LLIURAMENT INICIAL DEL REPTE

Mariona Camats Cucurull

Laura Gallego Paüls

Maria José Mola Abadia

Marina Pascual Martí

Carolina Solé Baró

Doble Itinerari de Grau en Educació Infantil i Primària. Menció STEM

Resolució de Reptes STEM

Victoria Marín Juarros

Santiago Serrano Alarcon

Gerard Calleja Sanz

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

Universitat de Lleida

30/11/2023
 ÍNDEX

1. DEFINIM I CONTEXTUALITZEM EL REPTE 2

2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DEL REPTE 3

3. ARGUMENTACIÓ CIENTÍFICA DEL REPTE 4

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 6

ANNEXOS 7

ANNEX I. Població de 75 anys o més que viu sola 7

1
 1. DEFINIM I CONTEXTUALITZEM EL REPTE

Som el grup format per la Mariona Camats, la Laura Gallego, la Maria José Mola, la Marina Pascual i
la Carolina Solé, i ens titulem eSTEM desafiades.

Després de presentar-nos diversos reptes, l’escollit ha estat “Com ajudar a les persones grans que
viuen soles?”.

Però, per a què o per què volem solucionar-lo? Des del nostre punt de vista i partint de la nostra
experiència familiar, moltes de les persones grans que viuen soles se senten soles. Així doncs, ens
sorgeix la necessitat de fomentar que totes aquestes persones s’entretinguin i participin en activitats
recreatives.

És per aquest motiu que volem evitar que ens plantegem la següent pregunta contextualitzada:
“Com animar als ancians, majors de 75 anys, que resideixen i se senten en solitud al Pallars a què
participin en activitats recreatives?”.

2
 2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DEL REPTE

El sentiment de solitud en la població catalana, i concretament en els ancians i ancianes majors de 75

anys del Pallars, és una temàtica que ens preocupa, ja que pot tenir efectes negatius en la salut
mental i física: des del sentiment de tristesa fins a afectar la qualitat de vida o, fins i tot, la defunció.

La solitud no és només l'absència de companyia, sinó la manca de connexió significativa i

d'oportunitats per compartir experiències i emocions. És per aquest motiu que volem assegurar el
seu benestar en l’etapa final perquè és una responsabilitat social i, en ser una població vulnerable
volem contribuir a desenvolupar una societat més saludable i empàtica.

La nostra motivació neix de la necessitat inclusiva de la nostra societat: evitar el sentiment de solitud
fomentant l’entreteniment i la participació en activitats recreatives. És per aquest motiu que volem
integrar-los activament a la comunitat, sempre que es pugui, per enfortir llaços intergeneracionals i
fomentar un ambient de suport mutu. En cas que no sigui possible, oferir activitats a la llar que
condueixin al subjecte a combatre aquest sentiment. En els dos casos, ens involucrem oferint-los
oportunitats per explorar noves passions, revitalitzar interessos passats i descobrir l'alegria al
present. Cada individu, independentment de la seva edat, mereix gaudir d'una vida plena i
enriquidora i, basant-nos en l’objectiu del desenvolupament sostenible 3: “Salut i Benestar” s’ha
d’afrontar la solitud des d’una perspectiva holística: contribuint en un benestar integral per ajudar a
prevenir possibles malalties i trastorns derivades d’aquesta.

No obstant això, no podem obviar que en un futur, hi ha la possibilitat que nosaltres vivim soles i ens
sentim soles. Alleujar aquest sentiment és necessari en la societat inclusiva que convivim, només
d’aquesta manera podrem evolucionar cap aquest acomodament essencial per cohabitar al mateix
territori en igualtat de condicions.

3
 3. ARGUMENTACIÓ CIENTÍFICA DEL REPTE

Atès a les circumstàncies de la vida, la vellesa és l’etapa vital on les persones viuen més soles. A
Catalunya, de les 447.196 persones de més de vuitanta anys que hi ha (Idescat a, 2020), 149.700
resideixen desacompanyades (Idescat b, 2020). Això representa un 33,47% d’aquesta població. S’ha
de mencionar que aquest percentatge augmenta en les comarques del Pallars: al Jussà es troba al
38,90% i al Sobirà, al 39,90% (Idescat, 2018), els valors més alts de Catalunya (cf. Annex I).

Moltes d’aquestes persones acostumen a sentir-se soles (cf. Gràfic 1). Segons diversos autors com
Madoz (1998) i Pinazo i Bellegarde (2018), aquest sentiment està caracteritzat per un
autoconvenciment d’estar exclòs del món exterior i totes les interaccions que el conformen. És una
discrepància entre els nivells de contacte social desitjat i la realitat. Aquest fet provoca un malestar
emocional en els individus, ja que acostumen a sentir-se incompresos i refusats.

Gràfic 1
Persones grans que se senten soles segons l’edat, el gènere i la situació personal

Nota: Persones grans que se senten soles segons l’edat, el gènere i la situació personal. Extret
de “La soledad en el anciano”, de M.Rodríguez, 2008, Gerokomos, 20(4), p.160

Existeixen diferents tipus de solitud i no totes elles presenten un sentiment negatiu; d’una banda,
trobem la solitud com a manca de companyia (solitud objectiva) i no sempre porta implícit aquest
sentiment desagradable. D’una altra banda, la solitud subjectiva és la que genera un sentiment
dolorós en les persones, les quals se senten soles (Rodríguez, 2009).

La síndrome de la solitud apareix a conseqüència de pèrdues en el suport individual, de la no

participació en activitats que comporten socialització i d’un sentiment de fracàs en la vida. La solitud
i la salut estan estretament lligades, ja que la solitud repercuteix de manera negativa en la qualitat de
vida, provocant, en molts casos, depressió (Singh i Misra, 2009). Així mateix, també disminueix de
tres a cinc anys l’esperança de vida (Malhotra et al., 2021).

4
Per tal de millorar les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida, i aconseguir
d’aquesta manera una esperança de vida superior, l’envelliment hauria de ser actiu (OMS, 2001).

En la major part dels casos, aquest sentiment de solitud es pot prevenir o bé superar mitjançant la
realització i participació en activitats socials, ja que tal com mostra Pinazo i Bellegarde (2018): “la
disminució del nivell d’activitat social de les persones grans coincideix amb l’augment de la
probabilitat de sentir-se soles” (p.67). El fet d’estar acompanyades i ocupades és quelcom
incompatible amb els pensaments que donen lloc a aquest sentiment. Existeixen un gran ventall de
solucions per donar resposta a aquest problema (De Ussel, 2001).

En primer lloc, el suport de la família presenta un paper fonamental, de fet, és el principal suport
social de la gent gran. Les relacions afectives són una gran eina per lluitar contra el sentiment de
solitud. Així mateix, i a través d’organitzacions com “La Fundació Amics de la Gent Gran”, s’intenta
cobrir aquesta manca afectiva que moltes persones grans poden patir, sobretot aquelles que
acostumen a residir en llars d’ancians.

En segon lloc, una mesura existent i efectiva és poder comptar amb un treballador social. Aquests
professionals s’encarreguen de coordinar, supervisar i prevenir la situació vivencial de l’individu.
Gràcies a la seva intervenció en la vida quotidiana de la gent gran, pot observar, analitzar i actuar de
manera global en la situació real de cada usuari (Rodríguez, 2009).

En tercer lloc, el sentiment de solitud s’acostuma a evadir mitjançant la realització d’activitats que
comportin la distracció i el manteniment del cervell ocupat. La major part d’ancians acostumen a
distreure’s a través d’activitats individuals i poc interactives: veure la televisió (76,3%), sortir a
passejar (71,5%), escoltar la ràdio (38,5%), llegir (36,6%), viatjar (22%), anar de compres (19,3%), fer
treballs manuals (15,8%), fer esport (13%), visitar museus (11,1%) o anar al bar (11%) . Aquest fet es
deu a la reducció de les amistats que tenen les persones grans (Pinazo i Bellegarde, 2018).

En conseqüència a aquestes dades, considerem adient i necessari promocionar activitats que

afavoreixin l’establiment de relacions socials, a més d’aquelles que promocionen una vida activa i
saludable (Imserso, 2018).

5
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

De Ussel, J. I. (2001). La soledad en las personas mayores: Influencias personales, familiares y

sociales: Análisis cualitativo. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Secretaría General de
Asuntos Sociales, Instituto de Migraciones y Servicios Sociales.

Idescat. (2018). Població de 75 anys o més que viu sola. Indicadors de risc de pobresa per
comarques.https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/serveis_socials/estadistiques/i
ndicadors-territorials-de-risc-de-pobresa-i-dexclusio-social/visualitzacionsinteractives/indicado
rs/

Idescat a. (2020). Població a 1 de gener per sexe i edat quinquennal.

https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=9548&t=202000

Idescat b. (2020). Població de 20 anys i més que viu sola per sexe i edat quinquennal.
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10793

Imserso. (2018). Informe 2018: Las personas Mayores en España. Datos Estadísticos Estatales y por
Comunidades Autónomas

Madoz, V. (1998). 10 palabras clave sobre los miedos del hombre moderno. Verbo Divino

Malhotra, R., Tareque, I., Saito, Y., Ma, S., Chiu, C. i Chan, A. (2021). Loneliness and health expectancy
among older adults: A longitudinal population-based study. Journal of the American Geriatrics
Society, 69(11), 3092-3102. https://doi.org/10.1111/jgs.17343

Organització Mundial de la Salut. (2001). Salud y envejecimiento: un documento para el debate.

Perfiles y tendencias, (4-5), 1-40.
http://envejecimiento.csic.es/documentacion/biblioteca/registro.htm?id=51478

Pinazo, S. i Bellegarde, M.D. (2018). La soledad de las personas mayores: conceptualización,

valoración e intervención. Estudios de la Fundación Pilares para la autonomía personal.

Rodríguez Martín, M. (2009). La soledad en el anciano. Gerokomos, 20(4), 159-166.

https://doi.org/10.4321/s1134-928x2009000400003

Singh, A. i Misra, N. (2009). Loneliness, depression and sociability in old age. Ind Psychiatry J., 18(1),
51-55. https://doi.org/10.4103/0972-6748.57861

6
ANNEXOS

ANNEX I. Població de 75 anys o més que viu sola