T9- PROSPERITAT, CRISI I DEPRESSIÓ

1. El llegat de la primera guerra mundial

1.1 Els efectes econòmics del conflicte
La guerra va provocar greus efectes a tota Europa, com:
- Molts morts
- Pèrdua d'infraestructures
- Baixa producció
Al destruir-se moltes fàbriques i camps per conrear no es podia produir gairebé res,
això va provocar una gran pèrdua de diners, a més es va produir una gran inflació.
Europa va perdre tota estabilitat financera que tenia, ja que va perdre molts metalls
preciosos com l’or i el comerç va disminuir.
Tot el continent estava en deute amb els Estats Units, Alemanya també havia de
pagar a Gran Bretanya i França pels danys causats durant la guerra.
1.2 Les reparacions de la guerra
El país que ho va passar pitjor era Alemanya. No tenia diner ja que no podia quasi
produir i a sobre havia de pagar les indemnitzacions per la guerra.
1921: 8000€ de 20000 milions
1923: França es queda amb el Ruhr (zona més industrialitzada alemanya) per
assegurar-se que li tornarien el deute.
Aquesta conquesta va empitjorar molt més la situació, es va produir hiperinflació i
gran part de la població va acabar en la ruïna.
A Alemanya es va produir un gran sentiment nacionalista que ajudaria als nazis en
un futur.
A França va sorgir el sentiment antialemany.

1.3 Els deutes interaliats

Els aliats havien de pagar grans préstecs als Estats Units, França i Gran Bretanya
volia pagar-los amb la indemnització que els hi donaria Alemanya.
Com que Alemanya estava patint grans problemes econòmics no podia pagar ni a
França ni a Gran Bretanya.
1924: comença el Pla Dawes, aquest consistia en fraccionar els diners que havien
de donar els Alemanys, els EEUU també els ajudarien enfortint el marc. Aquest el
van ajudar ja que si Alemanya millorava podria pagar a França i Gran Bretanya i
aquests tornar els préstecs als EEUU.
1.4 L’hegemonia dels Estats Units
1920: EUA primera potència econòmica mundial

- Primer productor i exportació mundial.

- Primer inversor exterior, gràcies a la gran disponibilitat de capital.
- Augment d’exportacions a Europa.

Fa que hi hagi un superàvit creixent en la balança comercial nord-americana.

- Dòlar com a moneda de canvi, en comptes de la lliura esterlina.

- Reserva Federal dels Estats Units tenien grans reserves d’or.
- Primer inversor mundial gràcies als préstecs a llarg termini.

2. Feliços anys vint als Estats Units

2.1 La prosperitat nord-americana

Feliços anys 20: van sorgir gràcies a la bona estabilitat econòmica que hi havia. Hi
va haver demanda interna i això va provocar una millora de la productivitat,
disminució de costos de producció i nous productes (electrodomèstics i automòbils).
Encara que fossin cars les famílies tenien fàcil accés als crèdits, per tant en
demanaven per comprar nous productes, sobretot automòbils.
Com que es necesitaven molts materials per fabricar un automòbil es van impulsar a
grans empreses (siderúrgia, material elèctric, vidre, pneumàtics, carreteres, etc.).
La construcció també es va expandir, va crear més ocupació i es van construir molts
gratacels. Les ciutats creixen i es van formar els barris obrers.
1922-1929: la economia creixia un 5% anual, creien q estaven en una situació de
prosperitat permanent.
2.2 Desequilibris i desigualtats
Els diners no estaven ben distribuïts. Els empresaris i accionistes tenien molt de
benefici, en canvi les indústries tradicionals van entrar en crisi ja que no tenien
demanda. Això va provocar que es traslladessin a les ciutats cobrant poc.
Molts americans no es podien permetre aquest accés de producció.
Els grangers s’havien endeutat durant la guerra per millorar la producció, però amb
aquest gran canvi no guanyaven prou i havien de malvendre les seves terres per
anar a les ciutats a trobar millor feina.
2.3 La febre borsària
Va sorgir la sobreproducció.
Les empreses no podien continuar venent ja que la demanda era més baixa que els
beneficis.
1926: molts guanys anaven directes a la compra d’accions a la borsa. Això ajudava
a les empreses a millorar econòmicament, però es va provocar un augment del preu
i del valor a les accions i es va generar una bombolla especulativa (preu d’accions
no es podia relacionar amb el valor de l’empresa perquè era més gran)
Això va provocar que petits inversors s’endeutessin per invertir i així guanyar diners
per pagar els crèdits. També podien tornar els préstecs sense problema.
2.4 El crac borsari del 1929
Molts accionistes van posar les accions a la venda per així baixar les cotitzacions.
24/10/1929, Dijous Negre: va sorgir el pànic entre els accionistes, 13M d’accions es
van posar a al a venda sense compradors, va disminuir el seu preu i el mercat va
perdre 10000 milions de dòlars.
D’això se’n va dir el crac de la borsa de Nova York, ara tothom volia vendre no
comprar.
29/10/1929, Dimarts Negre: els bancs demanaven els préstecs que ningú podia
pagar, les cotitzacions es van enfonsar fins el 1932.

3. Com es genera una bombolla especulativa?

El valor de les accions deixa de tenir relació amb la situació de les empreses i volen
assegurar-se de que el seu valor segueixi augmentant gràcies a una situació
econòmica favorable indefinida.
Els preus tant alts creen un esfondrament del valor actiu. Quan això passa,
l’accionista perd gran part o tota la inversió, que per fer-la ha hagut de demanar un
crèdit al banc.
Tot això causa una recessió econòmica.
- S. XVII: 1ra bombolla especulativa a Holanda. Es va arribar a pagar per un
bulb de tulipa el preu d’una casa.
- 2008: Bombolla immobiliària a Espanya
Herbert Hoover: elegit president abans del crac, ell creia que l’economia
s’arreglaria per si sola.
Com que va ser imposible que s’arreglés per si sola va deixar de ser president al
1933.

4. La Gran Depressió
4.1 De la crisi borsària a la crisi generalitzada
Factors que causen l’alliberament d’una crisi econòmica generalitzada:
- Sobreproducció industrial: Diferents indicadors de l’activitat industrial
mostren que el creixement havia disminuït abans del 1929.
- Crisi de liquiditat: És una manca de recursos monetaris per afrontar el
pagament dels deutes.
- La falta de diners va comportar que moltes empreses i molts
individus no poguessin pagar els seus creditors, de manera que
es va generar una espiral d’endeutament.
- Moltes indústries i entitats bancàries van fer fallida i el nombre
d’aturats va augmentar.
- Va forçar la retirada d'inversors a Europa i la cancel·lació de molts
crèdits a països exportadors d’aliments.
- Hi va haver deflació la qual va fer que reduís encara més els
guanys.
- Caiguda de consum: Provocada per la reducció de la riquesa dels inversors
i de preus , la minva de la capacitat adquisitiva dels compradors i el temor de
l’atur. No es consumia, no es produïa.
- Crisi en l’agricultura: Fortes tempestes de pols (Dust Bowl). Període de
sequera i l’emigració de molts agricultors.
4.2 Les fallides bancàries i la recessió industrial
La sobreproducció, la falta de diners i la caiguda del consum va fer que la crisi
arribés a tots els sectors.
El sistema bancari va ser el primer afectat:
- Els deutors no podien tornar els préstecs.
- Molts bancs havien acceptat accions com a garantia dels préstecs.
- La població hi va anar massivament a treure els efectius dels comptes per por
a que els bancs fessin fallida.
- Les entitats financeres no van poder retornar els dipòsits bancaris
Les crisi va afectar a més de 4000 bancs, per superar dificultats:
- Els bancs van reduir dràsticament la concessió de crèdits per a la indústria i
el consum.
- La manca de confiança va comportar una forta reducció de les inversions
industrials, perquè es dubtava que els productes que es fabriquessin
poguessin trobar comprador.
El subconsum, la caiguda de les inversions i la manca de crèdits van provocar una
crisi industrial. Va afectar sobretot a la indústria, a la siderurgia i els automòbils.
També va provocar un augment a l’atur, que va provocar baixa demanda ja que
quasi bé no es consumia. Cada vegada baixava més la producció industrial i agrària.
La gent va deixar d’invertir.

5. Com es va estendre la crisi pel món?

Factors d’expansió de la crisi:
- Davallada de preus dels productes: Va posar en greus dificultats les
empreses.
- Reculada de la demanda: Va reduir dràsticament les importacions dels EUA,
cosa que va perjudicar els països exportadors.
- Davallada dràstica dels préstecs i de les inversions: Hi ha problemes en
els bancs.
- Imposició d’aranzels: Per estimular la producció nacional. Va ser seguida
per altres països.
La caiguda del comerç internacional també va afectar als països exportadors
(Amèrica Llatina i Àsia), aquests van deixar de tenir ingressos i també es van
endeutar.
5.1 El recurs al proteccionisme
- Els països intentaven solucionar les seves dificultats al marge dels altres
afavorint així l’expansió de la crisi.
- Per rebaixar les exportacions i fomentar l’activitat interna va començar una
cursa de devaluacions de les monedes.
- Van imposar mesures proteccionistes per dificultar les importacions, com ara
la tarida aranzelària fixada pels EUA l’any 1930, considerada com una
declaració de la guerra comercial.
Cada país mirava de salvar la seva posició. Va ser la política anomenada beggar
my neighbour (“fer la guitza al veí”).
5.2 La fallida del sistema monetari internacional
Patró or: Sistema monetari que fixa el valor d’una unitat monetària en termes
d’una quantitat d’or determinada.
L’emissor de la divisa garanteix que es pugui donar al posseïdor dels seus
bitllets la quantitat d’or que s’hi consigna.
Segle XIX: Vigència del patró d’or com a base del sistema financer internacional i va
acabar a finals de la I Guerra Mundial.
1922 Conferència de Gènova: Va ser substituït pel patró de canvi or.
- La moneda de cada país ja no estava vinculada directament a l’or, sinó a una
moneda central convertible en or.
- Hi va haver dues monedes convertibles que van fer possible la base
d’intercanvis comercials i van ampliar-la 🡪 Dòlar i lliura
- El sistema de canvi internacional va entrar en fallida amb la Gran Depressió,
en la qual GB i els EUA van abandonar la convertibilitat de les seves
monedes en or i van devaluar la lliura (1931) i el dòlar (1933).
- La fallida del sistema monetari internacional va contribuir a la davallada del
comerç internacional i va agreujar la depressió.
6. Les propostes de la recuperació de la crisi
6.1 El New Deal de Roosevelt
New Deal: Nova política impulsada per Roosevelt. Advocada per la intervenció
política. Volia superar la crisi econòmica i aturar els efectes socials.
Línies d’actuació principals:
- Works Progress Administration: Fomentar la construcció d’obres públiques
que creessin ocupació i augmentessin la demanda.
- National Recovery Administration: Impulsar els acords de preus entre
empreses i evitar la fallida.
- Llei d’ajustament agrari: Reduir la producció agrària i recuperar els preus.
- Hipoteques: Ajudes per al pagament d’hipoteques i la regulació del mercat
hipotecari.
- Llei de relacions laborals: Va reconèixer la llibertat de sindicació i el dret de
negociar els salaris col·lectivament. S’estableix un salari mínim i un nº màxim
d’hores de feina setmanals.
- Atur: Creació d’una assegurança d’atur i subvencions.
Per impedir una altre crisi especulativa i bancària:
- S’estableix un control estatal rígid sobre els bancs
- Es crea una assegurança federal per garantir dipòsits en cas de fallida
bancària
- Es forma una comissió de valors i de canvi
1934: Es redueix el valor del dólar en més d’un 40%
6.2 Els resultats del New Deal
Empresaris i el partit republicà rebutgen les propostes de Roosevelt ja que hi
intervenia l’Estat (decretava normes, fixava preus i regulava salaris).
El New Deal va contribuir en l’estabilització de l’economia, però no va aconseguir
produir una nova etapa de creixement.
1939:La renda no recupera els nivells del 1929 i hi havien + 9,5 mill d’aturats.
La recuperació va arribar amb l’esclat d’una altra guerra a Europa (II GM), que
desenvolupa la indústria armamentista i la intervenció dels EUA.
6.3 La proposta keynesiana
Per alguns la crisi suposava la fi del capitalisme, per altres no s’hi havia d’intervenir,
ja que creien que el mercat es recuperaria per si mateix.
Per Keynes els problema principal era la falta de demanda i la caiguda de la
inversió.
S’havia de reactivar l’economia en 3 pilars:
- Augment de la despesa pública.
- Reactivació del consum.
- Incrementar la inversió privada.
Sostenia que l’Estat havia d’invertir augmentant la despesa pública, encara que
creés dèficit. Això faria augmentar l’ocupació, el consum i la demanda.
Multiplicador Keynesià: Augmentar la proporció i l’import per crear noves
demandes en altres sectors.
Per incentivar la demanda proposa millorar els salaris dels treballadors i reduir la
pressió fiscal.
Per estimular la inversió penalitzar fiscalment l’estalvi i abaixar els interessos per
facilitar el crèdit a les empreses.
Per Keynes:
- Els capitalistes havien d’invertir
- Els treballadors consumir
- L’Estat invertir en l’economia
Plantejaments de Keynes suposen una nova proposta per combatre la crisi.
Demostren que el dèficit públic no era negatiu per a la recuperació de l’economia,
sinó la solució per combatre la depressió. Anava en contra de les polítiques
econòmiques liberals.

7. La vida quotidiana durant a Gran Depressió

Obrers, treballadors i pagesos es van quedar a l’atur o a unes condicions de vida
miserables, sense casa i obligats a dependre dels ajuts públics i de la caritat
privada.
- La gent feia cua per aconseguir menjar o un llit
- Els treballadors s’oferien per un dòlar setmanal
- En els carrers s’hi venien fruita a peces
- Augmenten els barris construïts amb planxes metàl·liques (Hoovervilles)
- Hi van haver tensions polítiques i socials
 T10- ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L’EUROPA
D'ENTREGUERRES

1. L’Europa d’entreguerres: totalitarisme i democràcia

1.1 Una època de crisi
Després de la PGM es va implantar la democràcia per quasi tota Europa, es van
destruir imperis autoritaris i crear nous països de caràcter liberal parlamentari.
Anys 20: crisi econòmica i social a Europa. Van començar revolucions per part dels
socialistes i comunistes, aquests volien el poder del proletariat i acabar amb la
democràcia, tal i com havia fet Rússia.
Crisi del 1929: ho va empitjorar tot i van sorgir moltes dictadures.

1.2 Les democràcies davant la crisi

Davant dels problemes socials van decidir crear el socialisme emergent (sufragi
universal i formació de coalicions polítiques àmplies), així es van aïllar els partits
més radicals.
Gran Bretanya: gran crisi econòmica per culpa de la pèrdua d'indústries, molt d’atur
(2,5M), vaga general al 1926 i la guerra a Irlanda on es van aixecar contra els
britànics. Va guanyar Irlanda.
França: crisi econòmica fins els anys 30. Moltes protestes obreres i mobilitzacions
de dreta. Republicans comunistes i socialistes formen el Front Popular (parlamentari
i democratic).
Suïssa, Bèlgica i Holanda: aconsegueixen estabilitat formant coalicions
governamentals liberals.
Noruega, Suècia i Dinamarca: frenen l’ascens radical.
Les democràcies miraven per si mateixes mentres veien l’ascens de dictadors.

1.3 L'ascens de les dictadures

En els països amb poca força liberal s’hi van establir sistemes polítics autoritaris.
Dictadors que prometien ordre, eren nacionalistes i tenien suport de l’exèrcit o de
l'església. Volien acabar amb el socialisme i deien que la democràcia no servia.
Dicatures:
1920: Hongria 1926: Polònia, Lituània i Portugal
1933: Àustria Anys 30: Grècia, Romania i Bulgària
Espanya: 1923, general Primo de Rivera, després es va instaurar la República fins
Franco 1936.
Itàlia: sorgia el feixisme, 1922 Mussolini
Alemanya: partit nazi, 1933
Els règims volien acabar amb el liberalisme, feien projectes imperials i totalitaris per
crear un nou ordre.

2. Quins elements defineixen el feixisme?

Rebuig: il·lustració, racionalisme, democràcia, parlamentarisme i pluralisme polític.
Àmbit polític: totalitari, antiliberal i anticomunista, amb bases:
- Líder carismàtic, concentra tots els poders (símbol de nació i de l’Estat, cap
d’un únic partit i guia per col3lectivitzar la nació)
- Exaltació de l’Estat, per sobre dels drets i llibertats dels individus
- Violència, sanciona el domini més fort, fa veure qui mana
- Societat no igualitaria
- Nacionalisme i racisme, diuen que no tenen drets i s’han d’eliminar
- Organització de masses, projecte nacional unitari que pretén superar tot
partidisme i tonta confrontació de classes.

2.1 Propaganda i adoctrinament

Controlaven a la gent mitjançant la ràdio i la tele, també feien concentracions de
masses i implantaven banderes i uniformes.

3. El feixisme italià (1922-1945)

A Itàlia hi havia grans crisis econòmiques (inflació i atur), els pagesos eren pobres i
hi havia confrontacions entre els obrers. No estaven d’acord amb el tractat de
Versalles.

3.1 La presa del poder

Mussolini va crear forces paramilitars (burgesos i excombatents) per acabar amb la
gent d’esquerra amb assassinats i pallisses. Tenien suport autoritari.
1921: es creal el Partit Nacional Feixista. Programa populista, propietat privada,
nacionalisme i militarista.
Simbologia: camisa negra (uniforme), salutació amb braç aixecat i el fascio
(emblema)
Agost 1922: reprimien als d’esquerra
Octubre 1922: Cop d’Estat, marxa sobre Roma. Manifestacions i violència, va
acabar quan el rei li va concedir el govern.
3.2 La feixistització d’Itàlia
Mussolini va elaborar una nova llei i va convocar eleccions que va guanyar perquè
tenia als partits d’esquerra amenaçats. Tots els que diguéssin que havia set frau
eren assassinats.
1925: instaura la dictadura feixista, característiques:
- Supressió de la democràcia, va treure els drets constitucionals,
empresonava els que estaven en contra seva, censurava la premsa, prohibia
altres partits i creació de la policia per perseguir als antifeixistes.
- Concentració de tots els poders: cap de govern i del partit, però sense
treure la monarquia
- Creació d’Estat corporatiu
- Relacions amb el Vaticà, es va atorgar més privilegi a l’Esglèsia
- Política exterior expansionista, formar un imperi.
- Lleis radicals, impedien matrimoni entre blancs i negres i estaven en contra
dels jueus.

3.3 Dirigisme econòmic i control social

L'Estat i el partit feixista havien de controlar l’economia i la societat.
Volia que Itàlia fos econòmicament autosuficient. Va reduir les importacions i va
intensificar l’agricultura i la indústria. Va augmentar la producció del cereal i va crear
l’IRI per controlar els sectors bàsics i conduir la indústria a un sector més militarista.
Això va generar grans beneficis però no hi havia drets laborals.
Volia controlar i dirigir la societat, volia que la demografia creixes i que es delimitès
l’emigració.
Opera Nazionela Balillia: tots els nens havien d’estar inscrits
Opera Nazionale Dopolavoro: organitzava el temps lliure
Així era molt més fàcil adoctrinar a la gent, per l’educació, la premsa i les
concentracions de masses.

4. Com va arribar al poder el partit nazi?

1918: abdica el Kàiser i s’hi instaura una República amb una constitució
democràtica. Aquesta va ser desprestigiada per tres elements:
- Revelions de l’extrema esquerra comunista
- Hostilitat de l’extrema dreta nacionalista. Rebutjaven el Tractat de Versalles i
no volia l'expansió de l’obrerisme
- La difícil situació econòmica
Va ascendre al poder el Partit Nacionalista (nacionalista i anticapitalista, no volia
democràcia ni consumisme, rebutjava el Tractat de Versalles i volia un règim que
tingués ordre, autoritat i treball, profundament antisemita en contra dels jueus). La
crisi de 1929 li va donar un gran impuls per arribar al poder.
4.1 L’ascens del partit nazi
Quan Hitler va sortir de la presó ja era molt conegut, el coneixien com a Führer.
1925: crea les SS, grup de protecció
Per arribar al poder va utilitzar un mètode parlamentari, feia organitzacions de
masses i es va anar aproximant als nacionalistes i a les classes mitjanes i
capitalistes.

4.2 L’arribada al poder

La gran crisi econòmica els ajudava molt, a les eleccions de 1930 van passar de
tenir 12 diputats a 107 al Reichstag.
Com que hi havia un atur altíssim va guanyar suport de les classes mitjanes, de la
indústria, la banca i el sector militar.
30 e gener de 1930: gràcies al gran nombre de pots i la pressió nacionalista i
industrial Hitler va ser nomenat canceller.

5. La nazificació d’Alemanya
5.1 Hitler al poder, el camí cap el totalitarisme
No va tardar en implantar un règim totalitarista. Va limitar el dret a les reunions i a la
llibertat de premsa (diaris socialistes i comunistes) i les forces policials van ocupar la
seu dels comunistes.
27/02/1933: es crema al parlament alemany culpant als comunistes perquè la gent
els hi tingués més odi. Hitler va suprimir els drets fonamentals i va perseguir als
comunistes.
Març 1933: eleccions sense democràcia on guanyen els nazis gràcies a un acord
amb els nacionalistes i el Partit Catòlic. Nova llei on ell podia governar els 4 anys
següents al marge del Parlament i podia anul·lar la Constitució.

5.2 L’establiment del règim nazi

- Il·legalització del partit socialdemòcrata i comunista, van ser portats a camps
de reeducació. Va passar amb altres partits fins que només va legalitzar
l’existència del partit nazi i un únic sindica (Front Alemany del Treball)
controlat per ells
- Unificació dels Estats federats
- Depuració de l’administració, exclusió dels no aris i dels que estiguessin en
contra del règim.
- Reforçament de la repressió, va crear la Gestapo (policia) i es van començar
a construir camps de concentració per a gent “perillosa”
- Eliminació de la dissidència, els caps de les SA van ser assassinats per
criticar el totalitarisme
- Conquesta de l’espai vital, expansió territorial per aconseguir raça ària
- Hitler com a cap d’Estat després de morir el president. Cap del Tercer Reich
5.3 Autarquia i rearmament
L’objectiu econòmic era augmentar la indústria i disminuir l’atur. Es va reforçar el
capitalisme per obtenir més benefici.
Plan quadriennal: volia preparar el país per la guerra
- Autarquia econòmica, Alemanya autosuficient i substituir importacions
- Impulsar obres públiques amb inversions de l’Estat
- Controlar preus i salaris, impedir la inflació i garantir beneficis
- Indústria pesant, sobretot armamentística
1939: 2na potència mundial. Plena ocupació però amb salaris baixos i la pèrdua de
drets d’organització.

6. Què pretenia el projecte racial nazi?

El contingut científic intentava defensar les desigualtats entre els humans. Això ho
va aprofitar Hitler per dir que volia preservar la raça ària, aquesta era superior i
necessitava el seu espai per preservar-se. Es va crear un projecte racial:
- Exclusió de discapacitats, socialistes, comunistes, homosexuals, etc.
- Alguns grups ètnics eren considerats enemics (jueus i gitanos) eren inferiors
1933: persecució de jueus i boicot als comerciants jueus
1935: lleis de Nuremberg, van categoritzar als jueus com a ciutadans de 2na classe
9/11/1938: comença l’holocaust i l’extermini jueu a Europa

6.1 L’adoctrinament de masses

Adoctrinats per la propaganda nacionalista i racista que pintava una bona Alemanya

6.2 La legislació racial

1933:
- Boicot als negocis jueus, metges i advocats
- Prevenció de naixements amb tares hereditàries
1934: castració de gitanos
1935: llei de Nuremberg
1937: internament homosexuals als camps
1938:
- Neteja gitana (12-18 juny)
- Deportació de 17000 jueus
- Els jueus havien de portar l’estrella de David
- Nit dels vidres trencats (9-10 novembre) atac a Sinagogues i establiments
1938/39: programa secret de liquidació d'infants mal formats, després adults
6.3 Eliminació dels dissidents
Els que no acceptesin els projectes eren considerats enemics. Tots els que no
tenien la mateixa ideologia que Hitler eren empresonats i assassinats.

7. El totalitarisme soviètic
7.1 El règim estalinista
Volia consolidar el socialisme només a la URSS i després expendir-lo.
- Stalin tenia tot el poder, estava en contra dels enemics, controlava la
ideologia del país i utilitzava la violència
- Necessitaven controlar el PCUS i l’Estat, per això es va crear una èlit superior
a la societat (tot i no haver-hi desigualtat)
- Va començar un projecte que va portar a Rússia una gran potència
econòmica

7.2 La planificació econòmica i la industrialització

Economia planificada: pla per millorar l’economia de la URSS. Col·lectivització,
industrialització del país i ús de la violencia.
Col·lectivització agrària forçosa: explotació i control de la pagesia, va eliminar la
propietat privada així havien de donar més productes a l’Estat.
Sinó arribaven a la producció marcada eren considerats enemics. Va destruir als
kulaks (propietaris agraris) i va deportar als pagesos que no complien amb el
projecte.
L’Estat controlava els preus, els salaris i el comerç.
Amb aquests mètodes va créixer la col·lectivització, quasi totes les terres de la
URSS estaven controlades, però amb un gran sacrifici per la classe pagesa. Hi
havia molta fam i va començar a sorgir el mercat negre.
Plans quinquennals: més focalitzat en la indústria fixava els objectius i provocava
un gran esforç de treballadors.
Objectius: potenciar la indústria pesant, les construccions mecàniques, produir
energia i infraestructures. Això va provocar que no es venguessin els productes
bàsics i que ningú els tingués.
1939: 3ra economía mundial

7.3 Centralització política i control social

1936: Constitució que definia a la URSS com a Estat Socialista basat en els soviets.
Formalment era un Estat federal i democràtic que reconeixia diferents nacionalitats,
sufragi universal, divisió de poders i drets. Tot això era fals, no hi havia ni drets ni
llibertats. El PCUS i el Soviet Suprem eren controlats per Stalin i el govern depenia
d’ells. Això el va convertir en Estat policial, ulitilzava la violencia contra tot els seus
enemics i per mantenir el poder a Stalin.
8. La repressió estalinista
Stalin va ser lider gràcies a l’ús de terror contra els seus adversaris.
1932: va créixer la fam, lessacsetat i la manca d’habitatges. Va sorgir més crítiques
cap a Salin, tan pels ciutadans com pels integrants del partit.
1934: congrés del PCUS. Kirov (membre del partit) va proposar un mètode més
moderat i menys revolucionari. Mesos més tard el van trobar mort.
Stalin va organitzar les purgues on els homes fidels i lleials del partit eren inculpats
com a traïdors. Els principals objectius eren eliminar els opositors i del possibles
futurs dirigents de moviment revolucionaris. Durant aquestes els membres del partit
o ex comunistes eren torturats i acusats de delictes inventats.
Quasi tots els membres del PCUS i del congrés van ser assassinats juntament amb
membres importants de l’exèrcit.
Tots els considerats traïdors del poble eren detinguts, deportats o executats. Això
estava a càrrec de la NKD.
 T11- LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

1. Les causes de la Segona Guerra Mundial

1.1 Una pau fictícia
Entre la PGM i la SGM hi va haver molts conflictes socials. La crisi de 1929 i el
feixisme els van augmentar.
L’expansionisme nazi europeu i els problemes de la URSS van portar a un conflicte
als anys 30. També Japó intentava expandir pel Pacífic hi això va portar conflictes
amb els EEUU.

1.2 La política expansionista d’Alemanya

El primer que va fer Hitler quan va arribar al poder va ser sortir de la Societat de
Nacions com a mostra de rebuig. Japó ja hi havia fet anys abans i Itàlia ho faria poc
després.
Alemanya per forjar el Gran Reich es volia expandir, per tant efectava a Europa.
Alemanya va conquerir Sarre un territori que havia perdut al Tractar de Versalles i
era propietari de la SDN. Poques setmanes després va començar amb el procés de
rearmament.
1936: L’exèrcit Alemany ocupa Renània un territori on s’hi havia prohibit la
militarització. Les democràcies no van fer res al respecte.

1.3 La formació de l’Eix

Van esclatar un seguit de conflictes:
- Etiòpia (1935-1936), invasió italiana
- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
- Guerra sinojaponesa
Aquests conflictes mostraven el mateix moviment (imperialisme i feixisme), i es van
unir més.
Eix Roma-Berlín: 1936, cooperació entre Mussolini i Hitler amb el suport de Franco.
Pacte Antikomintern: Japó i Alemanya en contra de la URSS, després s’hi va unir
Itàlia.

1.4 El fracàs de la política d’apaivagament

Alemanya, Itàlia i Japó es podien extendra fàcilment ja que les democràcies no hi
feien res.
Política d’apaivagament: proposada per Gran Bretanya i seguida per França. Van
decidir no intervenir a la Guerra CIvil Espanyola i ajudar als republicans, és a dir, va
ajudar indirectament a Franco i a Alemanya i Itàlia.
1938, com que les democràcies no volien començar una guerra Hitler va poder crear
una política exterior agresiva.
- Març 1938: envaeix Austria i els convenç perquè s’anexionin, després es van
annexar amb una regió txeca, Sudets.
- Setembre 1938: conferència de Berlín per aprovar l’annexió amb els Sudets.
Va ser acceptava sinó enviaia la resta de Txecoslovaquia
- Març 1939: envaeix tota Txecoslovàquia
- Agost 1939: pacte de no-agressió amb la URSS i la seva neutralitat

2. L’imperialisme japonès
L’objectiu del Japó durant la crisi del 1930 va ser expandir-se per Àsia per així
extreure matèries primeres i poder augmentar el seu poder econòmic.
Va desenvolupar una gran indústria armamentística i l'exèrcit va guanyar poder.
1931: annexió amb Manxúria, regió xinesa. L’exèrcit actuava a marge del govern
1932: uns joves assassinen al primer ministre i és la fi del govern.
Tractat Antikomintern: 1936, amb Alemanya.
1934: surt de la Societat de Nacions
1937: comencen la invasió a Xina i es van anar expandint
Pacte Tripartit: principi de la guerra amb Berlin

2.1 L’expansionisme imperialista japonès

Després de la guerra sinojaponesa (1894-1895) i de la guerra contra la URSS
(1904-1905) Japó es va començar a expandir. Va aconseguir Corea i Taiwan.
L’annexió de Manxúria
- Es va aconseguir amb una forta violencia
Febrer de 1932: és incorporat a l’Imperi japonès
-
La invasió de la resta de la Xina
- 1937: invasió de Pequín i Xangai
- Van utilitzar gasos tòxics contra militars i civils
- Després de ocupar Nanquing van matar a 300000 persones
- Moltes violacions
2.2 Nacionalisme, militarisme i racisme
Els japonesos deien que eren una raça superior, va ser triada per un dret diví i
consideraven a la resta d’asiàtics com una ètnia inferior.
Això va provocar grans actes de crueltat. Feien experiments ambpresoners xineoso i
les nennes i dones estavenm explotades a les fàbriques, en molts casos eren
violades pels soldats. Més de 1M de coreans van ser explotats al Japó.

3. Les ofensives i victòries de l'Eix (1939-1942)

03/09/1939: declaren la guerra i comença la primera fase
1941: atac alemany contra la URSS i atac de Japó contra els EEUU,aquests
s’uniran amb els aliats.
Aliats: Gran Bretanya, França, URSS i EEUU
L’Eix: Alemanya, Itàlia i Japó

3.1 La guerra llampec: la victòries de l’Eix

Les primeres victòries van ser gràcies a la “guerra llampec”, que pretenia ser com “la
guerra de moviments” de la 1GM que va fracasar. Alemanya va ocupar gran part
d’Europa en menys de 2 anys.
- Setembre, 1839: Alemanya va envair Polònia. Hi havia un pacte secret
germanosoviètic on la URSS va ajudar a Alemanya a enviar-la, desprès la
URSS va intentar envair Finlàndia, però va fracassar. A partir d'aquí
Alemanya la va veure dèbil.
- Abril 1940: Alemanya envaeix el nord (Dinamarca i Noruega), els anglesos
no podien fer res. Itàlia es va annexar amb Albania.
- Maig-juny 1940: França i Països Baixos invadits i capitulen. Els anglesos van
aconseguir lluitar a Dunkerque amb el poc armament que tenien, van acabar
guanyant perquè Hitler els va deixar.
- Juliol-setembre 1940: batalla d'Anglaterra, bombardejos per les ciutats del
país. La força aèria va impedir molts bombardejos. Batalla de l’Atlàntic,
combat amb submarins.
- 1940-1941: Itàlia no va poder guanyar contra Grècia, per tant, Hitler va anar a
atacar els Balcans (Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària). Iugoslàvia va
desaparèixer com estat i seguidament Grècia.

3.2 La mundialització del conflicte

Juny 1941: Hitler ignora el tractat germanosoviètic i inicia l’Operació Barba-roja, va
envair la URSS. Van envair gran part del país fins que va arribar l’hivern, el fred va
frenar als alemanys.
Desembre 1941: Japò ataca la base Pearl Harbor dels EEUU, i el país entra a la
guerra.
Això va portar a la mundialització del conflicte.
4. Què va significar l’ocupació nazi d’Europa?
Un dels objectius d’Alemanya per Europa era explotar els seus recursos productius
per millorar l’economia alemanya.
Van explotar l’agricultura i la indústria, milions de presoners van ser enviats a
Alemanya per treballar de manera barata i que els obrers alemanys anessin a la
guerra.
La guerra es va considerar un règim de terror, sobretot pels jueus degut a la política
antisemita que hi havia.
1942: els camps de concentració es transformen en caps d’extermini. Els
encarregats van ser la Gestapo i les SS, van organitzar l’Holocaust.
Morts
6M de jueus
3M de:
- Gitanos
- Presoners soviètics
- Opositors
- Republicans espanyols

4.1 La persecució dels jueus

Els ju7eus van ser perseguits i posats en guetos (barris jueus entre murs) on,
seguidament, serien portats als camps.
En els guetos hi havia molta mala higiene i tampoc tenien sanitat ni menjar. Això
provocava malalties i fam. Això va provocar la revolta del gueto de Varsòvia (12k
morts i 40k deportats).

4.2 L’Holocaust
Auschwitz: camp de concentració amb més morts. S’hi va donar lloc la “mort
industrialitzada”. Consistien en cambres on teoricament hi havien dutxes però era
una excusa per concentrar-los i trials-hi gas perquè morissin, seguidament eren
enviats al crematori amb elevadors.
1100000 de morts (200k eren infants)
Els camps també eren fàbriques per la guerra i hi havia zones d’experimentació.
5. Les contraofensives aliades i la fi de la guerra
L’entrada dels EEUU va ser una salvació pels aliats.
1942: 3 derrotes de l’Eix, canvi radical

5.1 Les primeres derrotes de l’Eix (1942-1943)

Front rus:
- Els russos van aguantar fortament la batalla de Stalingrad.
- Febrer de 1943: alemanys es rendeixen en la batalla
- Primera gran derrota alemana
- Russos comencen a atacar per l’oest (Romania, Bulgària i van arribar fins a
Hongria i Varsòvia)
Nord d’Àfrica:
- Alemanys volien conquerir Egipte i el canal de Suez
- Octubre 1942: els britànic els van aconseguir parar a El-’Alamein
(Alexandria)
- Novembre 1942: britànics i estatunidencs desembarquem al Marroc i Algèria
- Maig 1943: expulsen les tropes de l’Eix
Mediterrani:
- Juliol-setembre 1943: anglesos i estatunidencs ataquen Sicília i el sud
d’Itàlia
- Itàlia es va quedar dividida en feixista (nord) i antifeixista (sud)
- Setembre 1943: antifeixistes italians declaren la guerra a Alemanya
- Juny 1944: reconquisten Roma

5.2 La fi de la guerra a Europa (1944-1945)

Desembarcament de Normandia: juny de 1944, forta batalla on els alemanys es
van rendir
Agost: alliberen París
Setembre: alliberen Holanda
Octubre: evacuen de Grècia
Desembre 1944: perden la batalla en les Ardenes i tornen cap a Alemanya, país
que estava sent envaït per l’est i per l’oest i sent bombardejat.
24 d’abril de 1945: tropes soviètiques arriben a Berlín i els angloestatunidencs
prenen el Rin.
28 d’abril de 1945: Mussolini capturat i executat pels ciutadans, després Alemanya
va alliberar Itàlia
30 d’abril de 1945: Hitler es suicida
2 de maig de 1945: Berlin capitula i 5 dies després el Tercer Reich es rendeix
5.3 La guerra al Pacífic i la derrota japonesa
Fins el març de 1942 Japó es va seguir expandint i guanyant batalles i territori pel
sud-est asiàtic. Però a mitjans del 1942 la campanya del Pacífic liderada pels EEUU
els va frenar.
Febrer 1943: japonesos evacuen Guadalcanal i els estatunidencs va reconquerir
gran part de les seves terres.
Octubre 1944: destrossen flota japonesa al golf de Leyte
Els japonesos no es volien renc¡dir ja que els deixarien com a dèbils, van arribar al
punt de crear els kamikazes. Pilots suïcides que morien al estrellar-se contra avions
enemics.
Novembre de 1944: molts bombardejos a Japó, però aquests no es rendien.
Per acabar amb ells del tot Truman va decidir tirar una bomba atòmica a Hiroshima i
a Nagasaki (6 i 9 d’agost de 1945)
2 de setembre: capitulació japonesa