EXAMEN SOCIALS:

1- Primera Guerra Mundial (I): causes i aliances​.

A - ENFRONTAMENTS COLONIALS: cal destacar les dues crisis marroquines que
van enfrontar a França i Alemanya (1905 i 1911) i que van propiciar l’aliança entre
França i Gran Bretanya front a Alemanya
B- NACIONALISME: Exaltació de valors i de la identitat de la nació.
Es barregen aspiracions d’independència, enfrontaments francesos i alemanys per
Alsàcia i Lorena i la rivalitat entre Regne Unit i Alemanya.
C- Crisis balcàniques: la retirada de l’imperi turc fa que Àustria-Hongria i Rússia
(aliada de Sèrbia) es disputen la zona, enfrontant-se en dues guerres balcàniques
D- Es van conformant dos grans blocs: la ​Triple Aliança ​d’Alemanya,
Àustria-Hongria i Itàlia i la ​Triple Entesa ​de Gran Bretanya, França i Rússia
La política d’armaments: Cursa d’armaments entre tots els països per a demostrar
que eren més forts que la resta (rivalitat psicològica) i preparant-se per a la guerra

2- Primera Guerra Mundial (II): desenvolupament

L’ESCLAT DE LA GUERRA
L’assassinat del príncep hereu d’Àustria-Hongria Francesc Ferran a Sarajevo en
juny del 1914 farà que Àustria-Hongria li declari la guerra a Sèrbia, Rússia a
Àustria-Hongria, Alemanya a Rússia i França i Gran Bretanya a Alemanya,
començant la guerra (Itàlia no intervé de moment i quan entre en guerra ho farà en
favor de la Triple Entesa, canviant de bàndol).

1a fase o guerra de moviments (juliol-setembre 1914)​:

Alemanya ocupa Bèlgica per a intentar entrar en França i acabar ràpidament la
guerra, però els francesos els aturen (batalla del Marne) i immobilitzen el front, cosa
que també passa al front oriental amb Rússia
2a fase o guerra de trinxeres (setembre 1914-1917)​: els fronts no es mouen, però la
vida en ells és duríssima i es produeixen milions de morts en sagnants batalles
(Verdun, Somme). Al mateix temps es mundialitza el conflicte amb l’entrada dels
països asiàtics i la participació de les colònies
3a fase: la crisi del 1917 i la fi de la guerra (1917-18)
L’enfonsament per part dels alemanys del vaixell Lusitània, amb ciutadans dels
Estats Units, faran que aquests li declaren la guerra a Alemanya.
El triomf de la Revolució d’Octubre a Rússia fa que el nou govern negocia la pau
amb Alemanya (pau de Brest-Litovsk), cedint-li una important quantitat de territoris i
posant fi a la guerra en el front oriental.
Al front occidental, britànics i francesos, ara junt als Estats Units, paren una nova
ofensiva alemanya i llancen una contraofensiva que avança cap a Alemanya i obliga
a l’emperador alemany Guillem II a rendir-se en novembre del 1918

4. 1a Guerra Mundial (IV): Una guerra total

La 1a Guerra Mundial suposa un nou tipus de guerra conegut com a guerra total
perquè afecta a tota la població: tota l’economia s’orienta cap a la guerra (les dones
es fan càrrec de les fàbriques), es mobilitza a tota la població, es bombardeja a
la població civil, els refugiats han de fugir, tots els països s’endeuten moltíssim,...
5. Europa després de la guerra (Tractats de Pau)
1​4 punts de Wilson​: el president dels EUA volia una pau basada en el liberalisme i
l’autodeterminació de les nacions, sense cap revenja posterior cap a Alemanya
El 1919 es celebren les reunions de París per a arribar als acords de pau, sent
l’acord més important el tractat de Versalles que els vencedors imposen (​diktat)​ a
Alemanya.

Tractat de Versalles Anglaterra declara a Alemanya culpable de la guerra, li pren

totes les colònies, li fa perdre territoris que passen a ser de França (Alsàcia i
Lorena).
Bèlgica, Dinamarca i Polònia, li imposa acceptar la ​disgregació d’Àustria-Hongria i
obliga a Alemanya a pagar grans quantitats als vencedors en concepte de
reparacions de guerra.
El tractat de Versalles suposa una humiliació per a Alemanya i és una de les causes
principals del posterior ascens del nazisme i de l’esclat d’una 2GM com a intent de
venjar-se.

ALTRES TRACTATS
Saint-Germain: ​Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda
reduïda a una petita república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix
unir-se a Alemanya
Trianon: Hongria perd la sortida al mar i territoris en favor de la nova
Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania
Sévres: ​Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i
els territoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel).
Neuilly: Bulgària cedeix territoris a Grècia

Europa després de la guerra: conseqüències del conflicte

Demogràfiques: nou milions de morts directes, sis milions de minusvàlids, milions
de morts indirectes (fam i grip) i “generacions buides” (naixen menys nens i nenes
pels joves morts.

Econòmiques​: els països que han patit la guerra directament (europeus quasi tots)
queden destrossats i molt endeutats, de manera que Europa deixa de ser el centre
econòmic mundial i se n’aprofiten Estats Units i Japó.

Territorials: desapareixen els grans imperis europeus (Àustria-Hongria, Turquia,

Rússia i Alemanya) i es creen multitud de nous estats (Polònia, Finlàndia,
Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Hongria, Estònia, Letònia i Lituània).

Socials:​La misèria per la guerra i l’augment dels preus fa esclatar revoltes i intents
de revolució que miren d’imitar els russos, però fracassen (Trienni Bolxevic a
Espanya, espartaquistes alemanys) o duren poc (Hongria).
Les dones s’havien incorporat al món laboral durant la guerra i, encara que moltes
tornaran a les cases, aconseguiran el dret al vot en molts països i es produeix un
alliberament dels costums i la moral (certa emancipació femenina).
Polítiques: Avancen els sistemes democràtiques i les repúbliques en tota Europa:
sufragi universal masculí en quasi tota Europa i dret de vot a les dones en molts
països.
Havia triomfat una revolució socialista a Rússia.
Les colònies comencen a demanar i lluitar per la independència.
Es crea la Societat de Nacions (SDN) com un lloc on parlar entre tots els països i
solucionar els problemes sense necessitat d’una nova guerra.
Revolució Russa : Causes
Econòmiques​: Rússia era un país agrícola i endarrerit, amb grans diferències de
riquesa pel desigual repartiment de la terra (en mans del tsar, la noblesa i l’església
ortodoxa), un camperolat que patia fam (males collites) i una indústria escassa,
situació que s’agreujarà encara més durant la Ia Guerra Mundial.

Socials​: era una societat pràcticament feudal, amb grandíssimes diferències entre
els camperols i treballadors (molt pobres) i el tsar, la noblesa i l’església ortodoxa, i
una tradició de revoltes i protestes que també influirà en la revolució.

Demogràfiques: la població s’havia duplicat en quaranta anys, agreujant els

problemes de supervivència (no hi ha a penes menjar per a tots).

Polítiques​: Sistema de monarquia absoluta, on tot ho decidia el tsar, amb el

recolzament de la noblesa i l’església ortodoxa i amb una administració molt
corrupta.
Derrotes en les guerres contra el Japó i en la Ia Guerra Mundial.
Arribada d’ideologies que s’oposen al sistema tsarista: liberals, anarquistes,
socialrevolucionaris (esserites) i marxistes (dividits en moderats menxevics i radicals
revolucionaris bolxevics de Lenin).

L’antecedent de la revolució del 1905: una manifestació pacífica és durament

reprimida per l’exèrcit del tsar (Diumenge Sagnant) i esclata una revolució
organitzada pels consells d’obrers, soldats i camperols (soviets) que aconsegueix
una reforma agrària i eleccions per sufragi universal masculí al parlament (pocs
anys després el tsar clausurarà el parlament).

Revolució Russa : Revolució de febrer 1917

L’impacte de la Ia Guerra Mundial agreuja la destrucció, les males collites,
la fam i els morts, mentre el tsar es nega a abandonar la guerra.

En febrer produeixen manifestacions per tot el país demanant “pau, terra i pa” i
la manifestació a Petrograd obliga a abdicar al tsar i instaura una república amb
un govern provisional de liberals i menxevics (democràcia parlamentària)
que es compromet a celebrar eleccions a Corts constituents.

Però el govern provisional no fa les reformes reclamades pel poble i els soviets,
liderats pels bolxevics (Lenin) demanen la retirada immediata de la guerra,
repartir les terres entre els camperols, donar la direcció de les fàbriques als
obrers i establir un govern obrer → comencen a preparar la revolució d’octubre.

Revolució Russa: Revolució d’octubre i govern de Lenin

La revolució obrera d’octubre del 1917: a finals d’octubre els soviets fan una nova
revolució, prenen el palau d’Hivern de Petrograd (seu del govern provisional) i
proclamen el govern obrer de la república socialista, presidit per Lenin.
Primeres mesures revolucionàries: s’expropien les terres i es reparteixen entre els
camperols, les fàbriques queden baix el control dels obrers, es negocia la pau de
Brest-Litovsk amb Alemanya amb importants pèrdues territorials (1918) i es
convoquen eleccions per a Assemblea constituent, però, en no ser guanyades pels
bolxevics, l’Assemblea serà dissolta i s’instaurarà una dictadura bolxevic (dictadura
del proletariat).

Entre 1918 i 1921 té lloc una guerra civil entre els bolxevics i partidaris de la
revolució (Exèrcit Roig) i els contraris a la revolució recolzats pels països europeus
capitalistes (Exèrcit Blanc), amb la victòria de l’Exèrcit Roig.

Durant la guerra civil Lenin porta a terme un comunisme de guerra: es nacionalitza

la indústria i es col·lectivitzen les terres, de forma que tot s’ha de lliurar a l’Estat, que
ho reparteix entre la població.

En acabar la guerra Lenin posa en marxa una Nova Política Econòmica (NEP) que
permetia la petita i mitjana propietat privada per a afavorir el creixement econòmic i
superar la crisi provocada per la guerra civil.

L’imperi rus passa a anomenar-se del 1922 fins al 1991 Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS), reconeixent a les diferents nacionalitats que
l’integraven.

Revolució Russa: L’URSS de Stalin

A la mort de Lenin es produeix una pugna per succeir-lo entre Trotski i Stalin que
acabarà amb Stalin com a dirigent principal a partir del 1928.
El període de govern de Stalin (1928-53) o estalinisme es caracteritza per un
creixement econòmic sense precedents que farà de l’URSS una superpotència i per
la forta repressió en l’interior de l’URSS a qualsevol intent d’oposició al seu poder.
Stalin acaba amb la NEP i aplica el comunisme a l’economia, amb tres
característiques:
1. la col·lectivització del camp en grans granges,
2. la propietat estatal de la indústria i el comerç
3. la planificació de total l’economia a través dels plans quinquennals que
establien els objectius a complir en tota la producció i avaluava els resultats

En el moment de l’entrada de l’URSS en la IIª Guerra Mundial, la URSS havia

passat de ser un país endarrerit a ser un país industrial i una gran potència mundial,
amb un creixement econòmic que no s’havia conegut mai en la història (entre 1928 i
1938 la renda nacional es quadruplica).

Però, per altra banda, Stalin concentra el poder en la seva persona i instaura una
política de terror, eliminant a tota l’oposició política dins del partit en les “purgues”:
processos judicials on, mitjançant proves falses i tortures, s’acusava de
contra-revolucionaris a tots els que s’oposaven a Stalin i se’ls eliminava físicament
(afusellaments o exili) o políticament (deportacions a un gulag, presó,...) → uns
700.000 ajusticiats i 200.000 persones enviades a algun gulag.