Professional Documents
Culture Documents
ICS
Oposicions ICS 2018-2919
Benvolguts/des companys/es,
Des de Formació Sanitat de la FeSP-UGT Catalunya, hem elaborat aquest llibret de resums
dels previsibles temes que conformaran la part transversal dels propers processos d’oposició
ICS i que actualment encara s’estan estudiant a Mesa Sectorial de Negociació de l’ICS. Fet pel
que encara aquest temari podria patir canvis en els seu contingut.
La proposta realitzada des de UGT Sanitat al Centre Corporatiu del ICS és la de reduir el temari
transversal el màxim possible, perquè creiem que és excessiu. A més hem manifestat que
volem que el nivell de les preguntes de la prova sigui assolible.
Arrel d’aquesta valoració, hem decidit crear aquest llibret de resum del temes que de moment
conformen el temari transversal. Aquest llibret, està format per resums d’elaboració pròpia,
text de lleis que calia posar per la seva importància, esquemes i altres recursos.
La finalitat, és que aquest material sigui una eina d’introducció a l’estudi per a les properes
proves d’oposició i que es pugui anar estudiant de forma fàcil durant aquest estiu.
Des de UGT-SANITAT continuem treballant per tal que els nostres drets laborals siguin els que
ens mereixem, tots els que conformem aquest sindicat som companys vostres, som de
diferents categories professionals, uns som fixos, altres interins i d’altres som contractats, fet
pel que sabem perfectament quines són les condicions de treball que tenim cada dia als
centres on treballem, per aquest motiu sabem què volem, què necessitem i sobre tot QUÈ ENS
MEREIXEM.
Us animem a que inicieu l’estudi amb aquest treball que hem realitzat i l’aprofiteu al màxim.
1
Tema 1
Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya ( SISCAT)
Pla de salut 2016-2020
L’empresa pública institut català de la salut
Estatuts de l'Institut Català de la Salut
Tema 2
L'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut: objecte, àmbit d'aplicació,
drets i deures del personal estatutari.
L'Estatut bàsic de l'empleat públic: objecte i àmbit d'aplicació, codi de conducta dels
empleats públics.
El II Acord de la mesa sectorial de negociació de sanitat sobre les condicions de treball
del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut: regulació de la carrera
professional, la direcció per objectius i la retribució variable
Tema 3
Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal
Canvis introduïts pel Reglament General de Protecció de dades, 2016/679, del
Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016
La figura del Delegat de Protecció de dades
Tema 4
Llei de prevenció de riscos laborals
Funcions dels Serveis de Prevenció
Organització de recursos per a les activitats preventives. Protocol per a la prevenció,
detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe,
de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual a l’Administració de la Generalitat de
Catalunya
Tema 5
Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes
Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
Tema 6
Qualitat
El cicle de millora contínua: planificar, implantar, avaluar i activar ( cicle PDCA )
Resolució de problemes
Tema 7
Competències digitals, Ofimàtica, Intranet, Internet i Correu electrònic
2
TEMA 1
Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya ( SISCAT).
Segons la web del CatSalut: El sistema sanitari català es va crear formalment l’any 1990
amb l’aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb la voluntat
d’integrar en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris amb diversitat de
proveïdors i fórmules de gestió.
L’any 2000 es produeix un canvi: per tal de definir un marc estable de les entitats
proveïdores de serveis assistencials, es va crear el sistema sanitari integral d’utilització
pública de Catalunya (SISCAT), que integra les xarxes assistencials en un sol sistema. El
SISCAT ha ajudat a optimitzar les infraestructures existents, consolidar aliances
estratègiques entre proveïdors i afavorir el contínuum i la integració assistencials. Amb la
voluntat d’avançar en la concepció integral i integrada del sistema, es va reformar el
SISCAT incloent-hi totes les xarxes pel tipus de serveis que presten (internament,
comunitari, transport sanitari i altres serveis sanitaris).
71 centres hospitalaris,
369 equips de d’atenció primària,
96 centres d’internament sociosanitaris,
41 centres de salut mental amb internament,
422 recursos de transport sanitari urgent
I d’altres serveis sanitaris (rehabilitació, oxigenoteràpia, etc.).
Una part d’aquestes entitats estan participades pel Departament de Salut o el CatSalut: 15
empreses públiques (8 entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i 7
societats mercantils), 16 consorcis i 1 fundació.
Però també, cal dissenyar i desplegar models d’atenció transversal, que superin les
barreres de les línies assistencials clàssiques. Aquí es fonamental la participació dels
professionals clínics en els processos de transformació i adaptació de resposta als reptes
ha de ser actiu i la seva mirada ha de quedar reflectida en la gestió.
3
Pla de salut 2016-2020
El Pla de salut és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut
que desenvolupa la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu principal de millorar la salut i la
qualitat de vida de la població.
El Pla de salut 2016-2020 pretén donar resposta als principals reptes de salut que té la nostra
societat, treballant per a la consolidació d’un sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic,
universal, just i centrat en les persones. Per això, el Pla de salut 2016-2020 compta amb quatre
principals novetats respecte als seu antecessors.
2. Es fa una aposta per la recerca i la innovació a través del desplegament del Pla
estratègic de recerca i innovació en salut.
3. Es reforcen les polítiques de salut pública que han d’estructurar la resposta als
principals reptes de salut i socials a partir d’un esforç organitzat de la societat i dels
poders polítics.
El Pla de salut proposa 28 objectius de salut amb l’horitzó 2020 i identifica fins a nou àrees
prioritàries:
4
Els 58 projectes que conté el pla s’agrupen en 12 línies estratègiques que consoliden en els 4
eixos de transformació per al període 2016-2020: compromís i participació, atenció de qualitat,
bon govern i salut a totes les polítiques.
Per al període 2016-2020, el Pla de salut també proposa 10 àrees prioritàries de salut que
s’han destacat perquè són causa de mortalitat, de morbiditat, de discapacitat, de
dependència i, en qualsevol cas, de patiment i dolor.
http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/Pla_salut/pla-de-salut-2016-2020/
5
L’empresa pública Institut Català de la Salut
Més tard i amb la voluntat d’adaptar el marc normatiu i la naturalesa jurídica de l’ICS al model
sanitari català, el Parlament de Catalunya aprova la llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’Institut
Català de la Salut. Aquesta llei transforma l’ICS en empresa pública i dóna als seus centres i als
seus serveis més autonomia de gestió.
L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de
Catalunya, amb 41.000 professionals que presten servei a gairebé sis milions de persones de
tot el territori.
L’ICS gestiona 283 equips d’atenció primària (EAP) i, a més, participa en el Consorci d’Atenció
Primària de Salut de l’Eixample (CAPSE), juntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona, que té
tres EAP, i en el Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP), juntament amb l’Ajuntament
de Castelldefels, que en té un.
L’Institut també gestiona tres grans hospitals terciaris d’alta tecnologia (Vall d’Hebron,
Bellvitge i Germans Trias), quatre hospitals de referència territorial (Arnau de Vilanova de
Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona i Verge de la Cinta de Tortosa) i un
hospital comarcal (Viladecans).
Com a entitat de referència del sistema sanitari públic del nostre país, l’ICS té l’objectiu de
millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, a través de la promoció dels hàbits
saludables, de la prevenció dels problemes de salut i del tractament de les malalties, des de les
més banals fins a les requereixen un abordatge més complex.
Tot plegat, per seguir fent de l’ICS una empresa líder, al servei dels ciutadans.
És basic saber quina és la Missió, Visió i Valors de l’ICS (és una de les preguntes bàsiques
d’un examen):
Missió: Donar una atenció d’excel·lència a la població, desenvolupant també la
docència i la recerca en l’àmbit de la salut a Catalunya.
6
Valors:
Competència
Participació
Compromís
Equitat
Innovació
Transparència
Els Estatuts de l’ICS aprovats pel Govern en el Decret 13/2009, de 3 de febrer, suposen un
pas més en el desenvolupament de l’empresa pública i en determinen el seu funcionament
intern tal i com estableix la Llei de l’ICS aprovada el mes de juliol de 2007.
Pel que fa a l’organització i el funcionament dels centres, els Estatuts aposten per
l’autonomia de gestió, emmarcada dins els acords del Consell d’Administració. L’objectiu
és que els centres, serveis i establiments de l’ICS puguin definir la seva pròpia estructura i
organització. El grau d’autonomia i els àmbits en què s’haurà de concretar aquest nou
sistema organitzatiu seran proposats en cada cas per les gerències territorials i els equips
directius de cada unitat de gestió, i seran aprovats pel Consell d’Administració.
Els Estatuts també marquen els principis ordenadors de la gestió de recursos humans de
l’organització (l’ordenació del personal, la provisió de places i la selecció) i de caire
econòmic.
El darrer capítol dels Estatuts estableix l’aprovació anual d’un programa d’actuació,
d’inversions i de finançament. En aquest apartat s’estableixen les bases del contracte
programa: l’acord de prestació de serveis entre l’ICS i el Servei Català de la Salut
(CatSalut).
Font: Per a més informació mirar el Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s'aproven els
Estatuts de l'Institut Català de la Salut.
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=4
75970
7
Tema 2
L’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut objecte, àmbit
d'aplicació, drets i deures del personal estatutari.
Aquesta Llei és aplicable al personal estatutari que exerceix la seva funció als
centres i les institucions sanitàries dels serveis de salut de les comunitats
autònomes o als centres i serveis sanitaris de l'Administració General de
l'Estat.
En el que no preveu aquesta Llei, en les normes a què es refereix l'article
següent, o en els pactes o acords regulats en el capítol XIV, són aplicables al
personal estatutari les disposicions i els principis generals sobre funció
pública de l'Administració corresponent.
El que preveu aquesta Llei és aplicable al personal sanitari funcionari i al
personal sanitari laboral que presti serveis als centres del Sistema Nacional de
Salut gestionats directament per entitats creades per les diferents comunitats
autònomes per acollir els mitjans i recursos humans i materials procedents dels
processos de transferències de l'Insalud, en tot el que no s'oposi a la seva
normativa específica aplicable i si així ho preveuen les disposicions aplicables al
personal funcionari o els convenis col·lectius aplicables al personal laboral de
cada comunitat autònoma.
a) A la lliure sindicació.
b) A l'activitat sindical.
c) A la vaga, sempre amb la garantia del manteniment dels serveis que siguin
essencials per a l'atenció sanitària a la població.
d) A la negociació col·lectiva, representació i participación en la determinació de
les condicions de treball.
e) A la reunió.
f) A disposar de serveis de prevenció i d'òrgans representatius en matèria de
seguretat laboral
9
c) Mantenir degudament actualitzats els coneixements i les aptituds necessaris
per a l'exercici correcte de la professió o per al desenvolupament de les funcions
que corresponguin al seu nomenament, i amb aquesta finalitat els centres sanitaris
han de facilitar l'exercici d'activitats de formació continuada.
d) Complir amb diligència les instruccions rebudes dels superiors jeràrquics en
relació amb les funcions pròpies del seu nomenament, i col·laborar lleialment i
activament en el treball en equip.
NOTA: Drets i deures, del personal estatuari son MOLT IMPORTANTS ¡!!!!
Font: Per a més informació mirar Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del
personal estatutari dels serveis de salut (BOE núm. 301 de 17 de desembre de 2003).
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?documentId=555954&actio
n=fitxa
10
L'Estatut bàsic de l'empleat públic: objecte i àmbit d'aplicació, codi de
conducta dels empleats públics.
La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic
Objecte
1. El present Estatut té per objecte establir les bases del règim estatutari dels
funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d’aplicació.
2. Així mateix té per objecte determinar les normes aplicables al personal laboral al
servei de les administracions públiques.
3. Aquest Estatut reflecteix, de la mateixa manera, els fonaments d’actuació
següents:
11
3. El personal docent i el personal estatutari dels Serveis de Salut es regeixen per la
legislació específica dictada per l’Estat i per les comunitats autònomes en l’àmbit
de les seves respectives competències i pel que preveu el present Estatut,
excepte el capítol II del títol III, llevat de l’article 20, i els articles 22.3, 24 i 84.
4. Cada vegada que aquest Estatut faci esment al personal funcionari de carrera s’hi
ha d’entendre comprès el personal estatutari dels Serveis de Salut.
Els empleats públics han de desenvolupar amb diligència les tasques que tinguin
assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució
i de la resta de l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents:
Els principis i regles establerts en aquest capítol informen la interpretació i aplicació del
règim disciplinari dels empleats públics.
12
6. No han de contraure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions
financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats
quan això pugui suposar un conflicte d’interessos amb les obligacions del seu lloc
públic.
7. No han d’acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge
injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.
8. Han d’actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i vigilar la
consecució de l’interès general i el compliment dels objectius de l’organització.
10. Han de complir amb diligència les tasques que els corresponguin o se’ls
encomanin i, si s’escau, resoldre dins el termini escaient els procediments o
expedients de la seva competència.
11. Han d’exercir les seves atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i
abstenir-se no només de conductes contràries a aquest principi, sinó també de
qualssevol altres que comprometin la neutralitat en l’exercici dels serveis públics.
12. Han de guardar secret de les matèries classificades o altres la difusió de les quals
estigui prohibida legalment, mantenir la deguda discreció sobre els assumptes que
coneguin per raó del seu càrrec, i no poden fer ús de la informació obtinguda per a
benefici propi o de tercers, o en perjudici de l’interès públic.
1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta
d’empleats públics.
3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que
constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han
de posar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents.
4. Han d’informar els ciutadans sobre les matèries o assumptes que tinguin dret a
conèixer, i facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves
obligacions.
13
7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva
transmissió i lliurament als seus responsables posteriors.
10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les
propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les
funcions de la unitat en què estiguin destinats. A aquests efectes es pot preveure
la creació de la instancia adequada competent per centralitzar la recepció de les
propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l’eficàcia
en el servei.
11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui
oficial en el territori.
Font: II Acord de la mesa sectorial de negociació de sanitat sobre les condicions de treball
del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut.
14
Tema 3
Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària:
dret d'informació sanitària del pacient. Dret a la intimitat i confidencialitat
del pacient.
Entre les principals innovacions de la nova Carta destaquen el dret a rebre una educació
en salut que permeti conèixer els factors que poden influenciar la salut individual i
col·lectiva.
Font: Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària.
Departament de Salut. Any 2015.
http://www.hospitalbenitomenni.org/ca/documents/carta_drets_deures.pdf
15
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter
personal: àmbit d'aplicació, conceptes bàsics, principis de la protecció de
dades.
2. El règim de protecció de les dades de caràcter personal que estableix aquesta Llei
orgànica no és aplicable:
a. Als fitxers mantinguts per persones físiques en l’exercici d’activitats exclusivament
personals o domèstiques.
b. Als fitxers sotmesos a la normativa sobre protecció de matèries classificades.
3. Es regeixen per les seves disposicions específiques, i pel que preveu especialment, si
s’escau, aquesta Llei orgànica els tractaments de dades personals següents:
a. Els fitxers regulats per la legislació de règim electoral.
b. Els que serveixin a finalitats exclusivament estadístiques, i estiguin emparats per la
legislació estatal o autonòmica sobre la funció estadística pública.
c. Els que tinguin com a objecte l’emmagatzematge de les dades contingudes en els
informes personals de qualificació a què es refereix la legislació del règim del
personal de les Forces Armades.
16
d. Els derivats del Registre Civil i del Registre central de penats i rebels.
e. Afectat o interessat: persona física titular de les dades que siguin objecte del
tractament a què es refereix l’apartat c) d’aquest article.
j. Fonts accessibles al públic: els fitxers que poden ser consultats per qualsevol persona,
sense que ho impedeixi una norma limitativa o sense altra exigència que, si s’escau,
l’abonament d’una contraprestació. Només es consideren fonts d’accés públic el cens
promocional, els repertoris telefònics en els termes que preveu la normativa específica
i les llistes de persones que pertanyen a grups de professionals que continguin
únicament les dades de nom, títol, professió, activitat, grau acadèmic, direcció i
indicació de la seva pertinença al grup. Així mateix, tenen el caràcter de fonts d’accés
públic els diaris i els butlletins oficials i els mitjans de comunicació.
17
Principis de la protecció de dades
Qualitat de les dades (art. 4)
Dret d’informació en la recollida de dades (art. 5)
Anirem revisant cada un dels canvis que produeix el Reglament General de Protecció de
Dades del Parlament Europeu:
Principis rectors:
1. Un continent, una norma
2. Finestreta única
3. Europa es regeix per la normativa europea
4. Consideració dels riscos específics
5. Privacitat des del disseny (Data protection by design).
6. El consentiment per al tractament de les dades
18
Principals novetats que incorpora el Reglament:
19
Posició del delegat de protecció de dades (art.38):
20
Tema 4
Objectius de la LPRL:
Millorar les condicions de treball
Elevar el nivell de protecció de salut i seguretat dels treballadors
Prevenir riscos laborals
Evitar riscos.
Avaluar riscos que no s'hagin pogut evitar.
Combatre els riscos en el seu origen.
Adaptar el treball a la persona.
Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
Substituir el que és perillós pel que comporta poc o cap perill.
Planificar la prevenció.
Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
Donar les instruccions que calgui als treballadors.
Avaluació de riscos: L'acció preventiva s'inicia amb una avaluació inicial dels riscos per a
la seguretat i la salut dels treballadors, la qual es farà amb caràcter general, tenint en
compte la naturalesa de l'activitat, i en relació a aquells treballadors que estiguin exposats
a riscos especials.
Vigilància de salut: dels treballadors, per part de l’empresari sobre els riscos inherents a
l’activitat laboral.
21
DRETS I DEURES dels empresaris respecte als treballadors i a la inversa:
EMPRESARIS TREBALLADORS
Deure de prevenció i Avisar del perill greu i imminent a companys i
avaluació dels riscos. superiors.
Formar i informar als Col·laborar en la verificació del seu estat de salut
treballadors mitjançant reconeixements mèdics.
Deure de vigilar la salut dels Complir las ordres i instruccions en matèria de
treballadors. Prevenció
Adaptació i perfeccionament Utilitzar correctament els mitjans de protecció facilitats
de les mesures de protecció per l’empresari.
quan variïn les
circumstàncies del lloc de
treball.
Deure d’adoptar les mesures Seguir la formació tant teòrica com pràctica en matèria
necessàries en cas de preventiva facilitada per l’ empresari.
emergència.
22
Els serveis de prevenció es reuniran trimestralment i sempre que alguna de les parts ho
sol·licitin.
Introducció
Aquest protocol reuneix les actuacions per prevenir, detectar i resoldre les situacions
d’assetjament sexual, per raó del sexe, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual que
es puguin produir a l’Administració de la Generalitat. És un compromís institucional per a
l’eradicació total d’aquestes conductes i per garantir la salut de les persones que pateixen
aquestes situacions.
Objectiu
L’objectiu general d’aquest protocol és definir el marc d’actuació en relació amb els casos
d’assetjament sexual, per raó del sexe, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual amb
la finalitat explícita d’eradicar aquest tipus de conductes en l’àmbit de l’Administració de la
Generalitat.
Per tant, el protocol pretén ser un instrument per a la prevenció, la detecció i la resolució
d’aquests casos.
23
Definir els rols i les responsabilitats dels diferents agents.
Garantir la seguretat, la integritat, la confidencialitat i la dignitat de les persones
afectades, l’aplicació de les mesures que es produeixin en cada cas per a la
protecció de les víctimes en tot moment, incloent-hi les mesures cautelars que
calguin; acabar amb l’assetjament, i, si cal, aplicar les mesures sancionadores que
hi corresponguin.
L’aplicació d’aquest protocol no impedirà en cap cas la utilització, per part de les persones
implicades o de la mateixa Administració, de les accions legals que calguin. En aquest
sentit, s’ha d’aplicar el que estableix l’article 28 del Decret 243/1995, de 27 de juny, pel
qual s’aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de
la Generalitat de Catalunya
Àmbit d’aplicació
Definició de conceptes
Hi podem haver assetjaments dels següents tipus:
Assetjament sexual
Assetjament per raó del sexe
Assetjament per raó de l’orientació sexual
24
Assetjament per raó de la identitat sexual
Comportament no desitjat per part de qui el pateix
Comportament que implica connotacions sexuals o de naturalesa sexual o sexista
Comportament que atempta contra la dignitat d’una persona o crea un entorn
intimidatori, hostil, ofensiu, degradant o humiliant
NOTA: Recordeu que aquest llibret nomes es un breu resum de cada tema del temari
transversal, si voleu començar a ampliar aquest tema podeu anar a l’adreça web de més
avall.
25
Tema 5
Aquesta llei s’impregna dels principis de la Carta europea per a la igualtat de dones i
homes, entesa, en primer lloc, com a dret fonamental que s’ha d’aplicar en tots els camps
en què els poders públics exerceixen responsabilitats, la qual cosa inclou llur obligació
d’eliminar qualsevol forma de discriminació, sigui aquesta directa o indirecta.
Objecte
L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu
el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i
circumstàncies de la vida.
Finalitats
a) Eliminar les discriminacions, les desigualtats i la invisibilitat, generades pel caràcter
patriarcal de la societat, que han patit històricament les dones.
b) Reconèixer i tenir en compte el paper social i econòmic dels treballs familiar, domèstic
i de cura de persones, que tradicionalment han exercit les dones.
c) Afavorir una distribució coresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del
treball domèstic i de cura de persones, en el marc d’un model de societat sostenible.
d) Propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial al
progrés i a la transformació social i econòmic.
e) Garantir que les polítiques públiques:
1. Remoguin els obstacles imposats per raó de sexe, que dificulten el ple exercici dels
drets de les persones.
2. Contribueixin a eradicar els estereotips culturals que perpetuen les diferències de
gènere.
3. Assegurin el lliure desenvolupament de l’autonomia i les capacitats de les
persones, i l’exercici efectiu de la plena ciutadania des del respecte a la diversitat i
la diferència.
4. Permetin que dones i homes, des de la diversitat, participin en condicions
d’igualtat efectiva en la vida familiar, política, social, comunitària, econòmica i
cultural.
5. Afirmin i garanteixin l’autonomia i la llibertat de les dones perquè puguin
desenvolupar llurs capacitats i interessos i dirigir la pròpia vida.
6. Estableixin les condicions per a eliminar qualsevol tipus de discriminació de les
dones i per a promoure’n l’apoderament.
7. Integrin la perspectiva de gènere en tots els àmbits.
26
f) Abordar, prevenir i eradicar, d’acord amb el que disposa la normativa vigent en la
matèria, tot tipus de violència masclista contra dones i infants.
g) Reconèixer el dret de les dones al propi cos, el dret al lliure desenvolupament de la
identitat i l’orientació sexuals, i els drets sexuals i reproductius, i garantir la lliure
decisió de les persones a l’hora d’exercir-los.
h) Impulsar polítiques públiques destinades a reparar el dèficit històric que pateixen les
dones en la redistribució de la riquesa, i prioritzar l’adopció de mesures per a
combatre la feminització de la pobresa, amb una especial atenció a les situacions de
major vulnerabilitat.
i) Potenciar un model de relacions entre persones igualitari i que eradiqui les relacions
de domini i explotació de gènere imposades pel sistema patriarcal.
j) Donar suport a les famílies, en la mesura que són un instrument eficaç per a corregir
desigualtats.
k) Regular un sistema de permisos parentals que asseguri una distribució equitativa entre
homes i dones de les responsabilitats en la relació amb els fills.
Tercer. Eradicació de la violència masclista: els poders públics han de garantir que
s’afrontin de manera integral totes les formes de violència masclista, especialment la
violència contra les dones i els actes sexistes, misògins i discriminatoris.
Quart. Apoderament de les dones: els poders públics han de donar suport a les dones
en el procés pel qual enforteixen llur potencial i autonomia, coneixen millor llurs capacitats
27
i participen activament en la superació dels obstacles que són a la base de la
infravaloració que han patit històricament.
Sisè. Perspectiva de les dones: els poders públics han de fer valer les aportacions de les
dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat; fer visibles i
reconèixer les diferències, les singularitats i les particularitats territorials, culturals,
ètniques, religioses, personals, d’edat, estat de salut, socioeconòmiques i d’orientació i
identitat sexuals de dones i homes sense exclusions; reconèixer les dones com a
subjectes socials, econòmics i polítics, i destacar les experiències vitals tant de dones com
d’homes
Setè. Justícia social i redistribució de la riquesa: els poders públics han de garantir la
distribució equitativa dels recursos i l’exercici correcte de drets i deures, amb polítiques
correctores i distributives que fomentin la prevenció i actuïn contra l’explotació i l’exclusió
social de les dones. Les polítiques públiques han de protegir principalment les dones amb
fills a càrrec i prioritzar en la distribució de la riquesa la lluita contra la feminització de la
pobresa.
Vuitè. Ús no sexista ni estereotipat del llenguatge: els poders públics definits en l’article
2.a han de fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l’expressió de concepcions
sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de
promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les
persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i
audiovisual. Els poders públics han de formar el personal en l’ús respectuós i inclusiu de
la llengua.
NOTA:
La Llei d’igualtat efectiva neix del consens majoritari parlamentari com a marc de
referència per afrontar la discriminació de les dones en tots els àmbits de la vida
La Llei proposa assolir l’equiparació dels drets de les dones i els homes a partir
d’onze finalitats ambicioses amb pretensions transformadores del sistema de
valors vigent.
28
La Llei crea l’Observatori de la Igualtat de Gènere, un nou òrgan assessor que pot
proposar estratègies per corregir les situacions de desigualtat i lluitar contra la
violència masclista.
Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència
masclista: objecte i finalitat.
Introducció
La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix de la premissa que els
drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració
d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania,
l'autonomia i la llibertat.
La lluita contra la violència masclista és part del procés de les dones per a fer efectius llurs
drets i construir un entorn que en permeti el lliure desenvolupament.
Aquest trajecte té una llarga història al nostre país, gràcies a la qual les dones, malgrat les
situacions adverses, han desenvolupat uns espais propis d’autonomia.
Aquesta llei parteix també del reconeixement del paper històric i pioner dels moviments
feministes. El valor i la riquesa del saber i de les eines d’anàlisi i d’intervenció
desenvolupades pels feminismes són fonamentals per a comprendre l’origen de la
violència masclista i poder eliminar-la.
Per tant, les aportacions fetes per les dones que han patit violència i pels grups de dones
que han treballat i treballen contra les violències i les pràctiques feministes en defensa dels
drets de les dones han estat considerades d’una gran importància en l’elaboració
d’aquesta llei, perquè la reclamació del dret de les dones a viure sense violència masclista
és el resultat dels esforços de milers de dones que han denunciat les diverses
29
manifestacions d’aquesta violència i han fet possible, així, incorporar finalment aquest dret
a la nostra estructura jurídica.
Objecte (art. 1)
Finalitats (art. 6)
b) Establir mecanismes per fer recerca sobre violència masclista i difondre’n els resultats,
i també per a la sensibilització social i la informació destinada a les dones.
c) Dotar els poders públics de Catalunya d’instruments eficaços per a eradicar la violència
masclista en els àmbits preventiu, educatiu, formatiu, dels mitjans de comunicació i
laboral i social.
d) Establir els drets de les dones que es troben en situació de violència masclista,
exigibles davant les administracions públiques, i també per a llurs fills i filles, a més
d’assegurar-ne l’accés gratuït als serveis públics que s’estableixin.
e) Garantir drets econòmics per a les dones que es troben en situació de violència
masclista, amb la finalitat de facilitar-los el procés de recuperació i reparació. 38 Llei
5/2008.
f) Crear la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència
masclista, integrada per un conjunt de recursos i serveis públics per a l’atenció,
l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació.
30
h) Concretar mesures per a introduir l’especialització de tots els col·lectius professionals
que intervenen en l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació
destinades a les dones i les altres víctimes de la violència masclista.
i) Garantir el principi d’adequació de les mesures, per tal que a l’hora d’aplicar-les es
tinguin en compte les necessitats i les demandes específiques de totes les dones que
pateixen la violència masclista
31
Tema 6
Qualitat: concepte i definició.
Respecte a la anàlisis de la qualitat podem dir, que hi han els següents tipus de qualitat:
Qualitat necessària: entesa com aquella esperada pel client per tal de cobrir les seves
necessitats.
Qualitat de disseny: Aquella que és vol aconseguir i es defineix al projecte inicial
d’oferta.
Qualitat realitzada: Aquell resultat aconseguit tot tenint en compte l’objectiu inicialment
descrit
Qualitat percebuda: La qualitat que el client percep com a valuós i que estarà directament
relacionada amb les seves expectatives (idoneïtat d’un producte i/o si satisfà les seves
necessitats). Es mesura amb:
32
Mètodes d’anàlisi de la satisfacció:
Sistemas de queixes i suggeriments: sempre hem de veure que les queixes son una
oportunitat de millorar el servei prestat, per tant son sempre un fet positiu. N’hi ha
diferents sistemes de queixes com els impresos, bústies de suggeriments, etc...
33
“Cicle de Deming o cicle de millora contínua”: Cada una de les lletres valone dir:
34
Resolució de problemes: el diagrama causa-efecte.
Introducció
Característiques:
Impacte visual: Relació entre efecte i causes, només amb un cop de vista.
Capacitat de comunicació: Interrelacions causa-efecte i permet la seva comprensió.
Ens permet identificar les causes primàries del problema.
Determinar, altres causes, per exemple amb un Brainstroming (pluja d’idees).
Anàlisi dels problemes que no hem identificat causa
Establiment de solucions als problemes
Forma:
35
El Diagrama de Ishikawa o Diagrama de Causa Efecte (conegut també com a Diagrama
d'Espina de Peix donada la seva estructura) consisteix en una representació gràfica
que permet visualitzar les causes que expliquen un determinat problema, la qual cosa
la converteix en una eina de la Gestió de la Qualitat àmpliament utilitzada atès que orienta
la presa de decisions en abordar les bases que determinen un acompliment deficient.
Addicionalment cada causa es pot desagregar amb grau major de detall en subcauses.
Això últim resulta útil al moment de prendre accions correctives atès que s'haurà d'actuar
amb precisió sobre el fenomen que explica el comportament no desitjat.
36
Tema 7
Competències digitals. Ofimàtica, intranet, internet, correu electrònic. (La
concreció es farà per categoria, agafant com a referència les competències
ACTIC i sempre en relació a les funcions a desenvolupar).
Fonts: Les nostres fonts en aquest tema son els temes ACTIC i pàgines web.
http://actic.gencat.cat/es
DEFINICIONS
37
Què és un bit o un byte: La informació amb que treballa un ordinador es digital.
8 bits = 1 byte
Definicions que cal saber i que estan relacionades amb el concepte d’internet:
Navegador: Programa que ens permet navegar per la xarxa (Google Chrome,
Mozilla Firefox, Internet Explorer, Opera, Safari... ).
Galeta o cookie: Fitxer de text amb informació sobre els hàbits, les preferències i
les pautes de navegació d’un internauta que visita una pàgina web.
FTP: és l’acrònim de File Transfer Protocol; és a dir el protocol que ens permet en
internet realitzar la transferència de fitxers entre ordinadors.
38
Els perills d’internet: a internet no tot es fàcil, sinó que hi ha veritables perills com:
Phising: seria una tàctica d'enginyeria social per aconseguir les vostres dades
personals, con el correu electrònic, contrasenya o bé les dades bancàries.
Exemple: t'envien un e-mail d’un determinat Banc dient que cal actualitzar les
dades, i et donen una adreça web per actualitzar-les.
Spam: Els termes correu escombraries i missatge escombraries fan referència als
missatges no sol·licitats, no desitjats o amb remitent no conegut (correu anònim),
habitualment de tipus publicitari, generalment són enviats en grans quantitats (fins i
tot massives) que perjudiquen d'alguna o diverses maneres al receptor, podem
bloquejar una pàgina web.
o L'acció d'enviar aquests missatges es denomina spamming.
39
Hoax: Un Hoax és com es coneix als bulos en Internet i generalment als fraus.
Tradicionalment els hoax es distribuïen a través d'e-mails en cadena però
actualment s'han fet molt populars gràcies a les xarxes socials com Twitter i
Facebook.
40
Exemples de dominis:
o .gov: Els assignen institucions de govern per país.
o .edu: Ús exclusiu per a universitats, estudis secundaris, primàries i
institucions relacionades a l'educació.
o .tv: Els usen principalment empreses de vídeo, cinema i televisió.
o .mobi: Per utilitzar-se en llocs compatibles amb dispositius mòbils.
o .info: Dominis dissenyats principalment per a la difusió d'informació.
o .xxx: Per a llocs amb contingut sexual o pornogràfic.
o .pro: Per a ús específic reservat a professionals de determinades
categories, agrupats en subdominis. Exemple: .med.pro (metges).
o .mil: Ús exclusiu per als militars dels Estats Units.
o .coop: Reservat a les cooperatives i per registrar-ho fa falta demostrar
l'existència de la cooperativa a través de l'organisme local
corresponent.
o .museum: L'ús d'aquest domini és exclusiu dels museus.
o .travel: Per a ús per agències de viatges o destinacions turístiques
41
o L'opció Cc, també se li diu Copia de Carbó, tots els destinataris
poden veure les adreces de correu de totes les persones a les
quals vols enviar el correu.
Per no ser molt formals i no perdre'ns en definicions, en certa manera podríem dir que
per exemple Whasapp és una Intranet que permet compartir missatges entre els seus
membres, això és una simplificació que permet entendre la idea.
La Intranet existeix en les empreses pràcticament des dels propis inicis d'Internet, de
fet, el primer que existia era una Intranet privada muntada per certes universitats amb
la finalitat de compartir informació acadèmica i articles científics, l'obertura d'aquesta
Intranet a la resta del món va provocar el naixement del que avui dia anomenem
Internet.
42
Si tens dubtes sobre els processos d’oposició o d’altres qüestions no dubtis a posar-te en
contacte amb la teva secció Sindical UGT de referència. En cas que no sàpigues quina és, truca’ns
al telèfon 93 2956100 o envia un email a: fsp@catalunya.ugt.org i t’informarem!!
43