MARÇ-JULIOL

2020

INFORME SINDICAL
SITUACIÓ DE LES TREBALLADORES I
TREBALLADORS DE SERVEIS SOCIALS
A
L´AJUNTAMENT DE TERRASSA

SECCIÓ SINDICAL AJUNTAMENT DE TERRASSA I ORGANISMES

www.ccoo.cat/fsc/terrassa
e-mail CCOOajterrassa2019@gmail.com tel.650593316 ext 9334
 INTRODUCCIÓ

En aquest Informe parlarem dels treballadors i treballadores que

conformen els Serveis a la Ciutadania situats a l’Edifici Glòries
(SERVEIS SOCIALS, EAIA, SAI, SAD, DEPENDÈNCIA, POLÍTIQUES
D’HABITATGE, MEDIACIÓ COMUNITÀRIA) així com dels 10 EBAS (Equips
Bàsics d’Atenció Social) repartits pels diferents districtes i equipaments de
la ciutat.

1. PERSPECTIVA HISTÒRICA

L’any 2008 va representar l’inici de l’anomenada crisi econòmica i

social provocada per un sistema capitalista completament esgotat,
però a la vegada, mostrant la seva part més dura.
Es disparen les problemàtiques i les desigualtats socials en una societat on
creix l’atur estructural i conjuntural, així com la precarització del propi
treball.
La primera conseqüència greu és el col·lapse progressiu dels serveis
comunitaris a les persones com els Serveis Socials de les administracions
locals. El que succeeix és que, plou sobre mullat, ja que fins aleshores ja
existia als ajuntaments en general i concretament a l’Ajuntament de
Terrassa, un model de Serveis Socials amb greus mancances estructurals
(excessiu assistencialisme, massa burocràcia i inexistència de polítiques
transversals que incidissin en la cohesió social).
Si ja existien pocs recursos i inversions insuficients en el sector, la Llei
d’Estabilitat Pressupostaria de l’any 2012 (la llei del PP de les
retallades, seguin les directius de la UE neoliberal) ho acaba de
complicar tot.
Comença el període dur de l’austeritat a les Administracions
(l’anomenat austericidi), mentre al carrer no deixa d’augmentar el
patiment i les necessitats de molta gent i de col·lectius molt concrets
que veuen vulnerats el seus drets més fonamentals ( vida digna,
habitatge, treball, educació, sanitat).

2. SITUACIÓ ACTUAL A TERRASSA

Actualment els Serveis Socials estan atenent a una població al voltant

de les 50.000 persones (30 % de la població).
Els ajuntaments reben una pressió social i política amb tot el pes
possible, i aquesta recau, directament, sobre els treballadors i
treballadores que donen la cara, cada dia, des dels Serveis Socials i
comunitaris.
L’Ajuntament de Terrassa (la tercera ciutat de Catalunya) i els seus
successius governs, no ha estat capaços de donar una resposta valenta i
ajustada a les circumstàncies posant, en tot moment, a les persones, per
sobre de tot.
El grup humà i professional que conforma tots els Serveis Socials
és l’actiu més important i valuós per a poder fer front a la continuada
vulneració dels Drets fonamentals i els Drets Socials de molta gent a
Terrassa.
No oblidem, quin és l’objectiu d’un bon Sistema de Serveis Socials : “
Millorar la qualitat de vida de les persones en risc d’exclusió social.
A nivell d’exemple, aquest és el llistat d’alguns dels col·lectius
desfavorits o amb situació de risc que estan atenent els Serveis
Socials, cada dia :

1. PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

2. INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT
3. PERSONES GRANS
4. PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
5. PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA
6. PERSONES AMB DISCAPACITAT SENSORIAL
7. PERSONES AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL DERIVADA DE MALALTIA
MENTAL
8. PERSONES AMB DROGODEPENDÈNCIES I/O ALTRES
ADDICCIONS
9. PERSONES AFECTADES PER MALALTIES CRÒNIQUES GREUS
10. DONES EN SITUACIÓ DE RISC PER VIOLÈNCIA MASCLISTA
11. FAMÍLIES AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL I RISC D’EXCLUSIÓ
SOCIAL
12. PERSONES I FAMILÍES SENSE SOSTRE

Els governs de l’Ajuntament han abandonat als professionals de

Serveis Socials i no han sabut, ni han volgut fer l’esforç per a formar i
dotar de nous recursos als treballadors de Serveis Socials per tal de
poder fer front a les noves realitats emergents.
Aquest suport bàsic als Serveis Socials no ha vingut de cap Administració
(Generalitat i Estat), però la responsabilitat de l’Ajuntament de Terrassa, com
administració més propera, a partir del Principi de Subsidiarietat que
estableix la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, és la més
denunciable i la que cal posar a sobre de la taula, ja que això significa que
s’estan vulnerant, cada dia, de forma impune, els Drets Humans de la
ciutadania de Terrassa i especialment dels col·lectius més desfavorits.
 3. CONSEQÜÈNCIES DIRECTES SOBRE LA
CIUTADANIA

La sensació i l’impacte sobre la ciutadania és d’una administració, cada

cop amb menys recursos i amb professionals “cremats” i impotents
davant d’una realitat que els supera, malgrat el seu esforç individual.
Com exemple, una de les diferents conseqüències que es produeixen
en l’actual model de Serveis Socials d’atenció a la ciutadania, és que
de forma reiterada hi ha un retard en les primeres visites d’acollida,
als col·lectius més desfavorits (un espai de dos mesos o més).
Això a banda de produir un l’estrès afegit al propi treballador o
treballadora que afecta a l’atenció directa de les necessitats dels
col·lectius que no poden esperar tant de temps .
Aquesta situació, no volguda, pels professionals, afecta molt
directament a col·lectius, per exemple, que estan pendents de
processos judicials urgents amb l’amenaça d’un llançament de
l’habitatge produint una angoixa afegida, del tot innecessària.

Davant d’aquest col·lapse dels Serveis Socials, després de tants anys de

restriccions i d’una manca de lideratge i d’acció política adequada i
efectiva, la situació del servei en aquests moments presenta les
següents deficiències estructurals i materials :

A. Reducció dels recursos disponibles, dels programes i i dels

diversos ajuts de les institucions.

B. Estancament continuat i precarització de la plantilla de

professionals.

C. Càrregues de treball per sobre del normal i del que estableix la

Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

D. Augment preocupant de les baixes per ILT dels treballadors i

treballadores de Serveis Socials per ansietat, estrès i altra
simptomatologia derivada.
Entre l’1 de gener de 2019 i el 31 d’octubre del mateix any  han estat
un total de 75 persones de Baixa: 7 homes i 67 dones.
Prop del 35 % del total de la plantilla de Serveis Socials.

Manca d’una organització àgil i eficient davant de l’augment

exponencial de la demanda ciutadana de prestacions de primera
necessitat, on cal afegir-hi una excessiva burocràcia, que
contraresta amb la incapacitat política de prendre iniciatives en
benefici de les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

E. Manca d’una organització àgil i eficient davant de l’augment

exponencial de la demanda ciutadana de prestacions de primera
necessitat. Amb una excessiva burocràcia que contraresta amb la
incapacitat política de prendre iniciatives en benefici de les condicions
laborals dels treballadors i treballadores.
Des de fa molt temps no existeixen inversions en infraestructures amb el
conseqüent deteriorament de les instal·lacions.

F. Disminució de la cartera de serveis, en contradicció amb un augment

del nombre de demandes per part dels col·lectius més desfavorits, creant
un clima de frustració o de manca de respostes eficients per part de
l’Administració.

G. Algunes vegades aquesta situació d’estrès, de sobrecàrrega de feina i

de pressió sobre els professionals de Serveis Socials pot produir un dèficit
en la qualitat de l’atenció ciutadana. Aquest dèficit no ve produït,
precisament, per l’esforç d’atenció personal que fan els professionals, sinó
per la manca de recursos adients per a poder atendre de forma digna a
la ciutadania (i molt especialment als col·lectius més vulnerables, que
més ho necessiten).
4. FONAMENTACIÓ LEGAL
LLEIS I NORMES QUE S’ESTAN VULNERANT
PER PART DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

Aquestes són les normes i lleis més importants

que fonamenten els drets fonamentals,
laborals així com la dignitat humana dels
treballadors i treballadores de qualsevol
administració o empresa i que
amb actituds de desatenció continuada estan
sent vulnerats per part de l’Ajuntament i les
administracions. Això també vol dir que, en
qualsevol moment poden ser denunciats
davant les Institucions corresponents:

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS

HUMANS DE 1948
Declaración Universal de Derechos Humanos
(Naciones Unidas, 1948)
En quant diu:
“Todo individuo tiene derecho a la vida, al
trabajo, a la libre elección de su trabajo, a
condiciones equitativas y satisfactorias de
trabajo y a la protección contra el desempleo.”

CONSTITUCIÓN DE LA ORGANIZACIÓN
MUNDIAL DE LA SALUD
(OMS), (1948)
“La salud es un estado de completo bienestar
físico, mental y social, y no solamente la
ausencia de afecciones o enfermedades.”
PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS
ECONÓMICOS, SOCIALES Y CULTURALES
(NACIONES UNIDAS, 1976)
“Reconocen el derecho de toda persona al goce de
condiciones de trabajo equitativas y satisfactorias
que le aseguren en especial, la
seguridad y la higiene en el trabajo; el derecho de
toda persona al disfrute del más alto nivel posible
de salud física y mental, en particular, el
mejoramiento en todos sus aspectos de la higiene
del trabajo y del medio ambiente; la prevención y
el tratamiento de las enfermedades epidémicas,
endémicas, profesionales y de otra índole,
y la lucha contra ellas; la creación de condiciones
que aseguren a todos asistencia médica y servicios
médicos en caso de enfermedad.

CONVENIO DE LA OIT SOBRE SEGURIDAD Y

SALUD DE LOS TRABAJADORES, 1981 (NÚM. 155)
“Deberá exigirse a los empleadores que, en la
medida en que sea razonable y factible, garanticen
que los lugares de trabajo, la maquinaria, el equipo
y las operaciones y procesos que estén bajo su
control son seguros y no entrañan riesgo alguno
para la seguridad y la
salud de los trabajadores.”

COMITÉ MIXTO DE SALUD EN EL TRABAJO,

OIT/OMS (1995)
Promover y mantener el mayor grado posible de
bienestar físico, mental y social de los trabajadores
en todas las profesiones;
“previniendo el daño causado a la salud de éstos
por las condiciones de su trabajo; protegerlos en
su empleo contra los riesgos resultantes de
agentes perjudiciales a su salud; colocar y
mantener al trabajador en un empleo
adecuado a sus aptitudes fisiológicas y
psicológicas; y en suma, adaptar el trabajo al
hombre y cada hombre a su actividad.”

EL ARTÍCULO II-91 DEL TRATADO POR EL

QUE SE ESTABLECE LA CONSTITUCIÓN
EUROPEA, SEÑALA:
«1. Todo trabajador tiene derecho a trabajar en
condiciones que respeten su salud, seguridad y
dignidad.

LA CARTA SOCIAL EUROPEA (1961):

Todos los trabajadores tienen derecho a unas
condiciones de trabajo seguras y saludables»1; y,
«Con vistas a asegurar el efectivo ejercicio
del derecho a unas condiciones de trabajo
seguras y saludables, las partes contratantes se
comprometen: 1. a promulgar normas en
materia de seguridad y salud en el trabajo; 2. a
asegurar el cumplimiento de tales normas
mediante medidas de vigilancia; 3. a consultar,
cuando proceda, a las organizaciones
patronales y sindicales acerca de las medidas
destinadas a mejorar la seguridad y salud
industriales»17

CARTA DE DERECHOS FUNDAMENTALES DE

LA UNIÓ EUROPEA
Artículo 31 Condiciones de trabajo justas y
equitativas 1. Todo trabajador tiene derecho a
trabajar en condiciones que respeten su
salud, su seguridad y su dignidad.
ART. 10.2 DE LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA
DE 1978,
la Carta de Derechos Fundamentales de la
Unión, en tanto parte integrante del Tratado
constitucional de la Unión Europea, pasa una
vez ratificado el mismo por el Estado español a
convertirse en criterio interpretativo de las
normas relativas a los derechos fundamentales
y a las libertades que la Constitución española
reconoce.

LLEI DE PREVENCIO DE RISCOS LABORALS

Planificar la prevención y la protección contra
los riesgos profesionales :ESTABLECE la
obligación de proteger las condiciones de
trabajo que pueden afectar a su salud psíquica
y social, aunque no lo especifique con estos
ultimos términos, como aquellas relacionadas
con la organización y ordenación del trabajo
(estilo de mando, distribución de la jornada,
ritmo o la monotonía de trabajo…-art. 4.7 d) de
la LPRL-), que son las causa principal de
materialización de los riesgos
psicosociales y las efectos de los mismos.

LA CARTA EUROPEA DE SALVAGUARDA

DELS DDHH A LA CIUTAT signada per
l’Ajuntament de Terrassa l’any 2000

Art. XXIII - EFICACIA DE LOS SERVICIOS

PÚBLICOS
1. Las autoridades locales aseguran la eficacia
de los servicios públicos y su adaptación a las
necesidades de los usuarios y velan para evitar
cualquier situación de discriminación o de
abuso.
2. Las administraciones locales se dotarán de
instrumentos de evaluación de su acción
municipal y tendrán en cuenta los resultados
de dicha evaluación.
5. PROPOSTES PER UN PLA D’ACTUACIÓ URGENT A
FAVOR DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE
SERVEIS SOCIALS 
PLA DE PREVENCIÓ I ACTUACIÓ PER FER FRONT A LA
SITUACIÓ POST-COVID I NO AGREUJAR-LA MÉS

SITUACIÓ DE PARTIDA 5.1 POSAR EN VALOR A LES

Degut a la nova situació de crisi
social i econòmica, l'Ajuntament
haurà de fer front a una nova
situació on es preveu un augment
significatiu d'usuaris i usuàries de
Serveis Social bàsics.
Ara més que mai, cal organitzar
aquesta nova situació, amb una
dotació de personal i de recursos
adaptats a la nova realitat, revisant
les ratios de treballadors i
treballadores socials pel nombre
de població, que a Terrassa es més
baixa del que pertocaria.
En aquest sentit, cal iniciar una
Taula de Negociació imminent
entre la Direcció de Recursos
Humans de l’Ajuntament i els
representants legals dels
treballadors i treballadores per
arribar a un Pacte per
desenvolupar i posar solució a les
següents qüestions:
PERSONES
En aquesta nova fase, s'ha posat
en evidència, més que mai,
que cal posar en valor i dignificar
a tots els treballadors i
treballadores de cures i serveis
bàsics a les persones. Cal cuidar
al personal de Serveis Socials,
abans que s'agreugi més la seva
situació.
5.2 O R G A N I T Z A C I Ó
L’empresa ha de solucionar els
problemes greus d’organització
(sistema deficient i gens adaptat a
les necessitats actuals).
Manca de Comunicació Interna.
No pot ser que els treballadors
desconeguin coses molt
importants per a poder
desenvolupar la seva feina amb
eficàcia. La informació ha de
circular de forma transversal.
Excessiva burocratització.
Cal una política de transparència
total en els Serveis Socials, de
cara a la ciutadania.
5.3 FORMACIÓ i CURA DEL
PERSONAL
Hi ha una precarització del
personal, bàsicament per manca
de formació i de cura
permanent. Elements
importants, de cara a la seva
seguretat personal i el seu
benestar psíquic, així com de
recursos per tal de millorar la
forta CÀRREGA MENTAL I
EMOCIONAL que arrosseguen
(resolució de conflictes,
autocontrol, estrès...).També
sobre noves formes d’atenció, així
com sobre els recursos necessaris
per a poder atendre a la
ciutadania amb la màxima
eficàcia (promoure nous serveis
de mediació).
Posar en marxa mecanismes i
instruments (Espais de Cura) per
a donar suport permanent al
personal.
5.4 EINES, INFRASTRUCTURES I
ESPAIS
Un treballador o una teballadora
de Seveis Socials, senses les eines
i instruments necessaris, no
podrà donar mai un servei de
qualitat, fonamentat en garantir
els Drets fonamentals de la
ciutadania.
En quant a les infrastructures: Cal
revisar, de forma general tots
els espais: despatxos petits, sense
espai per a la mobilitat i que en
alguns casos impedeixen la
necessària preservació del Dret a
la Intimitat.
La necessitat d’espais privatius
(sales, armaris) pel personal, no
ajuda a la seva seguretat ni a la
seva tranquil·litat.
Espais no adequats, que en
alguns casos, augmenten la
sensació angoixa i opressió.
No tots els espais reuneixen les
condicions perquè es compleixi
els requisits d’ACCESIBILITAT de
cara als usuaris. La regulació
tèrmica de la temperatura
ambient en els llocs de treball,
segueix sense estar resolta.
5.5 PLANTILLA i OCUPACIÓ
Estabilitat laboral. Augment de
Plantilla Processos pendents
NO PRIVATITZACIÓ DELS
SERVEIS.
No externalització, ja que les
empreses que porten els serveis ,
per exemple d’AJUT A DOMILICI,
mantenen als treballadors en
unes condicions precàries, amb
manca de garanties dels seus
drets laborals.
6. AVALAUACIONS DE RISCOS PICOSOCIALS DE
FORMA
REGULAR - REQUISIT LEGAL D’OBLIGAT COMPLIMENT 

Reemprendre de forma urgent l’Avaluació de Riscos Psicosocials

iniciada, ara fa dos anys i que, de forma incomprensible està aturada.
Posant en marxa tots els mecanismes de treball que estaven pendents
des de l'ultima Enquesta de Riscos Psicosocials
realitzada (Cercles de Prevenció, grups de treball, mesures correctores...
etc).
I amb quins criteris s’ha d’abordar aquesta Avaluació de Riscos
Psicosocials ?

En Primer lloc, cal tenir present que l’objectiu principal de la Llei

de Prevenció de Riscos Laborals és la salut de les persones.

La salut, segons l’Organització Mundial de la Salut , és benestar

físic, psicològic i social. De vegades això s’oblida, i es pensa que
aquesta llei només consisteix en papers, documents i avaluacions.

Tenint en compte que l’objectiu principal d’un Servei a la

Ciutadania, com els Serveis Socials, és tenir cura del benestar físic,
psicològic i social de les persones, no hi ha altra alternativa que fer les
coses bé i amb “responsabilitat”

L’Avaluació dels Riscos Psicosocials representa una oportunitat ,

sense precedents, de MILLORA. Una foto FIXA de l’estat d’organització
del Servei, en aquell moment.

I a l’hora permet comparar la situació de l’organització al llarg

del temps.
 Si les persones, els professionals encarregats de donar el servei,
estan be, psicològicament, també estaran bé, físicament.

S’incidirà, de forma directa en la qualitat dels serveis.

I tenir clar que el més important, és el que ve després de

l’avaluació. ARA COMENÇA LA FEINA DE VERITAT.

Per tant, a l’hora de planificar les Accions de Millora, cal tenir en

compte que, el que més costa assumir, és que hi ha coses que es
podrien fer de forma diferent i que calen CANVIS D’ESTRUCTURA.

Molt important, si es vol tenir èxit, al final de tot, cal implicar-hi

a tothom, la PARTICIPACIÓ dels treballadors i treballadores és
fonamental.

Quant més gent participi, més significatiu serà el resultat i la

gent veurà aquest procés, com quelcom més proper.

Finalment, saber utilitzar una eina com l’Avaluació de Riscos

Psicosocials, i saber transmetre el que representa, proporciona
una sensació de suport tant als treballadors i treballadores com a la
direcció, que fa augmentar la confiança i la tranquil·litat
i millora el clima laboral.
7. RECOMANACIONS FINALS

Donades les circumstàncies i del nivell al que hem arribat amb els
Serveis Socials de Terrassa, caldria tenir molta cura amb els factors
de risc psicosocial dels quals hi ha evidències que estan afectant, de
forma negativa, directa o indirecta als professionals i treballadors de
Serveis Socials. Els factors que no s’haurien de deixar de banda,
creiem que són aquests :
1• Exigències quantitatives: relació entre la quantitat o volum de feina
i el temps disponible per realitzar-la.
2• Ritme de treball: exigència psicològica referida a la intensitat del
treball.
3. Exigències emocionals: aquelles que requereixen la nostra
capacitat per entendre la situació d’altres persones que tenen
emocions que poden transferir-nos, i davant les quals podem
mostrar comprensió i compassió.
4• Exigències psicològiques d’amagar emocions: reaccions i opinions
negatives que el treballador o treballadora amaga als clients,
superiors, companys, compradors o usuaris per raons «professionals».
5• Doble presència: conciliació entre les necessitats derivades de
l’àmbit domèstic-familiar i l’àmbit laboral.
6• Influència a la feina: marge de decisió, d’autonomia, respecte al
contingut i les condicions de treball.
7• Possibilitats de desenvolupament a la feina: oportunitats de
desenvolupament d’habilitats i coneixements professionals.
8• Sentit de la feina: el fet de trobar sentit a la feina significa poder
relacionar-la amb altres valors o fites que els simplement
instrumentals.
9• Claredat de rol: definició clara del rol o paper a desenvolupar dins
de l’organització.
10• Conflictes de rol: exigències contradictòries que es presenten a la
feina i conflictes de caràcter professional o ètic en relació amb els
valors personals.
11. Suport social en el treball dels companys/es: rebre el tipus d’ajuda
que es necessita en un moment donat per part dels companys/es.
12• Sentiment de grup: qualitat de les relacions socials dins de
l’empresa.
13• Suport social en el treball dels superiors/es: rebre el tipus d’ajuda
que es necessita en un moment donat per part dels superiors/es.
14• Qualitat del lideratge: qualitat de la gestió d’equips humans per
assegurar el creixement personal, la motivació i el benestar de les
persones treballadores.
15• Previsibilitat: tenir la informació prèvia necessària per tal
d’anticipar-se i adaptar-se als canvis.
16• Reconeixement: valoració, respecte i tracte just per part de la
direcció en el treball.
17• Inseguretat sobre la feina: preocupació pel futur en relació amb
l’ocupació.
18• Inseguretat sobre les condicions de treball: preocupació pel futur
en relació amb els canvis en les condicions de treball.
19• Confiança vertical: seguretat que es té que direcció i
treballadors/es actuen de manera adequada o competent.
20• Justícia: les persones treballadores són tractades amb equitat a la
seva feina.

Joan Tamayo i Sala, advocat i delegat sindical

Secció sindical de CCOO de l'Ajuntament de Terrassa i Organismes

Terrassa 1 de juliol de 2020