TEMA 9: PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

1. EL LLEGAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

1.1 Els efectes econòmics del conflicte
La guerra té afectes greus sobre l’economia mundial i ja que el conflicte es va
desenvolupar en territori europeu va tenir conseqüències negatives en:
- Població
- Infraestructures
- Producció agrícola i industrial
La guerra va provocar:
➢ 30 mill de víctimes
➢ Destrucció de gran part de l’equip productiu d’Europa
➢ Reducció agrícola en un 30%
➢ Reducció industrial en un 40%
➢ França perd més del 30%
➢ Alemanya perd quasi un 25% RIQUESA NACIONAL
➢ Regne Unit perd el 30%
La guerra posa fi a l’estabilitat financera.
- Recurs a reserves d’or
Empobreixen les arques dels estats
- Emissió de deute públic
europeus, que van quedar molt endeutats.
- Crèdits exteriors (espec. orig. ee.uu)
L’emissió de paper moneda va provocar una forta inflació a molts països
europeus. Els preus dels productes de primera necessitat havien augmentat fins
a multiplicar-se per tres i les seves monedes van començar a tenir una pèrdua
de valor.
L’economia europea va haver d’afrontar la devolució de préstecs de guerra. En
el cas d’Alemanya, havia de pagar les indemnitzacions a Gran Bretanya i a
França.
1920 → Problema del deute. Aques va ser motiu de disputa entre els
països europeus. Era impossible acordar plans de cooperació entre els
vençuts i els vencedors, per poder superar els afectes de la guerra.

1.2 Les reparacions de guerra

El problema més gran que hi havia era que hi havia molta exigència en quan a
reparacions que havien de pagar els vençuts als vencedors, que eren tan divises
com productes.
A Alemanya se li va fer impossible pagar tot el que li exigien, com per exemple:
Havia de pagar 20.000 mill de marcs i només en va pagar 8000 en el 1921.
1923 → França ocupa Ruhr i això va significar la pèrdua de la zona
industrial més gran per Alemanya.

1
Hi ha una hiperinflació a Alemanya. Els preus pugen molt exageradament i hi ha
una ruïna en gran part de la població. Al exigir-li tant Alemanya respecte les
reparacions, va tenir conseqüències polítiques:
- La població alemanya considera que és una humiliació i que és la causa
principal dels problemes econòmics.
Tot i que hi havia molts problemes, la població alemanya tenia un sentiment de
nació que va contribuir a l’ascensió del nazisme. En canvia, a França,
l’incompliment d’Alemanya respecte els pagaments d’indemnització, va tenir un
sentiment antialemany.

1.3 Els deutes interaliats

Els aliats tenien tantes despeses que havien de recórrer als EUA en busca de
préstecs, i a més per ells va ser el seu creditor principal.
1922 → França i GB van condicionar el pagament del deute respectiu al
cobrament de les reparacions que havia de pagar Alemanya.
Les dificultats per cobrar les indemnitzacions i a més, el daltabaix de l’economia
d’Alemanya van obligar a flexibilitzar les condicions.
1924 → Conferència internacional aprova el pla Dawes.

Pla Dawes → Fraccionava l’import dels pagaments

alemanys i proposava l’enfortiment del marc a
partir de préstecs i d’inversions dels Estats Units.

Aquest pla responia a l’interès dels EUA de recuperar l’economia d’Alemanya

perquè aquesta fos capaç de pagar les reparacions als aliats, els quals, llavors,
podrien satisfer els deutes contrets.
1.4 L’hegemonia dels Estats Units
1920 → EUA primera potència econòmica mundial:
- Primer productor i exportació mundial.
- Primer inversor exterior, gràcies a la gran disponibilitat de capital.
- Augment d’exportacions a Europa.
Fa que hi hagi un superàvit creixent en la balança comercial nord-americana.
- Dòlar com a moneda de canvi, en comptes de la lliura esterlina.
- Reserva Federal dels Estats Units tenien grans reserves d’or.
- Primer inversor mundial gràcies als préstecs a llarg termini.

2
2. ELS FELIÇOS ANTS VINT ALS ESTATS UNITS
2.1 La prosperitat nord-americana
Gràcies a l’augment d’una demanda interna, va fer que hi hagi una etapa de
prosperitat, coneguda com l’expressió: “els feliços anys vint”. El creixement
econòmic es basava en:
- Millorar la productivitat
- Disminuir els costos de producció
- Ús de nous productes
1920 → Ús de béns nous com: electrodomèstics, telèfon, ràdio, automòbil.
El cost dels productes era molt elevat en relació amb els ingressos de moltes
famílies. Adquirien els béns anteriors gràcies al crèdit i a la venda de terminis.
La indústria de l’automòbil (Ford, General Motors,) va impulsar el
desenvolupament de sectors industrials existents i d’altres nous.
− Existents → Siderúrgia, material elèctric i vidre
− Nous → Pneumàtics, producció i distribució de carburant, carreteres
La construcció com a sector intensiu de mà obra i de creació d’ocupació. Es
van començar a construir molts gratacels de les grans ciutats (NY, Chicago,
Detroit, Los Angeles). Hi ha creixement urbà i a partir d’aquí les ciutats es van
expandir s’hi van anar formant baris obrers nous.
1922 – 1929 → L’economia creix amb una taxa estimada al 5% anual. Havien
entrat en una etapa de prosperitat permanent.

2.2 Desequilibris i desigualtats

Els beneficis empresarials i els dividends de les accions van créixer a un ritme
molt més elevat que els salaris.
Les indústries tradicionals van entrar en crisi davant la disminució de la demanda
i els treballadors (majoria afroamericans) van haver de desplaçar-se a les àrees
urbanes i canviar d’ocupació (tenien un salari molt baix). Així, la capacitat
adquisitiva no era suficient per absorbir l’augment de la producció.
1922 → Els agricultors, s’havien endeutat durant la guerra per tal d’augmentar la
producció, van obtenir menys ingressos a conseqüència de la disminució de les
exportacions i dels preus.
Això va provocar la ruïna de milions de grangers, que es van haver de
malvendre la terra i emigrar a les ciutats.

3
 2.3 La febre borsària
Comença a haver-hi un problema per l’economia nord-americana. Hi ha una
acumulació d’estocs industrials i agraris = SOBREPRODUCCIÓ
Arriba un moment en què les vendes de les empreses no podien continuar
augmentant, perquè la demanda creixia més lenta que els beneficis. D’això en hi
ha una conseqüència:
1926 → Els guanys es dirigien a la compra d’accions a la borsa
Les empreses van tenir un bon moment i la contínua demanda d’accions va
provocar un augment del seu preu en la borsa. Això va generar una bombolla
especulativa.
Bombolla Especulativa El preu de les accions va augmentar sense tenir
relació amb el valor real de l’empresa.
Molts inversos es van endeutar per invertir en la borsa, ja que el valor de les
accions no parava d’augmentar. Estaven convençuts que podien pagar els
deutes i els crèdit venent les seves pròpies accions.

2.4 El crac borsari del 1929

Les cotitzacions no podien pujar definidament i alguns inversos van començar a
posar les accions a la venda amb l’esperança de continuar obtenint-ne bons
beneficis.
Hi ha una oferta massiva de títols, per tant les cotitzacions van començar a baixar.
El seu resultat va ser un efecte en cadena que va fer augmentar encara més el
nombre d’accions a la venda.
24/10/1929 → “Dijous Negre”. Va haver-hi un pànic en els inversors. 13 mill de
títols es van posar a la venda i no van trobar cap comprador. Això va provocar
que els valor que tenien baixés molt fent que en poques hores el mercat perdés
10.000 milions de dòlars.
Va ser el crac de la borsa de Nova York. Des d’aquell moment, tenien obsessió
en comprar lo més aviat possible per guanyar més i així no perdre tant.
29/10/1929 → “Dimarts Negre”. Hi ha una onada de vendes en què els bancs
van exigir el pagament de préstecs forçant les vendes a qualsevol preu, perquè
els inversos no podien atendre al pagament dels deutes.

3. COM ES GENERA UNA BOMBOLLA ESPECULATIVA?

El valor de les accions deixa de tenir relació amb la situació de les empreses i
amb les expectatives de guanys per assegurar-se que el seu valor continuarà
augmentant gràcies a una situació econòmica favorable indefinida.
En un moment, els preus tant alts donen pas a un esfondrament del valor de
l’actiu. Quan passa això, l’especulador perd gran part o total de la inversió. Per

4
invertir ha hagut d’endeutar-se, per tant la caiguda de preus va provocar
dificultats en les entitats financeres que els hi han concedit crèdits i/o han fet elles
mateixes operacions especulatives. Tot això acaba causant en l’economia amb
la creació de la recessió econòmica.
- S. XVII → 1ra bombolla especulativa a Holanda. Es va arribar a pagar
per un bulb de tulipa el preu d’una casa.
- 2008 → Bombolla immobiliària a Espanya.

DOC 8: HOOVER, LA NEGACIÓ DE LA CRISI

HERBERT HOOVER → Elegit president dels EUA poc temps abans del
crac. Es pensava que l’economia es recuperaria pels seus propis mitjans
i es va oposar a la intervenció dels poders polítics.
L’empitjorament de l’economia va determinar la seva derrota en les
eleccions del 1933.

4. LA GRAN DEPRESSIÓ
4.1 De la crisi borsària a la crisi generalitzada
Factors que causen l’alliberament d’una crisi econòmica generalitzada:
1. Sobreproducció industrial → Diferents indicadors de l’activitat industrial
mostren que el creixement havia disminuït abans del 1929.
2. Crisi de liquiditat → És una manca de recursos monetaris per afrontar el
pagament dels deutes.
- La falta de diners va comportar que moltes empreses i molts
individus no poguessin pagar els seus creditors, de manera que
es va generar una espiral d’endeutament.
- Moltes indústries i entitats bancàries van fer fallida i el nombre
d’aturats va augmentar.
- Va forçar la retirada d’inversos a Europa i la cancel·lació de molts
crèdits a països exportadors d’aliments.
- Hi va haver deflació la qual va fer que reduís encara més els
guanys.

3. Caiguda de consum → Provocada per la reducció de la riquesa dels

inversors i de preus , la minva de la capacitat adquisitiva dels compradors
i el temor de l’atur. No es consumia, no es produïa.
4. Crisi en l’agricultura → Fortes tempestes de pols (Dust Bowl). Període
de sequera i l’emigració de molts agricultors.

5
 4.2 Les fallides bancàries i la recessió industrial
Sobreproducció + falta de diners + caiguda del consum = Crisi de la borsa
➔ Arriba a tots els sectors de l’economia
1r afectat → Sistema bancari
- L’esfondrament borsari va fer que els deutors no poguessin tornar els
préstecs.
- La majoria dels bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia
dels préstecs.
- La població hi va anar massivament a treure els efectius dels comptes per
por a que els bancs fessin fallida.
- Les entitats financeres no van poder retornar els dipòsits bancaris a la
població per manca de recursos monetaris.
La crisi bancària va suposar la fallida de més de 4000 bancs. Per superar
aquestes dificultats:
- Els bancs van reduir dràsticament la concessió de crèdits per a la indústria
i el consum.
- La manca de confiança va comportar una forta reducció de les inversions
industrials, perquè es dubtava que els productes que es fabriquessin
poguessin trobar comprador.
Subconsum + caiguda d’inversions + manca de crèdit bancari = Crisi industrial
1929 – 1933 → - Producció industrial cau un 40%
- Producció siderúrgica cau un 80%
- Producció d’automòbils cau un 70%
La caiguda de l’activitat industrial causa un gran augment de l’atur.
1929 – 1933 → D’1,6 mill a 4,3 mill
1933 → 13 mill
La demanda es va reduir molt més ja que les persones tenien menys ingressos,
per tant van deixar de consumir.
- La disminució de la demanda va fer baixar la producció industrial i agrària.
- Els empresaris no feien inversions = No hi ha ocupació

5. COM ES VA ESTENDRE LA CRISI A LA RESTA DEL MÓN

Factors d’expansió de la crisi:
➢ Davallada de preus dels productes → Va posar en greus dificultats les
empreses.
➢ Reculada de la demanda → Va reduir dràsticament les importacions dels
EUA, cosa que va perjudicar els països exportadors.

6
 ➢ Davallada dràstica dels préstecs i de les inversions → Hi ha
problemes en els bancs.
➢ Imposició d’aranzels → Per estimular la producció nacional. Va ser
seguida per altres països.
Caiguda del comerç internacional → Va afectar els països exportadors
d’aliments i de matèries primeres de l’Amèrica Llatina i d’Àsia. La disminució dels
ingressos va impedir a aquests països tornar els préstecs i els va obligar a reduir-
ne la demanda als països industrialitzats.
Caiguda de la producció industrial → Les fallides bancàries i l’augment de
l’atur es van estendre per Europa i per la resta del món.
DOC 2: EL RECURS AL PROTECCIONISME
- Els països intentaven solucionar les seves dificultats al marge dels altres
afavorint així l’expansió de la crisi.
- Per rebaixar les exportacions i fomentar l’activitat interna va començar una
cursa de devaluacions de les monedes.
- Van imposar mesures proteccionistes per dificultar les importacions, com
ara la tarida aranzelària fixada pels EUA l’any 1930, considerada com una
declaració de la guerra comercial.
Cada país mirava de salvar la seva posició. Va ser la política anomenada beggar
my neighbour (“fer la guitza al veí”)

DOC 6: LA FALLIDA DEL SISTEMA MONETARI INTERNACIONAL

Patró or → Sistema monetari que fixa el valor d’una unitat monetària en
termes d’una quantitat d’or determinada.
L’emissor de la divisa garanteix que es pugui donar al posseïdor dels seus
bitllets la quantitat d’or que s’hi consigna.
Segle XIX → Vigència del patró d’or com a base del sistema financer
internacional i va acabar a finals de la I Guerra Mundial.
1922 CONFERÈNCIA DE GÈNOVA → Va ser substituït pel patró de canvi
or.
- La moneda de cada país ja no estava vinculada directament a l’or, sinó a
una moneda central convertible en or.
- Hi va haver dues monedes convertibles que van fer possible la base
d’intercanvis comercials i van ampliar-la → Dòlar i lliura
- El sistema de canvi internacional va entrar en fallida amb la Gran
Depressió, qual la GB i els EUA van abandonar la convertibilitat de les
seves monedes en or i van devaluar la lliura (1931) i el dòlar (1933).
- La fallida del sistema monetari internacional va contribuir a la davallada
del comerç internacional i va agreujar la depressió.

7
6. LES PROPOSTES DE RECUPERACIÓ DE LA CRISI
6.1 El New Deal de Roosevelt
New Deal → Nova política impulsada per Roosevelt. Advocada per la intervenció
política.
OBJECTIUS:
− Superar la crisi econòmica
− Aturar els efectes socials
Línies d’actuació principals:
1. Works Progress Administration → Fomentar la construcció d’obres
públiques que creessin ocupació i augmentessin la demanda.
2. National Recovery Administration → Impulsar els acords de preus entre
empreses i evitar la fallida.
3. Llei d’ajustament agrari → Reduir la producció agrària i recuperar els
preus.
4. Hipoteques → Ajudes per al pagament d’hipoteques i la regulació del
mercat hipotecari.
5. Llei de relacions laborals → Va reconèixer la llibertat de sindicació i el
dret de negociar els salaris col·lectivament. S’estableix un salari mínim i
un nº màxim d’hores de feina setmanals.
6. Atur → Creació d’una assegurança d’atur i subvencions.
Per impedir una altre crisi especulativa i bancària:
- S’estableix un control estatal rígid sobre els bancs
- Es crea una assegurança federal per garantir dipòsits en cas de fallida
bancària
- Es forma una comissió de valors i de canvi
1934 → Es redueix el valor del dòlar en més d’un 40%

6.2 Els resultats del New Deal

Empresaris i el partit republicà rebutgen les propostes de Roosevelt ja que hi
intervenia l’Estat (decretava normes, fixava preus i regulava salaris).
New Deal → Va contribuir en l’estabilització de l’economia, però no va
aconseguir produir una nova etapa de creixement.
1939 → La renda no recupera els nivells del 1929 + 9,5 mill d’aturats.
La recuperació va arribar amb l’esclat d’una altra guerra a Europa (II GM), que
desenvolupa l’industria armamentista i la intervenció dels EUA.

6.3 La proposta keynesiana

Com és la crisi per alguns → Suposava la fi del sistema capitalista

8
Per altres → No s’hi havia d’intervenir, ja que creien que el mercat es recuperaria
per si mateix.
KEYNES → Per a ell els problema principal era la falta de demanda i la caigua
de la inversió.
Reactivació de l’economia en 3 pilars:
- Augment de la despesa pública.
- Reactivació del consum.
- Incrementar la inversió privada.
Sostenia que l’Estat havia d’invertir augmentant la despesa pública, encara que
creés dèficit. Això faria augmentar l’ocupació, el consum i la demanda.
Multiplicador Keynesià → Augmentar la proporció i l’import per crear noves
demandes en altres sectors.
- Per incentivar la demanda → Proposa millorar els salaris dels
treballadors i reduir la pressió fiscal.
- Per estimular la inversió → Penalitzar fiscalment l’estalvi i abaixar els
interessos per facilitar el crèdit a les empreses.
Capitalistes → Invertir
Treballadors → Consumir
Estat → Incentivar l’economia
Plantejaments de Keynes suposen una nova proposta per combatre la crisi:
- Demostren que el dèficit públic no era negatiu per a la recuperació de
l’economia, sinó la solució per combatre la depressió. Anava en contra
de de les polítiques econòmiques liberals.

7. LA VIDA QUOTIDIANA DURANT LA GRAN DEPRESSIÓ

Obrers, treballadors i pagesos es van quedar a l’atur o a unes condicions de vida
miserables, sense casa i obligats a dependre dels ajuts públics i de la caritat
privada.
− La gent feia cua per aconseguir menjar o un llit
− Els treballadors s’oferien per un dòlar setmanal
− En els carrers s’hi venien fruita a peces
− Augmenten els barris construïts amb planxes metàl·liques (Hoovervilles)

Falta de confiança en una

millora de l’economia
Ineficàcia de les institucions
per trobar solucions als
problemes dels ciutadans
- Protestes laborals
- Tensions polítiques
- Vagues laborals
- Manis contra els desnonaments
9
DOC 2: ATUR DESNUTRICIÓ I MALALTIA
- L’únic que tenien per menjar és la mostassa perquè era barata.
- Els infants arribaven a l’escola sense haver esmorzat i deien que no hi
havia res per menjar.
- Els nens estaven mal nodrits i malalts.
- La llet era un luxe i la seva dieta consistia en cafè i pa.
- Les taxes de suïcidi, alcoholisme, tabac i prostitució augmenten.
DOC 3: L’EMIGRACIÓ
- Les famílies emigraven a altres ciutats per trobar feina
DOC 6: LA DESIGUALTAT DAVANT LA CRISI
- El percentatge de persones negres era 6 vegades més que els blancs.
- Els llocs vacants en les feines eren més preferibles pels blancs.
- Substituïen a un negre a la feina per un blanc.
DOC 7: LA PROTESTA SOCIAL
- La sequera arruïna a milers de grangers.
- Més de 500 grangers es van concentrar al centre financer per protestar.
- La majoria eren blancs, i n’hi havia que anaven armats.
- Van anunciar la seva intenció d’entrar a les botigues d’aliments per força.

10