1

ELS SERVEIS ASSISTENCIALS Els primers serveis assistencials de caràcter col·lectiu van néixer en
la segona meitat del s. XIX vinculats a associacions laborals i sindicats. A poc a poc, els estats
van anar assumint tot un seguit de serveis bàsics que configuren el que anomenem serveis
socials. Els principals són l'educació, la sanitat, l'assistència social, la seguretat ciutadana, la
protecció civil o l'assistència jurídica. Des de la crisi financera i econòmica del 2007 molts
governs estan retallant les partides pressupostàries que garanteixen aquest estat del benestar

L'ESTAT ASSISTENCIAL El conjunt d'actuacions que assumeixen els estats per garantir unes
condicions de vida mínimament dignes als seus ciutadans configuren un model social
anomenat estat assistencial o estat del benestar. El mecanisme que aplica l'estat assistencial
per a oferir tots els serveis consisteix en la redistribució de la riquesa (o de les rendes)
mitjançant la recaptació d'impostos.

ELS SERVEIS QUE OFEREIX L'ESTAT

4QUÈ ÉS L'ESTAT ASSISTENCIAL? QUINES CONSEQÜÈNCIES POT ORIGINAR EL FET DE RETALLAR

SERVEIS BÀSICS EN PERÍODES DE CRISI ECONÒMICA?

ELS SERVEIS CULTURALS L'accés a la cultura i disposar de temps lliure per a gaudir del lleure
són dos indicadors econòmics de la societat contemporània occidental. Dos factors que han
influït en el fet que els ciutadans consumeixin cada vegada més productes culturals són: - El
nivell educatiu: ha permès que l'interès de les persones per la cultura hagi tingut un increment
molt rellevant. - El poder adquisitiu: un cop les necessitats bàsiques estan cobertes, permet
destinar recursos a altres activitats com les culturals.

L'OFERTA CULTURAL A CATALUNYA L'oferta cultural pot estar en mans de l'Administració

pública o d'empreses privades. A Catalunya, l'oferta cultural en l'àmbit artístic i patrimonial és
molt variada. Museus i fundacions Catalunya disposa d'una xarxa molt àmplia de museus
públics (MNAC, MACBA, Museu Picasso, Museu Arqueològic de Tarragona, Museu de
Badalona...) Cal destacar les fundacions privades vinculades a artistes, com la Fundació Miró, la
Fundació Gala-Dalí de Figueres, o a empreses, com les fundacions de les caixes d'estalvi (obres
socials) com la que gestiona La Pedrera
7

La música Catalunya disposa de grans infraestructures (L'Auditori, el Liceu, Palau de la Música)

i d'una gran programació actual. Cal destacar concerts i festivals de música moderna i
tradicional en espais multitudinaris. Darrerament s'han consolidat festivals amb ressò
internacional com el Sònar (música i art digital) o el Primavera Sound (música electrònica)

El cinema La majoria dels espais on es projecten pel·lícules pertanyen a empreses privades. Cal
destacar, l'equipament públic de la Filmoteca de Catalunya Recentment s'ha creat l'Acadèmia
del Cinema Català que atorga els Premis Gaudí per tal de fomentar el cinema català. Festivals
de cinema internacionals: Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (regit per un grup
d'institucions públiques i privades).

El teatre Les arts escèniques són un dels motors culturals més potents de Catalunya. La majoria
de teatres pertanyen a empreses privades, però cal destacar com a espais públics el Teatre
Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure. Festivals importants: Festival Grec de Bcn i la Fira del
Teatre de Tàrrega. Recentment estan emergint moltes sales petites que ofereixen una
programació alternativa lluny de les produccions comercials.

10 DIGUES ALGUN MUSEU QUE T’HAGI CRIDAT L’ATENCIÓ I PER QUÈ

11

L'ACTIVITAT TURÍSTICA El turisme és el conjunt d'activitats que es desenvolupen al voltant del

desplaçament i l'estada temporal de les persones lluny de la seva residència habitual durant
períodes de lleure. Antecedents del turisme - Viatgers il·lustrats del s. XVIII que es desplaçaven
per Europa. Al s. XIX, amb el colonialisme, l'àrea geogràfica s'amplia. Fenòmen minoritari
reservat a classes benestants. - Burgesos de la segona meitat s. XIX agafen l'hàbit de l'estiueig.

12

L'intens desenvolupament del turisme és degut a diverses causes: - Reducció del calendari
laboral i la generalització de vacances pagades. - Creixement de les rendes dels països
desenvolupats (emissors de turistes). - Millora tecnològica i estructural dels transports i el seu
abaratiment. - Aparició de tendències socials que n'incentiven la pràctica (bronzejat, festa...) -
Eliminació de fronteres i reducció de traves burocràtiques. - Reducció de tensions
internacionals (tot i l'aparició del terrorisme internacional)

13

DESTINACIONS TURÍSTIQUES El turisme està controlat per grans organitzacions (operadors

turístics i grups hotelers) que han provocat que aquest s'hagi concentrat en algunes
destinacions: - El sud d'Europa,on les platges de França, Espanya, Itàlia i Grècia i el llegat
artístic, arqueològic i cultural els mantenen com a destins preferents. - Els Estats Units per
l'atractiu de les grans ciutats. - La Xina i el sud-est asiàtic, com a destins exòtics. - La costa
mexicana i les illes del Carib, com a paradisos tropicals.

14 QUINA DESTINACIÓ TURÍSTICA T’AGRADA MÉS? PER QUÈ?

15 entregar a part

16

EL SECTOR TERCIARI A EUROPA EL COMERÇ A EUROPA - 1993. Creació d'un mercat únic
europeu. Entre els estats membres desapareixen els impostos sobre importacions i
exportacions. El mercat únic es regula amb unes mateixes normes per a tots. - 2002. Entrada
en circulació de l'euro, la moneda europea. Aquests dos esdevenimens han potenciat les
relacions comercials entre els estats membres. A Espanya, el comerç exterior s'estableix
sobretot amb altres estats de la Unió Europea. Pel que fa al comerç interior, des de la dècada
de 1980, les grans superfícies comercials, la majoria de capital estranger, coexisteixen amb el
petit comerç.

17

FINANCES A EUROPA Tendència general a la concentració, és a dir, a la unió d'entitats

financeres (bancs). L'any 2000 es va fundar el Banc Central Europeu. Espanya també ha
experimentat aquesta concentració bancària (BBVA)

18

MITJANS DE COMUNICACIÓ A EUROPA Coexisteixen emissores de ràdio i televisió públiques i

privades. Importants grups empresarials de comunicació. A Espanya, Radiotelevisió espanyola
és l'organisme que controla les ràdios i televisions públiques d'àmbit estatal. A partir de la
dècada de 1980, les comunitats autònomes d'Espanya han posat en marxa les seves ràdios i
televisions, tant públiques com privades (Televisió d'Euskadi, Canal Sud d'Andalusia, TV3)

19

EL TRANSPORT A EUROPA A escala europea es tendeix a unificar les xarxes de transport

terrestre (carreteres i ferrocarrrils). A nivell ferroviari s'està transformant amb la instal·lació de
trens de gran velocitat (TGV). Aeroports més importants: Londres, París i Frankfurt. Ports
principals: Marsella i Barcelona, Rotterdam, Londres, Le Havre i Hamburg. A Espanya, el
ferrocarril està controlat per l'empresa estatal RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles)
i s'està construint una important xarxa en Alta velocitat (AVE). Aeroports espanyols principals:
Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat. Ports espanyols a la Mediterrània: Barcelona, Tarragona,
València i Algesires. D'altres ports espanyols: Bilbao, Vigo i Cadis.

20 DIGUES DUES DATES IMPORTANTS PER AL COMERÇ A EUROPA I PER QUÈ.

21

EL TURISME A EUROPA El turisme europeu té com a atraccions bàsiques les grans ciutats i els
grans centres culturals com París (primer destí turístic mundial), Londres, Roma o Atenes. Són
urbs que conserven un important patrimoni artístic i amb gran oferta cultural També hi ha
turisme d'oci, concentrat sobretot a la costa mediterrània (Espanya, França, Itàlia i Grècia) A
Espanya, el turisme es va començar a desenvolupar durant els anys seixanta del s. XX al litoral
mediterrani i a les Illes Canàries. Aquest turisme anomenat «de sol i platja» continua sent la
modalitat que atrau més visitants. El turisme cultural té com exemples Madrid, Barcelona,
Bilbao (Museu Guggenheim), Granada (l'Alhambra),... Cal recordar que hi ha molts indrets a
Espanya declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

22

LA CULTURA A EUROPA La diversitat cultural europea és molt valuosa. Les llengües, la

literatura, les arts escèniques, les arts plàstiques, etc. de cada país concret formen part del
patrimoni cultural europeu. Museus com el Louvre (França), L'Ermitage (Rússia), el British
Museum (Gran Bretanya) o El Prado (Espanya) són alguns dels museus més importants del
món. Alhora, ciutats com París, Florència, Roma o Atenes són bressol de la cultura occidental.

23

ELS SERVEIS PÚBLICS A EUROPA Un dels problemes que han d'afrontar els països
desenvolupats de la UE és el de l'envelliment de la població, que fa preveure que les
aportacions de la quota de la Seguretat Social seran insuficients per mantenir les pensions.

24 INVESTIGA I DIGUES EL NOM DE LLOCS CONSIDERATS PATRIMONI DE LA HUMANITAT A

CATALUNYA.

25

EL SECTOR TERCIARI A CATALUNYA EL COMERÇ A CATALUNYA La major part del comerç extern
de Catalunya s'estableix amb l'Estat, però cada vegada té més importància el comerç amb la
UE i amb la resta del món. Productes molt variats. Pel que fa al comerç interior i al detall, en
els últims 30 anys les grans superfícies s'han anat imposant i han desplaçat al petit comerç, que
ha hagut d'especialitzar-se per a poder ser més competitiu.

26

LES FINANCES A CATALUNYA Destaquen les nombroses caixes d'estalvis. Important xarxa
d'oficines. Les caixes són fundacions que tenen l'obligació de reinvertir els beneficis en obra
social Les caixes viuen actualment un intens procés de fusions i absorcions.
27

És un dels principals sectors econòmics i la seva contribució al PIB s'acosta al 10%, que
correspon també a la població activa en aquest sector. Zones turístiques més importants,
sobretot a l'estiu, són al litoral: la Costa Brava, el Maresme, la Costa Daurada (Port Aventura).
El turisme cultural té la ciutat de Barcelona com a destí preferent (sobretot a partir dels Jocs
Olímpics). També s'han desenvolupat noves maneres de fer turisme: turisme associat a l'esquí i
el turisme rural. El turisme ha afavorit molt a la construcció, sobretot a la costa i zones de
muntanya, amb la proliferació d'hotels i segones residències.

28

EL TRANSPORT A CATALUNYA Les carreteres a Catalunya tenen una estructura radial, amb el
centre a Barcelona. Això ha dificultat les comunicacions entre les comarques interiors, cosa
que ha millorat amb la construcció de l'Eix Transversal i l'Eix de l'Ebre. Les autopistes van
paral·leles a la costa. El ferrocarril també és radial. Recentment s'ha incorporat la línia de l'AVE.
També tenim ferrocarrils de la Generalitat i metro (BCN). L'aeroport d'El Prat és un dels
principals de l'estat. Els ports principals són Barcelona i Tarragona.

29

L'ENSENYAMENT A CATALUNYA És competència del govern català. Es pot dividir el públic,

privat i concertat (aquest últim té molta importància a Catalunya). La majoria d'universitats
són públiques i estan establertes a Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma
de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra. També n'hi ha a les capitals de província: Universitat
de Lleida, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Hi ha universitats
privades com la Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya o La Salle, i algunes
d'especialitzades, com l'escola de negocis d'ESADE. L'any 1995 es va fundar la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC), basada en l'ensenyament per Internet.

30

LA SANITAT A CATALUNYA La sanitat catalana té un model mixt, que integra en una sola xarxa
tots els recursos sanitaris, siguin públics o privats. El Servei Català de la Salut, una peça clau
dins del model sanitari català, s'encarrega de garantir l'assistència sanitària per a tothom.
Entre els hospitals catalans de referència destaquen l'Hospital Clínic, l'Hospital Universitari Vall
d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau (a Barcelona), l'Hospital Germans Trias i Pujol (o Can Ruti, de
Badalona) i el Parc Taulí (a Sabadell)

31 ACT 1 FINAL

32 ACT FINAL