KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

1) Respon esquemàticament a les següents preguntes introductòries sobre la Segona

Guerra Mundial. Qui s’enfrontava? Quines eren les causes del conflicte? Quines
característiques presenta el conflicte (durada, fases del conflicte, armes i noves
tàctiques utilitzades)? Quin és el seu desenllaç?

Per una part teniem el denominat eix que l’integraven Alemanya , Italia y Japó junt
amb altres paisos que donaven suport a Alemanya com Hungria, Croacia, Bulgaria,
Rumania, Finlandia i Eslovaquia. De l’altre part estaven els aliats que el formaven
paisos com Estats Units, Regne Unit, Unió sovietica i Xina.

Una de les principals noves tactiques va ser introduida per l’exercit alemany, el
Blitzkrieg, que consistia en un atac rapid que aprofitava la movilitat, rapidesa i
sorpresa en el maneig de les tropes de terra amb suport de l’aviació. Les causes del
conflicte van ser diferents, tant politics, economics com socials i ideologics, tot aixo va
ser despres de la finalitzacio de la primera guerra mundial amb e tractat de Versalles i
a mes a mes hi havia la gran depressio, entre altres factors. La guerra va finalitzar
amb la derrota de les potencies de l’eix gracies a l’entrada de paisos potents com
Estats Units i la Unio sovietica. Aquesta guerra va durar desde el 1939 fins el 1945.

Molt resumidament, la Segona Guerra Mundial va començar “oficialment” l’1 de

setembre de 1939 amb l’atac alemany contra Polònia. No obstant, des de 1937 el
Japó havia atacat a la Xina, en un conflicte que quedarà integrat dins de
l’enfrontament global.

Les causes de la guerra cal començar a buscar-les en el desenllaç de la Primera Guerra

Mundial, i les humiliacions i la hiperinflació patides per Alemanya en els Tracats de
Pau posteriors. Hitler i la seva ideologia expansionista instrumentalitzaran el
ressentiment del poble alemanys contra els jueus, els comunistes i Occident, violarà
els tractats de pau, reconstruirà l’exèrcit i portarà el país a la guerra. Per la seva
banda, l’Imperialisme japonès i l’expansionisme italià, frenats per la GB, França i els
EUA trobaran amb l’Alemany nazi el seu aliat ideal.

La Guerra passarà per dues fases clarament diferenciades: la primera, des de 1937/39
a 1942 aproximadament, caracteritzada pel fet que la iniciativa estarà en mans de les
potències de l’Eix (Alemany, Japó i Itàlia), que mitjançant ràpides operacions militars
assoliran clares victòries sobre Polònia, França, Bèlgica i Holanda, Noruega, Grècia i
Iugoslàvia i finalment la URSS, a l’escenari europeu, i a les colònies britàniques,
franceses, holandeses, la Xina i finalment a les dels EUA (com Las Filipinas) a l’Extrem
Orient.

Paradoxalment, però, quan les potències d’Eix assoleixen la màxima expansió

territorial, s’inverteix la tendència i la iniciativa passarà als aliats.

A la Gran Bretanya i la França lliure s’afegiran, l’estiu de 1941, la URSS i, el desembre

de 1941, els EUA, que mobiltzaran tots els seus recursos humans i materials per
guanyar la guerra. La Guerra Total.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

Des de 1942 les victorioses ofensives aliades s’aniran succeint al front oriental, al
nord d’Àfrica, a Itàlia i finalment a França, assolint-se la victòria el 1945 amb la
derrota total i ocupació d’Alemanya i el Japó.

Entre les novetats del conflicte, cal destacar l’ús de l’aviació i els tancs, la superació
de les trinxeres, la guerra psicològica (atacs a la població civil per desmoralitzar el
rival, posada en pràctica per alemanys i italians a la Guerra Civil espanyola), i
finalment les polítiques d’extermini dels nazis.

2) Quins canvis territorials van suposar el desenllaç i els acords de Pau posteriors a la
Segona Guerra Mundial a Europa, Àfrica i Extrem Orient? Compareu els canvis
territorials que es produeixen a conseqüència de la Primera i la Segona Guerra
Mundial, i les seves conseqüències econòmiques posteriors.

Com a la Primera Guerra Mundial, també el desenllaç final de la guerra i els “acords
de pau” posteriors van tenir importants efectes econòmics:

-Per una banda, tenim els canvis territorials: Alemanya perd part del seu territori en
benefici de Polònia, que també perd territoris en benefici de la URSS. Japó i Itàlia
perden totes les seves colònies, i la URSS també recupera les repúbliques Bàltiques i
la Moldàvia.

-També s’estipulen sancions contra els responsables de la guerra, proporcionalment

clarament inferiors a les de l’anterior conflicte, que seran calculades sobre l’estoc de
K, no en divises, sobre producció. Efectes menys negatius que la 1ºGM.

-Creació de l’ONU, en substitució de la SDN, per vetllar per la pau.

Com a la Primera Guerra Mundial, també el desenllaç final de la guerra i els “acords
de pau” posteriors van tenir importants efectes econòmics:

Els canvis territorials, que van ser molt menys importants que els que es van produir
després de la Primera: Alemanya queda dividida i perd part del seu territori en
benefici de Polònia, que també perd territoris en benefici de la URSS. Japó i Itàlia
perden totes les seves colònies, i la URSS també recupera les Repúbliques Bàltiques i
la Moldàvia. En conseqüència, els efectes econòmics seran menors, limitats
addicionalment pels resultats positius en alguns països de la intervenció econòmica
dels EUA amb el Pla Marshall (cas d’Alemanya).
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

3) El finançament de la Segona Guerra Mundial va ser molt diferent al de la Gran

Guerra de 1914. Com es va finançar la Segona Guerra Mundial? Compareu les
formes de finançament dels dos bàndols enfrontats a la Primera i a la Segona
Guerra Mundial, i les seves conseqüències econòmiques posteriors (inflació,
endeutament extern, ...). (1)

S’intenta evitar un insostenible endeutament intern i extern, i els aliats, amb els EUA
com a principal prestador, i la GB, URSS, França, Xina com a principals receptors,
utilitzaran un nou sistema: "préstec i arrendament". En que consistia?

-EUA, la GB o indirectament la URSS optaran per l’augment dels impostos. -Alemanya

i Japó optaran per l’explotació dels recursos humans i materials dels territoris
ocupats, i els recursos materials i el treball forçat propi i aliat (presoners polítics,
jueus). També l’aprofitament d’unes relacions econòmiques desiguals amb el seus
aliats en el cas d’Alemanya (acords de clearing).

FINANÇAMENT DEL CONFLICTE

Partint de l’experiencia negativa de la Primera Guerra Mundial i la seva postguerra, el

finançament de la Segona serà molt diferent:

-S’intenta evitar un insostenible endeutament intern i extern dels aliats, i les tensions
inflacionistes que genera.

-Entre els aliats, amb els EUA com a principal prestador, i la GB, URSS, França, Xina
com a principals receptors, s’utilitzarà un nou sistema, "préstec i arrendament”, sense
generar endeutament amb els EUA.

-Per altra banda, els EUA, la GB o indirectament (via extracció) la URSS optaran també
per l’augment dels impostos. -Alemanya i Japó optaran per l’explotació dels recursos
humans i materials dels territoris ocupats, i els recursos materials i el treball
majoritàriament forçat propi i aliat (presoners polítics, jueus, voluntaris). També
l’aprofitament d’unes relacions econòmiques desiguals amb el seus aliats en el cas
d’Alemanya (acords de clearing).

4) Què són els Acords de Bretton Woods? Quins eren els seus objectius? Quines
institucions sorgiran directa o indirectament dels Acords. Quins resultats van donar
els acords durant els anys immediatament posteriors a la guerra? Existeixen encara
les institucions creades? Quina és la seva funció actual?

Els Acords de Bretton Woods foren uns acords econòmics que van permetre de
dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona
Guerra mundial. L'objectiu principal que es perseguia era crear una organització
monetària mundial i afavorir la reconstrucció i el desenvolupament econòmic dels
països afectats per la guerra.

Objectius:
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

-Evitar els errors del final de la Primera Guerra Mundial i la depressió dels anys 1930.

-Consolidar la supremacia econòmica i política del EUA i el seu model.

-Establir mecanismes de cooperació i coordinació en matèria financera i comercial:

A.Impulsar la recuperació i creixement del Comerç Internacional. Creació de

l’Organització Internacional del Comerç (OIC o ITO).

B.Reconstruir un Sistema Monetari Internacional fonamentat en el $ (i la £) i els

tipus de canvi fixos. Creació del FMI.

C.Impulsar la reconstrucció i el desenvolupament econòmic. Creació del Banc

Mundial o BIRD.

Resultats: fracàs inicial 1946-48.

- Fracassa la creació de l’OIC i la liberalització comercial. Les prioritats com la

reconstrucció, el desenvolupament econòmic i la manca de divises s’imposen
inicialment.

- Fracassa el retorn a la lliure convertibilitat i el TCF de la £ (Pla Moneda Clau)

- L’FMI obligat a suspendre temporalment les seves activitats.

- BIRD i FMI tenien recursos clarament insuficients.

Els acords de Bretton Woods són uns acords impulsats i negociats pels EUA i la GB en
plena guerra mundial (1942-1944) i aplicables al final del conflicte, que tenien com a
principals objectius:

-Evitar els errors del final de la Primera Guerra Mundial i la depressió dels anys 1930,
que havien perjudicat greument les relacions econòmiques internacionals.

-Consolidar la supremacia econòmica i política del EUA i el seu model.

-Establir mecanismes de cooperació i coordinació en matèria financera i comercial.

-Impulsar la recuperació i creixement del Comerç Internacional. Creació de

l’Organització Internacional del Comerç (OIC o ITO).

-Reconstruir un Sistema Monetari Internacional fonamentat en el $ (i la £) i els tipus

de canvi fixos. Creació del FMI.

-Impulsar la reconstrucció i el desenvolupament econòmic als paísos afectats per la

guerra i els PVD. Creació del Banc Mundial o BIRD.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

Resultats: fracàs inicial 1946-48.

-Fracassa la creació de l’OIC i la liberalització comercial. Les prioritats com la

reconstrucció, el desenvolupament econòmic i la manca de divises s’imposen
inicialment. Amb uns objectius més modestos i realistes es crea el GATT.

-Fracassa el retorn a la lliure convertibilitat i el TCF de la £ (Pla Moneda Clau)

-L’FMI obligat a suspendre temporalment les seves activitats.

-BIRD i FMI tenien recursos clarament insuficients.

El FMI i el BIRD existeixen actualment, encara que el context econòmic internacional

és molt diferent (tipus de canvi flexibles). Són institucions liberals condicionades pels
seus principals patrons (EUA, UE, Japó). Per substituir el GATT el 1994 es va crear
l’OMC, que impulsa la liberalització del comerç internacional.

5) Explica les principals diferències entre els plans de Keynes i White, i entre aquests i
els acords finalment signats. (Eichengreen pàgines 136-139 ...).

White no volia un proteccionisme amb les ecnomies, white va ser el principal eix
d’EUA per crear el FMI, en canvi, Keynes va ser per part del Banc mundial, era més
perquè no creia en la plena ocupació ni l’equilibri dels factors de producció. White
volia una recuperació més ajustada o més perfecta. Keynes volia una recuperació més
ràpida.

-En la flexibilitat dels tipus de canvi. Els britànics eren partidaris de flexibilitat en les
alteracions dels tipus de canvi i les restriccions canviàries, en funció dels objectius
prioritaris interns, mentre els americans dels fixos sense cap tipus de flexibilitat.

-Segons el pla britànic els països amb superàvit persistent a la BP havien d’assumir el
finançament il·limitat dels dèficits d’altres països. Els EUA s’oposaven totalment a
implicar una xifra gran de $.

-El pla britànic defensava el manteniment dels controls dels moviments internacionals
de capitals, i fins i tot, temporalment, de les transaccions per c/c. Els americans
pretenien una total liberalització d’uns i altres.

-Els britànics volien crear una nova banca i un nou mitjà de pagament d’àmbit
internacional.

Resultat final: tipus de canvi ajustables amb restriccions, poca capacitat de

finançament del futur FMI, i controls de moviments de capitals i per c/c temporal.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

6) Indica quines eren les principals diferències entre el Sistema de tipus de canvi fixos
(Patró $ or) sorgit dels Acords de Bretton Woods i els sistemes de tipus de canvi
fixos que s’havien utilitzat anteriorment.

Bretton Woods feia un dòlar or amb tdc, és a dir, 35$ per l’onza d’or, abans d’això es
feia un patró or, que qualsevol moneda tenia un valor respecte l’or i es podia obtenir
or, i no feia necessitat la presencia del dòlar per fer-ho. I el patró canvi or, que es feia
la no convertibilitat en or per divisa, sinó que es fixava un valor constant per cada
moneda amb l’or.

7) Explica en que consistien els controls de capitals i quina era la seva funció en el nou
marc institucional que es va anar creant a partir dels mateixos anys de la guerra.
Què vol dir Eichengreen, quan afirma que en el sistema de Bretton Woods “el
manteniment dels controls de capitals era essencial, a causa de l’absència d’un
mecanisme convencional d’ajustament” (en els sistemes internacionals de
pagaments). Pàg. 134.

El control de capitals eren restriccions per regular els fluxos d’entrada i sortida sobre
els comptes del país.
Amb aquella frase vol dir que es volia fer perquè no hi hagi especulacions en les
monedes, és a dir, poder no ser tan lliure per controlar els comptes.
Els objectius d’augmentar la despesa militar, el creixement econòmic o la plena
ocupació exigeixen normalment polítiques econòmiques expansives (reducció del tipus
d’interès, dels impostos i augment de la despesa i el dèficit públic). Polítiques que són
contradictòries i incompatibles amb les que es requereixen per mantenir l’estabilitat
del tipus de canvi en cas de dèficit a la balança de pagaments, és a dir, mesures com
l’augment del tipus d’interès, dels impostos o reducció de la despesa pública, mesures
que tenen efectes recessius.
Si la proritat del govern són guanyar la guerra o el creixement i l’ocupació, sense
controls de moviments de capital o divises, els fluxos especulatius podrien agreujar o
provocar greus dificultats per mantenir l’equilibri de la balança de pagaments i
l’estabilitat del tipus de canvi en cas de dèficit a la balança de pagaments (canviant o
venent la moneda feble per divises), donat que són conscients que el govern no
aplicarà les mesures necessàries que podrien obstaculitzar la consecució de les
prioritats i, per tant, la moneda acabarà devaluant-se.

8) L’escassetat de dòlars va ser la principal causa que va impedir el bon funcionament

dels acords de Bretton Woods en acabar la Segona Guerra Mundial. Una escassetat
que s’explica per què el funcionament dels Acords no estava pensat per facilitar els
ajustaments de les balances de pagaments quan els desequilibris eren estructurals,
com els existents a l’Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial.
Raoneu aquesta afirmació.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

Els hi faltaven dolars per acumular a les reserves. Necessitaven dolars per comprar els
productes necessaris per la reconstrucció, el Pla Marshall amb la injecció massiva de
dolars va ser qui ho va solucionar i el FMI va ser qui va proporcionar més liquiditat a
finals dels 50. L’escassetat de dolars va impedir el bon funcionament, per la
reconstrucció economica i pel retorn al tdc fixos, llavor va ser el Pla Marshall qui va
solucionar els mateixos problemes i farà que els acords de Breton Woods es puguin
aplicar. Efectivament la manca de dolars impedia tornar a una convertibilitat basada
en aquesta moneda en un context de deficits estructurals a la balança comercial i
pagaments.

Efectivament, la manca de dòlars impedia tornar a una convertibilitat basada en

aquesta moneda en un context de dèficits estructurals provocats per la guerra a la
balança comercial i de pagaments. En aquest context, els Acords i les institucions que
d’ells sorgeixen no estaven pensades per a situacions de desequilibri estructural a la
balança de pagaments, En l’àmbit del sistema monetari i financer internacional i el
retorn als TCF, el FMI no tenia ni recursos, ni competències, ni voluntat per ajudar als
països capitalistes més afectats per la guerra a solucionar els seus problemes de
manca de $ per poder adquirir els béns i serveis necessaris per a la recuperació. En el
cas d’Europa occidental seran necessaris plans complementaris com el Pla Marshall i
la UEP.

9) Explica per quin motiu era indispensable mantenir els controls de capital o de
divises (per c/c o capitals) en el sistema de Bretton Woods, per tal de fer compatible
el creixement econòmic i la plenaocupació a nivell intern, amb l’estabilitat dels
tipus de canvi a nivell extern.

Era indispensable per el control del dòlar, amb el tdc fixe i el dòlar, es podia fer que
no hagués desastibilització sobre el preus, no hi hagués alteracions que poguessin
afectar al creixement econòmic.

Els objectius de creixement econòmic i la plena ocupació exigeixen normalment

polítiques econòmiques expansives (reducció del tipus d’interès, dels impostos i
augment de la despesa i el dèficit públic). Polítiques que són contradictòries i
incompatibles amb les que es requereixen per mantenir l’estabilitat del tipus de canvi
en cas de dèficit a la balança de pagaments, és a dir, mesures com l’augment del tipus
d’interès, dels impostos o reducció de la despesa pública, mesures que tenen efectes
recessius.

Si la proritat del govern són el creixement i l’ocupació, sense controls de moviments

de capital o divises, els fluxos especulatius podrien agreujar o provocar greus
dificultats per mantenir l’estabilitat del tipus de canvi en cas de dèficit a la balança de
pagaments (canviant o venent la moneda feble per divises), donat que són conscients
que el govern no aplicarà les mesures necessàries amb efectes negatius per al
creixement i l’ocupació i la moneda acabarà devaluant-se.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

10) Explica en que consistia el “Dilema de Triffin” i com i quan es va començar a

manifestar.

El dilema de Triffin és el conflicte d'interessos econòmics que sorgeixen entre els

objectius nacionals i internacionals per als països les monedes serveixen com monedes
de reserva mundial. Aquest dilema va ser identificat per primera vegada en la dècada
de 1960 per l'economista Robert Triffin, que va assenyalar que el país la moneda servís
com a reserva mundial, havia de proporcionar suficient liquiditat global per estimular
l'activitat econòmica mundial, però, d'altra banda, aquesta emissió de moneda,
contribuiria a provocar dubtes sobre la seva capacitat de mantenir la convertibilitat de
la moneda respecte a l'or.

És el dilema que s’estableix entre les necessitats de liquiditat d’una economia mundial
en constant creixement, en forma de $ obtinguts a partir del dèficit de la BP dels EUA, i
el manteniment de la confiança en la convertibilitat fixa del $ en or en la que es basava
el sistema de BW.

En la mesura que augmenti el nombre de $, en particular en mans d’estrangers,

respecte l’or de les reserves dels EUA, s’afebleix la confiança i s’accentua aquest
dilema que genera una creixent inestabilitat en el sistema via especulació.

11) Explica per quin motiu la progressiva liberalització dels mercats de capitals va
acabar provocant el final del sistema de tipus de canvi fixos de Bretton Woods.

Bretton Woods, va fer un tdc fix amb el dòlar i el or, era uns 35$ per onza, els altres
països tenian un tdc amb el dòlar i tenia un rang del 1% amb el valor real. Això va
suposar el seu final, perquè el dòlar va guanyar més protagonisme i es va voler fer un
tdc global amb el dòlar, la escassa falta d’or també va repercutir.

Davant la manca de credibilitat i de confiança en el $ i la convertibilitat establerta en

el sistema de BW, degut a l’excessiu creixement dels $ fora del país respecte les
reserves d’or, i les prioritats econòmiques i polítiques dels EUA i altres governs
occidentals, s’incrementaran els fluxos de capital especulatiu contra la moneda
americana i altres en posició feble com la Lliura.

Uns fluxos que seran possibles a causa de la liberalització creixent del mercats de
capitals (desaparició dels controls de capitals).

12) Què és el Pla Marshall? Quins eren els seus objectius? Com funcionava? Qui són els
principals beneficiaris? A què es van dedicar els recursos? Quins seran els seus
resultats? Va ser suficient el Pla Marshall per impulsar una sòlida recuperació
econòmica i retornar l’estabilitat als tipus de canvi? Raoneu la resposta.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

El Pla Marshall, el nom oficial va ser European Recovery Program, va ser un programa
mitjançant el qual Estats Units, va tractar de facilitar la reconstrucció i recuperació
d'Europa després de la II Guerra Mundial. Es va desenvolupar entre els anys 1948 i
1952. El pla, que va prendre com a nom el de l'Secretari d'Estat que el va dissenyar,
George Marshall, va consistir en proporcionar ajuda per un valor superior als 12.000
milions de dòlars als països europeus que van patir el conflicte . El país més beneficiat
va ser el Regne Unit, que va percebre el 26% de l'total. França, un 18%. L'Alemanya
Occidental, un 11%. En canvi, la Unió Soviètica va rebutjar per a si i per als països que
van quedar sota la seva òrbita participar d'aquesta programa d'ajuda, el qual
consideraven un instrument de l'imperialisme que comprometria la seva sobirania i
independència.

Resultats: malgrat no representar en termes relatius una gran aportació de recursos,

la seva (en bona mesura) gratuïtat i eficàcia van impulsar un gran creixement de la
producció, l’ocupació i els intercanvis intraeuropeus sense el pes de càrregues
futures. Va permetre mobilitzar el capital fix i humà europeu, ja existent, però
paralitzat fins aleshores pels efectes de la guerra i l’anterior depressió.

El 1947, dos anys després del final de la guerra, es constata un estancament econòmic
a l’Europa Occidental (manca de $, reducció de les X, dels dividends i interessos i
encariment de les M), fracàs parcial de la UNRRA, de la posada en marxa de FMI, el
BM i l’OIC, i el “Pla moneda clau”, al que s’afegiran males collites, inflació, malestar
social creixent.

Davant la delicada situació i els riscos polítics i econòmics que implicava, els EUA, a
diferència de la postguerra de la Primera Guerra Mundial, decidiran involucrar-se a
fons en la reconstrucció i posaran en marxa un important programa d’ajut: el Pla
Marshall.

Objectius del Pla Marshall:

- Assegurar el lideratge polític, econòmic i militar dels EUA

- Impulsar el creixement econòmic, evitant una nova depressió a Europa i als EUA.
EUA necessitava socis forts.

- Recuperar l’estabilitat de les relacions financeres internacionals, especialment per a

la Gran Bretanya i la lliura (£), i concretament recuperar el Comerç internacional.

- Estabilitzar políticament Europa i frenar l’expansió interior i exterior del comunisme.

Com?

Proporcionant $ i capitals per importar, reactivar i reconvertir l’economia europea, en

forma de donatius, crèdits i aportacions dels propis europeus.

Ajuda condicionada i interferida (planificada). Per part americana es crea l’ECA, per
part europea l’OECE, que coordinarà als 16 països (aliats dels EUA) integrants
(receptors).
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

Finançament destinat a:

- Adquirir petroli, carbó, primeres matèries, aliments, maquinària, mitjans de

transport, etc.

- Reconstruir i construir infraestructures, reactivar, reconvertir i racionalitzar la

producció industrial (indústria pesant).

Geogràficament concentrada a les economies europees occidentals més importants i

més afectades : GB i França, 45%, a Itàlia, Alemanya i Holanda, 31%, i el 24% als 11
països restants.

També es crea la Unió Europea de Pagaments (UEP), institució finançada amb capital
dels EUA per facilitar la recuperació del comerç entre els 16 països europeus
receptors, i finalment es crea l’OTAN, organisme militar hereu del Pla Marshall, que
encara existeix actualment.

Resultats: malgrat no representar en termes relatius una gran aportació de recursos,

la seva (en bona mesura) gratuïtat (taula 1) i eficàcia van impulsar un gran creixement
de la producció, l’ocupació i els intercanvis intraeuropeus sense el pes de càrregues
futures. Va permetre mobilitzar el capital fix i humà europeu, ja existent, però
paralitzat fins aleshores pels efectes de la guerra i l’anterior depressió.

13) Explica que era la UEP, i com va incidir en la recuperació de l’activitat econòmica
europea.

Unió Europea de Pagaments (UEP), institució finançada amb capital dels EUA per
facilitar la recuperació del comerç entre els 16 països europeus receptors, i finalment
es crea l’OTAN, organisme militar hereu del Pla Marshall, que encara existeix
actualment.

La UEP comptabilitzava totes les transaccions, que es liquidaven, inicialment cada dos
mesos, que després va passar a ser de forma mensual. Això va canviar el panorama
des de les operacions bilaterals de necessitat cap al comerç multilateral. La UEP
també va obligar a la liberalització, suprimiriendo mesures discriminatòries
comercials. La UEP va ser un èxit en general duplicant els nivells de comerç durant la
seva duración.

La Unió Europea de Pagaments (1950-1958) és una institució creada per resoldre els
problemes de comerç i de pagaments entre els països de l’Europa Occidental gràcies
als fons proporcionats en $ pels EUA, que permetran saldar dèficits i superàvits
comercials entre els paísos participants en divises convertibles.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

Incidirà molt positivament, fent créixer el comerç a un ritme superior al 8% anual

(superant els problemes provocats per la manca de $), i facilitant l’eliminació dels
controls de les operacions per c/c i la convertibilitat de les monedes a finals dels 50.

14) Va ser el Pla Marshall una ajuda desinteressada del govern d’EUA a les economies
europees occidentals? Raonar la resposta

No va ser desinteressada ja que EUA havia ajudat a Europa a reconstruir-se. EUA tenia
interessos econòmics perque necessitaven socis que paguessin comprar els productes
que estaven produint aquests, el mateix creixement econòmic havia de desactivar el
malestar social provocat per la guerra i que frenés el procés comunista de la Europa
de l’est i central. Finalment s’aconsegueix frenar el comunisme i EUA disposará de
socis forst per no caure en la depressió anterior i s’aconsegueix el creixement.

No responia a finalitats diverses:

-assegurar el lideratge econòmic i polític d’EUA.

- evitar una nova depressió a Europa i a EUA, EUA necessitava socis forts.

- Estabilitzar la economia europea, frenar el comunisme de l’Europa de l’est i central.

NO

Des d’un punt de vista econòmic i polític els EUA necessitaven a l’Europa Occidental
per sostenir el seu propi desenvolupament econòmic i fer front a “l’amenaça” de
l’expansionisme soviètic. L’ajut econòmic i militar del Pla Marshall resultaran
imprescindibles.

Concretament, com hem vist, els objectius del Pla Marshall eren:

- Assegurar el lideratge polític, econòmic i militar dels EUA

- Impulsar el creixement econòmic, evitant una nova depressió a Europa i als EUA.
EUA necessitava socis forts.

- Recuperar l’estabilitat de les relacions financeres internacionals, especialment per a

la Gran Bretanya i la lliura (£), i especialment recuperar el Comerç internacional.

- Estabilitzar políticament Europa i frenar l’expansió interior i exterior del comunisme.

15) A diferència de la postguerra de la Primera Guerra Mundial, la recuperació posterior

a la Segona Guerra Mundial dels països derrotats va ser ràpida i consistent, malgrat
l’enorme destrucció patida entre 1939 i 1945. Com explicarieu aquesta diferència?
Quin paper creieu que hi juguen els EUA i la Guerra Freda?

La diferència va ser perquè les economies ja estaven preparades, van tenir més
control amb els preus, evitar els desequilibris i fer créixer la ocupació més ràpid,
també l’ajuda d’EUA va ser essencial ja que ells no tenien pèrdues econòmiques com
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

les economies Europees. La guerra freda va ser una estratègia per veure quina seria la
economia més poderosa, van ser dos països que tenien molt poder, i es volia fer els
bàndols socialistes i capitalistes, el que es volia era una implementació de model de
govern en tot el món.

La diferència en el procés de recuperació de les potències derrotades entre les dues

postguerres s’explica, en part, per les sancions i canvis territorials que afecten
aquestes potències (Imperi Austro-Hongarès, Otomà, Alemany) i, sobretot, pel paper
que van jugar els EUA en cada una d’elles. Mentre després de la Primera Guerra
Mundial es van “desentendre” dels problemes econòmics i polítics del vell continent, i
particularment d’Alemanya, fins el Pla Dawes, el 1924, després de la Segona Guerra
Mundial els EUA van ajudar tècnica i financerament a les derrotades Itàlia, Alemanya i
el Japó des de ben aviat, essent el nou context de Guerra Freda contra la URSS decisiu
en el canvi d’actitud. Els EUA convertirà en aliats fonamentals els seus antics enemics.

Indiqueu i justifiqueu breument si són correctes o incorrectes les següents afirmacions.

1. Sobre el finançament de la Segona Guerra Mundial.

a) No va generar pressions inflacionistes similars a les dels anys 1920.

Correcte, l’ajuda d’EUA amb els préstecs i el control de preus i salaris de l’Europa va ajudar a
no generar inflacions.

b) Va generar nous deutes exteriors amb institucions financeres privades d’Estats Units.

Fals, els préstecs no es van abusar amb les finances privades d’EUA.

c) Alemanya es va finançar principalment explotant els recursos i la població dels països

ocupats.

certa

d) Alemanya es va endeutar amb els països aliats veïns de l’Europa central i oriental.

falsa.

FINANÇAMENT DEL CONFLICTE

Partint de l’experiencia clarament negativa de la Primera Guerra Mundial, el finançament de la

Segona serà molt diferent:

-S’intenta evitar un insostenible endeutament intern i extern dels aliats, i les tensions
inflacionistes que genera. Amb els EUA com a principal prestador, i la GB, URSS, França, Xina
com a principals receptors, s’utilitzarà un nou sistema, "préstec i arrendament”, sense generar
endeutament amb els EUA.

-Per altra banda, els EUA, la GB o indirectament (via extracció) la URSS optaran també per
l’augment dels impostos. -Alemanya i Japó optaran per l’explotació dels recursos humans i
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

materials dels territoris ocupats, i els recursos materials i el treball forçat propi i aliat
(presoners polítics, jueus). També l’aprofitament d’unes relacions econòmiques desiguals amb
el seus aliats en el cas d’Alemanya (acords de clearing).

2. Sobre els costos materials (destrucció, depreciació) de la Segona Guerra Mundial.

a) Van ser similars als de la Primera Guerra Mundial, encara que molt més repartits
geogràficament.

falsa

b) La destrucció provocada per la guerra va afectar especialment al nord de França, Bèlgica i

les ciutats alemanyes i japoneses, més atacades per l’aviació.

falsa

c) Van ser molt superiors als de la Primera Guerra Mundial, encara que les seves
conseqüències econòmiques posteriors no van ser tan negatives com les d’aquell conflicte.

Cert.

d) Van dificultar la recuperació econòmica dels països occidentals més afectats, que van
quedar amb la seva economia estancada durant més d’una dècada.

Fals, gràcies als préstecs i amb polítiques econòmiques es van aconseguir una recuperació
positiva durant els anys posteriors.

Els costos materials del conflicte.

Seran molt superiors als de la Primera Guerra Mundial, degut a la triple dimensió del conflicte:
militar, econòmic (ofegar l’economia de l’enemic) i psicològic (desmoralitzar la població civil i
erosionar seu suport a la guerra), i degut a la durada de la guerra, els territoris implicats, la
capacitat destructiva de les armes utilitzades (en particular l’aviació)

Pèrdues materials:

-Danys i destrucció ocasionada per aviació, submarins, artilleria o estratègies de terra cremada,
que afectaran al sector agrari, a la indústria, a les infraestructures estratègiques com ports,
carreteres i ponts, aeroports, centrals elèctriques o nusos ferroviaris, a la marina mercant i a
tot tipus d’edificacions civils, condicionant la posterior recuperació econòmica. -També seran
importants les pèrdues de capital ocasionades pel desgast i envelliment de l’estoc de capital
social i productiu, i la venda d'actius, les pèrdues territorials, les requises i les reparacions de
guerra.

Malgrat la magnitud de les pèrdues, però, el seu impacte econòmic futur serà menor gràcies al
suport tècnic i financer que donaran els EUA als països més afectats i més importants d’Europa
occidental i el Japó.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

3. Sobre el Pla Marshall.

a) Els països beneficiaris havien de comprar els dòlars que se’ls hi va assignar.

Cert, per part de reserves i poder mantenir la estabilitat del preus.

b) Va anar dirigit als aliats occidentals més afectats per la guerra.

Sí, els més afectats com França o GB.

c) Es va haver de completar amb altres plans complementaris.

Cert, la unió monetària de pagaments.

d) En acabar, va possibilitar el retorn a la convertibilitat a tipus fixos de les principals divises.

Fals, van tardar més d’una dècada per aconseguir que les economies es recuperessin i tinguin
dòlars per mantenir els tdc fixos.

Un dels principals objectius del Pla Marshall és impulsar la recuperació de l’Europa Occidental
dinamitzant alhora l’economia dels EUA, i es portarà a terme concentrant l’ajut en els
economies més importants i més afectades per la guerra, com Gran Bretanya, França,
Alemanya i Itàlia (b), i comprometen als receptors a comprar els $ donats per crear un fons
amb el que incrementar la capacitat inversora (a). Es va haver de completar amb plans
complementaris com la creació de la UEP (c). Finalment, malgrat els bons resultats obtinguts,
en acabar l’any 1952 no va ser possible el retorn a la convertibilitat tipus fix (d).

4. Sobre el Pla Marshall,

a) Va permetre la ràpida recuperació de les economies de l’Europa Occidental més importants

i desenvolupades.

Cert, es coneix com European Recovery Program.

b) Va anar destinat principalment als països menys desenvolupats de la perifèria europea, que
van experimentar un gran creixement.

Fals, eren per el països més afectats per la guerra.

c) Va permetre el retorn als TCF i va suposar la liberalització dels intercanvis internacionals des
de començaments de la dècada de 1950.

Fals, fins el 1958, perquè no hi ha havia molt dòlar en circulació en la Europa.

d) Va ser un èxit malgrat el seu limitat import, i va permetre una recuperació molt més ràpida
que a la primera postguerra mundial (1919-25).

Cert, va mantenir preus i salaris i la recuperació de les potencies.

Com ja hem dit a l’anterior pregunta anterior l’ajut es va concentrar en les economies de
l’Europa Occidental més desenvolupades (a i b), no va permetre el retorn automàtic als TCF (c),
i els resultats van ser molt millors als de la primera postguerra mundial.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

5. Sobre els acords de Bretton Woods.

a) Tenien per objectiu evitar les devaluacions competitives dels anys de preguerra.

Cert, perquè hi ha havia molt comerç amb preus molt més baixos, es a dir, hi havia molta
competència.

b) Es va acceptar que els països poguessin imposar tota mena de controls als pagaments
internacionals en divises.

Fals, això es va evitar.

c) El FMI i el Banc Mundial van sorgir amb una amplia capacitat per assegurar la liquiditat
internacional.

Fals, durant la seva creació, va ser molt limitada i no va ajudar molt.

d) Va funcionar malament després de la guerra a causa de l’excés de dòlars en circulació a

l’economia mundial.

Fals, fins al 1958 la circulació de dòlars era poca.

Un dels principals objectius de BW era acabar amb els obstacles i altres pràctiques
anticompetitives que havien reduït dràsticament el comerç internacional durant la depressió
de la dècada de 1930, com el cas de les devaluacions competitives (a).

Els acords no van funcionar inicialment degut a la manca de recursos de les noves institucions
creades, FMI i Banc Mundial, a la manca de $ en circulació a l’economia mundial, i, més
endavant, a la manca d’instruments per controlar totalment els moviments de capitals (b, c i
d).

6. Sobre les propostes prèvies als acords que es van signar a Bretton Woods,

a) El Pla Keynes donava més importància a la creació d’un banc mundial que a un fons
d’estabilització.

Cert, es volia ajudar al creixement de les economies.

b) El Pla Keynes proposava la creació d’un nou mitjà internacional de pagaments.

Cert, es va proposar

c) El Pla Keynes contemplava la possibilitat de sancionar econòmicament als països amb

superàvit a les seves balances de pagaments.

Cert, aquells països que tinguessin superàvit, per ajudar als altres.

d) El Pla Keynes no contemplava la possibilitat de sancionar econòmicament als països amb

superàvit a les seves balances de pagaments.

Fals, comentat en la c)
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

La proposta de la Gran Bretanya, el Pla Keynes, està condicionada per la situació del país, molt
afectat per la Segona Guerra Mundial, i prioritzava l’objectiu de la reconstrucció, impulsant el
creixement econòmic i l’ocupació. Per a fer-ho de forma compatible amb els tipus de canvi
fixos (TCF) proposa la creació d’un banc amb una àmplia capacitat de finançament, un nou
mitjà de pagament d’àmbit internacional i la possibilitat de penalitzar també als països amb
superàvits sistemàtics a la BP (a, b, c i d).

7. Sobre els objectius que es perseguien amb els acords de Bretton Woods,

a) Es perseguia fer compatible un sistema de tipus de canvi prodeflacionista, amb polítiques

econòmiques nacionals proinflacionistes.

Cert, un tdc fixe i polítiques per al creixement econòmic i la ocupació.

b) Es perseguia fer compatible un sistema de tipus de canvi proinflacionista amb polítiques

econòmiques nacionals prodeflacionistes.

Fals, comentat al a)

c) Es volia recuperar un sistema multilateral de pagaments amb tipus de canvi fixos amb
controls sobre els moviments de capitals.

Correcte.

d) Es volia recuperar un sistema multilateral de pagaments amb tipus de canvi fixos sense
controlar els moviments de capital. Incorrecte.

Als Acords de Bretton Woods es perseguia fer compatible un sistema de tipus de canvi fixos
prodeflacionista, amb polítiques econòmiques nacionals expansives proinflacionistes. Per a fer-
ho serà necessari el control de capitals per evitar que els fluxos especulatius desequilibrin les
balances de pagament i desestabilitzin els tipus de canvi (a, b, c i d).

8. Sobre els acords finals de Bretton Woods.

a) Els tipus de canvi eren fixos però reajustables.

Cert, hi havia un marge del 1%.

b) Els països havien de liberalitzar totalment els mercats de divises.

No, perquè això feia una especulació de divises, sobre divises petites.

c) Els països havien de liberalitzar totalment les transaccions per compte corrent.

falsa

d) Els països podien posar controls sobre els moviments de capitals.

Certa

Com hem vist anteriorment, els països podien posar controls sobre els moviments de capitals
(b, c i d). Per altra banda, els nous tipus de canvi amb el $ eren fixos però reajustables.
KEVIN FERNÁNDEZ 1496317

9. Sobre el desenvolupament dels acords de Bretton Woods en acabar la guerra,

a) Van entrar en funcionament de forma estable el 1946.

Fins al 1958 no va ser estable, incorrecte.

b) Van entrar plenament en funcionament el 1958.

Cert.

c) Van evidenciar que estaven pensats per estabilitzar els tipus de canvi en situacions de
desequilibris conjunturals de les balances de pagaments.

Es volia fer un tdc fixe per poder ajustar les economies. Correcte.

d) Van evidenciar que estaven pensats per estabilitzar els tipus de canvi en situacions de
desequilibris estructurals de les balances de pagaments. Fals, es va centrar en desequilibris
conjunturals i no estructurals.

Els Acords de Bretton Woods no van entrar plenament en funcionament fins 1958 (a i b),
superada l’escassetat de $. Les dificultats prèvies, i la fragilitat posterior del sistema,
s’expliquen en bona mesura per que estaven pensats per estabilitzar els tipus de canvi en
situacions de desequilibris conjunturals de les balances de pagaments (c i d).