 a causa d'una
malaltia cerebral. Tal va ser la devoció que es li va fer
després de la seua mort que el seu cadàver va ser
embalsamat i mostrat en públic en la Plaça Roja de
Moscou com un mite vivent del comunisme. Encara hui
pot ser visitat.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució d'Octubre

A l'octubre de 1917,
liderats per Lenin i Trotski,
els bolxevics, que
controlaven els soviets més
poderosos, van
enderrocar al govern
provisional i van instaurar
el primer govern marxista
del món.

Lenin donant un discurs a les masses en 1920.

 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució d'Octubre

Les primeres mesures

dels bolxevics després
de la revolució
d'octubre van ser:
Retirada de la guerra.
La primera gran mesura de la nova Rússia bolxevic va ser la rendició en la
Primera Guerra Mundial davant Alemanya, signada el 3 de març de 1918 a
la ciutat de Brest-Litovsk. En imatge veiem a Trotsky (abric negre)
arribant a Brest-Litovsk amb dignataris alemanyes per a la signatura del
tractat de pau, a través del qual Alemanya va imposar a Rússia les
fronteres que veiem en la imatge de la dreta.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La Revolució d'Octubre

Les primeres mesures

dels bolxevics després de
la revolució d'octubre
van ser:
- Abolició de la propietat
privada, terres i fàbriques
per als soviets.
Cartell propagandístic de l'URSS sobre el sector agrari. Una de les primeres mesures dels bolxevics
en el poder va ser el donar-li als soviets tot el poder sobre la terra i els mitjans de producció. Això va
portar al fet que aquests passaren a ser de propietat comunal, encara que per a això milers de
propietaris i empresaris perderen les seues propietats.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917
La Revolució d'Octubre

Les primeres mesures dels

bolxevics després de la revolució
d'octubre van ser:
- Establiment de la Constitució
de 1918 basada en els principis
marxistes de la Dictadura del
Proletariat.
Portada de la
constitució
bolxevic de 1918.
Els decrets d'octubre:

1. Pau immediata:
El govern obrer i llaurador instituït per la revolució […]
proposa a tots els pobles en guerra i als seus governs entaular
immediatament converses amb vista a una pau democràtica
equitativa.

2. Decret sobre la terra:

La gran propietat sobre el sòl es declara immediatament abolida
sense cap indemnització. Les finques dels terratinents, igual que
totes les terres de la corona, els convents, l'Església, amb tots els
seus bestiars i ferramentes, els seus edificis i totes les
dependències, passen a dependre dels comités agraris comarcals
i dels Soviets […].

3. La formació del govern:

El Congrés dels Soviets de diputats obrers, soldats i llauradors de
tota Rússia decideix [...] formar un govern provisional obrer i
llaurador.

Segon Congrés dels Soviets de totes les Rússies,

25-26 d'octubre de 1917.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)

La guerra civil i el
naixement de l'URSS

Entre 1918 i 1920, va

tindre lloc una guerra
civil entre els bolxevics
(exèrcit roig) i els
contrarevolucionaris
(exèrcit blanc),
secundats per les
potències aliades de
la Primera Guerra
Mundial).
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa: Febrer i Octubre (1917)

La guerra civil i el
naixement de l'URSS

El triomf dels
bolxevics va propiciar
el naixement de
l'URSS en 1922: Unió
de Repúbliques
Socialistes
Soviètiques.
La bandera i el símbol obrer (falç i martell) que identificava al partit
bolxevic, que es convertiria en el símbol dels partits comunistes de tot
el món.
 6. Les 2 fases de la Revolució Russa:
Febrer i Octubre (1917)
La guerra civil i el
naixement de l'URSS

En 1924 va morir
Lenin i Josif Stalin es
va convertir en el
seu successor
(després d'una lluita
pel poder amb
Trotsky), implantant
una dictadura
comunista
totalitària.
León Trotsky (1879-1940). Josep Stalin (1878-1953).
 Trotski mai va existir
Després de la mort de Lenin,
Stalin i Trotski van lluitar pel
lideratge del Partit, sent el
primer el que es fera amb el
poder. Després d'això, Trotski
va fugir de Rússia i Stalin va
començar a esborrar tot vestigi
del vell líder bolxevic.
Malgrat el seu desterrament a
Mèxic, Trotski va morir
víctima d'un atac orquestrat
per Stalin, assassinat pel
comunista espanyol Ramón
Mercader, clavant-li una piolet
Stalin va fer esborrar a Trotski de totes les fotografies en les quals
al cap.
apareixia al costat del gran líder revolucionari Lenin
A jugar!!!!
https://create.kahoot.it/details/la-primera-guerra-
mundial-y-la-revolucion-rusa/b07345aa-6750-4630-
8fb9-b5b1a70b3a1f?fbclid=IwAR29oaxHUelI-
83TuB1Z1J8-
6jaNldQt48RNyzq8WAW0mDBgDVoYENU5oX4