POLÍTICA SOCIAL BLOC III: FUNCIONS DE

LES POLÍTIQUES SOCIALS

Funcions i objectius de les polítiques socials:

Objectius:

● Aconseguir un mínim nivell de vida

● Garantitzar un mínim capital humà (educació, salut, vivenda, etc)
● Garantitzar estabilitat i control social

Funcions:

1. Funció redistributiva
2. Funció identitària
3. Funció incentivadora o sancionadora
4. Foment de la cohesió social

1. Funció 1: funció redistributiva (esquema del contingut)

● Raons i justificació de la funció redistributiva

● Saber què és la desigualtat i què és la pobresa
● Conèixer com es medeix i l’abast de la desigualtat i la pobresa a Espanya
● Conèixer els mecanismes de redistribució

¿Qué es la desigualdad? ¿Qué es la igualdad?

¿Igualdad de qué?
¿Igualdad entre quien?

Perquè l’estat redistribueix la riquesa?

Determinats nivells de desigualtat genera efectes negatius a la societat, per exemple:
● Com major és la desigualtat menor és l'esperança de vida.
● Més violència es genera
● Més malalties mentals hi ha
● Més consum de drogues
És una qüestió de justícia
● Hi ha una dimensió de la riquesa que es produeix col·lectivament pel que part de la
riquesa que es guanya individualment s’ha de retornar a la societat.
 ● La riquesa i la pobresa heretada és arbitrària, aquesta arbitrarietat ha de ser
compensada amb mecanismes de redistribució->> igualtat
d’oportunitats/meritocràcia
És una qüestió ètica
● És difícil justificar les diferències tan grans que hi ha en termes de riquesa

Com és la desigualtat econòmica?

● 1.500 euros = 1,5 metres
● 2.500 euros = 2 metres i mig
● Un conseller delegat del banc Santander mesuraria 750 metres
● Cristiano Ronaldo = quilòmetre
● Florentino Pérez mesuraria -5 quilòmetres (més que el Montblanc)
● Amancio Ortega amb una fortuna estimada de 37.000 milions- 37 quilòmetres
https://www.youtube.com/watch?v=7e58hwX5Nmw

Definició de desigualtat:
● Definició de desigualtat: “la diferència que existeix en la distribució de béns, ingresos
i rendes al centre d’un grup, una societat, un país o entre països.

Com es medeix la desigualtat?

● Índex o coeficient de Gini: medeix la desigualtat o distribució d’ingresos en una
societat
○ 100 desigualtat total (quan tota la riquesa la té una persona).
○ 0 perfecta igualtat (quan tota la riquesa està distribuida entre la població).

● Tipus de mesures: abans (mercat) i després de les transferències de rendes

○ Índex de Gini de mercat= la desigualtat econòmica sense
transferència de rentes
○ Índex de Gini amb transferència de rendes= medeix la desigualtat
econòmica després de que l’Estat hagi distribuït pensions (jubilació,
atur, RMI)

● Ratio S80/20
○ Proporció dels ingressos totals percebuts pel 20% de la població amb majors
ingressos (quintil superior a la distribució de a renda) i la percebuda per el
20% amb menors ingressos (quintil inferior).
○ Aquest ratio oscila entre 0% (desigualtat màxima) y 100% (máxima igualtat).
Els valors més baixos indiquen major desigualtat; els valors més alts indiquen
major igualtat

el 20 percent més ric manté el 25 per cent de la riquesa d’aquest pais , davant del 20 per
cent més pobres te el 2 per cent de la riquesa del pais

el percentil 20 es de dalt (rics) el percentil 20 es el d’abaix. Si tu sivideixes la poblacio cm si

fos el 100 per cent

Comparar quina riquesa te el 99 per cent més ric davant de l’1 per cent . 90//1
 .
● Com més morat és el color menys desigualtat. (Noruega,.. Cerbaian, Afganistan,...)
● Com més taronja més desigualtat (Colombia i Bolivia , Sudáfrica (probablement el
que més))
● Espanya es troba en la part més igualitària, no el que mes pero en el segon o tercer
esglaó)
● A vegade hi ha mes igualtat eperque no hi ha rics, tots son pobres

● Esquerra mes igualtat, dreta meny igualtat.

● Estats de desigualtat de la renta primaria i disponible.
● Com mes gran es un pais mes desigualtat hi ha, com mes petit mes igualtat.

Com està la desigualtat a Espanya?

● Alta
 ● Ho hem de comparar amb els països del nostre entorn. A la unió europea és alta ja
que ho hem de comparar amb els països del nostre context.
● El ratio 20/80---> El 20 % més ric de la població té una renda neta 5,8 vegades
superior a la del 20% més pobre. Tot i tenir un bon estat de benestar, la desigualtat
és molt alta
● ¿Per què? Perquè les transferències de rendas i pensions no tenen un gran impacte
amb l’estructura socioeconòmica
● No hi ha redistribució: les llars més riques reben un 30% de les ajudes socials
mentre que les llars pobres només un 12%
○ Hi ha moltes ajudes que no depenen de la riquesa. Hi ha moltes ajudes a
famílies nombroses amb rendes altes u aquestes ajudes van destinades a
llars amb rendes altes. Un altre exemple d’ajudes seria el bono de la llum.
○ Prestacions a famílies que demostren que no tenen ingresos bàsics> rendes
mínimes. Poden tenir una quantia baixa i per això arreglen les desigualtats
molt poc
● Els principals avenços en matèria de desigualtat van ser als anys 80, amb la crisis la
desigualtat va augmentar.
● Les pensions en el que més efecte té i la prestació per atur pero ha anat disminuint
el seu paper per les reformes dels últims anys.
● La capacitat redistributiva de les Rendes Mínimes és molt baixa
● Dèficit important de prestacions familiars
● Gast sanitari té un efecte alt redistributiu, sent el major en prestacions socials en
espècie.
● Gast Educació: té efecte redistributiu pero menor que el sanitari

Què és la pobresa?
● La pobresa és una qüestió de l’accés a recursos (privatització)
● Situació en la qual no estan cobertes les necessitats bàsiques de l'individu

Pobresa com a carència de recursos

Pobresa Objectiva:
● La pobresa absoluta es defineix com la situació en la qual no estan cobertes les
necessitats bàsiques de l'individu, és a dir, existeix manca de béns i serveis bàsics
(normalment relacionats amb l'alimentació, l'habitatge i el vestit). (INE s.d.) FMI: 1,9
dòlars al dia
● La pobresa relativa situa el fenomen de la pobresa en la societat objecte d'estudi.
Des d'aquesta perspectiva es considera que una persona és pobra quan es troba en
una situació de clar desavantatge, econòmica i socialment, respecte a la resta de
persones del seu entorn.

Pobresa com fenòmen multidimensional

Diferents enfocaments:
● Privació (caràcter estrictament material)
● Exclusió social (té en compte la dimensió qualitativa i quantitativa de la pobresa)

ENFOCAMENT PRIVACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

 ● “aquelles que troben dificultats per a participar en les activitats de la societat en què
viuen” Anthony B. Atkison (1998:27)
● Si només tenim en compte com la pobresa a nivell material invisibilitzem altres coses
socials com a accés a recursos i aspectes vitals i aquest és l'enfocament amb la
privació.
ENFOCAMENT CAPACITATS
● “l'absència de capacitats bàsiques que li permeten a qualsevol individu inserir-se en
la societat, a través de l'exercici de la seva voluntat” Amartya Sen
● I després està l'enfocament de les capacitats. Considera la pobresa com a absència
de les capacitats bàsiques. Subratlla que la pobresa impedeix que les persones
desenvolupen la seva capacitat.
● El fet que nosaltres puguem desenvolupar les nostres capacitats intel·lectuals, i
puguem anar a la universitat, la pobresa impedeix que no puguem desenvolupar les
capacitats.

Com es medeix la pobresa?

Índex AROPE (At-Risk-Of Poverty and Exclusion) fa referència al percentatge de població
que es troba en risc de pobresa i/o exclusió social. Combina elements de renda, possibilitats
de consum i ocupació.
Una persona està en situació AROPE si compleix almenys un dels tres criteris següents:

1. Està en risc de pobresa: té a veure amb el nivell de renda determinat

● Viure en una llar amb rendes inferiors al llindar de pobresa establert. 9.626 € per
unitat de consum.

2. Viure en una llar amb baixa intensitat de treball (BITH):

● La relació entre el nombre de mesos treballats per tots els membres de la llar, així
com el nombre de mesos que aquests membres podrien treballar com a màxim. Si el
nivell és inferior a 0,28, aquesta persona es troba dins de l'indicador.

3. Estar en privació material severa (*PMS): nivell de privació, quines coses pots accedir
amb aquest nivell de renda. (s’han de complir 4)
● Viure en una llar que no es pot permetre, com a poc, quatre dels nou conceptes de
consum bàsic que estableix la Unió Europea.
● No pot permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any.
● No pot permetre's un menjar de carn o peix almenys cada dos dies.
● No té capacitat per a afrontar despeses imprevistes (de 650 euros).
● No pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura correcta.
● No pot permetre's disposar d'un cotxe.
● Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal
(hipoteca o lloguer, llum, aigua…) o en compres a terminis.
● No pot permetre's disposar d'un telèfon.
● No pot permetre's disposar d'un televisor
● No pot permetre's disposar de rentadora.

Si es compleixen un dels tres criteris et trobes en un nivell de pobresa.

Com està l’estat espanyol?
TAXA AROPE= A l’any 2020, un total de 12.495.000 persones, que suposa el 26,4% de la
població espanyola, estan en Risc de Pobresa i/o Exclusió Social.
● Llindar de pobresa econòmica= 21% de la població
● Privació Material Severa= 7% de la població

Instruments de redistribució
Com redistribueix l’estat?
De quins instruments disposa?

Instruments de redistribució:
1. Captació de recursos: impostos
● Tipus d'impostos:
○ Proporcionals: el tipus de gravamen sempre és el mateix. Exemple:
IVA (21%) o l'Impost de Societats. Caràcter regressiu, paguen més
els que menys tenen. Aquests impostos son de caràcter regresiu, és a
dir, el contrari de robinhood, treuen rendes baixes per a els pobres.
○ Impostos progressius: ex. IRPF segons trams que van des del
24,75% a les rendes inferiors a 17.700 euros, fins a 52% a rendes
superiors 300.000€ a l'any. Paguen més els que més tenen IRPF
(declaració de la renda).
 2. Despeses i Prestacions. Tipologies
● Segons la seva naturalesa (monetaris o en espècie)
○ Monetaris: prestació per desocupació, jubilació, Rendes Mínimes
d'Inserció (pagues amb diners)
○ Espècie: serveis públics. Estat no ens ingressi en el nostre compte
corrent perquè anem a un centre de salut, nosaltres anem i accedim
ell. (pagues amb una cosa material -anar a l'hospital- sanitat
universal, educació pública…)
- Quan és universal i en espècie garantitza més igualtat.
- Les persones amb més rendes accedeixen a millors prestacions que
si tots accedissim a les mateixes condicions, això genera desigualtat
- La igualtat a través de prestacions amb espècies és més fàcil que
amb monetàries, ja que hi ha més desigualtat.

● Segons la cobertura (assistencials, universals o contributives)

○ Universales: sanidad y educación (està tothom cobert)
○ Asistenciales: son condicionadas, Renta Mínima de Inserción. (es
restringeixen a diferents col·lectius o grups socials) Estan
condicionades a que es compleixin una sèrie de requisits o que es
mostri una determinada situació. EJ: beca
○ Contributivas: prestación por desempleo, jubilación (depenen de les
nostres contribucions)

Funció 2: Funció identitària de les polítiques socials

Que es la identitat?
● Origen
● Gènere/Sexe: socialització
● Edat: atributs associats (joves- termes positius/ persones grans- termes negatius-
menys capaços - construcció social)
● Concepte ambigu identitat individual? Identitat col·lectiva? Identitat cultural?
● En una mateixa persona hi ha diferents identitats (interseccionalitat: com en una
persona hi ha diferents tipus d'opressió). Hem de parlar d'identitat o d'identitats?
● Procés complex: construcció del “jo”, del “nosaltres” i del “ells".
○ Avui dia ser home és l'oposició de ser dona. Quan els homes construeixen la
seva identitat volen que sigui l'oposició a les dones. Les dones no. “això és
de nenes”-com a cosa negativa.
● Construcció individual de la identitat- es construeix en relació a l'altre i en un context
social
● Construcció social de la identitat--> es construeix a través “representacions socials”,
polítiques i lleis i finalment entre les relacions intergrupals

Definició
Identidades: pobres (categoria que tiene estigmas, no era solo tener poco dinero sino tabién
ser vago,...), discapacidad (diversidad funcional. “subnormal”, “disminuido”, …)(ser sujeto de
politicas sociales tiene efectos en la identidad), tercera edad, …

Les polítiques socials encara que no vulguin, tenen efectes sobre la identitat.
● Identidad social: “consciència compartida de pertànyer a un mateix grup o categoria
social, és a dir, com a sentiment de “nosaltres”. Catalunya (referendum) VS España
● Tajfel, (1981) ha definit la identitat social com aquella part de l'autoconcepte d'un
individu que deriva de coneixement de la seva pertinença a un grup (o grups) social
juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença”
○ Les emocions que estan associades a coses són diferents, les
representacions socials de les coses (SER home o ser dona) són diferents
● Autodefinició en un context social
● OBJECTIU DE LES POLÍTIQUES SOCIALS: Configurar, reconèixer o sancionar
(estigmatitzar) identitats a través de la intervenció pública. Igual que altres
instruments de representació d’identitats tenen un paper important en reconèixer
sancionar identitats. També incideixen en la configuració d’identitats

Com es configura i construeix la identitat social?

● Individual
● Social (en función de cómo te ve la gente/con quien te relacionas)
● A través de “representacions socials” - idea socialment compartida sobre el conjunt
d'atributs i característiques que té un grup o col·lectiu social (independentment de si
és veritat o no, s’atribueixen aquestes característiques) Exemple: les dones, les
persones majors, les persones sense llar, els okupes, les persones migrants.
● Qui i com es configuren les representacions socials? --> Estructures i relacions de
poder
○ Mitjans de comunicació. Exemple: Violència de gènere: diferents tipus de
víctimes o supervivents. Males mares, Ocupació d'edificis, etc.
○ Efectes de les polítiques públiques sobre la identitat
■ Estableix quines identitats són mereixedors de drets,
■ Reconeix identitats o les nega/rebutja-> dret a existir

Efectes de les representacions socials

● efectes de les polítiques públiques sobre la identitat ( polítiques de reconeixement )
● Aquestes representacions poden ser positives o molt negatives i generar
estigmatització
● No tots els grups tenen la mateixa capacitat (d'influir en la imatge social que es té
d'un grup) i poder per a establir els atributs i característiques d'un grup. Les
atribucions que tenen els diferents col·lectius no és aleatori, hi ha unes relacions de
poder. No sols hem de veure els punts negatius sinó també la llibertat que tenen els
que tenen una posició + poder.
● Alientan esteriotips y prejudicis.
● Les polítiques i la intervenció pública contribueix de manera privilegiada a la
configuració de les representacions socials, tant de manera explícita com implícita, i
tant positiva com negativa.
○ Explícita y positiva: Llei del matrimoni igualitari, Llei Trans
 ○ Explícita y negativa: Les lleis nazis contra els jueus, les lleis apartheid de
Sud-àfrica, (territoris segregats per raça, prohibició de matrimonis mixtos,
serveis públics diferenciats)
○ Implícita: quan a través d'una llei o regulació s'incideix en les representacions
socials d'un grup. Configurar polítiques en funció dels “col·lectius”, exemple:
discapacitats

Funció 3: polítiques socials com sistemes incentius

¿Què és un incentiu?
● Una recompensa. En el treball hi ha incentius laborals, si es compleixen una sèrie
d'objectius dona una sèrie de beneficis.
● En polítiques socials hi ha moltes maneres d'entendre-ho. Per a estudiar: pagar als
joves un salari mínim. Pot ser considerat incentiu o dret.

Función 3:

Diferents enfocaments sobre el que es considera un incentiu i el que no, per exemple:
(hi ha diferents tipus d’incentius (més explicits o -, més directes o més sutils (sibilina), més
evidents o -.))
● La desigualtat- incentivo bé per a esforçar-se i mobilitzar recursos per a ser més ric
(incentiu del benefici) o per a evitar ser pobre (incentiu de la fam)
○ Hi ha persones que consideren la desigualtat un incentiu. Hi ha riquesa com
a pobresa. La pobresa actua com un incentiu perquè les persones busquin la
riquesa o evitin la pobresa.
● Les prestacions- (ex. desocupació) són vists per posicionaments liberals com a
mecanismes que dissuadeixen o desincentiven treballar.garantizar un min de vida:
incentivos para no trabajar
● Impost de societats- grava els beneficis de les empreses i dissuadeixen a crear
empreses
○ quan més impostos, menys incentivitzes la cerca de riquesa. càstig per a
haver perseguit el seu màxim benefici

Enfoc assignatura: Els incentius poden ser instruments de política social que serveixen per
a fomentar o modificar comportaments. Es materialitzen a través de recompenses o
sancions a determinats comportaments o consecució d'objectius.
● Problema de carácter estructural: global, pilares, forma parte del sistema y esencia
de la sociedad. La economía de carácter capitalista es estructural: difícil de
modificar, es manté en el temps, defineix els pilars socials de la nostra
societat(+social)
● Contrario a estructural: COYUNTURAL
● polítiques incentius: caràcter mes psicològics tracta de modificar comportaments
(individual)
● Les polítiques de caràcter redistributiu tracten d’atenuar la desigualtat.
Part de la premissa que el comportament de les persones és fruit de la persecució
d'interessos individuals on tracten de maximitzar beneficis.
● L'enfocament dels incentius també concep el comportament de l'individu que ens
movem maximitzant el nostre propi interès.

Principal forma: a través de la condicionalitat (posar condicions a l’accés de prestacions,

serveis…) drets vs serveis
● Condició: que acceptessis anar a les entrevistes de treball, atenció a persones sense
llar amb llar temporal sempre que acceptessin treball i no consumissin substàncies
tòxiques.
● Els requisits estan segmentats segons el tipus de col·lectiu (l'accés). faciliten o
impedeixen l'accés a un recurs. La condicionalitat la mantenen.
● quan s'introdueix la condicionalitat hi ha una reducció de drets: tens dret a la sanitat
sense tenir en compte la vida que portes si fumes o no…
● exemples de condicionalitat:
○ Xec per a retirar-se a la jubilació
○ rehabilitació habitatge borsa lloguer ajuntament de bcn
○ Projectes sense llar (londres)
○ Crèdits per ser delegats.

Funció 4: foment de la cohesió social

● Cohesió social: concepte que vincula la integració i sentiment de pertinença i
benestar.
● Implica inclusió, pertinença i benestar.
● Vinculat a un territori concret
● Debat: Davant la impossibilitat de reduir la desigualtat des de diferents posicions es
defensa la necessitat de fomentar la cohesió social. com? Esmorteint els efectes de
la desigualtat i compensant l'absència de polítiques estructurals. L'objectiu és
atenuar la situació de determinats col·lectius i reduir la distància i diferències entre
classes socials, així com la falta d'identitat social i sentiment de pertinença.
● Exemples:
○ Treball Social comunitari: fomentar xarxes socials per a prevenir i reduir el
aillamient social.
○ Millora de les dotacions i serveis en barris desfavorits (biblioteques, casals,
millors transports, etc.).
○ Foment d'activitats culturals, socials i esportives de caràcter col·lectiu que
enforteixi identitats socials.