APUNTS POLÍTICA SOCIAL:

PPT2, MÒDUL II:

2.Configuració i desenvolupament dels Estats del Benestar

4.L’impacte dels Estats del Benestar: efectes i problemes.

-L’impacte dels programes de benestar social:

-l’impacte sobre el benestar dels individus: si parlem d’un model de benestar

universalitzat (Finlàndia), on educació es pública; el impacte del EB sobre la educació
repercuteix de manera igualitària sobre tots els individus i a més a més és de alta qualitat.
Aquest impacte pot ser major o menor depenent de la sinologia del Estat.

-l’impacte sobre l’economia: a través dels impostos i dels sosteniment del EB,
economia empreses,... dins d’un mercat globalitzat, ultra competitiu, el impacte que tingui
sobre la economia de les empreses tindran un impacte final sobre el preu del producte i per
tant aquest producte serà més o menys acceptat dins d’aquesta competència internacional.

També repercuteix sobre economia del Estat, depenent de les despeses que tingui en
polítiques socials del estat del benestar i per tant haurà d’adquirir més o menys recursos
depenent de les despeses que tingui.

El impacte també es pot diluir a través del anàlisi i selecció de prioritats, depenent d’aquestes,
les polítiques seran unes o altres igual que el finançament d’aquestes.

-l’impacte sobre la igualtat: En aquelles societats on EB sigui més fort, abastirà més
servei i de mes caràcter universal, les desigualtats seran inferiors i les possibilitats de
desenvolupament i progrés de recursos socials bàsics seran molt més igualitàries.

-Efectes, problemes i contradiccions:

Els propis límit del EB, l’han conduit a la seva pròpia crisis, crisis ja formada també pel banc
mundial, per tal de complir amb el austericidi (revolució del deute públic).

Intervenció sector públic en economia. Les errades en el mercat són el que donaven legitimitat
al sector públic. Però les errades del sector públic l’han fet ser considerat ineficient des de el
punt de vista econòmic i que aquesta ineficiència fos el que el conduís a la seva privatització.

-problemes de fiscalitat:

La imposició de la racionalitat en la reducció de la despesa pública pe tal de reduir el deute

públic. La causa és la crisis fiscal del Estat.

Tensió entre acumulació del capital i despeses socials.

-problemes de sobrecàrrega estatal:

-problemes de legitimitat

-tensions entre principis liberals i socialistes

-la (il)·lògica d’un creixement sostingut: recursos són limitats i finits, s’ha de posar fre a
les formes establertes de relacionar-nos amb e planeta.
Objectiu: Assegurar sostenibilitat economia i cohesió social a llarg termini. La crisi del EB no és
altra cosa que conseqüència de la manca d’adaptació als nous problemes de les canviants
estructures socials.

EB s’aguanta perquè els consumidors estem satisfets, tenim accés a molts productes que ens
satisfan immediatament. La immediatesa d’aquest consum de masses fa q el conjunt de la
societat (amb excepcions), fan que ens sentim bé i el necessitem

-demandes postmaterialistes: conflictes que prenen un espai important amb les

reivindicacions socials. Son demandes que es centren més en el dret del individu.

-discriminació del benestar. Entre el Primer i tercer món. Aconseguint coses per nosaltres
empitjorem les condicions del tercer món.

- Risc de desideologització i despolitització: conseqüències on la gent es mantingui al marge

-que l’Estat tingui l’efecte redistributiu perquè ningú quedi al marge i pugui satisfer les seves
necessitats.

SÁNCHEZ, J. (1996):

2.EL ESTADO DE BIENESTAR:

Estat de Benestar = forma de intervenció social i econòmica que realitzen Estats liberal-
democràtics.(Sánchez, 1996)

EB és propi del Estats amb un sistema capitalista i política basada en la democràcia pluralista.

EB garanteix la acumulació capitalista, segons la demanda que hi hagi per tal de mantenir la
pau social; també ha creat una sèrie de drets socials.

EB té un sistema de protecció legal dels ciutadans anomenat Estat social.

EB intervé en diverses polítiques: sanitat, educació, política del habitatge, i seguretat social.

EB provoca un augment i acumulació dels pressupostos del Estat, calculant-se a través de la

“despesa pública” representat sobre la riquesa produïda pel país (PIB).

*Antecedents: els orígens del concepte:

La seva plena consolidació sorgeix després de la Segona Guerra Mundial.

EB VS. Estat Social: ES té reconeixement constitucional, és una recomanació legal/obligatori.

Propietats que Wagner va atribuir al EB:

-El augment de la despesa pública es produirà a un ritme proporcional en relació a la

economia.

-Ampliació de les estructures del Estat per una major administració en més àmbits.

-Necessitats del Estat es cobriran amb un impost sobre la renta.

EB sorgeix en la major part de les societats europees a partir de finals del segle XIX, com a
resultat de la revolució social, política i econòmica. Va tenir molta influència la seva creació
també per la revolució industrial i les conseqüències que aquesta va generar.

*Causes i fets que van acabar conduint cap al EB:

-creació de mútues i d’associacions obreres que perseguien objectius assistencials, al marge
del Estat com a conseqüència de voler ajudar a les disfuncions socials que la revolució
industrial havia creat (disminució qualitat de vida).

-aparició del pauperisme com a conseqüència de la sobre població en nuclis urbans que
provocava la saturació de les institucions caritatives i assistencials i per tant es vegi la
necessitat de adoptar mesures des de les institucions públiques.

-Augment dels accidents laborals, i per tant es veu la necessitat que l’Estat reguli les
responsabilitats de la empresa davant aquests accidents.

EB va sorgir com a conseqüència de la evolució de tots el diferents àmbits existents.

Periodització del EB:

-Fase de experimentació (1870 – 1925): relació entre responsabilitat social i democràcia.

Sufragi universal, primeres lleis de protecció social, s’abandona el principi caritatiu-paternalista

i s’adopta el principi contributiu-assegurador, crisis sistema tradicional,

-Fase de consolidació (a partir crisis anys 30): consolidació política keynesiana + legitimització
de garanties socials.

Desaparició dualisme entre Estat i societat

-Fase de expansió (a partir final 2ª GM): relació entre despesa social i expansió econòmica.

Es buscava creixement econòmic dins del capitalisme, i la producció pública del benestar per
garantir pau social i una demanda sostinguda.

*Crisi del Estat de Benestar:

A principis d’anys 70, dificultat en polítiques keynesianes.

Creixement constant de la despesa pública, creixement atur i inflació.

*Neoliberalisme: sorgeix a partir anys 70-80, les seves propostes giren entorn fer retrocedir
l’Estat.

Neoliberals creuen en dos fenòmens:

1- Crisis de governabilitat: Produïda per un excés de democràcia, diuen que les

institucions no poden assimilar una demanda política il·limitada per part dels
ciutadans. (Sánchez, 2006)
2- Sobrecàrrega de l’Estat: Diferents grups societat cada cop tenen expectatives més altes
en quant a la seva qualitat de vida, llavors polítics comencen a fer promeses per
guanyar eleccions; Estat cada cop és menys capaç d’oferir una política eficaç al
comprometre’s amb diferents grups que demanen una major despesa pública.

“Nueva Derecha”= grup en contra els models del EB de la postguerra; diuen que són
incompatibles amb la llibertat política i econòmica.

Arguments en contra EB per part del neoliberalisme:

1- La condició antieconòmica del EB

 2- La improductivitat del EB degut als recursos humans i econòmics públics al marge del
sector privat.
3- La ineficiència i ineficàcia del EB (segueix havent-hi pobresa tot i els recursos que EB
proporciona als pobres)
4- La negació a la llibertat: no pots escollir els serveis que et dona el EB + impostos no
paren de pujar i això està en contra de la llibertat.
5- La negació de la iniciativa individual

MÒDUL 3
PREGUNTA 1: De què parlem quan parlem d’Estat del Benestar?

Estat de Benestar = forma de intervenció social i econòmica que realitzen Estats liberal-
democràtics.(Sánchez, 1996)

- Definició relativa depenent del context on ens trobem

- Finalitats socials i redistributives mitjançant pressupostos Estat
- Per tenir nivell de vida mínim
- 4 factors en EB: transferències monetàries, atenció sanitària, serveis educació, serveis
assistencials (alimentació i habitatge)
- Polítiques públiques, disminuir pobresa.
- Objectius-> tres blocs: seguretat econòmica i social, recerca reducció desigualtats
econòmiques, eliminació pobresa (integració social)
- Ha creat via de gestió del capitalisme, disminuir impactes crisis econòmiques (buscar
estabilitat social)
- Crear model de democràcia segons relacions estat-societat i necessitats presents.
- Efectes i problemes:

PEGUNTA 2: La reestructuració de l’Estat del Benestar. Dimensions de canvi i àmbits d’impacte

polític:

- Neoliberalisme-> deteriorament condicions de vida

- Augment tecnologia
- Economia capitalista-> progressos, més llibertat
- Globalització economia-> llibertat moviments capital financer
- Economia global-> creixen institucions internacionals, mercat laboral en plena
globalització
- Política i cultura-> ruptura centralitat de l’Estat, no control institucional en mercat
- Després neoliberalisme-> creixement desigualtat, falta control polític, polarització
distribució riquesa, augment pobresa.
- Noves migracions internacionals -> transformació multicultural, canvis ideològics,
culturals... -> es necessita nou EB -> impacte social
- Reformulació de processos polítics i administratius.
- Reforma polítiques laborals i d’ocupació, nova política educativa,...

PREGUNTA 3: Neoliberalisme i polítiques de benestar:

- N = alternativa a EB
- Neix a partir de dos grans potències econòmiques: EEUU + Regne Unit
- Es vol reduir intervenció estatal
- Estat mínim, més privatització (empresa privada, lliure empresa, sector privat per
sobre del públic)
- Mínima intervenció organismes estatals sobre economia i política.
- Reducció PIB
- Flexibilització laboral
- Fixació model regulador flexible
- Eliminació restriccions en activitat econòmica
- Obertura fronteres de les mercaderies
- Capitals financers per reduir grandària estat
- Polítiques macroeconòmiques: polítiques monetària restrictiva, polítiques fiscals
restrictives, liberalització, privatització, desregularització
- No recolza EB, crea societat individualitzada
- Política social s’ha de convertir en generadora de beneficis, privatitzant els serveis->
increment de capital reduint rentes, i descens monetari població
-