C1 OPERACIONS ADMINISTRATIVES

I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
UD1: SISTEMA SANITARI ESPANYOL. EVOLUCIÓ I ORGANITZACIÓ
INTRODUCCIÓ

 Històricament,
l’individu s’ha
defensat de les
adversitats de la
vida (atur, malaltia,
invalidesa...)
mitjançant l’estalvi,
però aquesta
organització era
clarament
insuficient davant de
tots els possibles
riscos.
INTRODUCCIÓ

 Per pal·liar aquesta

situació, a l’edat
Mitjana s’organitzen
les confraries,
vinculades als gremis,
en les que mitjançant
les aportacions
econòmiques que
feien els seus
integrants, s’intentava
ajudar als altres
companys en situació
desfavorida.
INTRODUCCIÓ

 Aquestes institucions
van millorant la seva
organització i les
prestacions fins al s.
XVIII, en què a més
intervé la
beneficència pública
(ajuntaments), afegint
a aquests sistemes
altres institucions o
mesures específiques
per a situacions
concretes.
INTRODUCCIÓ

 Tots aquests sistemes estaven

organitzats en quotes dels seus
associats que permetien ajudes de
forma solidària, fonamentalment en
casos de malaltia i mort, però en
quantitats insuficients per l’afectat o
pels familiars.
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL
 Assegurança de Treballadors.
 Conjunt de mesures establertes per un Estat que intenten
resoldre certes situacions de necessitat dels treballadors i
familiars al seu càrrec, com poden ser:

Incapaci-
Mort del
tat per Materni-
L’atur Invalide-sa Jubilació treballa-
malaltia o tat
dor…
accident
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL

Model Professional o Continental

(Bismarck)
 A finals del s. XIX (1884) es produeix una crisi econòmica a
Europa que empitjora la situació social i com a conseqüència
d’això, Otto von Bismark presenta al parlament el seu projecte
d’assegurança als treballadors (1er sistema de SS)
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL
 Amb aquest sistema s’intenta
millorar el benestar dels treballadors i
no només prevenir riscos.
 Assegura davant d’accidents de
treball i situacions de pèrdua de
capacitat laboral (per edat o
invalidesa).
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL

 Finançament: Mitjançant un procediment igualitari:

Treballador Empresari Estat

 Mitjançant una assegurança obligatòria finançada per quotes

S’estén ràpidament per Europa

1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL

Model Universal o Atlàntic (Roosevelt-

Beveridge)

 La gran crisi econòmica de 1929 impulsa la presentació per part

del Govern de Roosevelt (USA), de la Llei de Seguretat Social
(1935).
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL
 És de caràcter universal i homogeni
per a tots els treballadors.
 Només cobreix situacions
d’emergència i està cofinançat per
l’Estat i les assegurances voluntàries
(aportacions dels treballadors).
1. SISTEMES DE SEGURETAT
SOCIAL
 Poc abans d’acabar la Segona Guerra Mundial, l’economista i
parlamentari Beveridge (al Regne Unit) presenta una sèrie
d’informes per reformar el Sistema de SS del país i en que
destaquen 3 característiques principals.

Finançament
conjunt per
Cobertura per tots Tipus únic de
cotitzacions i
els treballadors prestació
pressupostos de
l’Estat
2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Model Continental.
 1974: Llei General de la Seguretat Social:

Cotització
Afiliació al
Obligatòria Finançat per
Universal Sistema =
(treballadors + l’Estat
Obligatòria
empresaris)

*Acció Simplificat nº
Es regulen els
*Règim General protectora i d’entitats
riscos a cobrir
i Règim Especial Assistència gestores i
(contingències)
Sanitària serveis

Tendència a la unitat de gestió (s’admet

la col·laboració d’entitats privades)
2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Règim d’inclusió:
 General: Inclou tots els treballadors
per compte aliè de la industria i dels
serveis.

 Règims especials: Inclouen els

treballadors amb activitats
professionals que és necessari
diferenciar dels anteriors (per la seva
naturalesa, peculiaritat de temps i
lloc…)
 Ex: Treballadors agraris, músics, artistes,
escriptors…
2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Acció Protectora:
 Trobem 3 àrees principals:
Àrees Principals de l’acció Protectora de la SS
Assistència Sanitària Prestacions Serveis socials
econòmiques complementaris
- Malaltia comuna o - Incapacitat laboral - Minusvàlids físics i
professional - Invalidesa psíquics
- Accident, sigui o no de - Jubilació - Tercera edat
treball - Mort i supervivència - Població marginada
- Maternitat - Assignació per fills a
- Recuperació càrrec
professional - Complement de
protecció familiar per
fill a càrrec
 2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Entitats Gestores de la SS:
 Es realitza sota la direcció, vigilància i tutela de:

Ministeri d’ocupació i
Seguretat Social

Ministeri de Sanitat , Serveis

Socials i Igualtat

 A través de diferents entitats gestores

 2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Les diferents entitats gestores són:
 INSS (Institut Nacional de Seguretat Social)

S’encarrega de la gestió i
l’administració de les prestacions
econòmiques i del reconeixement del
dret a l’assistència sanitària.

També s’encarrega de la gestió i el

control de les prestacions:
- Jubilació
- Incapacitat permanent o temporal
- Maternitat
- Assegurança escolar
 2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 ISM (Institut Social de la Marina):

S’encarrega de la gestió, l’administració

i el reconeixement del dret a les
prestacions del règim especial dels
treballadors del mar i de l’assistència
sanitària dels treballadors del mar i els
seus beneficis

També s’encarrega de l’ocupació,

promoció i formació d’aquests
professionals.
2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 IMSERSO (Institut de Gent Gran i Serveis
Socials)

Entitat encarregada de la gestió de

prestacions complementàries envers
col·lectius de la tercera edat, persones amb
discapacitat i població marginada.

La major part de les seves prestacions s’han

transferit a les Comunitats Autònomes
2. LA SEGURETAT SOCIAL A
ESPANYA
 Tresoreria General de la Seguretat Socials (TGSS)
S’encarrega d’unificar tots els recursos
financers, custodiar fons, valors i
crèdits i realitzar els serveis de
recaptació i pagament d’obligacions del
sistema de la Seguretat Social

Inclou:
- Altes i Baixes dels treballadors
- Gestió i control de les cotitzacions
- Quotes i altres recursos de
finançament de la SS
2.1 COMPETÈNCIES

 Totes les comunitats autònomes

tenen transeferides les competències
de sanitat (excepte Ceuta i Melilla).

 L’institut Nacional de Gestió Sanitària

(organisme del Ministeri de Sanitat)
s’encarrega de la gestió de les seves
prestacions sanitàries.
2.2 SANITAT A CATALUNYA

 Catalunya va rebre les primeres competències sanitàries l’any

1981 i es van anar consolidant fins a l’any 1990, amb la Llei
d’ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), en la qual es
formalitza el model sanitari català.
2.2.1 ENTITATS GESTORES DE LA
SANITAT PÚBLICA CATALANA
 SCS (Servei Català de Salut): Organisme encarregat de la
gestió sanitària pública = CatSalut

 ICASS (Institut català d’Assistència i Serveis Socials): Gestió

de les prestacions a la gent gran, discapacitats, etc.
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 Any 1855: 1ª vegada a Espanya = Direcció General de Sanitat

(òrgan central amb competències en matèria sanitària)
 Situació complexa al cap dels anys, amb una cobertura sanitària
prestada per l’Institut Nacional de Previsió (INP), l’Institut
Nacional de la Salut (INSALUD), la Direcció General de Sanitat
(Ministeri de la Governació) i una gran diversitat de ministeris i
institucions Reorganització i racionalització de l’estructura
sanitària 1978 s’aprova la constitució que establirà les
bases legislatives que permetran i promouran aquesta
transformació.
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 Abril 1986 Llei General de Sanitat (Llei 14/86)

“Regular totes les accions que permetin fer efectiu el

dret a la protecció de la salut, reconegut a l’Art. 43 de la
Constitució”

El Sistema Nacional de Salut (SNS) es configura com a

conjunt de serveis de salut de l’Administració de l’Estat i dels
serveis de salut de les Comunitats Autònomes, que es
denominen serveis regionals de salut (SRS), integrant totes
les funcions i prestacions sanitàries
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 Format pels serveis de salut de les comunitats autònomes, que

ofereixen serveis sanitaris a través dels seus propis mitjans o, si
no són suficients, a través de la prestació concertada amb
serveis privats.
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 Principals Fonaments del Sistema de Salut

Universalitat • Cobrir a tota la població del territori nacional.

• Tothom té dret a les mateixes prestacions

Igualtat d’assistència sanitària i amb la mateixa qualitat.

Promoció de la Salut i • Prevenir les malalties i augmentar el nivell de salut

Prevenció Malaltia de la població.

• Assistpencia ambulatòria en salut mental

Accions específiques • Prevenció salut laboral

Drets i deures dels • Lliure elecció de metge

usuaris
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 FINANÇAMENT:
 Actualment, el finançament es realitza gairebé en la seva
totalitat a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, amb
aportacions a la SS d’empresaris i treballadors i taxes per
prestacions de determinats serveis.
3. SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 Les Corts fixen el pressupost corresponent a la sanitat i la seva

distribució entre les diferents comunitats autònomes.
 RECURSOS:
 Mitjans que permeten el funcionament. Es clasifiquen en:

• Persones que presten els seus

Humans serveis al sistema.

• Mitjans físics i establiments

Materials destinats a l’atenció de la salut.

• Mitjans financers destinats a la

Econòmics despesa sanitària.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS
 L‘objectiu del sistema sanitari és el major nivell de salut per la
població; per aquest motiu, les accions seran més efectives si els
professionals no treballen aïllats, sinó que coordinen les seves
actuacions professionals i la de tots els centres del país.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS
 L’organització sanitària és la forma en que s’estructura l’Estat
per poder respondre als problemes de la població.
 S‘organitza en un sistema sanitari conjunt de serveis i
institucions públiques i privades.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS
 L’administració Sanitària és el conjunt d’institucions que formen
part del Govern i que fan complir la legislació sanitària.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS
 1984 Reial Decret d’Estructures Bàsiques de Salut

Llei General de Sanitat

Reorganització sanitària del país

4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

 Territori Nacional es divideix en Estructures Bàsiques de Salut:

Zones
Àrees de
bàsiques
Salut
de salut
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

ÀREES DE SALUT

Unitat geogràfica i funcional de l’actual sistema sanitari. Delimitades

segons àrees geogràfiques, laborals, epidemiològiques, culturals, etc.
Cada Àrea de Salut és autònoma: coordina els serveis existents en la
seva zona i gestiona els seus establiments.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

ÀREES DE SALUT

També s’encarrega de realitzar la planificació sanitària, elaborant

els plans de salut.
Com a mínim hi ha d’haver una per província, però poden ser més
si ho aconsellen els criteris de comunicació, de dotació
d’instal·lacions sanitàries...
Finalitat: Garantir que cap d’aquests factors impedei-xi l’accés dels
usuaris als diferents serveis de Salut.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

ÀREES DE SALUT
 La seva acció s’estén a poblacions d’entre 200.000 i 250.000
habitants.
 Activitats a desenvolupar són:

Atenció
Atenció Primària
especialitzada

Prestar assistència sanitària integral en els 2 àmbits

4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

ÀREES DE SALUT

Atenció primària Especialitzada

 Atén a l’individu, la família i la  Assistència hospitalària.
comunitat a través de
programes de promoció de la
salut, prevenció de la malaltia ,
cura i RHB.
4. ORGANITZACIÓ DEL SNS

•Poblacions entre 5000 i

ZONES BÀSIQUES DE 25000 habitants
SALUT
•Són subdivisions
territorials de l’àrea de
salut, en què es realitza
l’atenció primària.

•Criteri d’accessibilitat: la
distància màxima no
suposi un temps excessiu
de desplaçament.
5. COMPETÈNCIES DE LES
ADMINISTRACIONS
 Administració Central es dediquen:
- Coordinació general de la sanitat
- Finançament del sistema sanitari
- Sanitat exterior i acords sanitaris internacionals
- Control epidemiològic i lluita contra les malalties
transmissibles
- Legislació i normativa farmacèutica
5. COMPETÈNCIES DE LES
ADMINISTRACIONS
 Ministeri de Sanitat i Consum (MSC)
es dedica:
- Coordinació a nivell general de la
política de salut
- Planificació i assistència sanitària i
de consum
5. COMPETÈNCIES DE LES
ADMINISTRACIONS
 Comunitats autònomes :
-Estableixen els Sistemes Regionals de Salut
-Tenen el Consell Interterritorial de Salut: format pels consellers de
Sanitat de cada Comunitat i el ministre de Sanitat (MSC)
-Cada Comunitat Autònoma gestiona l’assistència sanitària al seu
territori
-Elaboració Pla de Salut de Catalunya
5. COMPETÈNCIES DE LES
ADMINISTRACIONS
 Corporacions locals (ajuntaments) s’encarreguen de:
- Control sanitari del medi ambient
- Abastiment i sanejament d’aigües
- Tractament de residus urbans i industrials
- Control sanitari d’indústries, serveis i transports
- Control de sorolls i vibracions
- Control sanitari de subministrament i distribució d’aliments pel
consum humà
6. SANITAT PRIVADA A ESPANYA

La Llei General de Sanitat reconeix tant el dret dels

professionals sanitaris a l’exercici lliure de la professió
com la llibertat d’empresa en el sector sanitari

 Finançament Mitjançant el pagament que les persones

efectuen pel servei rebut

SANITAT
PRIVADA
6.1 INSTITUCIONS SANITÀRIES
PRIVADES
 Assistència sanitària totalment privada és minoritària a Espanya
(només odontologia, ginecologia, urologia...)
 A Catalunya, l’activitat sanitària privada es realitza a través de
companyies asseguradores:

PRIMES PÒLISSA
6.2 MUTUALITATS
OBLIGATÒRIES
 Alguns funcionaris tenen un règim
de SS separat mitjançant
mutualitats obligatòries:
 Mutualitat General de
Funcionaris Civils de l’Estat
(MUFACE)
 Mutualitat General Judicial
(MUGEJU)
 Institut Social de les Forces
Armades (ISFAS)
6.2 MUTUALITATS OBLIGATÒRIES

 Aquestes mutualitats gestionen l’assistència sanitària

mitjançant el SNS o concerts amb altres assegurances privades,
per tant, el funcionari pot triar entre una de les 2 opcions per
rebre assistència.
6.3 MUTUALITATS D’ACCIDENTS
DE TREBALL

Quan un treballador pateix un accident de treball o

una malaltia professional ha de ser atès en
institucions específiques: les mútues d’accidents de
treball