ARNAU PLANA

COMENTARI TEXT

COMENTARI DE TEXT :
ELS CATORZE PUNTS DEL PRESIDENT WILSON

Quan la Primera Guerra Mundial encara no havia acabat, el 8 de gener de l’any

1918, el vigèssim octau president nord-americà, Thomas Woodrow Wilson, va
exposar al Congrés dels Estats Units un programa que servis per assentar les
bases d’una pau justa, estable i duradora a l’Europa de la postguerra. Aquest
programa rep el nom de “Els Catorze Punts del president Wilson”. Per aquest
document, Wilson va ser premiat a l’any 1919 amb el premi nobel de la pau.

Els Catorze Punts són un document diplomàtic, de caràcter polític, informatiu i

que utilitza un llenguatge precís però impersonal i és contemporani a l'època del
seu autor. Podem ubicar geogràficament el document als Estats Units d'Amèrica
(EUA), en el segle XX.

Quan Wilson va redactar els catorze punts faltaven deu mesos perquè s'acabés la
guerra amb la signatura de l’armistici de Rethondes. Una guerra que es va iniciar
a causa de les rivalitats entre els imperis per estendre i consolidar els seus
dominis colonials extraeuropeus, també per les posicions nacionalistes, és a dir,
alguns pobles europeus volien alliberar-se dels vells imperis, i d’altres potències
europees defensaven els seus interessos a Europa i a les seves colònies. A
aquestes dues qüestions si afegeix, la crisi del Marroc i el conflicte dels Balcans.

Els estats van invertir molts diners en la fabricació d’armes, en la construcció de

vaixells de guerra i en l’entrenament de les tropes. Alhora, totes les potències es
van llançar a un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un
possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la
Triple Aliança. Per altra banda, França, es va aliar amb Rússia i va millorar les
seves relacions amb Gran Bretanya. Les tres potències van signar la Triple Entesa .

El detonant de la guerra va ser el conflicte austro-serbi amb l’assassinat de

Francesc Ferran, l'hereu de l'imperi austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a
Sarajevo (Bòsnia), fet que marca l’inici de la Primera Guerra Mundial.

La Primera Guerra Mundial va tenir tres etapes. La primera, la guerra de

moviments amb la que Alemanya va iniciar la guerra realitzant ràpides ofensives
 ARNAU PLANA
COMENTARI TEXT

als fronts occidental i oriental, que van ser detingudes pels exèrcits franco-britànic i
rus, respectivament. La segona etapa, la guerra de trinxeres on els fronts es van
immobilitzar, va ser el període més llarg i dur del conflicte. La última etapa, la crisi
del 1917 i el final de la guerra amb l’abandonament de la URSS que va ser
compensat per l’entrada dels EUA al conflicte.

Així doncs, abans d’acabar la guerra, el president dels EUA, Thomas Wilson, va
establir la visió d’una pau fonamentada en la concòrdia i va redactar aquests catorze
punts.

El punt número 1 dels catorze punts del programa parla de la importancia de la

supressió de la diplomàcia secreta, a la qual s’atribuïa la culpa del
desencadenament de la guerra. En el segon i tercer punt demana la llibertat de
navegació i de comerç internacional a més de fer desaparèixer totes les
barreres econòmiques. En el quart punt reclama garanties adequades per a la
reducció d’armaments. Del punt cinc al punt tretze es vol el desmembrament
dels vells Imperis i el reconeixement del dret a l’autodeterminació, és a dir, a la
independència a les minories ètniques i lingüístiques dels pobles que formaven
aquests Imperis buscant una consolidació del sistema democràtic. L’últim punt i
molt important per en Wilson és la creació d’una Societat de Nacions, basada en
la igualtat entre els Estats, al marge de la seva potència. Pretén que hi hagi un
òrgan que controli les relacions internacionals, que garanteixi la seguretat de les
nacions i la seva integritat territorial amb l’objectiu d’evitar l’inici de noves guerres.

L’idealisme expressat a les esmentades propostes va gaudir d’un gran suport i va

proporcionar a Wilson una posició de lideratge moral a la Conferència de Pau
celebrada a Versalles. No obstant això, en acabar la guerra, els aliats europeus es
van oposar a alguns dels punts, i l’intent de portar-los a la pràctica va donar lloc a un
sistema multilateral d’acords secrets entre els vencedors. El punt 14è de Wilson es
va materialitzar en l’anomenada Societat General de Nacions, que va ser el
resultat de la Conferència de Pau de París (1919).
 ARNAU PLANA
COMENTARI TEXT

Un cop acabada la guerra s’inicien els feliços anys vint va ser el període de
creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units. El fenomen va
estendre's per l'Europa capitalista. Després de la Primera Guerra Mundial, els
soldats van tornar als Estats Units i al Canadà amb ingressos disponibles i el mercat
tenia productes. Al principi, va haver una disminució de la producció però les
economies dels Estats Units i del Canadà es van recuperar aviat quan els soldats
desplaçats van tornar com a mà d'obra i fàbriques per produir béns de consum.

Aquesta època es caracteritza per diversos descobriments d'una gran importància,

un creixement de la fabricació i una acceleració de la demanda i les aspiracions dels
consumidors, i canvis significatius en l'estil de vida.

Europa es va passar en aquest moment reconciliant la reconstrucció amb la guerra i

amb enormes pèrdues humanes. Fins a la meitat de la dècada, el desenvolupament
econòmic no es va disparar a el territori europeu, a Alemanya , al Regne Unit i a
França, i es va donar a conèixer com els anys vint d'or a finals dels anys vint.

Com a conclusió, en aquest text es detallen les catorze propostes del president
Wilson, on pretenia una pau justa amb els països vencedors i vençuts. Aquests
punts volien la supressió de la diplomàcia secreta, demanaven la llibertat de
navegació i de comerç internacional, volien fer desaparèixer totes les barreres
econòmiques i reclamaven garanties adequades per a la reducció d’armaments.
També es volia el desmembrament dels vells Imperis, el reconeixement del dret
a l’autodeterminació i una consolidació del sistema democràtic. Per últim i molt
important va ser la voluntat de crear una Societat de Nacions. La publicació
d’aquest document va causar un sentiment de revenja d’alguns països vençuts que
anys més tard van ser la causa de la Segona Guerra Mundial. La postguerra va ser
dura per tots els països europeus i els va costar recuperar-se econòmicament i
socialment. En canvi, EEUU ho va tenir més fàcil ja que va iniciar-se l’època dels
feliços anys vint però per Europa aquests anys van ser a finals d'aquesta dècada.