Tema 7.

La II Repblica i la Generalitat Republicana (1931-1936)

Apartat 1.La Proclamaci de la Repblica i el perode constituent El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades pel cap de govern, el general Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf als partits republicans a 41 de les 50 capitals de provncia espanyoles. El Rei Alfons XIII, assumint que unes properes eleccions generals donarien un resultat similar i havent perdut a ms el suport de l'exrcit, abandona el poder i parteix a l'exili. El dia 14 d'abril es proclama la II Repblica, dirigida per un govern provisional encapalat per Niceto Alcal Zamora, que en ser el primer president. La caiguda de la monarquia no va ser un fet sobtat, cal buscar les causes en el desprestigi en que s'havia sumit aquesta instituci i el govern en general, a causa de la dinmica ideada per Cnovas del Castillo a partir de la Restauraci, i del caciquisme i la corrupci imperant a tot l'estat. Aix doncs, per la manca d'una veritable i real democrcia. Si a tot aix si suma la llarga i sagnant guerra del Marroc, la dictadura de Primo de Rivera i el context internacional, ens podem adonar que es vivien temps convulsos. Aix doncs, ms enll de les fronteres de l'Estat Espanyol s'albirava un tel de fons molt complex: El primer rgim comunista instaurat a Rssia (1917), referncia obligada de les organitzacions obreres. Els problemes del sistema econmic amb la greu crisi del 1929 amb el crac de la Borsa de Nova York. Finalment, l'Europa d'entreguerres va veure aparixer el feixisme, una resposta autoritria i antidemocrtica a l'aven del socialisme i a la crisi del capitalisme. La fragilitat del consens republic, constitut per un sector de les classes mitjanes i per l'obrerisme ms moderat, no va permetre fer front a una nombrosa oposici, tant des de la dreta com des de l'esquerra, que mai va acceptar el nou rgim. La inestabilitat poltica, la conflictivitat social i la intransigncia dels seus adversaris conduren a la Repblica cap a l'enfrontament civil. 1.El govern provisional El Pacte de Sant Sebasti, signat l'agost de 1930 pels ms importants dirigents republicans i socialistes entre d'altres, regionalistes per exemple, tenia l'objectiu d'acabar amb la monarquia mitjanant un aixecament militar recolzat per civils. Un cop celebrades les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, es crea immediatament el Comit Revolucionari, presidit per Niceto Alcal Zamora, i es va proclamar, el 14 d'abril, la II Repblica tot constituint un govern provisional a partir d'aquest Comit Revolucionari sorgit de les eleccions municipals. Les primeres accions d'aquest govern provisional van ser la convocatria d'eleccions a Corts Constituents, fixades pel 28 de juny, i la presa de mesures per afrontar alguns dels problemes ms urgents: amnistia general als presos poltics, establiment del seu propi estatut jurdic. Es van proclamar les llibertats poltiques i sindicals i es van designar els alts crrecs de l'Administraci. Alhora que s'engegaven mesures d'urgncia respecte a l'exrcit, majoritriament monrquic, respecte a la situaci dels pagesos, tot impedint-ne l'expulsi de les terres dels que no podien pagar les rendes i, finalment, es va afrontar la crisi econmica i la greu devaluaci de la pesseta. El problema ms greu en els primers dies va ser la situaci creada a Catalunya, on Francesc Maci, dirigent d'Esquerra Republicana, va proclamar unilateralment la Repblica Catalana dins d'una Federaci Ibrica. Aix topava amb els acords de Sant Sebasti, els quals determinaven que fos la nova Constituci la que establs el nou tipus d'Estat i la situaci de les diferents nacionalitats dins d'ell. Desprs d'un seguit de negociacions entre el govern provisional de Madrid i de Maci, des de Barcelona es va acceptar una futura decisi de les Corts constituents a canvi d'un govern provisional autonmic (Generalitat).

2.La constituci del 1931 Les eleccions generals de 1931 a Corts constituents es van celebrar amb una gran participaci popular i sense greus incidents. Els partits que formaven la conjunci republicanosocialista va obtenir una indiscutible victria i va obtenir la majoria. Manuel Azaa es va convertir en cap de govern i Niceto Alcal Zamora en President de la Repblica. Aix doncs, Espanya s va declarar com una Repblica de treballadors de totes classes, amb un poder legislatiu que resideix el les Corts, una sola cambra, el Congrs de Diputats. les atribucions de la qual estan pel damunt de les altres institucions. El executiu resideix en el Consell de Ministres i en el President de la Repblica, elegit per les Corts, el president, a partir d'aquell moment, nomenava al seu torn el cap del Consell de Ministres. Es decreten i declaren tot un seguit de drets dels espanyols: religiosos, d'expressi, de reuni, d'associaci i de garantia davant la llei, tamb de residncia, de lliure circulaci i d'inviolabilitat de correspondncia entre d'altres. S'estableix, per primer cop a Espanya, el sufragi femen. Se suprimeixen els privilegis dels grups ms afavorits per la legislaci d'poques pretrites, entre ells els de la noblesa. Es permet la possibilitat de socialitzar la propietat, amb condicions legals i pactades entre govern, propietaris i treballadors, tot apostant per nacionalitzar, si s'escau, els principals serveis pblics, des de les terres a les mines, passant pels bancs i els ferrocarrils. A ms, s'albira la possibilitat de donar certa autonomia a les regions que histricament l'havien ostentat o reclamat, com Catalunya, el Pas Basc i Galcia, entre d'altres. La constituci no va aconseguir el consens de totes les forces poltiques i, encara que va ser aprovada per una mplia majoria (368 vots) i sense cap vot en contra, 89 diputats es van absentar de la cambra. Entre els sectors ms amplis de la societat, la proclamaci de la Repblica va despertar grans esperances que el nou rgim portaria a terme un profund canvi en la distribuci de la renda i la riquesa. Per, alhora, el canvi institucional va suscitar des del primer moment una gran desconfiana entre els propietaris de la terra i els empresaris, les inversions dels quals eren cabdals per a la producci i l'ocupaci. A les dificultats internes de l'economia espanyola, endmics des de feia molts de temps: atur agrcola, repartiment desigual de la terra, descapitalitzaci i poca articulaci financera de la indstria i de l'agricultura, escassa competitivitat internacional, dficit de la balana comercial, etc., s'hi havien d'afegir les repercussions de la crisi internacional. La depressi econmica mundial, iniciada amb l'ensorrament de la Borsa de Nova York l'octubre del 1929, fet que va reduir ostensiblement, sobretot a partir de l'any 1933, les exportacions espanyoles d'alguns dels sectors ms dinmica de l'poca a l'Estat Espanyol: vi, ctrics, oli d'oliva i els minerals i els seus derivats, com les pirites i el mineral de ferro. Apartat 2.El bienni d'esquerres: reformes i conflictes (1931 1933) Entre el desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern presidit per Manuel Azaa, integrat majoritriament per republicans d'esquerres i socialistes, va impulsar un programa de reformes, iniciades ja en el perode constituent, que tenia com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola.

1.La reforma de l'exrcit El govern republic estava convenut que l'exercit era una de les institucions espanyoles que ms necessitava una profunda transformaci. L'excs d'oficials, hi havia un oficial per cada cinc soldats aproximadament, n'era un dels principals problemes. Aquesta situaci, causada pels mrits de guerra que acumulaven els militars africanistes que havien participat a la guerra del Marroc, era un greu inconvenient, i ms si tenim en compte que un gran nombre dels ascensos eren de dubtosa legalitat. Manuel Azaa, a ms, com a president del govern republic i tamb, com a ministre de la Guerra, exigeix el jurament de fidelitat a la Repblica als militars, tot deixant a les seves mans la possibilitat de retirar-se amb el sou ntegre si aix ho creuen convenient. Molts dels ascensos s'anullen, i aix provoca el ressentiment de molts militars africanistes que entendran que se'ls utilitza com a caps de turc. Tamb es Tanquen un seguit d'acadmia militars, la de Saragossa per exemple, per tal d'evitar l'augment del nombre d'oficials, i tamb, per intentar reduir alguns dels focus ms radicals d'entre els militars. S'estableix un servei militar obligatori i universal, sense possibilitat de substituci ni redempci a canvi de diners. El govern republic preveu la creaci de la Gurdia d'Assalt, una nova fora d'ordre pblic de fidelitat republicana. La dreta aprofitar el descontentament de l'exercit i animar qualsevol revolta en contra del govern, com el de Sanjurjo l'any 1932. 2.La qesti religiosa Un dels principals objectius de la Repblica va ser limitar la influncia de l'Esglsia catlica en la societat espanyola i, per tant, secularitzar la vida social. Aquest projecte es va mostrar en la Constituci que establia la no confessionalitat de la llibertat de culte i la supressi dels pressupostos de culte i clergat. Es legisl tamb sobre el matrimoni civil, el divorci i la secularitzaci dels cementiris. El temor a la influncia que tenien els ordres religiosos en l'ensenyament, va portar a la dissoluci de la Companyia de Jess, els jesutes, i a la nacionalitzaci dels seus bns. El procs es va completar amb la Llei de Congregacions el maig de 1933, que limit la possessi de bns als ordres religiosos i va preveure la seva possible dissoluci en cas de perill per l'Estat. Aquesta decidida poltica de lacitzaci, la retallada de privilegis de l'Esglsia catlica i l'esclat d'alguns fenmens de violncia contra l'Esglsia, com la crema de convents del maig del 1931, van donar lloc a ferotges campanyes antirepublicanes per part dels sectors ms catlics de la societat. Al capdavant s'hi va situar el cardenal Segura, que va acabar essent expulsat d'Espanya. Tot i alguns intents d'acostament dels sectors ms moderats de l'Esglsia encapalats pel cardenal Vidal i Barraquer, l'enfrontament religis, avivat pel tradicional anticlericalisme de part de les classes populars, va crear un clima de tensi i violncia a la societat republicana. 3.La reforma agrria El problema ms greu que va haver d'afrontar la Repblica, va ser l'elaboraci d'una reforma agrria, que poss fi al predomini dels latifundis existents a bona part del centre i sud d'Espanya i que permets millorar les condicions de vida dels agricultors ms pobres. A Andalusia, Extremadura i Castella, ms de la meitat de la terra estava en mans d'un petit grup de propietaris, que sovint no la conreaven, o b la dedicaven a cultius que requerien escassa m d'obra, fet que deixava a un elevat nombre de jornalers sense feina. Aix doncs, amb la Llei de Reforma Agrria, s'estableix la possibilitat d'expropiar sense indemnitzaci les finques dels Grandes d'Espanya, i amb indemnitzaci, tamb expropiar, la resta de finques que no fossin conreades de forma adequada pels seus propietaris.

La reforma es va posar a mans de l'Institutut de Reforma Agrria (IRA), encarregat de repartir les terres entre els pagesos. Tot i aix, la reforma va ser insuficient, sobretot a causa de l'actitud desafiant per part dels grans propietaris, i tamb per la manca de pressupost per tirar endavant la nova llei. En dos anys se'n es van installar uns 12.000 en lloc del 60.000 previstos, d'entre els jornalers que no tenien terres per treballar. D'aquesta manera, la Llei de Reforma Agrria provoc les ires del terratinents sense acabar de satisfer els pagesos, els quals hi havien posat gran part de les seves expectatives per tal de millorar la seva qualitat de vida. 4.L'obra educativa i cultural Una altra reforma fou la de l'ensenyament. L'objectiu primordial era promoure una educaci liberal i laica i fer de l'Estat el garant del dret a l'educaci ests a tota la poblaci. Era el primer cop que, a l'Estat Espanyol, l'educaci es convertia en un dret. El centre de la seva activitat va ser, sobretot, l'ensenyament primari. Es crearen 10.000 noves escoles i 7.000 noves places de mestres, i s'increment el pressupost d'educaci en un 50%, tot intentant acabar amb l'hegemonia de l'ensenyament religis. S'adopt un model d'escola mixta, laica, obligatria i gratuta. Tot i aix, i l'aposta per les Missions Pedaggiques per arribar a les zones rurals, tot portant biblioteques, cinemes, cors, conferncies i teatres ambulants arreu, l'empenta i els esforos van ser insuficients per substituir a l'Esglsia en aquest camp. La Institucin Libre de Enseanza, apost per una renovaci pedaggica que mai va poder acabar de portar a terme. 5.Reformes laborals i conflictivitat obrera El socialista Largo Caballero propici des del ministeri de treball un seguit de reformes adreades a millorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava la negociaci collectiva, i la de Jurats Mixtos, als quals reconeixia el poder d'arbitratge vinculant en cas de desacord entre patrons i obrers. Es va promoure tamb la creaci d'assegurances socials, s'apost per la reducci de la jornada laboral dels treballadors del camp i es va reforar el paper dels sindicats agrcoles. Com s de suposar, les organitzacions patronals es van oposar a aquests canvis i van aconseguir frenar alguns del projectes com la d'intervenci dels obrers a les empreses. La impacincia dels treballadors davant del poc aven de les reformes va donar lloc a una onada de conflictivitat encoratjada per la forta incidncia de l'atur. Dins dels sectors ms radicals d'entre els treballadors, i sobretot des de l'anarquisme va anar agafant preponderncia la F.A.I (Federaci Anarquista Ibrica), que va acabar sent majoritria a la CNT. Aquesta organitzaci ms radical, partidria d'una revoluci immediata i violenta si era necessari, va atiar el conflicte. Tot aix fou possible grcies a la pobresa que s'estenia per extenses zones de l'Espanya rural, amb la conseqent fam de terra i de feina. Las vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar en augment any rere any, i van arribar a posar en perill la prpia Repblica. Un dels episodis ms recordats i cabdals d'aquest perode, es va donar a la pedania de Casas Viejas (Cadis), que amb la intervenci de la Gurdia Civil i la Gurdia d'Assalt republicana, va arribar, fins i tot, a provocar la caiguda del govern republicsocialista, i la dimissi d'Azaa. Apartat 3.El bienni conservador (1933 - 1936) Els ltims mesos de la vida del govern de coalici republicanosocialista es van veure marcats per dos fets: el descontentament dels sectors obrers i agraris que es veien decebuts per l'acci del govern, i el rearmament ideolgic de la dreta que es llan de manera ferotge contra la Repblica. Azaa va presentar la dimissi el juny de 1933, i el president de la Repblica, Alcal Zamora, dissolgu les Corts i va convocar eleccions el novembre del 1933. La victria seria per a la coalici de dretes.

1.La reorganitzaci de la dreta La dreta, els terratinents, la gran burgesia, l'Esglsia, els militars africanistes entra d'altres militars de dretes, es van oposar per interessos particulars o simplement per la seva preocupaci a una futura revoluci, a la Repblica de centreesquerra. Van comenar a aparixer i a ocupar petits sectors de la dreta ms radical, petits grups de caire feixista, com les J.O.N.S i Falange Espanyola, fundada per Jos Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador, grups que ms endavant agafarien ms protagonisme i s'unirien per esdevenir ms forts mitjanant la formaci de grups paramilitars. La dreta, dirigida per Jos M Gil Robles, va crear la C.E.D.A (Confederacin Espanyola de Derechas Autnomas) l'any 1932, una agrupaci de partits monrquics i de dretes de caire autoritari i antirepublic. Si van afegir els alfonsins amb Calvo Sotelo al capdavant tot fundant Renovacin Espaola i que defensaven obertament la necessitat d'un cop d'estat. Mentre els carlins, al seu torn, s'agrupaven en la Comunin Tradicionalista. Finalment, sectors de l'exrcit, fent-se ress del malestar generat a la dreta per les reformes introdudes per la Repblica, van protagonitzar alguns aixecaments militars. El general Sanjurjo va dirigir un cop d'Estat amb la pretensi de forar la girada de la Repblica cap a la dreta, l'agost de 1932, per fracass estrepitosament. El 1933 es va creat l'UME (Unin Militar Espaola) com a organitzaci clandestina de militars de dreta que tindria una participaci clandestina activa en el cop d'Estat de 1936. 2.Les eleccions de 1933 i el gir a la dreta Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la majoria als partits de centre i dreta, concretament a la CEDA de Jos M Gil Robles, i al Partit Radical de Lerroux. La CEDA inspirava recel entre la resta de forces centre i esquerra, i el President Alcal Zamora, va encarregar al lder radical Alejandro Lerroux formar govern, el qual va aglutinar diverses forces, per que va mantenir al marge els sectors ms antirepblicans de la CEDA. El principal objectiu del govern de Lerroux va ser paralitzar les reformes engegades per l'anterior govern. En el sector agrari es va paralitzar la reforma i es va fixar la devoluci de les terres expropiades als terratinents tot anullant la cessi temporal de terres als pagesos. A ms, es va concedir total llibertat de contractaci, fet que, lgicament, va representar una tendncia a la baixa dels sous dels jornalers. En el cas concret de Catalunya, la qesti agrria va enfrontar greument la Generalitat de amb el govern espanyol: la Llei de Contractes de Conreu, promulgada per la Generalitat, la qual permetia als arrendataris de la vinya (rabassaires) accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjanant un pagament taxat, va ser retirada en la seva prctica totalitat. Els propietaris catalans cercaren el suport de la Lliga, i les Corts espanyoles enviaren la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va anullar. La resta de reformes, laborals, de l'educaci i la cultura, a la recerca d'un estat laic, aix com l'estatut basc impulsat pel PNB, tamb es van paralitzar en la seva prctica totalitat. A ms, es va aprovar una amnistia pels protagonistes del cop d'Estat de 1932 capitanejat per Sanjurjo, alhora que es restablia a molts dels militars degradats, en els seus anteriors crrecs. Amb totes aquestes mesures, la conflictivitat obrera, social, i la tensi en general, va anar en augment any rere any. 3.La Revoluci d'octubre de 1934 L'entrada de membres de la CEDA al govern va ser interpretada per les forces d'esquerra i nacionalistes cou un cam obert cap al feixisme i la reacci no es va fer esperar. L'endem la CNT va apostar per les vagues generals a les grans ciutats, que a causa de la descoordinaci no van tenir l'xit esperat. La contundent resposta del govern va ser decretar l'estat de guerra. Tot i aix, a

Catalunya i a Astries, la protesta va adquirir un relleu especial. A Astries, els fets van ser especialment rellevants, per l'acord entre socialistes, comunistes i anarquistes. Columnes d'obrers armats amb dinamita, principalment miners, ocuparen ajuntaments i s'encarregaren de dirigir els subministraments d'aigua, d'electricitat i aliments i dels transports. Per tal de reprimir aquestes protestes, forces militars vingudes d'frica, varen reprimir amb duresa la insurrecci. Els resultats finals foren de 1000 morts entre els miners, 450 entre els soldats i 2000 ferits, a ms dels milers d'empresonats. En el cas de Catalunya, el president de la Generalitat, Llus Companys, proclam la Repblica Catalana dins la Repblica Federal Espanyola, alhora que una aliana de forces obreres, PSOE, UGT, Uni de Rabassaires i comunistes, amb l'abstenci de la CNT, organitzaven una vaga general. La negativa a participar de la CNT, majoritria en aquell moment entre els obrers, va fer fracassar el moviment insurreccional, per tant a Catalunya la rebelli tingu un caire ms poltic. Tot i aix, l'aixecament fou sufocat de nou per la declaraci de l'estat de guerra i el govern de la Generalitat, el ple de l'Ajuntament de Barcelona, i ms persones, fins a un total de 3.500, varen sser empresonades. Es calcula que l'any 1936 encara quedaven a les presons ms de 30.000 presoners dels fets de 1934. 4.La crisi del bienni de dretes Les conseqncies de la Revoluci d'octubre van ser considerables. La influncia de la C.E.D.A va influir en un enduriment de la poltica governamental i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Es tornaren les propietats als jesutes i es va nomenar Gil Robles ministre de la guerra, i Franco, que havia participat en la repressi dels fets d'octubre a Astries, va ser nomenat cap d'Estat Major. Tamb es pretenia reformar la Constituci per tal de restringir les autonomies, abolint el divorci, i en negant la possibilitat de socialitzar la propietat. La dura repressi i aquest tarann ultraconservador del nou govern va servir perqu les forces de l'esquerra, fins aleshores dividides, s'unissin contra la poltica del govern i al voltant d'un programa com que exigia en primer lloc l'amnistia per a tots els detinguts. Afers com el cas de l'estraperlo amb una ruleta trucada implantada a diversos casinos i autoritzada pel govern, i diversos escndols de corrupci al voltant del partit radical, va obligar Lerroux a dimitir. Aquests fets van agreujar les diferncies a l'interior de la coalici de govern i Alcal Zamora es va decidir convocar noves eleccions pel febrer de 1936. Apartat 4.El triomf del front popular Les eleccions del 1936 van mostrar la polaritzaci de la vida poltica espanyola, dividida entre dretes i esquerres i amb programes poltics netament enfrontats. El triomf del Front d'Esquerres a Catalunya i del Front Popular a la resta d'Espanya no fou acceptat pels sectors ms reaccionaris que comenaren a organitzar una conspiraci contra la Repblica. 1.Les eleccions del febrer de 1936 El programa del Front d'Esquerres es badava en l'amnistia poltica per als empresonats des de l'octubre del 1934, entre ells Companys i tots els seus consellers, el restabliment de l'Estatut, del govern legtim de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreus. A l'estat, el Front Popular, amb el suport del Front d'Esquerres catal, pretenia tornar a posar la Repblica en mans de l'esquerra i tornar a aplicar la legislaci reformista suspesa pels governs dels radicals cedistes. El resultat de les eleccions va marcar una clara divisi en l'mbit de tot l'Estat entre la dreta i

l'esquerra, tot i que el Front Popular va obtenir la victria. A Catalunya, el resultat de les esquerres va ser majoritria a totes les circumscripcions catalanes. 2.El Front Popular Un cop reconeguts els resultats, i seguint els acords del Front Popular, Manuel Azaa fou nomenat President de la repblica, mentre Santiago Casares Quiroga assolia la presidncia del govern. El nou govern, format per ministres republicans, va reprendre el provs reformista interromput l'any 1934. Es varen amnistiar els presos poltics dels fets d'octubre de 1934, es varen excarcer unes 30.000 persones. I es va presentar un projecte per a la devoluci dels bns comunals als municipis alhora que es reprenien els assentaments de pagesos. Tamb es va rellanar el procs autonmic i s'iniciaren les negociacions per a l'elaboraci i aprovaci d'un Estatut al Pas Basc i un altre per a Galcia. Finalment, per tal de frenar els rumors colpistes, el govern va traslladar els generals ms directament implicats en els complots a d'altres destinacions, on suposadament eren poc perillosos, Franco a Canries i Mola a Navarra, per no es van atrevir a destituir-los. Els sectors ms conservadors reaccionaren amb alarma i alguns empresaris tancaren fbriques davant de l'obligaci de tornar a incorporar als treballadors implicats en aixecaments revolucionaris. l'Esglsia va tmer un ressorgiment de l'anticlericalisme, amb l'augment de la tensi social que dia a dia era ms evident. Una tensi, que per la seva banda, els sectors ms radicals d'esquerres es varen encarregar de atiar tot creant un clima de crispaci social evident, amb diverses accions: ocupaci de terres, desordres pblics i violncia. El propi Largo Caballero, al capdavant d'un ampli sector del socialisme, tamb era partidari d'una revoluci, a mida que les postures d'ambds bndols s'anaven radicalitzant. Aquest clima de crispaci i enfrontament, tamb es manifestava en l'altra bndol, aix doncs, la Falange Espanyola tamb participava en enfrontaments al carrer, des de l'extrema dreta, afegint-se a la Dialctica de los puos y las pistolas que, segons paraules de Jos Antonio Primo de Rivera imperava durant la primera meitat de l'any 1936 a l'Estat espanyol. D'aquesta manera, una idea s'anava madurant, i entre els sectors ms conservadors comenava a propagar-se la idea de la necessitat d'un cop d'estat que poss fi al govern del Front Popular, el qual havia d'implantar una dictadura militar. Apartat 5.La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia Les aspiracions d'autogovern de les comunitats histriques de Catalunya, Euskadi i Galcia eren un fet prou evident i ja havien estat recollides en els acords dels partits signants del Pacte de Sant Sebasti. La Constituci del 1931 va donar el marc legal, per desenvolupar Estatuts d'Autonomia que conformessin governs i parlaments autnoms en aquests territoris de l'Estat. Les divisions entre els nacionalistes i els republicans al Pas Basc i la feblesa del nacionalisme gallec van retardar l'aprovaci dels Estatuts d'Autonomia a Galcia i a Euskadi. Per en el cas de Catalunya, el triomf espectacular de la candidatura republicana i nacionalista d'Esquerra Republicana de Catalunya va accelerar el procs. 1.La Generalitat provisional i l'Estatut de Nria Amb el triomf republic a les eleccions municipals de 1931 s'havia fet un tomb espectacular en el teixit social i poltic catal. Es va manifestar, no tan sols un clar suport al republicanisme d'esquerres, sin un gir en el projecte catalanista, la Lliga va perdre la seva supremacia en front d'Esquerra Republicana. Amb aquest suport, Llus Companys va proclamar la Repblica Espanyola des del balc de l'ajuntament de Barcelona, i fent un pas ms enll, Francesc Maci, des del balc

de la Generalitat, proclamava dues hores desprs, la Repblica Catalana, i assumia, de ret, la total sobirania a Catalunya. Les posteriors negociacions amb el govern provisional de la Repblica Espanyola, va provocar la desproclamaci de l'Estat Catal, per va donar lloc a la immediata creaci d'un govern provisional que prendria el nom de Generalitat, en record de la instituci medieval. La seva principal tasca seria l'elaboraci d'un Estatut d'Autonomia. Per tal de fer la redacci d'aquest nou Estatut, es va escollir una comissi que es va reunir a Nria i va redactar un avantprojecte. Un cop superats tots els trmits governamentals, es va decidir fixar la data del 2 d'agost per celebrar un referndum i sotmetre l'estatut a l'aprovaci popular. El resultat de la votaci va ser aclaparador, ja que fou aprovat pel 99% del 75% dels electors, amb el suport d'ajuntaments, i la recollida de firmes entre ms de 400.000 dones que llavors encara no tenien dret a vot. L'estatut de Nria partia del fet que la sobirania residia en el poble de Catalunya i que la Repblica havia de tenir un carcter federal. Catalunya era doncs, considerada un estat autnoma dins de la Repblica d'Espanyola, declarava el catal llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat de federaci dels pasos de parla catalana i establia les atribucions del poder de la Repblica i de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat era dotada de competncies en rees com ara la percepci d'impostos directes, l'ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, obres pbliques i la justcia entre d'altres. 2.L'Estatut d'Autonomia del 1932 Tot i el suport que va rebre des de Catalunya l'Estatut de Nria, tant en el posterior referndum com en les eleccions que el van succeir el juny de 1931, els debats i les circumstncies de la poltica espanyola del moment, el van modificat substancialment a les corts espanyols. Els debats van comenar el maig del 1932 i rpidament van aparixer tres grans postures: la del govern central, disposada a concedir una moderada autonomia a Catalunya, la dels representants catalans, tots, que van fer front com reclamant una autonomia mplia, i la de l'oposici que en general defensava una Espanya unitria. L'endem reaccionaria encapalada per Sanjurjo l'agost de 1932, entre d'altres, va fer que s'aprovs, el 9 de setembre de 1932, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El text definitiu presentava moltes diferncies respecte a l'Estatut de Nria, i encara que es conservaven les institucions bsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat, Catalunya es constitua com a regi autnoma dins de l'Estat espanyol i tant el catal com el castell eren llenges oficials. Les competncies de la Generalitat van ser retallades respecte a les pretensions de l'Estatut de Nria i la majoria eren compartides amb l'Estat Central. Les atribucions ms importants eren en ordre pblic i administraci de justcia, i s'obtenien plenes competncies respecte al dret civil catal i al rgim administratiu, tot creant-se el Tribunal de Cassaci de Catalunya. (Apartat a desenvolupar pels alumnes a partir dinformaci que cal cercar per Internet) 3.L'obra de la Generalitat republicana
Resum adaptat: pgines 274-293. Histria. Horitz. V.V. Batxillerat.