El treball social sanitari

en situacions
d’emergència

Barcelona, setembre 2009

 Direcció:
Brugués Brugués, Alba, directora de Cures de l’ICS
Peña Ocaña, Mª del Mar, coordinadora de treball social
Grup de treball:
Altuna Laiseca, Inés
Bret Garriga, Montse
Castells Perucho, M. Carme
Clot Guitart, M. Montserrat
Fernández Ortega, Eva
Mestres Alcaraz, Isabel
Peña Gallardo, Conchita
Peña Ocaña, M. del Mar
Pérez Navarro, Rosa
Riba Cebrian, Jordi
Rocabayera Andreu, M. Antonia
Rodríguez Molinet, Pepita
Solanas Bacardit, Gemma
Soler Soto, Sandra
Tigell Girones, Ramona
Vergés Canivell, Lluïsa
Hospital Universitari Joan XXIII
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Atenció Primària Alt Pirineu-Aran
Atenció Primària Girona
Hospital Viladecans
Hospital Josep Trueta
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Atenció Primària Lleida i Àrea de Treball
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Atenció Primària Metropolitana Sud
Atenció Primària Metropolitana Nord
Atenció Primària Barcelona Ciutat
Atenció Primària Catalunya Central
Hospital Universitari de Bellvitge
Atenció Primària Tarragona
Hospital Universitari Verge de la Cinta
Aquest document pretén ser una guia perquè els i les professionals del treball social
de l’ICS i la resta de professionals puguin aportar als plans de contingència, aplicats
a la prestació de serveis de salut, dels centres, elements de continguts
multidisciplinari, per a l’acció i la intervenció diària davant situacions
d’emergència.

És de màxima importància, en el desenvolupament dels plans de contingència dels

diferents serveis, i en l’actuació ordenada dels diferents professionals, l’ existència
de “Gran Coordinació” entre els serveis de les àrees del benestar de la comunitat a
tots els nivells: interinstitucional, supracomarcal i comarcal.
ÍNDEX:

1. Justificació

2. Objectius d’intervenció del treball social en situacions d’emergència

3. Pla d’actuació del treball social en els serveis i equips davant situacions
d’emergència o previsió d’aquestes situacions.

• FASE 1: Inici de la previsió de situació d’emergència. Disseny de Pla

d’actuació del treball social sanitari. Aportacions als plans de
contingència dels centres
Àmbit d’actuació i serveis prestats
Serveis de treball social d’atenció indirecta.
Serveis de treball social d’atenció directa (despatx i
telefònica).
Sistema de registre.

• FASE 2: Intervenció social per problemes de salut en situació aguda.

Suport als centres.
Àmbit d’actuació i serveis prestats
Serveis de treball social d’atenció indirecta
Serveis de treball social d’atenció directa (despatx i
telefònica)
Sistema de registre

• FASE 3: Intervenció de treball social per emergència (amb declaració

de fase d’emergència)

Àmbit d’actuació i serveis prestats

Serveis de treball social d’atenció indirecta
Serveis de treball social d’atenció directa (despatx i
telefònica)
Sistema de registre

Quadre resum: el treball social sanitari en situacions d’emergència

4. Bibliografia

5. ANNEX 1: El treball social sanitari en els plans de contingència dels serveis i

equips davant la pandèmia de grip A H1N1
1 . JUSTIFICACIÓ

La situació en la qual actualment ens trobem, la Declaració de Pandèmia en la

Grip A, comporta que les organitzacions, institucions i serveis, planifiquin i
desenvolupin un conjunt de mesures per poder atendre situacions d’emergència
(si es declarés l’àmbit d’activació d’aquesta), poder-les prevenir i estar preparat
per atendre situacions de diversa índole (la majoria imprevistes i sobtades).

És necessari poder comptar amb l’expertesa i els coneixements de tots els i les
professionals per abordar i respondre, de la manera més efectiva, a les demandes
institucionals i de la ciutadania.

El personal treballador social sanitari, com a professional inclòs en els serveis

sanitaris de l’ICS, té una capacitació i tasca actives en l’atenció (intervenció
psicosocial) de necessitats socials (psicosocials) concretes, que es plantegen en
situacions d’emergència i en situacions d’alarma social.

Així, en aquest context d’emergència, la intervenció social o psicosocial es

defineix com el conjunt d’actuacions, que desenvolupen els treballadors i les
treballadores socials i altres professionals de l’acció social, que té com a objectiu
ajudar les diferents persones afectades per la situació d’emergència: directes,
familiars, i d’altres que han intervingut en el procés (professionals, comunitat..), a
resoldre els problemes , dificultats i necessitats de caire social (psicosocial) derivats
d’aquesta situació d’emergència i/o alarma social. (Arricibita,AL, 2008).

Davant d’aquestes situacions de necessitat, contextualitzades en l’ emergència, el

rol que el professional de treball social ha d’assumir en la seva intervenció ,
principalment emmarcat en un model teòric d’intervenció en crisis, és: d’atenció
terapèutica social - psicosocial, facilitador de serveis i recursos, “defensor/ora” o
defensa davant situacions de vulnerabilitat i mediador/ora.

En situacions d’emergència el treballador i la treballadora social dels centres

sanitaris de l’ICS han de participar de manera proactiva en el disseny dels plans
d’emergència i contingència i ha d’intervenir en les diferents fases que es defineixin
amb planificació prèvia.

En esmentar Pla de Contingència fem referència a un instrument de gestió per al

bon funcionament i govern d’un servei, d’una organització, o d’un centre. Aquest
inclou, entre altres aspectes, un conjunt de mesures tècniques, organitzatives , i de
personal , per garantir la continuïtat del servei que es presta davant situacions
d’emergència o situacions d’impacte en la quotidianitat del servei.

Amb l’objectiu de facilitar les aportacions del treball social als plans d’actuació i de
contingència en situacions d’emergència, seguint criteris d’equitat en la prestació
de serveis, a continuació es presenten, de manera genèrica, els objectius
d’intervenció i les línies bàsiques d’actuació a seguir.
2 . OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ DEL TREBALL SOCIAL EN SITUACIONS
D’EMERGÈNCIA:

1. Contribuir a l’assoliment dels objectius de salut definits per la institució

(inclosa la dimensió social) i derivats de situacions d’emergències.
2. Donar resposta a les situacions de necessitat social o atendre les que es
presenten en els serveis de salut, derivades de situacions d’emergències
3. Donar resposta o atendre a les situacions de vulnerabilitat que es presenten
en els serveis de salut, derivades de situacions d’emergències.
4. Contribuir a evitar les desigualtats i la discriminació davant la dimensió social
de les situacions d’emergències.
5. Treballar per a l’equitat de serveis salut de les persones, incloses les persones
amb més vulnerabilitat social.
6. Aportar als equips de professionals elements conceptuals en matèria de
emergències, alarma social i reacció social, que ajudin a abordar la situació
amb criteris uniformes (des de la perspectiva del paradigma de les ciències
socials).
7. Donar suport als i a les professionals.

3. PLA D’ACTUACIÓ DEL TREBALL SOCIAL EN ELS SERVEIS I EQUIPS,

DAVANT SITUACIONS D’ EMERGÈNCIA O PREVISIÓ D’AQUESTES
SITUACIONS

En situacions d’emergència o previsions d’aquestes situacions, els plans d’actuació

del personal treballador social han de preveure com a mínim les següents fases,
diferenciades segons el moment de desenvolupament de la situació
d’emergència. En cada fase també es definiran línies d’actuació concretes,
comuns i diferenciades segons l’àmbit assistencial en què el treball social participi
(l’atenció primària o l’atenció hospitalària).

• FASE 1: Inici de la previsió de situació d’emergència. Disseny del pla

d’actuació del treball social sanitari. Aportacions als plans de contingència
dels centres.

• FASE 2 : Intervenció social per problema de salut en situació aguda. Suport

als centres.

• FASE 3 : Intervenció social per emergència social.

FASE 1: Inici en la detecció de casos derivats de situació
d’emergència. Disseny del Pla d’actuació del treball social
sanitari

En aquesta primera fase és important emmarcar les aportacions del treball social
en la planificació i organització dels centres de treball i/o serveis, conjuntament
amb la resta de membres dels equips i professionals per a l’abordatge i tractament
de la situació d’emergència.

Àmbit d’actuació i serveis prestats:

Serveis de treball social d’atenció indirecta: Serveis adreçats a l’organització i als i

a les professionals

1. Identificació de grups de risc amb complexitat social i amb valoració social

prèvia ( ja consten aquests grups a les bases de dades i registres dels centres:
històries clíniques...) perquè esdevenen pacients amb VULNERABILITAT
SOCIAL.
2. Participació en el disseny de protocol d’actuació dels centres.
3. Definició de línies d’ actuació del treball social en cada centre (tenint com a
guia aquest document).
4. Sessions clíniques informatives – formatives d’aspectes socials implicats o
derivats de la situació d’emergència o de la seva previsió.
5. Coordinació amb serveis socials i altres serveis del benestar per establir
itineraris i col·laboracions i optimitzar la prestació de serveis.
6. Promoció del treball amb voluntariat.

Serveis de treball social d’atenció directa (despatx i telefònica): serveis adreçats a

persones afectades i familiars

1. Intervenció social- familiar: treball social de casos. Relació d’ajuda. (Definició

social de la gravetat de la crisi, avaluació dels recursos personals i
identificació de la xarxa de suport social)
2. Informes socials per sol·licituds de serveis i dinamització de recursos.
3. Continuïtat assistencial entre nivells (servei de treball social de l’atenció
primària i servei de treball social de l’atenció hospitalària).
4. Coordinació amb altres àrees del benestar per la prestació de serveis de
titularitat aliena a l’ICS.
5. Coordinació amb entitats i serveis privats sense ànim de lucre per orientar i
resoldre necessitats diagnosticades.

Sistema de registre:

Caldrà establir un sistema de registre comú al territori segons la situació

d’emergència previ acord amb la direcció. Es valorarà: Història Clínica Compartida
(HCC).
FASE 2: Intervenció social per problema de salut en situació
aguda

Aquesta fase es caracteritza pel nombre i la situació aguda dels casos.

Àmbit d’actuació i serveis prestats:

Serveis de treball social d’atenció directa: serveis adreçats a persones afectades i

familiars.

1. Intervenció social - familiar: treball social de casos. Relació d’ajuda.

(Definició social de la gravetat de la crisi, avaluació dels recursos personals i
identificació de la xarxa de suport social).
2. Informes socials per sol·licituds de serveis i dinamització de recursos.
3. Continuïtat assistencial entre nivells (servei de treball social de l’atenció
primària i servei de treball social de l’atenció hospitalària).
4. Coordinació amb altres àrees del benestar per la prestació de serveis de
titularitat aliena a l’ICS.
5. Coordinació amb entitats i serveis privats sense ànim de lucre per orientar i
resoldre necessitats diagnosticades.
6. Seguiment de casos per a la resolució òptima de la situació de necessitat
tractada.
7. Treball amb voluntariat.

Serveis de treball social d’atenció indirecta: serveis adreçats a l’organització i als i

a les professionals.

1. Atenció comunitària sobre els aspectes socials derivats de la situació

d’emergència (conjunta amb l’equip assistencial): campanyes informatives i
educatives a agents socials i serveis de la comunitat (objectius: reduir nivells
d’estrès, informar circuits, educació sanitària...).
2. Suport a la resolució de les necessitats del centre.
3. Participació en sessions clíniques informatives – formatives d’aspectes socials
implicats o derivats d’aquestes situacions d’emergència. (Aportar
coneixements derivats de les ciències socials per evidenciar la incidència
de les variables socioeconómiques i familiars en el desenvolupament del
problema de salut que ens ocupa, depenent de cada situació) .
4. Coordinació amb serveis socials de zona i altres serveis del benestar per
establir itineraris i col·laboracions i optimitzar la prestació de serveis.
5. Treball amb voluntariat.

Sistema de registre:

Caldrà establir un sistema de registre comú al territori segons la situació

d’emergència previ acord amb la direcció. Es valorarà: Història Clínica Compartida
(HCC).
FASE 3 : Intervenció de treball social per emergència

Aquesta fase serà activada per la direcció de la institució, si es dóna el cas.

Aquesta fase es denominarà moment d’intervenció de treball social per

emergència, per tractar-se d’un moment en el qual es produeix una atenció
nombrosa de casos derivats d’aquestes situacions, en el centre de treball, amb una
reacció social i comunitària, freqüentment “catastrofista” i d’alarma social.

L’escenari – context d’ aquesta fase es dóna si, de forma sobtada, s’ interromp i

s’altera la rutina quotidiana en els serveis prestats habitualment en el centre de
salut, cosa que afecta directament la prestació habitual de serveis a la població.
Es requereix organització, resolució immediata i actuació urgent.

En aquests escenaris també poden sumar-se situacions que incideixen en

l’autonomia dels persones afectades (individus o col·lectivitats) causen
vulnerabilitat i deriven en situacions d’emergència social. Parlarem de situacions
qualitativament complexes que requereixen intervenció social (psicosocial)

Entenem per emergència social “ Aquella situació no prevista que afecta i

compromet les capacitats personals, els recursos i els mitjans de subsistència
i les relacions o xarxes socials i familiars” (SAMUR SOCIAL, 2005)

Per què l’atenció social en aquestes situacions?

Perquè resulten ser viscudes com a situacions de perill, pèrdues o amenaces

per les persones implicades ( persones afectades directes, familiars, veïns...
és a dir, una col·lectivitat).
Perquè es converteixen en esdeveniments vitals estressants (Barron 1996),
alguns són viscuts de manera traumàtica i poden derivar en situacions
compromeses per la salut.
Perquè a més d’ afectar les dimensions biològica, psicològica i social de la
persona apareixen problemes d’ordre social (absència de familiars per
donar suport, necessitats d’higiene i alimentació, cuidador/a principal
malalt/a, manca d’organització personal i familiar, limitació o absència
recursos econòmics...) que solen acompanyar reaccions psicològiques com
la por, la impotència i el bloqueig en les persones.
Perquè poden derivar a situacions de conflictivitat col·lectiva.
Perquè la salut i/o autonomia dels implicats estan amenaçades.
Perquè per autodesenvolupar-se és necessari el recolzament social
(psicosocial, emocional, material, d’informació...).
L’actuació social (o psicosocial) en emergències no pot ser realitzada des de la
uni-disciplinarietat, ha d’estar emmarcada en una atenció d’equip multidispliplinari
(amb professionals de diferents disciplines: Infermeria, medicina, llevadores,
administratius..,) on cadascú treballa les competències assignades.

Cal destacar que la intervenció de treball social o intervenció social és

considerada des dels problemes o situacions de necessitat social (psicosocial) de
les persones afectades. El concepte psicosocial es refereix a la indissociable
relació mútua entre la persona i el seu entorn social i condicions de vida.

Àmbit d’actuació i serveis prestats:

En aquesta fase és prioritària la col·laboració amb la direcció i amb la gestió diària

dels serveis per contribuir a garantir el seu funcionament segons necessitats
definides.
Es plantejarà, segons necessitats, la reorganització de l’estructura funcional del
servei de treball social per adaptar-se a la situació: redefinició de tasques i funcions
amb l’objectiu de donar suport a l’assistència sanitària.

A –Serveis de treball social d’intervenció immediata a persones afectades –

familiars

Persones en el seu domicili. Atenció primària:

1. Actuació social (o psicosocial) a les persones afectades i als seus familiars

davant problemes d’índole social que afegeixen complexitat al problema
de salut i dificulten la seva rehabilitació.

a. Relació d’ajuda en la fase aguda (domicili - centre de salut –

telefònica).
Serveis prestats:
• Resolució puntual immediata a la situació de necessitat
social plantejada.
• Actuacions preventives; detecció precoç de necessitats
col·lectives.
• Actuacions educatives.
• Actuacions per a la rehabilitació de la situació social
(psicosocial) plantejada.
• Actuació per a l’autoprotecció.
• Activació de la xarxa social – familiar, en el procés de
rehabilitació.
• Activació de la xarxa social de serveis comunitaris (serveis
socials i altres serveis de la resta d’àrees del benestar).
• Continuïtat assistencial respecte de l’atenció hospitalària
dels aspectes socials treballats.
• Detecció de necessitats de les persones afectades amb
resolució externa a centre on s’ha detectat i transmissió al
nivell de resolució competencial.
 b. Relació d’ajuda a mig termini (als 15 - 30 dies de la intervenció per
emergència, segons situació).
• Seguiment de la situació i de la relació d’ajuda.
• Coordinació i derivació a altres serveis, segons necessitats.

Persones hospitalitzades

1. Actuació social (o psicosocial) persones afectades i als seus familiars davant

problemes d’indole social que afegeixen complexitat al problema de salut i
dificulten el seu tractament i/o alta hospitalària
a. Relació d’ajuda en la fase aguda (centre hospitalari: despatx –
telefònica).
Serveis prestats:
• Integració, coordinació i col·laboració amb la resta de
dispositius sanitaris d’emergència i serveis excepcionals per
la situació de catàstrofe (SEM, Creu Roja, cossos de
seguretat, equips de suport psicològic, serveis socials).
• Suport psicosocial i contenció. (Suport en les males notícies).
• Detecció de necessitats bàsiques dels persones afectades i
transmissió al nivell de resolució competencial.
• Resolució puntual immediata a la situació de necessitat
social plantejada.
• Actuacions preventives; detecció precoç de necessitats
col·lectives,.
• Actuacions educatives.
• Actuacions per a la rehabilitació de la situació social
(psicosocial) plantejada.
• Actuació per l’autoprotecció.
• Activació de la xarxa social i familiar en el procés de
rehabilitació.
• Activació de la xarxa social de serveis comunitaris (serveis
socials i altres serveis de la resta d’àrees del benestar).
• Continuïtat assistencial respecte de l’atenció primària dels
aspectes socials treballats previ a l’alta hospitalària.

b. Relació d’ajuda en la fase continuïtat assistencial (als 2- 3 dies

després de l’alta, segons situació).
Continuïtat assistencial (respecte de l’atenció primària de salut)
dels aspectes socials treballats abans de l’alta hospitalària.
B - Actuacions comunitàries: educatives, preventives

En aquesta fase, como diu l’expert en intervencions en emergències, F. Muñoz

Prieto, el més important no és tant donar respostes com afrontar el repte
d’organitzar la família i la comunitat perquè puguin trobar vies de sortida a la
situació crisi que es viu.

1. Actuació social comunitària conjunta amb la infermeria referent

a. Educació informació a centres i serveis de la comunitat (Modalitat:

presencial als serveis de la comunitat – telefònica).

• Per part del personal treballador social: formació-educació

de la població en el marc de les emergències en general i
en particular dels aspectes socials (psicosocials).

b. Contenció del pànic comunitari, si fos necessari, amb els següents

objectius :

• Contribuir a contrarestar situacions de desinformació social

que poden conduir a conductes desadaptatives
• Contribuir a detectar la presència de rumors alarmistes i/o
infundats dintre de la comunitat i reconduir-los.
• Contribuir a controlar la possible percepció per part de la
comunitat d’una imatge distorsionada de l’eficàcia i de
l’eficiència dels serveis d’urgències i dels serveis sanitaris en
general.

c. Treball amb xarxa social

• Per part del treballador i de la treballadora social:

coordinació i dinamització del voluntariat

C - Sistema de registre:

Caldrà establir un sistema de registre comú al territori segons la situació

d’emergència previ acord amb la direcció. Es valorarà: Història Clínica Compartida
(HCC).
QUADRE RESUM: EL TREBALL SOCIAL SANITARI EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA
Línies al Pla actuació del treball social en situacions d’emergència
Definició escenari Serveis prestats

Fase 1 1. Preveure les necessitats i definir circuits de resposta.

Fase inicial detecció 2. Aportar als equips llistes actualitzades de pacients amb vulnerabilitat social
de primers casos 3. Participar en el disseny de protocols d’organització i actuació dels centres
(setembre) 4. Dissenyar- Definir línies d’actuació del treball social amb els Equips de professionals (atenció
individual i comunitària amb coordinació amb la xarxa social de la comunitat)
5. Coordinació xarxa social de la comunitat (serveis socials i altres àrees del benestar)
6. Atendre situacions socials que es presentin
Fase 2 1. Detecció de situacions de risc (àrea prevenció)
Intervenció social per 2. Intervenció de treball social (actuació psicosocial).
problema de salut en 3. Aportar coneixements derivats de les ciències socials (participació sessions clíniques).
situació aguda 4. Sessions de suport als i a les professionals.
5. Atenció comunitària sobre aspectes socials (conjunta amb l’equip assistencial): campanyes
informatives i educatives a agents socials i serveis de la comunitat, treball amb voluntariat.
6. Suport a les necessitats del centre.

Fase 3 Intervenció social per 1. Col·laboració a la gestió diària dels serveis segons necessitats (definides per direcció dels
emergència social centres/serveis).
(activació nivell 2. Actuació social ( o psicosocial) a les persones afectades i als seus familiars davant emergència.
d’emergència) 3. Detecció de necessitats individuals i col·lectives i canalització segons els protocols establerts.
4. Actuacions comunitàries: educatives, preventives.
5. Coordinació amb la resta d’entitats dels serveis d’emergència.
4. BIBLIOGRAFIA:

Arricibita, A.L. ( 2005), Intervención psicosocial en catástrofes, El punto de vista

de los actores, rev. Agathos, vol 3 (44-46). Barcelona

ARRICIBITA, A.L., (2008) , El Papel de los servicios sociales en la Gestión integral

de las Emergencias. rev. "Seguridad Local" vol. 19, Nueva Euroseg, Madrid

ARRICIBITA, A.L., ( 2006), La intervención social (o psicosocial) en emergencias y

catástrofes, rev. "Servicios sociales y Política social", vol.74. Consejo General de
Colegios de Diplomados en Trabajo social, Madrid

DE ROBERTIS, C. (2003), Fundamentos del Trabajo social. Ética y metodología.

PUV publicaciones universidad de Valencia. Valencia

Documento “La intervención del Trabajo social en situaciones de desastre”.

Colegio de Trabajadores sociales de Costa Rica. Costa Rica.

MARTÍNEZ A., PERALTA,L., (2006), Emergencia y desarrollo del trabajo social de

grupo:1 una aproximación histórica Departamento de Trabajo social, Facultad
de Ciencias Humanas, Universidad Nacional de Colombia. Vol 8 (63-71).
Colombia.

MUÑOZ PRIETO F. 2009. Conferència al congrés Internacional “Familia y crisis-

modelos de intervención en el siglo XX1” : “Aspectos psicológicos de la
conducta de la población en emergencias y evacuaciones.”
ANNEX 1:

EL TREBALL SOCIAL EN ELS PLANS DE CONTINGÈNCIA

DELS SERVEIS I EQUIPS DAVANT LA PANDÈMIA DE GRIP
A H1N1
Línies al Pla actuació del treball social en la grip A H1N1 En l’àmbit d’atenció primària

Definició escenari Serveis prestats

1. Preveure les necessitats i definir circuits de resposta.

2. Aportar als equips llistes actualitzades de pacients amb vulnerabilitat social.
Fase inicial detecció de a. Persones fràgils que viuen soles,
primers casos (setembre) b. Persones sense sostre o en al risc d’exclusió social,
Fase 1 c. Persones incloses en ATDOM que viuen en parella o només convisquin amb 1 cuidador/a.
d. Persones amb reingressos hospitalaris amb complexitat social i manca de xarxa sociofamiliar.
e. Altres grups a determinar segons necessitats.
3. Participar en el disseny de protocols d’organització i actuació en els centres.
4. Dissenyar - Definir línies d’actuació del treball social amb els equips de professionals (atenció individual i comunitària).
5. Coordinació xarxa social de la comunitat (serveis socials i altres àrees del benestar).
Atendre situacions socials que es presentin.
1. Detecció de situacions de risc (àrea prevenció)
Intervenció social per 2. Intervenció de treball social (actuació social-psicosocial).
problema de salut en 3. Aportar coneixements derivats de les ciències socials (participació sessions clíniques contextualitzant tècnicament:
situació aguda ( amb un emergència, reacció social, alarma...).
Fase 2 nombre important de 4. Sessions de suport als i a les professionals.
casos) 5. Atenció comunitària sobre aspectes socials derivats de la grip A (conjunta amb l’equip assistencial): campanyes
informatives - educatives a agents socials i serveis de la comunitat (objectius: reduir nivells d’estrès, informar circuits,
educació sanitària, activar els valors de l’ajuda de la xarxa social familiar ....).
6. Suport a les necessitats del centre.

1. Col·laboració a la gestió diària dels serveis segons necessitats (definides per la direcció dels centres/serveis).
Intervenció social per 2. Actuació social ( o psicosocial) als persones afectades i als seus familiars davant emergència.
emergència social 3. Detecció de necessitats individuals i col·lectives i canalització segons els protocols establerts.
Fase 3 (activació nivell 4. Actuacions comunitàries: educatives i preventives
d’emergència) 5. Coordinació amb la resta d’entitats dels serveis d’emergència.
Línies al Pla d’actuació del treball social en la grip A H1N1
Definició escenari
Fase inicial detecció de
primers casos (setembre)
Fase 1
Intervenció social per
problema de salut en situació
aguda
Fase 2
Intervenció social per
emergència social (activació
Fase 3 nivell d’emergència)
En l’àmbit d’atenció hospitalària
Serveis prestats
1. Preveure les necessitats i definir circuits de resposta
2. Aportar als equips llistes actualitzades de pacients amb vulnerabilitat social a l’hospital.
3. Participar en el disseny de protocols d’organització i actuació en els centres.
4. Dissenyar - Definir línies d’actuació del treball social amb els equips de professionals (individual, comunitari amb
coordinació amb la xarxa social de la comunitat).
5. Coordinació xarxa social de la comunitat (serveis socials i altres àrees del benestar).
6. Atendre situacions socials que es presentin
1. Detecció de situacions de risc (àrea prevenció)
2. Intervenció de treball social (actuació social-psicosocial).
3. Aportar coneixements derivats de les ciències socials (participació sessions clíniques contextualitzant tècnicament:
emergència, reacció social, alarma...).
4. Sessions de suport als i a les professionals.
5. Atenció grupal sobre aspectes socials derivats de la grip A (conjunta amb l’equip assistencial ): Campanyes informatives
i educatives a l’hospital (objectius: reduir nivells d’estrès, informar de circuits, educació sanitària, activar els valors de
l’ajuda de la xarxa social familiar....).
6. Suport a les necessitats del centre.
1. Col·laboració a la gestió diària dels serveis segons necessitats (definides per direcció dels centres/serveis).
2. Actuació social ( o psicosocial) a les persones afectades i als seus familiars davant emergència.
3. Detecció de necessitats individuals i col·lectives i canalització segons els protocols establerts.
4. Coordinació amb la resta d’entitats dels serveis d’emergència
Sistema de registre

1. Àmbit d’atenció primària:

El diagnòstic que es proposarà utilitzar dins l’ECAP per enregistrar la

intervenció del treball social, serà consensuat conjuntament amb l’equip
d’experts responsables de sistemes de registre.
En l’apartat d’observació del diagnòstic acordat, caldrà que hi consti:
“Intervenció derivada de cas Grip A”.

Dins el diagnòstic també es registraran totes les intervencions que

s’aniran realitzant en el cas : coordinacions, treball familiar,
suport/contenció,etc.

2. Àmbit d’atenció hospitalària:

Cada servei de treball social valorarà el sistema de registre a utilitzar

segons l’aplicatiu de registre que utilitzi l’hospital.

Com a eina conjunta de registre entre els diferents nivell assistencials es

valorarà: Història Clínica Compartida (HCC).