10 de gener 2024

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Grup 02 ADE

1- Identifica i explica breument quins factors determinen el creixement de la inversió

estrangera entre 1820-1913. D’on procedia i a on es destinava la inversió estrangera
durant el segle XIX? Quines són les seves conseqüències per als emissors i receptors de les
inversions? (Guia docent tema 4)

-Procés d'industrialització. Augment producció, comerç, beneficis. Desigualtats en la

distribució de la renda, acumulació de K, més estalvi i inversió. Necessitats creixents de PM,
energia, mercats, transport. Elevada rendibilitat.
-Canvi institucional: Agilitació i desenvolupament institucions i instruments financers:
bancs, cases asseguradores, borsa, ..., protecció “legal” estatal, ...
-Evitar polítiques proteccionistes, maximitzar beneficis.

Característiques
-Inversors: GB, França, Alemanya, EUA, Bèlgica, Suïssa
-Receptors: primer a Europa i Amèrica llatina, després EUA, finalment colònies, força
diversificada.
-Infraestructures, mineria, plantacions, empreses privades

Efectes de la inversió exterior

Per als exportadors o inversors, suposa una acceleració dels ritmes de creixement:
-Indirectament, permet disposar de més primeres matèries i més barates, i mercats més
grans i integrats.
-Directament, pels grans guanys generats, i els efectes de la inversió directa sobre
producció i preu de PM.

Per als importadors o receptors de capitals, efectes desiguals en funció del tipus d'inversió
i aplicació.
- +/- Positiva, als EUA, Canadà, Austràlia, Rússia, Imp. AH, ... de tipus indirecte en
infraestructures, mecanització, .... “controlada pels receptors”.
-Negativa, a Amèrica Llatina, el Carib, el sud d'Àsia, Àfrica; de tipus directe, en el sector
exportador (inversió controlada totalment pels inversors), o indirecte improductiva
(empreses fracassades, aventures militars). Tots els guanys van fora, es consolida control
exterior, la dependència, l’endeutament i l’estructura dual de les economies (economia de
subsistència versus economia integrada als mercats internacionals).
2-Explica les causes de la primera gran crisi capitalista de finals del
segle XIX. Identifica les principals respostes a la crisi que donen les
empreses i els estats liberals.
(Guia docent tema 4)
Les causes: globalització i desigualtats (contradicció).

Crisi agrària: excés oferta, augment de la competència.

-¯ cost transport
-Rendes de la terra 0/sobreexplotació (EUA/Rússia)
-Millor relació terra/treball. Estímul mecanització.
-Augment i integració de la producció (migracions, colonització,
ferrocarril i navegació a vapor).
-Insuficient creixement de la demanda (desigualtats)

Crisi industrial: crisi d’excés d’oferta

-Excés de producció i capacitat industrial (siderúrgia)
-Limitacions i contracció demanda interna (crisi agrària).
-Contracció de la demanda externa (+ competència + producció,
i proteccionisme).

-Crisi financera: inversions ferrocarril, siderúrgia, banca

industrial.

La reacció/resposta a la crisi. (no coordinada).

-Proteccionisme versus especialització productiva.
-Innovació tecnològica: la 2ª revolució industrial*.
-Augment de les exportacions de capital.
-Concentració financera i industrial, càrtels, etc.
-Imperialisme, control primeres matèries, mercats, etc.**
-Lent creixement “involuntari” del consum. Lluita del moviment
obrer (sindicats i partits d’esquerra).
3- Caracteritzeu el fràgil creixement capitalista de la dècada de
1920. Quin paper hi juguen els EUA?
(Guia docent tema 5)

Creixement econòmic dels feliços anys 20 liderat pels EUA i els

sectors més dinàmics sorgits de la Segona Revolució Industrial
(automòbil, electrodomèstics, petroli, ciment, electricitat, ...).
Lenta estabilització i recuperació desigual a Europa, crisi sectors
tradicionals.

-Dependència (endeutament) creixement de la inversió i crèdits

dels EUA (majoritàriament a c.t.) a Amèrica Llatina, Canadà i
Europa central (Alemanya) per importar, tornar crèdits i pagar
reparacions de guerra.
-Excés producció i tendència a la baixa dels preus dels
productes primaris. Cau la rendibilitat de les inversions
perifèriques. Progressiva saturació dels mercats agraris i
industrials.
-Creixents desigualtats en la distribució de la renda: Augment
de la productivitat ® Augment rendes del K. Estancament sous,
demanda. ¿quins efectes té sobre el consum i l’estalvi? El
consum a crèdit.
-Creixent especulació borsària (atracció de K).
-Fragilitat del nou sistema monetari patró canvi or: monedes
clau d'EUA i GB (sobrevalorada). Manca d’estabilitat i confiança.
-Creixent infrautilització de la capacitat productiva i el potencial
laboral.
- Polítiques econòmiques restrictives
-Paper d'EUA a l'economia mundial els 1920's ¹ a la GB (s.XIX)
4- Identifiqueu i expliqueu breument les principals respostes
que es donen durant la dècada de 1930 en matèria de política
comercial, monetària o fiscal per fer front a la depressió.
(Guia docent tema 5)

Caracteritzada per la manca de cooperació internacional.

Organització financera-monetària internacional: Objectiu: Abandonar
les polítiques deflacionistes. Reservar mercat interior i intent
d'augmentar competitivitat exterior i comerciar sense “or ni divises”.
- Abandonament patró-or. Devaluacions competitives, c/c.
- Agrupació per àrees monetàries: Lliura, Dòlar, Bloc-or, ..

Comerç internacional: Objectiu: reservar mercat interior i mantenir

intercanvis essencials.
- Adopció mesures proteccionistes
- Intercanvis bilaterals o dins d’imperis o àrea d'influència.

Inversió exterior. Objectiu: reanimar la inversió interna.

-Restricció sortides de capital, intent de repatriació de
capitals, cobrament d'interessos, negociar suspensions de pagaments
deute extern, reparacions.
- Concentració en colònies i àrees d'influència.

Política monetària, fiscal, regulació: objectiu: fomentar la producció,

inversió, ocupació, demanda ...
- Política monetària: Taxa d'interès(TI) Þ fomentar la inversió
(reducció TI) o estabilitzar la moneda (augment TI).
- Política fiscal: contenció o augment despesa pública: inversió,
consum, serveis bàsics, ocupació/ augment ingressos (impostos) o
endeutament. Límit equilibri pressupostari o dèficit.
- Polítiques sectorials i regulació (indústria, banca, transports,
agricultura, borsa). Nacionalitzacions.