PAC2 SERVEIS SOCIALS

DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

A.- NECESSITATS SOCIALS I PROBLEMES SOCIALS

A1.
1.
Les necessitats socials del ser humà son totes aquelles interaccions ineludibles per a garantir el
benestar de la persona dins d’un entorn i context social. Podem diferenciar dos nivells de necessitats:
Individuals, quan considerem que concerneixen les persones com a subjectes aïllats i Socials, quan
considerem que afecten un grup de persones. “Perquè una necessitat humana es pugui considerar
social ha de ser compartida per col·lectius de persones (l’educació, la salut, la inclusió social) i, a
més a més, perquè sigui atesa pels governs cal que sigui d’interès general, és a dir, que respongui a
un objectiu d’interès general i no solament particular.» X. Pelegrí (ed.) (2011). Els Serveis Socials a
Catalunya: aportacions per al seu estudi (pàg. 47). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
Tenim, doncs, aquestes dues característiques de la necessitat social: que sigui compartida per un
grup social i que sigui la societat qui hagi d’atendre-la. Altres autors n’afegeixen una tercera: “Les
necessitats són socials perquè no solament es refereixen a les causes individuals per les quals una
persona és pobra o malalta, sinó perquè concerneixen la distribució de la malaltia i de la pobresa i
les raons, estructures i processos que afecten les seves condicions de vida”. J. Adelantado (2005).
“Las políticas sociales”(pàg. 2). Universitat de Salamanca. És a dir, la necessitat social concerneix
(provoquen) els problemes que la mateixa estructura social genera amb el repartiment desigual dels
recursos.
2.
El ser humà no es troba normalment aïllat sinó que viu en societat. En conseqüència, compartim tot
tipus de vivències amb els altres. D’aquesta manera, certs problemes afecten a amplis sectors de la
població i, d’alguna manera, a tota la població en el seu conjunt. Aquest tipus de problemes son
etiquetats com problemes socials. Els problemes socials es manifesten tant en l’àmbit particular
(l’analfabetisme, la incapacitat per a criar un fill o per a mantenir un treball, etc.) com en el col·lectiu
(la desocupació, el barraquisme, etc.). “Són les dificultats o obstacles que s’interposen en la
satisfacció natural de les necessitats personals o socials. Quan aquestes dificultats no es poden
superar, s’entra en una situació de vulnerabilitat o risc que pot portar a l’exclusió social.” X. Pelegrí
(ed.) (2011). Els Serveis Socials a Catalunya: aportacions per al seu estudi (pàg. 55). Lleida:
Edicions de la Universitat de Lleida.
La situació personal d’algú pot tenir dos dimensions: una individual i una altre col·lectiva. Per
exemple, si un jove no troba feina quan finalitza els seus estudis, el seu problema li afecta a ell, però
al mateix temps, aquest problema es representatiu del que li passa a molts joves. En aquest sentit,
certes situacions individuals tenen un significat col·lectiu o social. .
“Ara bé, perquè un problema sigui social no n’hi ha prou que afecti moltes persones, sinó que cal que
sigui percebut i valorat com a tal per la societat. Les percepcions estan molt influïdes pels judicis de

1
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

valor […] la quantitat d’individus a qui afecta una situació, i la percepció i judicis de valor sobre
aquesta, són fonamentals per a entendre el procés de politització del problema i les accions
governamentals per a fer-los front.” J. Adelantado (2005). «Las políticas sociales» (pàg. 2).
Universitat de Salamanca.
3.
Entendrem per necessitat allò que és indispensable per a viure i que, si no se satisfà, ocasiona greus
conseqüències per a la salut i el desenvolupament, i per tant, portar-te a la mort. La Piràmide de
Maslow es una teoria de motivació que tracta d’explicar què impulsa la conducta humana.
La piràmide consta de cinc nivells que estan ordenats jeràrquicament segons les necessitats
humanes que travessen totes les persones. Maslow proposava una teoria segons la qual, existeix
una jerarquia de les necessitats humanes, i va defensar que conforme es van satisfent les
necessitats més bàsiques, els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats.
Tot i que aniré enumerant aquestes necessitats, cal recalcar que aquestes estan lligades i que són
recíproques, es a dir, es produeix un efecte de causalitat entre elles.
Al primer nivell ens trobem les necessitats fisiològiques (menjar, beure, dormir, abrigar-se), que són
vitals per a la supervivència i són de caire biològic. Sinó són cobertes, poden provocar malaltia o
mort. Les podem considerar les més bàsiques.
En el segon nivell tenim la necessitat de Seguretat (ocupació, salut, recursos i protecció). En el cas
de la protecció o de la propietat privada, sinó la tenim coberta individualment, comporta desprotecció,
inseguretat i períodes d’ansietat i estrès que poden portar al suïcidi.. Col·lectivament pot comportar la
proliferació de gent sense sostre (vagabunds) i a la vegada pot provocar inseguretat ciutadana. En
aquest nivell també ens trobem amb la necessitat de l’ocupació que individualment pot provocar
inseguretat econòmica, períodes d’ansietat, reduir aspiracions laborals i estrès. Col·lectivament pot
provocar empobriment de la població, disminució d’inversions, alarma social. En aquest mateix nivell
també trobem la necessitat de la Salut que al no ser coberta individualment pot comportar la pèrdua
de qualitat de vida i el no accés a la medicació subvencionada per l’estat. Col·lectivament, la no
cobertura pot comportar epidèmies i malalties infeccioses, la no prevenció de futures malalties i la
disminució d’esperança de vida. Per últim, dins d’aquest nivell està la necessitat de recursos
(educació i transport) que al no ser coberta individualment pot comportar analfabetisme i no permetre
a un col·lectiu en risc d’exclusió social o minoria ascendir a una classe socioeconòmica més elevada.
Col·lectivament pot comportar marginació social, un estancament general del país en investigacions
o noves tecnologies, reducció de la competitivitat de la societat, marginació social i una reducció
general de la riquesa del país.
El tercer nivell, la necessitat d’afiliació, és un nivell més bàsic i es presenta contínuament a la vida
diària, quan l’esser humà mostra desitjos de casar-se, tenir una família, formar part d’una comunitat...
No tenir-la coberta individualment pot provocar baixa autoestima, soledat i depressió.

2
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

En els últims nivells jeràrquics (reconeixement i autorealització), la no cobertura té conseqüències

individuals però són les menys rellevants.

A2.
En l’article d’Ubieto la principal problemàtica social es la Crisis que va patir Espanya. Podríem definir-
la de la següent manera: “La crisis española hace referencia a la crisis económica que comenzó en
2008 y que, extendida durante años, ha demostrado no ser solamente una crisis económica –con
una específica y explosiva burbuja inmobiliaria que provocó la mayor crisis inmobiliaria en España–,
sino también una crisis social, institucional, territorial y política” Wikipedia. La enciclopedia libre.
La crisis va fer especial èmfasis en l’habitatge causat per la bombolla immobiliària, provocant que
moltes famílies no poguessin fer front a les despeses hipotecàries de l’habitatge.
Hi ha un eix transversal en tots els casos que s’exposen a l’article. Es tracta de la necessitat de
seguretat relacionada amb la pèrdua de l’habitatge i del treball, en el que cada cas té unes causes i
unes conseqüències diverses. Identifico diversos significats de la pèrdua de la llar: la protecció per la
família com en el cas del Domingo, la pertinença social per la referència simbòlica de la ruptura
generacional com s’exposa en el cas de Juan i Manuela o el fet de sentir-se culpable per no haver
estat capaç de trobar una feina i mantenir l’habitatge a més de suposar la pèrdua del paper
sustentador principal de la família per part de Miguel amb el consegüent sentiment d’inutilitat i
frustració. Per una altra banda, en tots els casos identifico també la necessitat social
d’autorealització, ja que tots tenen la sensació de no haver assolit l’èxit personal.
Perquè l’Estat, el poder públic, protegís la cobertura de les necessitats dels seus ciutadans, ha fet
falta un llarg recorregut històric i social. Al llarg dels anys hem anat construint “els grans sistemes de
resposta pública per a les diferents necessitats” (Fantova 2009, pàg. 1) L’ocupació, l’habitatge i la
garantia de rendes tenen els seus propis sistemes que fan que no depenguin únicament d’una
mateixa persona tenir cobertes aquestes necessitats.
Sobre quines conseqüències (socials, econòmiques i polítiques) té, segons l’autor, la manca de
cobertura de les necessitats socials, degut a la crisi es van veure afectats dos mercats, el del treball i
el de l’habitatge, que van fer augmentar les situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social. Un gran
nombre de cases construïdes per falta de demanda no es van poder vendre. Va haver-hi poca
liquiditat del sistema financer i les promotores, grans i petites constructores van anar a la ruïna
deixant molt malament el negoci immobiliari i així multiplicant-se les hipoteques dels bancs. A més, i
a conseqüència d’això, es va produir un augment vertiginós de l’atur i de l’economia ja que Espanya
era un país sustentat per la construcció, eix central de l’economia. A més de les polítiques neoliberals
establertes des dels anys 80, que impliquen donar suport a la liberalització de l’economia i el llibre
comerç en general provocant grans reduccions de la despesa pública i per tant una disminució de la
intervenció de l’Estat en la societat i en l’economia afavorint al sector privat dels empresaris.

3
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

Des del punt de vista social, l'exclusió és una pèrdua d'oportunitats de desenvolupament d'una
societat al provocar segregació, fractura social, enfrontaments i fins i tot produir efectes demogràfics
com migracions, descens de la natalitat, etc. D'altra banda, impedeix que la societat pugui aprofitar
els beneficis d'un entorn multicultural i divers. Gent amb un status socioeconòmic mitjà, es a dir la
classe treballadora, ha passat de tenir les necessitats bàsiques cobertes, ja sigui per un mateix o per
la ajuda dels Serveis Socials, a creuar la frontera i ser qualificats com a pobres degut a la
impossibilitat de fer front a aquestes necessitats bàsiques. Aquesta conseqüència ha estat fruit de
dos causes: falta d’ingressos de les unitats familiars i les retallades patides als serveis socials per les
polítiques neoliberals o anticrisis (retallades en els serveis públics en general). Una altre
conseqüència socioeconòmica es que les unitats familiars han hagut de recórrer a les diferents tipus
d’ajudes de generacions anteriors (pares, avis) per a poder subsistir i cobrir les necessitats bàsiques.
Des del punt de vista econòmic, l’aparició de població que no participi de les estructures productives
és una pèrdua potencial del capital humà. També sol anar associat a l'aparició d'economia
submergida, treballs sense contracte, desequilibris en la distribució de la riquesa, zones segregades
o degradades, etc
Sorgeixen també problemes polítics i administratius, ja que s’incrementa la dificultat d'assegurar els
drets de totes les persones, necessitat de noves regulacions, etc.
B.- VIES D’ATENCIÓ A LES NECESSITATS
1- A partir del cas 2 “Família” del Mòdul 4 (pàgs.23 a 30) identifico vàries necessitats cobertes per la
família de la Rosa abans del desnonament. La Rosa va tenir una infància dura i amb moltes
carències familiars i per aquest motiu un dels seus màxims desitjos era poder tenir aquella família
estable i estructurada que no va poder tenir de petita: marit, fills, habitatge..., i així poder construir el
seu projecte de vida. Per tant, detecto la necessitat de reconeixement coberta, ja que es sentia
reconeguda i amb un lloc dins la societat. La gratificació d’aquesta necessitat coberta venia en forma
d’un sentiment de confiança en ella mateixa, autoreconeixement, respecte i èxit i de reputació.
Una altre de les necessitats que tenia cobertes abans del desnonament, és el de seguretat. La Rosa
i la seva família van poder crear i mantenir una situació d’ordre i seguretat en la seva vida: una
seguretat física (salut), econòmica (ingressos de la feina del marit), habitatge, vivint en un pis de
propietat (fent front a la hipoteca), recursos (educació dels fills).
També tenien cobertes les necessitats socials. gràcies al sentiment de pertinença que tenien amb el
barri i a la estabilitat familiar i de parella.
2.És una família amb un historial de precarietat que abans del desnonament ja havia estat sostinguda
per vies d’atenció a les necessitats socials: escoles, casals de temps lliure, suport psicològic de la
mare, xarxa social informal en el barri de tota la vida. La Rosa va ser abandonada quan era un nadó i
es va quedar a viure amb el pare i avis paterns. Va aconseguir tenir un lloc a l’escola i al casal
infantil, i van ser els professionals els qui, segons la Rosa, la van ajudar a tirar endavant.

4
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

3.A partir del moment crític del desnonament, la família va tenir una necessitats de seguretat sense
cobrir: l’habitatge és una d’elles. Acudeixen a serveis socials i els hi atorguen un pis amb un lloguer
social (import molt baix) en un altre barri. Tot seguit la treballadora social s’encarrega de cobrir les
necessitats bàsiques amb petites ajudes econòmiques per poder pagar els subministres i beques
escolars tramitant a la vegada una Pirmi que trigarà sis mesos en fer-se efectiva. També
s’encarregarà de les qüestions d’inserció laboral. S’activa la via de l’educadora social que detectarà
una carència en les necessitats socials i d’estima o reconeixement. Farà un seguiment escolar dels
fills degut a la detecció d’absentisme escolar de la filla gran i dels problemes d’adaptació a l’escola
del fill petit. També s’encarregarà de conèixer la situació emocional de la familia: la fragilitat
emocional, el problemes de confiança i la nul·la d’adaptació a la nova situació per part de la mare; la
situació emocional dels fills; la despreocupació i passivitat del marit; els possibles problemes de
parella, etc. Finalment s’activa la via del psicòleg per establir una aproximació diagnòstica i poder fer
un seguiment i un tractament en el Cas de referència.
C.- SERVEIS SOCIALS EN SENTIT AMPLI I EN SENTIT ESTRICTE

SERVEIS SOCIALS EN SENTIT AMPLI

Educació Instituts, escoles, equips d’assessorament psicopedagògic (EAP)

Sanitat Centres d’atenció Primària (CAP), Centres d’atenció i seguiment (CAS)

Ocupació SOC, Serveis locals d’Ocupació.

Habitatge Agència d'Habitatge de Catalunya.

Seguretat Social Pensions, assistència sanitària (baixes laborals, paternitat i maternitat).

Serveis Socials Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

SERVEIS SOCIALS EN SENTIT ESTRICTE

Serveis socials bàsics -Servei d’assessorament energètic (aigua, llum, gas)
per a la població. -Servei d'Atenció Social Bàsica a Persones i Famílies

(Primaris)

Serveis socials -Servei d’atenció, detecció, valoració i actuació de nens en situació

especialitzats per a la d’exclusió social.

infància i adolescència.
(Secundaris)
Serveis socials bàsics -Renta mínima d’inserció.
per a la població -Orientació laboral i seguiment.

vulnerable. (Primaris) -Banc d’aliments.

-Accés o derivació a l’habitatge o lloguer social.

5
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

D.- DEFENSANT ELS SERVEIS SOCIALS

.A dia d’avui, els serveis socials atenen els problemes de sempre i els nous problemes a més de les
demandes i problemes que afecten a altres serveis públics que han patit grans retallades i que
recorren als Serveis Socials per obtenir respostes econòmiques o tècniques. Per tant, es van
desenvolupant noves formes d’exclusió apart de les tradicionals de pobresa. Degut a la gran
demanda observem que aquesta crisi ha evidenciat que els SS no tenen ben definides les seves
funcions i moltes vegades hagin d’assumir tasques que no els correspon. Subirats proposa el
desenvolupament de l’aspecte comunitari del treball social amb la idea de promoure autonomia i
enfortir els vincles i llaços relacionals per reduir els riscos d’exclusió social.
En l’article “Memorias silenciadas en la construcción de los servicios sociales” García Roca, J (2006),
l’autor troba a faltar les polítiques socials dels anys 80-90 on els ciutadans cooperaven amb els
compromisos públics del govern i que no van acabar de consolidar-se degut al boom de les polítiques
neoliberals de governs de dretes, amb origen a la UK de Thatcher i els EEUU de Reagan (època
postfordista), exaltant lo privat i la cultura empresarial de gestió i debilitant les polítiques de promoció
dels drets socials universals donant més importància al tema econòmic vers al social.
L’autor considera que els usuaris han de ser protagonistes principals en els serveis que s’ofereixen
als ciutadans necessitats, entenen que la intervenció de l’administració pública és necessària però no
es suficient: requereix la participació de la iniciativa social en el sistema de serveis socials i així, apart
del objectiu principal de donar suport, dotar de recursos i acompanyar a les persones, grups i
comunitats per assolir l’autonomia, una vida digna i el benestar social, els serveis socials han de
desenvolupar i enfortir el sentiment de pertinença de les persones o grups en un territori ja que els
ajudarà a construir consciencia de vinculació, afavorint les actituds participatives i de cooperació en
el medi i a la comunitat a més de facilitar la inclusió
“La necessitat de recuperar els valors de la socialdemocràcia en un context que fa dels diners l’únic
valor, i els SS com a resultat d’un llarg procés en què les persones van adquirir el compromís
col·lectiu d’assistir-se en l’adversitat i en la necessitat” Mòdul 2. Dins i fora dels serveis socials. Notes
per a una aproximació crítica. Hernández Gondra, Isabel. Serveis Socials. 2017.UOC.

BIBLIOGRAFIA

- Mòdul 2. Dins i fora dels serveis socials. Notes per a una aproximació crítica. Hernández
Gondra, Isabel. Serveis Socials. 2017.UOC.
- Mòdul 4. Els serveis socials encarnats. A propòsit de tres biografies. Hernández Gondra,
Isabel, Pastor Puyol, Montserrat, Pié Balaguer, Asun. Serveis Socials. UOC
- García Roca, J. Universidad de Valencia. Memorias silenciadas en la construcción de los
servicios sociales. Cuadernos de Trabajo Social 212 Vol. 19 (2006): 197-212.

6
PAC2 SERVEIS SOCIALS
DINS I FORA DELS SERVEIS SOCIALS OSCAR BATANÁS JAÉN

- Ubieto, J.R. Psicoanálisis de la crisis. 2015

- Cartera de Serveis Socials 2010-2011. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat
de Catalunya.
- Llei de Serveis Socials. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya
- Claus sobre la pobresa i l’exclusió social a Espanya. Fundación Luís Vives.