LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918).

Els Tractats de Pau:

Abans d’acabar la guerra, el president dels EUA, Thomas Wilson, va establir la visió
d’una pau fonamentada en la concòrdia (14 punts Wilson). El president Wilson, havia
proposat que cada nació tenia dret a formar un Estat independent (dret
d'autodeterminació), la destrucció dels imperis, la consolidació de la democràcia, el
desarmament i la llibertat de comerç internacional.

Malgrat la voluntat de concòrdia, amb el Tractat de Versalles (28-6-1919), França i

la Gran Bretanya aspiraven a rebre fortes compensacions per la guerra. D’aquesta
manera, els vencedors van imposar condicions molt dures a Alemanya:

- Va ser considerada l’única culpable del conflicte.

- Lliurament de les mines de carbó del Sarre a França.
- Va ser obligada a pagar fortes reparacions de guerra als vencedors.
- Prohibició d’unir-se a Àustria en un futur
- Va haver de desmantellar el seu exèrcit, així com la marina mercant, i se li prohibia el
rearmament. Exercit restringit a 100.000 homes.
- Ocupació aliada de la riba esquerra del Rin durant 15 anys i desmilitarització del
territori.
- Pèrdua del 15% del territori i del 10% de la població. Va perdre totes les colònies,
repartides entre els vencedors de la guerra, i diversos territoris que posseïa a Europa: es
retornaven els territoris d’Alsàcia i Lorena a França; Schleswig-Holstein a Dinamarca; i
dos cantons (Eupen i Malmedy) a Bèlgica i la Posnània i una part de la Prússia
occidental van ser lliurades a Polònia.

A més del Tractat de Versalles, una altre sèrie de tractats es van ocupar dels altres
vençuts:

– Tractat de Saint-Germain, amb l'Imperi Austrohongarès (10-10-1919). Desaparició

de l’Imperi austrohongarès i proclamació d’una república democràtica. Aparició de
nous estats Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria i Polònia.
– Tractat del Trianon, amb Hongria (4-6-1920). Reconeixement de la independència
d’Hongria. Cessió d’una part dels antics territoris a Polònia, Txecoslovàquia, Iugoslàvia
i Romania.
– Tractat de Neuilly, amb Bulgària (27-11-1919). Pagament d’indemnitzacions de
guerra i reducció del seu exèrcit. Cessió de territoris a Iugoslàvia i a Grècia.
– Tractat de Sèvres, amb l'Imperi Otomà (10-10-1920). Desmembrament de l’Imperi
Turc. Lliurament de territoris a Grècia, cessió d’altres territoris a França i a la Gran
Bretanya (mandats a Síria, Líban, Palestina, Transjordània, Iraq, Kuwait).
CONSEQÜÈNCIES:

Les conseqüències territorials:

Es va dibuixar un nou mapa d’Europa. Els antics imperis europeus es van esquerdar:
- L’Imperi Turc va desaparèixer gairebé per complet i es va reduir a l’actual Turquia.
- L'Imperi Rus es va transformar en un nou estat federal socialista. La nova URSS va
perdre les costes bàltiques i bona part de Polònia.
- L’Imperi Austrohongarès es va disgregar (Txecoslovàquia, Hongria, Àustria...) i va
sorgir Iugoslàvia.
Les conseqüències demogràfiques:
Al voltant de 10 milions de soldats morts, sis milions d’invàlids i un nombre molt alt
de mutilats i ferits La mortalitat va afectar sobretot els homes mobilitzats entre els 20 i
els 40 anys això va afectar la natalitat durant unes quantes generacions.
Les conseqüències econòmiques:
Les pèrdues materials (disminució de la riquesa nacional) van ser molt greus i van
dificultar la recuperació dels països, les finances públiques dels Estats van quedar
endeutades i calia fer front als costos de la reconstrucció.
Amb la guerra es va acabar l'hegemonia europea en l'economia mundial en benefici
dels Estats Units que es va convertir en líder de les finances, va doblar el seu producte
nacional brut durant els anys de guerra i les seves reserves d’or es van triplicar, la seva
flota substituir la britànica com a redistribuídora del comerç mundial i el dolar
substitueix la lliura com a moneda en les transaccions internacionals.
Japó va augmentar considerablement la seva producció per fer front a les comandes
europees, sobretot d’armament. La guerra li donar l’oportunitat de diversificar la seva
producció industrial, modernitzar les infraestructures, ampliar els mercats i augmentar
les exportacions.
La democràcia es va imposar enfront de la concepció autoritària dels vells Imperis,
derrotats en la guerra.
La guerra va beneficiar alguns països neutrals, que es van convertir en proveïdors de
matèries primeres i aliments.
Les conseqüències socials:
La guerra va portar transformacions socials, com el nou paper de les dones que
s’incorporen en tots els aspectes de la vida econòmica, gran avenç en la lluita sufragista
i feminista.
Però els anys següents a la guerra van ser molt difícils per una gran part de la
població, la situació de malestar social portar diferents vagues i manifestacions que es
van estendre per Europa, influenciades per la revolució russa trobem una revolta
comunista a Alemanya (espartaquistes- Rosa Luxemburg) i a Hongria.
LA CREACIÓ DE LA SOCIETAT DE NACIONS

A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, la Societat de

Nacions (SDN), que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació internacional,
supervisar el compliment dels tractats, protegir les minories nacionals dels Estats i
administrar els territoris sostrets a Alemanya i Turquia.
La seu es va instal·lar a Ginebra i van quedar establerts dos organismes:
1. l’Assemblea: 48 membres el 1920.
2. Consell: cinc països permanents ( França, Regne Unit, Itàlia, Japó i EUA- no es
va arribar a incorporar). Quatre països no permanents triats per tres anys.

Però el panorama de destrucció, misèria, deutes, etc., va dificultar la tasca de la nova

institució. A més, no es tenien mitjans per imposar les seves decisions. El fet que els
Estats Units no s’integressin a la SDN, ni tampoc molts països descontents amb els
resultats de la pau (els països vençuts), ni tampoc la Rússia bolxevic, va convertir la
SDN en una organització de vencedors sense mitjans ni força moral per imposar les
seves decisions.