ANÀLISI DELS INDICADORS HARMONITZATS DE POBRESA, PRIVACIÓ I

EXCLUSIÓ SOCIAL A EUROPA

Primerament, hem començat la sessió tractant els indicadors harmonitzats, que són aquells
que s’utilitzen actualment per avaluar la pobresa a la Unió Europea.
En els darrers anys s’ha definit a les persones mitjançant el terme risc de pobresa, ja que és
diferent que definir-les com a pobres.
La primera idea general és la idea de pobresa com a risc de subsistència. És necessari canviar
el paradigma, la manera en què veiem la pobresa, substituint la pobresa absoluta, per una
pobresa relativa. Una mateixa situació comporta una diagnosi diferencial, perquè el que en
realitat hem de pensar és en una situació relativa. És a dir, què té coberta aquesta persona en
relació a la societat on viu.
Una de les idees principals és que ens basem en una idea de pobresa relativa. Hem de tenir
en compte sempre el context per a definir si les persones són considerades pobres o no.

Avui dia ja no es pot parlar d’una única pobresa, ja que es considera com una falta de
recursos socialment acceptats, on cada societat determina els límits mínims per determinar a
una persona en situació de pobresa. És important recordar que la pobresa no és només una
qüestió material, també és d’estatus social, depèn de com ens relacionem les persones.
El Dr. Francesc Valls va plantejar dues preguntes clau:
1. Amb qui puc comptar? (Tinc família, amics, treball, dret ciutadania, xarxa potent de
relacions socials.)
2. Per a qui sóc important? Sóc important per algú? Quin rol espera la societat, les
persones que m’envolten? En aquesta pregunta enfoquem la identitat social de
cadascú.
S’ha de tenir en compte que el treball és una font d’identitat també.
El sociòleg Georg Simmel, va aportar que les persones en risc de pobresa les defineix la
societat. És a dir, és la gent que conforma la societat que decideix si una persona passa a ser
considerada pobre o no. Des del punt de vista micro, es pot considerar quan les persones
aparten la mirada. En un punt de vista macro, seria quan la societat pensa que se l’ha
d’ajudar, i que és necessari que la persona tingui una plaça en un alberg, per exemple.
D’aquesta manera, existeix una relació amb estudiar la pobresa com un estatus, i estudiar com
les persones es relacionen entre elles.

Actualment la xifra de pobresa a Catalunya està al 20%.

Les dades de pobresa tenen com a variable principal la renda. Poden haver persones amb
renda baixa que tinguin un patrimoni alt, per tant, no aconseguiríem resultats vàlids i reals.
Per mesurar la pobresa dividirem la renda de cada llar per unitats de consum equivalent. Els
estudis són realitzats a partir d’economies d’escala, on existeix un aprofitament en la llar i no
és necessària la duplicació quan s’incorpora un membre.
El llindar de pobresa es situa en el 60% de la renda mediana, les persones situades per sota
són considerades pobres, i les que es situen per damunt d’aquesta no pobres.
Les desigualtats que es donen a dins de les llars no es poden detectar. Les dades s’obtenen a
partir d’enquestes de condicions de vida. En la nostra societat, els ingressos individuals,
mostren la desigualtat social en que les dones es troben.
Finalment, la taxa de pobresa o exclusió social, taxa arope, sorgeix de la idea que no tot pot
ser mesurable per renda, hi ha qüestions socials que s’haurien de tenir en compte. Si una llar
es troba en situació de pobresa, pobresa monetària, privació material severa o baixa intensitat
de treball.