La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions

del món, incloent-hi totes les grans potències,[1] organitzades en dues aliances militars: els aliats
i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort
d'entre 50 a 60 milions de persones,[2] la major part civils, el 3% de la població mundial de
l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana[3] i el primer (i per ara
únic) en què es van usar armes nuclears.
Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en
recursos, major que totes les altres guerres juntes.[4][5] Posteriorment al conflicte es van formar
les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units
van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra
freda, que va durar 45 anys.
Prop de la meitat de les víctimes de la guerra foren ciutadans de la Unió Soviètica, el país que
va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i
extermini de minories europees com la jueva, que fou víctima d'un holocaust de prop de 6
milions de morts.

Resum del conflicte

Tot i que l'Imperi del Japó ocupava part de la Xina des de 1931[6] i que des del 7 de juliol de 1937
hi havia una guerra declarada entre els dos països,[7][8] generalment es considera que el conflicte
va començar l'1 de setembre de 1939 amb la invasió alemanya de Polònia i les declaracions
subsegüents de guerra del Regne Unit, França, i els dominis britànics a Alemanya.[9][10] La
primavera de 1940, Alemanya va envair Noruega, Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica,
Luxemburg i França, a la qual també va atacar més tard Itàlia, aliada del Tercer Reich. Tot i que
els exèrcits francès i britànic van ser derrotats ràpidament i que la Gran Bretanya va ser
bombardejada contínuament per la Luftwaffe alemanya, les illes britàniques mai no van ser
ocupades. A la tardor del mateix any, la guerra es va estendre a l'Àfrica del Nord i, el juny de
1941, Alemanya va envair la Unió Soviètica, amb qui fins llavors havia mantingut un pacte de
no-agressió, sense aconseguir la victòria. Aquesta ofensiva resultaria clau en la derrota dels
alemanys i els seus aliats.
El desembre de 1941, el Japó va atacar els Estats Units i la guerra es va estendre també a l'Àsia
i al Pacífic. A partir de 1942, els aliats van començar a guanyar batalles i a fer retrocedir els
exèrcits de l'Eix. Finalment, Itàlia es va rendir el setembre de 1943 i Alemanya, atacada des de
l'est per la Unió Soviètica i per la resta dels aliats des de l'oest, es va rendir el 8 de maig de
1945. El Japó es va rendir el 15 d'agost del mateix any, pocs dies després que els EUA
llancessin dues bombes atòmiques sobre ciutats japoneses (bombardejos atòmics d'Hiroshima i
Nagasaki), encara que la rendició oficial del Japó no va arribar fins al 2 de setembre. El tractat
de pau amb el Japó no s'arribaria a signar fins al 1951.[11]
Durant la guerra es van produir un gran nombre d'atrocitats contra la població civil: confinament
en camps de concentració i extermini sistemàtic de jueus i altres grups ètnics a Alemanya,[12]
massacres de milions de xinesos i coreans per part del Japó,[13][14] depuracions internes a la Unió
Soviètica, bombardeig sistemàtic de la població civil europea tant per part dels aliats com de les
forces de l'Eix i llançament de bombes atòmiques a les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki
per part dels nord-americans. Després de la guerra, diversos dirigents alemanys i japonesos van
ser jutjats per crims contra la humanitat en els judicis de Nuremberg.[15]
La guerra va provocar la modificació de fronteres i la creació de nous estats. Algunes antigues
colònies de països europeus van aconseguir la independència. Hi va haver un desplaçament del
poder dels països de l'Europa occidental a les dues noves superpotències, els Estats Units i la
Unió Soviètica, cosa que va significar l'inici de la guerra freda. A les zones d'Europa ocupades
pels soviètics es van establir règims comunistes poc després de la fi de la guerra. A la Xina, la
retirada del Japó va catalitzar la revolució comunista; d'altra banda, l'ocupació militar
nord-americana al Japó va conduir a la democratització del país.

Països involucrats

Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Ióssif Stalin durant la conferència de Jalta el febrer de 1945

Els estats que van participar en la Segona Guerra Mundial estaven alineats en un dels dos
bàndols: els aliats i les potències de l'Eix.

Els estats aliats

Article principal: Aliats de la Segona Guerra Mundial
Inicialment, els principals països aliats eren: Gran Bretanya, França (França Lliure a partir del
juny de 1940), Polònia, Canadà, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. Un cas especial és la
Xina, que estava en guerra amb el Japó des de 1937. Com a conseqüència de la invasió
alemanya, l'abril de 1940 s'hi va afegir Noruega, el maig, els Països Baixos i Bèlgica, i Grècia,
que havia estat atacada per Itàlia, l'octubre de 1940. La Unió Soviètica tenia un pacte de
no-agressió amb Alemanya des de l'agost de 1939, però la invasió alemanya, el juny de 1941,
va fer que entrés en guerra i sostingués el gruix de l'esforç de gue