GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL

Serveis Socials (6 crèdits)

2021-2022 (1r semestre)

Orientacions de devolució PAC1: Pobresa i exclusió social

A través d'aquesta primera activitat d'avaluació continuada, hem pogut aprofundir sobre com s'ha anat
plantejant el concepte de pobresa i com ha anat prenent diferents significats que han condicionat el seu
abordatge. També, hem situat les desigualtats i l'exclusió social i la importància de les polítiques i de l'acció
social.

A continuació, sobre la base del treball realitzat, aportem una breu reflexió dels temes tractats. Entenem
que aquesta activitat d'avaluació continuada presenta característiques diferenciades en funció de
l'aproximació que cadascú i cadascuna de vosaltres ha fet als conceptes treballats, però l'equip docent de
l'assignatura coincideix en uns mínims establerts. Aquests mínims, determinats per la comprensió de
conceptes bàsics, la utilització d'exemples i anar més enllà de fer un resum.

PART A

Primera Part.- Conceptes bàsics. Relaciona els conceptes establerts al mòdul 1 amb el text de
Carlos Ochando Claramunt “ El ingresso mínimo vital: la renta garantizada de un Estado del
benestar incompleto” (2020).

Preguntes

1.- La creació de l’Ingrés Minim Vital (IMV) té l’objectiu de donar resposta a la pobresa o a
l’exclusió? Per què? Relaciona-ho amb les idees de Subirats i Estivill.
Al llarg del mòdul 1, trobem diferents definicions del concepte de pobresa, Pastor i Pié (2017), indiquen
com "la pobresa és un concepte associat amb la desigualtat, que ha estat definit de manera diferent al llarg
de la història" on sempre s’ha trobat un tret comú: l’omnipotència jeràrquica d’unes poques persones
sobre la resta a l’hora de decidir quin perfil de persona és mereixedora o no, de rebre una ajuda per cobrir
les necessitats bàsiques. Un exemple seria l’assistencialisme exercit per part de l’Església.

D’un temps enrere es qüestiona el paper que l’Estat del Benestar està exercint sobre les persones més
necessitades i que no estan cobertes pel sistema públic de protecció contributiva, però no és fins la crisi
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)
del 2008 i l’actual crisi econòmica i social a escala mundial viscuda per la situació del COVID19, que s’ha
visibilitzat encara més la gran pobresa estructural que pateix una gran part de la població. Per aquest motiu
s’ha vist la necessitat d’accelerar i equiparar amb la resta de països europeus, l’aprovació d’una prestació
econòmica de caràcter estatal que té per objectiu donar cobertura mínima a tota aquella població que es
troba en una situació d’extrema pobresa. Tal com diu Ochando en referència al IMV “su principal objetivo
no es “parchear” la situación de pobreza derivada de la crisis económica post-covid-19, sino combatir la
elevada pobreza estructural de la sociedad española” (2020).

Si reflexionem sobre les definicions de pobresa realitzades per Estivill (2010), l’IMV s’aproximaria a la
definició de “són pobres aquelles persones que disposen d’ingressos inferiors a la meitat dels ingressos
mitjans per capita1 del seu país”, així i tot l’IMV només dona cobertura a les persones que es troben en
extrema pobresa, tal com demostren els requisits per poder realitzar la seva sol·licitud.

El concepte de pobresa va estretament lligat a la falta de recursos econòmics (Pastor i Pié, 2017), i l’exclusió
segons Subirats “ (...) es defineix llavors com una situació concreta fruit d’un procés dinàmic d’acumulació,
superposició o combinació de diversos factors de desavantatge o vulnerabilitat social (...)” per tant podríem
dir que l’IMV té l’objectiu de donar resposta a la pobresa. Ara bé, tal com refereix Estivill (2010) els dos
conceptes són relatius, perquè la persona que no pot consumir es considera ella mateixa exclosa, i sota la
premissa del capitalisme la societat no fa més que corroborar-ho.

La paraula pobresa, amb el temps, ha deixat pas a la d’exclusió i Estivill realitza algunes hipòtesis del motiu
d’aquesta evolució. Una d’elles té a veure amb com el concepte de pobresa incomoda tant a la societat
com a les classes polítiques, però l’IMV ens ha demostrat que la pobresa encara existeix i per això aquest
subsidi intenta donar resposta, no a les persones catalogades com a pobres, sinó com a extremadament
pobres.

2.- Quin creus que és l’objectiu del IMV? Vincula’l amb la vocació transformadora de l’educació
social.
L’IMV, representa una fita històrica al nostre país, al conformar-se com a opció "monetària" per a aquelles
persones o famílies en risc de pobresa. Està recolzat pel Decret-Llei 20/2020 i conforma una prestació nova,
i de caràcter no contributiu de la Seguretat Social. Segons Lain (2020), el IMV representa "un cambio de
tendencia" respecte al que hem conegut com a Estat de Benestar. Semblaria que l'IMV ha arribat per
transformar, en part, la lògica de la protecció institucional en front l’exclusió i la pobresa ja que aquesta té

1
PIB per càpita a Espanya 2019: 26.426€ anuals.
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)
en compte la renda per treball, s'integra dins les prestacions vigents per fills/es menors a càrrec, entre
altres característiques. Tanmateix, Ochando i Albert (2020) es refereixen al fet que aquest IMV és un dret
subjectiu de les persones i que conforma el que podríem anomenar "xarxa de seguretat" per a totes les
persones i famílies que així ho necessitin, l'objectiu principal de la qual no només és "tapar" una mancança,
sinó ajudar a que aquestes persones o famílies puguin sortir de la pobresa estructural, molt elevada en el
nostre context.

Si bé és cert que hi ha determinats aspectes que s'escapen (més endavant, en la segona part de la PAC,
veurem les problemàtiques associades al seu desplegament i aplicació), del camp d’acció de l'IMV, podríem
estar parlant d'una alternativa efectiva per a les persones en situació de pobresa, ja que entén que
aquestes persones, amb les seves determinades casuístiques i característiques diferents entre si, necessiten
d'un suport econòmic per poder sortir de el cercle de la pobresa en què es veuen immerses.

Si entenem l'educació social com aquella disciplina, de caràcter pedagògic, que té com a objectiu la defensa
dels drets socials i la lluita contra l'exclusió social, necessitem eines que cobreixin les necessitats bàsiques
de la població per a la garantia d'aquests drets. En aquest sentit, l’IMV i la funció de l'Educació Social estan
estretament vinculades a tant que lluiten perquè les persones siguin capaces de sortir del cercle de la
pobresa, crear les seves pròpies xarxes de suport (ASEDES, 2007) i promocionar cap a un context sòlid i
beneficiós.

3.- Relaciona la concepció del IMV amb la teoria de Castel sobre la vulnerabilitat
Castel, és un autor que defensa no només les polítiques reparadores de les desigualtats sinó que aposta per
les polítiques preventives. Per poder aplicar aquesta visió, té una gran importància al paper que l’Estat pot
desenvolupar per combatre les desigualtats segons la visió política que s’apliqui en el disseny de les
polítiques.

Castel proposa la idea metafòrica de les zones de la vida social, les persones que realitzen la sol·licitud del
IMV es podrien trobar en dues zones: la de vulnerabilitat i la d’exclusió. En la de vulnerabilitat, perquè
actualment sabem que el fet de tenir una feina no significa disposar d’ingressos suficients per cobrir les
necessitats bàsiques, tal com diu Ochando i Albert (2020) en referència al IMV “son prestaciones destinadas
a paliar la falta o insuficiencia de recursos derivados del trabajo, patrimonio o prestaciones sociales (…)
tienen como principal objetivo la cobertura de las necesidades básicas o esenciales de manera
permanente.” i la zona d’exclusió seria per aquelles persones que es troben al marge de la societat, que no
disposen de recursos econòmics i l’afecta dominó que això comporta a la vida de les persones, la
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)
desafiliació a la que fa menció Castel. Quedar-se sense res, tal com s’ha demostrat a d’altres països pot
significar l’aparició de desordres socials greus per això, també l’aparició del IMV com a política preventiva
d’aquestes situacions.

L’autor considera que la solució per aquesta problemàtica té com antídot el treball. La problemàtica es
troba en la precarietat laboral que existeix actualment: treballs temporals, l’atur... La seva visió, en certa
manera es limita a una teoria de l’individu i de la individualització. Ara bé, l’escenari actual influenciat per
les polítiques capitalistes i neoliberals, ens mostren com el treball cada vegada més potencia treballs
precaris (exemple la situació de les persones repartidores d’empreses de productes per emportar)
explotant a les persones treballadores en benefici de les empreses propietàries qui crea necessitats
innecessàries d’immediatesa en la població. No podem responsabilitzar a l’individu davant del que és un
problema estructural, com és el mercat laboral.

PART B.- Lectura i Anàlisi

1) Explica en què consisteix l’Ingrés Mínim Vital, i la Renda Bàsica Universal. Identifica les
potencialitats i limitacions de cadascuna de les rentes presentades.
L’ingrés Mínim Vital, és una prestació econòmica de caràcter estatal que té per objectiu donar cobertura
mínima a tota aquella població que es troba en una situació d’extrema pobresa.

Les característiques que presenta aquesta nova prestació, segons Bru Lain (2020) són:
- És un dret subjectiu, és a dir un poder reconegut a una persona, significant que no pot ser
derogada per futurs partits polítics que arribin al poder.
- Hi ha compatibilitat entre les rendes del treball i l’ingrés mínim vital. Tot i que encara no està el
reglament desplegat, això significaria una equiparació a altres sistemes de rendes europees.
- Hi ha condicionalitat, ja que l’objectiu final d’aquesta prestació és la inserció laboral de les
persones beneficiàries.
- Elimina l’accés a la prestació de fill a càrrec per aquelles persones que disposen d’ingressos
superiors al IMV.

Però també mostra limitacions:

- La seva cobertura, no tota la població que ho necessita pot arribar a sol·licitar la prestació. Queden
excloses persones que tot i poder demostrar la seva residència continuada i efectiva, al territori
espanyol, no disposa de documentació legal. Totes aquelles llars, que tot i tenir una situació
econòmica precària o amb petits estalvis no és suficientment precària com per considerar-la
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)
mereixedora de la prestació. L’ingrés mínim vital està dissenyat perquè una vegada la seva
implementació sigui un èxit, arribi al 20% de la població pobre. ( Arcarons, J; Raventós, P; Raventós,
S; Torrens, Ll, 2020)
- La manca d’agilitat i les traves burocràtiques per part de l’administració a l’hora de gestionar la
sol·licitud (no donar cita prèvia, gestió via telemàtica) i la lenta resposta al gran volum de
sol·licituds que s’han presentat, deixen a moltes persones en un estat d’incertesa i fragilitat.
- No contemplen la realitat de les unitats de convivència actuals (habitacions rellogades, retorn al
domicili familiar...) oferint només la possibilitat de demanar 2 sol·licituds per nucli.

La Renta Bàsica Universal és una prestació econòmica igual al llindar de la pobresa, pagada per l’Estat en
relació amb tres principis bàsics:
1) Universalitat: tota la població la percep.
2) Incondicionalitat: les circumstàncies personals són independents al seu cobrament.
3) Individualitat: la reben les persones, no els nuclis de convivència.

La cobertura econòmica d’aquesta prestació és a través del pagament d’impostos, d’un sistema fiscal
progressiu, que significa que qui més té, és mi més paga.

Les veus que es mostren en defensa d’aquesta renda consideren que hi haurà beneficis en relació amb les
despeses administratives, no caldrà realitzar valoracions per saber qui té dret o qui no, perquè tota la
població la percebrà. A més, la població no es quedarà en el llindar de la pobresa i per tant s’elimina així
l’estigmatització social de la persona pobra oferint per contra, més llibertat i poder decisió a tota la
població.

Les veus disconformes, consideren que la Renda Bàsica Universal significa obtenir uns diners sense fer res
per aconseguir-ho.

En resum, l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Bàsica Universal tenen trets comuns i trets diferenciadors.
Ambdues prestacions tenen l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques amb prestacions econòmiques
cobertes des de l’Estat però la gran diferenciació està en la condicionalitat de la primera i la universalitat de
la segona, en el cas de la Renda Bàsica Universal tothom rebria la prestació, fet que alliberaria la càrrega
estigmatitzadora .
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)

2) Segons Laín, quins problemes genera la “condicionalidad y las restriccions” de l’IMV? Com
podrien superar-se a partir de la RBU?

Els problemes que genera la condicionalitat i les restriccions de l'IMV, segons Laín (2020), tenen a veure
amb l'exclusió d'aquella població que no compleix amb els criteris requerits, deixant fora les persones
joves, o que porten poc temps vivint en el seu habitatge habitual, o per contra que no tenen habitatge fixa
o viuen en albergs o al carrer, les persones afectades per la bretxa digital i que no saben o no poden fer la
sol·licitud en línia, o aquelles que superen per cèntims el llindar que s'estipula com "marge de la pobresa"
per accedir a aquest IMV. Són algunes de les situacions que fan que persones, que són dignes d'aquest
ingrés, no puguin ser-ho per no tenir caràcter universal o no estar contemplades en la tipificació de les
situacions "excepcionals" que donen dret a l'IMV. El fet d'establir restriccions i criteris d'accés a les
prestacions, ens diu l'autor, genera o augmenta les possibilitats d'apropar-nos, cada vegada més, a una
societat basada en la desconfiança social i la vigilància. Un context social que demonitza les persones
pobres i les assenyala com a "aprofitades", individualitzant així la problemàtica i generant context de
possibilitat per a l'expansió de discursos xenòfobs i aporòfobs. A com podrien superar-se a partir de la RBU,
la resposta no és fàcil ni senzilla (en gran part per falta d'experiències a gran escala avaluables), però el que
sembla evident és que la seva incondicionalitat i universalitat podria eliminar alguns d'aquests problemes,
reduir les despeses econòmiques i socials associades a la vigilància al o la pobra i convertint la prestació en
una qüestió de garantia de drets.

3) Quina concepció sobre la política social i pública defensen les persones impulsores de la RBU?
A partir dels anys 90, a conseqüència de la crisi de l’Estat del Benestar i de les crisis socials, a Europa es
dibuixa un escenari complexa per aquelles persones que no treballen i han esgotat les seves prestacions
d’atur. Davant d’aquesta situació es creen dos possibilitats: deixar a les persones al marge de l’assistència
social o reformar el model de protecció social oferint una última cobertura. Finalment, s’ha optat per oferir
una última cobertura, però la qüestió és fins quan aquesta resposta serà suficient per cobrir les necessitats
bàsiques i reals de les persones ja que sabem que actualment, disposar d’un treball no és sinònim d’una
vida estable i digna a nivell econòmic. L’augment de treballs precaris visibilitza la woorking poor, persones
treballadores, majoritàriament dones, que tot i tenir un salari no poden arribar a fi de mes per cobrir les
seves necessitats bàsiques.

La Renda Bàsica Universal és una idea que encara no s’ha implementat, tot i que cada vegada hi ha més
persones defensores d’aquesta opció com la solució a la lluita contra l’exclusió i dignificació de les
persones. Darrere d'aquesta visió, com expliquen Ferrero i Reventós (2021) en el breu recorregut històric
 GRAU EN EDUCACIÓ SOCIAL
Serveis Socials (6 crèdits)
2021-2022 (1r semestre)
que realitzen, trobem un debat que es remunta a l'època de Artistóteles i que té a veure amb la llibertat i
les condicions materials necessàries perquè aquesta es pugui exercir. Han existit i existeixen corrents de
pensament i posicionaments polítics que defensen que aquesta no pot existir (i per tant no pot haver
participació política i pública) si no es tenen cobertes les necessitats bàsiques. En altres paraules, que no hi
pot haver llibertat i participació en la vida pública si hi ha pobresa i exclusió. Segons els autors, Thomas
Paine ja va parlar d'una idea semblant a la renda bàsica i Robespierre considerava el "dret a l'existència"
com el primer, sense la qual cosa no es pot desenvolupar tota la resta (veure piràmide de Maslow al M2).

Sense pretendre fer un recorregut històric exhaustiu, el que ens plantegen els autors és l'existència d'una
tradició política, republicana i democràtica (més tard socialista), molt anterior a el desenvolupament de
l'hegemonia neoliberal, que defensa una manera concreta d'entendre la política pública i la participació en
la vida política. Una concepció que està darrere de la renda bàsica i que s'oposa a la creença, segons la
qual, el mercat s'autoregula i cobreix així les necessitats de la població, per posar sobre la taula la
necessitat de crear polítiques públiques (RB entre d'altres) que garanteixin les condicions mínimes
d'existència de la població. Aquesta concepció política, expressada de diferents maneres i amb molts
matisos, s'oposa a una forma d'entendre l'estat i l'administració pública basats en criteris liberals,
actualment hegemònica. I genera, com veurem en el següent mòdul, models mixtos que intenten conciliar
la lògica capitalista amb la intervenció de l'estat per garantir els drets de la població.

És justícia i no caritat el que necessita el món ( Mary Wollstonecraft)

Esperem que aquest document us sigui d'utilitat per a l'estudi i progressió de consecució dels
objectius de l'assignatura.

Tingues presents totes aquestes consideracions, de cara a la prova de síntesi i / o examen final.
Endavant i bon estudi!

L'equip docent de l'assignatura de Serveis Socials