NF3.

El marc històric, legal i

administratiu de l’acció social.

Mariama Diakite Sylla

1r TIS- Torn tarda
Activitats pàg.64.

1. Copia i completa al teu quadern la taula següent, indicant les fites més
importants en cada etapa històrica pel que fa a l’acció social.

Etapa Fites

Antiguitat -Construcció simbòlica de la identitat humana vinculat a la

solidaritat.
-Antic Testament, la pobresa, la malaltia o la discapacitat
vistes com a desordres, i els afectats, com a assenyalats i
apartat per impuresa.
-Expressions del deure d'hospitalitat i reciprocitat

Grècia clàssica -Hipòcrates considerava que moltes de les malalties o

situacions de discapacitat com a afeccions pertanyents a
l'ordre biofísic.

Roma Creació d'institucions, els primers antecedents de la

beneficència o la protecció social.

Etapa medieval -Igualtat dels homes davant la llei, la de Déu.

-Deure de filantropia que transformarà les maneres
clàssiques de relacionar-se amb l'alteritat.
-Xarxa informal de protecció social per a les persones
malaltes, òrfenes o desvalgudes.
-Institucions, sota tutela directa o indirecta de l'Església,
-Espais de cura i atenció per a les persones més
necessitades.
-Primera expressió de l'atenció social.
-Altres formes de resposta en l'època medieval:
◦ Grans benefactors
◦ Petites iniciatives de l'Administració local
◦ Gremis i altres institucions que oferien previsió i auxili
social a les persones afiliades.

Renaixement -Nova manera de comprendre atendre el fenomen de la

pobresa.
-L'esfera religiosa se separa progressivament de l'esfera
profana.
-Impostos específics de beneficència.
-Es relacionaran i tecnificaran les formes d'assistència.
 -Una altra dimensió de la intervenció amb la pobresa, la
repressiva.

Industrialització -Reclusió de l'alteritat en espais considerats terapèutics.

-Pretextos moralitzadors per justificar la reclusió de pobres
i captaires.
-Penitenciàries, els correccionals, les colònies
reeducatives i els hospitals generals.
-Asils i manicomis s'encarregaran de mantenir en espais
segregats els individus considerats incapaços d'oferir
qualsevol utilitat social.
-Emergir la mirada clínica.
-Es comença a articular un determinat discurs científic a
l'entorn dels espais de reclusió.
-Pren com a objecte del seu saber allò que es considera
patològic, perillós, desviat o inadaptat a la base d'una
psiquiatria incipient.

2. Amb la informació obtinguda a l’exercici anterior, elabora un fris

cronològic, amb els avenços o moments destacats relacionats amb
l'acció social al llarg de la història.

Antiguitat (a.C)
Antic Testament.
● Expressions del deure d'hospitalitat i reciprocitat.

• Grècia clàssica
Hipòcrates.
● Considera que les malalties o les situacions de discapacitat són
afectacions que pertanyen a l'ordre biofísic i no com una impuresa o una
monstruositat.

• Roma
Es crea l'annona o el congiario = institucions.

• Etapa medieval
Igualtat dels homes davant la llei de Déu.
Creació:
● Xarxa informal de protecció social per a persones malaltes, òrfenes o
desvalgudes.

● Espais de cura i atenció per a les persones més necessitades.

• Renaixement
 Nova manera de comprendre i atendre el fenomen de la pobresa
● Impostos específics de beneficència.

• Industrialització
Reclusió de l'alteritat en espais considerats terapèutics
● Emergeix la mirada clínica.

3. Explica diferència que hi ha entre els conceptes de beneficència i

assistència social.

Les diferència que hi ha entre els conceptes de beneficència i assistència social és

que la beneficència és tot aquells recursos que aporten les mateixes persones que
volen ajudar a altres, en canvi, l'assistència social els serveis i els recursos els
aporta l'Estat, donant servei a tothom que ho necessita.

4. Elabora una síntesi sobre com s¡’articula l’acció social a Espanya des
de principis del segle XIX fins a l’actualitat.

Espanya:

1882
● Primera Llei de beneficència

1849
● Llei de beneficència més abast

1900
● Llei d'accidents de treball
● Llei sobre condicions de treball de les dones i els nens

1904
● Llei de descans setmanal obligatori

1909
● Llei del dret de vaga
● Moviment obrer = ajuda mútua i de previsió social

1931
● Creació de la Constitució
● La seva legislació social regularà:
- Assegurança de malaltia, accidents, atur forçós, vellesa, invalidesa o mort.
- Feina de les dones i dels joves, especialment de la protecció de la
maternitat.
- Jornada de treball i salari mínim i familiar, vacances anuals remunerades.
- Ensenyament primari, gratuït i laic.
● Durant la dictadura
- Incapacitat per al desenvolupament d'un veritable estat del benestar
- Ancorada en el model de la beneficència o assistència social
● Després de la Segona Guerra Mundial
- Estats de benestar
- L'Estat estableix prestacions i drets vinculats a la dignitat, la llibertat, la salut,
l'educació…

1970 – 1980
● Transició democràtiques per garantir els drets socials lligades a fórmules de
beneficència o assistència social.

5. Copia i completa al teu quadern la taula següent, indicant les

característiques dels diferents models d’estat del benestar.

Model Característiques

Liberal -Prioritza el mercat

-Prestacions de caràcter públic
-Aquest és el model dominant en
països com el Regne Unit,
Canadà, Austràlia...

Conservador -La família és fonamental

-Model contributiu
-L'estructura de finançament de les
prestacions és contributiva
-És el model de països com França,
Alemanya, Itàlia i d'altres de
l'Europa central i occidental.

Socialdemòcrata - L'Estat és l'espai o actor principal.

- Inversió en polítiques socials.
- Principal font de finançament: els
 impostos.
- Els països nòrdics com Suècia,
Dinamarca, Noruega o Finlandia
s'organitzen a partir d'aquest model.

6. Per què els països del sud d’Europa (Espanya, Portugal i Grècia) el
desenvolupament de l’estat del benestar ha estat més limitat? Explica
els principis trets que els caracteritzen.

Els països com Espanya, Portugal o Grècia van tardar a desenvolupar models de
protecció social propers als que seguien els països del seu entorn. Els estats del
benestar en aquests països tenen una tradició molt més curta, ja que solament es
doten d'una sèrie de principis fonamentals que garanteixen la protecció pública de
determinats drets en les transicions democràtiques dels anys setanta.

Els principals trets que els caracteritzen són:

• Baixa despesa o inversió social

• Universalització relativament completa en serveis bàsics de salut a nivells
d'educació obligatòria

• Sistema contributiu per a les pensions de jubilació i les prestacions de

desocupació.
• Oferta residencial molt liberalitzada amb escasa presencia de regulació o parc
públic d'habitatge.

• Xarxa de serveis socials específics molt poc desenvolupada.

• Gran pes del mercat i de la família en la provisió de serveis de cura i atenció.

7. Debateu a classe sobre aquest tema: <<L’estat de benestar està en

crisi?>> Després del debat, redacteu individualment les vostres
conclusions.

Si l’estat de benestar está en crisi económica, que implica una crisi institucional que
ames de afectar a la ciutadania li fa veure una realitat inassumible degut la pujada
de preus, l’economia del país i la falta de recursos en la sanitat o pel motiu que sigui
que ens afecta directament als ciutadans.
L’estat deixa de ser el gran sol·licit i gratuït de tots els serveis socials, fins al moment
proporcionats per ell.
8. Fes una síntesi dels diferents moviments d'iniciatives que, després de la
Segona Guerra Mundial, van contribuir a la professionalització de l’acció
social.

Els diferents moviments d’iniciatives que van contribuir a la

professionalització de l’acció social després de la Segona Guerra Mundial
que tracten d'oferir noves respostes a les dificultats socials. Es destaca
corrents pedagògics relacionats amb l’atenció a la infancia, ja que abans de
la Segona Guerra Mundial s’organitzava recursos als nens/es:

1876-1928-EGLANTYNE JEBB
➔ Va lluitar pel reconeixement dels drets dels nens. Promovent-ne
la consolidació amb la Declaració de Ginebra. 1923.

1923-EDUCACIÓ
➔ Europa va començar a entendre altres corrents relacionats amb
l’educació jovent, moviments, escola o plantejaments lligats als
centres de formació d’adults amb especial incidència, Francia,
Regne Unit, Alemanya o Dinamarca, i valuosos referents a
Espanya, com missions pedagògiques o altres experiències
d’educació popular.

1942-L’EDUCACIÓ ES VA CONSOLIDANT
➔ Formacions que es van consolidant amb l’impuls d’alguns
Centres Oficials de Formació d’Educació Especialitzats a
França. Centre que va ser clau en la professionalització dels
treballadors en l'àmbit social. Altres països van anar impulsant
les seves formacions especialitzades de reconeixement de la
seva especialitat com perfil professional.

1958-CENTRES DE FORMACIÓ
➔ A Espanya es va crear centres de formació específica, com
Caritas amb l’impuls de Centres d'Estudis Socials, el qual
buscava formava formar professionals en centres associats amb
l'Església i que amb una oferta de caràcter multidisciplinari, va
oferir formació a perfils diversos d’atenció de situacions socials.
 1969-MODEL
➔ Es destaca el lloc: Centre de Formació d’Educadors
Especialitzats de Barcelona. Basant en el model francés. Va
gaudir i suposar un model en la creació d’altres ensenyaments.

1980-ESTUDIS SUPERIORS
➔ Es va dur a terme activitats sola la responsabilitat de la
Diputació de Barcelona, fons que es van crear estudis superiors
en l'àmbit social.

1990-1992-1995-APLICACIÓ DELS ESTUDIS

➔ El procés de progressiva de professionalització es va
consolidar amb la creació de diferents estudis els anys vuitanta i
noranta. La diplomatica de Treball Social 1990. Educació Social,
1992, grau superior integració social i 1995 altres avenços.

9. Descriu el panorama actual quant a la professionalització de l’acció

social: indica les formacions que hi estan associades més directament i
les professions o entorns laborals en els quals participen. Podeu
consultar els currículums educatius o plans d’estudis d’aquestes
formacions.

● Les formacions que es poden fer per ser professionals per l'acció social: (En
que hi uns que es fan com a carrera de la universitat)

● Integració social
● Educació social
● Educació infantil
● Psicologia
● Pedagogia

● De les formacions que podem ser professions son:

● Pedagogac/a
● Psicòleg/a
● Treballador/a social
● Educador/a social
● Integrador/a social
● El treballs que poden accedir son:

● Pisos tutelats
● Centre de menors
● Treballador familiar
● Tècnic d’ajut a domicili
● Tècnic de programes d’intervenció
● Agent d’acollida
● Tècnic en programes d’atenció geriàtrica
● Tècnic en mobilitat bàsica
● Educador en establiments residencials
● En un residencia de gent gran
● Educador en l’àmbit de la discapacitat (físic, psíquic, sensorial)

10. Que significa que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea és

una normativa vinculant? Com s’articula aquesta vinculació?

Es vinculat perque son normatives que s’ha de complir de manera obligatoria,

i ho han de complir tots els membres de l’estat, que en aquest cas es de la
Unió Europea. En donar visibilitat i claredat als drets fonamentals, la Carta
contribueix a desenvolupar el concepte de ciutadania de la Unió, així com a
crear un espai de llibertat, seguretat i justícia.

S’articula de la mateixa manera, els Estats membres estan vinculats

directament per la Carta, però únicament quan executen normes jurídiques
de la Unió Europea.

11. Fes una relació de les lleis estatals que regulen els àmbits següents:
educació, salut, treball, seguretat social. immigració, dependència.
discapacitat, igualtat entre homes i dones, i violència de gènere.
 12. Obtingues el document del Pla Nacional d'Acció per a la Inclusió Social
2013-2016. Fixa’t en els objectius estratègics que persegueix, els factors
d’exclusió social que enumera i els grups més vulnerables que
necessiten atenció especial.
PNAIN 2013-2016 (eapn.es)

El Pla de Nacional d’Acció es creat per la Unió Europea, des de els 2020. El
que es vol aconseguir es erradicar la pobresa i l'exclusió social de Europa.
(En aquest cas d’Espanya) i que s’han de complir en 3 anys. Els objectius
que marca es veure en detall algunes polítiques que duen a terme per
millorar els indicadors de l'exclusió en diferents àmbits: Educació, habitatge,
sanitat, serveis socials i les tecnologies de la societat de la informació.

Es presenta especialment en col·lectius que pateixen una gran desavantatge

socialment:
● Dones
● Infancia
● Persones grans, diversitat funcional, diversitat d'identitat o orientació
sexual
● Poble gitano
● Immigrants, etc.

13. Explica que es la cartera de serveis socials. Busca al lloc web del
Departament de Treball Afers Socials i Famílies la cartera de serveis
vigent:

La Cartera de serveis socials determina el conjunt de prestacions de serveis,

econòmiques i tecnològiques de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i és
l'instrument que assegura l'accés a les prestacions garantides de la població que les
necessiti.
Aquest document defineix cada tipus de prestació, així com la població a qui va
dirigida, l'establiment o equip professional que l'ha de gestionar, els perfils i les ràtios
de professionals, els estàndards de qualitat i els criteris d'accés.
La cartera vigent es el: DECRET 142/2010, d'11 d'octubre, pel qual s'aprova la
Cartera de Serveis Socials 2010-2011.
 ● Fes una valoració sobre els tipus de serveis que s’hi ofereixen.

La Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública està formada pel conjunt dels serveis i
centres de serveis socials de Catalunya, públics i privats, acreditats per la Generalitat
per gestionar les prestacions determinades a la Cartera de serveis socials.

Prestacions garantides: Son de dret subjectius. Significa que les persones

tenen dret a rebre-les i l'Administració té l'obligació de prestar-les,
independentment de la disponibilitat pressupostària. Per això le spersones
podran reclamar-les judicualments.

Prestacions no garantides: Son aquelles que estan subjectes a una

disponibilitat pressupostària limitada.

Copagament: La persona usuària o la seva família han de contribuir amb el

pagament d’una part del cost del servei, que es conseic com copagament.

Control de qualitat dels serveis: Per garantir la qualitat del servei,

l'Administració només pot concertar serveis amb les entitats privades que
compleixin els requisits d'acreditació i, en aquest casos, no es poden
subvencionar les entitats per a la prestació d'aquests serveis.

Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública: Està formada pel conjunt dels
serveis i centres de serveis socials de Catalunya, públics i privats, acreditats
per la Generalitat per gestionar les prestacions determinades a la Cartera de
serveis socials.

Hi han els serveis que no son directament de la cartera, que forma part de
la xarxa de serveis socials, que disposa de dos nivells.

Serveis socials d'atenció bàsica o primaria: Es un primer nivell d'atenció

de caràcter local i suposa un punt d'accés al sistema. Inclou serveis
d'informació i orientació, ajuda a domicili, allotjament d'urgència, menjador
social, prevenció, etc.

Serveis social especialitzats: Es un nivell dirigit a col·lectius que

requereixen una atenció especialitzada: Infància, persones amb discapacitat,
dones, gent gran, jovent, drogodependents…
 ★ La meva valoració es que les prestacions que presenten es una gran
oportunitat per les persones més vulnerables i necessitades en situacions
claus i difícils.

● Fixa't si hi ha serveis garantits i no garantits.

A la web no he trobat informació sobre els serveis garantits i no garantits.

● Fixa’t en si s’hi indica res sobre la gratuïtat o no dels serveis i en quines

són les quantitats que hauran de pagar les persones beneficiàries.

No he vist res sobre si les persones beneficiàries han de pagar per obtenir el
serveis

14. Explica què són els plans locals d’inclusió social. Investiga si el teu
municipi o algun municipi de la teva comunitat autònoma disposa
d'aquest plans. Si és així, descriu els objectius que persegueixen i
algunes actuacions per aconseguir-los.

Els Plans Locals d’Inclusió Social tenen com a missió la planificació, disseny i
coordinació d’iniciatives, mesures i accions d’intervenció social que permeten
detectar i afeblir els factors d’exclusió social i/o vulnerabilitat, amb l’objectiu
principal d’incloure i aconseguir una major cohesió social de tota la població,
mitjançant la integralitat, la transversalitat i el treball en xarxa amb tot el
conjunt d’actors que operen al territori.

He trobat uns plans a la ciutat de Barcelona, on els objectius i les actuacions

son:

L'objectiu és promoure aquests plans com a eina básica que articula el

conjunt d'actuacions per a la inclusió social i la lluita contra la pobresa, en el
marc d'una estratègia global de ciutat.

Les actuacions principals que s'inclouen són:

● Suport a l'elaboració de la diagnosi d'inclusió i d'exclusió social

● Suport al disseny de les línies d'actuació i a la implementació de plans
d'inclusió social.
Activitat 3.1.

La Llei de serveis socials de catalunya

Aquesta activitat consisteix a aprofundir en la Llei de serveis socials

12/2007, d’11 d’octubre.

❖ Quina finalitat té la Llei de serveis socials?

La seva finalitat és minimitzar les situacions de desigualtat. La llei configura el

dret a l'accés als serveis socials com un dret universal orientat a la cohesió
social, la igualtat d'oportunitats i el progrés social de les persones.

❖ Aqui s’adreça el sistema públic de serveis socials?

Serveis Socials Generals que estan adreçats a tota la població, integren

prestacions bàsiques i específiques. Reben altres accepcions: Serveis
Socials de Base, Serveis Socials Comunitaris o Serveis Socials d'Atenció
Primària.

❖ Quins drets tenen les persones que accedeixen als serveis socials?

Article 9

Dret d’accés als serveis socials

1. Totes les persones tenen dret a accedir a l’atenció social i a gaudir-ne,

sense discriminació per raó de lloc de naixement, ètnia, sexe, orientació
 sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia, opinió o
qualsevol altra circumstància personal o social.

2. Els destinataris dels serveis socials, d’acord amb el que estableix l’apartat
1, tenen dret a:

a) Disposar d’un pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, en

funció de la valoració de la situació, que s’ha de d’aplicar tècnicament per
procediments reconeguts i homologats.

b) Rebre serveis de qualitat i conèixer els estàndards aplicables amb aquesta

finalitat, i dret que se’n tingui en compte l’opinió en el procés d’avaluació.

c) Rebre de manera continuada els serveis socials mentre estiguin en situació

de necessitar el servei.

d) Rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin

esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l’administració
competent.

e) Tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui

l'interlocutor principal i que vetlli per la coherència, la coordinació amb els
altres sistemes de benestar i la globalitat del procés d’atenció, i canviar, si
escau, de professional de referència, d’acord amb les possibilitats de l’àrea
bàsica de serveis socials.

f) Renunciar a les prestacions i els serveis concedits, llevat que la renúncia

afecti els interessos de menors d’edat o de persones incapacitades o
presumptament incapaces.

g) Decidir si volen rebre un servei social i escollir lliurement el tipus de

mesures o de recursos que s’han d’aplicar, d’entre les opcions que els siguin
presentades, i també participar en la presa de decisions sobre el procés
d’intervenció acordat.

h) La confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en llurs

expedients, d’acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter
personal.

❖ Com s’organitza el sistema públic de serveis socials?

-El sistema públic de serveis socials s’organitza en forma de xarxa per a

treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots els actors
 que intervenen en el procés d’atenció a les persones, i s’estructura en serveis
socials bàsics i en serveis socials especialitzats.

-La Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública és integrada pel conjunt dels
serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la
Generalitat per a gestionar les prestacions incloses en aquesta llei o en la
Cartera de serveis socials.

❖ Com es finança el sistema i com contribueixen les persones usuàries?

El finançament hauria d'ésser mixt, amb una implicació dels pressupostos

públics, de la Generalitat i de les corporacions locals, per a finançar les
prestacions, i dels usuaris, per a contribuir a pagar-les. El model que aquesta
llei incorpora per mitjà d'una cartera de serveis definida com un instrument
dinàmic a partir de l'estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i
la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que
poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis.

❖ On es pot trobar la informació sobre els serveis i prestacions socials?

Es pot tobar en la pagina de Gencat, on es pot accedir o veure les

prestacions, etc. O també en entitats que ajuda a la gent que necessiti ajuda i
te ho pot sol·licitar.