Professional Documents
Culture Documents
INTRODUCCIÓ 2
LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS: 4
LA PARTICIÓ D’EUROPA 4
LA RUPTURA DEFINITIVA ENTRE L’EUA I L’URSS 4
El Pla Marshall (1947 - 1952) 5
La creació d’aliances militars 5
EL BLOCATGE DE BERLÍN - El primer conflicte 5
Les dues discrepaven per raons ideològiques, econòmiques i polítiques. Cada una feia la seva
proposta:
- Estats Units: Democràcia + Capitalisme
- URSS: Dictadura + Comunisme
Amb aquestes dues propostes, els dos països dividien el món, creant així dos blocs
antagònics.
- Bloc Occidental: procapitalista, EUA
- Bloc Oriental: pro comunista, URSS
Les dues potències intentaven que els diversos països escollissin la seva proposta van entrar
en conflicte. Va iniciar-se una cursa cap a la consecució de l'hegemonia mundial.
L’aparició de les tensions polítiques sobre quin sistema havia de predominar el món, es
caracteritzava per:
- Sense enfrontaments directes, a causa de l’impacte moral que havia deixat la Segona
Guerra Mundial (s’ha de tenir en compte que els dos països tenien armes nuclears i
potencial militar que podien esdevenir en tragèdia).
- Sense consens pels sistemes polítics i econòmics totalment antagònics.
- Guerres indirectes ex. Domini del tercer món - Vietnam i Corea o Domini a Europa -
Alemanya i Berlín.
Així doncs, el “món bipolar” i la “guerra freda” es basen en dues maneres de veure el món
econòmicament i socialment.
Cal destacar el “tercer món”, països que no es van decantar i que van acabar, majoritàriament,
amb un subdesenvolupament polític i econòmic.
Durant aquest període es van veure reflectits les seves ideologies en els mateixos països:
- Estats Units: Eleccions periòdiques, molts presidents (mandat limitat), liberalisme.
Destaquen: Truman, Kennedy, Nixon, Reagan…
- URSS: Només 3 presidents en 40 anys, comunista
Stalin, Kruschev i Gorbatxov
Eix cronològic:
LA PARTICIÓ D’EUROPA
El 1945, va haver-hi la conferència de Ialta. On “formalment” el
món quedava dividit en dues grans zones d’influència entre les
potències aliades. Aquestes es van disputar les antigues zones
feixistes.
*Conferència de Ialta
"Els Tres Grans", Churchill, Roosevelt i Stalin, els principals
dirigents mundials es van reunir a Ialta, a la vora del mar Negre
quan la Segona Guerra Mundial tocava al final. En aquesta reunió, que havia de decidir el
futur d'Europa, van aparèixer discrepàncies que al final desembocarien a la Guerra Freda.
.
Es va discutir sobre els territoris ocupats per l’URSS durant la IIWW, la majoria segueixen
formant-ne part o esdevenen estats satèl·lits, ja que la majoria de la població era prosoviètica.
- URSS (Stalin)
● Voluntat d’imposar-se a l’Est d’Europa i la zona dels Balcans
● Impuls ruptura dels governs de concentració
Formació democràcies populars → Aliança URSS
● Imposició economia socialitzada (col·lectivitzacions)
● Zones influència: Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i
Alemanya Oriental.
- URSS
● Refús total a aquest sistema
● Suport a les lluites revolucionàries d’arreu
● Prohibició als seus aliats d’acceptar ajudes d’EUA
● Creació Kominform (Partits Comunistes) per liderar estratègia revolucionària
El Pla Marshall (1947 - 1952)
Tenia la finalitat de finançar la reconstrucció de les economies d’Europa
occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12.000M $ en
4 anys. Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris
va créixer un 15-20%. La major part dels fons donats ho van ser a fons
perduts, és a dir, que sabien que no serien retornats.
L’economia dels EUA també va en sortir beneficiada, ja que s’obligava a comprar els seus
productes així que no tenien pèrdues.
Així doncs amb el Pla marshall es va recuperar indústria i agricultura ja que es donen diners
pero es prohibeixen els partits comunistes o es fan fora del parlament a canvi, o no hi havia
pacte.
El 1948 Alemanya i Berlín van quedar dividides per 2 blocs, pel “teló d’acer”.
- Alemanya Oriental (URSS) → República Democràtica Alemanya
- Alemanya Occidental (França, Gran Bretanya i EUA) →República Federal
Alemanya
El 1961 les tensions van augmentar a causa de el gran nombre de fugues des de la R. Dem.
Alemanya (procomunista) cap a la R. Fed. Alemanya (procapitalista).
• Aixecament d’un mur a Berlín
Amb el bloqueig de Berlín els comunistes intenten bloquejar la
part capitalista de berlín. Estats Units va establir un pont aeri
per seguir enviant subministrament. La situació va durar un
any. Posteriorment es va instaurar el teló d’acer.
El teló d’acer
S’instaura el teló d’acer, que divideix el mon en dos, passa pel mig d’europa i alemanya i
divideix aquests territoris en prosovietics o pro estats units.
PER QUÈ ELS ANTICS ALIATS ES VAN CONVERTIR EN ENEMICS?
Els aliats, tan capitalistes com comunistes, tenien un enemic comú: el feixisme. Una vegada
eliminat, la nova realitat va generar noves tensions. Què defensava cada bloc?
BLOC CAPITALISTA
- Zones predomini: Europa Occidental, Amèrica, Austràlia i Japó.
- Característiques econòmiques:
● Llibertat indústria i comerç
● Predomini mercat
● Propietat privada
● Poc intervencionisme estatal
- Característiques polítiques
● Existència d’un Parlament
● Eleccions per sufragi universal masculí i femení
● Foment llibertats individuals
● Existència Constitució
BLOC COMUNISTA
- Zones predomini: URSS + Europa de l’Est
- Característiques econòmiques
● Sense llibertat indústria i comerç
● Sense mercat
● Sense propietat privada
● Amb intervencionisme estatal
- Característiques polítiques
● Sense llibertat d’opinió - Dictadura de control social estricte
● Relativa igualtat de gènere
● Sense classes socials, ni desigualtats ni explotacions laborals. *Nomenklatura
● Unipartidista: partit comunista-
Textos
La doctrina truman (substitueix a Roosevelt)
- Explica que les milícies comunistes amenacen als “països lliures” i anomena als
països comunistes com a “pressions exteriors”. Explica que qui aplica la voluntat
major és la democràcia, és a dir el bloc occidental i que en canvi, el bloc oriental, és a
dir, els comunistes són la minoria q imposa a la força.
Tots dos volen transmetre idees negatives de l'altre, perè estan dacord en q el mon esta
divaidit en dos.
La doctrina Jdanov (era un personatge proper a stalin)
- Explica que amb el pla marshall els països queden sotmesos a EUA, ja que dona ajuda
amb uns interessos al radera. Explica que el camp antiimperialista i democràtic és
l’URSS i que el camp imperialista és eua. Anglaterra i França estan lligades al “camp
imperialista”
CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA GUERRA FREDA
A partir de la divisió del mon els països s’havien de mullar, els blocs intenten guanyar i
donaven suport o ajudes als països en funció de si formaven part de la seva zona d’influència.
Els països estratègics o que no es decidien per quin bloc, es on es troben els conflictes que
defineixen aquesta guerra freda.
ASIA:
LA GUERRA DE COREA (1950 – 1953)
Amb la derrota de Japó a la IIWW, Coera va esdevenir independent. Es va repartir entre dos.
- Corea del Nord, procomunista i controlada per la URSS
- Corea del Sud, procapitalista i controlada per
EUA
Stalin va voler ocupar corea del Sud i va iniciar un
atac amb suport de la URSS. Aquesta ocupació va ser
condemnada per la ONU. I es va enviar a MacArthur
(EUA) per impedir la reunificació de Corea sota un
govern comunista. Aquest va atacar el Nord, de
manera unilateral, però el conflicte va quedar
estancat. Finalment Truman va destituir-lo i es va
signar el Tractat de Panmunjom.
Així doncs la Guerra de Corea va ser un conflicte armat molt sagnant entre la República de
Corea i la República Democràtica Popular de Corea que en 3 anys va provocar 3M de morts.
En la zona de desmilitarització (d’uns 4 km) encara avui en dia hi ha conflictes.
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957 – 1975)
Els orígens del conflicte provenen de la descolonització de la Indoxina Francesa després de la
II Guerra Mundial.
El 1941 va ser ocupada per Japó i van sorgir els primers moviments nacionalistes de caire
comunista. Després de la IIGM entre el 1947 i el 1954 va esclatar la Guerra d’Indoxina
contra colonitzadors francesos. Finalment el 1954 França va perdre i la guerra va finalitzar
amb els acords de Ginebra on Indoxina quedava dividida en tres estats: Laos, Cambodja i
Vietnam (del nord –URSS- i del sud –EUA). Posteriorment, les tropes dels EUA
substitueixen les franceses al Vietnam per tal de controlar els recursos naturals i per frenar
l'avanç del comunisme.
Així doncs, Vietnam va quedar sota un govern comunista i Cambodja i Laos també.
Una de les parts més curioses del conflicte és l’efecte moral que va tenir sobre els ciutadans
nord americans. És diu que es sentien desconcertats per perdre soldats en una lluita que no
tenia res a veure amb el seu territori. Arrel d’això, van sorgir
molts moviments en contra d’aquesta guerra. A les principals
ciutats dels Estats Units. A la capital 50.000 persones van envoltar
el Pentàgon per 'bombardejar-lo' amb flors, però davant l'oposició
de la policia militar els manifestants van acabar per col·locar-ne
moltes en els canons dels fusells.
El canal de Suez tenia interès estratègic importantíssim per a França i Regne Unit.
Conjuntament amb Israel van posar en marxa una operació militar per a recuperar-ne el
control l’octubre de 1956.
- Ocupació militar del canal de Suez per França, Gran Bretanya i Israel
- Davant la situació, l’URSS va amenaçar amb intervenir a la zona defensant els
egipcis. Al mateix temps, els EUA condemnaven l’atac.
- El novembre de 1956 França i el Regne Unit acceptaven un alto el foc, retirant les
seves tropes i deixant el control del canal en mans dels Cascos Blaus de l’ONU.
URSS:
EUA
NOVA DIPLOMÀCIA INTERNACIONAL
Aquesta nova diplomàcia condueix cap a la distensió internacional, és a dir, la disminució
dels conflictes que hi havia entre les potències. Això va ser degut a un seguit de punts:
- La millor tolerància de diferents ideologies i el repartiment de les arees d’influència
- El mateix Khrusxov va confirmar la coexistència pacífica amb característiques com:
● Integritat territorial
● Sobirania al territori
● Pactes de no-agressió
● No intromissió en afers exteriors
- Aposten pel “diàleg” i s’atura la cursa armamentística
● També per motius econòmics, ja que hi ha una alta despesa militar i és
necessari invertir en el comerç.
● Sorgeixen noves zones no afiliades a cap bloc
- Després de la crisis dels míssils hi ha un contacte permanent entre els dos blocs
anomenat “telèfon vermell”
● 1968: Arrel del moviment hippie hi ha un acord mundial
per dur a terme proves nuclears.
● 1969-1972: Dos acords de SALT entre Nixon i Brézhnev
on s’acorda limitar l’augment d’armes nuclears per tal de
prevenir una posible Guerra Nuclear
● Necessitat de resoldre els dos conflictes que queden oberts: La tensió amb
cuba (post crisis dels missils) i Mur de Berlín
LA REVOLUCIÓ SANDINISTA
Va tenir lloc a Nicaragua i va estar liderada per Agusto C. Sandino.
El 1979 la guerrilla del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) fa caure el dictador
Somoza, que té tractes amb EUA, i imposa un govern social-marxista
Al veure això, EUA dona armes i ajuda a l’oposició del FSLN.
El país viu una etapa de violència i crisi fins 1990 quan se celebren les primeres eleccions
legítimes. Guanya Violeta Chamorro (pro EUA) malgrat que, posteriorment, al 2006, Daniel
Ortega (líder del FSLN) guanya les eleccions.
A dia d’avui, Nicaragua és una república presidencialista amb partit hegemònic, és a dir una
dictadura.
El 1989 hi ha la caiguda del mur de Berlín, on cau la simbologia més palpable de la guerra
freda, que dividia literalment una ciutat entre els dos blocs.
Per últim, la Cimera de Malta de 1989 (posterior a la caiguda del mur de Berlín) entre George
W. Bush (pare) i Gorbatxov, es considera per molts una de les fites que marquen la fi de la
Guerra Freda