Apunts Curs Terminologia Mèdica I Sanitària

LLIBRE D'APUNTS
TERMINOLOGIA
MÈDICA I
SANITÀRIA
Direcció del curs:
Anna Riera i Domènech
© Unió Catalana d’Hospitals. 2004

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ................................ ................................ ....... 3

El sistema sanitari a Espanya i Catalunya ...................................................................................... 3
INTR ODUCCIÓ ALS TERMES M ÈDICS ................................ ...... 12

El llenguatge científic i tècnic: lèxic específic de l’entorn mèdic............................................... 13
Formació de termes mèdics ........................................................................................................... 14
1.- A través de la prefixació i sufixació de termes. ........................................................................ 14
2.- Termes mèdics d’origen grec ................................................................................................... 14
3.- Termes mèdics originaris del llatí ............................................................................................. 15
4.- Terms médics formats de temes o radicals grecs .................................................................... 15
Procés de formació de noves paraules......................................................................................... 15
Elements de les paraules: arrel, radical, tema, prefix, sufix. ...................................................... 16
Declinació......................................................................................................................................... 22
Acrònims i epònims. ....................................................................................................................... 23
Terminologia mèdica bàsica. La terminologia mèdica contemporània ..................................... 25
L’ús de la terminologia mèdica. Thesaurus. Medical Subject Headings ................................... 25
Enllaços d’interès............................................................................................................................ 30
INTRODUCCIÓ ALS TERMES SANITARI S ................................ . 31

Terminologia sanitària. ................................................................................................................... 31
INTERPRETACIÓ DE TEX TS MÈDICS I SANITARI S: EXERCICIS

PRÀCTICS ................................ ................................ ............ 41
Interpretació del llenguatge en els informes mèdics i d’exploracions complementàries........ 41
Anàlisi de notícies sobre temes sanitaris a la premsa no especialitzada: detecció d’errors. . 41
ANNEXOS ................................ ................................ ............. 42

Etimologia dels termes mèdics...................................................................................................... 43
Principals prefixos i sufixos segons origen ................................................................................. 54
Pàg. 2
INTRODUCCIÓ
El sistema sanitari a Espanya i Catalunya 1
La protecció de la salut, com a dret fonamental de la persona, és reconeguda als principals

textos supranacionals subscrits pel nostre país, entre els quals destaquen la Declaració
Universal de Drets Humans de 1948, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i
culturals de 1966, i la Carta social europea de 1961.
La Constitució espanyola, aprovada per sufragi universal el 1978, en el seu article 43,
assegura un règim sanitari públic per a tots els ciutadans, reconeix el dret a la protecció
de la salut i determina que correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública
a través de mesures preventives i de les prestacions i els serveis necessaris.
L’evolució del sistema sanitari espanyol va lligada a la història i al desenvolupament de la

Seguretat Social. La seguretat social (model Bismarck) és un sistema en què treballadors
i empresaris finançaven, amb les seves quotes, la protecció sanitària, i en què els serveis
eren gestionats directament per l'Administració. Un model de Seguretat Social beneficia als
treballadors, que són els que cotitzen, però no a tota la població. És un sistema en que
l’objectiu era garantir al treballador les rendes en cas de malaltia i garantir a l’empresa la
reinserció laboral del treballador. Les prestacions comprenien, doncs, l’assistència sanitària
(no la Sociosanitària ni la Salut Mental), el subsidi (de malaltia i d’atur) i la garantia d’una
pensió.
Tot i que la Seguretat Social va començar només amb subsidis econòmics per als
treballadors, una vegada es jubilaven o quan estaven malalts i no podien treballar, de
seguida es va ampliar a l’atenció mèdica. El que costava tot això sortia de les quotes que
els patrons havien de pagar a l’estat i també de les quotes dels treballadors que eren de
caràcter obligatori. Abans d’aquesta iniciativa els estats només s’ocupaven d’atendre els
malalts més pobres i d’una manera molt limitada.
L’assistència sanitària de la Seguretat Social a l’estat espanyol, davant l’escàs

desenvolupament d’altres xarxes assistencials, tant de la beneficència pública com de la
sanitat privada, pren un protagonisme decisiu a partir dels anys setanta. La Seguretat Social
espanyola desenvolupa una extensa xarxa ambulatòria i hospitalària de centres i serveis
propis per l’assistència de medicina general i d’especialitats. A la vegada va ampliant-se la
cobertura de la població (del 53.1% al 1966 al 81.7% al 1978 fins al 99.6% al 1998). Aquest
protagonisme assoleix les seves màximes cotes amb el desenvolupament d’una xarxa
hospitalària distribuïda en tot el territori espanyol, a excepció de Catalunya.
A Catalunya, existia, històricament, una deficient inversió de l’estat espanyol en

infrastructures sanitàries. Això, sumat a les important corrents migratòries dels anys 60,
1
En color lila, els termes que tenen un hipervincle que us porta al diccionari on trobareu la definició dels mateixos
Pàg. 3
condicionades pel desenvolupament industrial de Catalunya, va determinar un major
desequilibri entre les necessitats sanitàries de tota la població i la capacitat de resposta
sanitària de les infrastructures pròpies de l’estat a Catalunya. Per aquest motiu, ja abans de
la democràcia, i tenint amb compte la rica xarxa assistencial desenvolupada per la societat
civil catalana, es posen en marxa els primers concerts per tal de garantir la prestació de
serveis sense invertir en estructures públiques.
Amb la Llei General de Sanitat (1986) es crea el Sistema Nacional de Salut (model
Beverige), format per tots els serveis de salut de les comunitats autònomes i que
universalitza l'assistència sanitària. S’estableix un canvi transcendent en l’assistència
medico-sanitària, ja que es transforma un sistema de Seguretat Social en un model de
Sistema Nacional de Salut, en el que s’integren les xarxes assistencials existents i el seu
eix són les Comunitats Autònomes. El Sistema Nacional de Salut (SNS) és el conjunt dels
serveis de salut de l’administració de l’Estat i dels serveis de salut de les Comunitats
Autònomes (CCAA) convenientment coordinats. És un sistema nacional de salut (i no un
servei nacional de salut com el que existeix a Anglaterra, per exemple), perquè, utilitzant
tots els recursos sanitaris existents d’un país, es planifica i estructura la oferta de serveis.
Les set característiques fonamentals del sistema sanitari són:
• La universalització per a tots els ciutadans en condicions d’igualtat, (el 99.6% a l’any
1998).
• Finançament per ingressos de l’Estat, el 98.5% per impostos a l’any 1999 i del 100 % a
l’any 2002.
• La descentralització a les CCAA, el 100% de les funcions de salut pública, i la gestió
dels serveis de salut. El sistema nacional de salut és un sistema format pels sistemes de
salut de les diferents Comunitats Autònomes, per superar les desigualtats socials i
territorials i augmentar la flexibilitat d’adaptació del sistema.
• La coordinació de tots els recursos assistencials, per assegurar un sistema, harmònic i
eficaç, amb la integració de polítiques de promoció de la salut junt a prestacions
mèdiques i farmacèutiques.
• Equitat en l’accés, de manera que no es produeixin discriminacions per raons
geogràfiques, culturals i econòmiques.
• S’estableix el concepte de salut integral, de manera que la responsabilitat del sistema
sanitari engloba tot el procés des de la prevenció i la promoció de la salut, a les
actuacions assistencials i la rehabilitació i reinserció social, així com el suport en les
fases finals de les malalties.
Des del punt de vista de les fonts de finançament del sistema de salut, fins a l’any 2002, el
95 per cent dels ingressos corresponien a una aportació finalista de l'Estat mitjançant els
pressupostos generals (impostos dels ciutadans). Actualment, amb el canvi en el sistema
de finançament, en funció de les polítiques, és responsabilitat del govern de la Generalitat
establir l’aportació, amb una garantia mínima, destinada al Departament de Sanitat en
competència amb la resta de Departaments.
Pàg. 4
Actualment, l'evolució dels recursos globals que es destinen a la sanitat està lligada al
creixement del producte interior brut (PIB). Com en molts altres països del nostre entorn, el
sistema sanitari està sotmès a un procés de revisió per tal de poder garantir, en el futur, les
prestacions sanitàries a la població.
EVOLUCIÓ DE LA LEGISLACIÓ SANITÀRIA A ESPANYA i CATALUNYA
1855 La llei Orgànica de Sanitat crea per primera vegada un marc organitzatiu sanitari depenent del Ministeri de la
Governació. Es constitueix la Beneficència, depenent de les diputacions provincials.
1900 Llei sobre Accidents de Treball, inici del sistema de previsió social.
1908 Es crea l’Institut Nacional de Previsió (INP), encarregat de la gestió de la protecció contra diversos riscos, entre
ells el de la necessitat d’assistència sanitària.
1929 Establiment de l’Assegurança Obligatòria de Maternitat.
1942 Llei que implanta l’Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE).
1944 Aprovació de la Llei de Bases de Sanitat en la que s’atribueix a l’Estat l’exercici de la funció pública de Sanitat.
1963 Aprovació de la Llei de Bases de Sanitat, que suposa la superació dels esquemes propis del SOE i la
introducció d’un concepte modern de Seguretat Social.
1977 Es crea el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.
1978 S’aprova la Constitució Espanyola.
1979 S’aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
1981 Elaboració del Mapa Sanitari de Catalunya. Inici del procés de transferències de gestió de l’assistència sanitària
a les CCAA (Catalunya). Es crea el Ministeri de Sanitat i Consum i, el Ministeri de Treball i Seguretat Social.
Ordre d’Acreditació Hospitalària (Catalunya). Ordre de Concerts (Catalunya).
1983 Aprovació de la Llei d’Administració Institucional de la Sanitat, Assistència i Serveis Socials de Catalunya.
Creació de l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora dels centres i serveis de la Seguretat Social a
Catalunya.
1984 Inici de la reforma de l’atenció primària de l’INSALUD.
1985 Constitució de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). Elaboració del Pla de Reordenació
Hospitalària (PRH). Inici de la reforma de l’atenció primària a Catalunya.
1986 S’aprova la Llei General de Sanitat.
1989 Inici del canvi de finançament del sistema sanitari públic, de quotes a impostos.
1990 Aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Creació del Servei Català de la Salut.
1991 Comisión de Análisis y Evaluación del Sistema Nacional de Salud (Informe Abril).
1995 S’ordenen les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut. Es modifica la Llei d’Ordenació Sanitària de
Catalunya.
1997 Aprovació de la Llei sobre habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut.
2000 Creació del Sistema Sanitari Integrat d’Utilització Pública de Catalunya. Noves formes de gestió de l’INSALUD.
Reestructuració del Servei Català de la Salut.
2001 Transferència de l’INSALUD a totes les CCAA sense competències de gestió.
Pàg. 5
El sistema sanitari català.
Quan el 1981 la Generalitat va rebre les primeres transferències sanitàries, els llits d’aguts
(d’hospitalització) corresponents a la Seguretat Social només eren un 30% de tota l’oferta de
llits a Catalunya. A la resta de l’estat espanyol aquest percentatge era superior al 70%.
Durant molts anys la manca d’inversions públiques de l’Estat a Catalunya en sanitat s’havia
pal·liat amb les aportacions de la societat civil, que havia desenvolupat un conjunt de centres
i serveis sanitaris nascuts de la iniciativa de diverses entitats benèfiques assistencials, de les
corporacions locals, de les mutualitats, de l’Església i de societats cooperatives.
L’inici en l’autonomia de gestió dels serveis sanitaris comença amb l’elaboració del Mapa
Sanitari de Catalunya (1981), que permet conèixer amb detall la realitat sanitària i
constitueix el primer instrument de planificació. Les conclusions d’aquest primer període
plantegen la necessitat de definir un sistema sanitari que aprofiti totes les
infrastructures existents, mitjançant contractes i concerts amb entitats públiques i
privades, amb l’objectiu de complementar els recursos sanitaris i assistencials públics i
poder garantir un nivell adequat de qualitat i de prestacions. El 1981 es va aprovar la
primera Ordre d’Acreditació, que establia els requisits d’estructura i de funcionament que
havien de complir els centres sanitaris que signaven un concert amb el Departament de
Sanitat i Seguretat Social per a la prestació d’assistència sanitària pública. En aquests anys
es comencen a introduir en els centres sanitaris nous criteris de gestió empresarial.
El 1985 es crea la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), integrada per tots els
centres, independentment de la seva titularitat jurídica, que presten assistència sanitària als
titulars i beneficiaris de la Seguretat Social. Els hospitals es van veure immersos en una
profunda reordenació que va impulsar la seva redistribució territorial, va fomentar la
col·laboració entre entitats públiques i privades i va potenciar l’adopció de mecanismes de
planificació estratègica. També el 1985 es va iniciar la Reforma de l’Atenció Primària, amb
la constitució d’Equips d’Atenció Primària (EAP). Aquests equips realitzen també tasques
de prevenció i d’educació sanitària a la seva Àrea Bàsica de Salut (ABS).
L’existència d’una realitat històrica diferenciada, basada en un sistema mixt i el canvi

cultural que es va introduint durant els anys vuitanta conclouen amb una clara definició
estratègica: considerar l’administració sanitària com a finançadora i compradora de serveis,
dissociant-la del seu paper de gestora directa de la producció. El pas definitiu es dóna el
1990 amb l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) (Llei
15/1990).
Els trets característics de la llei es concreten en els següents nou punts:
• Es crea el Servei Català de la Salut (SCS) com a ens públic responsable de la

prestació de serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya.
Pàg. 6
• L'atenció integral de la salut, que inclou la promoció, la prevenció, la curació i la
rehabilitació, és un dret universal, exigible per a tots els ciutadans residents a Catalunya.
• S’incorporen l’Atenció Sociosanitària i la Salut Mental com a prestacions del sistema
sanitari públic.
• Es promou la descentralització com a sistema que permeti superar les desigualtats
socials i territorials.
• La prestació dels serveis es fa mitjançant un sistema de proveïdors mixt, incorporant
a la prestació de serveis sanitaris públics els proveïdors de serveis sanitaris existents al
país, ja siguin de titularitat pública o privada.
• Es configura un mercat de competència planificada i regulada, mitjançant la
separació de les funcions de finançament (que queda com a responsabilitat de
l’Administració sanitària) i de provisió dels serveis (a càrrec dels proveïodrs sanitaris
de diferenta titularitat) ,potenciant un procés de diversificació de proveïdors.
• L'administració i l'organització sanitàries han de tendir a la racionalització, l'eficàcia, la
simplificació i l'eficiència.
• Es promou la diversitat de fórmules de gestió (directa, indirecta o compartida) i la
concepció de les organitzacions sanitàries com a empreses de serveis, fomentant la
utilització d’instruments de gestió empresarial per a millorar la seva eficiència i qualitat.
• Cal la participació democràtica de la societat en la formulació i en el control de
l'aplicació de la política sanitària mitjançant la representació en tots els nivells de
l'estructura del sistema sanitari.
• Preveu l'existència del Pla de Salut de Catalunya com a instrument indicatiu i marc de
referència per a totes les actuacions públiques en l'àmbit de la salut (detecta necessitats
i estableix objectius de salut) i el posterior desenvolupament del Pla de Serveis
Sanitaris i Sociosanitaris (que especifica què farem i com ho farem per a assolir aquest
objectius).
• La provisió dels serveis requereix un sistema sanitari mixt, tradicional al país, que
permeti aprofitar tots els recursos existents, ja siguin públics o privats.
El SCS és l’encarregat de gestionar i d’ordenar la sanitat pública. La creació i el

funcionament peculiar d’aquest organisme és l’eix fonamental del model sanitari establert
per la Generalitat de Catalunya. El SCS és creat com a ens públic de caràcter institucional.
Per garantir la prestació dels serveis sanitaris als ciutadans, el SCS està constituït per tots
els recursos sanitaris públics i de cobertura pública, que formen la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública. Per apropar els serveis sanitaris a la població i aconseguir una major
equitat en l’accés al sistema sanitari, el SCS s’ha estructurat d’una forma desconcertada a
través de les regions sanitàries. Catalunya resta dividida en vuit regions sanitàries
delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, tenint en
consideració l’ordenació comarcal del territori. Les regions sanitàries despleguen la seva
activitat en els àmbits de la planificació, de la compra de serveis, dels sistemes de gestió i
de l’atenció a l’usuari.
Un dels objectius més importants del desplegament de la Llei d’Ordenació Sanitària de

Catalunya (LOSC) és aconseguir una millora substancial i continuada en l’eficiència i
Pàg. 7
l’eficàcia del sistema sanitari públic. Per assolir aquest objectiu, s’ha optat per organitzar
aquest sistema diferenciant clarament les responsabilitats de contractació de serveis
sanitaris d’aquelles pròpies de la prestació de serveis assistencials.
Així, les funcions de contractació han esdevingut exclusives del Servei Català de la Salut,
que actua en nom de tots els ciutadans assegurats de la sanitat pública. La provisió de
serveis queda oberta, en canvi, a les diferents institucions, públiques o privades, que aportin
una oferta adequada, en qualitat i cost, als objectius del sistema sanitari, en un marc de
competència regulada. Sens dubte, l’eficiència i l’eficàcia de cadascun del centres i
institucions que configuren el sistema determinarà, a mig termini, l’eficiència i l’eficàcia del
conjunt del sistema. S’ha d’afavorir, per tant, el desenvolupament d’institucions i centres de
qualitat.
Per tal que aquest plantejament tingui èxit, és imprescindible avançar en la gestió
empresarial de tot el conjunt: en la mesura que es sigui capaç d’adoptar sistemes,
mecanismes i capacitats que s’han mostrat efectius en altres sectors de l’economia es podrà
avançar en la direcció establerta. Aquesta empresarialització progressiva del sistema,
juntament amb la separació de funcions, ha de comportar una assignació de responsabilitats
i, per tant, estableix un risc que cada institució proveïdora ha de gestionar.
A partir de l’aprovació de la LOSC, el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut

(ICS) són dues institucions independents i amb finalitats pròpies diferenciades. L’ICS només
és el responsable de la gestió dels hospitals i centres d’Atenció Primària de titularitat pública.
El SCS és el responsable d’assolir els objectius de millora de la salut i de garantir la millor
qualitat de servei pels clients en el marc dels recursos disponibles i en defensa dels
interessos d’aquests clients. Per fer-ho, dissenya i estableix un conjunt de contractes amb
diferents institucions i en controla els resultats per tal d’assegurar l’assoliment d’aquests
objectius amb el màxim aprofitament d’aquests recursos. Els proveïdors són responsables
de complir allò que s’estableix en els contractes, és a dir, de lliurar els serveis necessaris
amb eficiència i quantitat. El sistema d’assistència sanitària pública queda definit en
temes de demanda de tots els seus clients (els ciutadans assegurats) que ha de servir i de
l’oferta de recursos sanitaris que contractarà el SCS amb els diferents proveïdors. El SCS
com a Asseguradora Pública, mitjançant els objectius de planificació continguts en el Pla de
Salut, actualment realitzat pel Departament de Sanitat i, a través del seguiment del
funcionament operatiu del sistema assegurarà l’equilibri necessari entre l’oferta i la de
demanda.
Les necessitats de salut dels ciutadans són detectades a través del Pla de Salut, que es
configura com l’instrument fonamental de planificació sanitària. El Pla s’actualitza cada tres
anys i s’avalua anualment. En els contractes de prestació de serveis que com a comprador
formalitza el SCS amb els centres hospitalaris proveïdors, es determinen les línies
assistencials a desenvolupar (altes hospitalàries, atenció ambulatòria, atenció urgent,
hospital de dia, cirurgia menor ambulatòria, rehabilitació, etc.), així com els objectius del Pla
de Salut i la gestió descentralitzada dels productes intermedis de suport diagnòstic. Aquest
Pàg. 8
sistema de funcionament cristal·litza en els contractes que el SCS fixa amb els proveïdors
del sistema públic. Aquests contractes determinen d’una banda, els serveis que han de
lliurar les institucions proveïdores i el nivell de competència desitjat (qualitat, cost,
tecnologia); de l’altra, estableixen la contraprestació econòmica corresponent per a aquests
serveis.
Els contractes actuen com a element regulador del sistema: estableixen les responsabilitats
d’ambdues parts, SCS i proveïdors, i també el risc que ha d’assumir cadascuna de les parts.
El funcionament del sistema d’assistència reflecteix la separació de les funcions de
contractació de serveis sanitaris de la seva provisió. Un comprador públic, el SCS que
distribueix els recursos disponibles entre els diferents proveïdors, públics o privats, en funció
d’uns criteris de competència i equitat. Un dels aspectes més innovadors de la legislació
sanitària de Catalunya ha estat la introducció de la diversitat de fórmules de gestió (directa,
indirecta i compartida) que pot emprar el SCS per administrar els serveis i les prestacions
del sistema. En aquest entorn, el SCS ha participat en la creació de consorcis de gestió de
centres, n’ha cedit la gestió en d’altres i ha constituït diverses empreses públiques. També
ha facilitat la constitució d’equips de professionals que assumeixin directament la gestió dels
centres (Entitats de Base Associativa EBA).
La separació de les funcions de finançament i provisió i el procés de diversificació de

proveïdors permeten avançar en un entorn de competència orientat cap a la qualitat i la
millor gestió dels pressupostos públics.
Recentment el Servei Català de la Salut, aprofundint en la línia de separació de la funció de

comprador, s’ha constituït com l’Asseguradora Pública i ha modificat la seva estructura
organitzativa el que ha comportat alhora la modificació de la del Departament de Sanitat i
Seguretat Social. L’objectiu actual del SCS és la integració funcional de proveïdors que
garanteixin en un territori determinant l’oferta d’una cartera de serveis comuna i
complementària bàsica i suficient per a la població, garantint la coordinació i el nivell més
adequat d’assistència per a cada necessitat mitjançant l’assignació o pagament capitatiu el
que permet, almenys en teoria, establir una distribució dels recursos disponibles per cada
ciutadà cobert, i permet també la mobilitat d’aquest ciutadà, entre territoris o entre
proveïdors. L’aplicació eventual a Catalunya d’un finançament capitatiu és un instrument
coherent amb el control de la despesa, la finalitat pública d’atendre segons la necessitat
sanitària relativa i l’expressió sanitària de l’eficiència per mitjà de la capacitat resolutiva. En
un escenari en què, des del SCS, s’estableixen un conjunt d’organitzacions sanitàries
integrades tal com ha estat anunciat, implica un canvi en els papers i en les relacions
existents.
Pàg. 9
Nova distribució territorial aprovada al consell de direcció de l’SCS de març de 2004.
Regions sanitàries: 7
1.- Regió sanitària Alt Pirineu i Val d’Aran.

És formada pel sectors sanitaris següents:
1. Alt Urgell
2. Alta Ribagorça
3. Cerdanya
4. Pallars Jussà
5. Pallars Sobirà
6. Val d'Aran.
2.- Regió sanitària Barcelona

És formada pels sectors sanitaris següents:
1. Alt Penedès.
2. Baix Llobregat Centre-Nord.
3. Baix Llobregat Delta-Litoral.
4. Baix Llobregat Fontsanta.
5. Barcelona Ciutat Vella.
6. Barcelona Eixample.
7. Barcelona Gràcia.
8. Barcelona Horta-Guinardó.
9. Barcelona Les Corts.
10. Barcelona Nou Barris.
11. Barcelona Sant Andreu.
12. Barcelona Sant Martí.
13. Barcelona Sants-Montjuïc.
14. Barcelona Sarrià-Sant Gervasi.
15. Barcelonès Nord.
16. Barcelonès Sud l'Hospitalet de Llobregat.
17. Garraf.
18. Maresme.
19. Sabadell.
20. Terrassa-Rubí-Sant Cugat.
21. Vallès Oriental.
3.- Regió sanitària Catalunya Central

1. Anoia
2. Bages.
3. Berguedà.
4. Osona.
5. Solsonès.
4.- Regió sanitària Girona

1. Alt Empordà.
2. Baix Empordà.
3. Garrotxa.
4. Gironès.
5. Pla de l'Estany.
6. Ripollès.
Pàg. 10
7. Selva
5.- Regió sanitària Lleida

1. Garrigues.
2. Noguera.
3. Pla d'Urgell.
4. Segarra.
5. Segrià.
6. Urgell.
6.- Regió sanitària Tarragona

És formada pel sectors sanitaris següents:
1. Alt Camp.
2. Baix Camp.
3. Baix Penedès.
4. Conca de Barberà.
5. Priorat.
6. Tarragonès.
7.- Regió sanitària Terres de l’Ebre

1. Baix Ebre.
2. Montsià.
3. Ribera d'Ebre
4. Terra Alta.
Pàg. 11
INTRODUCCIÓ ALS TERMES MÈDICS
• Terminologia mèdica bàsica.

 Anatomia i Fisiologia dels diferents sistemes orgànics.
• El llenguatge científic i tècnic: lèxic específic de l’entorn mèdic.

Construcció dels termes mèdics.
 Evolució del vocabulari mèdic.
 Normalització actual de la terminologia científica.
 Simplificació del llenguatge.
 Precisió del significat de les paraules
 Intercanvi científic entre persones de diferents llengües i cultures.
 Termes científics - mèdics: formació de noves paraules. Anàlisi etimològic, morfològic
i semàntic dels termes mèdics.
 El terme científic bàsic: anàlisis conceptual. Principals morfemes (arrels, prefixes i
sufixos). Variacions semàntiques. Acrònims i epònims.
• L’ús de la terminologia mèdica. Thesaurus. Medical Subject Headings
Pàg. 12
El llenguatge científic i tècnic: lèxic específic de l’entorn mèdic.
Totes les branques del saber humà, tota ciència, necessita crear la seva pròpia terminologia,
adequada a les seves necessitats de comunicació i expressió. La medicina, com una de les
més antigues activitats de l’home, ha desenvolupat un llenguatge que, als aliens, els sembla
de difícil comprensió. De la mateixa manera, els estudiants de medicina s’espanten a l’inici
amb tantes paraules noves que cal aprendre i el significat de les quals es fa difícil de
memoritzar. L’avantatge de la terminologia mèdica rau en el fet que permet una forma de
comunicació exacte, acurada i concisa. Per facilitar l’aprenentatge de la terminologia
mèdica és molt útil algunes nocions de la formació de les paraules.
Els termes mèdics estan formats a partir d’arrels, prefixos i sufixos grecs i llatins, amb el
següent objectiu:
1. Simplificació del llenguatge.

2. Precisió del significat de les paraules
3. Intercanvi científic entre persones de diferents llengües i cultures.
1. Simplificació del llenguatge.
L’ús dels radicals grecs i llatins, comuns a varis termes, permet expressar en poques
paraules fets i conceptes que, d’altra manera, requeririen locucions o frases extenses.
Cada terme mèdic, tal com passa amb altres àrees del coneixement humà, caracteritza un
objecte, indica una acció o representa la síntesi d’una idea o d’un fenomen, la definició d’un
procés, i conté, moltes vegades vertaderes holofrases, el sentit de les quals està implícit en
la pròpia paraula.
Quan ens referim, per exemple, a colecistectomia laparoscòpica enunciem amb dues
paraules un procediment complex que, amb un llenguatge descriptiu seria: "operació per
extraure la vesícula biliar per un procés que no necessita obrir la paret abdominal i que
utilitza un equipament de laparoscòpia". Si volguéssim explicar en que consisteix
l’equipament de laparoscòpia hauríem d’escriure un altre paràgraf encara més extens.
Un altre exemple: el mielograma mostra pancitopènia, equival a dir "que l’examen de la

medul·la òssia mostra disminució de tots els tipus de cèl·lules que normalment s’hi troben i
que donen origen als glòbuls vermell, glòbuls blancs i plaquetes de la sang”.
Xoc hipovolèmic expressa la condició clínica caracteritzada, en llenguatge comú, per una
baixada accentuada de la pressió arterial per disminució del volum de sang circulant.
2. Precisió del significat de les paraules
El segon objectiu consisteix en la precisió del llenguatge. Cada terme ha de tenir un únic
significat, una definició pròpia acceptada per la comunitat científica, al revés que el
llenguatge col·loquial i literari en els que les paraules poden tenir accepcions diverses en
funció del context de la frase.
3. Intercanvi científic entre persones de diferents llengües i cultures.
Pàg. 13
El tercer objectiu de la terminologia mèdica és la seva internacionalització, facilitant
l’intercanvi d’informació entre diferents països. Això és possible per la utilització de termes
comuns a totes les llengües , adaptables morfològicament a totes elles.
Per exemple: el terme esplenomegàlia significa "melsa augmentada de mida". La paraula es

composa de les arrels gregues splén, melsa + megalo, gran + sufix ia. El terme és universal
comú a totes les llengües.
Acceptada la paraula grega splén en la terminologia mèdica internacional, tots els termes
relatius a la melsa estaran formats pel mateix radical en tots els idiomes. Si tinguéssim que
fer servir la paraula melsa fora de la terminologia mèdica, tindríem spleen, en anglès, mitz,
en alemany, rate, en francès, milza, en italià, bazo en castellà, melsa en català i baço, en
portuguès, el que dificultaria enormement la comunicació.
El nombre de termes mèdics nous amb els que un metge s’ha de familiaritzar és
relativament gran - prop de 13.000 - número superior al vocabulari que habitualment s’usa
en qualsevol idioma. Seria extremadament difícil memoritzar tantes paraules, si no fos que la
majoria de termes mèdics usats en medicina són formats usant arrels gregues i llatines, que
entre, amb el mateix significat, a formar part de múltiples paraules que poden ser fàcilment
identificades. Són relativament pocs els termes mèdics originaris d’altres llengües o formats
d’elements vernacles. Per tant, per la comprensió i una assimilació més fàcils dels termes
mèdics, és indispensable un mínim coneixement sobre l’origen i formació dels termes
mèdics a partir del llatí i el grec.
Formació de termes mèdics
1.- A TRAVÉS DE LA PREFIXACIÓ I SUFIXACIÓ DE TERMES.
Els termes mèdics, en la major part dels casos, es formen a partir de radicals, prefixos i
sufixos grecs i llatins. En menor mesura, provenen d’elements vernacles o procedents
d’altres idiomes. Les paraules formades per elements de més d’una llengua s’anomenen
híbrides. L’hibridisme cal evitar-se en la mesura del possible.
Molts dels termes mèdics provenen de les primeres designacions fetes pels autors clàssics,
en grec i en llatí i s’han mantingut al llarg del temps.
2.- TERMES MÈDICS D’ORIGEN GREC
Els termes mèdics d’origen grec poden ser dividits ens dos grups:
1. Termes ja existents en grec clàssic i que es van adaptar al llatí abans de ser
incorporats a les llengües modernes. El llatí va ser una llengua de comunicació científica
utilitzada durant molts segles en els països europeus. Fins i tot quan el llatí vulgar ja no
es parlava i s’havia transformat en les llengües llatines, el llatí clàssic, erudit, continuava
sent usat a les universitats, tant per a la publicació de llibres, com en la comunicació oral
en les classes, aules i conferències.Tot el llegat de la medicina grega i, posteriorment, de
la medicina àrab, va ser traduït al llatí. En conseqüència els termes mèdics van ser
Pàg. 14
adaptats a aquesta llengua, sofrint alteracions morfològiques que es van mantenir a les
llengües actuals.
2. Termes formats directament d’elements grecs, amb data posterior a l’abandó del llatí
com a llengua de comunicació científica, el que va passar de forma progressiva a partir
del segle XVIII. La formació lèxica de nous termes creix dia a dia en relació al progrés
científic. Quasi sempre, els nous termes sorgeixen en països desenvolupats, on es fan
les noves descobertes, i cal que siguin adaptats als idiomes d’altres països, que els
incorporen al seu lèxic. Per a la composició dels nous termes s’usen elements del grec,
que poden ser utilitzats com a prefixos, arrels nominals i sufixos.
3.- TERMES MÈDICS ORIGINARIS DEL LLATÍ
Els termes d’origen llatí que integren el vocabulari mèdic procedeixen, en la seva majoria,
del llatí erudit. Amb tot, alguns noms, sobretot els relatius a algunes parts visibles del cos
humà, són reminiscències del llatí vulgar. Anomenem llatí vulgar al llatí que era parlat per la
gent en les províncies romanes i que posteriorment es va diferenciar regionalment, donant
origen a les llengües llatines. En canvi, entenem per llatí erudit a la llengua en que foren
escrites les obres clàssiques de la literatura llatina. Moltes paraules tenien en el llatí vulgar,
la mateixa forma que en el llatí erudit.
4.- TERMS MÉDICS FORMATS DE TEMES O RADICALS GRECS
La majoria dels termes mèdics, especialment els de creació més recent, són compostos de
temes o radicals grecs, que trobem en els diccionaris mèdic etimològics. Alguns lèxics
utilitzen l’alfabet grec com a indicació de l’origen dels termes. Altres utilitzen la
transliteralització de les paraules gregues a l’alfabet, que facilita la feina a les persones no
familiaritzades amb l’alfabet grec.
Procés de formació de noves paraules
Des del punt de vista de la gramàtica, els principals processos de formació de noves
paraules són la derivació i la composició. La derivació pot ser prefixal, sufixal,
parasintètica o regressiva. La composició implica construir, amb dues paraules, una sola
paraula composta i es fa per juxtaposició o aglutinació..
a) Derivació
• La derivació prefixal utilitza, la gran majoria de les vegades, prefixos grecs o llatins. Per
a molts lingüistes, la prefixació és, en realitat, una forma de composició i no de derivació.
• La derivació sufixal, també anomenada progressiva, utilitza sufixos nominals per a la
formació de substantius i adjectius, i sufixos verbals per a la formació de verbs. Com per
exemple, passa, en català, en que el sufix adverbial −ment- és usat en la formació
d’adverbis.
• La derivació parasintètica consisteix en la utilització simultània, en una mateixa
paraula, d’un prefix i un sufix.
Pàg. 15
b) Composició
• La composició per juxtaposició és aquella en que dues paraules s’uneixen, sense que
cap de les dues sofreixi cap modificació.
• La composició per aglutinació és aquella en que la que una o les dues paraules es
modifiquen al unir-se.
En les paraules compostes, s’ha de distingir entre el determinant i el determinat. El

determinant és l’element modificador, que restringeix o especifica el sentit del determinat. El
determinat és l’element més important, que dóna el sentit general a la paraula formada.
Segons la posició del determinant en la paraula, les paraules compostes poden ser de tres
tipus:
Tipus sintètic – El determinant va al començament de la paraula. És la forma més freqüent.

Ex: cardiologia, cromosoma, linfoma, mielòcit, oftalmoscopi.
Tipus analític – El determinant va en segon lloc. Són pocs els compostos d’aquest tipus.
Ex: filosofia, hipopòtam
Tipus anfotèric – Els elements són d’igual valor i no es distingeix entre determinant i
determinat. Ex: andrògin, hermafrodita.
Elements de les paraules: arrel, radical, tema, prefix, sufix.
• Arrel: totes les paraules tenen com a base o element fonamental una arrel, que dona el
significat genèric a la paraula. Amb una mateixa arrel poden construir-se diverses
paraules diferents afegint-hi diferents components.
Principals arrels d’origen llatí/grec
− Termes originaris del llatí vulgar.
Boca - de bucca, de boca. Va evolucionar a os, oris.  Grec. stóma, atos

Calcani - del llatí erudit calcaneum, i.  Grec. astrágalus
Cap - de capitia, plural de capitium, cap. En el llatí erudit caput Grec: kephalé, ês
Dit - de ditu, modificació de digitu.  Grec. dáktylos
Fetge - de ficatum (figo). Llatí erudit: jecur Grec. hepar, hepatós
Genoll - de genuculu, diminutiu de genu Grec. góny, gonatos
Nas - de naricae → singular nas→ plural nassos Grec. rhís, rhinós
Orella - de oricla, de auricula, diminutiu de auris.  Grec. oûs, otós
Os - de ossu. del llatí erudit os, ossis.  Grec. ostéon, osteu
− b- Termes originaris del llatí erudit.
Anus – d’anus, anell

Barba - de barba.  Grec pólon
Bufeta, vesícula - de vesica.  Grec kýstis, eos
Cabell - de capillu.  Grec thrix, thrikhós
Cor - de cor.  Grec cardía, as
Pàg. 16
Coxis - de coxa, òs de la cadera. Va passar a designar el segment femoral.  Grecmerós,
oû
Cúbit - de cubito, colze  Grec. pêkhus, eos
Dent - de dente.  Grec odoús, ontos
Escrot - de scrotu, bossa.  Grec orkhis, ios
Espatlla - de umero.  Grec ômos, oû
Femur - de femur, cadera.  Grec merós, oû
Intenstí – substantivació de l’adjectiu. intestí del llatí intestinu, interior.  Grec: énteron, ou
LLavi - de labiu.  Grec kheîlos, ous
Llengua - de lingua.  Grec glôssa, es
Mà - de manu.  Grec kheír, kheirós
Múscul - de musculus, diminutiu de múscul  Grec mys, myós
Penis - de penis, derivat de pendere, penjar.  Grec phallós, oû
Parpella - de palpebra.  Grec. blépharon, ou
Peu - de pes, pedis.  Grec poús, podós
Puny - de pugnu.  Grec karpós, oû
Radi - de radiu, vara.  Grec. kerkís, ídos
Recte - de rectus (sense corves).  Grec proctos, oû (inclou l’anus)
Ovari - de ovariu, portador d’ous.  Grec oophoros, os
Pell - de pelle.  Grec dérma, atos
Pulmó - de pulmone.  Grec pneúmon, onos
Ronyó - singular de renes, òrgan doble.  Grec nephrós, oû
Testícle - de testiculus, diminutiu de testis, testicle.  Grec órkhis, ios
Tíbia - de tibia, flauta, tub de l’òrgue (instrument musical).  Grec knéme,es
Ull - de oculu.  Grec ophtalmós, oû
Úter - de uterus, ventre, o de uter, mamella.  Grec: métra, as; hystéra, as; delphýs, ýos
Vena - de vena, conducte.  Grec: phlebós, ou
Vulva - de vulva.  Grec hystéra
− Termes originaris del grec adaptats a través del llatí:
Artèria - del Grec artería, adaptat en llatí arteria

Braç - del Grec brakhíon, adaptat en llatí bracciu
Catéter - del Grec kathetér, adaptat en llatí cateter
Còlon - del Grec kólon, adaptat en llatí erudit colon
Estòmac - del Grec stómakhos, adaptat en llatí stomachu
Faringe - del Grec pháryggx, adaptat en llatí pharynx
Pàncreas - del Grec págkreas, adaptat en llatí pancreas
Urèter - del Grec ouréter, adaptat en llatí ureter
Uretra - del Grec ouréthra, adaptat en llatí urethra
− Termes originaris de traduccions llatines de paraules gregues:
Duodè – del llatí duodenum, traducció del grec dódeka-dáktylon (12 dits) (Erasístrat).
Jejunum – del llatí jejunus, buit, traducció del grec nêstis, jejum (Aristòtil)
− Termes híbrids:
Són aquells que estan formats per elements de més d’un idioma. Exemples:
Densímetre (densi, llatí. + metron, Grec)
Endovenós (endo, Grec + vena, llatí. + o, so, Grec)
Pàg. 17
Hipertensió (hiper, Grec + tension, llatí.)
− Termes d’origen onomatopeic:
Anomenem onomatopeies aquelles paraules que imiten sons. Exemple:
Garganta (gola) - de garg (soroll de fer gàrgares).

Buf – soplo cardíac
• Prefix: són elements o partícules que s’anteposen al radical, modificant el sentit de la

paraula. S’originen, en la majoria dels caos, de preposicions o adverbis. S’anomena
radical a la part de la paraula desproveïda del sufix. Pot ser la pròpia arrel o està
formada d’un altre element, en aquest cas s’anomena també tema. Alguns lingüistes
consideren radical i tema com a sinònims.
− Prefixos de negació
Prefix Significat Exemple:
a- no, sense anormal
an- no, sense anestèsia
in- no, sense inhumà
im- no, sense immadur
anti- contra antiinflamatori
contra- contra contraceptiu
− Prefixos de nombre i mesura

nul·li- cap nul·lípara
primi- primer primípara
mono- un monozigot
uni- un unilateral
bi- dos bilateral
di- dos dizigot
diplo- doble diplopia
hemi- meitat hemiplègia
semi- parcial semilunar
tri- tres trilobular
treta- quatre tetraplegia
quadri- quatre quàdríceps
multi- molts multípara
poli- molts polidactilia
macro- gran macrocefàlia
micro- petit microscòpia
iso- igual isotèrmica
oligo- poc oligopènic
hipo- sota, grau inferior hipotèrmia
hiper- sobre, massa hipertensió
− Prefixos de posició
Pàg. 18
ambi- ambdós ambidextre
dextro- dret dextrocardia
sinistro- esquerra sinistrocardio
latero- costat lateroversió
inter- entre intercostal
ante- anterior, davant antecubital
antero- anterior, davant anteroposterior
pre- davant, abans preoperatori
pro- davant, abans, previ progenitor
medio- mig medioesternal
meso- al mig mesocardi
post- darrera, després de postoperatori
postero- posterior posterolateral
retro- endarrera, darrera retroesternal
epi- sobre, damunt epigastri
supra- sobre, damunt suprarenal
hipo- sota hipogastri
sub- sota subcutani
infra- sota infrapúbic
− Prefixos de direcció i situació

ab- separació abducció
ad- apropament adducció
ect- de fora, extern ectòpic
ecto- de fora, extern ectodermis
ex fora exoftalmos
extra- fora extrauterí
endo- dins, intern endoscòpia
intra- dins, a l’interior de intrauterí
dia- a través de diarrea
per- a través de percutani
trans- a través de transfusió
circum- al voltant circumcisió
peri- al voltant de periosti
para- al costat de paranasal
infra- sota infraroig
super- sobre, en excés supersensible
ultra- més enllà ultraviolat
− Prefixos de color
leuco- blanc leucòcit
melano- negre melanoma
glauco- gris glaucoma
polio- gris poliomielitis
cloro- verd clorosi
cirro- groc cirrosi
xanto- groc xantoma
ciano- blau cianosi
Pàg. 19
eosino- rosat eosinòfil
eritro- vermell eritròcit
rubeo- vermell rubèola
purpúreo- porpra púrpura
− Prefixos de qualitat
bradi- lent bradicàrdia
taqui- ràpid taquicàrdia
eu- ben, fàcil, normal eupnea
dis- mal, difícil díspnea
mal- mal malnutrició
homo- el mateix, homolateral, homosexual
hetero- diferent heterosexual, heterotransplant
sin- [sim-] conjuntament, unió símfisi
pan- tot, sencer panosteïtis
meta- més enllà, canvi metaplàsia
neo- nou neoplàsia
pseudo- fals pseudoquist
auto- per si mateix autolisi
esclero- dur esclerodermia
orto recte, dret ortodòncia
• Sufixos: són elements o partícules que es posposen al radical, per formar derivats de la
mateixa paraula. Els sufixos poden ser de diversa determinació:
− Sufixos adjectivals, indiquen pertinència o relació amb l’arrel de la paraula.

Sufix Exemple:
-ac cardíac
-al salival
-ar muscular
-i endocrí
-ic hepàtic
-iu auditiu
-ori respiratori
-os medicamentós
-tic paralític
− Sufixos substantivals, s’afegeixen a l’arrel per indicar un nom, referent a una

condició o al que fa l’acció.
Sufix Exemple:
-ia pneumònia
-is cutis
-isme nerviosisme
-ista especialista
-ant donant
-dor portador
-eg cardiòleg
-or autor
Pàg. 20
− Sufixos diminutius, indiquen una versió petita de l’objecte designat per l’arrel.
Sufix Exemple:
-ola arteriola
-ula vènula
-ícula partícula, febrícula
− Sufixos quirúrgics, que designen un procediment quirúrgic.

Sufix Significat Exemple:
-tomia incisió, tall laringotomia
-tom instrument per tallar osteòtom, microtom
-ectomia extirpació apendicectomia
-stomia nova obertura colostomia
-centesi punció toracocentesi, paracentesi
-clàstia fractura osteoclàstia
-lisi destrucció osteòlisi
-trícia compressió litotrícia
-desi fusió, unió artrodesi
-ràfia sutura herniorràfia
-plàstia reparació rinoplàstia
-clisi rentat venoclisi
− Sufixos diagnòstics, que són utilitzats per a designar procediments

-grama registre electrocardiograma
-graf aparell de registre electrocardiògraf
-grafia procediment de registre radiografia
-logia estudi cardiologia
-metre aparell de mesura termòmetre
-metria mesura pelvimetria
-scòpia examen visual gastroscòpia
-scopi aparell d’examen visual oftalmoscopi
− Sufixos semiològics, són sufixos que indiquen alteracions o processos anormals

relacionats amb l’arrel de la paraula
-àlgia dolor gastràlgia
-cele quist, hèrnia meningocele
-dínia dolor pleurodínia
-èctasi dilatació bronquièctasi
-èmia de la sang leucèmia
-fília atracció hemofília
-fòbia por claustrofòbia
-gen que causa carcinògen
-gènic causat/relacionat amb carcinogènic
-iasi condició, formació litiasi
-itis inflamació apendicitis
-lit pedra colèlit
-malàcia reblaniment osteomalàcia
-megàlia engrossiment hepatomegàlia
Pàg. 21
-oid semblant a lipoid
-oma tumor hepatoma
-osi procés anormal neurosi
-patia malaltia neuropatia
-pènia disminució leucopènia
-plàsia formació hiperplàsia
-plegia paràlisi hemiplègia
-poesi producció hemopoesi
-ptosi caiguda uteroptosi
-ràgia raig, sortida, pèrdua hemorràgia
-rea flux, pèrdua rinorrea, metrorrea
-rexi trencament amniorrexi
-sclerosi enduriment arteriosclerosi
-spasme espasme, contracció blefarospasme
-stàsia aturada hemostàsia
-stenosi constricció angiostenosi
-tòxic tòxic tirotòxic
• Desinència: ve a ser l’element final de la paraula, que és indicativa del caràcter nominal
(gènere, número i grau) o verbal (mode, temps, número, persona i veu) de la mateixa.
Declinació
Una noció lingüística important, que cal conèixer per entendre millor la majoria de termes
mèdics, és la de la declinació.
Tant el grec com el llatí posseeixen declinacions, o sigui, un sistema de terminacions dels
noms que permet reconèixer la funció de la paraula dins de la frase, per la seva terminació.
Hi ha tres declinacions en grec i cinc en llatí. Les declinacions es donen en singular i en

plural i hi ha cinc tipus en grec i sis en llatí En grec són: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu i
vocatiu. En llatí n’hi ha una més, ablatiu
• El nominatiu correspon al nom que indica el subjecte de l'oració

• El genitiu correspon al complement del nom, expressa principalment una relació de
possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
• L’acusatiu indica el complement directe.
• El datiu expressa el complement indirecte de l'acció del verb
• L’ablatiu indica que un nom expressa el punt de partida o el mitjà d'una acció, és a dir, el
complement adverbial.
• El vocatiu és la declinació en el qual es posa el nom de la persona o cosa personificada
a la que es dirigeix la paraula.
L’ablatiu en grec és substituït pel genitiu o pel datiu en llatí.
Les llengües sense declinacions, com la catalana, es valen de preposicions per a substituir
aquests elements de les declinacions que determinen la funció de les paraules. En català
s’usa la preposició de per al genitiu; a o per a per al datiu, i per en lloc de l’ablatiu. El
nominatiu i l’acusatiu, o sigui, el subjecte i l’objecte directe, s’identifiquen per la seva posició
en la frase, sense necessitat de preposició.
Pàg. 22
Els termes mèdics originaris del grec es formen en la seva majoria a partir del genitiu i del
nominatiu, mentre que els termes derivats del llatí, utilitzen amb preferència l’acusatiu.
En la llengua escrita, és usual mencionar el nominatiu seguit del genitiu, que identifica la
declinació a la que pertany la paraula. El genitiu tant es pot indicar de manera extensiva o, el
que és més usual, de manera abreviada, només per la desinència.
Exemples:
En grec:
1. genitiu por extensió: 2. genitiu indicat per la desinència

kheir, kheirós – ma dérmo, atos - pell
rhis, rhinós – nas haîma, atos - sang
thrix, thrichós – cabell nephrós, ou - ronyó
poús, podós – peu thórax, akos - tòrax
En llatí:
1. genitiu por extensió: 2. genitiu indicat per la desinència:

cor, cordis – cor manus, us - ma
os, oris - boca nasus, i - nas
os, ossis - òs sanguis, inis - sang
pes, pedis – peu vena, ae - vena
Acrònims i epònims.
La terminologia mèdica està basada en la construcció locucions natives però també

d’epònims, acrònims i homònims.
Els epònims són malalties, procediments o estructures anatòmiques que tenen el nom d’una
persona (en general, el que la va descobrir o descriure per primera vegada). Com a
exemples més coneguts destaquem:
• Malaltia d’Addison
• Alzheimer
• Apgar
• Braille
• Celsius
• Malaltia de Chagas
• Malaltia de Crohn
• Cushing
• Daltonisme
• Síndrome de Down
• Trompa de Falopi
• Tetralogia de Fallot
• Trompa d’Eustaqui
Pàg. 23
• Malaltia de Hodgkin
• Sarcoma de Kaposi
• Clau de Kirschner
• Bacil de Koch
• Test de Mantoux
• Papanicolau
• Malaltia de Parkinson
• Pasteurització
Els acrònims són termes formats amb les lletres o síl·labes inicials de les paraules
successives d'una denominació composta. En medicina és molt habitual utilitzar aquesta
forma de contracció per denominar determinades patologies o molt especialment, síndromes
o organismes. Alguns exemples prou coneguts són:
• HIV → Virus de la immunodeficència humana

• SIDA → Síndrome d’immunodeficiència adquirida
• AVC → Accident vascular cerebral
• FIV → Fecundació in vitro
• IAM → Infart agut de miocardi
• ECG → electrocardiograma
• HTA → hipertensió arterial
• DM → Diabetis mellitus
• EPOC → Malaltia (enfermedad) pulmonar obstructiva crònica
• BNCO → Broncopneumopatia crònica obstructiva
• TEP → Tromboembolisme pulmonar
• TBC → Tuberculosi
• PET → Tomografia per emissió de protons
• TC → Tomografia computeritzada
• RMN → Ressonància magnètica nuclear
• LES → Lupus eritematós disseminat
• AR → Artritis reumatoide
• IRC → Insuficiència renal crònica
Pàg. 24
Terminologia mèdica bàsica. La terminologia mèdica contemporània
L’ús de la terminologia mèdica. Thesaurus. Medical Subject Headings
Introducció
Des del segle XVIII s’utilitza l’article com a vehicle principal de la disseminació del
coneixement científic. A finals del segle XIX i començament del XX la presència de revistes
professionals i d’articles científics era ja tant gran que es va fer necessari elaborar d’obres
de referència (Index Medicus i Excerpta Medica, entre d’altres) per a facilitar la gestió de la
informació. Al llarg del segle XX, el creixement de la informació científica ha sigut de tal
magnitud que pot parlar-se d’una autèntica explosió de la informació. Fa 30 anys, en
paral·lel amb el desenvolupament tecnològic, es van construir versions computeritzades
d’aquests índexs, bases de dades com el MEDLINE, EMBASE i altres, per a possibilitar un
accés ràpid a la informació. La gran paradoxa és que la immensa quantitat d’informació
emmagatzemada (cada any es publiquen 20.000-30.000 revistes mèdiques, fa difícil l’accés
al coneixement de qualitat i adequat a les necessitats concretes de l’usuari, que ha
d’enfrontar-se a un problema no gaire diferent al de buscar una agulla en un paller.
Per sort, l’usuari actual de la informació mèdica compta amb 3 instruments que faciliten molt
la tasca. El primer va sorgir com a iniciativa dels professionals americans, metges i
documentalistes, de crear grans obres de referència (INDEX MEDICUS) que van esdevenir
grans bases de dades i l’invent i aplicació d’un llenguatge controlat o thesaurus per a
cercar-hi la informació. El més conegut i utilitzat d’aquests thesaurus és el que va elaborar
la National Library of Medicine d’Estats Units, conegut com a Medical Subject Headings o
MeSH. El segon element important consisteix en la difusió de l’ús d’ordenadors personals,
cada cop més potents, ràpids i barats, que permeten identificar, combinar i utilitzar les
paraules clau de manera extremadament eficaç i eficient. L’últim instrument, proposat
recentment, consisteix en una tècnica de gestió del coneixement científic que s’anomena
«medicina basada en la evidència (MBE)».
La utilització de les bases de dades bibliogràfiques ha de fer-se amb la tècnica de la MBE,

que consisteix en l’aplicació metòdica i successiva de 5 components: identificació d’un dèficit
de coneixement en relació amb qualsevol decisió clínica; la seva conversió en una pregunta
adequada, que sigui concreta i susceptible de tenir resposta; transformació d’aquesta
pregunta en una estratègia de busca que permeti extraure material de valor dels jaciments
d’informació existents en les bases de dades bibliogràfiques; selecció, mitjançant l’aplicació
de criteris senzills de la validesa científica i rellevància pràctica, dels document recuperats
potencialment millors i la seva avaluació en profunditat en termes de qualitat científica,
d’impacte potencial en les decisions i curs clínic de la malaltia i d’aplicabilitat al problema
clínic en qüestió, i aplicació del nou coneixement a la decisió clínica que va originar la
pregunta.
No és estrany que l’usuari recuperi molt poca o massa informació, o que aquesta sigui
escassament adequada a les seves necessitats. En general això és degut a un plantejament
precipitat o imprecís d’una pregunta clínica i la seva corresponent estratègia de busca i a un
ús deficient de la tècnica de busca pròpiament dita. L’experiència dels professionals de la
Pàg. 25
documentació és que els metges i altres professionals de la sanitat no coneixen bé les
tècniques d’ús de les bases de dades bibliogràfiques, i que la bona elaboració d’una bona
estratègia de busca és un exercici interactiu que va refinant el perfil de busca a mesura que
es recupera informació i que la busca ha de començar amb la utilització del thesaurus.
¿Què és MEDLINE?
Es tracta d’una de les bases de dades bibliogràfiques que componen MEDLARS (Medical
Literature Analysis Retrieval System), elaborada per la Biblioteca Nacional de Medicina
(National Library of Medicine) d’Estats Units i disponible on-line des de 1966. Des de 1975
MEDLINE disposa de resums (abstracts) d’un 75% dels més de 9 milions d’articles que
composen la base de dades. Són quasi 4.000 les revistes científiques indexades, publicades
en més de 70 països i que cobreixen els temes de medicina, infermeria, medicina dental,
administració i gestió, economia i salut pública. MEDLINE s’actualitza amb més de 350.000
referències a l’any, i es comercialitza per varies empreses (Ovid, SilverPlatter, Dialog,
Ebsco) que la ofereixen en CD-ROM i a través d’INTERNET. Una de les característiques
més especials és que està indexada seguint un thesaurus expressament elaborat per això,
el MeSH del que parlarem a continuació. Altres bases de dades que també utilitzen el MeSH
són Aidsline, Aidstrial, Toxline, Bioethics, Cancerline-PDQ, Chemline, Histline, Popline i
Health Administration.
En una base de dades cada document (article, informe tècnic, capítol d’un llibre, etc.) està
representat per un registre o una unitat d’informació, que en el cas de MEDLINE es diu
Record. Cada registre està dividit en camps, que configuren diferents categories
d’informació, el nombre varia d’unes bases a altres. Evidentment, com més camps tingui una
base de dades, majors seran les possibilitats de recuperació del registre i major pertinença
dels resultats obtinguts amb una determinada estratègia de busca.
En la majoria de les bases de dades bibliogràfiques es poden fer consultes amb llenguatge
lliure i amb llenguatge controlat. El llenguatge lliure permet localitzar un determinat terme en
qualsevol dels camps en que consti aquest. Una busca amb llenguatge lliure serà més
efectiva com més sinònims del terme siguem capaços de reunir. Sens dubte, la busca de
registres relacionats amb arteriografia serà més complerta si incorporem la paraula
angiografia, que, per cert, és la paraula escollida pels experts com a terme del thesaurus. El
llenguatge controlat permet localitzar en el camp del descriptor les paraules clau incloses en
el thesaurus. Es precís conèixer que els dos tipus de consultes obtenen resultats diferents
en termes de precisió i exhaustivitat de la busca, i que una estratègia adequada és usar una
combinació dels dos llenguatges.
¿Què és un thesaurus?
Un thesaurus és una forma de classificació i d’indexació d’una base de dades. La seva base
conceptual és l’ús de paraules “clau”, que formen un vocabulari especialitzat de paraules
semànticament relacionades entre sí amb una relació jeràrquica. El thesaurus ha sigut
definit com un instrument de control de la terminologia usada per a transposar a un
llenguatge més estricte (llenguatge documental, llenguatge d’informació) l’idioma natural
usat en els document, com un vocabulari, controlat i dinàmic, de termes que tenen entre ells
Pàg. 26
relacions semàntiques i genèriques i que s’aplica a un domini particular del coneixement o
com una llista estructurada de conceptes, destinats a representar de manera unívoca el
contingut dels documents i de las consultes dins d’un sistema documental determinat, i a
ajudar a l’usuari en l’indexació dels documents i de les consultes; els conceptes són extrets
d’una llista finita, establerta a priori i només els termes que figuren en aquesta llista poden
ser usats per indexar els documents i les consultes; l’ajuda a l’usuari la proporciona
l’estructura semàntica del thesaurus, fonamentalment les relacions d’equivalència, jerarquia i
associació. Aquestes definicions informen de la funció d’un thesaurus i de les seves
avantatges en la recuperació de la informació. Que cada concepte estigui representat per un
únic terme, anomenat descriptor, i que cada terme representi un únic concepte resol la
pràctica totalitat dels problemes de sinonímies (paraules amb el mateix sentit però
materialment diferents com teràpia i tractament) i de polisèmia o ambigüitat del llenguatge
natural, com seria el cas de AIDS, que significa síndrome immunodeficència adquirida, però
també «ajuda» en anglès. Un thesaurus ha de ser concís, unívoc, ben estructurat,
intel·ligible i sobretot capaç d’evolucionar amb els conceptes que pretén representar. El
thesaurus no ha de confondre’s amb un diccionari de sinònims ni amb un índex. La seva
finalitat és oferir descriptors que permetin expressar amb la major exactitud possible una
determinada noció, idea o concepte. En la pràctica, un thesaurus es representa com un
conjunt de termes (paraules clau, descriptors) que cobreixen un grup de conceptes
determinats. En un thesaurus existeixen diferents tipus de termes: termes superiors
(genèrics), termes subordinats (específics) i termes relacionats. Els termes estan associats
entre ells mitjançant una xarxa de relacions que permet ressaltar el contingut semàntic. Les
relacions de termes són de diferents tipus:
1. Relacions de sinonímies, que es donen quan 2 termes poder ser presos indistintament
un per l’altre (malalt-pacient), o quan existeix simetria (A és sinònim de B i B sinònim de
A), o quan existeix transitivitat (A és sinònim de B, B és sinònim de C, i A és sinònim de
C).
2. Relacions jeràrquiques, que introdueixen una relació d’ordre (en sentit matemàtic) entre
les paraules clau: terme genèric diabetis mellitus, termes específics insulin-dependent.
3. Relacions de veïnatge, que permeten establir vincles entre termes que es poden
associar mentalment per a explicar un descriptor: diabetes mellitus insulin-dependent i
insulin.
El Medical Subject Headings
El MeSH és el vocabulari controlat o thesaurus de la base de dades MEDLINE. La qualitat

de la recuperació de la informació ve donada per l’assignació del terme apropiat del
thesaurus, per tal de que la informació es trobi amb precisió i rapidesa. El MeSH és
reconegut com un dels thesaurus millor elaborats i constitueix una eina fonamental per a l’ús
de les bases de dades de la National Library of Medicine (NLM). Un grup d’experts,
especialitzats per àrea, estan contínuament revisant i posant al dia el MeSH sota la
supervisió d’indexadors i, sovint, aconsellats pels propis autors de l’article. D’aquesta
manera s’incorporen contínuament nous termes i s’eliminen els que van quedant obsolets.
Professionals de diferents àrees de la medicina dels centres més prestigiosos són consultats
per a mantenir al dia l’instrument. El MeSH s’utilitza també en llibres, revistes i tot tipus de
material audiovisual que composen els fons de la NLM. El MeSH es presenta en ordre
Pàg. 27
alfabètic i amb una estructura arbòria o jeràrquica. Els conceptes estan distribuïts des dels
més genèrics («anatomia», «neoplasms») als més específics («ankle», «calcitonine»).
Existeixen al voltant de 19.000 termes o encapçalaments majors o principals, majors
(diabetes mellitus) i 800 qualificadors o encapçalaments menors, minors (human, animal,
female, male, etc.). Existeixen, a més, centenars de termes relacionats que ajuden a trobar
els termes apropiats a la busca: «vitamin C see ascorbic acid».
Descriptors MeSH
Els descriptors MeSH s’agrupen en categories. La categoria A agrupa termes d’anatomia

referits tant a éssers humans com animals. A13 avarca només l’anatomia animal. La
categoria B es refereix a organismes vius. B2 conté termes per a animals, experiments i
estudis en veterinària. La categoria C agrupa malalties tant experimentals com clíniques. Els
termes relatius a una malaltia es configuren en el següent ordre: termes precoordinats com
òrgan/malaltia («brain diseases», «skin diseases») o com organisme/malaltia («salmonella
infections», «trypanosomiasis»), òrgan+terme precoordinat o òrgan+malaltia («illeum,
intestinal diseases», «conjunctiva, eye diseases»), síndrome+descriptiu («crying cat
syndrome»), síndrom+epònim («Korsakoff syndrome»), infeccions+termes generals
precoordinats («Bordetella infections», «HIV-infections»), càncer: tumor, càncer i carcinoma
són sinònims; no s’especifiquen diferències entre tumors benignes i malignes; els tumors
s’indexen amb termes que indiquen el tipus histològic («carcinoma, basal cell») i amb termes
que indiquen l’òrgan afectat («skin neoplasms»). La categoria D agrupa substàncies
químiques, endògenes i exògenes. La guia Supplementary Chemical Records (publicada per
la NLM) conté aproximadament 23.000 termes químics amb sinònims, efectes
farmacològics, etc. Aquesta guia és usada pel documentalistes per a trobar termes més
específics per a substàncies químiques que els que estan disponibles en el MeSH. La
categoria E agrupa mètodes de i per al diagnòstic, terapèutica i equipament tècnic, entre
altres. Les Tècniques i mètodes s’indexen només si són matèria principal d’un article o si
són tractats amb detall. Per exemple, un article que tracti sobre el EEG en l’epilèpsia serà
indexat com «epilepsy» i «electroencephalography».
TAULA 1. Categories de descriptors del MeSH
A Anatomy
B Animals, organisms, plants
C Diseases
D Chemicals, endogenous and exogenous substances
E Diagnostics, therapeutic and other methods, technical equipment
F Psychiatry and psychology
G Biology, biochemistry, genetics, physiology
H Physics I Sociology, education
J Technology, industry
K Humanities
L Information and documentation
M Occupational groups, ethnic groups, age groups
N Health care
Z Geographical terms
Pàg. 28
Utilització del MeSH
Es pot accedir al thesaurus (MeSH) des de la pròpia base de dades bibliogràfica i pot ser
consultat on-line i en CD-ROM en les seves diferents versions (Ebsco, Ovid, SilverPlatter), i
a més es pot adquirir en paper en diferents formats: MeSH-Suplemento del Index Medicus
(imprès), MeSH-Annotated Alfabetic List, MeSH-Tree Structure i MeSH-Permuted List. El
MeSH conté uns 800 termes menors que són qualificadors de la informació i s’anomenen
termes especials:
 Publication type (pt), que són termes que van ser introduïts el 1991 per a definir
característiques dels articles com monografies, revisions, articles originals, assaigs
clínics aleatoritzats o assaigs a doble cec.
 Check-tags, que són termes que s’usen per a caracteritzar l’article des de determinades
perspectives: humans, animals, in vitro, female, male, pregnancy, adolescent, cats, dogs,
aged, infant. Existeixen, a més, child-adolescent-infant-newborn-adult-middle-aged cats-
dogs-cattle-rats-chick embryo-rabbits-mice-hmasters-pig human-male-female in vitro
animal pregnancy casereport comparative study, English abstract.
 Termes geogràfics, que inclouen noms de continents, països, Estats i ciutats.
 Subcapçaleres o subheadings. Aquests termes específics s’usen per a caracteritzar el
terme genèric en els seus aspectes més específicament biomèdics.
Pàg. 29
Enllaços d’interès
ANATOMIA
Per a aprendre anatomia 1 ............................................... Clica!
Per a aprendre anatomia 2................................................ Clica!
Per a aprendre anatomia 6................................................ Clica! (cal saber italià!)
FISIOLOGIA
Per a aprendre anatomia i fisiologia 1............................... Clica!
Aprenem com funcionem!.................................................. Clica!
Per a aprendre anatomia i fisiologia 2............................... Clica! (saber portuguès ajuda!)
Per a aprendre anatomia i fisiologia 3 .............................. Clica!
Per a aprendre anatomia i fisiologia i malalties................. Clica!
TERMINOLOGIA MÈDICA
Ens entrenem amb la terminologia?.................................. Clica!
Pàg. 30
INTRODUCCIÓ ALS TERMES SANITARIS
Terminologia sanitària.
SISTEMA SANITARI. Anomenem sistemes sanitaris al conjunt d’elements materials

(finançament, instal·lacions, equipaments) personals (professionals sanitaris i de suport) i
organitzatius (institucions) que duen a terme intervencions i activitats d’atenció sanitària
adreçades a les persones i a les comunitats.
SEGURETAT SOCIAL (SS). La Seguretat Social és el sistema a través del qual l’Estat
garanteix a les persones beneficiàries i als seus familiars, la protecció adequada front a les
contingències i en les situacions de necessitat que es contemplen en la llei. La Constitució
imposa als poders públics l’obligació de mantenir un règim de SS per a tots els ciutadans,
que garanteixi l’assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de
necessitat.
Per a determinar quines persones estan incloses en el sistema de la SS, cal distingir entre
prestacions contributives i no contributives. Són prestacions contributives aquelles que
requereixen cotització prèvia a la SS. Les prestacions no contributives són les que no
exigeixen cotització, i es financen amb càrrec als pressupostos de l’Estat. Tenen dret a
prestacions no contributives aquelles persones que es troben en situació de necessitat
encara que no hagin cotitzat mai o que, havent cotitzat, no ho hagin fet durant el temps exigit
en cada cas per assolir el nivell de les prestacions de tipus contributiu.
Prestacions no contributives:
• Jubilació
• Invalidesa
• Per fill a càrrec
Prestacions contributives:
• Atur
• Assistència sanitària i prestació farmacèutica
• Incapacitat temporal
• Maternitat
• Incapacitat permanent: total, parcial, absoluta i gran invalidesa
• Lesions permanents no invalidants
• Jubilació
• Protecció per mort i supervivència: Auxili per defunció, pensió de viduïtat, pensió
d’orfandat
• Prestació a favor de familiars: per fill a càrrec, per naixement de fill, per part múltiple
Les prestacions sanitàries de la seguretat social comprenen:
• Prestacions sanitàries (Atenció Primària i Especialitzada)

• Prestació farmacèutica
• Prestacions complementàries:
• prestació ortoprotètica
• transport sanitari
• tractaments dietoteràpics complexes
• oxigenoteràpia domiciliària.
Pàg. 31
La SS té un sistema d’acció protectora, que comprèn un conjunt de prestacions i mesures
que tenen com a finalitat prevenir, reparar o superar estats de necessitat deguts a: l’alteració
o pèrdua de salut, la incapacitat temporal, la Incapacitat permanent, la jubilació, les
càrregues familiars i la pèrdua total o parcial del treball. La gestió es dur a terme per una
sèrie d’entitats gestores, serveis comuns, ens autònoms i entitats col·laboradores, així com
els serveis competents de les CCAA que tinguin transferides competències sobre això. Las
més importants són:
• El Instituto Nacional de la Salud (INSS), que s’ocupa de la gestió i administració de

les prestacions econòmiques del sistema de la SS, excepte l’atur, el dret a
l’assistència sanitària, les prestacions complementàries i prestacions no
contributives.
• El Instituto Nacional de la Salud (INSALUD) al que correspon l’administració i
gestió dels serveis sanitaris, actualment ja completament transferits a les CCAA.
• El Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO), que gestiona les
pensions d’invalidesa i de jubilació, en les modalitats no contributives, així com dels
serveis complementaris de les prestacions del sistema de la SS.
• La Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS), a la que correspon la gestió
dels recursos econòmics del sistema (inscripció, afiliació, altes i baixes, cotització,
recaptació i tot tipus de pagament).
• El Instituto Nacional de Empleo (INEM), que s’ocupa de las prestacions en matèria
d’atur.
• El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, que exerceix les
seves funcions en l’àmbit dels riscos laborals.
MODEL BISMARCK. Model basat en un sistema d’assegurament social. Ideat per Bismarck
al 1881. En els seus inicis era un sistema basat en la relació laboral. Els treballadors
alemanys tenien drets (des de finals del segle XIX) a la protecció davant de la malaltia i els
accidents, però no la resta de la població.
Són sistemes basats en:
• Protecció categòrica
• A càrrec d’organitzacions intermèdies
• Basat en la contribució social
• Pagament per serveis (relacions contractuals)
• Lliure elecció del proveïdor de salut i copagament
MODEL BEVERIGE. El 1942 Lord Beverige (Gran Bretanya) elabora un informe en el que
se sintetitzen las 3 U de la seguretat social: universalitat de la població beneficiada (ja no
està restringida als treballadors); unitat de règim, és a dir, que cobreixi tots els riscos i
uniformitat de prestacions que garanteixi un nivell mínim igual per a tots. Aquest enfocament
previsional implica prestar assistència al ciutadà amb un nivell de prestacions equitatiu,
sobre la base d’un dret que li ha estat reconegut com a persona humana i al marge de la
contribució que hagi pagat amb aquesta finalitat.
Són sistemes basats en:
• Protecció universal
• Servei públic
• Finançament a través d’impostos
• Pagament per pressupost
Pàg. 32
• Xarxa pública amb accés regulat
SISTEMA NACIONAL DE SALUT. Sistema sanitari en el que l’estat és el principal

assegurador però la provisió és duta a terme per proveïdors, públics o privats que tenen un
sistema de contracte amb l’asseguradora en el que s’estableix la modalitat de
contraprestació. En el nostre país es va optar per aquest sistema per tal d’aprofitar totes les
infrastructures existents i, mitjançant contractes i concerts amb entitats públiques i privades,
es van poder complementar els recursos sanitaris i assistencials públics i garantir un nivell
adequat de qualitat i de prestacions
SERVEI NACIONAL DE SALUT. Sistema sanitari en que l’Estat és, a la vegada, el principal
assegurador i el principal proveïdor de serveis sanitaris. La forma més freqüent de pagament
és la pressupostària, generalment a través del finançament de l’autoritat sanitària de
programes específics o recursos sanitaris determinats. Els treballadors sanitaris en els
serveis públics generalment són retribuïts pels serveis que presten a través d’un salari.
UNIVERSALITZACIÓ. Tota persona resident a Catalunya té dret a un nivell de prestacions

sanitàries determinat que se subministra a través de la xarxa sanitària d'utilització pública.
EQUITAT D’ACCÉS. Principi que garanteix l'accessibilitat econòmica, cultural i territorial als
serveis sanitaris, l'assignació de recursos segons problemes i necessitats detectats,
l'adequació de les intervencions sanitàries als grups de població afectats, entre d'altres.
PRESTACIÓ DE SERVEIS SANITARIS. Literalment, cosa o servei que un contractant dóna

o promet a l'altre, en canvi d'allò que en el contracte l'afavoreix. És la garantia de la
disponibilitat de la provisió de serveis sanitaris en cas necessari i en relació als drets o
contingut de tots els serveis possibles a proveir.
PROVISIÓ DE SERVEIS SANITARIS. Acte assistencial pel qual es dóna o fa efectiu un

servei de tipus sanitari a un client o usuari.
SISTEMA SANITARI PÚBLIC. En la majoria de països desenvolupats el sistema sanitari és

del tipus de sistema finançat públicament i proveït bé públicament o a través de proveïdors
privats. El sistema de finançament públic és el que determina la condició de públic d’un
sistema sanitari.
SISTEMA DE PROVISIÓ MIXT. Quan en un sistema sanitari públic (en base al finançament)
la provisió de serveis sanitaris corre a càrrec tant de proveïdors de titularitat pública com
privada, parlem d’un sistema de provisió mixt.
PROVEÏDOR SANITARI. Persona física o entitat jurídica (que té personalitat jurídica

reconeguda) amb capacitat per proveir serveis sanitaris als clients del sistema sanitari
mitjançant recursos propis o contractats. (sinònims: proveïdor de serveis sanitaris, ..) entitat
que, per compte d’un tercer (en el nostre entorn SCS, asseguradora sanitària) o de forma
particular, presta l’assistència sanitària directa a l’usuari. A vegades s’utilitza el terme
prestador de serveis i, en aquest cas, cal demanar aclariment del terme, perquè el prestador
de serveis és el que el possibilita però no necessàriament l’ha de proveir directament. En
aquest sentit, l’SCS, com a asseguradora pública, és el prestador de serveis, que proveeix
directament a través d’entitats pròpies (ICS, empreses públiques) o a través de comprar-los
a altres entitats (concertades).
PROVEÏDOR SANITARI PÚBLIC: aquella entitat que presta assistència sanitària als
ciutadans per compte del sistema sanitari públic, és a dir, aquesta assistència es finança
Pàg. 33
amb els impostos destinats al pressupost sanitari. El concepte públic fa referència al
finançament de l’assistència, però no a la natura jurídica o a la propietat de l’entitat. En el
nostre país presten serveis públics (finançats públicament) entitats de titularitat privada (que
es relacionen amb el prestador de serveis públic (SCS) mitjançant concert i compra de
serveis) o pública (ICS, empreses públiques).
PROVEÏDOR CONCERTAT: prestador d’assistència sanitària pública, mitjançant acord de

compra de serveis amb el prestador de serveis sanitaris públic (SCS). Per dur-ho a terme el
proveïdor es relaciona amb el comprador a través del contracte de compra de serveis, que
és l’Acord jurídic en el qual s'estableixen les condicions econòmiques i assistencials que han
de regular les actuacions de les entitats amb personalitat jurídica que intervenen en la
contractació.
ENTITATS DE BASE ASSOCIATIVA (EBA). Entitat amb personalitat jurídica pròpia,

constituïda totalment o majoritàriament per professionals sanitaris. El CatSalut pot establir-hi
contractes per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i
d'atenció sanitària i sociosanitària.
A Catalunya s'ha legalitzat la possibilitat que els professionals sanitaris es converteixin en
proveïdors de serveis sanitaris públics en qualsevol dels nivells assistencials. El
desenvolupament d'aquest model depèn del nivell de compromís que els sanitaris estiguem
disposats a assumir. Aquest model, conegut com a "Autogestió", pren cos legal a partir de la
Llei 11/1995 de Modificació Parcial de la LLOSC aprovada pel Parlament de Catalunya el dia
29 de setembre de 1995 (DOG núm. 2116, de 18 d'octubre de 1995, pàgines 7538-40) i pel
Decret 309/1997, de 9 de desembre que estableix els requisits d'acreditació de les entitats
de base associativa per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut
i d'atenció sanitària i sociosanitària (DOG núm. 2539 de 16 de desembre de 1997. Pàg.
14558-59).
Les esmentades normes legals configuren un model de provisió amb les següents
característiques:
• El sistema sanitari públic (SCS) pot contractar entitats associatives de professionals

sanitaris per a la prestació de serveis de protecció de la salut, sanitaris i sòcio-
sanitaris.
• De les diverses possibilitats que ofereix el dret mercantil espanyol per a constituir
entitats associatives, el decret d'acreditació estableix que es pot optar per les
següents:
• Societat anònima.
• Societat de responsabilitat limitada.
• Societat laboral.
• Societat cooperativa.
• En el moment de constituir l'entitat i repartir el capital social es pot optar per les
següents opcions:
• Els professionals tinguin la titularitat de la totalitat del capital social (accions o

participacions).
• Els professionals tinguin la titularitat de com a mínim el 51% del capital social.
De la part restant poden ser titulars persones físiques o persones jurídiques,
aquestes últimes han de tenir com a objectiu social la gestió o prestació de
serveis sanitaris o sociosanitaris.
Pàg. 34
• Individualment els professionals sanitaris, les persones físiques o les jurídiques no
poden ser propietaris de més del 25% del capital social.
• Les entitats han de garantir que els percentatges de participació en el capital social
es mantindran al llarg del temps, tant els mínims per al conjunt de professionals
sanitaris com els màxims per a tots els components de l'entitat a títol individual.
• Mitjançant una excedència especial en actiu es reserva la plaça al seu titular en la
mateixa població on venia exercint les seves funcions, per un període màxim de 3
anys. Posteriorment poden passar a la situació d'excedència ordinària. Amb això es
pretén facilitar o promocionar que els titulars d'una plaça de professional sanitari en
la funció pública passin a constituir entitats associatives en les que el seu objectiu
social sigui la provisió de serveis sanitaris o sociosanitaris.
• Els professionals sanitaris que siguin propietaris d'una part del capital social han de
prestar serveis a càrrec de l'entitat associativa mitjançant una relació laboral o
mercantil que es perllongarà, com a mínim, durant el període de vigència del
contracte de serveis subscrit amb el SCS.
• Els professionals sanitaris han d'acreditar experiència en la prestació de serveis
sanitaris o sociosanitaris, segons el contracte faci menció a un o altre àmbit
EMPRESA PÚBLICA. Entitat de dret públic, de capital públic, l'activitat de la qual se

subjecta al dret privat. Les empreses públiques, essencialment, possibiliten una gestió
autònoma i més flexible de serveis sanitaris. La seva titularitat pertany a la Generalitat de
Catalunya. Les empreses públiques i els consorcis han estat creats a l’empara de l'article 7,
apartat 2, de la LOSC, que permet al CatSalut crear entitats, o participar-hi, per a la gestió i
l'execució dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic. El conjunt dels consorcis i
empreses públiques adscrites o participades pel CatSalut, Servei Català de la Salut,
constitueixen un dels àmbits de l'estructura corporativa i demostren que és possible introduir
en la gestió de la sanitat pública criteris d'actuació empresarial.
CONSORCI. Ens públic institucional, de caràcter associatiu, voluntari i indefinit, amb

personalitat jurídica pròpia i independent de la dels seus membres i plena capacitat d'obrar,
constituït per aconseguir una finalitat d'interès comú. La creació dels consorcis sanitaris
permet, fonamentalment, donar resposta a unes necessitats concretes d'ordenació i
d'optimització de recursos mitjançant la compra de serveis per la Generalitat de Catalunya i
l'aportació dels recursos humans i l'experiència de gestió de les entitats consorciades.
FUNDACIÓ. Entitat sense afany de lucre, constituïda per persones físiques o jurídiques
mitjançant l'afecció d'uns béns o d'uns drets de realització a finalitats d'interès general. Els
fons fundacionals són els béns o drets valorables econòmicament que li permeten dur a
terme les activitats fundacionals.
PATRONAT. Òrgan de govern i representació de la fundació que ha de vetllar perquè es

compleixi la finalitat fundacional. Ha d'estar integrat, com a mínim, per tres persones físiques
o jurídiques. El patró no pot ser retribuït per aquest càrrec però sí que pot cobrar les
despeses que li ocasioni exercir-lo. El Protectorat de fundacions és l'òrgan, depenent del
Departament de Justícia de la Generalitat, que porta el Registre de Fundacions i vetlla
perquè es compleixin les finalitats fundacionals i, per tant, que es respecti la voluntat de les
persones fundadores
DIVERSIFICACIÓ DE LA PROVISIÓ. CatSalut, per gestionar i administrar els serveis i les

prestacions del sistema sanitari públic, pot emprar diverses formes de gestió -directa,
indirecta o compartida-. Les diverses formes de gestió permeten també la posada en
Pàg. 35
funcionament de noves estructures organitzatives destinades a garantir la qualitat dels
serveis i introdueixen alhora una major eficàcia i eficiència en el sistema sanitari.
SISTEMA CAPITATIU. Quantitat específica pagada periòdicament a un proveïdor de serveis

sanitaris per un grup de serveis específics, independentment de la quantitat de serveis que
dugui a terme. La quantitat a pagar es determina assegurant un pagament “per vida coberta”
o per membre. El mètode de pagament a través del qual es paga al proveïdor és la retribució
d’una quantitat fixa per cada persona atesa, sigui quina sigui el tipus de servei o la quantitat
de serveis prestats, per un període de temps determinat. Els proveïdors no són reembossats
per serveis prestats que excedeixin la quantitat assignada. La taxa a pagar es pot fixar per a
tots els membres o pot ajustar-se per edat i gènere, basant-se en projeccions actuarials del
risc d’incórrer en la utilització de serveis sanitaris. Els proveïdors suporten el risc financer i
en aquest sentit són asseguradors. En aquest cas, és molt important la formula utilitzada per
a ajustar la quantitat pagada. Ha d’incloure factors epidemiològics i demogràfics per a
ajustar la quantitat pagada pel risc esperat d’incórrer en la provisió dels serveis.
APORTACIÓ FINALISTA. Que s’ha de destinar per allò per al que s’ha creat. Un impost
finalista per sanitat és un impost que tot el que es reculli amb la seva aplicació ha de ser
destinat a sanitat.
AREA BÀSICA DE SALUT (ABS). Unitat territorial elemental en què s'estructura el sistema
sanitari públic a Catalunya.
ATENCIÓ PRIMÀRIA. Primer àmbit d'accés del ciutadà a l'assistència sanitària. Els seus
serveis són d'accés directe de la població i constitueix el nucli fonamental del sistema
sanitari. Integra l'atenció preventiva, curativa, rehabilitadora i la promoció de la salut de la
comunitat.
ATENCIÓ CONTINUADA. Atenció a les demandes de la població que es facin fora de

l'horari normal d'activitat de l'equip d'atenció primària (EAP), tant en un centre com en un
domicili.
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP). Estructura física i funcional que permet el

desenvolupament adequat de l'atenció primària de salut per part de l'equip de professionals
sanitaris i no sanitaris que hi presten els seus serveis.
CAP II. Centres d'atenció primària on es presten les especialitats mèdiques.
CENTRE SOCIOSANITARI. Recurs d'internament dotat de característiques estructurals i de

personal necessari per atendre pacients amb problemes sociosanitaris. Poden ser centres
d'internament de finalitat sociosanitària exclusivament o hospitals autoritzats, tant per a
l'internament d'aguts com per al sociosanitari.
CENTRE DE SALUT MENTAL (CSM). Constitueixen el referent per a l’atenció ambulatòria

de tots els problemes de Salut Mental d’una població determinada, a nivell de prevenció,
diagnòstic, tractament i rehabilitació, en col·laboració amb els Equips d’Atenció Primària, per
a qualsevol dels grups d’edat.
CODI D’IDENTIFICACIÓ PERSONAL (CIP). Conjunt de regles (expressades amb número

i/o lletres) que de forma individual i unívoca permet identificar a cada persona assegurada
del CatSalut. És el codi que identifica als assegurats del CatSalut i que apareix a la targeta
sanitària individual (TSI).
Pàg. 36
CMBD (CONJUNT MÍNIM BÀSIC DE DADES). Registre, amb base poblacional, on es recull
informació a partir d'una sèrie de variables establertes, sobre morbiditat atesa i activitat
assistencial realitzada pels centres sanitaris. Hi ha diversos tipus de CMBD: d'alta
hospitalària (CMBDAH), sociosanitaris (CMBDSS), de salut mental (CMBDSM), etc.
EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que actuen

en una àrea bàsica de salut on desenvolupen activitats relatives a la salut pública i a la
promoció, prevenció, curació i rehabilitació de la salut individual i col·lectiva de la població
que els correspon.
HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS DE PSIQUIATRIA: són unitats terapèutiques

d’hospitalització per a la compensació clínica de les situacions agudes i tenen, com a
objectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i el restabliment per al seu
retorn a la comunitat.
UNITAT HOSPITALÀRIA DE REHABILITACIÓ: són unitats hospitalàries que tenen, com a

objectiu prioritari, a més de la millora clínica, una funció rehabilitadora i de reinserció. Donen
serveis adreçats a persones amb trastorns mentals greus, sovint d’evolució subaguda o
crònica, en les que predominen els dèficits o inconvenients (handicaps) vinculats a la
malaltia i que comprometen greument el nivell d’autonomia del malalt.
HOSPITALITZACIÓ DE DIA. Atenció mèdica o d'infermeria programada per a pacients als

quals s'ha d'aplicar en un mateix dia tractaments, tècniques o altres serveis de suport, que si
no necessitarien hospitalització convencional. L'atenció d'hospital de dia es presta en
hospitals d'aguts, hospitals psiquiàtrics i centres sociosanitaris.
HOSPITALITZACIÓ A DOMICILI. Alternativa assistencial que permet de prestar un conjunt

d'atencions en el domicili dels pacients quan ja no necessiten d'una infrastructura
hospitalària, però encara precisen d'una vigilància continuada i d'assistència.
HOSPITAL DE DIA. Servei en els hospitals de la xarxa hospitalària d'utilització pública

(XHUP) per prestar atenció mèdica o d'infermeria, en un mateix dia, per aplicar determinats
procediments diagnòstics o terapèutics reiterats.
HOSPITAL DE DIA PSIQUIÀTRIC. Adreçats a pacients amb descompensacions

psicopatolòpgiques que tenen necessitat d’atenció intensiva i continuada, en règim
hospitalari i que no precisen hospitalització total. Distingim
− Hospital de dia vinculat a hospitalització d’aguts: l’objectiu fonamental és el

d’escurçar el temps d’hospitalització total o ser una alternativa a l’hospitalització total.
− Hospital de dia en la comunitat: adreçats a pacients per als que, a més de la millora
clínica i atenció terapèutica, la seva inserció en l’àmbit comunitari ha de possibilitar la
funció rehabilitadora i de reinserció social i familiar.
REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA DE SALUT MENTAL. Unitats adreçades al tractament

dels símptomes, dèficits i handicaps vinculats a la malaltia mental greu, facilitant o
possibilitant el manteniment en la comunitat.
Distingim dos nivells d’actuació:
− Ambulatòria: serveis de rehabilitació comunitària.
Pàg. 37
− Residencial: unitat residencial de rehabilitació i reinserció comunitària. Té com
objectiu prioritari oferir un lloc de vida on s’efectuï la rehabilitació i la reinserció, per
als pacients amb dèficits importants que requereixen atenció perllongada en el
marc d'un context pròpiament sociosanitari, donada la seva vulnerabilitat i fragilitat
psicopatològica, que no permeten la seva integració a residències pensades
exclusivament com suport social i d'habitatge. Aquestes unitats residencials han
d'ésser de dimensions reduïdes i poden estar físicament en la comunitat o en un
entorn de serveis psiquiàtrics.
HOSPITAL DE DIA SOCIOSANITARI. Servei d'assistència interdisciplinària, de predomini

sanitari, on el pacient amb malalties i incapacitats físiques o psíquiques acudeix durant el dia
per rebre tractament integral i retornar després al seu domicili. El tractament comprèn des de
les cures d'infermeria i administració de medicació, la reeducació motriu pròpia de la
fisioteràpia i l'ergoteràpia, fins a les diverses modalitats de treball intel·lectual i corporal:
teràpia ocupacional, psicoestimulació, orientació a la realitat i teràpia recreativa.
HOSPITAL GENERAL D’AGUTS. són unitats d’hospitalització terapèutiques que tenen com
a objectiu la compensació clínica de les malalties o descompensacions agudes severes i
tenen, com a objectiu prioritari, la millora o remissió simptomàtica del pacient i el
restabliment per al seu retorn a la comunitat. Són els centres sanitaris on es dedica la
majoria de recursos a l'hospitalització general aguda que en alguns casos inclou també
l'atenció psiquiàtrica. Aquest tipus d'hospitalització es presta, a Catalunya, a la xarxa
hospitalària d'utilització pública (XHUP).
HOSPITAL DE REFERÈNCIA. Recurs d'internament destinat a resoldre la pràctica totalitat

dels problemes de salut susceptibles de curació i millora, excepte aquells que requereixen
recursos tecnològics de cost molt elevat o una pràctica altament especialitzada. És un tipus
d'hospital general d'aguts.
HOSPITAL GENERAL BÀSIC. Recurs d'internament que dóna resposta completa a la

demanda habitual de la població. És un tipus d'hospital general d'aguts.
OFICINA DE FARMÀCIA. Establiment sanitari dirigit per professionals farmacèutics on

s'adquireixen, s'elaboren, es controlen, es dispensen medicaments i se'n facilita informació.
A més, s'hi duen a terme tasques d'atenció farmacèutica relacionades amb la salut pública,
com ara la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
PADES (PROGRAMA D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA-EQUIPS DE SUPORT). Unitat funcional

que té com a objectiu influir en la qualitat assistencial, oferir atenció continuada al si de la
comunitat, ser un element de suport per als professionals de l'atenció primària i per a les
unitats bàsiques d'assistència social i servir de connexió entre els diferents recursos
assistencials. Estan constituïts com a mínim per un metge, dos o tres infermers i un
treballador social. Realitzen atenció directa especialitzada als pacients, a petició dels
professionals de l'atenció primària sanitària i social, de comú acord amb aquests.
PRESTACIÓ Activitat, dins l'àmbit del sistema sanitari, a la qual tenen dret, els usuaris
acreditats per una entitat finançadora segons el nivell de cobertura convingut.
PREU DE REFERÈNCIA. Quantitat màxima que el servei sanitari públic finança de les
presentacions d'especialitats farmacèutiques incloses en cadascun dels conjunts homogenis
que es determinin. S'entén com a conjunt homogeni un grup de medicaments amb el mateix
Pàg. 38
principi actiu, dosi i presentació que han demostrat ser bioequivalents entre si. Aquest
sistema també és aplicable a altres tipus de prestacions (transport, ortoprotesi,...).
REGIÓ SANITÀRIA. Demarcacions territorials en què s'ordena el CatSalut i que equivalen a

les àrees bàsiques de salut previstes a la Llei general de sanitat, les quals es delimiten
atenent a factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, laborals, epidemiològics,
culturals, climàtics, de vies i mitjans de comunicació homogenis, com també a les
instal·lacions sanitàries existents, tenint en compte l'ordenació territorial de Catalunya.
SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA PARCIAL. Recurs que presta atenció

multidisciplinària als pacients amb trastorns mentals que requereixen d'un tractament
terapèutic i/o rehabilitador intensiu, que poden mantenir els vincles amb la comunitat i la
família durant el procés terapèutic i/o rehabilitador intensiu i que també el poden mantenir
amb la comunitat i amb la família durant el procés terapèutic. Actuen també com a servei
complementari per a l'externament i reinserció plena dels pacients en el seu medi familiar.
SERVEI D’HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA DE SUBAGUTS. Recurs assistencial

adreçat a la població amb trastorns mentals amb possibilitat d'evolució crònica que va
acompanyat sovint d'una problemàtica sociofamiliar. Els pacients que es tracten són d'una
alta complexitat clínica, amb desestabilització psicosocial important i requereixen d'una
atenció especialitzada, en règim d'internament, de durada mitjana.
TARJETA SANITÀRIA INDIVIDUAL (TSI). Document individual, identificatiu i acreditatiu, de

les persones assegurades del CatSalut, per accedir als serveis sanitaris als quals tenen dret.
UNITAT FUNCIONAL INTERDISCIPLINÀRIA SOCIOSANITÀRIA. Unitat de valoració de

pacients ingressats en hospitals d'aguts o en hospitals psiquiàtrics. Segons la tipologia de
pacients que atenen, podem distingir diferents tipus d'UFISS:
 UFISS de geriatria, destinada a atendre pacients geriàtrics.

 UFISS de cures pal·liatives, destinada a atendre pacients en fase terminal.
 UFISS respiratòria, destinada a fer el seguiment de pacients amb malaltia respiratòria
crònica.
 UFISS de deteriorament cognitiu, destinada a fer l'avaluació funcional, el diagnòstic, el
registre i el seguiment a llarg termini de pacients amb patologies que cursen amb
deteriorament cognitiu, com ara la demència.
 UFISS mixta, destinada a valorar pacients que han de ser donats d'alta d'hospitals
d'aguts per a un possible ingrés en centres sociosanitaris i ubicada físicament en
aquests centres. Aquestes UFISS valoren tant pacients de geriatria.
UNITAT DE LLARGA ESTADA. Estructura d'hospitalització sociosanitària que té per funció

el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions i també
de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat
incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d'aconseguir la màxima autonomia que
permeti la situació del malalt. Dins d'aquestes unitats s'inclou l'atenció a persones amb
demència avançada i amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic.
UNITAT DE MITJA ESTADA – CONVALESCÈNCIA. Estructura d'hospitalització

sociosanitària que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat
afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans
amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés
quirúrgic. traumatològic o mèdic, prèviament tractat en fase aguda.
Pàg. 39
UNITAT DE MITJA ESTADA – CURES PAL·LIATIVES. Estructura d'hospitalització
sociosanitària que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb
càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de símptomes i
el suport emocional al malalt i a la seva família són els objectius que ha de perseguir la
unitat.
XARXA SANITÀRIA D'UTILITZACIÓ PÚBLICA. Conjunt de centres, serveis i professionals

que garanteixen l'assistència sanitària a la població de Catalunya i el finançament dels quals
és públic.
XARXA DE CENTRES, SERVEIS I ESTABLIMENTS SOCIOSANITARIS D'UTILITZACIÓ

PÚBLICA DE CATALUNYA. Conjunt de centres, serveis i establiments que presten serveis
d'atenció sociosanitària per compte del CatSalut i que tenen com a finalitat última la millora
de la qualitat de vida dels usuaris d'aquests serveis. (Actualment els proveïdors s'estan
acreditant per formar-ne part)
XARXA DE CENTRES, SERVEIS I ESTABLIMENTS DE SALUT MENTAL D'UTILITZACIÓ

PÚBLICA DE CATALUNYA. Conjunt constituït pels centres, serveis i establiments que
presten serveis de salut mental per compte del CatSalut. Aquesta xarxa ha de garantir la
continuïtat assistencial i ha de permetre assolir un model d'atenció interdisciplinàri i
intersectorial amb la participació d'altres serveis sanitaris i recursos socials i educatius, en el
qual es prioritzi l'atenció i la reinserció a la comunitat i es tinguin en compte les necessitats
dels pacients i de les seves famílies.
(Actualment els proveïdors s'estan acreditant per formar-ne part)
XARXA HOSPITALÀRIA D’UTILITZACIÓ PÚBLICA (XHUP). Conjunt de centres, serveis i

professionals d'àmbit hospitalari que garanteixen l'assistència sanitària especialitzada a la
població de Catalunya i el finançament dels quals és públic.
Pàg. 40
INTERPRETACIÓ DE TEXTS MÈDICS I SANITARIS: EXERCICIS
PRÀCTICS
Interpretació del llenguatge en els informes mèdics i d’exploracions

complementàries.
Anàlisi de notícies sobre temes sanitaris a la premsa no especialitzada:

detecció d’errors.
Pàg. 41
ANNEXOS
Pàg. 42
Etimologia dels termes mèdics
TERME TIPUS SIGNIFICAT EXEMPLES

Negació, falta
a- adv. afasia, afonia,
carència
acidus adj. àcid acidosi
adenitis, adenoides, adenoma,
Adén subst. glándula
adenopatia
Greixós, que fa
Adiposus adj. referència al teixit adiposis
greixós
Aér subst. aire aerobi, aerofàgia
Portar, conduir
Ágo nom./v. Agonista, antagonista,
(que condueix a), (actor)
Agorá subst. plaça, mercat agorafòbia
percepció sensorial
Aísthesis nom./v Anestèsia, parestèsia
(percebre)
Aitía subst. causa etiologia

extrem, que està al cim acrocefàlia, acromegàlia, acromion,
Ákros subst.
(punt culminant) acropàquia
Albumina subst. clara d’ou albuminosi, albuminuria
analgesia, analgésico, artralgia,
Álgos subst. dolor mialgia, neuralgia, odontalgia,
otalgia
Amaurós adj. que no brilla amaurosis
Ámnios subst. membrana del fetus amniocentesi, amnios, amniòtic
Amygdále subst. ametlla amígdala, amigdalitis
anabolismo, anafilaxia, anàlisi,
Cap amunt, per complert,
Aná prep. anamnesi, anastomosi, anatomia,
de nou
aneurisma
Anér subst. masculí androfobia, andrògen, andrologia
angiologia, angioma, angiomatosis,
Angeîon subst. vas (sanguini)
linfangitis,
Corvat (enganxar,
Ánkylos nom./v. Anquilodactilia, anquilosis,
adherir)
Anthéo verb crèixer, florir exantema
Ánthropos subst. home misantropia
antagonista, antígen, antihelmíntic,
Antí prep. front a, contra
antipirètic, antisèpsia, antitèrmic
a partir de, lluny de,
Apó prep. apòfisi, aponeurosi, apoplexia
sense
Arákhne subst. aranya aracnoides
Pàg. 43
Arkhé subst. inici menarquia
Árthron subst. articulació artralgia, artritis, artropatía, artrosis
Âsthma subst. panteix asma
Atlas, déu que aguanta
Átlas subst. atlas
el cel
Audio verb Sentir (oïda) audífon, audiograma
mateix, igual (que actua autism, autoclu, autoingert,
Autós adj.
per si mateix) automatisme, autopsia
Áxon subst. eix axó
Basileús subst. rei (reial) basílica (vena)
bioètica, biofísica, biología, biopsia,
Bíos subst. vida
bioquímica, aerobi, microbi
Blénnos subst. mucositat blenorragia, blenorrea
Blépharon subst. parpella blefaritis, blefaroplastia,
anabolisme, catabolisme, embòlia,
Bol nom./v. llançament (llançar)
èmbol, metabolisme
Boúlomai verb Voler, desitjar abúlia
Boûs subst. Bou, vaca bulímia
bradicardia, bradicinèsia, bradilalia,
Bradys adj. lent
bradipsíquia
curt (braç o part més braquicèfal braquidactilia,
Brakhys adj.
curta) braquiocefàlic, braç
broncocele, bronconeumònia,
Brónkhion subst. bronqui
bronqui, bronquitis
Bryo verb brotar embriologia, embrió
Coniunctiva subst. conjuntiva conjuntivitis
Córtex subst. corna neocórtex, paleocórtex
Coxa subst. cadera coxàlgia
Dákryon subst. llàgrima dacriocistitis, dacriostenosis
Dáktylos subst. dit anquilodactilia, braquidactilia
lletra delta (de forma
Délta subst. deltoides
triangular)
Dêmos subst. poble endèmia, epidèmia, epidemiologia,
Déndron subst. àrbre dendrita
dermatitis, dermatología, dermis,
Dérma subst. pell, capa epidermis, esclerodermia,
xeroderma
dos, dues vegades
di- adv. dimorf, dicotiledoni
(bessó)
diabetis, diàfisi, diaforesi, diafragma,
a través de, diferència,
Diá prep. diagnosi, diagnòstic, diàlisi, diarrea,
separació
dioptria, diuresi, diurètic, hemodiàlisi
Diplo- adj. doble diploide, diplopia
Dípsa subst. Sed Dipsomania, polidípsia
Dolikhós adj. llarg dolicocèfal, dolicoduodè,
Pàg. 44
Drómos subst. carrera Pròdrom, síndrome
Drépanon subst. falç drepanocitosi
Duodeni subst. de dotze (dits) duodenitis, duodè
Dynamis subst. força Adinàmia, dinamisme
disartria, disenteria, disestèsia,
disfàgia, disfàsia, disfonia, dislèxia,
Dys adv. dificultat
dismenorrea, díspnea, displàsia,
distòcia, distròfia, disúria
adenoides, aracnoides, coracoides,
Eidés adj. que té aspecte de cuboides, deltoides, diploide, ,
esfenoides, sarcoidosis, sigmoides,
Eiléo verb liar, retorçar íleum
eccema (eczema), eclàmpsia,
ectopia, equímosi, exantema,
Ek prep. Des de, fora (extern) bronquiectàsi, --ectomía,
(gastrectomía, histerectomía,
lobectomía, mastectomía)
Ekhó subst. soroll, eco ecografia, ecolalia
electrobiologia, electrocardiografia,
Àmbar (s’usa en relació
Élektron subst. electroxoc, electrode,
a l’electricitat)
electroencefalograma
Eméo verb vomitar emètic, hematemèsi, hiperemèsi
endocardi, endocarditis, endocrí,
Endo adv. dins endògen, endometri, endometritis,
endoscòpia, endoteli
entèric, enteritis, enterocolitis,
Énteron subst. intestí disenteria, gastroenteritis,
mesenteri, parenteral
epidemiologia, epidermis, epífisi,
Epí prep. sobre
epistaxi, epiteli,
eritema, eritremia, eritrocitèmia,
Erythrós adj. vermell
eritròcit, eritropoesi, eritropoetina
Éthos subst. caràcter (ètica) bioètica
Eu- adv. Bé, correcte eucariota, eugenesia, eutanasia
Eurys adj. ample aneurisma
Exo adv. fora exocrí, exoftalmos, exògen
Ferrum subst. ferro ferropenia
Fungus subst. hongo Fungicida, antifúngic
Gála subst. llet galactorrea
gastràlgia, gastrectomia, gàstric,
Gastér subst. ventre, panxa
gastritis, gastroenteritis, epigastri
generació, "gon-" en
gènesi, genoma, gònada, gonorrea,
medicina moderna per
Gen- nom./v. agenèsia, andrògeno, carcinògen,
als òrgans sexuals
endògen, exògen, iatrogènic,
(nèixer, arribar a ser)
Gêras subst. vellesa (vell) geriatria, gerontologia,
Glotis, diglòsia, epiglotis,
Glôtta subst. llengua
macroglòssia
Pàg. 45
Gloutós subst. cul glúti
glicerol, glicòlisi, glicèmia, glucògen,
Glykys adj. dolç
glucosuria
Gnáthos subst. mandíbula prognatisme
agnòsia, diagnòsis, diagnòstic,
Gnosis nom./v. Coneixement, conèixer
patognomònic, prognòsi, pronòstic
Góny subst. genoll gonàlgia, gonartritis
agràfia, arteriografia, audiograma,
cardiografia, electrocardiograma,
Graphé subst. escriptura
ecografia, espermograma,
mamografia, radiografia
ginecologia, ginecomastia
Gyné subst. dona
andrògino, misoginia
hematemèsis, hematie, hematòcrit,
hematologia, hematoma, hematuria,
hemodiálisi, hemofilia, hemòlisi,
Haîma subst. sang hemoptisis, hemorragia,
hemorroide, hemostasia, anemia,
bacterièmia, glicèmia, isquèmia,
leucèmia, septicèmia, hiperlipèmia,
Halitus subst. alè halitosi
Haplós adj. simple, senmcillo haploide, haplopatia, haplopia
Hápto verb tocar sinapsi
Hélmins subst. cuc Helmintiasi, antihelmíntic
Hemi- adv. mig, semi- hemicrània, hemiplèjia, hemisferi
hepàtic, hepatitis, hepatologia,
Hêpar subst. fetge
hepatomegàlia
Heterotransplantament,
Héteros adj. Diferent, altre
heterosexual,
Hidrós subst. suor (suar) Anhidrosi, hiperhidrosi
Hólos adj. total holístic
Homós adj. igual homeopatia, homòleg, homosexual
Impulsar, posar en
Hormáo verb Hormona
moviment
hidrocefalia, hidrocele, hidròfil,
Hydro- subst. aigua
hidrofobia
Hipertensió, hiperglicèmia,
Hypér prep. sobre, por sobre de
hiperlipèmia, hipertèrmia
Hypnos subst. son hipnosi, hipnòtico
hipotàlem, hipotermia, hipòxia,
Hypó prep. Per sota de
adenohipófisis
Iatrogènic, foniatria, geriatria,
Iatrós subst. metge (medicina)
pediatria, psiquiatria,...
Ídios adj. propi, particular idiopatia, idiotip
Íkteros subst. groc ictericia, ictèric
Insertus nom./v. insertat injert
Ión subst. violeta iode
Pàg. 46
Îris subst. arco iris, halus, iris iris, iritis
Ísos adj. igual isocòria, isocrono, isomorf, isotònic
Isthmós subst. Pas estret, istme istme
Kakós adj. dolent caquèxia
cardiac, cardiologia, cardiopatia,
bradicàrdia, endocardi, endocarditis,
Kardía subst. cor (cardias)
miocardi, miocarditis, pericardi,
pericarditis, taquicàrdia
Karkínos subst. cranc carcinògen, carcinoma
Kau- adj. que crema (cremada) càustic, cauteritzar

Kéle subst. hèrnia, tumor Hidrocel·le, meningocel·le
amniocentesi, paracentesi,
Kéntron nom./v. Perforar, punxar
raquicentesi
cefalea, encefalitis, cefalorraquidi,
Kephalé subst. cap
encèfal, hidrocefàlia
Kéras subst. banya, còrnia queratina, queratitis, queratosi
cirurgia, cirurgià, quiròfan, quirúrgic,
Kheîr subst. ma
neurocirurgia
Kholé subst. bilis colecistitis, colèdoc
Khóndros subst. cartíleg condritis, condrología, condroma
Cromosoma, discromatopsia,
Khrôma subst. color
monocromo
Khrónos subst. temps crònic
Kíne- nom./v. moviment (moure’s) acinèsia, bradicinèsia
estar estirat, estar malalt
Klíno nom./v. clínic
(llit)
Kólon subst. colon colitis, colon, enterocolitis
Kólla subst Cola d’enganxar colàgen
Kraníon subst. cap Crani, hemicrània
Kryos subst. fred crioglobulina, crioteràpia
Kryptós adj. amagat criptorquidia
Kyanós adj. Blau fosc cianosis, cianòtic
Kyklos subst. cercle cíclic, ciclotimia
bossa, bufeta (estar cistectomia, cistitis, quiste,
Kystis nom./v.
gros) colecistitis, dacriocistitis, poliquístic
recipient (s’usa per citologia, citoplasma, eritròcit,
Kytos subst.
anomenar les cèl·lules) fagocit, leucòcit, limfòcit, trombòcit
analèptic, catalèpsia, epilepsia,
lab-/lep- nom./v. agafar, prendre epileptògen, narcolèpsia,
organolèptic
alàlia, bradilàlia, dislàlia, ecolàlia,
laliá subst. parla
taquilàlia
laringe, laringitis, laringologia,
lárynx subst. laringe
laringoscopia, laringotomia
leukós adj. blanc leucèmia, leucòcit, leucodèrmia,
Pàg. 47
leucopènia
limós subst. Fam, gana bulímia
lípid, lipodistròfia, lipoma,
lípos subst. greix
hiperlipidèmia
litiasi, litotomia, litotricia, cistòlit,
líthos subst. pedra
coprolit, criptòlit, sialolit
Lobós subst. lóbul lobectomia, lóbul
Paraula, raonamnet, biologia, dermatologia, dislèxia,
Lógos nom./v.
estudi ciència. estomatologia, fisiologia, ....logia
Lordós adj. corbat lordosi
lisi, lisosoma, lisozima, anàlisi,
descomposició, lliberació
ly- verb ansiolític, citòlisi, diàlisi, hemòlisi,
(alliberar, descomposar)
paràlisi
Lympha subst. limfa limfa, limfangitis, limfòcit
Makrós adj. gran macroglobulina, macroglòssia,
Malakós adj. tou malàcia, osteomalàcia
mania, manicomi, dipsomania,
Manía subst. bogeria
megalomania, toxicomania
Mastós subst. mamella mastectomia, mastitis, ginecomàstia
megalòcit, megalomania,
Mégas adj. gran acromegàlia, esplenomegàlia,
hepatomegàlia
melanina, melanòcit, melanoma,
Mélas adj. negre
melanosis, melanúria, melena
mes, lluna menàrquia, menisc, menopausa,
Mén subst.
(menstruacions) amenorrea, dismenorrea,
meninge, meningitis, meningocel·le,
Mêninx subst. membrana, meninge
meningococ
metabolisme, metacarp,
Metá prep. després de, més enllà de
metamorfosis, metàstasi, metatars
Métra subst. matriu metrorràgia, endometri, endometritis
perímetre, termòmetre
Métron subst. mesura
esfigmomanòmetro
Mikrós adj. petit microbi, microscopi, microtomo,
Mîsos subst. odi misantropia, misoginia
Mnêma subst. record amnèsia, anamnesi
Mónos adj. únic monòcit, monocrom, monodèrmic,
Morfeo subst. divinitat del son morfina, morfinomania
Morfologia, amorf, dimorf, isomorf,
Morphé subst. forma
metamorfosi, dismorfofòbia
mielitis, mieloma, mielopatia,
Myelos subst. medula
osteomielitis, poliomielitis
Mykes subst. fong Micosis, estreptomicina
Myo verb Fer l’ullet, tancar l’ull miopia, miosi

Mys subst. múscul miàlgia, miastenia, miocardi,
Pàg. 48
miocarditis, mioma
Nékron subst. cadàver necrofilia, necròpsia, necrosi
neocórtex, neoencèfal, neogènesi,
Néos adj. nou
neoplàsia
Nephrós subst. ronyo nefrític, nefritis, nefrosi
neuràlgia, neurastènia, neuritis,
neurobiologia, neurocirurgia,
Neûron subst. nervi (tendó)
neurologia, neurona, neurosi,
aponeurosi, polineuritis
Nósos subst. malaltia nosologia, zoonosi
Odós subst. camí eisòdic, electrode, període
Odoús subst. dent odontàlgia, odontologia, ortodoncia
Odyne subst. dolor acrodinia, anodí,
oligocitèmia, oligofrènia,
Olígos adj. escàs
oligospermia
Ónkos subst. massa oncologia
Ónyx subst. ungla onicofagia, onicomicosis
autopsia, biòpsia, dioptria, diplopia,
Op- nom./v. de la vista (veure) miopia, necròpsia, discromatòpsia,
hipermetropia
oftàlmic, oftalmologia, exoftalmos,
Ophthalmós subst. ull
xeroftalmia
Órkhis subst. testicle Orquitis, criptorquídia, monorquidia
ortodoncia, ortopròtesi, ortopedia,
Orthós adj. recte, dret
ortostàtic
osteítis, osteologia, osteoma,
Ostéon subst. òs osteomalacia, osteomielitis,
osteopatia, osteotomia, periosti
uremia, urèter, uretra, uretritis,
albuminúria, anúria, diuresis,
Ouréo verb orinar (urèter, uretra)
diurètic, enuresi, glucosúria,
hematúria, poliúria,disúria
otàlgia, otitis, otologia, otoscopi,
Oús subst. oïda, orella
paròtida, parotiditis
Paîs subst. nen (educació) pediatria, ortopedia
panadenopatia, pandèmia,
Pân adj. tot, cadascun
panmielopatia
paracentesi, paràlisi, paranoia,
paraplèjia, paràsit, parasitosi,
Pará prep. al llarg de, al costat de
parenteral, parèsia, parestèsia,
paròtida, parotiditis,
patogenia, patognomònic,
adenopatia, artropatia, cardiopatia,
Páthos subst. Patiment, sentiment
empatia, fisiopatologia, homeopatia,
osteopatia, psicopatia,
citopènia, eritropènia, ferropènia,
Penía subst. carència, pobresa
leucopènia, trombocitopènia
Perí prep. Al voltant de pericardi, pericarditis, pericolitis,
Pàg. 49
perímetre, període, peritoneu,
peritonitis
Fagocit, aerofagia, coprofagia,
-phagia nom./v. menjar disfagia, esòfag, macròfag,
onicofagia
Phárynx subst. faringe faringe, faringitis
Phléps subst. vena flebitis, tromboflebitis
acrofòbia, agorafòbia, androfòbia,
Phóbos subst. temor
claustrofòbia, fotofòbia
Phoné subst. so articulat afonia, audífon, disfonia
Phôs subst. llum Fotoal·lèrgia, fotofobia, fototoxicitat
Phrén subst. ment esquizofrènia, idiofrènia, oligofrènia,
Phthísis nom./v. Consumir-se tisis
fisiologia, fisiopatologia, fisioteràpia,
formació, natura (crèixer) fitosanitari, fitoteràpia, apòfisi,
Phy- nom./v.
(vegetal) biofísica, diàfisi, epífisi, hipòfisi,
símfisi
Phylax subst. guardar Anafilàxia, profilàctica, profilaxi
Phylon subst. raça, estirp Filogènia, hemofilia
Plasma, aplàsia, blefaroplàstia,
Plas- verb moldejar citoplasma, displàsia, hiperplàsia,
neoplàsia, rinoplàstia
Apoplexia, hemiplègia, paraplègia,
Pleg- nom./v. atac (colpejar)
tetraplègia
pleura, pleuritis, pelurodinia,
Pleurá subst. costat, flanc
paquipleuritis
neumoconiosi, neumogàstric,
respirar (respiració)
Pnéo nom./v. neumologia, neumònia, neumotòrax,
(pulmó)
apnea, bronconeumònia, díspnea
Poiéo verb fer, fabricar eritropoesi, eritropoetina
de varis colores,
Poikílos adj. poiquilòcit, poiquilodèrmia
abigarrat
Poliós adj. gris polioencefalitis, poliomielitis, poliosi
polidípsia, polifàgia, polimorf,
Polys adj. molt, numerós, freqüent
polineuritis, pòlip, poliquístic, poliuria
Porphyreos adj. de color porpra porfina, porfiria, porfirina, porpra
Pósos adj. quant posologia
Poús subst. peu podagra, pododínia, podologia
pròdrom, profilàctica, profilaxi,
Pró prep. Davant, a favor de prognatisme, prognosi, pronòstic,
pròstata, prostatitis
Proktós subst. anus proctologia, proctoscòpia
psicofàrmac, psicologia, psicopatia,
Psykhé subst. ànima psicosi, psique, psiquiatria,
bradipsíquia
psicroàlgia, psicroestèsia,
Psykhrós adj. fred
psicrofòbia, psicroteràpia
Pàg. 50
Ptôsis subst. caiguda (caure) Ptosis, símptoma
Ptyo verb escopir (saliva) ptialina, ptialisme, hemòptisi
piogènia, piorrea, pus, criptopiosi,
Pyon subst. pus
empiema, hipopion
pirògen, pirèxia, pirosi, antipirètic,
pyr subst. foc (febre)
apirèxia
radius subst. radi, raig radiografia, radiologia, radioscòpia
raquiàlgia, raquicentesi, raquis,
rhákhis subst. Columna vertebral
raquitisme, cefalorraquidi
rhís subst. nas rinitis, rinoplàstia, rinoscòpia
rhythmós subst. cadència, ritme arrítmia, biorritme
broncorràgia, hemorràgia,
-rragía nom./v. fluxe violent (trencar)
leucorràgia, menorràgia, metrorràgia
reuma, reumàtic, reumatisme,
broncorrea, diarrea, esteatorrea,
-rroía nom./v. fluxe (fluïr) galactorrea, gonorrea, hemorroide,
leucorrea, otorrea, piorrea,
seborrea, amenorrea, dismenorrea
sucre (terme d’origen
Sákkhar subst. sacarina, sacarosa
sànscrit)
Sarcocel·le, sarcoidosi, sarcolema,
Sárx subst. carn
sarcoma, sarcòtic
sepsi, septicèmia, sèptic, antisèpsia,
Septós adj. que pudreix
asèpsia
Síderos subst. ferro siderosi
Skhízo verb dividir esquizofrènia, esquizoide
Skirrós adj. dur (tumor) cirrosi, escirrus
esclerodèrmia, esclerosi,
Sklerós adj. dur
escleròtica, arteriosclerosi
Skoliós adj. tortuós, retorçat escoliòmetre, escoliosi
cistoscopi, endoscòpia, estetoscopi,
Skopéo verb mirar detingudament laparoscòpia, laringoscòpia,
microscopi, oftalmoscopi, otoscopi
Somàtic, cromossoma, leptosomia,
sóma subst. cos
lisossoma, trissomia
sphygmós verb pols (palpitar) esfigmomanòmetre, esfigmòmetre
splén subst. melsa esplènic, esplenomegàlia
spóndylos subst. vèrtebra espondilitis, espòndil, espondilosis
estadio, èstasi, diàstasi, fungistàtic,
estar o col·locar de peu,
sta- nom./v. hemostàsia, hemostàtic, metàstasi,
detenir
ortostàtic, pròstata, prostatitis
Staphylé subst. gotim de raïm estafilo-, estafilococ, estafiloma
Stéllo nom./v. equipar, enviar, apretar diàstole, peristàltic, sístole
Stenós adj. estret, prim estenosi
Stêthos subst. pit estetoscopi
Sthénos subst. vigor, força astènia, miastènia, neurastènia,
Pàg. 51
Stígma subst. punt, marca estigma, astigmatisme
estoma,estómac, estomatitis,
Stóma subst. boca
estomatologia, anastòmosi,
simbiosi, simpatia, simpàtic,
sinapsi, sinartrosi, síncop, síndrom,
Syn prep. amb, unió
sinèquia, sinèrgia, sinestèsia,
símfisi, síntesi, símptoma, sístole
Tag- nom./v. ordenar (ordre, formació) Taxonomia, atàxia
Takhys adj. ràpid taquicàrdia, taquipnea, taquilalia
Tele- adv. lluny telencèfal, telepatia
Télos subst. fi (incomplert) Atel·lèctasi
Tétra- adv. quatre tetralogia, tetraplègia
Thálassa subst. mar talassèmia, talassoteràpia
Thánatos subst. mort eutanàsia
Col·locació (col·locar,
The- nom./v. diàtesi, pròtesi, síntesi
dipositar) (col·locat)
terapeuta, terapèutica, teràpia,
Therapeía subst. cura, tractament crioteràpia, fisioteràpia, helioteràpia,
psicoteràpia, quimioteràpia
termògen, termòlisi, termòmetre,
Thermós adj. calent
antitèrmic, hipertermia, hipotermia
toràcic, toracoplastia, tòrax
Thórax subst. tòrax
hidrotòrax, mesotòrax, neumotrax
Thrix subst. pèl triconosis
trombus, tromboangitis, trombòcit,
Thrómbos subst. coàgul trombocitopènia, tromboflebitis,
trombosi
Thymós subst. volunta ciclotímic, distímia, lipotimia
tocologia
Tókos nom./v. Part, fill
distòcia, oxitòcic, oxitocina
tomografia
anatomia, ectomia, episiotomia,
laparotomia, laringotomia,
Tomé nom./v. tall (tallar) microtomo, osteotomia,
traqueotomia,
histerectomia, lobectomia,
mastectomia
tenesme, tétanos, tònic, to
atonia, hipertonia, isotònico,
ton-/ta- nom./v. tensió (extendre)
peritoni, peritonitis, angiectàsia,
bronquièctasi
Tópos subst. lloc Tòpic, ectopia
tòxic, toxicogènic, toxicologia,
Toxiké adj. arte d’enverinar toxicomania, toxina
fototoxicitat
Trakhys adj. áspre, rugós tracoma, tràquea, traqueotomia
Traûma subst. ferida trauma, traumatisme
Pàg. 52
Tri- subst. tres tríada, trisomia
Trophé nom./v. nutrició (alimentar, criar) tròfic, atrofia, distrofia, hipertrofia
canvi, gir (girar, donar la
Trópos nom./v. ectropion, entropion
volta)
vita subst. vida Vitamina, avitaminosis
Xanthós adj. groc xantoma, xantòpsia, xantosi
Xerós adj. sec xarampió, xeroderma, xeroftalmia,
Zôon nom./v. ser viu, animal (viure) Zoonosi, espermatozoide
Pàg. 53
Principals prefixos i sufixos segons origen
PRINCIPALS PREFIXOS GRECS
a, an - privació: aclorhidria, afàsia, anaerobi, analgèsic

ana - de nou: anamnesi, anastomosi
anti - contra: antiemètic, antídot, antisèpsia
apo - separació, derivació: apocrí, apòfisi, aponeurosi
dia - a través de: diagnòstic, diafragma, diarrea, diàfisi, diàlisi
dis - dificultat: disfàgia, díspnea, dislàlia, distròfia, disúria
ecto - fora de, exterior: ectoderma, ectòpic, ectoparàsit
endo - dins, part interna: endocardi, endògen, endoteli
epi - sobre: epidermis, epidèmia, epífisi, epidídim
eu - bé, normal, bo: eufòria, eugènesia, eutanàsia
exo - per fora, extern: exoftalmos, exògen
hemi - meitat: hemisferi, hemiplègia, hemicrània, hemicolectomia
hiper - augment, excés: hipertrofia, hipertonia, hiperglicèmia.
hipo - disminució o posició baixa: hipoclorhidria, hipocondri
iso - igual: isotèrmic, isogènic, isòtop, isotònic
meta - canvi, successió: metamorfosi, metafase, metacarp
neo - nou: neoplàsia, neoformació, neologisme
oligo - poc: oligospèrmia, oligúria, oligofrènic
orto - recte, directe: ortopedia, ortodòncia
pan - tot: pancarditis, pangastritis, pandèmia, panhipopituitarisme
pen - escassetat, pobresa: citopènia, leucopènia, linfopènia
para - proximitat: paràsit, paratiroides, parametri, paranormal
peri - al voltant de: periarticular, perifèric, pericardi
poli - molt: policitèma, polidípsia, polimenorrea, poliuria
pro - anterior: pronòstic, prodrom
sin - idea de conjunt, simultani: síndrome, sincrònic.
PRINCIPALS PREFIXOS LLATINS
ab, abs - separació: abscés, abstemi

ad - aproximació, addició: adducció, adsorció,
ante - anterior, en front: anteflexió
co, con - companyia: co-autor, congènere, col·lateral
contra - oposició: contraceptiu, contralateral
de, des - sentit contrari, separació: desinfecció, degeneració, denervació, desensibilització
en - introducció, canvi d’estat, revestiment: incarcerar (hèrnia), enverinar, envoltar
ex - cap a fora: exfoliativa (citologia), exsudat
in - introducció, cap a dins: intubació, invaginació
inter - posició intermedia, reciprocitat: intersexualitat, interacció
intro - cap a dins: introversió, introspecció
Pàg. 54
per, peri - durant, a través: peroperatori, perioral
pos, post - després, de seguida: posoperatori, posmortem
pre - antecedent, posició anterior: precoma, prefrontal
pro - cap endavant (no confondre amb el prefix grec que vol dir anterior): pronació, protrusió
re - repetició, tornada, intensitat: repolaritzar, reflux, reforçar
retro - darrera, cap endarrera: retroperitoni, retroversió, retroalimentació
semi - parcialment, incomplet: semicercle
sobre, super, supra - posició superior, intensitat: suprapúbic, superinfecció, sobredosi
sub - posició inferior, acció incompleta: subconscient, subagut, subliminar
trans - a través, més enllà: transmural, transaminasa, transexual
PRINCIPALS SUFIXOS GRECS
asa - enzim: amilasa, lipasa, fosfatasa, transaminasa

gen - que genera o provoca: carcinògen
gènic - causat per o relacionat amb: carcinogènic
ia - qualitat, ciència infermeria, cardiologia
isme - dolència, sistema, creença: alcoholisme, botulisme, vitalisme
iasi - dolència causada per un germen o paràsit: amebiasi, hanseniasi
itis - inflamació: apendicitis, gastritis, cistitis, miositis
oïde - en forma de, semblant a: mastoïde, esfenoïde, esquizoïde
oidal - en relació amb el corresponent acabat amb oïde
oma - tumor: mioma, carcinoma, sarcoma
osi - dolència no inflamatòria o degenerativa: artrosi, dermatosi
PRINCIPALS SUFIXOS LLATINS
al < -ale - adjectius: arterial, mental, nasal, sexual

ança, ancia < antia - substantius: balança, criança, ambulància
à, al < -anus - adjectius: cranial, microbià
ant, ent < - arrel temàtica + sufix -nte: substantius i adjectius: acidificant, calmant, expectorant,
absorbent, emolent
ari, a< -arius - substantius i adjectius: protozoari, coronària, urinàri
àtic <- aticum - adjectius: pancreàtic, profilàctic, simptomàtic
ció < -tione - substantius: dissecció, hidratació, pigmentació
tat < -tate - substantius: fertilitat, mentalitat
ent, lent < -(l)entu – adjectius: incruent, purulent
esa < -itia - substantius: flaquesa, puresa
iu < -ivus - adjectius: nutritiu, regeneratiu, supuratiu
í < -inu - substantius i adjectius: intestí, mediastí, masculí
ment, a < -mentu, a - substantius: medicament, patiment,
ós < -osus - adjectius: aquós, infecciós, edematós, membranós
ura < -ura - substantius: comissura, estatura, fissura, sutura
Pàg. 55

Apunts Curs Terminologia Mèdica I Sanitària

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Curs Terminologia Mèdica I Sanitària

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLIBRE D'APUNTS

© Unió Catalana d’Hospitals. 2004

INTRODUCCIÓ ................................ ................................ ....... 3

INTR ODUCCIÓ ALS TERMES M ÈDICS ................................ ...... 12

INTRODUCCIÓ ALS TERMES SANITARI S ................................ . 31

INTERPRETACIÓ DE TEX TS MÈDICS I SANITARI S: EXERCICIS

ANNEXOS ................................ ................................ ............. 42

El sistema sanitari a Espanya i Catalunya 1

La protecció de la salut, com a dret fonamental de la persona, és reconeguda als principals

L’evolució del sistema sanitari espanyol va lligada a la història i al desenvolupament de la

L’assistència sanitària de la Seguretat Social a l’estat espanyol, davant l’escàs

A Catalunya, existia, històricament, una deficient inversió de l’estat espanyol en

Les set característiques fonamentals del sistema sanitari són:

EVOLUCIÓ DE LA LEGISLACIÓ SANITÀRIA A ESPANYA i CATALUNYA

L’existència d’una realitat històrica diferenciada, basada en un sistema mixt i el canvi

Els trets característics de la llei es concreten en els següents nou punts:

• Es crea el Servei Català de la Salut (SCS) com a ens públic responsable de la

El SCS és l’encarregat de gestionar i d’ordenar la sanitat pública. La creació i el

Un dels objectius més importants del desplegament de la Llei d’Ordenació Sanitària de

A partir de l’aprovació de la LOSC, el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut

La separació de les funcions de finançament i provisió i el procés de diversificació de

Recentment el Servei Català de la Salut, aprofundint en la línia de separació de la funció de

1.- Regió sanitària Alt Pirineu i Val d’Aran.

2.- Regió sanitària Barcelona

3.- Regió sanitària Catalunya Central

4.- Regió sanitària Girona

5.- Regió sanitària Lleida

6.- Regió sanitària Tarragona

7.- Regió sanitària Terres de l’Ebre

• Terminologia mèdica bàsica.

• El llenguatge científic i tècnic: lèxic específic de l’entorn mèdic.

• L’ús de la terminologia mèdica. Thesaurus. Medical Subject Headings

1. Simplificació del llenguatge.

1. Simplificació del llenguatge.

Un altre exemple: el mielograma mostra pancitopènia, equival a dir "que l’examen de la

2. Precisió del significat de les paraules

3. Intercanvi científic entre persones de diferents llengües i cultures.

Per exemple: el terme esplenomegàlia significa "melsa augmentada de mida". La paraula es

Formació de termes mèdics

1.- A TRAVÉS DE LA PREFIXACIÓ I SUFIXACIÓ DE TERMES.

2.- TERMES MÈDICS D’ORIGEN GREC

3.- TERMES MÈDICS ORIGINARIS DEL LLATÍ

4.- TERMS MÉDICS FORMATS DE TEMES O RADICALS GRECS

Procés de formació de noves paraules

En les paraules compostes, s’ha de distingir entre el determinant i el determinat. El

Tipus sintètic – El determinant va al començament de la paraula. És la forma més freqüent.

Elements de les paraules: arrel, radical, tema, prefix, sufix.

Principals arrels d’origen llatí/grec

− Termes originaris del llatí vulgar.

Boca - de bucca, de boca. Va evolucionar a os, oris.  Grec. stóma, atos

− b- Termes originaris del llatí erudit.

Anus – d’anus, anell

− Termes originaris del grec adaptats a través del llatí:

Artèria - del Grec artería, adaptat en llatí arteria

− Termes originaris de traduccions llatines de paraules gregues:

− Termes d’origen onomatopeic:

Anomenem onomatopeies aquelles paraules que imiten sons. Exemple:

Garganta (gola) - de garg (soroll de fer gàrgares).

• Prefix: són elements o partícules que s’anteposen al radical, modificant el sentit de la

− Prefixos de nombre i mesura

− Prefixos de direcció i situació

− Sufixos adjectivals, indiquen pertinència o relació amb l’arrel de la paraula.

− Sufixos substantivals, s’afegeixen a l’arrel per indicar un nom, referent a una