You are on page 1of 14

Tema 12: Un món bipolar

INTRODUCCIÓ 2
LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS: 4
LA PARTICIÓ D’EUROPA 4
LA RUPTURA DEFINITIVA ENTRE L’EUA I L’URSS 4
El Pla Marshall (1947 - 1952) 5
La creació d’aliances militars 5
EL BLOCATGE DE BERLÍN - El primer conflicte 5

PER QUÈ ELS ANTICS ALIATS ES VAN CONVERTIR EN ENEMICS?


6
Textos 6
CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA GUERRA FREDA 7
QUÈ VA SER LA GUERRA FREDA? 7
ASIA: 7
LA GUERRA DE COREA (1950 – 1953) 7
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957 – 1975) 8
LES CRISIS D’EGIPTE I CUBA: 9
LA CRISIS DEL CANAL DE SUEZ (1956) 9
LA CRISIS DELS MÍSSILS DE CUBA (1962) 9
LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA 11
ELS ORÍGENS DE LA DISTENSIÓ INTERNACIONAL 11
EL RETORN A LA GUERRA FREDA 13
LA REVOLUCIÓ SANDINISTA 13
LA REVOLUCIÓ IRANIANA (1979) 14
LA GUERRA D’AFGANISTAN (1978 – 1992) 14
LA FI DE LA GUERRA FREDA 14
INTRODUCCIÓ
Després de la Segona Guerra Mundial la pau va durar poc. Dues de les potències guanyadores
que havien actuat juntes amb els aliats per derrotar el feixisme, Estats Units i l’URSS, van
començar a discrepar entre elles i van passar de ser aliades a enemigues.
L’EUA havia guanyat la guerra al Japó amb la bomba atòmica i l’URSS havia guanyat a
Alemanya amb la batalla de Stalingrad. Així, es convertien en les noves potències principals.

Les dues discrepaven per raons ideològiques, econòmiques i polítiques. Cada una feia la seva
proposta:
- Estats Units: Democràcia + Capitalisme
- URSS: Dictadura + Comunisme
Amb aquestes dues propostes, els dos països dividien el món, creant així dos blocs
antagònics.
- Bloc Occidental: procapitalista, EUA
- Bloc Oriental: pro comunista, URSS
Les dues potències intentaven que els diversos països escollissin la seva proposta van entrar
en conflicte. Va iniciar-se una cursa cap a la consecució de l'hegemonia mundial.

L’aparició de les tensions polítiques sobre quin sistema havia de predominar el món, es
caracteritzava per:
- Sense enfrontaments directes, a causa de l’impacte moral que havia deixat la Segona
Guerra Mundial (s’ha de tenir en compte que els dos països tenien armes nuclears i
potencial militar que podien esdevenir en tragèdia).
- Sense consens pels sistemes polítics i econòmics totalment antagònics.
- Guerres indirectes ex. Domini del tercer món - Vietnam i Corea o Domini a Europa -
Alemanya i Berlín.

Així doncs, el “món bipolar” i la “guerra freda” es basen en dues maneres de veure el món
econòmicament i socialment.
Cal destacar el “tercer món”, països que no es van decantar i que van acabar, majoritàriament,
amb un subdesenvolupament polític i econòmic.

Durant aquest període es van veure reflectits les seves ideologies en els mateixos països:
- Estats Units: Eleccions periòdiques, molts presidents (mandat limitat), liberalisme.
Destaquen: Truman, Kennedy, Nixon, Reagan…
- URSS: Només 3 presidents en 40 anys, comunista
Stalin, Kruschev i Gorbatxov
Eix cronològic:

Va del 1945 amb la fi de la WWII fins al 1991 amb la desintegració de l’URSS.


Es divideix en tres etapes:
1. Formació de blocs
2. Coexistència pacífica, a causa de la por a una IIWW s’utilitza el diàleg.
3. Retorn a la tensió, junt amb l’aparició de problemes interns per cada bloc.
LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS:

LA PARTICIÓ D’EUROPA
El 1945, va haver-hi la conferència de Ialta. On “formalment” el
món quedava dividit en dues grans zones d’influència entre les
potències aliades. Aquestes es van disputar les antigues zones
feixistes.
*Conferència de Ialta
"Els Tres Grans", Churchill, Roosevelt i Stalin, els principals
dirigents mundials es van reunir a Ialta, a la vora del mar Negre
quan la Segona Guerra Mundial tocava al final. En aquesta reunió, que havia de decidir el
futur d'Europa, van aparèixer discrepàncies que al final desembocarien a la Guerra Freda.
.
Es va discutir sobre els territoris ocupats per l’URSS durant la IIWW, la majoria segueixen
formant-ne part o esdevenen estats satèl·lits, ja que la majoria de la població era prosoviètica.
- URSS (Stalin)
● Voluntat d’imposar-se a l’Est d’Europa i la zona dels Balcans
● Impuls ruptura dels governs de concentració
Formació democràcies populars → Aliança URSS
● Imposició economia socialitzada (col·lectivitzacions)
● Zones influència: Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i
Alemanya Oriental.

- EUA (Roosevelt - Truman)


● Voluntat d’imposar-se a l’Europa Occidental
● Expulsió dels membres comunistes dels governs de coalició
França, Bèlgica, Itàlia i Dinamarca
● Intervenció directa davant insurreccions socialistes (Grècia)

LA RUPTURA DEFINITIVA ENTRE L’EUA I L’URSS


El 1947 va haver-hi una “ruptura definitiva” que separava i rivalitzava totalment els 2 països:
- EUA
● Decideix donar suport militar i econòmic a països amenaçats pel comunisme:
Militar: Creació CIA i fort rearmament
Economia: Establiment del Pla Marshall (1947-1952)
Subvencions països guerra → Expulsió membres comunistes

- URSS
● Refús total a aquest sistema
● Suport a les lluites revolucionàries d’arreu
● Prohibició als seus aliats d’acceptar ajudes d’EUA
● Creació Kominform (Partits Comunistes) per liderar estratègia revolucionària
El Pla Marshall (1947 - 1952)
Tenia la finalitat de finançar la reconstrucció de les economies d’Europa
occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12.000M $ en
4 anys. Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris
va créixer un 15-20%. La major part dels fons donats ho van ser a fons
perduts, és a dir, que sabien que no serien retornats.

- Es van incrementar notablement les produccions industrial i agrícola.


- Es va frenar l'avanç del comunisme i
- Es van posar les bases per a una Europa occidental més unida.

L’economia dels EUA també va en sortir beneficiada, ja que s’obligava a comprar els seus
productes així que no tenien pèrdues.
Així doncs amb el Pla marshall es va recuperar indústria i agricultura ja que es donen diners
pero es prohibeixen els partits comunistes o es fan fora del parlament a canvi, o no hi havia
pacte.

La creació d’aliances militars


- OTAN (1949)→ EEUU + Canadà + part d’Europa occidental
- COMECON (1949): Aliança econòmica prèvia. El comunisme es basa en aliances,
que ajuda a complir demandes. Cada país s'especialitza en el q se li dona bé i s'ajuden
entre els diferents països comunistes.
Pacte Varsòvia (1955) → URSS + Europa de l’est

EL BLOCATGE DE BERLÍN - El primer conflicte


Al final de la IIWW, ja va haver-hi les primeres desavinences: El blocatge de Berlín,
Amb la Conferència de Postdam (1945) es va decidir dividir Alemanya entre els 4 vencedors
de la IIGM. Va haver-hi fortes discrepàncies.

El 1948 Alemanya i Berlín van quedar dividides per 2 blocs, pel “teló d’acer”.
- Alemanya Oriental (URSS) → República Democràtica Alemanya
- Alemanya Occidental (França, Gran Bretanya i EUA) →República Federal
Alemanya

El 1961 les tensions van augmentar a causa de el gran nombre de fugues des de la R. Dem.
Alemanya (procomunista) cap a la R. Fed. Alemanya (procapitalista).
• Aixecament d’un mur a Berlín
Amb el bloqueig de Berlín els comunistes intenten bloquejar la
part capitalista de berlín. Estats Units va establir un pont aeri
per seguir enviant subministrament. La situació va durar un
any. Posteriorment es va instaurar el teló d’acer.

El teló d’acer
S’instaura el teló d’acer, que divideix el mon en dos, passa pel mig d’europa i alemanya i
divideix aquests territoris en prosovietics o pro estats units.
PER QUÈ ELS ANTICS ALIATS ES VAN CONVERTIR EN ENEMICS?
Els aliats, tan capitalistes com comunistes, tenien un enemic comú: el feixisme. Una vegada
eliminat, la nova realitat va generar noves tensions. Què defensava cada bloc?

BLOC CAPITALISTA
- Zones predomini: Europa Occidental, Amèrica, Austràlia i Japó.
- Característiques econòmiques:
● Llibertat indústria i comerç
● Predomini mercat
● Propietat privada
● Poc intervencionisme estatal
- Característiques polítiques
● Existència d’un Parlament
● Eleccions per sufragi universal masculí i femení
● Foment llibertats individuals
● Existència Constitució

BLOC COMUNISTA
- Zones predomini: URSS + Europa de l’Est
- Característiques econòmiques
● Sense llibertat indústria i comerç
● Sense mercat
● Sense propietat privada
● Amb intervencionisme estatal
- Característiques polítiques
● Sense llibertat d’opinió - Dictadura de control social estricte
● Relativa igualtat de gènere
● Sense classes socials, ni desigualtats ni explotacions laborals. *Nomenklatura
● Unipartidista: partit comunista-

Textos
La doctrina truman (substitueix a Roosevelt)
- Explica que les milícies comunistes amenacen als “països lliures” i anomena als
països comunistes com a “pressions exteriors”. Explica que qui aplica la voluntat
major és la democràcia, és a dir el bloc occidental i que en canvi, el bloc oriental, és a
dir, els comunistes són la minoria q imposa a la força.
Tots dos volen transmetre idees negatives de l'altre, perè estan dacord en q el mon esta
divaidit en dos.
La doctrina Jdanov (era un personatge proper a stalin)
- Explica que amb el pla marshall els països queden sotmesos a EUA, ja que dona ajuda
amb uns interessos al radera. Explica que el camp antiimperialista i democràtic és
l’URSS i que el camp imperialista és eua. Anglaterra i França estan lligades al “camp
imperialista”
CRISIS I CONFLICTES ARMATS DURANT LA GUERRA FREDA
A partir de la divisió del mon els països s’havien de mullar, els blocs intenten guanyar i
donaven suport o ajudes als països en funció de si formaven part de la seva zona d’influència.
Els països estratègics o que no es decidien per quin bloc, es on es troben els conflictes que
defineixen aquesta guerra freda.

QUÈ VA SER LA GUERRA FREDA?


- Batalles indirectes entre URSS i EUA
- Època descolonització: Perill de formar aliança amb el bàndol oposat
A partir de la ONU i amb la declaració dels drets humans les nacions tenen una
voluntat d’esdevenir Estat, començen les independències.
Els imperis europeus intenen franarho amb morts. gandhi, mandela…
- Els conflictes principals:
● Guerra de Corea (1950 – 1953)
● La crisi del Canal de Suez (1956)
● La crisi dels míssils de Cuba (1962)
● Guerra de Vietnam (1957 – 1975)

ASIA:
LA GUERRA DE COREA (1950 – 1953)
Amb la derrota de Japó a la IIWW, Coera va esdevenir independent. Es va repartir entre dos.
- Corea del Nord, procomunista i controlada per la URSS
- Corea del Sud, procapitalista i controlada per
EUA
Stalin va voler ocupar corea del Sud i va iniciar un
atac amb suport de la URSS. Aquesta ocupació va ser
condemnada per la ONU. I es va enviar a MacArthur
(EUA) per impedir la reunificació de Corea sota un
govern comunista. Aquest va atacar el Nord, de
manera unilateral, però el conflicte va quedar
estancat. Finalment Truman va destituir-lo i es va
signar el Tractat de Panmunjom.

Així doncs la Guerra de Corea va ser un conflicte armat molt sagnant entre la República de
Corea i la República Democràtica Popular de Corea que en 3 anys va provocar 3M de morts.
En la zona de desmilitarització (d’uns 4 km) encara avui en dia hi ha conflictes.
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957 – 1975)
Els orígens del conflicte provenen de la descolonització de la Indoxina Francesa després de la
II Guerra Mundial.
El 1941 va ser ocupada per Japó i van sorgir els primers moviments nacionalistes de caire
comunista. Després de la IIGM entre el 1947 i el 1954 va esclatar la Guerra d’Indoxina
contra colonitzadors francesos. Finalment el 1954 França va perdre i la guerra va finalitzar
amb els acords de Ginebra on Indoxina quedava dividida en tres estats: Laos, Cambodja i
Vietnam (del nord –URSS- i del sud –EUA). Posteriorment, les tropes dels EUA
substitueixen les franceses al Vietnam per tal de controlar els recursos naturals i per frenar
l'avanç del comunisme.

1960 es funda al Nord el FRONT D’ALLIBERAMENT NACIONAL o VIETCONG,


d’orientació comunista, que va iniciar una guerra de guerrilles contra el sud per tal de
reunificar la zona sota un govern comunista. Rebia el suport de l’URSS i Xina.
El president KENNEDY va augmentar la presència militar dels EUA a la zona, però no
poden evitar l’avenç del Vietcong.

Procés del conflicte:


- Gran resistència vietnamita al recolzament d’EUA, que tenia un govern ineficaç
- Fort desgast de la guerra, s’inicien les primeres queixes de la població d’EUA. El
president Nixon va retirar tropes però va augmentar els bombardejos.
- 1972. Pressions internes als EUA i les internacionals presionen a Nixon a frenar
- 1973 Acords de París, no bombardejos ni suport militar de EUA
- 1975. Retirada dels EUA: VIETNAM DEL SUD va ser derrotat pel Nord.
- 1976. Vietnam es reunifica com a REPÚBLICA SOCIALISTA DE VIETNAM

Així doncs, Vietnam va quedar sota un govern comunista i Cambodja i Laos també.

Una de les parts més curioses del conflicte és l’efecte moral que va tenir sobre els ciutadans
nord americans. És diu que es sentien desconcertats per perdre soldats en una lluita que no
tenia res a veure amb el seu territori. Arrel d’això, van sorgir
molts moviments en contra d’aquesta guerra. A les principals
ciutats dels Estats Units. A la capital 50.000 persones van envoltar
el Pentàgon per 'bombardejar-lo' amb flors, però davant l'oposició
de la policia militar els manifestants van acabar per col·locar-ne
moltes en els canons dels fusells.

Cal fer menció també, al conflicte intern que va tenir Cambodja.


Cambodja va ser un territori amb un gran focus d’enforntament ideològic, això va conduir a
una Guerra Civil amb 1,4 M de morts entre els Khmers Rojos (pro comunistes) i el govern
militar de dretes (pro capitalista).
Finalment van guanyar els Khamers Rojos i van imposar una dictadura amb Pol Pot, que va
acabar amb la invasió del Vietnam.
LES CRISIS D’EGIPTE I CUBA:

LA CRISIS DEL CANAL DE SUEZ (1956)


El 1948 es fundava l’Estat d’ISRAEL. Des d’aquell moment, els israelians s’han enfrontat
amb els àrabs en quatre guerres. La CRISI DE SUEZ (1954) o GUERRA DEL SINAÍ va ser
el segon conflicte que van tenir les dues comunitats.

A Egipte es va enderrocar la monarquia i es va instaurar la república


de Nasser. La voluntat del president era construir un país modern. Per
fer-ho va demanar ajuda a la URSS creant així una tensió amb EUA.
La URSS a canvi d'aquesta ajuda demanava la nacionalització del
canal de Suez.
Així doncs els inicis de la crisi es troben en la nacionalització del
canal de Suez feta pel primer ministre Nasser que apropava el país a
l’URSS.

El canal de Suez tenia interès estratègic importantíssim per a França i Regne Unit.
Conjuntament amb Israel van posar en marxa una operació militar per a recuperar-ne el
control l’octubre de 1956.
- Ocupació militar del canal de Suez per França, Gran Bretanya i Israel
- Davant la situació, l’URSS va amenaçar amb intervenir a la zona defensant els
egipcis. Al mateix temps, els EUA condemnaven l’atac.
- El novembre de 1956 França i el Regne Unit acceptaven un alto el foc, retirant les
seves tropes i deixant el control del canal en mans dels Cascos Blaus de l’ONU.

LA CRISIS DELS MÍSSILS DE CUBA (1962)


Els antecedents d’aquest conflicte són la revolució cubana que parteix del context on el 1952
Batista accedeix al poder mitjançant un cop d’estat previ a les eleccions i aplica polítiques
favorables a EUA. Seguidament entre el 1956 i el 1959 van
aparèixer guerrilles d’alliberament que controlaven cada vegada
més territori amb personatges com: Fidel Castro, Camilo
Cienfuegos, Ernesto Che Guevara. Finalment, el 1959, Castro i
Guevara van fer un cop d’Estat instauraran un règim comunista a
l’illa i expulsant al dictador Batista.

L’arribada de Fidel Castro al govern va suposar:


- Fi a la dependència econòmica, política i cultural dels
EUA.
- Nacionalització de tots els recursos de l’illa van ser
nacionalitzats.
EUA va donar suport a l’oposició castrista. L’URSS ofereix
ajuda a Cuba ràpidament.
El conflicte es desenvolupa de la següent manera:
- 1959 Cop d’Estat de Fidel Castro, Posteriorment es fa una declaració d’hostilitat de
Cuba a EUA a causa de la sobreexplotació recursos.
- EUA declara boicot econòmic a Cuba i ajuda resistència cubana.
- 1960. URSS trenca boicot i recolza diplomàticament a Cuba
- 1961. La CIA junt a la resistència cubana intenten matar F .Castro. També ajuden als
exiliats cubans a intentar envair la Bahía de Cochinos tot i que fracasen.
- 1962.Cuba permet a la URSS la instal·lació de míssils nuclears mirant a EUA
- Intercepció vaixells de càrrega per un blocatge naval. El President Kennedy ordena un
bloqueig marítim a Cuba i amenaça d’atacar si no es retiren els míssils.
- Acord pau. La intervenció de l’ONU permetrà que els russos retirin els míssils i els
nord-americans aixequin el bloqueig i respectin el règim cubà.
LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA
ELS ORÍGENS DE LA DISTENSIÓ INTERNACIONAL
Originada pels canvis en les presidències d’EUA i la URSS i el consegüent canvi d’actitud.
1953 – Mor Stalin → Khrusxov passa a presideir el PCUS i l’URSS
1950 – Eisenhower guanya les eleccions davant Truman
Així doncs, al principi dels anys 60 hi ha un canvi d’actitud dels dirigents de les dues
potències:

URSS:

EUA
NOVA DIPLOMÀCIA INTERNACIONAL
Aquesta nova diplomàcia condueix cap a la distensió internacional, és a dir, la disminució
dels conflictes que hi havia entre les potències. Això va ser degut a un seguit de punts:
- La millor tolerància de diferents ideologies i el repartiment de les arees d’influència
- El mateix Khrusxov va confirmar la coexistència pacífica amb característiques com:
● Integritat territorial
● Sobirania al territori
● Pactes de no-agressió
● No intromissió en afers exteriors
- Aposten pel “diàleg” i s’atura la cursa armamentística
● També per motius econòmics, ja que hi ha una alta despesa militar i és
necessari invertir en el comerç.
● Sorgeixen noves zones no afiliades a cap bloc
- Després de la crisis dels míssils hi ha un contacte permanent entre els dos blocs
anomenat “telèfon vermell”
● 1968: Arrel del moviment hippie hi ha un acord mundial
per dur a terme proves nuclears.
● 1969-1972: Dos acords de SALT entre Nixon i Brézhnev
on s’acorda limitar l’augment d’armes nuclears per tal de
prevenir una posible Guerra Nuclear
● Necessitat de resoldre els dos conflictes que queden oberts: La tensió amb
cuba (post crisis dels missils) i Mur de Berlín

Nou marc diplomàtic


EL RETORN A LA GUERRA FREDA
El 1970 tornen les tensions internacionals per sobretot per dos motius:
- La presència majoritària de EUA al món, que condueix a:
- El recolzament d’URSS a les revolucions
Revolta a Afganistan
● Proclamació d’una república amb suport comunista
● Sanció del president Jimmy Carter
Boicot de cereals a Rússia
No voluntat d'assistència als JJOO de Moscou
● No voluntat d'assistència als JJOO de los Angeles
Cal destacar que R. Reagan (EUA) va iniciar una política agresiva intervencions militars.
- Va donar suport a les dictadures de “El Salvador” i “Honduras”
- Boicot econòmic a Nicaragua (dictadura comunista)
- “Guerra de las galaxias”, un pla de defensa nuclear envers la URSS

Els principals conflictes d’aquesta etapa van ser:


- La revolució Sandinista (1979 – 1990)
- La revolució iraniana (1979)
- La guerra d’Afganistan (1978 – 1992)

LA REVOLUCIÓ SANDINISTA
Va tenir lloc a Nicaragua i va estar liderada per Agusto C. Sandino.
El 1979 la guerrilla del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) fa caure el dictador
Somoza, que té tractes amb EUA, i imposa un govern social-marxista
Al veure això, EUA dona armes i ajuda a l’oposició del FSLN.
El país viu una etapa de violència i crisi fins 1990 quan se celebren les primeres eleccions
legítimes. Guanya Violeta Chamorro (pro EUA) malgrat que, posteriorment, al 2006, Daniel
Ortega (líder del FSLN) guanya les eleccions.
A dia d’avui, Nicaragua és una república presidencialista amb partit hegemònic, és a dir una
dictadura.

LA REVOLUCIÓ IRANIANA (1979)


Va tenir lloc a l’Iran, per entendre-la cal contextualitzar els seus precedents. Desdel 1951 fins
al 1953 Mossadeq, va ser primer ministre, havia estat escollit democràticament. Aquest va
dur algunes polítiques al país.
- 1951: Nacionalitza el petroli iranià
Amb això, EUA i Regne Unit van financiar un cop d’Estat (Operació Àjax). El resultat va ser
la imposició d’una dictadura amb el suport d’occident (Sha Reza Pahlevi).
1979: Grups islamistes assalten el poder i destitueixen el Sha
1979 – 1981: Crisi dels ostatges (66 diplomàtics de EUA van ser segrestats durant 444 dies).

LA GUERRA D’AFGANISTAN (1978 – 1992)


LA FI DE LA GUERRA FREDA
La fi de la Guerra Freda està molt vinculada a la descomposició del bloc comunista a
l’Europa de l’Est i a la caiguda i desmembració de l’URSS.
La Cimera de Ginebra l’any 1985 entre Reagan i Gorbatxov es considera el principi de la fi
de la Guerra Freda. A partir d’aquell moment:
- L’URSS es va anar retirant progressivament del Tercer Món i d’Afganistan
- A finals dels 80 molts països comunistes experimentaven greus tensions internes

El 1989 hi ha la caiguda del mur de Berlín, on cau la simbologia més palpable de la guerra
freda, que dividia literalment una ciutat entre els dos blocs.
Per últim, la Cimera de Malta de 1989 (posterior a la caiguda del mur de Berlín) entre George
W. Bush (pare) i Gorbatxov, es considera per molts una de les fites que marquen la fi de la
Guerra Freda

You might also like