Tema 6. El sector terciari: Els serveis.

El turisme
Apartat 1. Heterogenetat i distribuci territorial dels serveis
1. El sector terciari o serveis El sector terciari o serveis comprn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i demandes de la societat. s un sector mol heterogeni format per activitats molt diverses. Caracterstiques del sector terciari o serveis Activitats tangibles i immaterials. Activitats impossibles demmagatzemar. Activitats molt diverses. Tendncia actual: terciari clssic i terciari superior o quaternari. Diversitat: grans empreses amb milers de treballadors a petits empresaris.

Classificaci dels serveis Serveis de consum final, adreats directament als consumidors ltims. Serveis de producci i de distribuci, orientats a empreses o a professionals. Serveis pblics, en mans de diverses administracions. Serveis estancats, amb poca capacitat daugmentar la seva productivitat. Serveis progressius, amb possible estalvi en els factors de producci.

2. Creixement de la demanda dels serveis A partir de lany 1973, amb lanomenada crisi del petroli, locupaci industrial va comenar a retrocedir de manera progressiva. Un cop superada la crisi, es va produir un augment de la demanda de serveis tant per part de les famlies com per part de les empreses i de les administracions. Serveis en lmbit familiar: augment de demanda per incorporaci de la dona al mn del treball, temps lliure, vacances i augment de lesperana de vida. Serveis externs a les empreses: auditories, RRHH i activitats estratgiques I +D. Serveis pblics: a partir finals Segona Guerra Mundial (1939-1945) a causa de lEstat del benestar. 3. Indicadors per a lestudi del sector serveis Percentatge que aporta el sector serveis al producte interior brut (PIB)

Viquipdia:
El producte interior brut o producte intern brut (PIB) s la suma de tots els bns i serveis finals produts en un espai econmic durant un perode de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producci. Fins a la dcada de 1980 es preferia l's del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gaireb idntic al PIB per que incorpora els bns i serveis produts per factors propis a l'exterior. La variaci d'aquesta magnitud macroeconmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econmic. El PIB per capita s el PIB dividit per la poblaci de l'espai econmic. Sovint s'utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre pasos, encara que, ms aviat, s una simple comparaci de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmtica, no s un mesurament adequat del benestar, de la distribuci de la riquesa, ni de l'accs a aquesta o al capital perqu no mostra la realitat.

Percentatge de treballadors ocupats al sector serveis. Es considera que en una societat desenvolupada t una economia de base industrial i ms del 60% de la poblaci activa es dedica als serveis.

4. Distribuci dels serveis al territori espanyol Els serveis es localitzen all on es concentren els usuaris i, per tant, la demanda. Grans ciutats, especialment els serveis a les persones. Zones industrials, serveis a les empreses. Zones turstiques.

Distribuci de les empreses del sector terciari En ordenar les comunitats autnomes segons el percentatge dempreses del sector terciari, se situen al capdavant Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana. Amb aix es veu ben clarament que la distribuci territorial est molt esbiaixada pel seu grau de desenvolupament econmic, per tamb pel volum demogrfic de les comunitats i el seu atractiu turstic. Distribuci dels serveis per subsectors Serveis socials: tenen molt de pes laboral i sn repartits de manera fora equitativa pel territori. Serveis administratius, sanitaris o educatius. Comunicacions, finances i serveis a les empreses: relacionats amb els nivells de renda i amb la concentraci de poblaci, les empreses i les institucions. Empreses comencials: Catalunya, Andaluca, Comunitat de Madrir i Comunitat Valenciana, que juntes acumulen ms de la meitat de les empreses comercials que hi ha a Espanya.

Vocabulari: Poblaci Activa: Poblaci que t feina o que en busca. La poblaci activa pot estar ocupada (aquella que fa una feina remunerada), o estar desocupada o en atur. Auditoria: Examen de la situaci financera duna empresa a fi de comprovar-ne la veracitat. RRHH: Persones que aporten el treball adequat per als objectius duna empresa.

Apartat 2. La terciaritzaci de leconomia i la societat del benestar

A les societats del mn desenvolupat una part important de la poblaci que treballa al sector serveis correspon a personal de les administracions pbliques i dels serveis socials. Aquest s el cas dEspanya, on el creixement daquest tipus de serveis ha fet un cam parallel al del desenvolupament de la societat del benestar. 1. Els serveis en la societat del benestar Els ciutadans i ciutadanes consideren un dret: lAdministraci Pblica, la sanitat, leducaci, la seguretat pblica o latenci a la tercera edat. Directament o a travs dempreses privades. Administraci Pblica Tres nivells: Administraci General de lEstat, Administraci Autonmica i Administraci Local, amb una notable descentralitzaci ja que els funcionaris de les comunitats autnomes representen ms del 50% del total. Aquest nombre tan elevat de funcionaris ha comportat ms burocrcia i una important despesa pblica. Segons alguns experts cal una reforma per millorar lorganitzaci i la gesti del sistema i una adequada preparaci i incentivaci del personal. Leducaci Important evoluci a partir de 1970 Leducaci obligatria: inicialment fins al 12 anys, desprs fins als 14 i dels 14 als 16 anys a partir de 1990. Ledat inicial ha passat dels 6 als 3 anys. Aquesta ampliaci de lescolaritat obligatria garanteix ms igualtat doportunitats per a tots els ciutadans. Actualment lescolaritzaci de la poblaci espanyola s del 100%. Leducaci postobligatria: a partir de 1975 el nombre destudiants i de centres educatius tamb ha crescut molt, tant a nivell de batxillerat com destudis universitaris.

La qualitat de leducaci: Espanya t un ndex de fracs escolar molt alt, a ms les carreres tcniques i cientfiques no proporcionen el nombre de professionals que les empreses demanden. Cal una formaci adequada a un mn en canvi constant i una elevada capacitat dinnovaci.

La despesa pblica: tot i laugment aquesta se situa per sota de la mitjana de molts pasos de la UE, molt per sota de la inversi dalguns pasos europeus nrdics. A Espanya, lensenyament privat t molt de pes, s el tercer pas a nivell europeu i es concentra als nivells de leducaci obligatria. Escoles concertades.

La sanitat Dacord amb larticle 43 de la Constituci espanyola, la Llei general de sanitat del 1986 va consolidar la universalitat de lassistncia sanitria. Tot i algunes modificacions que shan portat a terme els darrers anys, pel que respecta a latenci a les persones que no tenen la seva residncia regularitzada, a lestat espanyol aquesta generalitzaci dels serveis sanitaris s, sens dubte, un gran progrs social. Representa, tamb, una gran despesa pblica sempre en augment, a causa de les millores tcniques, la diversificaci de les prestacions i del nivell de serveis. Espanya s un pas pioner en el trasplantament drgans, tot i aix, la insuficincia de personal mdic obliga a llargues esperes per a algunes visites mdiques i per algunes intervencions quirrgiques, fet que provoca malestar entre els usuaris i un important creixement del sector sanitari privat.

Apartat 3. Els serveis relacionats amb el temps de lleure. El turisme

El temps lliure pot utilitzar-se en moltes activitats, com per exemple, llegir o practicar esport. Actualment les activitats de lleure shan convertit en un fenomen de masses, laportaci del qual a leconomia s cada vegada ms gran. Dins daquest ampli sector ens centrarem en el turisme, ats que a Espanya hi t una rellevncia especial. 1. Importncia del turisme El turisme s una forma tradicional de lleure per durant molt de temps noms el practicava una minoria de persones amb un poder adquisitiu elevat. No obstant aix, des de la segona meitat del segle XX, el turisme sha anat convertint progressivament en un fenomen de masses. Durant letapa de gran creixement econmic caracterstica de les dcades del 1950 i 1960, els sindicats europeus van aconseguir el reconeixement de les vacances pagades com un dret laboral. Aix va generalitzar el costum de viatjar a llocs clids i que fossin a labast de les economies familiars.

El sud dEuropa, especialment el litoral mediterrani, sha convertit en una de les destinacions preferents, per latractiu de les seves platges i les seves aiges clides, el baix preu i tamb per un cert atractiu extic. 2. Espanya una potncia turstica Gran expansi des del 1960, basada en ofertes de preus baixos, amb un creixement espectacular fins la crisi del petroli i la transici. Actualment Espanya continua essent un pas amb un gran potencial turstic, al qual cada any arriben milions de visitants. Ocupa un lloc capdavanter entre les cinc primeres destinacions turstiques mundials. Uns visitants que aporten un volum dingressos molt important, daqu la gran importncia econmica del turisme. A les zones turstiques es concentren un nombre de serveis molt elevats, des de latenci directa al viatgers: allotjament, restaurants, diversi, compres... Activitats que creen molts llocs de treball associats: construcci, comer, hosteleria, restauraci i serveis diversos. Origen i destinaci dels visitants estrangers Majoritriament de lEuropa occidental, els turistes que visiten Espanya provenen del Regne Unit, Alemanya i Frana. Duns anys ena, els turistes que provenen de lEst i de Rssia sn cada cop ms abundants tamb. Aquests turistes acostumen a arribar a Espanya per via aria, durant els mesos de juliol, agost i setembre, i ho fan a travs de viatges organitzats, be sigui per agncies o tour operadors. Actualment, i grcies a les facilitats que ofereix Internet, cada vegada ms, molts turistes sorganitzen els seus viatges. Els destins principals sn preferentment comunitats del litoral mediterrani, les quals tenen com a reclam principal el sol i la platja. Cal destacar tamb la comunitat de Madrid, que atrau turistes de tipus urb i cultural. Altres zones de lestat espanyol, per les seves bones condicions climtiques, shan convertit el destinaci preferent per a persones jubilades els pasos del nord dEuropa. 3. Limpacte social i econmic del turisme Durant els anys 60 el turisme va contribuir, notablement a la transformaci social, ja que va comportar larribada de noves modes, costums i formes de vida que eren prpies de les societats democrtiques i avanades europees. Encara avui el turisme s considerat un factor important de transmissi de valors, idees i productes que els turistes porten dels seus llocs dorigen o que semporten desprs de les seves estades. Lingrs de divises va ajudar a lenlairament de leconomia espanyola dels anys 60, amb una contribuci al PIB que encara avui s molt important. Latomitzaci de les empreses ocupades en el sector turstic, la majoria de les quals es dediquen a la restauraci, la feina estacional, i el fet que moltes de les ocupacions que si

portin a terme es considerin banals, fa que els salaris dels cambrers, ajudants de cuina, personal de neteja i manteniment dhotels, etc. acostumin a ser baixos i aix explica que els ocupin un percentatge elevat de dones i de poblaci immigrant. 4. Turisme nacional i mobilitat temporal. Laugment del nivell de vida dels espanyols ha proporcionat una gran mobilitat a la poblaci, la qual sha tradut en la generalitzaci de ls de lautombil, que amb una millora de les vies de comunicaci terrestres (autovies i autopistes) ha incrementat els desplaaments de cap de setmana amb la complexitat que aix comporta: - Inicialment la poblaci urbana fugia de les ciutats uns quants dies i sinstallava en segones residncies. La proliferaci daquestes segones residncies, tant a la muntanya, a la platja com al camp, ha produt grans impactes, sovint irreparables, al paisatge per tamb ha elevat el nivell de vida de les persones que viuen en aquestes zones. - Altres activitats que provoquen el desplaament de caps de setmana sn els esports daventura, lesqu, el golf , el turisme cultural, el turisme rural i els desplaaments per assistir a espectacles esportius. Tot aix suposa serveis de transport, hosteleria, restauraci, gerncia, manteniment dinstallacions, monitors, entrenadors, o sigui, llocs de feina. Sovint aquestes activitats estan associades a promocions urbanstiques que complementen loferta doci i alhora representes ms ocupaci pel territori. Els desplaament per vacances acostumen a portar-se a terme dins dels lmits de cada comunitat i rees limtrofes. Les comunitats autnomes ms visitades sn Andalusia i Catalunya. Les visites a altres pasos com Frana, Portugal, el Regne Unit i Itlia tamb sha incrementat amb els anys. 5. El turisme i el seu impacte en el paisatge - Les zones de la costa, amb una urbanitzaci abusiva del litoral, construcci dedificacions desordenades, b sigui a la platja mateixa o als vessants de les muntanyes ms properes al mar. A ms, lexplotaci abusiva dels aqfers mitjanant la perforaci de pous, nha provocat la salinitzaci. Tamb sorgeixen problemes deliminaci de recursos i contaminaci de les aiges marines. - Les zones de muntanya reben un impacte menys intens, per tamb molt significatiu, associat les estacions desqu (construcci de pistes, remuntadors, segones residncies, hotels, carreteres, subministrament energtics, etc.). Els efectes sobre les zones boscoses i lerosi que la seva tala provoca en la fauna i el sl, ens sn les conseqncies ms destacades. 6. Noves poltiques per al desenvolupament del turisme (Apartat a desenvolupar pels alumnes a partir dinformaci que cal cercar per Internet)

Conceptes a tenir en comptes: low-cost o baix cost, contractaci per Internet, menys durada de les estades... Turisme de sol i platja: Turisme cultural i de ciutat: Turisme esportiu: Turisme rural:

Apartat 4. El sector dels serveis a Catalunya

A Catalunya el sector dels serveis t un fort pes especfic: ladministraci, lhosteleria, les finances, les assegurances i el comer en sn els sectors ms destacats. Una sanitat privada important, lensenyament en general i el transport tamb destaquen per la seva implantaci i nombre de treballadors. 1. Les activitats terciries a Catalunya Ms del 65% de la poblaci catalana treballa al sector dels serveis, i al voltant dun 20% en la indstria. Aquestes dades situen a Catalunya entre les regions europees que presenten un grau ms alt dactivitat industrial, darrera de regions molt similars dAlemanya, la Llombardia i Finlndia, que tamb tenen la indstria i els serveis com a eixos bsics de la seva economia. Els llocs de treball del sector serveis es distribueixen duna forma desigual al llarg i ample del territori catal, ja que els serveis es concentren als centres administratius, a les zones ms poblades, on hi ha aglomeracions urbanes, i a les zones de gran activitat turstica. Barcelons, comarques que tenen la capitalitat de la provncia i algunes comarques turstiques costaneres i de muntanya. La crisi ha afectat els darrers anys els treballadors daquest sector, tant pel que fa al nombre daturats que ha aportat la construcci, inicialment, com lhosteleria i el comer a posteriori. Tamb s important la desaparici dempreses daquest sector els darrers anys. 2. Els serveis socials La sanitat El model sanitari catal es considera un dels millors de lEstat, per planteja un repte mantenir la qualitat i la igualtat del servei a tot el territori. Els titulars de la targeta sanitria ja supera els 7,5 milions des de lany 2008.

Actualment la despesa sanitria sincrementa de manera molt considerable per moltes raons, com la necessitat de recerca, la millora constant dels equipament sanitaris, o la dotaci de centres i personal per atendre amb equitat una bona xarxa de salut a tot el territori. La prevenci de malalties, la modernitzaci i innovaci de les prestacions que sofereixen als usuaris, aix com la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, tamb han ajudat a encarir la despesa sanitria, a lhora que en milloraven el servei i la gesti. Catalunya s un referent en recerca biomdica amb la creaci dinstituts dinvestigaci i pel finanament de projectes. Loncologia o el tractament del cncer i el trasplantament drgans en sn lexemple a destacar. Leducaci A Catalunya, el nombre total dalumnes escolaritzats va baixar des del final de la dcada dels 1980 fins als voltants dels anys 2000 a causa del descens de la taxa de natalitat, fet que va comportar el tancament descoles que es van convertir en centres de secundria, ja que sesperava ms demanda a causa de laugment del nivell de vida. Posteriorment, la incidncia de la immigraci, la major natalitat i la mobilitat de la poblaci, han comportat un augment de la demanda de places de lescola infantil i primria, mentre que a secundria i a la universitat hi arriben promocions menys nombroses a causa de la baixa natalitat danys anteriors. Hi ha hagut un notable augment del nombre de professors, tot i que aquest no sha correspost sempre amb laugment dalumnes, si no tamb a millores qualitatives en determinats nivells educatius. La situaci actual ha suposat un pas enrere per a algunes daquestes millores, fet que ha afectat tant al nombre de professors com a la qualitat del serveis a tots els nivells de leducaci catalana. 3. El turisme a Catalunya Catalunya s la principal destinaci turstica de lEstat i una de les ms importants dEuropa. El desenvolupament del turisme a Catalunya ha estat condicionat per diferents factors com ara la posici geogrfica, el clima, el paisatge i la bona accessibilitat. El turisme s una de les principals fonts de riquesa de Catalunya. Aquest fet es constata en el pes del sector turstic en leconomia catalana: el turisme representa el 12% del PIB de Catalunya i aporta 180.000 treballs directes (hosteleria, restauraci, agncies de viatges...).

La varietat, riquesa cultural, natural, histrica i patrimonial sn els principals atractius turstics de qu disposa Catalunya, amb una oferta amplia i variada. Tot i aix, el model de turisme a Catalunya es basa en tres ofertes: Turisme de sol i platja, concentrat a la Costa Brava i Costa Daurada. Turisme de ciutat, principalment a la ciutat de Barcelona. Turisme cultural, que tot i esta concentrat a la ciutat de Barcelona tamb sha anat estenent per la resta de territori i principalment per les altres capitals de provncia.

El turisme natural, de muntanya i de neu, els esports daventura i el turisme rural, tot i haver augmentat fora els darrers anys, encara suposa una petita fracci del gran gruix de turistes que visiten cada any Catalunya. Catalunya rep gaireb 15 milions de turistes lany, unes dades que es tornen a recuperar desprs de la davallada a causa de la crisi que va tenir lloc a partir dels anys 2007 i 2008. Els principals pasos dorigen tant pel que fa al nombre de visitants com de pernoctacions sn Frana i el Regne Unit. Pel que fa al turisme espanyol de la resta de lestat, les comunitats autnomes que aporten ms visitants sn la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i les comunitats del nord peninsular. La concentraci de lactivitat turstica en alguns punts i poques de lany s la responsable de les congestions i de la sensaci de massificaci que origina problemes de gesti dels serveis i les infraestructures. Aix, per exemple, la Costa Brava, la Costa Daurada, Barcelona, el Maresme i la Val dAran concentren el 85% de loferta de places dhotel a Catalunya, per socupen totalment noms durant unes setmanes lany.
Resum adaptat: pgines 148-165. Geografia V.V. Batxillerat.