HISTÒRIA ECONÒMICA

TEMA 5- GUERRA, DEPRESSIÓ I DESGLOBALITZACIÓ (1914-1950)

5.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències econòmiques
Causes de la Primera Guerra Mundial
1. Expansió colonial. La pau armada va suposar un creixement dels exercits sobre
tot tecnològicament amb les millores en armament. En aquests anys es van produir
una successió de xocs colonials, que van anar provocant rivalitats i aliances
reflectides a posteriori. Aquests xocs van acabar en conflictes colonials com el de
Tunísia, Sudan, França i Espanya vs Alemanya (Marroc)...
Cal destacar també el conflicte entre Alemanya i França per la possessió d’Alsacia
i Lorena, un terreny amb gran importància econòmica.
2. Rivalitat econòmica. L’augment de la producció i la productivitat va provocar una
lluita per els mercats mundials. L’enfrontament es va produir per l’assalt dels
productes alemanys a la supremacia britànica. GB i França es queixaven de la
invasió de productes made in Germany i Alemanya creia que el seu
desenvolupament econòmic estava obstaculitzat per la superioritat colònia
britànica.
Alemanya— Marca “Made in Germany” gran industria amb economies de escala
que participa en grans mercats. Alemanya es va aprofitar d’aquesta marca com a
sinònim de fiabilitat i qualitat d’un producte.
Alemanya feia dumping, venia molt per sobre dels costos en el mercat intern i en
els mercats internacionals baixava els preus per competir amb els seus rivals.
(competència deslleial).
3. Nacionalisme. Europa perd hegemonia, emergeixen altres potencies. La causa
d’aquesta pèrdua d’hegemonia son dos guerres: la guerra entre Espanya i EEUU
(1898) i la guerra entre Rússia contra Japó (1905).
El nacionalisme va jugar un paper molt important en la guerra, els països
demanaven a la població per lluitar pel seu país amb uns cartells intimidant, molta
gent va marxar al front voluntàriament ja que anaven a defensar el seu país.

Detonant de la guerra
Guerra dels Balcans Algunes potencies Europees volen expulsar al imperi otomà
d’aquest territori.

Es mou massivament a la població civil per participar en la guerra, es una de les

mobilitzacions més grans de gent per lluitar en una guerra.

Daniel Castrillo Campà 1

 HISTÒRIA ECONÒMICA

Bàndols de la guerra
França, Regne Unit, Rússia, Sèrbia, Bèlgica + Japó + Itàlia + Romania + Estats Units
Alemanya, Austria-Hungria + Turquia + Bulgaria

La Primera Guerra Mundial va ser una guerra diferent a les anteriors, va ser una guerra
industrial, es a dir, l’armament utilitzat era en part nou i més potent i destructiu, afectava
molt més a la població civil. Al ser una guerra llarga van ser un problema l’abastiment i
el finançament: la preocupació de l’abastiment va obligar a una creixent intervenció del
govern en l’economia per tal d’incrementar la producció d’armament i de mitjans de
transport, també hauria de controlar els preus i el comerç i arribar al racionament. Els
països s’endeutaven per poder aconseguir més recursos de guerra.

Els EEUU no volien participar en les guerres europees, però van participar per dos raons:
1. Atacs als seus vaixells per part d’Alemanya per desabastir als
aliats (guerra submarina)
2. Contactes entre Alemanya i Mèxic per anar contra EEUU. El telegrama va
ser increpat pels britànics.

Es va anomenar la guerra de trinxeres, era una estratègia militar, les armes de foc van
millorar molt i la millor solució que van trobar va ser fent trinxeres, això va allargar molt
la guerra. Es una guerra de resistència ja que l’objectiu es mantenir els soldats vius a les
trinxeres el màxim de temps possible.
Els països neutrals s’encarregaven de proporcionar recursos als països que resistien.
EEUU proporcionaven recursos a França i al Regne Unit, la estratègia d’Alemanya va ser
enfonsar els vaixells nord-americans amb els seus submarins.

Mitjançant la publicitat molts països van orientar a tota la població cap a la guerra, fent
que la gent menges menys per enviar mes menjar a la guerra.
Com la majoria d’homes van anar a la guerra, les dones van ser qui va substituir els llocs
de treball a les fabriques, fent treballs que eren considerats treballs d’homes.

La tecnologia armamentista a millorat molt amb la revolució industrial i arriben al punt

de destrucció massiva. (tancs, guerra química, submarins, aviació)

Conseqüències de la guerra
- Nova configuració de les fronteres europees
- Aparició de la unió soviètica, apareix el comunisme com a forma econòmica
- La dona treballa en el mon industrials, substituint als homes
- Desintegració de l’imperi turc
- Costos de vides humanes
- Desequilibris financers
- Reducció dels nivells de vida
La guerra va mobilitzar més de 65 milions de persones, la disminució de població i de la
renta, mes la producció destinada a la destrucció i a la interrupció de molts fluxos
comercials, ja presentava un cost incalculable.

Efectes econòmics de la guerra

La guerra va suposar la fi del capitalisme liberal, es va abandonar el sistema patró or, es
controlaven les transaccions financeres es van crear barreres a la lliure circulació de
capitals, mercaderies i persones.

Daniel Castrillo Campà 2

 HISTÒRIA ECONÒMICA

L’estat intervenia en l’economia, en aquell moment la economia era de guerra on la

despesa pública era igual a la despesa militar. Després de la guerra es va tenir que finançar
aquella despesa militar:
Despesa pública Sorgeix un deute públic per finançar les despeses, el deute públic
podria ser de ciutadans del exterior o interior i rebran una comissió.
Impostos No podien posar gaires impostos, ja que els homes estaven a les guerres i
lluitaven per las seva vida, i la població feia un esforç per sobreviure amb lo menys.
S’intenten maximitzar els impostos però amb un límit.
Oferta monetària Es comencen a produir més diners materials per pagar els deutes, però
els preus augmenten, sorgeix una inflació (en tots els països hi ha inflació).
El finançament de la despesa pública provoca un fort endeutament entre països i una forta
inflació
Després de la primera guerra mundial creix un malestar social i creixen les demandes
polítiques. Les persones que no podien votar es mobilitzen i exigeixen poder votar per
escollir polítics (ja que podien lluitar pel país també podien votar.)

5.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels anys vint
Els tractats de Pau van incloure sancions econòmiques als vençuts i reclamació de
reparacions de guerra i es van modificar les fronteres dels països vençuts.
Tractat de Versalles (1919) França te una posició molt dura, vol que Alemanya pagui
tot, com ella va pagar al 1871. Gran Bretanya no li interessa tant, però vol que li paguin
els seus deutes per ella pagar a EEUU. També va haver un canvi en les fronteres
alemanyes
Alemanya no volia ni podia pagar els deutes, ja que no produeix ni per un mercat interior
per tant no podia exportar.
1923: Ocupació de la Conca del Ruhr, on estaven les principals mines d’Alemanya.
L’ocupen Bèlgica i França i els soldats obliguen a treballar als miners alemanys, els quals
realitzen una resistència passiva (no van a treballar, fan desaparèixer recursos...). En
aquests moments es donen compte que no es podran pagar tots els deutes. Alemanya torna
a produir més diners materials, i hi ha una inflació més gran.
En el 1924 es realitza el Pla Dawes amb el qual augmenta el termini de pagament del
deute.
1929-Pla Young es redueix l’import del deute. Succeeix el crack del 29 als països lis
preocupa el futur del capitalisme i no el deute alemany.

Les bases per a una pau inestable:

-Complexitat dels deutes i reparacions

Daniel Castrillo Campà 3

 HISTÒRIA ECONÒMICA

- Ineficaç programa d’ajut econòmic (crèdits a retornar)

- Inestabilitat política: vagues i conflictes de fronteres -Inestabilitat monetària: inflació i
depreciació
- Escassetat de recursos: màquines, primeres matèries, capital
- Greus errors de política econòmica: retorn al passat

Daniel Castrillo Campà 4

 HISTÒRIA ECONÒMICA

El patró or proporcionava estabilitat. Però retornar a aquest sistema no era igual per a tots
els països, les monedes estaven depreciades o sobrevalorades.

Daniel Castrillo Campà 5

 HISTÒRIA ECONÒMICA

Com es va poder controlar la inflació relativament ràpid per part d’alguns països?
1- Eren països on els desequilibris de les finances públiques NO havien
estat tan grans durant la guerra
2- Van aplicar mesures deflacionistes dràstiques: disminució de despesa,
augment d’impostos, política monetària restrictiva
Es va controlar la inflació però es va frenar el creixement econòmic.

Per què França i Itàlia van tenir més problemes per a controlar la inflació?
1- Eren països on els desequilibris de les finances públiques SÍ havien estat grans
durant la guerra
2- El malestar social va impedir que es duguessin a terme mesures deflacionistes
dràstiques (demandes socials)
Finalment, la inflació es va controlar a través de la ortodòxia monetària i fiscal
imposada pel retorn al patró or

Durant els anys 20 la situació econòmica va anar millorant, sobre tot a EEUU on van
aconseguir una hegemonia econòmica. L’agricultura va patir una transformació per les

Daniel Castrillo Campà 6

 HISTÒRIA ECONÒMICA

noves tecnologies i la industria va seguir desenvolupant-se, amb una millora dels salaris
i de la productivitat gracies a la nova cadena de muntatge

5.3. Les causes de la Gran Depressió i la seva difusió en l’àmbit internacional

En el 1929 es produeix un crac en la bora de NY que genera la fallida de tot el sistema
financer, això va anar lligat a unes mesures errònies de política econòmica. La Gran
Depressió va suposar una disminució de la producció en tots els sectors lligat a una
important deflació. Aquesta deflació es va transmetre a Europa i a la resta del món a causa
dels fluxos econòmics que lligaven les seves economies des d e la primera Globalització.
Es van comprimir els salaris i es produïen més bens dels que la gent no podia consumir,
el principal problema estava en la distribució de la renda.
La crisi es transmet a traves dels nous vincles econòmics, els mecanismes de transmissió
van ser la caiguda de les exportacions americanes, l’empitjorament dels termes
d’intercanvi pels productes primaris, la desarticulació del mercat internacional de capitals
i la retracció del crèdit (repatriació dels diners i el fet de que hi hagués països dependents
de la inversió americana serà un mètode de propagació de la depressió).

5.4. Les sortides a la Gran Depressió

Les prioritats del nou govern de Roosvelt (New Deal) eren sanejar el sistema financer,
reduir l’atur reactivant la inversió i un repartiment menys desigual de la renda.
Per aturar la fallida bancaria va tancar els bancs, inspeccionar-los i tan sols els sanejats
tornaren a obrir. D’aquesta manera la gent va tornar a confiar en el sistema bancari.
Suspèn el patró or i devalua la moneda un 41%, permet així injectar diners en l’economia
per reactivar-la. El deute va passar del 45% al 55% per tant tampoc va ser un gran
augment. Els interessos van baixar un 2% i l’intent d’augmentar els impostos als risc va
fracassar.
Per primera vegada va haver una política social i es va crear una seguretat social per
jubilació, assegurança d’atur malaltia i accidents. Es creen programes d’ocupació en
obres públiques per reduir l’atur.
També van haver mesures sobre el sector agrari que estava enfonsat, va indemnitzar els
pagesos per reduir la superfície de cultiu.
Pel que fa la industria, es va crear la NIRA, es van suspendre les lleis anti-monopolis per
afavorir la inversió i que l’empresa aconseguís més beneficis que es traslladarien en
millors salaris pels treballadors.

Daniel Castrillo Campà 7