Bloc 9.

El sector de serveis
El sector terciari o de serveis comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i les
demandes de la societat, també conegut com aquell que desenvolupa activitats que no produeixen béns materials
de forma directa, conegudes genèricament com a serveis. Es tracta d’un sector molt heterogeni format per
activitats molts diverses (sanitat, educació, seguretat, transport, banca, comunicacions, comerç, finances,
administració, turisme, …).

Característiques del sector:

● Activitats intangibles i immaterials: s’ofereix i es valora la qualitat de la prestació que es fa, per exemple un
servei mèdic o una assessoria.
● Activitats impossibles d’emmagatzemar: el servei es fa quan és necessari o quan és requerit, acostuma a
situar-se a prop de l’usuari.
● Activitats molt diverses: administració pública, serveis financers, comercials, culturals, d’oci, sanitaris i
educatius, serveis de direcció, administració i assessoria d’empreses, serveis de neteja i de manteniment,
assistència social, comunicacions …
● Comprèn grans empreses (milers de treballadors) i petites empreses.

Actualment es tendeix a diferenciar entre terciari clàssic i terciari superior (quaternari), on trobem activitats més
qualificades: investigació, telecomunicacions, alta tecnologia, i moltes de les activitats destinades a proporcionar
serveis a les empreses.

Classificació de serveis: els serveis els podem classificar de diferent manera segons els criteris que utilitzem per a
fer-ho. Aquí en teniu una de genèrica:
● Serveis de consum final: adreçats al consumidor final (comerç al detall, hostaleria, restauració, serveis d’oci,
serveis socials col·lectius i individuals).
● Serveis de producció i distribució: destinats a empreses i professionals (financers, immobiliaris, comerç a
l’engròs, transports).
● Serveis públics: realitzats per les diferents administracions o comercialitzables (depenen d’una empresa
privada i es regeixen per les lleis del mercat, (sanitat, educació, habitatge …).
● Serveis estancats: reben aquest nom perquè la seva capacitat d’augmentar la productivitat es veu limitada
donada la dificultat de reduir la mà d’obra, com per exemple els serveis socials.
● Serveis progressius: aquells que poden estalviar en els factors de producció, com per exemple les
comunicacions.

Altres classificacions:
1. Segons l’aparició històrica:

● Terciari Tradicional: engloba aquelles activitats tradicionals de les activitats econòmiques (administratives,
militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transports).
● Terciari modern: activitats vinculades a la industrialització i expansió capitalista (finances, borsa, serveis a
empreses).
● Terciari postindustrial: lligat a les noves tecnologies (informàtica, consultories, telecomunicacions …)
2. Segons la propietat:

● Públics: aquells que tenen un objectiu social (sanitat, educació, serveis socials, administració pública)
● Privats: amb un objectiu de benefici econòmic (inclouen molts dels serveis proporcionats per les
administracions públiques -sanitat, educació, seguretat-).

3. Segons la freqüència en la seva utilització:

● Banal: amb un ús molt freqüent i una distribució territorial molt generalitzada. Per exemple el comerç al detall.
● Anòmal o especialitzat: amb un ús menys freqüent i localitzacions més concretes. Per exemple els serveis a
empreses.

4. Segons l’activitat:

● Destinats a infraestructura social: cobreixen necessitats bàsiques de la població, solen ser majoritàriament
públics (educació, justícia, sanitat, serveis socials …)
● De distribució: transports, comunicacions …
● De producció: adreçats a empreses per facilitar el desenvolupament de l’activitat econòmica (banca, finances,
neteja, investigació, assessorament …)
● De consum final: destinats als consumidors (comerç al detall hostaleria, reparació, serveis personals).

Vocabulari
Producte interior brut PIB. És la suma de tots els béns i serveis produïts en un país durant un període de temps
determinat, normalment un any. PIB = Consum + Inversió + (Exportacions - Importacions). És el valor de la
producció total que en un any es fa a l’interior d’un país independenment de si les empreses són nacionals o
estrangeres.
Exemple: el sector terciari l’any 2014 ha contribuït un 76,6% al PIB; el creixement dels serveis a partir de la dècada
de 1960 ha suposat la “terciarització” de l’economia espanyola en la que el sector serveis aporta més del 60%.

Transports discrecionals. Servei de transport (sigui per terra, mar o aire) que es realitza sense estar subjecte a un
itinerari, a un calendari ni a un horari preestablert.
Exemple: excursió d’un grup de turistes a Sa Calobra

Transports regulars. Servei de transport que està subjecte a itineraris, calendaris i horari establert prèviament.
Poden ser de viatgers o de mercaderies i tenir caràcter permanent (per atendre necessitats estables) o temporal
(de durada limitada per atendre trànsits excepcionals).
Exemple: línia de bus per carretera Palma-Calvià, tren Palma-Inca.

Àrea d’influència (o hinterland). Es refereix a l’àrea d’influència d’un assentament que actua com a nexe
comercial en la zona.
Exemple: el port de Barcelona i la zona del seu voltants (Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet, Mataró, …); el port de
Sevilla i la zona de la vall del Guadalquivir.
Balearització. Terme aparegut a finals dels anys 50 en un article del semanari Paris Match, per descriure la
transformació que estava patint el litoral de la illa de Mallorca a conseqüència de la intensiva i desordenada
planificació urbanística provocada per la pujada del turisme. Conseqüències: la degradació ambiental i
paisatgística, l'especulació urbanística, la corrupció política-institucional o l'increment de la petjada ecològica.
Exemple: municipi de Calvià i la construcció de complexos turístics a Magaluf, Palmanova i Santa Ponsa; la Platja
de Palma.

Cadena hotelera. Conjunt d’establiments d’hospedatge que formen part d’una mateixa empresa o companyia.
Exemple: la cadena Sol Melià, fundada a Palma el 1956 per Gabriel Escarrer; NH Hoteles, Iberostar

Estacionalitat turística. Concentració de l’afluència turística d’un territori en una determinada estació de l’any. Per
exemple, turisme de sol i platja a l’estiu i turisme de neu a l’hivern.
Exemple: turistes italians que arriben en el mes de juliol i agost a Formentera

Ocupació extrahotelera. Acció d’emprar durant un espai de temps diferents tipus d’hospedatges turístics
(apartaments, pisos, habitatges unifamiliars, turisme rural, càmpings etc.) distints de l’hotel. Bona part d’aquesta
ocupació extrahotelera sol ser il·legal.
Exemple: blocs d’apartaments de Cala d’Or, Peguera, Can Picafort, càmping...

Lloguer turístic. Situació que es produeix quan es lloguen habitacions de la vivenda habitual o es lloga la segona
residència amb finalitat turística.
Ex. lloguer d’un pis a la Colònia de Sant Jordi els mesos d’estiu

Overbooking. Excés de reserves de places hoteleres, de transport, etc., sobre el nombre de disponibles. Aquesta
situació es dóna quan amb la finalitat de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anul·lacions, un
nombre superior a la capacitat de l’establiment o mitjà de transport.
Exemple: l’overbooking de places de vol a Canàries des de Madrid la Setmana Santa del 2014.

Residus urbans. Conjunt de deixalles de distinta fracció (matèria orgànica, paper, cartró, vidre, plàstic, metall,
tèxtil, runes, etc.) que genera un nucli urbà i les seves zones d’influència. Les Illes Balears són la CCAA que va
recollir més residus urbans el 2015 segons un informe TIRME, amb més de 850000 tones.
Exemple: l’abocador de Son Reus (Palma).

Operador turístic. Agències turístiques especialitzades en organitzar el turisme sobretot a nivell internacional que
actuen com a majoristes. Comercialitzen paquets turístics que inclouen estades, visites i el viatge obtenint uns
preus molt avantatjosos. Cobren als països d’origen, amb la qual cosa el turista paga amb la seva pròpia moneda.
Exemples: el touroperador Tui o Halcón Viajes.

Turisme de masses. Modalitat turística coneguda també com a turisme de sol i platja. Se caracteritza per una
oferta turística abundant i barata, dirigida a una demanda homogènia i massiva, de poder adquisitiu mitjà o mitjà-
baix molt concentrada temporalment a l’estiu i a les zones de sol i platja de Balears, Canàries i el litoral mediterrani
peninsular.
Exemple: S’Arenal, Paguera, Magaluf, Can Picafort, Benidorm;
Turisme alternatiu. Turisme que cerca un producte alternatiu al típic de masses, normalment de sol i platja. Cerca
un turisme cultural, ecològic, esportiu… Podem incloure l’ ecoturisme (interacció amb la natura, per exemple
cicloturista) , el turisme d’aventura i el turisme rural.
Exemple: ruta del Caminito del Rey (Málaga)

Balança comercial. És la diferència entre els valor de les exportacions i el de les importacions. Si el valor de les
importacions és superior al de les exportacions serà deficitària, en cas contrari serà excedentària. Ha estat
tradicionalment deficitària en gairebé tots els sectors excepte en alimentació i automòbil. En els darrers anys el
dèficit ha disminuït a causa de les moderacions de les importacions davant el descens del consum motivat per la
crisi, la substitució de productes importats per productes fabricats a Espanya i el descens del dèficit energètic.
Exemple: a Espanya l’any 2015 el dèficit comercial fou de 46.300 milions d’euros (dependència energètica)

Balança de pagaments. Registre de tots els intercanvis d'un país amb la resta del món durant un període de
temps. Inclou els intercanvis de béns (balança comercial) i els intercanvis de serveis (turisme, transport,
assegurances, etc.) i els intercanvis de capital (inversions o les trameses dels emigrants, etc). Pot ser deficitària o
excedentària. A Espanya sol ser excedentària.
Exemple: la balança de pagaments de l’any 2015 a Espanya va tenir un superàvit de 7130 milions d’euros.

Comerç a l’engrós. Aquell que es realitza en grans quantitats. El majorista no entra en contacte directe amb el
consumidor final. El majorista compra productes i mercaderies per vendre-los més tard a altres comerciants els
quals els vendran als destinataris finals. És un intermediari entre el productor o fabricant i el consumidor final. Sol
instal·lar-se en llocs estratègics generalment de les perifèries urbanes. Destaquen Catalunya, Madrid i Andalusia.
Exemple: Macro

Comerç al detall. Aquell que es realitza en petites quantitats. El comerciant ven directament al consumidor
(destinatari final) els productes, obtenint un benefici per la diferència entre el preu de compra i el de venda.
Tradicionalment ocupava els centres urbans però s'ha difós per les perifèries urbanes. Destaquen Andalusia,
Catalunya, Madrid.
Exemple: sabateria c/Sindicat

Comerç en línia (o comerç electrònic): Compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, tals
com Internet. La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la
propagació d'Internet en el món desenvolupat. Les parts involucrades en la compra-venda interaccionen de
manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe.
Exemple: compra d’objecte per Amazon, compra ralitzada a travé de la pàgina web de El Corté Inglés.

Franquícia comercial. Tipus de contracte comercial pel que una gran empresa (franquiciador) dóna llicències o
concessions a una altra més petita o a un individu (franquiciador) a canvi del pagament d'una tarifa o royalty. La
llicència pot ser de venda de productes d'una marca de prestigi o de mètodes per fer negocis. S’han de mantenir
certs estàndars de qualitat i servei.
Ex. Mcdonals, passtisseria Garnier
Mapes
 POBLACIÓ OCUPADA
EN EL SECTOR TERCIARI 2019