ATENCIÓ

PRIMÀRIA
2n Infermeria

2015-2016
UNITAT 1: POLÍTICA SANITÀRIA COM A DETERMINANT DE SALUT
La salut
• Salut publica i salut comunitària : fan la prevenció
• Sistema sanitària : curar i tenir cura.

Esfera estatal

1. QUÈ ES LA POLÍTICA SOCIAL ?

La política social anirà en funció del govern i aquest decidirà quan s’inverteix en salut.
La política social sempre hi ha hagut intervenció del estat per sempre tenir uns mínims.
La forma d’actuar i els objectius anirà en funció del tipus d’ estat, es a dir, no serà igual
ni hi ha una monarquia o una dictadura. Sempre ha existit perquè sempre es feia
alguna cosa encara que fos mínima.

Hi ha un canvi important en la política social quan s’instaura la democràcia que apareix

la revolució Francesa.

De la política de salut sorgeixen els drets civils, polítics i socials.

QUAN APAREIXEN ELS DRETS SOCIALS??

Els drets socials apareixen després de la Segona Guerra Mundial i, a partir d’aquí de
guanyar la guerra, es lluita per els drets de les persones.

A partir dels anys 50 incrementa tot això i apareix L’ESTAT DE BENESTAR.A fora
d’Espanya tenien els drets socials i els espanyols es van desplaçar per treballar i tornar
quan estiguessin jubilats.

2. BENESTAR SOCIAL

Requereix un cert consens i te que existir una majoria política per poder desenvolupar-
se, es a dir, ha de existir un benestar a nivell polític.
Aquest te la funció de reduir les desigualtats socials.

Tindrà a veure amb una transversalitat de diferents factors: l’estat per dret, la família,
el mercantil el tercer sector (ONG,associacions mutuals, i religioses....).

Haurem de veure els acords que imperen en aquesta societat.

La politica social la dissenya lestat i hi ha unes entitats propies o no de l’estat que
actuen.
Quan parlem de política social parlem de problemes socials. Cada societat te la seva
propia política social.

1
DESIGUALTATS SOCIALS: Són les diferencies que son evitables, innecesaries e injustes.
Qualsevol situació d’una persona que tingui aquestes caracteristiques es parlara d’una
desigualtat social

La politica social es desglossa en : educació, sanitat, serveis socials i dependència.

3. POLÍTICA SANITÀRIA
Un dels objectius claus es reduir les desigualtats de salut. La organització que marca les
directius cap a les quals s’haurien d’anar es la OMS.

4. LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA MALALTIA I L’ATENCIÓ SANITÀRIA

El concepte de malaltia s’ha anat modificant amb el pas del temps.

QUE SÓN LES CURES INFORMALS? Les cures formals seran que venen donades per una
bonificació social i de les institucions del estat.
Les cures informals son aquelles que es realitzen al domicili i son les que mes
predominen.

• Etapes de la medicina social. (XVII- XVIII-XX)

En el segle 19 alemanya es fortament una explosió de la revolució industrial i

moltes fabriques que treballen la població masculina i llavors els sindicats fan
pressio per aconseguir drets i cobertures per els treballadors.

El model frances esta adreçat a la salut publica millorant l’entorn de la societat, es

a dir, a la higiene.

El model angles es un model que lligaria amb el model frances pero que tambe sha
de centrar en cuidar a les persones més pobres. Ja que aixi no queden exclosos del
sistema sanitari. Perque han d’atendre als mes pobres perque si enmalalteixen
podran crear una propagació d’aquesta malaltia.

En el segle XXI es pasa del paradigma de la malaltia aguda a la malaltia cronics. La

relacio entre la politica sanitaria i social.

MODELS ESTATS DE BENESTAR

 Model corporatiu /conservador

L’estructura social derivada del estatus adscrit. Fre de la burgesia lliberal.
Caràcter corporativista, grups d’interès i pressió dels antics gremis. L’estat pren
un paper subsidiari paternalista en cas d’infortuni

 Model residual/liberal
Es basa en el mercat i la mercantilització de les polítiques socials, educació, salut
i serveis socials

2
  Model universal/social-demòcrata/institucional
En els paisos on els drets socials entren a la constitució que ja son drets de
ciutadania. Universal ja que la sanitat ha de ser per a tothom que ha de cobrir a
totes les persones tinguin o no tinguin diners.
Son transferències directes als individus. Es presenta l’opció al ciutadà de
mercantilitzar o des mercantilitzar la força del treball.
Mercantilitzar o desmercantilitzar dona la possibilitat de entrar la seva força al
mercat o no en funció de la persona.

SISTEMES SANITARIS L'EUROPA DEL BENESTAR

Model bismarckià, sistemes d’assegurances socials

Model Beveridge , tipus de servei nacional de salut

ELS CANVIS EN EL PERFIL EPIDEMIOLÒGIC

• De les malalties cagudes als problemes crònics de salut.

• Dels factors de risc als processos de risc relacionats amb les condicions de vida
• L’emfàsi en l’estil de vida i l’autocontrol sobre la conducta ( la conducta de vida
i de les oportunitats de la vida)
• Influeixen menys els factors genètics i els models de conducta personal que els
factors socials.
•

MODEL GERENCIAL

Fins els anys 80 el director i la persona central era el metge que era el que
coordinava la gestió. A partir del 75 arran d’això, es fara un major control de la
deespesa sanitària perque estem en inici de la democràcia i es fomenta a la
transperència.

El model gerencial s’introdueix la figura del gerent que serà l’encarregat de les
decisions de caire econòmic. El sistema sanitari que fins ara era nomes de la clase
mitja li introduiran la figura del gerent que controlara la despesa del hospital.

MODEL DE MERCAT

Ara mateix es com es planteja la salut en el mercat sanitari. Qualsevol institució

podia donar atenció hospitalària. Cada vegada es van reduint la qualitat del servei.
Cada vegada que es disminueix el sector public disminueix també el sector
hospitalari privat.

3
 El sector públic al reduir-lo, cada vegada que es deteriora equivaldra al que oferien
beneficencia.

S’instaura a partir dels anys 90.

COM COMERCIEN AMB LA NOSTRA SALUT

26,5% afiliats a Mutua privada. En temes greus s’utilitza majoritàriament el sistema

públic.

Privatització i mercantilització ENTREN A EXAMEN

Eba: entitat de base associativa.

A Vic hi ha un CAP però es crea un altre per el augment del numero de persones. El ICS
ven una part del Cap nou a un grup de professionals per infermers i metges on el cap es
un metge i els altres son socis de forma equitativa.

Hi ha la voluntat de retirar-les perquè no es controla molt.

DIVERSITAT D’ACCIONS PRIVTITZADORES I MERCANTILITZADORES

Accions:
• Utilitzar criteris de gestió privada mantenint la titularitat pública
• Utilitzar criteris de gestió privats mantenint la titularitat pública
• Privatitzar la gestió de l’assegurament
• Privatitzar la gestió amb titularitat mixta
• Privatitzar la gestió amb titularitat privada
• Proveir alguns serveis des d’empreses privades

SISTEMA SANITARI INTEGRAL D’UTILITZACIÓ PÚBICA DE CATALUNYA

(SISCAT)
• Finalitat legal: oferir una atenció integral a la ciutadania, amb diferents
titularitats i formes de gestió, moltes subjectes al dret privat i es permet en
alguns casos l’ànim de lucre.
• Xarxa de proveïdors:
- ICS (77% AP/25%H)
- Altres entitats (concertació 33% AP/75% H + sociosanitari i salut mental)
o Consorcis, empreses i societats mercantils públiques
o Entitats benèfiques sense ànim de lucre (Fundacions o centres
eclesiàstics)
o Entitats privades amb ànim de lucre

CONCENTRACIÓ AMB DUES PATRONALS

4
 CSSC consorci de salut i social de Catalunya majoritàriament públic
UCH unió catalana d’hospitals  diferents entitats privades (amb o sense ànim de
lucre) i empreses i consorcis públics

PRESSUPOSTOS I RETALLADES

Copagament: el 1r document que regula l’aportació de la població EXEMEN!!!!

CONTRAREFORMES LEGALS
Responen als interessos de la ideologia mercantil i al poder i la influència de les
grans empreses.
• Llei omnibus, de reestructuració del sector públic per agilitzar l’activitat
administrativa. Modifica més de 50 lleis catalanes.
1. Potencia la subcontractació, permet que altres entitats privades gestionin o
facin us dels espais públics.
2. Ha modificat el model de gestió de l’ICS i les competències dels seus
màxims òrgans de govern. El director gerent pot fer canvis i adjudicacions
sense comptar amb el consell d’administració.
• El Reial Decret llei 16/2012, estableix diferents barreres en l’accés a
l’assistència sanitària i instaura re-pagaments. La sanitat es finança a partir
d’impostos de l’estat, no es per vinculació a cotització, per tant accés quasi-
universal. Però ara, el decret ho vincula a la cotització. S’exclouen  estrangers
extracomunitaris si no cotitzen, els estudiants estrangers, els ascendents amb
reagrupació familiar.

LA PRIVATITZACIÓ SANITÀRIA I L’ESTRATÈGIA PER DEFENSAR LA SANITAT

PÚBLICA

EXAMEN: Mecanismes de privatització de l’estat espanyol

• La privatització del finançament:
- Desgravació d’assegurances sanitàries
- Copagaments: transports, dietes, ortesis i pròtesis
- Retalls a la cartera de serveis (incita a l’assegurament y/o finançament
privada complementària)
• Privatització de la gestió d’assegurament:
- Mutualitat de funcionaris (MUFACE(administració publica), MUJEJE(jutges),
ISFAS(forces armades)...)
• Utilització de criteris privats de la gestió mantenint la titularitat pública
- Empreses publiques
- Fundacions sanitàries les fundacions no paguen impostos, per que son
associacions sense ànim de lucre
- Entitats públiques
- Societats mercantils públiques
• Provisió d’alguns serveis per empreses privades
- Concerts
- Externalitzacions

5
EBA: forma de gestió que s’introdueix a la primària, a partir de metges i infermeres que
s’organitzen per formar una societat limitada. El estat els hi dona diners.

EXAMEN: contrareforma  incorporen cada vegada més proveïdors.

EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Antoni Comín  Conseller de salut. Va passar del PSC a esquerres

L’esquema sistema
sanitari català és important.

UNITAT 2: epidemiologia
Branca de la medicina que estudia les epidèmies. La epidemiologia apareix al segle XIX.
Els metges salubristes seran els que controlaran que no es produeixin les epidèmies i
posteriorment introduiran l’estadística per calcular el numero de morts que hi ha.
Indicadors de salut: prevalença i incidència  amb això podrem veure si augmenta o
disminueix una epidèmia o es eradicada.

EPIDEMIOLOGIA

Conèixer problemes de la població, com es contagien, etc. Branca de la medicina.

Apareix al segle XIX amb l’aparició de la medicina. La epidemiologia s’encarregarà de
saber quina es la mortalitat i morbiditat. La seva eina serà l’estadística. La gent no
anirà als hospitals per que es curin, al hospital aniran per a que no contagi als demes.
Tot això succeeix fins al 1970 (model biomèdic)
1970  crisis, replantejament sistema sanitari (universalitat pensaven que reduïa les
desigualtats)
1980  whitehall, informe black (marmot)
Diagnòstics de salut (esfera estatal, mercantil, familiar i relacional).

EPIDEMIOLOGIA CRÍTICA

A partir de los 90 casi 2000

El professional sanitari decideix els tipus d’intervencions.

6
En la estructura de desigualtat observarà que passa en cadascun del eixos de
desigualtat. Gènere, edat, classe, origen i territori. També influeix la subjectivitat.
Modus de vida  problema de salut
Modus de vida tenen dos dimensions:
• Condicions de vida
• Estil de vida

Les desigualtats en salut són modificables, inevitables i injustes

Les diferents epidemiologies tenen a veure amb la seva evolució en el temps.

EPIDEMIOLOGIA SOCIAL

Anys 80 con el informe black. Es la base de la epidemiologia crítica.

Unitat 2: què és epidemiologia?

Epi (sobre) + demos (població) + logia (tractat) estudi sobre la població.

Evolució de l’epidemiologia al llarg dels anys (evolució del concepte)

Té els seus orígens als anys 30  ciència o doctrina de les epidèmies (fenòmens de
massa)
Anys 30 - 60  enfocament biomèdic. Epidemiologia clínica. Centrada amb els factors
de risc dels problemes de salut. Sobretot factors de risc de caire individual
Anys 60 – 80  enfocament social. La salut és conseqüència de determinants socials
no solament de característiques individuals. L’estructura social influeix.
Enfocament alternatiu, anys 2000  epidemiologia crítica. La població és més que un
conjunt d’individus, també és producte d’un desenvolupament històric.

1. Conceptes epidemiologia
• Epidemiologia social: es l’estudi de com la societat i les diferents formes
d’organització social influeixen en la salut i el benestar dels individus i de les
poblacions. Estudia la freqüència, la distribució i els determinants socials dels
estat de salut en la població. Va més enllà de l’anàlisi de factors de risc
individuals i inclou l’estudi del context social en el quals es produeix el fenomen
de salut-malaltia (Berckman i Kawashi, 2000).
• Epidemiologia crítica: estudia el procés salut – malaltia en els col·lectius (grup
humà que és social i històric). Pretén posar manifest que el principal
determinant per emmalaltir i morir són les condicions socioeconòmiques dels
col·lectius (no és un aspecte més que s’ha d’incloure) (epidemiologia de la
desigualtat). La millora de la salut dels col·lectius té a veure amb afavorir
transformacions en els processos que produeixen malaltia (van més enllà de la
salut pública). (Almeida Filho, 2000; Breihl, 2003).

7
2. Epidemiologia social

L’epidemiologia el que estudia és la distribució de la malaltia i els seus determinants en

la població (sempre unit amb àrea geogràfica). L’epidemiologia social estudia els
determinants socials en salut en comptes de preguntar-se: “per què ha desenvolupat
una malaltia l’individu en particular?” sinó que es pregunta “per què ha desenvolupat
la societat aquesta malaltia?

Prevenció s’ha de fer des d’àmbits comunitaris i de les polítiques relacionades amb la
salut.
Rol més actiu dels professionals de la salut en l’àmbit comunitari.

3. Determinants socials de la salut

Existeixen dos perspectives per estudiar els determinants socials de la salut:

1. Estudi de les desigualtats en salut
- Comissió determinants socials de la salut
- Ana Diez-Roux. Efectes dels barris en la salut. Efecte que té el lloc de
residència sobre la salut de la població
2. Estratègia poblacional per a la prevenció
- Geoffrey Rose: determinants de la salut de la població com unitat d’estudi.
Fenòmens poblacions com prevalença de la diabetis o la hipertensió i la
seva conseqüència la malaltia cardiovascular, es poden explicar a partir de
característiques socials de la població.

4. Desigualtats en salut

Les desigualtats en salut són aquelles diferències en salut injustes i evitables entre
grups poblacionals definits, social, econòmica, demogràficament o geogràficament
(Solar i Irwin, 2007 de la Comissió dels Determinants Socials de la Salut).

Aquestes desigualtats són el resultat de les diferents oportunitats i recursos

relacionats amb la salut que tenen les persones en funció de la seva classe social,
gènere, territori o ètnia, el que es tradueix en una pitjor salut entre els col·lectius
socialment menys afavorits.

Existeixen diferents models per explicar les causes o factors determinants de les
desigualtats en salut. Principalment els factors estructurals o els factors intermèdia de
les desigualats en salut.

5. Determinants socials de la salut

Comissió dels determinants de la salut (MOS, 2008)

“Los determinantes sociales de la salud son las circunstancias en que las personas
nacen, viven, trabajan y envejecen, incluido el sistema de salud. Esas circunstancias

8
están directamente afectadas por el contexto económico y social en el que se
desarrollan nuestras vidas” (Marmot, 2008).

Els determinants socials de la salut tenen indicadors de desigualtat en salut a l’Estat

Espanyol i programes per reduir les desigualtats en salut: salut als barris.

6. Epidemiologia crítica

La epidemiologia crítica, el que estudia són els processos de salut-malaltia (protectors

o destructors) en els col·lectius (grup humà i social) en comptes de preguntar-se “per
què desenvolupa una malaltia l’individu en particular?”, sinó que es pregunta “quins
són els processos salut-malaltia que afecten en aquest col·lectiu?

Anàlisi dels processos de reproducció social en els diferents determinants del procés
salut-malaltia.
Determinants estructurals com afavoridors del procés salut-malaltia.

La epidemiologia crítica reconeix la importància de l’acció política en el seu fer, perquè

pot afavorir transformacions en els processos que produeixen malaltia (l’epidemiòleg
com a subjecte polític).

Metodologies similar a l’estudi de cas (estudiar en profunditat una situació).

Importància dels procés salut/procés de risc. El procés salut-malaltia no s’assumeix

com una dicotomia d’oposats , sinó com a procés gradual. Els “límits són borrosos”.

Epidemiologia crítica ha d’ajustar els seus conceptes, mètodes i tècniques; s’ha de

vincular amb altres sabers i articular-se com un bloc estratègic per a complir quatre
papers fonamentals (Breilh):
- Ser testimoni dels processos destructius per la vida que es donen en la
societat.
- Ser una eina de monitoreig crític de la qualitat de vida i la salut.
- Ser un instrument d’empoderament de la població (no són generadors de
dades) cap al seu moviment a la conquesta de l’equitat social, ètnica i de
gènere.
- Ser una eina de planificació estratègica i participativa.

7. Sistemes d’informació sanitària. Vigilància epidemiològica

La vigilància epidemiològica (VE): recull, analitza i interpreta la informació relacionada

amb l’aparició i l’extensió de malalties amb la finalitat d’aconseguir-ne un control
efectiu.

A Catalunya la VE es centra en aquelles malalties que per la seva incidència i gravetat,

el seu grau de transmissibilitat i l’admissió de mesures preventives, es consideren
objecte de control prioritari.

9
Notificacions de les malalties i de brots epidemiològics  registre de malalties de
declaració obligatòria que qualsevol etiologia objecte de declaració des de la xarxa
assistencial. Els EAP de les ABS són unitats declarants de les malalties.

Sistema de notificació microbiològica  notificacions dels microorganismes objecte de

declaració detectats en els laboratoris i centres que hi participen.

Butlletí epidemiològic de Catalunya (BEC)  publicació de registres diversos: els dos

anteriors i, a més a més, altes hospitalàries, malalties, programes de vigilància per a
determinades malalties (grip i altres infeccions respiratòries), etc.

8. Epidemiologia clínica

- Objectius de l’epidemiologia
1. Conèixer les causes de la malaltia
2. Observar, definir i quantificar els problemes de salut d’una població o
comunitat
3. Explicar els patrons locals de la malaltia
4. Descriure l’evolució natural
5. Dissenyar i avaluar les mesures d’actuació per reduir la càrrega de problemes
de salut
6. Valorar les evidències etiològiques, preventives, terapèutiques dels problemes
de salut.

9. Epidemiologia com a fenomen de masses

L’epidemiologia estudia la malaltia com un fenomen de masses, en el que entren a joc
la malaltia, el temps i l’espai.
Dóna entitat a l’epidèmia, pandèmia i endèmia.
• Epidèmia: aparició d’una sèrie de casos amb característiques comparables i en
un número clarament superior a l’esperat o habitual, en un temps i lloc
determinat EPIDÈMIA DE CÒLERA
• Pandèmia: fenomen de masses limitat en el temps i il·limitat amb l’espai (la
malaltia es propaga per la població, ocupa un àrea geogràfica àmplia fins i tot
més d’un continent)
• Endèmia: fenomen de masses il·limitat en el temps i limitat a l’espai (presència
de nombrosos casos per una zona determinada).
9.1 Conceptes epidemiològics bàsics
1. Factor de risc: és un determinant individual que augmenta la probabilitat de
que la persona portadora pateixi la malaltia. Pot ser:
 Modificable: tabaquisme, obesitat...
 No modificables: edat, gènere, talla...
2. Morbilitat: signes i símptomes deguts a la malaltia o malalties presents en una
persona, grup o població
3. Càrrega de malaltia: total de malaltia o lesions i discapacitats presents en un
país

10
 4. Mortalitat: defuncions registrades en un grup o població
MESURA DELS FENÒMENS EPIDEMIOLÒGICS
Com es mesuren les variables relacionades amb els fenòmens de morbilitat que
afecten a les oblacions humanes?
 Valors absoluts: mesura senzilla. Recompte de tots els casos que presenten una
determinada característica. (Exemple: persones cròniques que requereixen consulta
d’infermeria)
 Valors relatius: els fenòmens es relacionen amb la població o la mosta d’on s’ha
obtingut. Numero de casos (numerador) s’expressa en relació amb una altre xifra
(denominador). Aquesta relativització permet comparar diferents situacions que tenen
lloc en el temps i l’espai. (Exemple: nº de consell per a la salut que dóna la infermera
en la consulta d’AP en relació a totes les intervencions que fa la infermera en la
consulta.)

RAÓ PROPORCIÓ TAXA

RAÓ: coeficient entre dos números (a i b). Expressa la relació aritmètica o associació
entre dos valors. Les unitats del numerador no estan incloses en el denominador.
Raó(r)= a/b
Un tipus especial de raó es la odds. En l’odds ratio, el numerador representa la
probabilitat que passi un esdeveniment i el denominador la probabilitat que
l’esdeveniment no succeeixi.
PROPORCIÓ: el numerador està contingut en el denominador. És una comparació
quantitativa entre una part (numerador) i el total (denominador).
Proporció(p)= a/a+b
Les proporcions aporten el concepte de probabilitat. El valor de la probabilitat por
variar entre 0 i 1.
TAXA: mesura que inclou la dimensió temporal. Es la mesura de la velocitat a la que es
produeixen els esdeveniments relacionats amb la salut i els problemes de salut.

Successos per unitat de temps

Taxa(t)=
Població de referència-temps

LES MESURES DE FREQÜÈNCIA:

• Les mesures de freqüència més utilitzades en el camp de l’epidemiologia corresponen

a dos categories: prevalença i incidència.
• Ens informen com de freqüent és un problema de salut en relació a la grandària de la
població.
• La prevalença (P) és gairebé sinònim de freqüència absoluta o relativa amb la que es
produeix un fenomen. Aplicada a l’epidemiologia és una proporció que indica el
número de casos d’un problema de salut en una mostra o població.

11
• La incidència (I) és conceptualitza com el número de casos nous d’una malaltia en una
població de risc o susceptible, definida dins d’un termini i lloc determinat.

Prevalença: és la proporció de subjectes amb la malaltia en un moment determinat.

Num. de casos d’una malaltia en un moment determinat

(P) =

Població total.

Els seus valors són entre 0 i 1 SEMPRE!!!

Exercici: 50 persones que estan a domicili presenten úlceres i hi ha 600 persones ateses a
domicili. Quina es la prevalença?

La prevalença serà de 50/600 = 0,083

Incidència: el nombre de casos nous d’una malaltia en una població de risc en un espai i
temps determinat. És necessari:

- Determinar el fenomen de salut

- El grup de persones en els que s’estudia l’esdeveniment d’aquest fenomen
- Un espai delimitat
- Període de temps durant el que es registraran els desenvolupaments del fenomen
d’aprenentatge que apareixen en el grup delimitat de persones.

La incidència es por presentar en freqüència absoluta (nº de casos) o bé relativa (fracció

en la que el numerador indica la xifra de casos i el denominador el total de persones
vulnerables o el total de persones-temps amb risc de formar part del numerador.
Normalment, des de l’epidemiologia, es treballa amb la incidència acumulada.

LA INCIDÈNCIA ACUMULADA

Proporció d’individus inicialment sans, però que en un moment determinat

(l’estudiat) desenvolupen una malaltia.

Nº de casos nous en un període de temps

Incidència acumulada (IA) =

Total de població a risc d’iniciar l’estudi

La incidència acumulada és una proporció . estima el risc o probabilitat

que un individu desenvolupi la malaltia.
Exercici: durant un període de 6 anys es va fer un seguiment a 431
persones entre 49 i 59 anys sans amb colesterol normal i TA normal,
amb la finalitat de detectar la presència de cardiopatia isquèmica. Al
final del període es van registrar 10 casos de CI. Quina és la seva IA?

La seva IA serà de 10/431 = 0,023

12
 Característiques prevalença i incidència

CARACTERÍSTIQUES PREVALENÇA INCIDÈNCIA ACUMULADA

Què mesurem? Fracció de les persones
amb malaltia
Numerador Casos antics i nous
Denominador Persones estudiades
(persones sanes i malaltes)
(IA)
Probabilitat d’emmalaltir
Casos nous
Persones susceptibles
(sanes al inici)

MESURES D’ASSOCIACIÓ I IMPACTE

• Concepte de risc: és la probabilitat que té un esdeveniment (malaltia o salut) de
passar en un moment donat o durant un interval de temps.
• En epidemiologia el risc pot tenir sentit individual o col·lectiu. El primer indica
la probabilitat que un individu desenvolupi el problema de salut i el segon
mesura la proporció d’individus que l’han desenvolupat.
• La probabilitat no és igual per a tots els individus, pot variar en funció de les
seves característiques individuals, biològiques i ambientals, que en el seu
conjunt s’anomenen factors de risc ( des de l’epidemiologia clínica).
• Un factor de risc por ser endogen o exogen i es caracteritzat per predir la
malaltia i tenir la seva responsabilitat en la producció de la malaltia.
• En l’epidemiologia la definició de la causa implica la modificació del nivell
d’exposició a un factor que comporta una modificació en la freqüència de la
malaltia.
• L’exposició d’un factor de risc pot ser puntual (ingerir maionesa en mal estat) o
crònica (fumar).
• Les mesures d’associació i impacte analitzen la magnitud de la dependència
entre certs factors de risc o exposició i l’aparició de malalties.
• Eina bàsica pel càlcul d’indicadors de risc: la taula de 2x2 o taula de
contingència:

PUNT FINAL PUNT FINAL

INTERVENCIÓ O
(PRESÈNCIA DE (ABSÈNCIA DE FINAL
EXPOSICIÓ
MALALTIA) MALALTIA)
EXPERIMENTAL a B
CONTROL c d

RISC RELATIU
• Ens indica la probabilitat que el grup exposat a un hipotètic factor (intervenció,
factor de risc) desenvolupi la malaltia en relació amb el grup de no exposats.
• Ens informa de la grandària de l’efecte, és a dir, en quantes vegades es
modifica l’efecte (risc o probabilitat) al aplicar una intervenció o al estar
exposat a un factor de risc.

13
 INTERVENCIÓ O PUNT FINAL PUNT FINAL (NO TOTAL
EXPOSICIÓ (IAM) IAM)
Tto HTA 25 (a) 250 (b) 275
No tto HTA 50 (c) 225 (d) 275

a/(a+b)
RR =
c/(c+d)

RR = 0,09/0,18 = 0,5. El risc de tenir IAM havent rebut tto d’HTA és redueix a la meitat
en relació a les persones que no han rebut el tto d’HTA.

ODDS RATIO
• Hi ha situacions en les que no es apropiat calcular RR
• Aquestes situacions es donen en els estudis epidemiològics de disseny cas-
control
• En aquests els participants s’ubiquen en un grup o un altre (Casos i control)
segons hagin tingut el problema de salut i no segons hagin estat esposats o no
a la intervenció
• S’ingressen els controls segons els casos que es tinguin per mesurar l’associació
amb l’antecedent de l’exposició. Per tant, no és possible calcular la freqüència
natural de la malaltia
• Per superar aquesta dificultat, s’utilitza un substitut del RR que és l’odds ratio,
que és un índex entre l’ocurrència d’un fenomen entre un i altre grup en relació
a les vegades que han ocorregut.
Odds (ocurrència) del grup experimental (a/c)
OR =
Odds (ocurrència) del grup control (b/d)

INTERVENCIÓ O CÀNCER NO CÀNCER

TOTAL
EXPOSICIÓ PULMONAR PULMONAR
Fumadors 50 a 200 b 250
No fumadors 25 c 225 d 250

a/c
OR = OR = 2/0,9 = 2,2
b/d Els fumadors tenen 2,2 vegades més risc de tenir càncer
de pulmó en relació amb els no fumadors.

14
 TIPUS D’ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS

Existeix manipulació o intervenció sobre algun dels factors estudiats?

NO SI

ESTUDIS OBSERVCAIONALS ESTUDIS EXPERIMENTALS

Existeixen una seqüència

SI
temporal entre causa i efecte?

NO Quina és la base de la selecció

dels subjectes?

ESTUDIS TRANSVERSALS
La malaltia L’exposició

ESTUDIS DE CASOS I ESTUDI COHORT

CONTROLS

15
UNITAT 3: la reforma de l’atenció primària
Actualment el sistema sanitari te 4 blocs:
AP – A. HOSPIT – SALUT MENTAL – SOCIALS
2.1 Cronologia de la reforma d’AP
AP  primer nivell d’accés a la ciutadania, a través dels serveis existents a les àrees de
salut (ABS) i els equips d’atenció primària.
CONSTRUCCIÓ DE LLENGUATGE COMÚ:
• Que és l’atenció primària? Es el primer nivell d’accés de la ciutadania a
l’assistència sanitària, a través dels serveis existents en les àrees bàsiques de
salut i els equips d’atenció primària.
1978  declaració d’Alma-Ata. S’estableix el dret a la protecció de la salut com un
dret fonamental i l’atenció primària com estratègia fonamental per aconseguir la salut
per a tothom en l’any 2000
1978  s’aprova la constitució espanyola. S’estableix l’organització territorial de
l’estat en comunitats autònomes amb competències legislatives i executives.
1979  s’aprova l’estatut d’autonomia, per tant Catalunya comença a assumir
competències.
1981  s’inicia el procés de transferència. Els recursos públics són insuficient i
territorialment desequilibrats. La infraestructura sanitària és de titularitat diversa.
1984  s’aprova el Real Decret 137/84 a l’Estat pel desenvolupament d’AP, es
defineix les Estructures Bàsiques de salut (centres de salut) i els equips d’AP.
1985  Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció
primària de salut a Catalunya, es defineix els equips d’AP, els CAP, ABS.
1986  s’aprova la Llei general de sanitat, que disposa la universalització de
l’assistència i l’establiment de serveis de salut a les comunitats autònomes. Es ratifica
el Real Decret 137/84 i s’integren activitats que es realitzaven de manera vertical com
les vacunes. Es crea la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya (XHUP) i
s’inicia la reforma d’AP.
1990  s’aprova la Llei 15/1990 d’ordenació sanitària de Catalunya, que consolida el
sistema sanitari mixt i diferencia entre finançament i provisió de serveis. Es crea el
Servei Català de Salut. Modificada, bàsicament, per la Llei 11/1995, de 29 de setembre.
2003  s’acaba la reforma d’AP a Catalunya.
REAL DECRET 137/84
Els punts que es concreten en el Real Decret 137/84 són:
• Delimitació territorial de la població en àrees bàsiques de salut.
• Treball en equip interdisciplinari
• Estructura física comú (centre de salut o centre d’atenció primària)
• Importància de la coordinació entre els diferents administracions
• Atenció individualitzada i personalitzada
• Activitats curatives i de promoció

QUINS CANVIS HA SUPOSAT LA REFORMA?

• Incorporació infermeria i metges de la família (especialitat creada el 1978) en
els equips d’AP.
• Jornada de treball de dedicació complerta. Es passa d’una dedicació de 2h a 7h.
És triplica la mitjana de dedicació a la persona.

16
 • Treball en equip. Es passa d’un treball individual i sense connexió entre
professionals, a una actuació coordinada metge-infermera i la incorporació de
les sessions clíniques, discussió de casos en el treball diari dels centres.
• Implantació de cartera de serveis en AP, comuns a tota la població.
• Incorporació de a visió comunitària de l’atenció sanitària, les actuacions
queden connectades en les estructures socials de la zona bàsica de salut.
• La generalització de l’ús de la historia clínica.
• Augment de l’atenció pediàtrica fins als 14 anys (abans fins els 7 anys).

I PER INFERMERIA?
• Augment dels professional d’infermeria en l’equip AP.
• Pas “d’ajudant del metge” a un “ROL PROPI” i “AUTÒNOM” dins l’equip.
• Reconeixement d’un espai propi “consulta infermeria”.
• Protocol·lització de les tasques.
• Participació en comissions de treball.
• Utilització de registres.
• Assumir responsabilitats amb la població.
• Augmentar activitats de formació.
• Tasques de formació, administratives, recerca, docència i gestió.
ESTAT ACTUAL:
• Augment de demandes assistencials.
• Insuficient coordinació entre els diferents àmbits d’atenció (hospital-atenció
primària) que genera dificultats en la continuïtat assistencial i ineficiència en la
utilització de recursos.
• Consum creixent de recursos diagnòstics, preventius i terapèutics no vinculats
necessàriament a millors resultats de salut.
• Augment de l’oferta de serveis sanitaris privats.
• Insatisfacció en determinats aspectes del sistema sanitari.
• Canvis epidemiològics: dependència i envelliment de la població i per tant
augment de patologies cròniques i discapacitat.
• Canvis en el context social.
• Augment de la incidència de salut mental.
• Nous reptes en la salut sexual i reproductiva.
• Dificultats per accedir a la consulta (s’ha de demanar hora)
• Poca competència per treballar amb la comunitat: fracàs dels consells de salut.
I DESPRÈS DE 30 ANYS... I EN RELACIÓ AMB LA SALUT:
• La reforma d’AP s’ha avaluat en diferents estudis i han arribat a conclusions
molt positives.
- Reducció de costos econòmics a través de la disminució de les visites i els
ingressos en l’atenció especialitzada.
- Millora de la qualitat en l’atenció i equitat en la distribució dels serveis.
- Impacte en la reducció de la mortalitat per totes les causes.

17
 - Augment de la promoció de les activitats preventives (programa d’activitats
preventives i promoció de la salut): consell per deixar de fumar, control de
l’HTA, vacunació de la grip, activitat física.
- Augment de la detecció de persones amb situacions/conductes de risc:
persones amb consum excessiu d’alcohol, persones que fumen.
ALGUNS PROBLEMES PENDENTS:
.....
PLA D’INNOVACIÓ D’ATENCIÓ PRIMÀRIA I SALUT COMUNITÀRA
Reptes:
• Adequació de serveis
• Accessibilitat a l’AP
•
Objectius:
• A
PLANS DE SALUT
Pla de salut es una eina que defineix la política de la salut, fa eines de estratègia per
millorar la salut
És el marc de referència que se suposa que tots els àmbits han de seguir.
Inicia amb un anàlisis de la situació de salut, proposar objectius, solucionar i finalment
avaluar
Nou pla de salut te 5 pilars, el anterior 3 pilars. Actualment necessiten més estratègies
per millorar la salut.
El pla de salut actual de 2011-15 te tres eixos d’acció:
• Programes de salut
• Atenció integral als apcients
• Modernització organitzativa

UNITAT 4: organització, característiques i funcionament dels CAP

SISTEMA SANITARI CATALÀ:

El sistema sanitari català s’organitza en Regions Sanitàries. Aquestes són les

responsables de la gestió unitària dels centres, les seves prestacions i dels seus
programes. S’estructuren 7 regions sanitàries, delimitades segons uns criteris
Geogràfics, socioeconòmics, demogràfics. (Generalitat de Catalunya, 2014)
De cada regió sanitària ho divideixen per sectors sanitaris, on es desenvolupen i es
coordinen les activitats de prevenció, promoció, salut pública, assistència sanitari.
El sistema sanitari català esta integrat per una xarxa configurada per 4 nivells:
• Atenció primària
• Atenció especialitzada
• Atenció sòcio-sanitària
• Atenció de salut mental
CARACTERÍSTIQUES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

18
 1. Atenció general: no restringida a grups d’edat, ni a tipus de trastorns o
problemes de salut.
2. Atenció accessible: accessibilitat temporal, geogràfica, econòmica i cultural.
3. Atenció integrada: guariment, rehabilitació, promoció de la salut i prevenció de
la malaltia.
4. Atenció continuada: proporciona atenció al llarg de la vida de les persones.
5. Construïda per grups multidisciplinaris: hi participen professionals sanitaris i no
sanitaris.
6. Atenció holística: es consideren els aspectes bio-psico-social i espiritual de la
persona, família i comunitat.
7. Atenció personalitzada: centrada més en la persona que no pas en la malaltia.
8. Atenció orientada a la família: atenció dels problemes de salut en el context de
la família i de la societat.
9. Atenció orientada a la comunitat: estils de vida de la comunitat local,
coneixement de las necessitats de salut de la comunitat, col·laboració amb
d’altres sectors per iniciar canvis de salut positius.
10. Atenció coordinada: coordinació de tota l’atenció i assessorament que rep la
persona.
11. Confidencialitat: preservació de la intimitat de les persones
12. Defensa del pacient: suport al pacient en tots els aspectes relacionats amb la
salut.
Cada sector sanitari està integrat per un conjunt d’Àrees Bàsiques de salut (ABS) el
radi d’actuació ve delimitat per factors geogràfics, socials, epidemiològics i de vies de
comunicació
Els ABS són les unitats territorials elementals on es presta l’atenció primària de salut.
A cada ABS s’ubiquen els centres d’atenció primària de salut (CAP)
DEFINICIÓ D’UN CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
Estructures físiques i funcionals que possibiliten el desenvolupament d’una atenció
primària de salut, coordinada globalment, integrada, permanent i continuada, basada
en treball en equip dels professionals sanitaris i no sanitaris que actuen en el mateix.
Els equips d’atenció primària hi desenvolupen les seves funcions i activitats. (Real
Decret 1277/2003)
L’EQUIP DE SALUT: DEFINICIÓ
L’equip de salut és una associació no jerarquitzada de persones, amb diferents
disciplines i professionals, amb un objectiu comú, que és el de proveir en qualsevol
àmbit a les persones malaltes i famílies l’atenció més integral de salut possible (OMS,
1973)
Un equip pot ser definit com “aquell grup de persones que realitzen diferents
aportacions, amb una metodologia compartida, per aconseguir un objectiu comú; cada
membre de l’equip té clarament assumides les seves pròpies funcions, així com els
interessos comuns del col·lectiu, i tots els seus membres comparteixen la
responsabilitat dels resultats”(Martin, 1999)
L’equip d’atenció primària (EAP) és aquell equip que orienta la seva activitat cap a un
objectiu comú de salut:

19
 • L'objectiu comú és l'element que guia el treball o activitat dels membres de
l'equip
• Cadascun dels integrants reconeix les seves pròpies funcions en el grup i la dels
altres membres
• L'equip treballa incorporant coneixements, tècniques i recursos de cadascun
dels components
L'EQUIP DE SALUT: COMPOSICIÓ
La composició de l'EAP s'ajusta a les característiques específiques de cada comunitat.
El Reial Decret 137/84 sobre estructura bàsica de salut, delimita els components
fonamentals dels EAP.
Les comunitats autònomes han regulat la composició dels membres de l'equip de
maneres diferents, afegint altres professionals com odontòlegs, psicòlegs, psiquiatres,
fisioterapeutes, etc... depenent de les seves pròpies necessitats.
Segons l'últim decret de l'AP de Catalunya hauríem de tenir:
1. Medicina de família
2. Pediatres
3. Odontòlegs
4. Professionals d'infermeria
5. Auxiliar de clínica
6. Treballadora social
7. Personal administratiu o de suport
Factors que influeixen en la composició de l'EAP:
• Situació política, econòmica i de la infraestructura sanitària
• Necessitats de salut
• Disponibilitat de professionals sanitaris amb titulació
• Estructura poblacional (piràmide d'edat, distribució geogràfica, rural o urbana)
• Objectius i organització del sistema sanitari: àrea bàsica de salut entre 5000-
25000 persones; diferències entre països de l'organització dels professionals
• Funcions atribuïdes als professional de l'equip: assistència directa a les
persones, salut comunitària i treball col·laboratiu amb altres
especialitats(epidemiologia, estadística, Salut Mental...)
Nucli bàsic:
o Professionals de la medicina
o Professionals de la infermeria
o Professionals del treball social
o Professionals administratius o personal polivalent
Elements de suport especialitzat de l’equip:
o Especialistes en salut pública
o Odontologia
o Salut Mental
o Obstetrícia

20
 o Ginecologia
o Laboratori
o Farmàcia
o Radiologia
(EXAMEN: activitats que fa infermeria dins l’atenció primària: secundària, terciària, quaternària.)

RECURSOS DE SUPORT A L’AP

Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS): són equips de suport
interdisciplinaris especialitzats que treballen en diferents serveis de l’hospital d’aguts
donant suport en la valoració i control majoritàriament de població geriàtrica i amb
persones amb malaltia avança i terminal.
Programes d’atenció domiciliària, equips de suport (PADES): són equips sanitaris de
valoració i suport a domicili formats com a mínim per 1 metgessa, 2 o 3 infermeres i
treballadora social. Donen suport a l’atenció primària en aquells casos a domicili
complexes que es beneficien de la interdisciplinarietat.
Xarxa d’atenció a drogodependències (XAD) en Centres d’atenció seguiment (CAS)
DEFINICIÓ INFERMERIA AP
La infermera d’AP, és aquella que coneix les necessitats de les cures en salut de la
població, té els coneixements científics, les habilitats tècniques i l’actitud apropiada
per a proporcionar als individus, famílies o a la col·lectivitat, allà on viuen, on treballen
o on es relacionen o en els centres sanitaris, des de una concepció de la infermeria
com a membre d’un equip interprofessional i que esta oberta a la participació
comunitària.

FUNCIONS I ACTIVITATS D’INFEFRMERIA

• Assistència sanitària
• Promoció de la salut
• Prevenció de la malaltia: nivells de prevenció  prevenció primària, es
denomina prevenció a totes aquelles accions destinades a disminuir...
prevenció secundària  .... prevenció terciària  malaltia esta instaurada...
prevenció quaternària  pacients amb medicació excessiva....
• Rehabilitació
Docència i investigació  investigació clínica i epidemiològica. ACTIVITATS: diagnòstic de
salut de la comunitat, assajos clínics, estudis de prevalença.
Activitats de suport  activitats orientades a l’avaluació i els seus resultats i de gestió

FUNCIONS I ACTIVITATS EN ELS EAPs: Prevenció de la malaltia

Nivells de prevenció
• Prevenció primària  es denomina prevenció primària totes aquelles accions
destinades a disminuir la incidència d’un problema de salut o factor de risc en
una població, reduint el risc de nous casos.
• Prevenció secundària  Es denomina prevenció secundària a totes aquelles
accions destinats a disminuir la prevalença d’un trastorn o problema en una

21
 població reduint la seva evolució i durada. La prevenció secundària esta basada
en el diagnòstic precoç
de la situació i en el tractament adequat (reduir l'impacta i les possibles
conseqüències)
• Prevenció terciària  es la prevenció destinada a disminuir la prevalença dels
trastorns o problemes quan ja l’han desenvolupat, amb l’objectiu de prevenir
les conseqüències en la mesura del possible.
• Prevenció quaternària  es denomina prevenció quaternària totes aquelles
accions o mesures adoptades per a identificar a un pacient en risc de
medicalització excessiva, per protegir-lo de noves intervencions invasives
mèdiques, i suggerir intervencions èticament acceptables.

ACTIVITAT ASSISTENCIAL:
- Acollida de la persona usuària en el centre
- A la consulta segons demandes o programades: metodologia infermera
- Atenció d’infermeria d’urgències
- Prestar atencions assistencials d’infermeria a un sector determinat de la
comunitat
DOCENT:
Consisteix a formar als seus propis professionals i a d’altres, i ensenyar a persones i
grups.
- A la comunitat a col·laborar i desenvolupar activitats docents amb la
comunitat adreçades a promocionar la salut, prevenir la malaltia i
rehabilitar a través de programes educatius i altres més específics per
satisfer les necessitats de la comunitat.
- A la comunitat a col·laborar en la formació teoricopràctica i dels i les
estudiants d’infermeria i altres disciplines que duen a terme l’aprenentatge
en el centre.
ADMINISTRADORA:
Consisteix en assegurar que les funcions i activitats que han de desenvolupar els
professionals d’infermeria es realitzin de forma sistemàtica, racional i ordenada,
donant resposta a unes necessitats i assegurant l’ús adequat dels recursos.
INVESTIGADORA:
Conjunt d’activitats que desenvolupen els professionals d’infermeria per a aconseguir:
ampliar i aprofundir els coneixement professionals i per a la recerca basada en
l’evidència científica de les cures infermeres.
Les activitats van encaminades a dur a terme activitats d’investigació centrades en el
sector de la comunitat adjudicada, estudiar el sector de la comunitat assignada i a més,
participar en investigacions que es portin a terme en aquest camp i col·laborar amb
altres professionals de la salut en les investigacions en curs.

COORDINACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALS

• Existeixen experiències on els serveis comunitaris dins del nivell d’atenció
primària disposen de professionals propis que atenen la funció específica
d’assegurar el contínuum assistencial: gestora de cas o infermera d’enllaç.
• El rol de gestora de cas esdevé important davant el malalt complex crònic
• El rol de gestora de cas contempla:

22
 o Identificar i registrar en la HCAP persones pluripatològiques en
situacions de complexitat
o Treballar conjuntament amb l’equip de referència d’AP del pacient per
potenciar la gestió de casos
o Planificar les necessitats de cures individualitzades juntament amb el
pacient, la família i la infermera d’AP
o Gestionar i coordinar els recursos i serveis necessaris
o Treballar conjuntament amb la infermera d’enllaç de l’HGG
o Dinamitzar el programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex

ACTIVITATS D’INFERMERIA EN UN EQUIP ASSISTENCIAL

Atenció a les persones amb malalties cròniques i seguiment de protocols /HTA, DM,
TAO, DSLP, MPOC, ICC...)
- Pràctiques innovadores que treballin models d’atenció integrada com és el
“kàiser permanente”
- Introducció de pràctiques avançades d’infermeria amb la Gestora de casos.
- Models d’història clínica per compartir informació d’interès.

23
UNITAT 5: individu-família-comunitat
• Quines creieu que són les raons que justifiquen l’atenció primària també es
realitzi a nivell familiar?
o La salut de les famílies determina la salut de la comunitat
o Els canvis socials i les funcions de les famílies generen noves necessitats
o La família és un nucli generador d’hàbits
o La família és un sistema obert i funciona com una unitat
Les noves famílies generen noves necessitats. Depèn de com es trobin les famílies
d’una comunitat s’hauran de realitzar uns programes o uns altres.

Promoure la salut de les famílies implica promoure la salut de la comunitat?

Les necessitats de donar suport en un medi no institucionalitzat, no només als
membres que requereixen atenció de forma directa, sinó també als que l’envolten i es
relacionen amb ell.

Podem considerar a la família GENERADOR D’HÀBITS SALUDABLES?

L’OMS d’estaca els aspectes més rellevants del paper d’infermeria en el segle XXI:
• Promoció d’estils de vida
• Accessibilitat als serveis de salut
• Prevenció lesions i malalties
• Orientació de l’ús dels serveis
• Prestació de cures
• Recuperació funcional de rols
• Ajuda a una mort digna
LÍNIES D’INTERVENCIÓ DELS/LES PROFESSIONALS D’INFERMERIA EN AP
1. En relació amb les necessitats de les persones: abordatge individual o familiar i per
grup d’edat (infància, adolescència, adultesa, vellesa)
2. En relació amb les necessitats territori: abordatge poblacional (general, grups
d’especial vulnerabilitat)
3. En relació amb les necessitats dels/les professionals: planificació i organització,
formació, docència, avaluació i recerca.
GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA
Les guies de pràctica clínica són recomanacions desenvolupades de forma sistemàtica
per:
• Ajudar a professionals i pacients a prendre decisions sobre l’atenció sanitària
més apropiada, i
• Seleccionar les opcions dx o terapèutiques més adequades a l’hora d’abordar
un problema de salut o una condició clínica específica.
Les guies tenen actualment el repte de millorar el rigor metodològic i la qualitat
d’elaboració per contribuir a reduir la variabilitat i millorar la pràctica clínica.

24
Les tecnologies de la informació en salut
Una de les coses que ha fet millorar la les tecnologies és la incorporació de les històries
clíniques. En el curs clínic s’ha de posar el que es rellevant, com passa la tarda el
pacient, si esta tranquil, si ha vingut acompanyat, si ha dormit be, etc. No s’ha
d’apuntar les administracions de medicaments que s’administren, ja que això ja esta
en el cardex.

Què és la història clínica informatitzada o història clínica electrònica?

Es un document públic amb el que es relacionen el personal sanitari i el pacient, ens
dóna “seguretat” legal per les nostres accions.
L’HC permet que existeixi un sol registre únic per a cada usuari, en el que s’inclou tot el
seu historia de salut.
En l’actualitat l’HC té punts forts: flexibilitat, capacitat d’actu8ació, llegible, possibilitat
d’emmagatzematge i transferència.

L’HC l’utilitzem en diferents àmbits:

1. Assistencial
2. Rehabilitador
3. Preventius
L’HC clínica serà única, centralitzada i acumulativa per cada pacient, no és el cas per
cada institució sanitària. Diferents proveïdors amb sistemes informàtics diferents.

FUNCIONS DE LA HC
• Docent i investigadora (per fer estudis dels malalts)
• Epidemiològics (per saber el nº de casos, prevalença i incidència, casos de
desigualtats socials, nivell econòmic, nivells d’estudis, etc)
• Millora de la qualitat
• Gestió i administració
• Registre complert de l’atenció prestada al servei (la nostra obligació es escriure
tot el que fas)
Les dades de la HC no poden ser alterades, falsejades, ni manipulades, i en tot cas està
“PENAT” pel Codi Penal.
L’HC recull alguns mínims de dades que són:
1. Documentació relativa-clínic estadístic
2. Autorització ingrés
OBJECTIUS DE LA HC
1. Descriure el perfil de la història sanitària de l’usuari
2. Sintetitzar la informació del procés salut-malaltia
3. Vehicular la informació
4. Facilitar la comunicació interna de l’equip
5. Identificació dels malalts exposats
6. Avaluació de la qualitat assistencial
7. Banc de dades per a la recerca

25
Avantatges de la història clínica electrònica (HCE)
1. Millorar el servei sanitari
2. Disminució de duplicació de proves clíniques
3. Accés dels ciutadans al seu historia de salut
4. Facilita la feina dels professionals sanitaris
5. Millora la continuïtat assistencial
6. Millora l’accés a informació de salut rellevant
7. Millora la comunicació entre pacients
8. Ofereix seguretat de dades
FONTS DE DADES I REGISTRES

Registre infermer en HC:

- Valoració: recollida de dades, antecedents, actuals
- Diagnòstic: anàlisi de dades i formulació d’un judici o conclusió sobre la
situació (NANDA)
- Planificació: identificació dels objectius que volem aconseguir i de
l’actuació més adequada per portar-lo a terme. Per portar-lo a terme farem
PLA DE CURES
- Execució: posada en pràctica el pla de cures
- Avaluació: determinació de l’eficàcia de la intervenció en termes d’assolir
els objectius proposats.
Limitacions fonts de dades:
- El registre de l’HCAP no és comú a tots els CAP
- De fet, depèn de les fonts de finançament (ICS  E-CAP // XHUP  OMI-
WEB i no tots els centres, encara alguns OMI
- No hi ha intercanvi d’informació entre CAP
- No existeix intercanvi d’informació real entre altres nivells sanitaris.

ECAP: l’estació clínica d’atenció primària (ECAP) és el programa d’història clínica

informatitzada utilitzat per tots els professionals de la xarxa d’atenció primària de l’ICS

26
6. Atenció primària orientada a la comunitat
Salut pública/Salut comunitària. Promoció de la salut. Prevenció de la malaltia.
Comunitat. Diagnòstic Comunitari. Participació Comunitària.
6.1 La nova Salut Pública
• Compren no solament la biologia humana, sinó que reconeix la importància
dels aspectes socials dels problemes de salut, que estan provocats pels estils de
vida de les persones i per les seves condicions de vida.
• O.M.S: Salut per a tots a l’any 2000
6.2 Metes a aconseguir segons l’O.M.S.
• Promoció d’estils de vida saludables
• Promoció d’estils de vida saludables  tenint en compte condicions de vida, de
salut, de situacions econòmiques, etc.
• Prevenció de malalties previsibles
• Establiment de serveis de rehabilitació i salut.

6.3 Conferència d’Otawa (1986) Ampliació de principis de l’O.M.S.

• Desenvolupament de polítiques que recolzin la salut
• Creació d’ambients favorables
• Reforçar l’acció comunitària
• Desenvolupament d’habilitats personals
• Reorientació dels serveis sanitaris
6.3.1 Altres conferències estratègies
• Adelaide (1988). Polítiques públiques sanes.
• Sundsvall (1991). Creació d’ambients favorables per la salut
6.4 Declaració de Yakarta
• La 4ª conferència internacional sobre promoció de la salut “nuevos actores
para una nueva era: llevar la promoción de la salur hacia el siglo XXI”
• La promoción de la salud es una valiosa inversión
• Es la primera que se celebra en un país en desenvolupament i que dóna
entrada al sector privat en el recolzament a la promoció de la salut.
• Ofereix la possibilitat de reflexionar al voltat del que s’ha aprés en relació a la
promoció de la salut i de reconsiderar els factors determinats de salut, per
apuntar les noves estratègies, davant els nous desafiaments.
• La promoció de la salut actua sobre els estils de vida i les condicions de salut,
per tal de crear més salut en les persones i així contribuir a la reducció de les
desigualtats en salut.
• La promoció de la salut vol assegurar els drets humans i contruir un capital
social, per tal d’incrementar l’expectativa de salut i reduir les diferències en
l’expectativa de salut entre països i grups socials.
• ACCIÓ SOCIAL: són els esforços col·lectius de les comunitats per incrementar el
seu control sobre els determinants de la salut per tal de millorar la seva salut.

27
6.5 Promoció de la salut
• Es el procés de capacitació de la població per tal d’aconseguir que incrementi el
control sobre la seva salut i sigui capaç de millorar-la.
• La salut no es contempla com un objectiu en si mateix, sinó com a recurs per la
vida quotidiana.
6.5.1 principis de la promoció de la salut
- La promoció de la salut s’ocupa de la població en la seva vida quotidiana
- La promoció de la salut dirigeix les seves accions a les causes bàsiques de les
pèrdues de salut
- La promoció utilitza l’educació i la informació com a estratègies
- La promoció de la salut fomenta la participació de la població
- La promoció de la salut fomenta la participació dels professionals de la salut i
la col·laboració d’altres professionals
6.6 Prevenció
És el conjunt de mesures preses per tal d’anteposar-nos als riscos que afavoreixen
l’aparició de la malaltia i/o problemes socials i de salut, amb l’objectiu d’impedir que
aquests actuïn, o be limitant els seus efectes.
6.6.1 Prevenció primària
Es denomina prevenció primària totes aquelles accions destinades a disminuir
la incidència d’un problema de salut o factor de risc en una població, reduint el
risc de nous casos.
o Mesures específiques  quan tenim un problema adreçat a un grup de
la població EX: falta d’higiene bucodental als nens
o Mesures inespecífiques  són mesures preses davant d’un problema
que afecta a tota al població general EX: falta d’higiene bucodental de
tota una població.
6.6.2 Prevenció secundària
Es denomina prevenció secundària a totes aquelles accions destinats a
disminuir la prevalença d’un trastorn o problema en una població reduint la
seva evolució i durada.
La prevenció secundària esta basada en el diagnòstic precoç de la situació i en
el tractament adequat (reduir l’impacte i les possibles conseqüències)
6.6.3 Prevenció terciària
Es la prevenció destinada a disminuir la prevalença dels trastorns o problemes
quan ja s’han desenvolupat, amb l’objectiu de prevenir les conseqüències en la
mesura del possible.
6.6.3 Prevenció quaternària
És el que anomenem al conjunt d’activitats que intenten evitar, reduir i pal·liar
el dany provocat per la intervenció mèdica.

TREBALL A L’AULA
- Defineix i justifica l’elecció d’un problema de salut que es doni en una
comunitat concreta i explica om hi intervindries en cadascun dels nivell de
prevenció

28
 Tema : obesitat infantil
1r: Mesura especifica: Educació per a la salut fent xerrades i tallers dirigits als
pares i als fills.
2n: Detectar les escoles on hi hagi més casos d’obesitat infantil i fer activitats
especifiques per a aquest grup de persones. Control del pes i de la talla en les
escoles
3r: Fomentar a la realització de les activitats extraescolars i a la realització
d’una dieta equilibrada que ja pateixen obesitat infantil. Anirà enfocada als
infants que ja pateixin obesitat amb una sèrie de problemes com potser una
disminució de la mobilitat.3

6.7 LA SALUT COMUNITÀRIA

És un principi que guia un treball, una convicció de base; associar a les persones que
viuen i treballen en un territori determinat i que estan interessades directa o
indirectament en la temàtica de salut, en un procés de desenvolupament d’una millor
qualitat de vida. La salut vista com a un be col·lectiu.
6.7.1 Elements que poden caracteritzar els membres d’una comunitat
• Pertinença: sentir-se vinculat
• Interrelació: comunicació, interdependència i influencia mútua
• Cultura comuna (no sempre). Significats compartits (no necessàriament)

6.8 XARXA SOCIAL

La xarxa social permet suplir el concepte de comunitat, ja que posa de relleu les
interaccions entre els relleu les interaccions entre els individus i grups, i permet
superar les contradiccions entre el tot individual i el tot social, donat que les xarxes es
refereixen sempre a interaccions concretes.

6.9 CONCEPTE DE COMUNITAT

- COMPONENT ECOLOGIC  concentració de varis individus o de varis grups en
un espai físic i un medi ambient determinat.
- COMPONENT MACROSOCIAL existència d’una estructura i d’una organització
social dividida en dominis decisius i de poder. ( Consells Municipals,
organitzacions polítiques i sanitàries ...).
- COMPONENT MICROSOCIAL  són les relacions socials contínues i
permanents entre els grups i les persones ( xarxa social).
- COMPONENT PSICOLÒGIC  sentiment de pertànyer a un grup , de participar
de quelcom que és comú. Desenvolupament de relacions i de sentiment de
pertànyer al grup ( identitat i destins comuns, consciència de formar part d’una
estructura social important i fiable)
Concepte de comunitat segons: MONTERO (2007)
- Grup social dinàmic, històric i culturalment constituït i desenvolupat.
Preexistent a la presència dels investigadors o dels interventors socials , que
comparteixen interessos, objectius, necessitats i problemes, en un aspecte i en
un temps determinant i que genera col·lectivament una identitat, així com

29
 formes organitzatives desenvolupant i utilitzat recursos per aconseguir els seus
objectius.
- Altres conceptes que estarien relacionades amb la salut comunitària s’hauria
d’incloure educació per la salut, ecologia,..... nosaltres com a professionals
tenim la funció d’apoderar, incentivar, educar,...
6.9.1.CONÈIXER LA COMUNITAT
- Permet disposar d’una informació bàsica i fiable per planificar intervencions
- Orienta sobre com introduir-nos en una comunitat , conèixer la seva xarxa
social, i treballar-hi conjuntament.
- Permet disposar d’informació sobre els recursos de la comunitat i de com són
utilitzats.
6.9.2. DIAGNÒSTIC DE SALUT DE LA COMUNITAT
El diagnòstic comunitari no s’ha de perdre en orientacions biologistes i
unicasuals, sinó en la intervenció de diferents factors endògens i exògens, com
l’entorn, l’estil de vida, els factors com l’entorn, l’estil de vida, els factors
culturals i socials, el sistema de salut, l’accés al sistema sanitari, les desigualtats
socials i de salut, les xarxes de recolzament i la participació de la comunitat.
El primer diagnòstic comunitari va ser Lalonde. Qualsevol diagnòstic comunitari
en els qual els components de salut son molt importants, haurien de poder
determinar tres coses:
o El grau de benestar
o L’adaptació del seu entorn
o El funcionament de les persones .
6.9.2.1. INFORMACIÓ QUANTITATIVA ( D. QUANTITATIU) (EXAMEN P.O.)
Informació basada en registres i fonts documentals existents, i fonts
documentals existents, que recullen la informació en forma d’indicadors i
dades estadístiques
En aquest diagnòstic ens quedem nomes en la base i no es te en compte les
necessitats de les persones a les qual es realitza el diagnòstic. Per desprès
realitzar un anàlisis subjectiu.
• FASES DEL DIAGNÓSTIC COMUNITARI (QUANTITATIU) PREGUNTA
OBERTA DE EXAMEN
1. Descripció i avaluació de la situació de salut. Elements
estructurals. Serveis. Dinàmica social (recollida d’informació)
2. Identificació de problemes
3. Explicació de la situació de salut
4. Pronòstic  poder veure la tendència que hi ha
5. Priorització de problemes (mètode Hanlon)  dels problemes
identificats prèviament i llavors en aquest cas es descarten aquells
problemes en els quals no es pot intervenir.
6. Intervenció (Programació)

30
(MÉTODE HANLON)
• CRITERIS PER ESTABLIR PRIORITATS:
1. Magnitud del problema de salut o dels factors de risc: per mesurar aquesta
magnitud ho farem mitjançant la morbiditat i la mortalitat.
2. Gravetat del problema de salut: per mesurar la gravetat del problema ho farem
mitjançant les baixes laborals i els anys potencials de vida perduts.
3. Sensibilitat del problema de salut o dels factors de risc a les intervencions:
4. Factibilitat de la intervenció: significa que es pugui fer, per voluntat econòmica,
política, professionals destinats a la prevenció promoció, etc.
Ajuda a prioritzar. A partir d’aquí es desenvolupa la planificació per poder actuar
als diferents nivells.

6.9.2.2. INFORMACIÓ QUALITATIVA ( D. QUALITATIU) ( EXAMEN P.O.)

Les fonts d’informació es basen en l’opinió de persones expertes del tema,
persones de la pròpia l’opinió de persones expertes del tema, persones de la
pròpia comunitat, així com l’observació de diferents aspectes de la vida
comunitària.
En aquesta, es pot fer observació, entrevista que siguin representatives de
diferents grups de la comunitat que ens puguin proporcionar informació. La
comunitat es viva, dinàmic , etc... Es bàsica per poder conèixer en quina
comunitat esta treballant i quins són els seus interessos. Fer una inversió de
veure que podem fer i com l’analitzem.
En aquesta no té fases ja que es un altre tipus de procés i varia en funció de
la població a la qual et dirigeixes.... però hi ha unes premisses que s’han de
tenir en compte

• FASES DEL DIAGNÓSTIC COMUNITARI (QUALITATIU)

Pot constituir una bona eina per a l’acció comunitària. Ha de ser un dx
compartit per tots els actors del procés, polítics tècnics, professionals i
ciutadania. Acostuma a ser un bon punt de partida per a l’inici d’un Pla de
Desenvolupament Comunitari.
ELABORACIÓ:
• Construir coneixements de manera compartida
• Identificar els actors presents al territori, les seves relacions d’afinitat i
conflicte, espais i moments clau en la vida del territori
• Comunicació i creació de relacions amb i entre els diferents agents que
intervenen i participen en el territori
• S’ha de partir de la voluntat d’incloure l’opinió de tots els actors del
territori, adaptant-se a les dinàmiques i temps de població
• Iniciar espais de relació i trobada, claus al reforç o creació de la identitat
col·lectiva, que serà el que ens permetrà definir objectius conjunts i adquirir
compromisos individuals
• Creació de l’Equip Comunitari: tot el procés es fonamenta en la participació,
no s’improvisa, és planifica per tal de tenir una visió de quin és l’estat de la

31
 participació amb lla intencionalitat de poder treballar-la i plantejar
estratègies que la millorin (educació per la salut). “grup motor”
• Recursos

6.10 OBSERVACIÓ PARTICIPANT/TREBALL ETNOGRÀFIC

Tracta de captar la realitat social i cultural d’una societat o d’un grup social mitjançant
la inclusió de l’investigador mitjançant la inclusió de l’investigador en el col·lectiu
d’estudi.
Les fonts de dades són les situacions naturals on s’intenta descobrir els símbols i
categories que una cultura utilitza per interpretar el mon.

OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTIC COMUNITARI

- Conèixer la dinàmica de salut de la comunitat
- Detectar el problemes socials i de salut de la comunitat de la comunitat
- Avaluar l’oferta de recursos existents
- Recollida permanent de dades. Millorar les fonts d’informació
- Bagatge documental útil per planificar serveis
6.11 ACCIÓ COMUNITÀRIA
L’acció comunitària pretén dinamitzar processos d’enfortiment de la identitat
col·lectiva de les comunitats.
Pretén aportar millores a la qualitat de vida de les persones, intervenint en totes
aquelles dimensions que incrementin el caràcter inclusiu dels barris o comunitats.
Exemple de Dx Qualitatiu: a poble sec tenim un pla. El poble-Sec és un barri que per
causes diverses (geogràfiques, demogràfiques, sòcio-laborals....

6.12 PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA

Que entenem per participació comunitària?
- La participació comunitària és involucra-se d’alguna manera, formar part, estar
allà, prendre decisions, etc.
S’aprèn a participar o som participatius per naturalesa?
- Una part s’aprèn i una altre ja la podem trobar innata en les persones. Però tot
i això s’ha de fomentar que la gent desenvolupi. És un procés socialitzador, un
procés ideològic. Nosaltres com a professionals podem ajudar a que les
persones participin en el seu procés.
6.13 PROTAGONISTES DEL PROCÉS PARTICIPATIU
• L’administració. Institucions  les administracions i institucions, generen
una sèrie de dificultats en el procés participatiu a causa dels models de
jerarquia encara es present. Són els que posen mes dificultats.
• Els serveis. Professionals  posen dificultats per que hi ha sensació de
pèrdua de poder.
• El teixit associatiu i els ciutadans  perquè hi ha poques experiències
participatives, poca cultura de participar, perquè estem sotmesos a un
model paternalista. La comunitat es mou quan hi ha problemes en la
societat que s’ha de resoldre.

32
A la vegada de ser els protagonistes esdevenen antagonistes.

6.14 PERSPECTIVA ASSISTENCIALISTA

Es treballa amb els pacients (cas), a demanda (atenció puntual), dx mèdic, educació
individual, protagonisme corporatiu, perspectiva biomèdica.

6.15 PERSPECTIVA COMUNITÀRIA

es treballa amb tota la població, es tenen en compte les necessitats de salut, és un
procés continu de promoció de la salut, dx comunitari, intersectorial, amb participació
comunitària. Utilitza altres perspectives socials.
6.15.1 DE QUIN NIVELL DE PARTICIPACIÓ PARTIM?
• PRIMER NIVELL  cap possibilitat d’influència per part de la població
• SEGON NIVELL  poden disposar d’alguns espais de comunicació
• TERCER NIVELL  s’han prioritzat problemes i s’han posat en marxa un
grup d’autoajuda fulletó, activitats....
• QUART NIVELL  el teixit associatiu i els ciutadans han constituït un
organisme comunitari... consell de salut. Col·laboració estreta amb els
serveis sanitaris de la zona
6.15.2 PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT
- CARTA D’OTAWA
o Reconèixer que les persones són el principal recurs de la salut i que són
la veu d’aquesta
o Compartir el poder amb altres sectors, altres disciplines i amb la pròpia
comunitat
6.15.3 DEFINICIÓ PARTICIPACIÓ (O.M.S.)
Es un procés en el que les famílies assumeixen responsabilitats vers la seva
salut i del col·lectiu on viuen, millorant la capacitat de participar en el seu propi
desenvolupament social, econòmic i comunitari.

6.15.4 NOVA PROPOSTA DE DEFINICIÓ

Es el procés social en el que grups específics de la comunitat comparteixen
necessitats, problemes o interessos i viuen en un mateix lloc, tracten
activament d’identificar aquestes necessitats, problemes o centres d’interès,
prenent decisions i establint mecanismes per tal de resoldre’ls.

6.15.5 LA PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA ÉS ESSENCIAL PER

• Influir en les polítiques sanitàries i en la determinació d’objectius
• Contribuir a l’avaluació de l’eficàcia dels programes i de l’acceptació
d’aquests per part de la població, així com de la seva participació activa en
tot el procés.
6.15.6 MODELS DE PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA
• Participació en el context administratiu (consell de salut, consells
ciutadans...)

33
 • Participació en la gestió o altres organismes de representació (Consells
professionals, Assemblees d’usuaris, comissions de bioètica...)
• Participació en projectes de transformació concrets (Grups d’autoajuda,
agents de salut...)
6.16 CONSELLS CIUTADANS
• S’inspiren en la idea d’un jurat cuitada
• Aleatorietat en l’elecció (avantatges i limitacions)
• Diferents experiències, dins i fora el nostre context
• Aplicació potent quan es tracta de decisions molt acotades i no
contaminades pel debat institucional
6.16.1 Concepte d’agent de salut comunitari
• Són persones que compleixen una funció essencial en vincular els serveis de
salut/socials amb la població no autòctona o amb d’altres col·lectius
marginals i/o vulnerables.
• Aquests agents no són estranys a la comunitat i poden contribuir a facilitar
l’entrada a la comunitat de projectes externs.

6.16.2 Motius que expliquen la formació d’agents de salut

• Atenció a la població basada en el model de centres de salut
(assistencialista). Fracàs d’aquest model sobre tot en poblacions
d’immigrants i poblacions marginals i/o vulnerables.
• Comprovació que l’atenció mèdica i d’infermeria i l’ús de medicaments
tenen pocs efectes sobre factors mediambientals, socials i culturals, causa
de malalties i discapacitats.
• Els agents de salut van més enllà i són un mitja per influir en aquestes
causes.

6.17 GRUPS D’AUTOAJUDA

• Els grups d’autoajuda estan en consonància amb el model que reconeix la capacitat
de les persones per afrontar i solucionar problemes que experimenten a les seves
vides, assumit la responsabilitat i el control d’aquestes.
• Es caracteritzen per el intercanvi d’experiències i recursos al voltant d’un problema
comú.

6.18 PLANS DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Aquests conviden al teixit associatiu dels barris, les administracions i a la resta d’agents
socials i econòmics a fer una reflexió sobre les problemàtiques dels mateixos i a definir
els tipus d’intervenció necessària per millorar la qualitat de vida (la comunitat com a
protagonista)

6.18.1 Cartell estudiantil, 1968

* El cartell ressalta el punt fonamental de que la participació sense redistribució
de poder, és un concepte buit i una frustració pels més febles!!
* “Jo participo, tu participes, ell participa, nosaltres participem, vostè
participa... i ells se’n beneficien”

34
6.19 NIVELLS DE PARTICIPACIÓ
Quant i com participem?? A quin nivell?
Segons Arnstein (1969) existeix una escala que podria tenir 150 esglaons però del 1 al
8:
- No participació: manipulació i teràpia (escala 1-2)
- Informació (escala 3-4)
- Consulta (escala 3-4)
- Apaivagament (escala 5)
- Associació, col·laboració (escala 6)
- Delegar poder (escala 7)
- Control ciutadà (escala 8)

Arnstein considerava que hi havia participació en la delegació i el control ciutadà.

35