INTRODUCCIÓ

L’entitat gestora és un òrgan que s’encarrega d’administrar per exemple

fons de pensions. Les Entitats Gestores porten els comptes dels qui no
estan autoritzats a operar directament a través de la Central d'Anotacions.

HISTÒRIA DE LA ENTITAT
L'inici: La Llei Dada d'accident de treball de 1 de gener de 1900.

Amb la Llei Data es comença a regular el concepte d'accident de treball,

que encara es manté en l'actualitat. Tot i que amb ell encara no s'estableix
un sistema de protecció com a tal, sinó un sistema de responsabilitat
empresarial davant de l'accident de treball.

Aquest és un mecanisme de responsabilitat objectiva en cas d'accidents

de treball del treballador.

Si passa aquest fet, l'empresari serà responsable de prestacions en cas

d'incapacitat temporal o permanent, assistència sanitària o mort.

L'assegurament d'aquests riscos és voluntari.

La segona fase: La creació progressiva de les assegurances socials

Per atendre aquestes situacions de necessitat dels treballadors, es van

creant assegurances aïllades, encara sense cap tipus de coordinació.
D’aquesta manera, la protecció que es concedeix s’atorga d’acord amb
l’activitat laboral desenvolupada pels ciutadans.

Mitjançant una Llei de 1932, l'assegurament esdevé obligatori.

L'empresari paga una prima per desplaçar la responsabilitat a l'entitat

asseguradora. Així, no només respon de les prestacions que sorgeixin de la
incapacitat o la mort del treballador, sinó que per assegurar el pagament,
s'imposa la idea d'obligatorietat de l'assegurança. Els gestors d’aquestes
assegurances són de l’àmbit públic.

Els tipus d'assegurances socials

El 1919 es promulga la Llei sobre el retir obrer, la primera norma de

jubilació i el 1947 es reorganitza a través de la creació del SOVI.
Amb posterioritat, el 1929 es crea l'assegurança de maternitat, la de
protecció de les càrregues familiars el 1938, la d'atenció dels riscos
derivats de malaltia comuna i accident no laboral el 1942), la de protecció
de la malaltia professional el 1947.

La darrera assegurança és l'atur forçós, que es crea el 1961.

La necessitat d'unificació de les assegurances socials

Des dels anys 40, hi ha una idea de necessitat d'unificació de les

assegurances socials a causa de la des protecció dels treballadors,
finalment es crea un sistema alternatiu de protecció el 1946.

Es tracta de les Mutualitats Laborals, un sistema de protecció paral·lel,

que atén els treballadors segons les diferents branques de producció. Així,
per exemple, un treballador pot accedir en el moment del cessament de la
seva activitat per edat a la pensió de jubilació del SOVI i al benefici
reconegut a la seva activitat concreta.

El 1959 es fa un nou pas en l'ordenació d'assegurances socials a través de

les anomenades Assegurances Socials Unificades.

Crear un sistema de Seguretat Social

S'organitza el 1963 mitjançant la publicació de la Llei de Bases de la

Seguretat Social a través de la qual es reorganitzen les entitats gestores i
les prestacions a fi d'eliminar-ne la duplicitat.

Des d'aquell moment, s'unifiquen les prestacions, així com la gestió, el

procediment, i el finançament.

La Llei de Finançament i Perfeccionament de l'Acció Protectora de 1972 va

intentar corregir els problemes financers existents, si bé va agreujar-los en
incrementar l'acció protectora, sense establir els recursos corresponents
que li van donar cobertura financera. Per això, no serà fins a la implantació
de la democràcia a Espanya, i l'aprovació de la Constitució, quan es
produeixin una sèrie de reformes als diferents camps que configuren el
sistema de la Seguretat Social.
En efecte, l'article 41 de la Constitució estableix que els poders públics
mantindran un règim públic de seguretat social per a tots els ciutadans
que garanteixi l'assistència i les prestacions socials suficients davant de
situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació, indicant
que l'assistència i les prestacions complementàries seran lliures.

La primera gran reforma es produeix amb la publicació del Reial Decret

Llei 36/1978, de 16 de novembre, que, en funció del que acorden els
Pactes de la Moncloa crea un sistema de participació institucional dels
agents socials afavorint la transparència i racionalització de la Seguretat
Social.

A la dècada dels vuitanta es van dur a terme una sèrie de mesures

encaminades a millorar i perfeccionar l'acció protectora en estendre les
prestacions dels col·lectius no coberts i donar més estabilitat econòmica al
sistema de la Seguretat Social. Entre aquestes mesures, cal esmentar el
procés d'equiparació gradual de les bases de cotització amb els salaris
reals, la revaloració de les pensions en funció de la variació de l'índex de
preus al consum, l'ampliació dels períodes necessaris per accedir a les
prestacions i per al càlcul de les pensions, la simplificació de l'estructura
de la Seguretat Social, l'inici de la separació de les funcions de
finançament, de manera que les prestacions de caràcter contributiu es
financessin a càrrec de les cotitzacions socials, mentre que les de
naturalesa no contributiva trobessin la seva cobertura financera en
l'ampliació general. Aquest procés permetrà la generalització progressiva
de l'assistència sanitària. En aquesta dècada, es crea la Gerència
d'Informàtica de la Seguretat Social per coordinar i controlar l'actuació
dels serveis d'informàtica i el procés de dades de les diferents entitats
gestores.

La dècada dels noranta va suposar una sèrie de canvis socials que han
afectat qüestions molt variades i que han tingut la seva influència dins del
sistema de Seguretat Social: canvis en el mercat de treball, més mobilitat,
incorporació de la dona al món. laboral, etc., que han fet necessari
adaptar la protecció a les noves necessitats sorgides.

El 1995 es va signar el Pacte de Toledo, amb el suport de totes les forces

polítiques i socials, que va tenir com a conseqüència canvis importants i
l'establiment d'un full de ruta per assegurar l'estabilitat financera i les
prestacions futures de la Seguretat Social.
La implantació de les prestacions no contributives, la racionalització de la
legislació de la Seguretat Social (dut a terme a través del nou text refós de
1994), la major adequació entre les prestacions rebudes i l'exempció de
cotització prèviament realitzada, la creació del fons de Reserva de la
Seguretat Social, la introducció dels mecanismes de jubilació flexible i
d'incentivació de la prolongació de la vida laboral, o les mesures de millora
de la protecció, en els supòsits de menor quantia de pensions, són
manifestacions dels canvis introduïts des de 1990 fins a la data, a l'àmbit
de la Seguretat Social.

Alhora, en els darrers anys la Seguretat Social també s'ha adaptat a

l'aparició de les noves tecnologies i als serveis per via telemàtica, amb el
naixement i desenvolupament de la pàgina web i la Seu electrònica i la
constant incorporació i optimització de serveis via Internet. En aquest
sentit, s'han rebut diversos premis a la pàgina web que recompensen el
treball realitzat, i seguim apostant per la millora contínua en els serveis
que s'hi ofereixen al ciutadà.

Com a recompensa a la tasca realitzada des dels seus orígens, tant la

Seguretat Social com els organismes que la componen han estat
guardonats amb diversos premis i reconeixements, que reconeixen i
consoliden la gran tasca social realitzada al llarg de la seva trajectòria.

INSTITUT NACIONAL DE LA S.S

Què és l’Institut Nacional de la Seguretat Social?
És una Entitat Gestora de la Seguretat Social, amb personalitat jurídica
pròpia, adscrita al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a
través de la Secretària d'Estat de Seguretat Social i Pensions, que té
encomanada la gestió i l'administració de les prestacions econòmiques del
sistema de la Seguretat Social, a excepció d'aquelles la gestió de les quals
estigui atribuïda a l'IMSERSO o serveis competents de les comunitats
autònomes, així com el reconeixement del dret a l'assistència sanitària,
amb independència que la legislació aplicable tingui naturalesa nacional o
internacional.

Quines competències té?

El reconeixement i el control del dret a les prestacions econòmiques del
Sistema de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva (sense
perjudici de les competències atribuïdes al SEPE en matèria de prestacions
per desocupació i a l'ISM relació amb el Règim Especial dels Treballadors
del Mar) :
 Jubilació.
 Incapacitat permanent.
 Mort i supervivència (viduïtat, orfandat, a favor de familiars i auxili
per defunció).
 Incapacitat temporal.
 Naixement i cura del menor.
 Risc durant l'embaràs i el risc durant la lactància natural.
 Cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu.
 Indemnitzacions econòmiques derivades de lesions permanents no
invalidants.
 Assegurança escolar.

- El reconeixement i control de les prestacions familiars (per fill o

menor acollit a càrrec; naixement o adopció de fill, en supòsits de
famílies nombroses, monoparentals i en els casos de mares
discapacitades; i per part múltiple) de modalitat no contributiva.
- El reconeixement i el control de la condició de persona assegurada i
beneficiària, ja sigui com a titular, familiar o assimilat, a efectes de
la seva cobertura sanitària.
En l'àmbit internacional, la participació, en la mesura i amb l'abast que se
li atribuïa pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en la
negociació i execució dels Convenis Internacionals de Seguretat Social, així
com la pertinença a associacions i Organismes internacionals.
- La gestió del Fons Especial de Mutualitats de Funcionaris de la
Seguretat Social.
- La gestió i el funcionament del Registre de Prestacions Socials
Públiques.
- La gestió de les prestacions econòmiques i socials de la síndrome
tòxica.
- La gestió ordinària dels seus recursos humans, en la mesura i amb
l’abast que determini el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i
Migracions.
- La gestió ordinària dels mitjans materials assignats a la missió.
La realització de totes les altres funcions que li estiguin atribuïdes
legalment o reglamentàriament, o li siguin encomanades pel Ministeri
d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.